. - el vall del faruliyo cojo i la greñua golfa de la sogra del vasinu és un tema que mi ha purtat masse de malsdecaps i que en sierto modo y manera pues me agrardarie de dar por sanjado y conclúso. entónses, i canbiando de térsio debo anmitir que els atacs de feridura son mui malos, y más en plena estasión de hastío. a fuérsa de serles sinseros, reconósco que mi bida trascurre en medio de cumtinuas i insuputablas jequecas: per un custat arreplegando dia si dia tanvién una serie de trastotnos bipoyares que van desde esos ataques de feridura hàntes mensionados...i per l´altra, comviviendo y sin saver como, con unas afecsiones en los bajos fondos de mi morada limbica encabesados por un enpinamiento repemtino de la puteta del mich que acabe per turnar-si un meraballós papinu (mesurable con un buen pie de rei) de ansiana textura. mitin ustedes que me espamto i molt quan veic com messi queda de bén tiesa la pallaringa que ting entre les mebas pernas, achi com una mena de grua de can budesa. sembla tot plegat com una série de fenòmenos para anotmales pues la cosa susede como en una serimònia plena d´uns bunics coutos enterructus on semble que la minsa cuseta va enpinàndose com mique en mique fins al esperado resumtado final. achì com lata-laia del tibidabu. un misteri. achò sol passà quan m´empipu am algo u bé am algú i segons m´ha dit el sañó ductó no té cap ramei a corto pláso. numés troba una sulumsió però parese bastante arriscada asin a sinple vista pues requereix una patita intrevensió crirúrgica: tallà de socarrel aquet trist pencholl més sec i més eichut que una branca de roura que nostrusañó umniputén va tení a bé de cunsedir-ma en el prasiós mumén en que vaic néicha.
.
jo alasoras vai surtir de la cunsulta del cal metcha carregat de dumtas i sobratot molt desesperat. si me la tallaven amb el bisturit, els meus comtinuos atacs de feridura en els que me pusave més histéric que el sañó caparrós (emsalént entrenadó dels lleons) anirien a més. si desidia per no entrà al quiròfanu és que allabós patia l´enorme risc que a cade cop que jo veiés a la fillola de cal peichaté tindria aquella espésie de cumpulsió dibina que feie que ma petita jóia messi pusés dura con el conseguiente mal que allò me pruduía anal entrecuix. els filòsufs diuan que no se pot tenir de tot a la bida i jo racunec que achó es vién de sierto pues havie de desidí entre no sufrir aquells ataques que de manera mol sumtada me se produsian en mi selebro tan suvinmén... u bé evitá que com una mena d´incraibla Hluk me carregués tots els pantalons a nivell de la bragueta, atra men dit el pajarillu pio-pio. ¿a que bustés dascuneichan la relasió entre l´ictus de la feridura i el coutus intrerruptus de la fer-hi dura? eeh? a que bustés no saben que nos pot passà quan la sang no sircula bé pel notru servei am la sufisienta empenta? pues achò fa una lessió irreparabla de totas totas. usia que no anià cap remedio. quan anià un trastorno bascular dins de la meraballosa olla de grills que és el nostra cap...pues com quell qui diu, s´ha acabat. si el mal riego sangríneo hi té lloc al territori naboo allabós no és lu mateich, no sañós. ¿que padqué? pues molt sansill. si el luboslav s´escuajaringa s´el tallen i pum, a un atra cosa papallona. ja farem la viu-viu am un plumeru d´està per casa. si en canvi ens falla una part per molt patitona que sigui del nostru servei pues ens nem directes a fer gàrgares a cal ciprer. achò sempra que tinguem mol mala sort. cuando menos ens pudem quedà com el marit-chalat aquell que de veura la bunica carona de l´enfanta Alena pues de l´ictus que va patir molt me semble que el bonhome no si ha recuperat. are, el que és el tema de fuyà u de mastrubarsa (usia de trubarsa am l´emsalén sañó Artut más)semble, i senpra a jusgar por mis pràticas de lavoratorio, milló no probar-ho i deichar-ho en unes sinplas palletas usia deichar-ho córrer (i mai milló dit). por sierto, hablando del marit-chalat aserca de su untimo noviasgo, parese ser que el endeviduo lo lleva bastante de vién. i és que tots sabem que prendra sagons quines dasisions fa que mai tinguem bastante ni ens cunfurmem amb lu que tanim...ja sigui entre les mans u entre les cuixes. achí que facin-me el favó de prendra nota
