.- nastic cins els nassus. ting el cap com un tinval i a fuersa de serles requete-sinseros ja no m´en sé avení de lo que a continuasión me puede suseder con un temita de marras que aféta mi bida pirivada. asín que prestamdo debía atemsión al notisiario consuetudinàrio de la nostra, usia de la ceba, usia de la de ellos, pues me paresió escuchar de manera pormenorisada que tan de coi amb l´emigrasió se prudueich en parte a comsecuènsia del que diuan els antessus "l´efato llamada". i sircustansialmente aquet nou métuda de fer patria és bastán escuajaringat i desnaturalisat, pues és llóchic que la meba llèngua, el chirinoli, desaparésca per quet ordra: daspués del català i l´ant-durrà. i anachó no anià cap daret. per tan no és cuastió de masclisma cap a un detreminat tipu de rasa, animal u planta. tot aquet trasiego de nomédas hase que un comsevol pais (generalmén un pais de pubrissons dasgrasiadets com el nostru) se llene de turisma sensa pela, ni llarga ni curta. i dels seus pares, cills i esparit santo si fés falta! jo, com bé podan jusgar, soch un homa d´alcampo, usia de a payés, i veic la bida i husos de nostra susietat...com qui diu feta a la bieja usansa. i jo mentrastán vai chupando hilillos com a iaiu cunsarvadó que sóc. me fan de póo els esperimentos am u sensa gasiossa. fins el punto que ja no m´està de dir que deichin la sulidaritat pel banqueru miliu Votín. amb la perspemtiva de la sapiènsia i el coñosemiento que aporta la esperiensia d´un aumil chubileta, vull que sàpigan que els autóntonos de la región (aqui on me veuan sóch un bunic emsempla d´autóntono, soch un noi de la terra com en pet Gordiola) ens quedem medio arreplegaos i am carona de chavi Er nándes, omserbando como muchos de estos señores arribaos ja sigui des del otro lao del charco u en patera, ens arriben sin papeliyos i desconpuestos. ja estic vaién com families senceres fan totes aquelles cues debant dels sentros aquets anumanats consulaos...i que van repartín papés a l´engrós com el sañó carteru...quan ens porta la publisitat del pe-sé sity....are, més que consulaos jo els rebatejaria am la paraula des-consulaos.
.¿com no volen bustés que sigui un pobra ansianu descumfiat? tema a parte és quan molta de la gentada aquesta es queda al nostra pais amb vacasions pagades, amb dia d´inisio però sensa dia final...i a més sensa treball i am un permiso de residemsia de dumtosa lagalitat. allabós ja no ni ha forma que tornin a deichà la furuntera per on la van traspassà. i jo me praguntu, si puqueta cosa tenim a fé enfrente los gettos que es fotan entre ells mateichos (i en muchos casos serrándose más que l´emsalén sañó Porta devan del asosiao), ¿al final qui coi m´aturarà tantas unadas de traspaperaos perdíos dins de nostra territori? oh, ¿i dels altras jethos qui coi en parle? si coi si, els jethos de les altes esferes, els jethos de les auturitats puniticas...jethos urganisats pel poder establesio, ja sian susialistas, cunvargents u del pepét (dimuniet). sañós punitics...ai marededéusañó, bustés me canvien les alforjas de les persones no autóntonas usia del propio pais, per un saguru de gràtis i com afechitó una patitona almoina en forma de prestasió susial... i tot a canvio de cuatra-votus malcumtats pel die de les erecsions ja sian munisipals, utunomicas u estatals. achi que arribat el guluriós mumén ja tenim papés per a tutón i que vicsca Basalone i de pas la tia Engràsia! algo asin como lo comio por lo servio, un pacte no escrito u bien un acuetdo ta-síto (pons) entre els diferents agentes sosiales i hasiendo un poti-poti entre els gubernáns d´aqui i els que fugen desesperadamén del seu pais d´urijan buscán una noba uputunitat. i ens n´ublidem del més benefisiat de tota la història. el sañó enpresario de turnu. el sañó pel cual se hase más llevadero pagà anun pallo sensa papér que anún d´enfore que tingui els parmis de residemsia al corriente. anal seu die van habé portes ubertas per a tutón i en un ejersisio de globalisasión mal entendia hu cabarem pagán sañós meus. i és clà, tanbé pudem anà a popla a veura si la jubanalla d´aqui està dispusada a collir pebrots com els d´allà...i cubrán poca cosa més que els nouvinguts de l´imigrasió. emdafinitiu les tasques siràn les mateiches, les sulumsions difarentas. un tema molt tristot que am el tienpo dascunec anabón ens cunduirà encare que pasunalmén he de dirl-si que es un pumblema am un mal avenir pel que me diu el meu bunic nas
.
