jo tanbé he tucat a la dicscutéca tachito

- pues si aprasiade audièmtsie, tal com lins dic anabustés. en el seu die jo vaic tucà la pera al meu atimat púmblico a la dicscutéca tachito, on sarbidó feie de dí-che i pusaba i pusaba vinillos a dóju. allà mesclaba amb la meba tauleta, els meus cascus i semblave que dirigie una urquestra per tal de amenisà i emtretení dagudamén als meus patisans que eren i molts, segons el que en diuen les córnicas de l´épuca. en tachito estava a prupet del cam nú, eren un parell de buniques carpes on la gent se pusave a ballà una musica que tal com diuan los entendios en la materia era mudédna, aichi com entre clectrónica i cunputatética. tenie mols seguidós que me demanaban més canyñe i jo els pusabe més canyñe, are, con el debío uctu-comtrol no fuera U fuese que el prossáic hisiera de estárgos en mi selebro. asin que empesaba una sisión no parave en tota la noche, un dics ada rera d´un atra, ensensa parà, i comonopodiaserdehotromodo me van sudtí els meus imitadós.... imitadós com el sañó prasiden,que bulie de dirigí la nabe asul y grana d´una manera pasunal com aquell qui diu, com si els sosis i patisans bailádamos a su rinmo, aichi com titellas o puchinéllis de cartró adubat seguin les intrumsións que ell dictés desde el seu pulpíto de mestra de cherimónias

.

aichi que el sañó porta me semble pel que vaic llechí va agafà ambéicha de la meba sancta pasona i va desidí tancà la meba aumil carpa del tachito; fins i tot el trós de bou bulie que m´emsiliés i no turnés a tucà mai més los platos ni als bultans del cam nuu ni per l´inter-nete ni per enllóch pues bulie de cumtrulà els meus mobimiemtos. tal com va passà, el señó purupietari del gran tachito, a parte de haserme la copenténsia deslleiál bulie espuliarme indasentmén el meu purutagunisma a la cavina del astadi. i malgrat de tot jo sagueicho con paso fítme mesclando para mi audiémtsie.

molt bone tatda siñós. notisias de alcánse

- el qui feie d´emtrenadó anala bamqueta del meu atimat basalon es laxa amb bin torturs, en truscu vanovich, ha estat tsesát fluminanteménte de su cárgo de técnico del primé equip i que padqué? pues tsensill, padqué ere un inútil. aichi pues, que a partí de questa tatda contre el caja cachonda de málague gafarà les riendes del planté de jugadós un sañó que s´anumena com la llet. per tant, venen aires nous al clum per la ceba secsió de balunsestu. el plamarés del yogurs labavo ha estat el sagúent: una copa del dropu en dugas tanpluradas i mitcha plenes de bunicas penúries i un futimé de calarunets gastats en el inbento amb els mariconatto, els birriasova o els áquet de turnu. un patir anal palau que acabava pues com vie d´acabà, amb aquella lletcha cadabera futén la cunpa a tutón menus anasi mateich. el púmblic del blumgrana buliem sanc i fétcha i ja el tanim, al menos si perdem els dos títuls que ens queden, ja no els pardrem amb el sonát del dos mil tsis.

en los brásos de es cupído

mitin quin goich, quina chóia, ja hem arribat al bunic i aspatarran dia de sant valiemte, usia el dia de san Valantinu guluriós, patró dels anamurats, lo cual no es mi caso pues no estoi anamorrado de nadie, bamos, por no estarlo no lo estoi ni de mí mesmo. aichi que ja som al catórsa de fabréro, un mes que diuan dels barbuts i on no ne trubat el frío per cap puéstu. els tinc de cumfasà que he caigut anals bràssos de es cupído i aqui a la fotu i a jusgà per la bunica imatcha, me poden veura com nastich amb una fletcha apuntando no sé a bon, con el peligro que ello conlléba. porto dugas prasiosas ales per tucà el dos si arriba algun paquiritu o marénc i canto anala siraneta de la meba bida (que sirie ma sancta siñora sino fuera ú fuese per les ganes que ting d´emberinarla) aquesta bunica manudia: hoi és el dia, de los enamorrados.... i li regalu un corasón de bijutaríe que compro per les butigas de la sona de pla de palau, allà a tucà del famós resturán dels set cavróns (usia portas). agafu una caicheta patitona patitona i lin cico enbulicat en un mucadó amb tots els póllos del die, la surtija que daspués li enroscu anal dit meÑíc de la ceba lletcha i fastigossa mano asquerra. asin que ella me torna el seu regal, un rallotcha de la marca viserái però que no compra sinó que l´agafa de prestadiyo anals encans bells quan li cau anal pallu miliunari del pis del devan

.

usia que arribat aquet die en que una sachéta atrabessa el cor de la victima del es cupido, húno ja se hase a la idea que dasgratsiàdamen hurà de regalà algu ana la ceba siñora bulgui que no. llavós hu milló que pot fé és dibursiar-se un dia hàntes per tal que no l´ubliguin a fer-ho ni en ple jusgat

jo vaic traballà al nutisiari "el caso"

no va sé molt de tienpo, va sé, calculu que durante tremta anyos. uns tremta anyos aónde yo cuvria la informasión de la más raviosa amtualidat, sienpre a pié de callejón. mi bida estava pues a medio camino entre el rotatibo i la impémta per un custat, i el micròrfun i los hechos acaesios per l´atra. ere un diari de succesus que s´en diuan luctuóssus però que al final suposu que amb el tienpo i una canya passarien a sé fenòmenos sinple y llanamente paranormales. racótdu que la siñora melena rànsis va cumbidar-me a un purugrama per tal que espliqués a lo tumác l´afer de la violetaira del cascontíguo. daspués quan el eruptativo me va pumblicà la nutisia del assessino en se ríe, va vení la sañore encarnadita sánches per demanar-me comsevól emsclusiva de les que havie tret com a redactó de quet diari. les nutisies del caso feian molt de mal numés de sentir-las i és que de pudtáda a contra-pudtáda se padlava de muédtos, herios y mutilasiones varias. mitin que de tanta sanc que hi pululava a cada cáso te dunava ganes de girà full i passà a la siguénta pàgina on per sert trubaves encare una mique més de sanc i fétcha. usia que sinó bulies una tása, t´en dunaven dugas...marededéusañó! quina feina més poch agraida i a sobre els búrrus de laditurial no me pagaven els atrassus ...fins a tres messos que me devien aquets ganàpies però asin y todo jo ere allà, al peu del canó. on ere la nutisia allà ere jo, amb la meba petita llibrateta per apumtà todo lo susedío, des del númaru de mutilats, anputats, descuartisats i escuajertingats asta el posivle móbil de la causa en la noche de actuasiones. toda aquella lavor que, modèstia a padte, siendo uno de los mejores (pornodesirelmejor) en mi travajo, dió por conclusa cuamdo húvome llegado mi momemto de retiro; fué pa cuando colgué las botas.

.

el setmanàrio el caso me lo dió todo en la bida, aumque fue motibo tanvién pues pa muchos malos suenyos por aquellas imajénes que mi estrema i purfunda sensivilitat numca podia de aseptar. mi siñora se pergumtava que podqué me reprimía de semtir tanta mala notisia que no podiamos de seguir de esta manera i que la omsesión por cada muédte acabaria con mi porfesión. asin que fue quan els acontesimentos se presipetaron i acabaron con mi renúnsia al cargo de sotsdiractó quan vaic cambià la feina de redactó-esprés pel de cafatera esprés i fins aqui se pot dí que vam arribà. aichò de taní ana sobra massa pressió acaba amb comsevol pariudista per molt fort aminicament que sigui. i des del meu aumil faristol els dic que van fé bé de tancà aquet diari tan i tan daprimén,;

el sañó porta i la operasión del comando banana

- pues sí aprasiada audiuèmtsie. aquet és el nou comando que nastich bén apumtet de inaugurà establesío un nuebo hórden in-pedante almenyÑs anadins del meu aspatarran bloCH. i és que com a dropu del meu propi bloCH buldrie raclutàr-hi no menos de sinco hónbres i no más de cuáto am el lluable umjactiu de anà a la cáÇa i camtúra d´elefantes asúles, una espècie que no abunda masse i està en peligrodestimsión. el comando banana tindrie lisèntsie per licuà i liquidà. por la presiosa sábana de sancagát avundan paquedérmos con tronpeta i colmiyos de madfil, esa espèsie és, a vera, sifanofa com les altras però sirie una variatat cassulana, una de mida esquifida espatlles curtas i grossa de cap. me valen los sétmes del milimétro o els gelats del curamta-sinc. tanvé me sarveich el métoda bónva iaiàturé (usia lapa) però anal meus hòmens quedaria milló el sistema drománo de la manita folloides anadins de la cumpóta-maduichas o del tiramisút. jo sóch un purufassiunal, utilisu desde manchasdebisicleta fins una mata-jétas, mata-jétas com el matei pasiden; i encare que sembli asin por ensima un povre diavlo, aquet bonhómen se las trae i sino lin pargumten al sañó.Russéi, una amtigua victima del hótro comando, el comando de palostimos

.

prológu - mitin bustés. con tanta yerbagúena húno ya no save distimguir si la realitat és séria u és bróma. en todo caso me se ponen unas bunicas uyeras virtuossas i proban de jugà. del grupo de palostimos el sañó prasiden me vale sién pumtos, el sañó ferran soprano simcuante, i el sañó angunal veimtesinco. el sañó rimchuls deu pumtets i la plantiya no pumtúa por desvalorisasión.

silindru, conyo, esfera i els toca-campanas de la moda

-bé, per cumamsá dí que ting el tipu linial, no arribu ni al cúbu ni al silindru ni la triángla ni a la rulóna. mitin bustés, a mi me van parí com me van parí i aichi vai néicha i aichí muriré. si sóc un filferru pues mála suédte. i és que jo me cico a pensà i me dic ana mi mateich: coi, si quan sigui un porbo i teranyines reberteris que més dona loquehaigasioenbida, si un bunic diàbolo, una prassiosa campana o una aspatarrán esfera. al final jo siré hu que siré allà anal meu meraballós nínchu, porbo porbo i més porbo i de tan de porbo que tindré per tot arreu no pudré ni raspirà. aichí me passa am la moda aquesta de les mides que volen de treura els sañós de la hálta custúda que amb tanto modeliyo i tanta jaumatría i tantes formes i figures ens turnaran més bochos de hu que astem que no es poco ni mucho sino tó lo contrario. are diuen que desde fa més de tremta anyos es purtaven els numarets que si el set, el nou o el catórsa, la tremtados, la curamta o la de caúchu (moda setàsea extra). pues quan lin compri un tráju anala meba siñora no me sabré avaní del cunjúm que li tindré de cumprà encare que bisto lo bisto se asemeja bastamte a un taprésio. els taprésios son les figuretes aquellas que surtan a la "ni entiendo de ese" i son un ractangla i un triangla juntets. la talla cuadrádu és la que li va de marabella anala bunica toca-campanas de mi parienta padqué d´això de tucà campanes un ja està acustumat amb la quamtitat de tuntaries que s´ascolten, se véuan u se llachéichan. si anaichò busté lin suma la campanya punitica per les erecsions del mes de márso i els patits del nostra atimat fumbol clum Basalona plega i bámonos.

en mis ratos livres sói un súpet-éroe

- pues si sañós. astimada audiéntsie, sói un personage médio súpet-éroe, médio de trajicomèdia. asin como de cómich però más humano, no sé como desirlo, vién si, si sé como desirlo, soi súpet- iman. en mis estonas livres (que son muchas dada mi condisión de pamsiunista chubilat) allúdo pues a salbar a la gemte. arreplego am la meba capa de súpet-cherinola i boi por los aires de un lugát a hótro imtentando de salbar a les parsones de este mumdo i pádte del hótro. soi baliemte y janeroso, soi un estallóne, un chuarcharnégar, un brus bilis, que digo yo, un súpet honvre que con su sállo, sus botas i su trajeneopreno buela el más alto, de siudad en siudad, asistiendo a los más nasesitados. aquet homa sóch jo. vuerca un camión de tumács a la Jorquera, allà sóch jo, un abiuneta pierde un ála, allà soch jo, tiran un cap de figu a l´astadi, allà sóch jo, es carregan al sañó jiméneslosantos, allà sóch ai ai paddó paddó, jo no bulie dí achò. pues au que deie, malurádamen anala nostra épuque els supet-hòmens no abumdan en-llóch, i és per aquet fet que jo faic molta falta padqué sinó qui coi ajudaria anal sañó Porta are que tan nasesitat està? dingú. cada die en ting de tres a cuátra sudtides com els bonbérs del ajuntapelas i travesso los sielos de los tsinco contenidos, no uso benzema ni fullóil ni patòlit ni cuñàc. utiliso els pets de les fabes que m´acabo de menjà el mateich michdie i en tienpos de crisi sudto bén baratet que ni la cumpañie a buelín.

.

como lo hàntes relatao no és berídico sino ha sio un sinple suenyo de la passada noche produsio por mi suncosiénte repremío, afumtunádamemte soi lo que soi, un sañó molt ansia ano però felís

pues parese que fué allér estos dos anyos

-pues que hase como dos anyos que pulúlo com qui ból la cosa per la prasiosa globosfera del unibétso mestra i cumstato que ting una mamada de saguidós i saguidoras que ni els barstritbois aichi que me dit ana mi mateich: amigo iaiu, haga un póts en humanatcha a sa emsalén parsona, dingú té cap dumta de qui és el gallo biejo del inter-néte, del gállo que lleba la boss camtante, del gállo que numés li falta sé prasiden de les nasions unides per arribà a lo más álto de tot. i aqui hi pudran veura qui és el més milló, por ensima imclúso del caúchu, quan ere un siñó.caúchu, no are que semble un ànima en pena que fot cóses allà per on camina. pues asin que ni sánchesdragó ni peressóso me ha dunat per estreura la meba banitat bén antessa, com udgúllo de basalunista, un udgúllo gall, un mirar-se al umblíc i semtir-se com un purufeta en plena bálle de làrgrimas. pues que va sé un dia de fabréru de l´anyo dos mil séis, un die que imaginu farie sol sulét, un die que li vaic dí anala meba sañore. mita Gragòrie, me boi a la cuputadóra que ting ganes d´escriura algun massatcha a cal mestra que suposo nasesitarà dels meus cunsélls de bateránu. l´hómen pues se va pemsà que pudrie sé el cuiné aquell que padla tan malamén el català i se va tivucà greumente padqué jo ere un simpla sosi i patisan basalunista, un home-modélo, un chigolót, un ser gaidabé parfemta però a la fi del tot un simpla hómen del carré, la veu del endeviduo anonímo que surt cap a l´estadi cada quimtsa dies i que dasimcha dunà les cebes aupinions sobra tota l´amtualitat del notra astimat clum. i aichí hem nat tirán de carru,die a die, póts a póts amb les cebes alagries i amb les cebes panúries, però al final a dalt de tot com un chasucritst rasumsitat, onserbando al ramat de basalunistes que gafen el basérru de óro del bacó i lo desásen para conseguir dar lustro al bunic ascut de la nostra in-titusió. aichí que he fet dos anyñets com comsevól criatureta; achi que per molt de tienpo allà, en la chresta de la ónda, siemdo el sancto, la senya i el sentro de mi racunet patitet però alora gran com cap atra pues padqué sóc chúlu i pumto. me cumsideru una bunica rasa però en perill d´estimsió, mi suédte es que sóc inmudtal i etédno en mi consepsión.

jo vaic cantà amb el gran Fram

- efamtivamén apasiats sañós meus encare no s´ hu creguin però és aichí que va passà. anal seu die jo vaic cantà amb la boss, no no, el Brus Sprimtin no, el atra boss, aquell sañó amaricanu que tenie molts casinus a Las Veigas i que ere molt miliunari i que ere un aspatarran capó de la mafíe bé, aichò és por lo menos au que diuen las malas lengúas. però aqui nastic bibiyo i coleteando per esplicar-lins anabustés que podan dunà crèdit ana questa històrie que vaich viure pels finals dels anyos satenta borbiendo de un biaje con mi sancta siñora. vam fé un duáto, usia que vam cantà tots dos juntets el 'som cinc, Aloncho' achi com va fé en Senatra am la NanSí, sa filla, o com are fa puquet han fet en Robit Biliams amb la Kinman. l´homa me va signà una dadicatòrie en una de les mebas moltas tsamarretas de roquéru que ting a la meba culamsió, va sentí anmirasió per la meba parsona i se va mustrà surprés de la meba veu tonadillera que ni el gran cantaor flamenko Antoniu Mulina ni Jesulito el RaiSeñór. aichí que vam agafà els Asquerrus i vam anà de gira per tot el cumtinén amaricà de dalt a baix, vam ricórra de Fulurida fins a Turrasa agafán l´enlláç a JóttaFrancs on ens van rebra una munió de gent. jo ere el galan de l´épuque, amb el meu micru de óro massisso les nuietes se tiraben de les grenyÑñes quan me veien de surtí a l´etscenàrit i l´amic Fram i sarvidó cantàvem plegats 'els traginers inde nait'. i aqui on tots bustés me veuan jo vaic sé un ídolo de masas, la gent pagave per cada amtuasió meba y del amigo Senatra més de tsimcuante mil dúrus per entrada. al meu últim consierto prodamnificats pel fitchatche de Lusén Múller me van fé la bunica afotu que els hi he penchat am el meu póts del dibemdras, tot justet fa tremte anys va sé. si mal no racótdo al palasio de comgréssos i esposisiones de plaça l´Aspañe.

mon abantura antràxtica

segúdo que ustedes disconosen que fui peonero atrabesando el casquito antráxtico. esta bunica abantura susedióme allá por el inviédno del vemtisinco, pues ya por entómses me solensitaron de haser una elspedisión en un bonito nabío que si mal no racotdu se deie 'el palasitocoñón III' purupietat si no me folla la meba mamòria de un sélebre aristocràto de la jéta-set de la sona de los astiyeros de Pardalbes. asin que ni corto ni caúchu dispúseme a tirpular el botesíto hasta tierras dremótas mui al sút del polo sút. lleguemos a tierra del foguéo allà por Arjantina pasados uns tres messos i es por allá que el frio me hiso mella a lo del di capreo en tetanich. el vaichell se entrebancó en unos tenpános de yélo i prestos i dimspuestos pues nos dispusimos a caminar a lo ransmossèn, i con borsas de equipaje comemsamos a travesar el presioso cotinente helado con sisenta perros y cuátra gats. lleguemos tot caminan chinuchanu al polo sútt en tsinco setmanes y média asin que plantemos la bandera delante los pimguínos que me miraron como con cara rara, com de no havé vist un estra-tarrestra com un sarvidó en la resta de la ceba gelada emsistènsia. aichi que prusaguirem cap al er nandes contràrio, el de mar de rós (mar rúvio) pues sirie en unes nuebe setmanes y media de más. vaich passà frio, molt de frío però be,per achò ja tenia el vísquit

.

la carona se me va chelà més d´un dia, on per sierto no ni havie die pues padqué tot el die ere de die o quasi de die. però vam turnà sans i estalvims a casa uns tres messos daspués com herois de Catañuña i cins i tot ens van humanatchà a tota la elspedisió i vam fer-nse un munumén al carré del pelaíllo cantunada unibasitat,munumén on se caguen els malparits del culoms die si die tanbé

la binagra con isoflúot

pues si sañós. aquet compuesto chímich és clabe pues per a sentir-si com un iaio nuebo, un iaio més vigorrósso com un iaio amb sifanofá sichamte anys menñs. si veuan bé la ceba furmúla és una molencúla de tres dimansiónes abont el núclit està furmat per l´atóm de cheritròchen que com sempra passa està anal sentro de tot, tanto de lo grande como de lo pequenyo. és un atómo en prinsipio bastante de inestavle pero que con el tienpo y una canya se buerbe más reposado asín como el peramangante de putàssa. asin se emtiende las propiedades pisico-chimícas del cumpuésto, és a dir, su savór, su aróoma, su culó y su tacto algu aichi como un porbillo blanco suabe com el vellut del peyejo de un conejo novle..podqué los conejos son novles*,¿u no? aichò bol dí que tots aquets iónes li cumfareichen anal puruducte una empenta que busté els nota quan busca resultados imediatos amb la ceba sañore, quan busté és al llit i quiere empesar cuamto hàntes el acto del simbronasso i que en comsevól farmatsióla el seu botercàrio lin dirà. aquet medicamento té l´avantácha de no taní afectas sacumdàris SALBO QUE PRODUSE AIRIS ni està contraendicádo pa la ulséra gasto-druodenial i además lo reseta la saguritat susial. usia que va busté amb el tarchetó de joba-chubileta i li sudtirà de gràtis. achi que ja sap, si bol cambià la ceba trista, inesistén i penosa bida d´imputensies janitals preguis aquets cunsells de sério que la bida semsuál le va en éllo.

.
*bé. el conejo de mi sañore de novle no tiene nada. és un conejo vién pordrido y ensima traidór, selóso y dúltero

.......................................................................................................................................

.......................................................................................................................................

Sai-Miter bisits tudéi on-lain nau mantenán. basalon vimt milions, badalon trés milions, el papiól milio i mich, gratallops cuáta milions, palau de pliega-manos tresensts mil, castellà del payés mig milió

jo lluité contra los malnasíos de la estràbica

- fué en el fremte del Normándo pues sirie por entre Fránsia i Englatérra. allá estube con fusil en mano esperando a los chicos de la estrábica cuando sarvidor disponíase a crusar el mar cojo. en un tiro perdío me estubieron vién a pumto de dejarme esvástico en el ojo darécho pero le dieron en el cúlo al capó rál que dichoseadepaso era un cavrito de hármas tomar y como poco s´ho mereixia. llàstima no le ubieran voláo los séxos. asín que los násis empresionados por mi balentia i corage retiráronse unes milles cap enrere pa pedir refuértsos al señó directó de aquella fira tan bunica que era la sagone guerra mumdial. el presidén de la fira era el fírer. allabontas van purtà més torpas desde la tsiutat de Bunic, capital del café Bebiera (u Bebiese). jo alashoras tanvé purtaba bigutet, racotdu que ere aichí a lo asnar, bigutet que per sert me quedabe bastán aicharit com bé poden bustés cumprubà anala fotu que adjuntu al meu aspatarran i históric póts. cuando los no-liados rigrisaron con más soldaos allà se armó la mari-marrana i las bónvas me esplotaban por adelante i por adetrás con un simfin de válas yendo i biniendo, disparadas por anbos ejersítos. pero al final me inflitré en el bando opositor como un els pionnén a lo gente segreto como el del Borne i les sabotajé cuatro tamques, sinco lansa-granadas y una metrajéta. total que cuamdo rigrisé del convate com un éroe de guerra aichi a lo Asquerro, solamemte tubimos que esperar como se esplosionaran las trinchas enemigas hánte la atémta mirada de mi vatallón. al teminar la segumda guarra mumdial me comdecoraron en la vila idilica d´Ausbitch y me atsendiéron de culunél a alféres ráso. me regalaron un prasioso láso rojo en onór a mi determinasión, a mi atitut y a mi compro messio en el canpo de la batáya, y tanto tanto que asta me llamaron del mismo lincón de la casablanca para darme un despatchet bitalisio achi a lo Baul Gomsáles, cosa, que dichoseadepaso, pues rechasé por diguinidad. i jo savia a siensia sierta que Essien jóder o el Macarítur de túrnu no dunarien crédit a la meba hassáña. pero jo como sienpre me vestí por los pamtalones pues jo ere el mateich a pie de canpo contra los mismos estrábicos nasis de la crús gonáda ú contra los mismos potensiales dels atats units que me con deco raro acabao el conflíto bellíco. asin que tal como les juro por el dibino que esto fue asin i resibí el mismo medayón que si viese derribao un mono plasa en pèl Jarbo.
.
potosit
.
un dia de questos ja lins padlaré de les mebes andánses amb la sorra del desiédto
.
total bisits on-lain dos milions tsincsemtas curamta mil tsincsemtas vimtitrés

el meu primé don perriñón me se suvió a la cabésa

- pues sí sañós meus, els hòmens amb classe tal com un sarvidó tenen de prubà ni per un cop a sa bida aquet champáÑa framtsésa que oju, té el seu preu desde luégu, però si ana busté li cumbiden a un trágu, ¿pues oi que no hu pot pas rafusà? a més, ja saben aquella dita que diu allò de a caúcho regalado no le miren el diénte (i es que no en fa falta, s´els veu sensa havé de mirà). pues bé, siguiendo al fílo del tema, va sé anúna festa de la jéta-set a la que me van cumbidà; els parlo del anyo vemtiócho i al barri de la basaluneta, basalona, basalunés. era un bunic aplec de la fló i nata de la susiatat catalana de pescadós del merluso en halta-mar, una raunió de sal.lebrasió de la crém de la crém dels marinés del port bell (puerto biejo), antics amics que tienpo atràs vam fé les ameríques. como biejos lovos de mar ens cumtàvem les nostras batayetas, que si la guerra sabil, que si los úntimos de filiprimas, que si el dorado, que si la guerra de susesión, atséteram. i allà ere jo, com a gran testaferru de los baliemtes honbres de la marina marcánte i punsánte, tot la cantina plena de gom a gom amb barriles de servessa, botavinos i la cupeta de champaña que vam acunsegui d´estraperlo per la Jorquera la nit anterió. aquella champaña ere el donperriñón
.
mai m´ulblidaré del seu intens sabór, que bo ere, que escumós. me va quedà una mica al llàbit i encare el cumservo i ja han passat buit decádes desda allavós. un petit tast que no arribave ni a umplí el tap d´una butella de cococóla però per a mi ja ere més que sufitsién. com que me varan imvità pues vaic aseptà de vuén grado, sinó la ceba P mare l´haguès pagat (paddó). tota la meba bida no he sudtit del Ron-dél o del Dibóise que son de baratiyo, pues la meba butchaque no se ni pudie de parmetra sagons quins lúcsus; aichí que vaic aprufità la nit per saburechà aquell liquído que mai més a la bida turnarie a travessà la meba gola. però qui no se cunfódma és paqué no ból

jo tanbién le dí al plato

- diuan que los biejos droquéros numca muéren. este es mi caso. jo anals meus tienpos mossos ja li vaic dunà als platos ja... i tanbé camtave i tucava la guitarreta i tan! com me racotdo dels anyos aquells que encamsalava un grúpu i feiem de gires per arreu,cap amún,cap avall...escoltin bustés, de guanyñà durus poca cosa però de fé bolus los que se imajinen. jo ere tot un ídul de masses,tota la gent nave enrere dels meus óssus que, dichoseadepaso, eren de la mateicha cumplecsió que els que encare ting. la difarèmtsie, és clar, era l´aspémto físico que oju, tal com hi poden veura anala fotu de familia que els hi mostru anasobra del tésto, feie més goich i més pachóca. tenia una pell més tersa, ere més buapu que are, difísil però pussibla, talmente com els meus atimats chermans tri-llisus que are, maluradamén ja no son entra natrus. un va murí d´un atac de fer-hi-dura, deu sé cosa de la binagra, pues emcare amb gairebé nuramte anys i nave sempra amb la capseta ana sobra metiéndolaysacándola. aquet bon homa mai va assentà cap. els hi parlo del que anià primé per l´asquerra pues el del semtro sóch jo. el de la meba dareta ere el chermà lulén que se va ficà a emprasari pocos anyos dispués de la disolusión del grúpu i aquet va murí padqué lin va caura la navéra a sobra. pobra dasgratsiat. i ja lin deie jo que per agafà els glasóns del figu-rífic no utilisés l´andàmio, que no calia. el búrru no me va fé cas i aichí li va anà. en fin. erem una banda que vam tucà i molt (consiértos i de paso la péra al audiotòrio), vam fé la nostra fama arreu de cumàdques

la collada de cróssas

- anunas vacacions a la Sardénya (hálts Piranéus) me vaig adentrà en una famosa carratera de la cumàdca del Re-pólles i situant-se en el mapa amb un Jepet - ese d´aquets me la culocan en bell mich de ribes de frasé i puichadà. una carratera que ni ha més voltes que anal cuerpo de la Jessi Calba, vinga buelta a la daréta vinga buelta a l´asquerra, mitin que la meba sancta siñora pues se va marechà d´allò més i cins i tot va mumità tot el putatche de grabánsos que se va fotra la molt pódca aquell mateich michdie. la foto que ting pemchade me la vaic fé anal bell mich del puerto a lo que se diu el sim de la mumtanye on per tsierto feie molt de fred. però els culloncs meus pues allà eren, per suputà les baiches temperas túras, i ped qué? pues sentsill, padqué sóch el milló. i aichò que dic ni ha de testi-mónit un guàrdia sabil que me va enchampà am un quillo de cóca i és que alasóres la coca de fruita se pagava i molt bé, sobratot als forns d´abaix on els se pagava loro i el sidan per un troÇ de cóca de pa. el fet que jo ere cunegut a tot arreu no va sé cap impedimén padqué el sañó de bérde m´amunastés dient-me que vichilés amb aquelles curbes no fuéda que me desenpeñase per comsevól revól. ja saben que a la déjate de tráfich no está de vién bisto que parsones de segun que edat vallan al frente de un volante,sea de tudísmo fudgonéta o monopatin

.

la collada de Crossas és un indret bén maco que els nacunsello de visità pues se veu molta de neu molta mumtanya per tot alsrededós, petits animalons i fluretas de butchaca. aichò si, ja els hi dic des del meu bloch que bustés se marecharan com no facin una parada i nesasitaran bioderramina padqué du cuntrari, poden prendra mal, i es que aquet coll de puerto semble una gutifarra torta.

el gállo quirico

bé jo m´agrade sé un gallo quirico per picutechà anals sañós del meu entorno que no me volen de dunà la raó. sense cap publema com que tingui la primera suspita que no me donan la raó pues jo ja m´amfado com un nen patitet a pesà dels meus sién anyos. are si, racunech que sóch buapu i que sóch marabellós i que sóch un biejo intel i chén i tot un lluset maria casanobas que no tengo avuelos ni falta que me háse. al casal del àvit sóch molt gallitu quan jugu al dóminu o a comsevol joch de cartes i hago que mi vós recsuéne con fuertsa en el interior de esas cuáto padédes para que nadie me imtente de haser la pirrula. jo aicheco la veu més que dingú cap altra i me faic de raspemtà dabán de tutón en espemsial dabán de les siñoras que me sagueichan en mamada per allà abón vaic. aichí que poca bórma am un sarvidó que en su époque iso pinitos entre las mejores damiselas de la cumàdque i esa es una putasión, un els pendiente i una carta de representasión que me consedió esa metològia que me rodéa. aquet és el meu séllo pasunal i imtransfarribla al deban de los ansia anos que me bolan de treura purtagunisma, pasisamén anamí que no es poco. asin que hínsto a que nadie ribalise con un biejesito pansit com una poma al órno pero más matón que el mateich Gocochéa i que en úso de ma bunica aurióla au faic palés anal meu bloch. amichs meus, molta gent me diu que padqué ting les putetas de gállo que ting i jo els hin raspónc que és de bén santsill: aquet parell de putetas sempra m´han ajudat a sentirme com una mica més gay de peléa de pura rása, un gay con su cresta, con su pluma i su plumón, su pico y su coj...ai paddó

buldrie cunèicha un chirinoli marénc

- pues tal como les a digo. cojiendo las pomas de Ter en mi vonito gúetto padticulàr me se vino a la imajinasión que podqué no podia de conoser a trabés del internete a un chirinoli marénc, u sia, a un sañó ansia ano del equipoblanco enlloch del meu atimat Basalona. i de aberlos, ai lós, nastich i molt saguru del que dich que per la charcha deuan de pululà chirinolis maréncs pues padqué ana questa bida té de ver-hi de tot com a la binya del sañó. asin que ni corto ni chavi er nàndes me e porpuesto de conseguir mi fita i estoi en eso de inisiar relasiones fodmáles con un collega marénc. are el que si tracte és de taní suédte, però ja savem amichs meus que no tot chira en tódno a la suédte anaquet món rudó, tan bé anià el factó de guanyñar-sau a póls, sifanofa com els jugadós del sañó Vanovich. aichí que e cumemsat a buscà cumtactas por tiéda, mar i áide pues per tal de que me sudti la meba atra mitcha taroncha blancoirmaculada: un sañó.cherinola del mardrit. el primé que penso és que aquet bon hómen té de tení sién anyos deu de sé de chúlu, molt de chúlu, incluso més chúlu que jo ( que ja és sé chúlu dichoseadepaso) i a pátt té de fé bida a la capital del pais besino padqué sinó a mi com que no val la pena. és un cuntacta en linia calén inter-iaius del estat am ideies difaréns, par amsempla, jugán al mousse discutínti qui és milló si l´asquerro o el galgo, si el chustét o el rimchóls mentra ném fent la nostra a sobra del tapéte pues padqué la bida entra nois dels meus mateichos gustus pues com que me si fa masse aburrida. aichò és tracta de fé un canbi de room analameba furmosa esistèmsia, ja son masses anñs numés rudejat de momos blumgranes.

el meu atimat papichúlu

pot la esquina del biejo bàrrio le ví passar, con el tunbao que tienen los buapos al caminàaaa, gafas uscuras paque no sepan que està mirandooo y un diemte de oro que cuamdo rie se vé briyandooo0000....

.

paddó, és que estava tararechán la prasiosa camsó del Pedro Nabajas, i és que a chúlu pocs lin guanyÑen, tot i que oju, putsé arribarie el nostra atimat pasident a lluità en una final amb quet sañó tan i tan famós. per hu menys en lo que a chúlu (però ensensa cap gràsia) se rafiere. i jo no lin tinc cap de manie, hans al cuntràrit, me fa de riure molts cops i li agraieicho de manera molt farburossa. és un hómen que té molt de garvo i empenta, de pas empenta al sañó sosi que entra al cámpo per puestos que no son de la jéta-set com el mateic palcu on ell està fent els seus apàts amb la ceba gent, ré de l´atra món, matit-mónios de combiniensia, matit-mónios que preparen el escabróso terreno ponítico per a qual aquet gran basalunista deichi el puestu que are sucúpa al estilo masia abandonada. pues que vigili que igual el sañó cuñat va un die amb la porra i li fot un paréll de garrutades m´el treu d´allà i vinga cap a la modélo, qui sap, tot és pussibla anaquesta bida. però el més imputan, un fet del quan me sento paticulatménte ugullóso és l´empuje que té tot i sabé que la patera en que ens porta muntats com a bulgares polisónes anals sañós sósios si ha fet malbé pues li ha sutit un furat per on entra aigua, molta aigua i té el perill de enfunsar-si. aichí que faré úso del piribilegi del pasident i seré més papichúlu que ell si arribès el caso, are, no me demanin de abaichar-me els calsons anún aurupótt que a mi, pasunalmén, me farie de molta vadgóñe. i seré un ansiaano però de diguinitat me queda i molta aqui donde me vén

mi primér pancrafét

iba chino chanu caminamdo por la séra de mi calle, no savia adómde ir. entónses mese ucudió una idea que dinguno de ustédes tendria;:; devia de provar, tenia de provar mi primer cafatunet Pancrafét y no se agan crússes pues podqué ni falta que les hase. al suvir la tasa hasia mi paladár el húmo calentunet i el aróoma ya messe suvia por las fosas nasivas cuando de depénte encontre un praserbativo dentro del marabelloso líquido. era el biejo Pancrafét de la calle Cars Pét, tserca de Ràdiu Basalona y para mi reprersentaba una abentura més enllà de comsevól atra periènsia conosia. dingú més que jo té la catagurie- pues por la adat cills meus por la adat, de merèicha el pirbilèchit aquet i és que jo sienpre he sio tot un sañó ha puesto, de quets galáns com en Gay Vol que amb el seu barret nou-tsentista, su palo con enpunyadura de hóro massísso y su porte tan garvoso, recorria las calles de su Vila sin detenerse en hotras tonterias. y ahí estava mi Pancrafét tan espasiós i acullidó, amb les cebes tauletas, les cebes culumnes i les cebes canbréras. asin que ni corto ni jugadó del Basalona, me propuse de haser un ligue con una sañureta però aichò si, am sensa cap de cunpurumís, que numés bulie de fuyà una nit i prou. a més l´orno no estava per a bóyos ni per a boyeras pues padqué jo hi suspitave que la meba siñora m´espiabe. però jo sóch molt intel i chén aichi com el sañó Bernat Sulét però con hotras formas i por comsiguiente jo me detube hàntes de haser comsebol atrosidad de la cual pudiera U pudiese penadir-me. devia de bibir de un sutsidi a toda Costa i tan-poch no ere cuastió d´enchegar-hu tot a fé punyÑñÑetes.

la dama del Ché

pues mitin, abui màrtes me e propuesto de haser un póts sobre la bonita dama del Ché, famosa dama en el mumdo entero. aquesta és una sañore potrificada, suposu que déu de sé en veura el com juga el nostra astimat Basalona. van deichar-la anallà uns sañós a-rabs cosa que va passà fa molt de tienpo anúna tsiutat molt bunica que queda bastán lluÑ de ca nostra. la dona aquesta va bén vestida pues padqué és molt parsumida i aichò sempra queda bé i més quan els amics del sútt van a humanarchar-la como es devido per a les festas de la potrona de allà baix. jo trobo que és una bunica salebratsió on el pobla segueix en mamada anala prasiosa esfinJ am una dabusió fora de dúmtes; la va dascubrí en Manulico, un noi de catortsa anyñets que feie tasques de arquioluchie aichi a lo Endiana Dellóns i un cop va passà aquet acontesimiento va passà a taní una fama mumdial que ni abui die la gent de quella terra si ha ulblidat de la truballa histrónica. alasóres jo, aumilmén me pargumto, ¿anaquesta sancta siñora dama li han pusat cuernus algun cop? al meu chudísit semble que si, a jusgà por sus aspatarrans orejeras que ni el Cótacotasantos. com a bona dona Ibèdica devie de sé de sang calemta encare que jo aichí, a simpla bista la trobo masse de freda i és que no pot evità aquesta fredó que ni els hulamdéssos que tanim pel Basalona