el númaro irrasional raís de dos i la madre que lo parió al mui cabrón

.

- éste es un númaro com un otro comsevól. con su patito y el capirucho invertío y que pasao a cristianos númarus com Déu mana, y ajustándole asín de medio lao algún que otro desimal viendria a correpomder aprosimadamemte a 1,4141 i sesemta i simco desimales más. mitin, jo a escola, les cuatra reglas i pum: sumà, restà, mutiplicà i dibadí. sino me recotdava de su resitasión pues cantáso que te crió en la punteta dels dits per part del sañó mestra de turno. oju sañó enrich que no va per busté. parlo d´un mestra de hase como poco nobemta anyos. aquet mestra me va deichà els dits pal arrastre am tan cop de regla. i a més eren de fusta, de les que picaven i li futian un mal de aqui te espero. els dulós que han agafat els meu maltrechos dits i l´artrosi que encare me dura los dias que hase mal tienpo sólo lo conosco yo. ¿bale? asin que el cabrón del rais de dos me hiso la santa punyeta largo espasio de tienpo. la cuantidad de esamenes que suspemdí por la cumpa del coi de numerillo aquet. recuetdo que en nimgún caso arreplegué con los lejanos, me quedé en el mui honorable siño Ruffiani y su presiosa escalerita de reales; mentrastán jo futén els numarus por lo bajini am la sañureta que se asentava justo delamte en el pulpitre d´emfrente. i per encaichà la cuastió numés me quedava la merda dels pollinómios i sus derivaos con la bunica piràmide del tartuglia aquell....i molt de oju, achò quan no surtia el coi de maniato de la mansana am el seu meraballós binomiu. ¿utédes me han probao de resolber un binomiu por la bia ràpida?

.

canbiando de tersio, els ting de dir algo del gran Putàgoras, el rei de les matamatícas; el teiorema de su pota-nusa i els seus correspondiemtes chiquis pues que no me hase el peso. paddó, catetos bulie de dí. retomando pues la teoria de quet Chavi de Grèsia numés se m´acut de dí merabellas de la ceba emsalénsia. feie uns numarus bunics i ansisadós. sobratot acabada la tanplurada a can basalona. i sobratot si els cumparem am els que ha fet am la selecsió. i sino dic la veritat que vingui i me la talli en Sanches Flowers. pues aquell noi feie númarus per tot arreu, por arriva y por avajo com el sañó Nasch, del San Prinston guluriós...allà garabateando los alegres ventanales de la er mosa faclutat. quina intel i chénsia. jo mai tindré aquet dote però a mi m´inpotta un bledu pues padqué sóch com sóch i deunustrusañó me va parí achi de burru. are, una cosa. els hi diré un pequenyo secreto. jo aqui on me veuan he fet bastan de numarets anala meba trista esisténsia. i el sañó Porta tanbé. incluso més que jo, lo cual es mucho desir. mitin, per pusà un emsempla el del areopuerto...i total pa no desfaser cap entuerto. però a mi lo que más me tiene el corasón robado i me garratiba hasta la punta del pollingo son los numerillos conplejos. para esta faena tenemos al señó ferran Soprano, emselente visepresidente del basalona, que asin en el mundillo de los reales puqueta cosa, pues poqué no encuentra cap solusió a cap publema del clum; anaquet m´el posan en el cantó dels numarets imaginarios u sumiatruitas. allabós como los numeros conplejos no tienen sulumsió en el mumdo de los reales, pa solventar la rais negatiba me le coloca una "i" de Inutil bén grossa anal custat. tot per cuadrà numarus. tot sia per arreglà el resumtadet del ejersisio ecoñomíco del meu atimat clum del basalone monamú. proseguiendo con el numaret de la raís del dos pues tiene un desimal más largo que un partio del sitado clum o que la cua per trubà una entradeta per veura la final entre "la coja" y els tetones. usia que per resoldra el numaret que multiplica el huno i pico por el huno i pico pa que me dé dos se lo tiene que montar con una buena sientífica. i sobretodo con un vuén par de atributos entre pecho y espalda. bé, más vién sobre el pecho, i si potsé calantet pues milló que milló. pa resolber la rais cagada del dos le ofresco concejo: me recoje aquet numeret tan puñateru, insolent i insidiós i me lo envia a freir esparrágos... que pa contarme segóns quinas historias jo me quedo am las del meu basalona guluriós !!!

.

jo ando mui fino i en fódma. ¿y utédes?

desconósco si les habrà arribao a sus oidos que tengo una presiosa parienta que no està en masse bona forma que diguem... am els seus curanta anyets resién cumplios. en canvi, mitin per bón, yo con sesienta anyos más presumo de un estado tísico mui superior al de la mossa tal. per cumensà estic més primet que ella, hu cual simnifica més salut, daspués bebo font-bella aigua llauchéra no pesan los anyos pesan los killos. ella en canvio va per la bida de coque-coles i putíngs ensucrats mentra jo transito por la cornisa de mi emsisténsia con unos vapores de aroma de guarrofín cade matí quan m´achecu del llit. achí que en tota aqueta texitura per alcançà aquet estat de forma no podia faltà l´ejersisio tísico. fa puquet que m´he cumprat la Guay i fi de la nientiendo aquesta. en primé lloc dils-hi que els chapunésus no tenan ni ideia am tant coi de trastu. en cabat ja no sabem que coi fotra anal trasteru de la quantitat de jocs i consoladós que ens arriben desde el estremo Odiénte; el nou bunic invento de esta colla de pesaos recalsitrantes de la tenología domestíca se tracta d´una plancheta bunica de culó blanco inmaculao on busté pot fer els seus ejersisios amb total llibartat de movemientos i am una cumuditat que no nesesita de visità el seu gimnàs avi-tual. con esta meraballossa eina no s´arruvellarà pas i su asiàtica vién que lo agradeserá. usté no habrá de arrosegar el coi de crossas...tal com fa el ansia ano que transita por las calles de su localidat cuando ejersita su mosclulatura, i papostres perdrà unas cuantas cabòries cada fi de mes

.

el dia que me fui al bassar del regalo, on por sierto no regalan réderé, me digerí al dependiente i li vaic dir que bulia aquell trasto que anunsien per tot arreu i que semble una bascúla. numés se té de cunectà a la leticitat, apujar-se a sobra de la tauleta i posar-la en marxa. i apa, a surfear i a fotra equil-ebrios com en runaldiñu quan arriba a casa ceba a allò de les sinc de la matinada. i és que quan vai ubrir el paquetet, am una anorma amusió, vai fotra el cable conector per l´endoll de la Guay-fit per un cantó, l´altra cable del televisó per un puestu difarén i vinga a fer ejersisios. si els in dic que me sentia jubanet no els diré cap mantida. fins i tot tenia la sensasió que me volaba tal com si fos un ala d´avestrús. achi me vai tirà com un parell d´huretes fins que la dasgrasiada malparida buturuda de ma siñora va tallar-me el cable. ere un mumén d´inspirasió dibina en que semblave que fulutés en el aire cuando el artilugio dejó de funsionar i vai està a pum de caura i de esriñunar-me per sempra més. are, la sensasión de libretad esperimentada ensima la maquineta no me la quita nadie...ni tan sequiera la bruicha ma mullé. vai fé les mebes sincuante flesiónes diàrias con torsiones vàrias entorno el maluc no sin notar un leve crujío de huesos cada vés que rotaba mi atrotinada cadera en el sentío de las abujas del reloj. pues qué quieren que les diga?asin a lo esquerro a lo esquerro hauré perdut com uns dosientos gramos en tres mesos y ojo, eso sin comtar lo que mis agrietadas carnes pietden en forma de suó cade cop que surtu a passechà am les mebas crossas quan cau la tarda allà cap a les sis i micha. jo no sé cumtà cabóries com el de l´anunsio però chinu-chanu entre el paseito diario i la consoladora pues arraplegu més de quinsa cabòries per setmana. are, quan arrenco cap a lata-neu de la meba atimada vila és quan faic un mayor esfuérso. pues achí ting de muntada la meba ilusionante bida i achí he pugut arribà en perfemta estat des gràsia amb els meus antranyablas sién anyos por montera.

susedió en el área metropollitana. vus-hu chúru per Déu.

.

- aquí onde me vén yo estaba omservando el escaparate de una tienda de sapatos moda honvre-mujé-ninyo-àvia-sogra-esperit sant por la sóna del canodrómo con helao de moro y chaculata belga en mano diestra. entóses salió a relusir la mala aducasió de la gent cuamdo con mi pequeño pinganillu ausculté como una er mosa mossa le dijo a su siñora mara hu sagúen:"pero ólle, métete er canvio en er chócho!". a véra. dugas cosas. o sóc un maniato que no entiende que coi vol dir la paraula chócho u és que no sé ni llechí entre línias. si és lu primé, desda luego faic pena. si és lu sagon, encare molt pichó. allabós faic riura. tal suséso acontesió en bàrrio de rifinada gente donde las haiga, asin y todo el que les escrive y suscrive no emtiende com coi una cilla li pot parlà de questa manera a tota una siñora mara, sangre de su sangre, leche de su leche, linfa de su linfa. si parlave del chócho, jo achí de primeres pudia imajinà que se referia als marabellosos dolsos que ens arriben de la siutat de Salamanch, però en cap cas ere achí puesto que allò era una butiga de sabates i no pas de caramelus. usia que la desvergonsada muchacha estave parlán del mitic Juset Cunill, gran pariudista als matins de la ceba, milló presentadó de pugrames d´insulsos devates. si jo porto més de vuitamte anys de cassório i encare no he dascubert pas abón té ma siñore el coi de chócho aquet! la gent és mol maladucada...diu purulotas dins de la mateicha familia...usia ja no diguem ré del resto sosiedat. jo trobu que nià una falta tremebunda de raspétu entre paras i cills

.

i de cunsiderasió. a més, en todo caso parquins setsóus s´empenya la pallussa de noia de fotra-li el canvio dins del chocho? ¿que no sap que les munedas li podan caura al suelo? ¿que no sap que aquet és un mal puestu per amagar-les? oju,salvo que busté no surti del bunic pais dels Piranéus. aquesta chitána és que no té un munaderu ni que sigui de piel de conejo? apa, i achi per les bones va y me suelta delante mio el coi de "métete er canvio en er chócho". cilla meba, t´has quedat descansada. por sierto, no sé si s´han fixat bustés que les mullés d´abui porten uns munaderus que deunidó. dascunec si l´estri per dur a sobra els calarunets és hu milló para tales menesteres. antigamén les donas que naven a mercat purtaven com unes bussetas patitunetas, achi com am una mena de curdillets per tancar-les just en el mumén que pagàven al putigué de turnu. abui no. abui per cumansà ja damanen als seus marits (tal com me passa anamí) aquell munaderu de l´escaparate de ca la Visanteta: "com no vagis i me lo compris m´emfadu am tú"; "arraplegas am servidora cap al Campo, cap al Er koski o cap al Incuntinén o me vai tota suleta a cumprar-me el meu conplemento amb el primé tio que trobi". de desagradesías està el mumdo lleno. i ja veuan, cuntinuamén vivím sota pressió, hasta amanassaos de muerte, en vellmich del chantácha i de una vil ex-trosión. ¿com no bolen bustés que miri de reoju cade cop que me trobu anúna dona? jo veic aquestos aspactaclas al carré i en plena lús del dia i és clà que m´espantu i me faic de malfià pues soi un honbre que cresió bajo la influénsia de esperiènsias pasifistas. allabós com a considerando final pues tan sóls afachí que s´hi ha impusat el seÑ entre totas dugas donas...y "er canvio en monéas" ha anat cap a la buchaca de la malparlada i no pas cap al cornejo de sa mara. achò que m´ha suseido esta tarde ha sigut una situasión tan real como la bida misma. si su creuan pues bé, si no su creuan pues rebé ....¿bale?
.

se miti per bón se miti no anià darét am tan de conparsa a darecha i esquerda

- els nois dels custats s´estan cunvartín en un sarvidó a marchas forsadas. nesesitan putsé ni que sigui un bótox de cumfiansa per tal de tirà amdabán. jo els in presto aquesta cumfiansa a tots dos

el sumriura de la mómia-lisa (visto según un arrugao)

- yo és que aber, u no me sé esplicar vién u es que dinguno de ustédes me emtienden. servidor les debe comfesar que numca de la bida ha estao en el museu del Lufre ni en el sentro Sefía ni en el gúguen-Jan de la capital del Bocho. jo he visitat museus d´està per casa com per emsempla el del honbre aquel que padese sordera de nasimiento y té penjats uns filferrus a l´asotea d´un edifisio del carré Aragó. achò com a mol i gràsies. jo és que mitin, quina culpa en ting si el "arte que no se ver" no està fet per mi. usia que de cunèicha poca cosa, cuatra Terrats, un Mirón i sinco Dalís. i és que jo más vién soi de vellas artes. vellas i pansidas tales com la pallaringa que el hasedor tubo vién a consederme en su dia. i de artes totes les que bustés bulguin i més com dirie el sañó ferrán Moniagal... i és que molt a pesà de tot soch un trapella i un ganberru pues els meus sién anyos encare donen per tot achò que els cuento i més. però a falta de er mosura pues afrontu els pumblemas am una mique de desemfado. agafo el aspeju del cuartobaño i me miru cade die un cop al matí i un cop àntes de nà a mumí i am achò ting més que sumfisién. aquesta mirada sarena, pausada, flimàtica, incluso enimàtica, pues que sifanofa racotde una mique a la "mómia lisa" del sañó Lleonardu. en sirculos trasalpinos es conosida como la "Chacón-da", una dona de armas tomar (i mai milló dit) però que en cap caso té la mirada tristona, hans al cuntrari, la ceba mirada és bén alegra, bunica i aicharida. bé, lu de bunica milló hu deichem per un atra ucasió, però endafinitiu bustés no me negaran que se tracta de tota una siñora menistra que potlomenos sinpàtica lo es i un rato. com jo més u menus. i anami me passe al mateich, la bellessa no és pas una vertut meba, prò achò se supleix a la perfesión am l´esparit desdramatisadó de quet gran homa d´estat que els parla des d´un racunet de la charcha...i que de malas artes té per arrussegà un tren...però sempra am vuén fondo, que consti. vuitante anys de cassorio justifican més coses de les que bustés se pensen...i el estilo comtenporàneo i fidel esperit mudern no riñe en dingún modo con lo clasíco

vuit decades de matitmónio que maltrechan a comsevól... lo cual no es poco. ni mucho. però achí vai arreplegán am el que puc, insasiabla en el sécso am els jilguerus de la terrassa quan és fa fosc...i rundinaira amb la siñore la resta del dia. però aqui me tenen bibiyo i coleteando asta que el cuetpo aguamte tal com un fresco del sañó aquell que pintave penjat al sostra com un churissu, un tal sañó miquel Àngel de la capella sestina; sóc un bibales en biejo, un noi con una edat que se mantiene con sierto aire de desprucupasió adaván dels publemas bananales (com qui diria publemas d´està per casa). un ansia ano inperturbable hànte el paso de las senútrias, prò allà hi sóch, tansevál pintat a l´oli u a l´aquarela fina. la mómia lisa és present i am mirada ferma, tristota, fins o tot com una mique reprimida, com amb ganes de fé de ventra... però alora mantemgo mi desafiamte pose, vaién-ti com passe el temps dins del meu cuadru. i vaja quin cuadru el que ting por sierto...¿com no volen bustés que hagi de sé alegra debán la bida? si és que amb les tres burinotas que he de supurtà anala meba casa a pa i cuchíll i am una minÇa pemsió com ajut, ¿com no hurien bustés de cumprendra´m ni que fossi per sinpla sulidaritat? eeeh? ai quin ramei ting que no sia el de girà els meus ullets cap al sentro, achí com mirán cap al món que m´envolta am una mirada guenya i sobratot convergente. sinó fuera u fuese convergente pues allabós jo no siria jo, alashoras jo siria el grandiós Martin Feldman. se racotden d´aquella mirada hasia afuera que tenia aquell actó? achí com una mica divergente, como mirando contra el gobierno? si sañós meus. bustés ja saben que quan parlo de pulitica en prinsipio senpra me miro els mandatarios achi com am una mique de descunfiansa. si el meu retrato del museo del Lufre de Parits se hisiera realidat, fossi del culó que fossi el rastre deichat pel pinsellet de l´artista, jo saguirie siendo molt a pesà de tot... igual de buapu peti qui peti hu cual és sempra de agraír.

tarirorirorirorooooooo, qué bisca en Cháviiiiiiii

.

y Épaña é la milló chim, póm! fressu d´emosión contenía por el gran discursu del noi de Terratse, el gran Chàvi er Nándes, de aqui a l´eternitat. un meravilloso susesór del fran- cécs, can bobo

Pla del Vent me musiona tutalmén

.

- cade cop que arribe el dilluns asperu am canaletas un nuebo apisodi del pla del vent. ja saben, aquesta és una bunica vila plena de purumblemas i disgustus como la bida misma. salebro am anorma satisfamsió el die que la paralleta de germans bessons en Benet i en Joanet se van dasidí per dunà rienda suelta anala ceba efusiva imajinasió. l´acsió se desanvulupa dins d´una bunica vila de saraus, pels vols del munt SenyÑ, un massís que dona nom a una muntanya i que destaca per la quantitat de foyones por metro cuadrao dels apicultós de la sona. quan arrive l´hora apuju el vulum del reseptó de televisió a més de nuramte pues sóch une mique curtet d´auida i entra la sordés pópia de l´adat...i el tap de serúmen que ting en plena oreja media, pues com que no me parmetan de auscultà am purupietat los entresijos d´aquella gente de vién. jo no sé com coi se les arreglen per tenir marru del bo un die rere un altre. suposu que és parqué els hi agrade. una de dugas: o son una colla masocas tots plagats o estan tucats de lala. per un puestu tanim una sañora ductora que traballe a l´ambulatorio més hores que un rallocha de cucut, que daspués en cuanto llega a casa hase de autóntona por cuenta pópia, daspués té dos cills que l´imflan cade die el cap am merdés...i que per cabar-ho d´adubà me tiene un otro hijo que por sierto no s´el veu mai. i és que jo no au antenc. suposu que algú s´hurà cruspit anals nens de la série pafqué no els veic per enlloch. achi i tot, a la bone siñore ductora encare lin sobra tienpo per arreglà la bida anals demés com si fossi la mare Taresa de Clacuta

.

per l´atra custat tanim un vaterinariu de popla que si dedica a fé culemsió d´amantes i el pallu va trencán cors com qui trenca pursallanes de talavera de la dropa (tulédu). un popla que seguin el ritma inberso de cresimiento economíco té numés un bunic bareto on sempra va el payés de turnu amb la ceba mala baba avitual a petà la chorrada i a fé un parell de partidetas al dóminu am la resta de tafanés de l´indret. allà si trubarà gent que l´unic que fot és cicar-se am la bida dels altres per sobra de prendra´s un cafatunet. anià per llà un amvucat que mai és a casa, un dia està perdut pel Canadá, un altra s´el passe a Paris i la resta de l´any a Basalone. tanbé tenan el tipico ricachu del popla, que si un die m´el trobo pel carré, li pemso dir bén a les clares que s´hi prasenti a prasidente del fumbol clum basalona en el puestu del rusell aquet: a véra, guañà no sé si guañariem, però riura, en riuriam i molt. un popla on anià bons i dulents, tal com a les panícules amaricanes. fins i tot surten els nois del saura actuán cada dos per tres, un any foten un momo malvao, un atra any fotan una moma chafardera i am ganes d´exitar el seu cunill...i jo no sé que treuran per la tanplurada prupera. igual ens surt l´Irma Mallól fén el full Montilla com a la famosa pelicula...ai amics meus. a véra, si és que per esplicà históries i inventar-se cuentus chinus (i de vagades fins i tot cochinos) aquesta gent su monten tots sulets. en un halarde d´una sinseritat sensa limits he adrassat una carta a la cupru-rasió catañaña de radiutalabisió susietat ano-aníma per manifestà una queicha al respemta. mitin, la série aquesta porta uns tres anyos i medio i encare si els in dona la santa gana me la poden allargà uns quants anyets més tal com ens passe am "el cor encartuchat" que un die me van fé el capitúlo-piloto i se va quedà encartuchada dins la pequenya pantalla per sempra més. de tan encartuchada que està no ni ha ni cristu ni apóstul santiagu que la tregui.... si és que no som ré, ni a Bléda ni al Pla del Vent...

.

el pringat d´en Bernat

.

- Bernat ere un antranyabla amic de jubamtut que frissava per esplicà històrias a la vora del foc, am el caliu de les barças bén a prupet, encare que li cremèssin el culet. me racotdo del seu delir i la ceba falera per esplicà una avantureta que vam tenir plegats quan tots dos lluitàvem al front del resagao, sumdivisión del tinén Atiensa, sona de la ribagorsa, limitrófe con tamarita de lletera i aledaños. el malparit de metda del coi de tinén que teniem al mandu de la unitat uperativa tenia una paticular afisió per encarregà misiones on els númarus per la rifa per surtir ilesos eran más vién pocos...pues teniem totes les de perdra. achi més u menus com en Turman i en Ranbó´oo però a la catalana. lejos de patisipar en estas unidades de vanguardia (gent am aupinió), el mui cavrón se hasia el desentendio i aprumfitava la aucasió per muntà una aspatarran urchía am unes cuantes mullés que purtaven el peso del canpamento. les importaven a l´engrós, incluso a carretades, desde un patit popla dels benegros, Brujalarrós, crec racutdà. mentra el metda del tinén s´inflave de cunill pueblerino, una patruya del frente asúl nasional ens va aturà en vellmich del bosc. allò va ser una embuscada i mai milló dit. el bo del Bernat, achi mich pulurán, mich griñulán, i am un munt de recuetdos dins del seu atrutinat servei, m´esplicave am dibina musió com la traisió del Atiénsa ens va matà. en aquell mumén les flames de la llar de foch se reflejaven a través del cachouyeras de culovaso que portava a sobra...

.

uyeras que por sierto tenie enganchades des que sa mare el va parí i que naven creixent amb el seu cap de carchofa griyada. ere un homa sensill però bastán dasafurtunat. bona parsona però curt de vangaals. cosa en la que prenie part, cosa que se nave al garete. a part d´achò ere molt charraire i amigo de sus amigos però un incunpatén i un inútil. numés un pobra arreplegat com jo pudia dunar audiensia i cumparti dastinu am la desgràsia humana aquesta. i és que qui coi a mi me manave de furmà part del matei batayón que el coi de pringat aquet? retornando a la historia els asules ens van detenir i ens van purtà als calabossus del cuartelillu d´almenar en pleno plano de la Cegarra. en Vilchés, dascunec si per mala suerte u per la ceba caraburru li va gafà molta mania anan Bernat. i de la bona. mentrastán el capó-real Quincóses ja el cuneichia pues la ceba germana havie flirtechat am mon amic uns mesos hàntes del inisio de la contienda belíca. numés lin faltave achò anal pobra gammarús del Bernat. el van fotra al furat més de cuatra anyos. però mitin, de més verdas an maduran i va surtir passat el 1941, i encare va tenir sort que no el van afussallà. i su mereichia. per búrru. per imbésil. per maniato. achi i tot eren molt agradables les astunetas en que tots dos parlàvem adaván de la flama del foc... quan pujàvem juntets anallà al popla. el pichó de tot és quan l´atiensa el va reconèicha un dia que l´homa va cuinsidí am tots dos

però a part de tot i tal com va dir el seu metcha del cap, ere un greu pumblema de imajinasió mal cuntrulat on pensave que el món on vivia ere tan real com "l´alisia en el pais de las marabillas...."

.

"the great marianu" el pallu de les dents de pianu

.

- pues jo no sé de que coi s´estranyen tots bustés. si ting la raó en tot hu que dic, bamos, jo lins dirie que ya de hàntes de naser. achi que abui ere la meba més que aumil imtensió de parlà algo sobra l´amic Marianu, l´homa de las dents de pianu. un gran basalunista, una milló parsona sans cap mena de dumta. un homa que numés de veura´l achi de serca li posa a un servidó la carne de gayina; achò si, potsé que de vés en cuando li foti un crit ensordesedor, sobratot cada cop que li fumen un gulet al basalona. l´homa s´emsita, achí com una mena d´honbresito verde, l´homa se musiona de lo lindo, se posa mol narviós... i és que a pesà de tenir una pinta de bestiuleta encare li queda algo de humano. té una dentadura que semble els canals d´enpuriavraba, achi a modo de canales d´ansterdám on numés li falten les cuatra barquetas de turnu navegán per allà... vinga una cap amún vinga una cap avall. inclús quan acabe de dinà enlloc dels tipics escuradents utilisa palillus de cal chinu (sol anà al restaurán ching-chung-chong); anallà és l´amo de la festa, agafa els palillus de la taula per treura´s la purcaria que se li queda enmagansemada en vellmich de les ensíes. per supuesto no nesesita ni pasta de dents ni ré que se li assembli, ni enguaje gingibal ni perrósido d´hidrogéno atramén dit aigua umsigenada. i el que és més inpresionante de tot plegat es la pudó de la ceba boca, un mal alientu que es deicha nutà en quan obre el troç de furat que té per montera...i total pa petà la chorrada en un comsevol bareto de pobla, que dichoseadepaso, aquesta bunica criatureta sol frecuentà amb bastánta asiuditat. recotdo que l´antranyable amic Marianu, el de les dents de pianu, va dir-me en plan confesatorio que la ceba mullé l´havia abandunat per un altra homa, una bona persona com ell, l´unic defecta que tenia segons el seu judisi és que a part de buapu ere del real Pudrit. i achò en Marianu, un basalunista de tota la bida com hu era ell no li pudia pas pardunà mai...pues ere un hómen am mol de talante i diguinitat hànte tota situasió per molt futuda que fos. achò de ser del raial pudrit era l´úntimo a la capa de la tierra que la ceba anorma vargúensa turera pudia aguantà i mol a pesà de tot ell tirava amdaban. ¿que parqué? pues és molt avidén, parqué ere unico, tal com un sarvidó. por sierto, i hàntes de deichà sanjat el prasiós tema d´abui bulie fer un racutdatori anatots els pares, les peras i les pomas, pues s´apropa a marchas forsadas la barbena de san perarussiñol, no tan impután com el san choan...però deuniduret, i és que abui tanbé és die de patardus, de coques i de reunió de cardus en torno una mesa en solemne raunió familià. pa los entendios, una aspatarran tauleta on s´aplega un munt de gentada per salebrà no sé quin coi de coses i que en cabat els mol bandarres m´acaven a bufatades...
.

serbisio de indocumentaos sosi-edat anoníma

.

- nastic cins els nassus. ting el cap com un tinval i a fuersa de serles requete-sinseros ja no m´en sé avení de lo que a continuasión me puede suseder con un temita de marras que aféta mi bida pirivada. asín que prestamdo debía atemsión al notisiario consuetudinàrio de la nostra, usia de la ceba, usia de la de ellos, pues me paresió escuchar de manera pormenorisada que tan de coi amb l´emigrasió se prudueich en parte a comsecuènsia del que diuan els antessus "l´efato llamada". i sircustansialmente aquet nou métuda de fer patria és bastán escuajaringat i desnaturalisat, pues és llóchic que la meba llèngua, el chirinoli, desaparésca per quet ordra: daspués del català i l´ant-durrà. i anachó no anià cap daret. per tan no és cuastió de masclisma cap a un detreminat tipu de rasa, animal u planta. tot aquet trasiego de nomédas hase que un comsevol pais (generalmén un pais de pubrissons dasgrasiadets com el nostru) se llene de turisma sensa pela, ni llarga ni curta. i dels seus pares, cills i esparit santo si fés falta! jo, com bé podan jusgar, soch un homa d´alcampo, usia de a payés, i veic la bida i husos de nostra susietat...com qui diu feta a la bieja usansa. i jo mentrastán vai chupando hilillos com a iaiu cunsarvadó que sóc. me fan de póo els esperimentos am u sensa gasiossa. fins el punto que ja no m´està de dir que deichin la sulidaritat pel banqueru miliu Votín. amb la perspemtiva de la sapiènsia i el coñosemiento que aporta la esperiensia d´un aumil chubileta, vull que sàpigan que els autóntonos de la región (aqui on me veuan sóch un bunic emsempla d´autóntono, soch un noi de la terra com en pet Gordiola) ens quedem medio arreplegaos i am carona de chavi Er nándes, omserbando como muchos de estos señores arribaos ja sigui des del otro lao del charco u en patera, ens arriben sin papeliyos i desconpuestos. ja estic vaién com families senceres fan totes aquelles cues debant dels sentros aquets anumanats consulaos...i que van repartín papés a l´engrós com el sañó carteru...quan ens porta la publisitat del pe-sé sity....are, més que consulaos jo els rebatejaria am la paraula des-consulaos.

.

¿com no volen bustés que sigui un pobra ansianu descumfiat? tema a parte és quan molta de la gentada aquesta es queda al nostra pais amb vacasions pagades, amb dia d´inisio però sensa dia final...i a més sensa treball i am un permiso de residemsia de dumtosa lagalitat. allabós ja no ni ha forma que tornin a deichà la furuntera per on la van traspassà. i jo me praguntu, si puqueta cosa tenim a fé enfrente los gettos que es fotan entre ells mateichos (i en muchos casos serrándose más que l´emsalén sañó Porta devan del asosiao), ¿al final qui coi m´aturarà tantas unadas de traspaperaos perdíos dins de nostra territori? oh, ¿i dels altras jethos qui coi en parle? si coi si, els jethos de les altes esferes, els jethos de les auturitats puniticas...jethos urganisats pel poder establesio, ja sian susialistas, cunvargents u del pepét (dimuniet). sañós punitics...ai marededéusañó, bustés me canvien les alforjas de les persones no autóntonas usia del propio pais, per un saguru de gràtis i com afechitó una patitona almoina en forma de prestasió susial... i tot a canvio de cuatra-votus malcumtats pel die de les erecsions ja sian munisipals, utunomicas u estatals. achi que arribat el guluriós mumén ja tenim papés per a tutón i que vicsca Basalone i de pas la tia Engràsia! algo asin como lo comio por lo servio, un pacte no escrito u bien un acuetdo ta-síto (pons) entre els diferents agentes sosiales i hasiendo un poti-poti entre els gubernáns d´aqui i els que fugen desesperadamén del seu pais d´urijan buscán una noba uputunitat. i ens n´ublidem del més benefisiat de tota la història. el sañó enpresario de turnu. el sañó pel cual se hase más llevadero pagà anun pallo sensa papér que anún d´enfore que tingui els parmis de residemsia al corriente. anal seu die van habé portes ubertas per a tutón i en un ejersisio de globalisasión mal entendia hu cabarem pagán sañós meus. i és clà, tanbé pudem anà a popla a veura si la jubanalla d´aqui està dispusada a collir pebrots com els d´allà...i cubrán poca cosa més que els nouvinguts de l´imigrasió. emdafinitiu les tasques siràn les mateiches, les sulumsions difarentas. un tema molt tristot que am el tienpo dascunec anabón ens cunduirà encare que pasunalmén he de dirl-si que es un pumblema am un mal avenir pel que me diu el meu bunic nas

.

aquella putigueta que venie aquella passiossa samarreta

- de quan arribaven a puerto aquells enormes barcos carragats fins els topes am pomas de terra i ens enculumàven un canion del copó en forma d´espésias que un ja no se pot recunéicha ni com a sinpla cunsumidó. i a bustés jo lins parlo de l´epóca dels vice-gotícos i els reis catòdics aquellos. u sia que imaginin-sa bustés. sàpigan que si les espésias no eran muneda cumuna de canbio allabós teniem el pago en metalíco; trobo que l´ecunumia és avidént que no estave tan inflada pa los tienpos que se corrian. entónses jo me pragumtu anami mateich que parqué no pusem un prasiós cartallet a la porta de la putigueta del bamsa. un bunic retulet que hi posi: se ofrese puestu de treball en servisio discuntinuo. si és familià, allegao a comsevol diremtiu no dumti en trucà a la ufisina de tensió al sósio bamsalunista. si fuera u fuese un asosiao discuntinuo de la sona sut, perfemto, si fuera u fuese un allegao de la sona nodte pues alasoras mol milló. horrario convenio de hànte-mano. se prega de presemtar-se am un parallet de clacas a cada ma per animà el bunic cutarru al prupé patit que juguem a casa, ja sigui anadins u bé fora l´astadi. en cas cumtrari s´en pot nà a prendra pel bunic culo. amstenir-se diramtius chigolós, golfos apamdadores i resta dels jugadós i colaborasionistas ufisials achí com meucas holandesas del entotno provinientes de sonas de avi-tollamientos espesiales. en tot cas los tienpos ja no son el que eren. les santas siñores de von biure are fan el seu agosto particular els dies de patit ja sigui amistós u bé ufisial. hàntes achò numés passave entre setmana i punto. i achò és com el tema de l´urucopa de nasions. avui por fin acabe el fantasbuloso camino de patimenta fins a la final pel nois de la piel de sorro. prupé dumencha no me preguntin pas com coi quedaran que no tengo ni repajolera ideia. are, aqui a can basalone les coses son bén difarentas. sàpigan que més tard u més d´hora ja patirem natrus contra los amigos de l´alberchinia. mentrastán jo acabaré com un ninot pintorrojeao....i entre pitos i flautas d´aqui a un parell de tanpluradas no me vuran per la sona d´autos, jo no trapicho la putigueta del basalone en una senutria; achi i tot no me neguin pas que mol a pesà de tot nostra samarra no resultarà d´allò més urijinal, sifanofa més bunique que la groga dels españolos

.

paddonin-me aquet llanguacha tan llechot, bulgar i soés por mi padte però es que messi fa del tot nesesario. non trubave una milló definisió alora de parlà de la putigueta ufisial del basalone am la ceba aspatarran samarreta modelo "sentenario d´unimsef". penso que els funsionarios del poder asulgrana ja no patiran tan planchán els dursals anales buniques noves camisas. els derigentes de la meba titusió fan coses de jusgáo de guardia. que aquella colla de galifardeos prinmirats siguin tan i tan pallussus mentando el nonvre del referensiado organismo de ajut a los paises nesesitaos pues sàpigan que jo anaqui ting els meus dumtas. canviarem el nom d´unisef pel d´ambaichada, i en cabat penso el barrecharem am la musió de sensura. semble mentide. entonses i seguiendo la consigna ejenplar de manera para-lela a la trasmisió dels patits per part de la guluriossa cadena estrangera cuatra i de la felimsitat que porten a sobra aquets cuatra dropus que trasmiten los partios...farem léngrós am un nou impuesto per la meraballossa cuantitat de rucs que nià sueltus pels carrés del pais. jo, mitin, per a un sarvidó tal com raja és aqui igual que anallà. no canviarem mai...que d´un sinpla patit de fumbol en fem una situasió tremebunda i despupursiunada. are ja poden ulblidar-se de pagà els seu tribursios... pues sàpigan que "lo pimero é lo pimero" i si en cabat "ejpañe ba vién" com deie l´humanot fatchenda del bigoti tiesu...pues ja pudem fotrans un cantu anals piñus. achi que per tot achò i per moltas cusetas més si are els sañós gubernánts del pais -i a canvio de permetre´ns de fotra per l´endoll més gros publisitat pulitica gratuita de per mich- van presumiendo de l´aspactacla de lus y de color que ens deicha "la coja" pues no tenim ré a fer. mai de la bida canviarem. i és que el sonio me lo dejan pal noi de siessa, en lluset antoniu camachu. aquet merese un pum i a parte. quin sonio he hagut de supurtà...m´han deichat en plena mar salada i am las orejas petás am tan de cridorio. com ma deichat el meu basalone. si no és per ré, simésno és per la parienta pubreta que no li va el chingu-chingu dels petardus que fan aquet ruidu tan espantós però ansisadó alora. i és que el vosiferio dels comentaristas, el so dels trons i l´impacto visual de la nova samarra asulgrana son com son i no les pudem pas canvià. jo, i menos a la meba adat, ja no nastic pas per cabòrias ni per beserulades vàrias. achí que dechin-ma flipà ni que sigui una miquete am el sañó Pop Di Jan...

jo visc entre un atac de feridura i un atac de fer-hi dura

.

- el vall del faruliyo cojo i la greñua golfa de la sogra del vasinu és un tema que mi ha purtat masse de malsdecaps i que en sierto modo y manera pues me agrardarie de dar por sanjado y conclúso. entónses, i canbiando de térsio debo anmitir que els atacs de feridura son mui malos, y más en plena estasión de hastío. a fuérsa de serles sinseros, reconósco que mi bida trascurre en medio de cumtinuas i insuputablas jequecas: per un custat arreplegando dia si dia tanvién una serie de trastotnos bipoyares que van desde esos ataques de feridura hàntes mensionados...i per l´altra, comviviendo y sin saver como, con unas afecsiones en los bajos fondos de mi morada limbica encabesados por un enpinamiento repemtino de la puteta del mich que acabe per turnar-si un meraballós papinu (mesurable con un buen pie de rei) de ansiana textura. mitin ustedes que me espamto i molt quan veic com messi queda de bén tiesa la pallaringa que ting entre les mebas pernas, achi com una mena de grua de can budesa. sembla tot plegat com una série de fenòmenos para anotmales pues la cosa susede como en una serimònia plena d´uns bunics coutos enterructus on semble que la minsa cuseta va enpinàndose com mique en mique fins al esperado resumtado final. achì com lata-laia del tibidabu. un misteri. achò sol passà quan m´empipu am algo u bé am algú i segons m´ha dit el sañó ductó no té cap ramei a corto pláso. numés troba una sulumsió però parese bastante arriscada asin a sinple vista pues requereix una patita intrevensió crirúrgica: tallà de socarrel aquet trist pencholl més sec i més eichut que una branca de roura que nostrusañó umniputén va tení a bé de cunsedir-ma en el prasiós mumén en que vaic néicha.

.

jo alasoras vai surtir de la cunsulta del cal metcha carregat de dumtas i sobratot molt desesperat. si me la tallaven amb el bisturit, els meus comtinuos atacs de feridura en els que me pusave més histéric que el sañó caparrós (emsalént entrenadó dels lleons) anirien a més. si desidia per no entrà al quiròfanu és que allabós patia l´enorme risc que a cade cop que jo veiés a la fillola de cal peichaté tindria aquella espésie de cumpulsió dibina que feie que ma petita jóia messi pusés dura con el conseguiente mal que allò me pruduía anal entrecuix. els filòsufs diuan que no se pot tenir de tot a la bida i jo racunec que achó es vién de sierto pues havie de desidí entre no sufrir aquells ataques que de manera mol sumtada me se produsian en mi selebro tan suvinmén... u bé evitá que com una mena d´incraibla Hluk me carregués tots els pantalons a nivell de la bragueta, atra men dit el pajarillu pio-pio. ¿a que bustés dascuneichan la relasió entre l´ictus de la feridura i el coutus intrerruptus de la fer-hi dura? eeh? a que bustés no saben que nos pot passà quan la sang no sircula bé pel notru servei am la sufisienta empenta? pues achò fa una lessió irreparabla de totas totas. usia que no anià cap remedio. quan anià un trastorno bascular dins de la meraballosa olla de grills que és el nostra cap...pues com quell qui diu, s´ha acabat. si el mal riego sangríneo hi té lloc al territori naboo allabós no és lu mateich, no sañós. ¿que padqué? pues molt sansill. si el luboslav s´escuajaringa s´el tallen i pum, a un atra cosa papallona. ja farem la viu-viu am un plumeru d´està per casa. si en canvi ens falla una part per molt patitona que sigui del nostru servei pues ens nem directes a fer gàrgares a cal ciprer. achò sempra que tinguem mol mala sort. cuando menos ens pudem quedà com el marit-chalat aquell que de veura la bunica carona de l´enfanta Alena pues de l´ictus que va patir molt me semble que el bonhome no si ha recuperat. are, el que és el tema de fuyà u de mastrubarsa (usia de trubarsa am l´emsalén sañó Artut más)semble, i senpra a jusgar por mis pràticas de lavoratorio, milló no probar-ho i deichar-ho en unes sinplas palletas usia deichar-ho córrer (i mai milló dit). por sierto, hablando del marit-chalat aserca de su untimo noviasgo, parese ser que el endeviduo lo lleva bastante de vién. i és que tots sabem que prendra sagons quines dasisions fa que mai tinguem bastante ni ens cunfurmem amb lu que tanim...ja sigui entre les mans u entre les cuixes. achí que facin-me el favó de prendra nota

quan el cotilló espanta-sogras i ensima biejas de edat

.

- daspues de la passiossa nit de hastío rudejat de cocas de pasta (bén follada per sierto), de brioichu amb cabello de pichi aloncho i de nata-nués, pues dils-hi que hàntes de degustar mi vasoleche avi-tual, he resibio el sustu d´un coi de ensordesedor truenu llensat per cuatra cills de mala mare. crech supusà i no me tivocu en dils-ho, que la mare siria molt hunrada hàntes de parirlos però en tanto en cuanto vieron la lús se van turnà en uns malparits de métda. bé, prosigo. pues que a raís d´achò jo no he pugut pegà oju durante aquesta nit de barbena, ni mui mucho ni mui poco, el imnósio ha sio de ordágo, que hu sàpigan bustés. en esas que he prufitat l´àvia no entessa per espià al meu vasinu del frente. jo ting un vasinu que és molt cotilla. bé, més que cotilla el que està fet és tot un cotilló que no té altra cosa milló a fé que nà picán de porta en porta amb la unica imtansió d´espantà les sogras. la cuastió és que fent de vigía l´he enchampat trucán al vasinu de asota quan pel so de la veu recunec havé deduit la veu de la mare punitica (usia de la sogra) de l´amo de la vivenda. el pobra dasgrasiat s´hurà cregut que és més llest que la fam quan ni s´imajinave que jo estave anadarrera de la porta i mirán per la mirilla todo lo que se cosía en los entresijos de la bibienda aneja a la de un sarvidor. si me diuan chafarderu sàpigan que m´inpotta un santo bledo, la meba cunsiensia me diu que he fet lu que vie de fé. entónses, el pallu aquet que nave tan bén arregladet me penso que venia de les festes de la gent gran que se salebran per a la ocasió durán els sam choans de tots els anys en vellmich del barrio on vivim. am el pretersto de demanà el sucra de costunbre les cebes intansions eren de bén difarentas com a cumtinuasió els faré sinco sentímos. la sogra del vasinu resumta que estava en vertadero perigro pues aquet homa que nave a demanar-li teca ere i és un prevertio sosiál. mitin, les mullés de ma escala, parlán clà, son uns saldus, son uns patardus barbanerus de pobla de menos de sén avitans però achí i tot no ni ha cap daret a que un macarre de tres-cuartus les fumin entra l´espassa i la paret. achò és una denunsia pública que fai com a sentia purutesta prufitán la dimensió miedàtica del meu més que gluriós bloch. aquet cuento, achi com una espèsie de fabula és per damustrà que por ensima de todo està el cumpurumis am la susietat. am la susietat dels vesinos me refiero

.´

bé, pues a partí d´are doi inisio a la sagone part de questa meraballosse historie d´amor contra les sogras i els maniatos que les espanten sensa cap pudor i am tota la inpunitat avida i por a ver. entónses regresá la mui bicha del "ball del fanalet" selebrat al casal dels avis del barriu chinu, l´emsalén sañore va apuchà tranquila amb el seu fanalet barmell les escales del bloque, gariebé sensa fer cap ruido...i va entrá am una mandra que ni s´hu imaginen dins el seu piset i no va ubrir boca fins que va trucà el preturbao del vasinu que vai puder veura a travers de la mirilla de la porta de ma casa. tutal per damanà sucra i poca cosa més. achò se mire por donde se mire és fer un ridicla aspantós. ella, usia la sogra d´en Ramiru el guercho, la varitat és que feie molt mala pinta quan va surtir a rebra al cotilló d´en Manalet. per molta prasimónia que tingués i per molt de cansada que l´havés deichat el festin de turnu, no se vie endresat pues ja ere tard, bulia ploura i ere a puntet d´enganchà el llit per estirar-se pues la chornada vie esta masse intensa per la ceba edat i llochicamén estave bastán cansadeta. allabós en com va ubrir la porta i va surtir a rebra al Manalet "el cotilló", me va espantá quan vai veura com els purtave de mal pentinats, els seus cabells parlo, si vién es sierto un ja tenie el sa custum de veura-la sempra igual de bunica i aicharida. atamsió, dic bunica per dir comsevol cosa. els seus ulls estaven anafora de les cebas orbritas i feie bastanta póo la bruicha de na Cunchita. tinguin en comta que el ball del casal i les festes de cal Marianu l´havia sentat malamén i va està bén a pumtet de fotra el fanalet pel cap del tafanero del Manalet, cosa que no va fer perqué vai surtir a pusà pau en el mumén en que un sarvidó va intervindra achi a modo de "pasificador". i com no podia sér d´atra manera al final qui va rebra el cop de "fanalot" de la pallussa va ser un sarvidó que un cop més va ser el burru dels pals: del cop de fanal la malparida de la sogra del vesino m´ha deichat guenyo del ull daret. aquí i a partir d´are, a les sogres les prutegirà sa puta mare, no pas un sarvidó...com si les espanta el mateich jiménes losantos aquell. mitin, nastic fins els santos pebrotes de fer d´espia per defensà sogras del cotilla de turno, però achi i tot no me repiento en amsuluto, repito, en amsuluto de fé el que vai fé pues jo soch achi i achi mi muriré. apa, are si, disfrutin de quet bunic bideu trupical...

nastic fins als nassus del coi de patardus i del coi de barbenas

- sino estava lu sufisién sordo que aquesta colla de galifardeus del barrio en el cual avito que m´estan daichàn més tapia de lo que estoi am el so atrunadó dels seus patardus. aquet die que abui selebrem sirà un prasiós i aspatarran die de rebélla de san choan, am la ceba coque de lladrons u de fruita, u de crema u de piñols o com bustés els hin dongui el real gusto i gana però nastic árto. nastic árto ni que la meba atimada cupeta-caba sigui la fidel purutagunista de la nit del foch que manen les tradisions tan ansestrals. nastic arto bale? nastic arto de les fugueras que fotan un fum que m´apucha fins el balcunet da ma casa i que no me deicha ni raspirà. nastic arto del joglorio i dels crits i berreos dels cuatra buchachus que quedan sueltus pel carré a les sinc del dematí. abui no ting ganes de nà a ballà. achò l´atra dia. abui prafareicho quedar-ma tancadet a ca meba pues padqué me fan molta póo els fochs d´art i ofici i me fan póo els ganberrus que van am les cebes tracas futén ruido i escandalera por la via púmblica. ja no els dic ré aserca dels que els in dona per pusà a un pobra chinu o a un pobra carpinteru (ja me dirán bustés quin coi de culpa en tenan aquesta pobra gent) al tubu d´escapamén de un turismo u motosicleta. i per no parlà dels burrus que fotan un patardu a sota una caca-perro. anaquets directamén els arraplegava, cop de porra por medio, i els engarchulava a la masamorra més purupera del lugat de los echos. no anià daret am la sancta nit que entra tots plegats em dunarán, no tenan cap cunmiserasió dels nois que por rasones de la edat pues no pudem de suputá els ensordesedores chupinasos del vesino. i ojo que pa dispués, arribaos de la festeta de turnu, no els in dongui anal mosso i a la parienta de fotra un atra de chupinasso prò aquet cop desdal llit. jo dascunec si bustés hu suputaran però pel que fa a un sarvidó m´huré d´amagá "el cap sota lala" per tal de passar la tenpestat de este fetejo como mejó pueda i vién sierto es que ni la tradisión de la pira y de los piraos van a canviar el meu modo de veura aquesta situasió. las barbenas, las re-vellas, ni que siguin de san choan ma musionan i si hu antenan perfemta, però sàpigan que no estoi dimspuesto a dar mi braso a torser por una coca por una raya o per una mique d´alcuól barrechat am aquesta uló a pórbora que anià a l´anbiente de esta nuestra siudat.

.

poca bóma. anami m´aspantan mol, semblan com uns cañonassos que me gafen de repente quan nastic allà, assagudet, tranquilet analameba galeria, mirán per la cinestra, allà sota el sol-sulet de ple hastío. i la cosa va com va, mitin, rasimnasió i a aguantà el tipo fins que passi aquesta jodia noche que ya manyana sirà com quell qui diu un atra dia, tutón habrá plegao velas i no abrá una jodia arma que se levante de su aposento. entre una cosa i l´altra pues milló tinguem la festa en pau no sigui que s´escapi una faba d´aquestas, s´ens coli pel cúlo i quedem espatarrats en medio el gentio. parlán dels vulcáns, ai els vulcáns. aquells artilugis que fan fuentes de culurins. ai ai que bunics que son. els de culós trobu que no m´aspanten gens. com les bangales. com les bunbetas. i és que soch com una criatureta de déu: si els dic que anami m´argraden els patardus patitons u que fotan poc de ruido u que fan llumeta de culós pues sàpigan que no els enganyu. sifanofa com els vulcans, tanbé arribats de la china. i ja vaiem quin coi de vulcans estan fets aquets mandarins am més de mil cincents milions d´animas procreando més que els cunillets de can mingu. el mascla chinu està fet un bon vulcà. i en cumtinua erupsió. però ré cunparabla anals reis d´oriente que des que van inventà la porvora (i que de poc els va servir en el seu die) van revulusiunà el món de la ingenieria que estudía com fotra un bon pep sensa empassar-se cap faba.

jo m´atimu mol a la meba achénsia tribursiària

- pues que ja estan bén a pumtet de raturnar-mi els calarunets de la declaramsió que por sierto me ha salio com une mique negatiba, usia que me ratornan alguns dinarets. puqueta cosa però visto lo visto ja me està de bé. ni que sigui per cumtinuá aspirando al minsu platet de llanties que pren part de la trista rutina diària que ma siñora tiene a vién consederme daspués que jo lin passi aquell sobresito a final de mes am part de ma pansió. i és que quan me van fé l´asburruany de la declaramsió de la renda de les persones tísicas, com aquell qui veu l´entrellat de l´asuntu, jo ja m´imaginave que els cabrons del menistério de la hasienda tindrian la sancta vargonya de no abusà d´aquet aumil sierbo que les escribe estas ensignificantes linias. pero era un mal supusà pues les mebas suspitas sobre el tema de la dabulusió a la daclarasió del presente ejersisio fescal eren a-ronnies i me vai turnà a tivucà pensando una cosa quan en raialitat era un altra. els molt dasgrasiats han abusat bilmén de mi pues no m´han turnat tots els pempis que m´hurien de vé turnat i que por comsiguiente m´han devuerto meñs de lu esperat. i jo me pragumtu, ¿qui coi de mamó malparit de subalternu de l´anmenistrasió funsionarial del estao s´hurà enbuchacat amb aquets missarablas cuatra eurus que per a sarvidó sicnificaven tan?, ¿és que jo no tengo darecho a llebar a cavo mis elusiones com comsevol cill de déu nustrusañó? aquesta jantussa abusa de la tarsera adat de modo y manera pernisiosa y cins que no futem "el alsamiento de la crossa" no hi ribarem a von puerto am els asuntus ralasiunats am la gestió de nostras dinés per part del gubér

.

- colla de tergiversadores de caudales pumblicos! si me dascuentan en el retorno de lo declarao unas camtidades que no se correspomden con mis deploravles imgresos ¿entóses com coi fai jo el meu aurrillu per tal d´atendra les mebas nasasitats més pirimurdials? no és cuastió de nà cap a la taquilla del funsionari de turnu a mustrar-li el bastó per amanaÇar-lu de muedte però és que deunidó am tots aquets guardianes del tesoro. de l´amprenyamenta que m´agafe anún lin venan ganes de fer comsevol acta d´insivisma contra els enviats del sañó Sorbes a la terra dels paganos

achí trincu-trincu i com qui no vol la cosa jo vai fén per aquesta bida tan feixuga i asfaraidora (I)

.

- sañó Hareu, lin donu am molt de farbó i agradesimiento les mebes falimsitasions per aquesta basalone trumfán i guluriósse! snif, me surtan lagrimones blancos i espesiyos de la cojonjuntiva. snif. bé, sin més praiàmbuls passo a desarrullà el pots que he PURUgramat per aquesta tarda de hastío am las terrasetas plenas, los escotes bajaos más de la cuenta i la calureta que no ens deicha veura más enllà del culo la vesina. entónses cuando ustedes estén lellendo esto sepan que jo no seré en casa, estaré intantán lligán. bé, mitin bustés, un se lleva del seu camastro dia rera dia am nutisias com aquesta, ascoltin i llacheichin am molta atamsió, pafabó: les parades de kaka-gúetes nesesitaran de un permiso espesial par tal de pudé espedí a su remspemtivo pumblico el producto que a tal efecto venden. desda la més que llunyana antiguitat, el honbre, esperimenta en la raserca de su pópia identitat lu més recondít del seu ser. un servidó que a sus sién anyos ya está de vuerta de todo no para de resibir a diario toda suedte de e-mosiones pa llevar a cavo (i rabo) una revolusion contra comsevol cosa que se le ponga entre séja y séja. aqui, a can basalone guluriósa, estem lleván a cap un emsempla de forta emosió que en cabat no tinc ni idea de como coi acabarà però por lo menos se intenta, lo cualo es de agradeser. entónses, i porsiguiendo en esa costante busquéda entrospectiva del nostra ergu (usia mirando el umblic pal interior de su ser), tenim que desda anyos hase, els esploradós van trubà lleguminosas sota el seu llit. el boto-sensura y el tema de las esplorasiones son clavaillos el uno pal otro ¿ustedes se recuetdan de los er manos pinsóne...aquells que segun deie la cansó eren com una mena de Borris Isaguirres a l´engrós? sifanofa bén justets que naven aquella colla de beneits per fer desendénsia pa la posteridat. are que visto lo visto, siguén una mena de "chicha-limonás" poca procreasión podian llevar a cabo. siguiendo con esta vella hestoria que les estoy rilatando, uns siglos daspués, numés ens cal canvià les llagums pels sedés del ramonsín u pels abonus de sósio i ja tenim muntada la paradeta. allabós jo me pragumtu anami de manera inosente, ¿achò de la purupera apuchada dels carnés no sirà a caso com el coi del canion que l´ejecutibo ha aprubat en les cebes ultimas reunions de menistros? ¿aquet fet no sirà desisió am la que el coi del sañó Sabatot a empastifao els pruductes verjas, otramente denominaos soportes degitales? pues mitin, enregistraremos comsevol tipo de informasión am la punta del nabo com segueichin encarín el pruducta. la varitat no buldrie de cavrechar-me però és que no ni ha per altra cosa... que per més que intenti de treura l´entrellat a l´asuntu no m´en sé avenir ni mui poco ni mui mucho. la festa del sonats que se selebró en la marvella i a la cual he asistio con sumo plaser no és sinó un bunic embulcallot en que se mueve el cotarro del consumismo mal entendio...

.

por sierto, no tiene en amsulut nada que ver con el tema prò és que achó és que per a que a molta gent no se li caigui la cara de vargoñe turera per quan ens diuan anatots nusaltras que som uns masclistas i uns messojinios. i se mite por donde se mite no anià daret. cada vegada astem pichó. cada vegade anem a menÑñÑñs. are fins i tot les fulanas no tan solo partisipan als grandes acontesimientos dapurtius sino que encluso vénsen. que una sañureta fulana sigui canpiona del mon mundial de bisicleta muntanya u com coi se digui i que a sobra lleve el sacrosancto nonbre de MagraRita...mitin bustés, és que dafinitivamente ja no som ré. però ré ré ré. amsulutamen ré.

.

http://www.elmundodeportivo.es/web/gen/20080622/noticia_53485791287.html

pots purugramat pues padqué ora mismo le estoi dando caña al ecclestone

a véra prubán noba purugramasió. hurari de purugramasió, húna de la matinada en catañuña, son las dóse de la mediamoche en el estranjero.
.

.

bé, pues sàpigan bustés que m´en vai al sonát dos-mil-vuit

.

pues que m´en vai a vóre si trobu alguna cosa intaresán pel sonát aquet que fan a purupet de casa meba ¿bale? si els agrade bé, i sinón tanbé.

.

ja ting mich murenas les meves bunicas putetas

- a lo que hase este vuén honbre del vidéu en mi pueblo se le danomina "soplar y haser anpollas"

pues que ya me están aplanando a la sorra de mi plátcha

.

- si sañós si. los encargaos monisipales del ajunta-pelas de sant adrià pues com qui diu m´están aplanando con sus presiossas i aspatarráns maquinetas a la mui sorra de mi estimada playesita. miten todos ustédes que en prensipio tanpoco és que la sorra estubiera demasiao súsia, hans al cuntrari, estaba bastante linpia i aicharida, sensa molta brutísia i com a mui mucho cuatra putitas inpuressas arribadas del deságúe de la desdenbocadura del riu. por sierto, desde esta aumil pitácora, deseiaba de felisitar al emsalentisim alcalda de la vila per la bunica empuradora que ens ajuda a desalinisar el poti-poti d´aviram estercolaira que forma parte de l´angrescadora flora i fauna del munisipio del area metropollitana de la puruvinsia de basalone i cumarca. porsiguiendo con el tema pues esta noche he omserbado com les maquinetas su feien totes suletas quan naven arreplegando tota la purcaria de la maleída sorra. sepan que jo no ting cap mania a las sorras, penso que tenen dret com a dones de von biure que son, pues a disfrutà ni que sigui una miquete de la trista vida en que estem tots plegats. però ai no, pafabó, a mi no me toquin a la sorra de la meba platcheta, com a molt me la poden aplanà, allisà, passà el rudillu per a sobra i deichar-la feta un bunic tapís que ni la verda felpa d´una tauleta de villar. achí se tracta la sorra sañó alcalda, amb mimu, amb dalicadessa, am tacta, am suabitat, am tendressa; busté no té de permetra baix cap tipo de cunsepta que els cuatra desalmaos de turnu, ganberrus a l´engrós arribats des da la sona de conflíto sesuá i rudalies (valguim señó la distingida barriada de san Roc), s´ajuntin am la resta de fascinerossus malandrins i me la facin malbé, sembrán a la sorra de merda pels cuatra custats. bajo la inponente presensia de un sol de justisia em faré un bunic castellet de sorras on l´anchaneta sirà ma sancta siñora comonopodiaserdeotramanera...

.

mitin, se mire por donde se mire no anià cap daret. una sorra puede ser mui sorra però hànte todo debe ser desente, honrá i además debe demostrarlo. un sarvidó que paga de fijo a cada final de ano sus empuestos y sus tribursios a la distingida consejalia de la més que generossa casa de la vila no pot patir aquestas injustisias sosiales con los sitios enblemáticos de la localitat en la cual tiene a vién residir. aqui a sant adrià dels patons bulem una platcha am una sorra neta, una sorra bén pulida, emdafinitiva bulem que la nostra sorra, patimóni de tot un popla, sigui l´urgullo del conjunto de los avi-tantes. mitin bustés, aqui on me veuan jo sóc un homa molt sansibla amb sagons quinas cosas com per emsempla el medi anbién, i com que pago aquestas ensordesedoras maquinetas que van puliendo el arenal costanero, pues es logíco que tan-vién esija resultaos en- mediatos en lo que hase referensia al tema en-cul-logic. asin que inisiado el hastío, fecha que va desde els solstesio de junio asta el equinósio de setienbre, pues ja em preparu am el meu cubu, el meu patet, el meu fulutadó i la meba paleta per fer furadets a la esmentada sorra de la plácha. sepan por otro lao que mi sana intensión es pues ir a lusir el tipet, ré més lluny de la reialitat, no pretendo de ir a purubucà al pasunal pues por mui bien que está la susodicha sorra playera yo no voi de viroladó por la viña del señor i por ensima de todo soi pulcru i discretu. a més estoi contra esa moda tan soés del nudisma baratu en que tots plegats comiensan a mostrar sus atribursios personales. jo sóc un cunsarbadó de la vida i de la muédte. por un costao tenemos a los masclas alfalfas con bolas en bíseps y angunales, tot cuntén i aicharits; por el otro costao a las famellas famélicas con las tan selebradas sonas selváticas de su novle amasonas particular...creado por la obra y gràsia del dios común que a tots ens va parí. achi que per finalisà, dils-hi que agafaré mon putet de brunsechadó parfumat i m´en diré a dimsfrutà d´un guluriós die de plátcha amb sorra de la nova, una calureta de pleno veranu... i la meva prasiossa mar salada com a telon de fomdo...

.