una currutaca pal que metió la pata

.

- aquet és l´emsalén prémit que s´hi jugue a la rifa gran de mon popla i mitin que de cuncursánts n´hi ha a carretades. per dunà i vendra. recotdo un siñó consejal com en el seu meraballós afany de lucru vulia enfilà un bunic negosi privat, semble ser se tractave d´un puestu de travessas i del famós "facin juego"; jo no he sigut mai de jugà, i si hu he fet ha sigut am cuatra llentíes i sinc pessulets en vellmich del tablero. poca cosa més, creguin-ma. les mebes aumils alforjas m´ho han agraït d`allò més...però de fer dineret fresco, contante i consonante puqueta cosa per no dir ré. jo sóc pobre de nasimiento i tal com pinta el panorama achi arribaré als siento y un anyos. are, si jo me guéssi de jugà uns cuartus, un prestijío pasunal, un piset guanyñat a pulso en operasiones enmobiliarias de tipo especulaentivo, un cuchet tipo escarabajo, atséteram...pues a vóre, jo siré ansiano però no pas un alfons Godall comsevól. allabóntas la cosa canviaria de manera sucinta. suposu qui porta el tema de totes les recualimficasions dels tarrenus a la putasió de basalone (charcha de moni-sipios), rudalies dels estra-radiales i afers sobre la purupietat hurisuntal faria un cop més la vora-viu am aquet tema de l´ajuntapelas. are, per ser com és, fins i tot li huriem de cumprà una estora a l´alcampo. ell s´ho mereix. és tot un sañó, viu com una mena de tio-bibo a l´engròs y a parte és un dibo de sus señorías. a presumio no el guanye ningú, és un hómen molt sériu i raspunsabla, tot un pare de familia i amic dels seus amics, pulit i aicharit i sobretot bén saguru en ell mateich. en un prinsipio pertenese desde años hase a la gran corporasión de ganàpies del barri que han anat fent via a través de honrosos fraudes de generoso i desinteresado calado sosial. la ceba última obra de arte en pro de la cumunitat d´avi tans ha sio la més que upurtuna alquisisión d´uns pressiossos solares bén a prupet de nostra astasió de tren.

.

la apujada dels higo-car-búrrus. jo ja saben bustés que vai achi al trantran com qui no vol la cosa arrusegán pel mig del popla les mebes sinc putetas a saber. las putetas asquerra i dreta,la puteta del sentro y les dugas crossas avi-litades a tal efecto. asin que mi pomblema no és pas dels higo- car búrrus. pero asin y tó me solidariso con el resto de mis consiutadanos que deben pagar sus inpuestos y sus tasas pa llenarme los depòsitos de gasolina de sus respemtivos trastos. unos tribursios que gravetean en forma de pluses percutíos al veinte por siento el último ejersisio. ¿utédes creen que hai darecho? aviat ens hurem de preparà per utilisà els nostrus magatsems naturals (via rectal inferior) de cunbustibla per tal de suplir la manca del motor de reasión a dos y a cuatro tienpos. aquet sirà el nou tipo d´energia renobable, bastán indesén però por otro lado util, que utilisarem: les fabes a la catalana. i hu farem com els mutors d´esplusió més innovadós del mercat, sincronisando entre pet i pep un estallio de ventosidat semblán a la que utilisen els sañós siclistes per apujà a l´alpedués aquell. tanbé pudriem desplasar-nos per la siutat amb un ansisadó carromato tirat per natrus mateixos. usia tirat per búrrus. i és que sifanofa entre búrrus anda el juego. búrrus i a sobra búrrus sulidaris. arribarà el dia en que de von matí ens trobem els dos veins de sempra i fem l´emotiva cadena de fabores: hoi por tí, manyanita por mí, hoi te arrastro del carro i pal prósimo dia me tiras tú del mio propio. aquesta és una altra sulusió. i anià moltas més. la veritat, am aquesta escalada de présios que portem desde fa uns quans mesos en cabat arribarem a l´adat de pedra, amb la qual cosa ja m´imajino com les bansineres se dedicaran a uns altras negosis per tal de tirà amdabán amb el seu purugrama. i és que no n´hi ha cosa pitchó que està enmich d´una crisi i no poder dir ni faba al respecte. putsé els astaos unidos d´ameríca hu resuldran am una altra bunica invasió per d´aquí a no molt. el primé pais del orient mitchà que se surti del seu "fullet de ruta" sirà el primé que s´endugui la meraballosa currutaca a no ser que arribin els sañós marsianos i ho arreglin tot tirant-se cuatra pets a sobra nostru. tandebó-aujalà.
.

basalona, charcha de moni-sipios. sómi !!!

.

- el hotro dia, asin de vuena manyana y con mi trempera avi-tual, dispúseme a ir a cal amadeu pa degustar "mon petí dechené" com bé diuan els carpachos. en esas que un paria desvergonsao de la bida va y me suelta mich en broma mich en sériu "oiga usté, póngame un parell de chochos de bieja, pafabó". mitin, sino me deprimo al istante, que a pumto estuve de soltarle una guantà al desvensijao anal seu muflet. i és que l´homa vulie esplicar-me un chiste dels duléns. i els chochos aquestos per lu que es veu i es cunstata no és més que un dúlse pueblerino. com els de salamanc més u menos. achi que li vai cuntestà que per chiste el de la nostra atimada siutat i area metro- pollitana curraspunén. aquet noi, un comsevol cill d´en saljbadó elsprius, era el "elegido" para la banda. vulie de dir per tucar anala banda monisipal del pueblo pues li agradave manipulà el con trabajo. i el sin trabajo encare més. usia que el pallo no ere masse treballadó que diguem i per un atra cosa no valia el molt pubrisó. are, a búrru i a maniato no li guanyave dingú. ascoltin-ma, que jo no ting ganes de criticà al meu ajuntapelas, ni als verdes ni als asúles ni a los moraos ni a los cojos. és sinpla, pura i llanamén de dils-hi que les nostras alcarantillas fotan molta pudureta sobratot quan no plou. i més amb aquesta refutuda calureta. i si a sobra vivim trempeján a sota d´aquesta calícula pues ja no els dic ré. recotdo d´un tienpo cap aqui, una colla de ganberrus que van arribà suposu que en patréra. jo no sé que coi pensarà aquesta gent venida de afuera de la malaïda chafugó de les nostras latitúdes, però que no en parlin masse alto...pues ells viuan enmig d´una anorma ballofa d´aire caliente que no anià cristu rassusitao que se la tregui del damún. dicholocual agraïria als camiunés de les bricacas monisipales de mi querido monisipio que duguin a passechà els seus bunics camions per dutchà els carrés...i que no me vinguèssin amb el coi de cuentu de les restrimsions d´aigua. sensa escuses, ¿bale? buarrus que sou una colla de buarrus!!!

.

- los integrales y los desviaos. jo no ting ni ideia de qué coi pensen bustés però am l´ànjals Bassaló tan cuntenta i aicharida i el sañó bibaespaña futén saltirones allà per damún de la tarima en pleno mes de hastío com el mes de chuny, y oju, en plena plasa Collón de mardrit... pues ja ens huriem de dunà tots per satisfets. bamos, jo hasta me doi con un canto en los diéns. hu deie mich broma, que hu sàpigan, pues aquell aspactacla no me va musiunà ni de lo lindo ni per cumprumís. i és que ja saben que per mí com quell qui diu no estan pas fetes les mata-matícas. en cabat tot sirà que desde el sentro on the rocks volen classificà nostra susietat en dos tipus de funsiones algebratícas. per un custat tindriem als sañós integrals de tota la bida, sañós afines al regímen del sentro y de pensamiento mich sànchesdragó, mich jimémes lospantos. asin desde enfore sirien tots els gallumbos de la burrunete i resto d´allegaos tan per sota com per sobre. son els que foten crits cada cop que jugue la selemsió i qui no pensa com ells pues al talegu i pum. aquet pensamiento filusòfic mich pulitic mich miedàtico mich dapurtiu és de tienpos del borbotón felip sinqué i la guarra dels secadós. capital del inperio reinante, ja hurien fins i tot ser els nostras amics del ànima per allò del que tan ens cuneichem. si ens nem cap a l´altre estremo, per l´altra custat tenim els derivats: aquets son els desviaos de la perifèria, els marginales com un sarvidó, a qui no li van aquestes pallaringues radiufòniques sentrales. sóc un infame subpruducta del entorn peninsular i aledaños, una bulgar funsió inversa, un tio que se torsió del recto sendero del nostru ansisador sin bolet d´or. i és que jo veic el fumbol del sentro cap enfore, sensa cap passió ni lagrimeo fàsil. a véra una mica de manera inparsial, no sé com dir-hu. si guañen bé, i si perden, pues rebé. però los honbres del kilométro-sero sufren pels descosíos amb els ésitos de "la coja". i lo que te rondaré morrena. per finalisà parlán de la pell de brau (u torito subiría), pues allò tan manio que sap tutóm, i és que ens tenen bén agafats pels santos cataplines. jo me sento atrapat asota de la pell d´un pólipo Rincón comsevól i am aquet ufec pues no se pot viura de cap manera. per tan els deicho que disfrutin d´aquet prasiós videu del sañó fran Senatra i l´amic Boño "jo te ting anasota de la meba pell" en l´idioma l´inperio siria algo asin como "te tengo debajo mi piel..."

.

human tochu

.

- pues per aquelles cassolitats de la bida, veién achí mol de refilón el bunic purugrama "porqueria 357" de "la ceba", usia de "la nostra", vai agafà com una espèsie de represión i perqué no dir-hu, unas anormas ganes de fer el mussol-man a lo "al-caiga" a San Choan dels pí. els recuerdo que el mando unibersal me se quedó como encallado. quina tremabunda desasperasió que vai agafà; vai cuntar fins a siete abans de fer comsevol bastiessa de la que me pugués arrapantí. vés quin ramei que la cosa funsiona de questa manera. més u menus tal com passe als san Fermins puichs (huno de enero,.. fins al siete de agosto san Fremín...a Panplona hemo de ir amb un cuiné i un baconin). bé,ja sé que canto com els anjalets però no me vuldrie de desviar-me del tema. después del chupinaso de tancar el televisor de mala manera, vai fer la gran sirimònia de felisitar als que fotan aquesta purugramasió d´estiu tan i tan nustrada. quina ilusió, és com el coi de palomo masajero que utilisa la tàctica de plegà el cap sota l`àguila. aquella curraspunén carteta als señós de la ceba va ser la meba digna salvasió debàn d´aquella mena de purugrames on el millor ni tan siquiera son els cunvidats. turnán de nou cap el tema dels bacons amb bañes, tenen de saber que en tan que no arriben a l´ensierro allò ni és festa ni és ré. daspués de tot es de dominio púmblico allò que la festa dels ensierros és més festa pel pallo que cau rudulán en vellmich dels carrerons adelante del toru que pel pobra toru que por sierto acabarà cusit a estocassos anadins del ruedo sensa que ningú s´apiadi del dasgrasiat bichu. i és que la pobra bestiola és més dasafurtunada que segons quins fitchatches ha fet el basalone a lo largo y háncho de su historia. hasiendo un poco mimoria, la plasa abón se tenen que lidiar segons quins jugadós putsé acaso ha estat massa gran per les cebes capasitats...tot i que la bunica festa anal estadi ha sigut encare més grossa per l´asosiao de turno quan els hem vist jugar. si si, sobratot a l´hora de riura´ns una miqueta.

.

...a l´hora de riura amb l´aspactacla ofert per moltes d´aquestes grans figures. i sino a los hechos me rimito: un goich el de disfrutà amb la merabella de super-jugadurassus com el purutagunista d´aquet póts, que en el seu dia va brindà moltas tardas de dibina glòria fumbulera per la gràsia de Déunustrusañó. es tradisión nasional asulgrana el ir incorporando alguna tolla tanplurada rera tanplurada. pasa que anaqui no anià corridas ni ensierros. ni tan sequiera en la plasa del drolma. semble ser que el famós cheff y su entorno más prósimo salieron ilesos del ensierro asulgrana del pasao seis de julio y que el amotinamiento que sufrió nostra atimat pasidén Porta no tubo mayores consecuénsias. quina alagria. parlán d´entornos i d´amics del pasidén. fa uns anys varen arribà una remesa de trastos inútils anal nostra clum, un d´aquets dropus era paquiritu i arribave de can ràbia. un dels "human tochu"que me se viene a la mimòria és mon idulatrat amic en Chavi EscaiCH pa serbirles. però el mateich anyo n´hi van arribà moltas altras tollas. i a més de les grosses. marameba, numés de pensà la colla d´esmaperduts que vem impurtà d´altres contrades me gafarà un atac de feridura. recuetdo que l´anyo nobenta y sinco, els dirigéntes i técnicos que purtaven el nostra basalona se varen quedà descansadets de per bida amb el coi del holandés herrante com a fichador ofisial i l´ex-peci fent custat... recuerdo com tots dos van permetra aquell regutizell de tracas de petardos asulgranaos a l´engròs. si és com si hu estiguès veient! com la remenaba aquell xicot del otro lao de la diangunal, per més hinry ere dalanteru, quina marabellossa classe tenia el noi. quina purtentussitat anal seu joc de cames, en el seu chut i en el seu joc sensa pilota o de des-màrques. els escanyapobras de merda que el van acunsellà farien bé de dadicar-se a nà a cumprà sigrons a la bacallanera i deichà el fumbol per sempra més. jo els hi churu per cristu consagrat que els hu agraïria... i el boss de bén seguru que tanbé.

.

i és que anià amors que maten...u no. el arte de ca la masutra.

.

- ai quina chafugó ha fet abui, ¿no troben bustés? bé, aquesta trista i fumuda esperiènsia pasunal en el cuntacta carneal va ser de relatada de manera meraballossa per un sarvidó en el bloch d´en Granbursino i comonopodiaserdeotramanera he desidit de fer huelga de pots i penjar un atra de les meves més que guluriosses vivènsies en el manio arte de ca la Masutra. una emsalén dama de almas tomar com diuan allà per l´Endía. este tésto és una deferensia de edisiones la crossa llarga.

.

bon die. jo no sóc pas la guluriossa diosa Chiva, jo m´arribo més a cheri-chiva, amb més putetas i més brasets que ningú de bustés. i no s´en facin els ornis que parlo mol clà. incluso masse i tot. por sierto hai como unas hocho formas de fer el Guillermu i am els meus sién anyos no he trubat cap altra. ni huna més ni una menos. ahir va sé catorsa de chuliól dia de la comemorasión de la rabulusión dels enfangs de la patrí y de la toma de la pastiya. por sierto, pa pastiyetas una sarvidó que li fot nada menos que sinco tranquimasines a su sancta per tal de poder sortir de juerga hasta haltas horas de la madrugà. retomando el tema hàntes inisiado, desirles que ni me llamo Guillermu ni la falta que me hase. i aunque la mare que me va parí m´ubiese ponido ese nonbre de bateria pues mi atitú ante el séso viese sio la mateixa. ni milló ni pichó. ni tapoco diferente. disen los entendios en la materia que hai como hocho formas de acometer bulgares osenidades ante una comsevola nena que tenga a vién de ser montada por usté. ja saben aquello que la naturalesa es xàvia, i oju, sobratot mol tendra, tan u més que un platet de munchetas del ganchet...achi que fora conplejos! a montà tias! ai ai ai. si si, com la nata però a lo caponata. bé. achò és brumeta are parlaré més de serio. ante todo sepan que la úntima vés que me so-corriéron en una oposisión tan esgarrifossa i tan conprometedora para mis deseos carnelaes fue una venedora de cupons de l´onsa...am el seu bastunet i guset llauradó incluidos. bé, nem al gla. al meu judisi anià una anorma varietat de tipos de fer amistat a partir de la cuadratura del 69, vagin anotando terapía que ni el famoso ca masutra del marajá l´hijoputra, una emsalén persona.

.

1. hàntes de dar inisio al proseso prego me se dirija al cuartobaño per rentar-se les mans. achò si, senpra abans d´haver-se pichat. cal cunsarvà el penjoll bén pulit i aicharit per quan arribi l´acto.

2. se ponga una caracartró am el bunic rostru del sañó directó del mundopoptivoinforma. se diu que aquet fet pot ecsità la libído del hipopotálamo de la sujeto-pasiva. no menos de tres veses dia

3. factor afrodiciático. cal empasar-sa la majó quantitat pussibla d´ajos per tal de tenir sufisientas forsas a l´hora d´eJanculà. el Julialbert tanbé me sirve, sobratot si m´el compra talladet en uns ramillets patitons. i que porti metadona a sobra. mol mol inpután.

4. estenderse base-lillo per sobra de la sona dels gerifaltes. cal que li suministri el botecario una fúmula majistral que tingui a partes iguales estracto d´amvucat presidensialista i per l´altra uns polvos bén maserats de gasetillero de contras en un famos rutatiu del carrer valensia am rocafótt

5. ambulicar-sa el cap am un tuvallunet mentra fa la feina. és la pupulà ténica del baturru y se pratica desde terras del Evro fins la resta de la penimsula abérica. no nesesita de pereservativos

6. fotras musiqueta del josep lluis Perolas a tota pastiya, milló que trenqui els tristus ventanales de la ceba morrada (o bibi-enda)

7. la baba de cargulet. en estracto. inputantísim. se té de frutà la pell am cariñu i delicadessa, i si és am estropajo milló;diuan que els efétos reponedores per l´esfuerso tísico estan fora de dumtas

8. i cumprubat per espesialistas en la matèria, ni en la más intima ni repajolera imajinasión se le ucurra de ver "el diario de prepúsia". aquet ascarós i indigna purugrama de la tenatres no és més que una reminisènsia de valores morales osoletos. en espesial quan surten segons quins encantos

.

a véra. aquestas sulumsións que els he dunat des del meu forro pues no son siento por siento del tot segures però lu bo que tenen és que si per aquelles cassolitats de la bida té de pringà algú de la parelleta...pues milló sigui ella ¿u no? ai paddó que vai malamén en els atributs prornominales. ja saben, cusetas de l´adat...
.

aqui la ofisina de correteos, inpotentes y telegráfos. jo no el sentu bé, ¿digui?

.

¿i qué me disen utédes aserca de la ofisina de correteos de su respemtiva localidat? antigamén teniem les ofisines de patents, are realmén son ofisines d´inputéns. u mol m´ativocu u ja sia per una cuseta u per un atra, que o mols cops el señó carteru de turnu li arriba masse tard a lliurar-li la amusiunán carteta ...u és que directamén no li arriben mai. la cuestión es tener el busón vasío, jo numés trobo cartes de pago por inpuestos o tribursios u bien pumblisidat del pése sití amb tot aquell coi de paperam que fotan per anunsià els ultimos artilugios del mercado del putàtils. quina anorma culemsió de gammarussos tenim colocats a l´hanministrasió i al funsionariado, mare de déu sañó verja dels mil remeis. i quan més a prupet del poder estan més muniatos en son. ofisina sita en sona norte, pleno casco radomiro de la vila, puerta con puerta con el sentro de dia per a la gent gran, a poc més de sincuanta metros de nostra beneïda esglèsia...cap i casal de los paquetes estraviados (asquerros incluidos) i punto de encuentro pa repartir buenas nuebas en forma de emotibas misivas i masivas. todo dependerà del color del vidrio con que usté lo vea. usia del lado del mostrador en que usté se halle situado queria desir. cartes i més cartes. ja sia entre familiars...entre amics de l´anima...entre mienbros de tots dos grupetos...u incluso arribades de la burrocràsia am tota la ilusió del món. sobratot quan arriba l´hora de recaptà fondos. dicho lo cual siento santo seña y presedente de lo que a continuasión con suma delicadesa y gusto espongo pa todos ustédes:

.

miten, jo pago els meus patriamònios com feie en Ñuñes anals seus tienpos i per tanto vull pues una asistènsia conejiada com pretoca per a mis nesecidades. si resumta que els de la ofisina nasional de los correteos reparten los envios (urjentes u no) con la misma solvénsia con que me organisan el coi de guirigall de la sucrusal del carré les Monches nem bé per arribà a San Tiaggo. ai, com bé diu lo meba mullé... deixin-me esvaïr la mala llet i sirvanme un cafatunet am chélo i unes gutetes d´anis i va que chut !!!

.

los radicales livres. aqui abón me veuan no sóc més que un trist pre-chubileta de la bida (pre de prehistòrico) i por más vuertas que le doi al asumto pues arribo a pensà que sóc un sumiatruitas intagral. ¿par qué? ara vuràn. l´atra dia quan hi nave cap a la farmàsia en busca del meu putet diari de xerop de maniato pa los sarpullíos en vellmich de la entrecuicha me vai trubà a un antic cumpañ de batayetas. va ser dos carrés més amun de ca la sigfrida, un saludo per conpromiso. ja veuan. el pallu que ja me veie arribà de lluny hurie de pensà: "goita, la ocasión la pintan subisarreta". i en esas que díjome asín de primeras: "jo d´aquí deu anyets vull ser com buté". el troç de morlaco, un chichalimoná de tersera generasión i un pilota declarado vulia demanar-me el favor que nés am ell i la ceba santa al ball que feien a lata-neo la mateicha nit d´aquell dia. jo li vai cuntestà que m´era del tot impussibla d´acumpanyar-lo, am el pretersto que me habian salio una mena de radicales livres tipo calaborroca a darrera la oreja mayor. putsé debido a la sobre- esposisión a los rayos sapatero. uns rayos que ultimamén tiran cap al asulao intenso. mitin, que per aquellas cusetas de la bida no estave pas d´humor. ell me va entendra. i més siendo un home que havia treballat al funsionariado a sota les ordres de los radicales "guais" que are ocupen el poder establesío. son el feixisme sinpàtic. uns faches de mano estendia. aquets faches no tenen tanta mala llet com els altres faches que por sierto me fan més poó que una patada al fetcha. aquets faches son com més chachi-pirulis que els atres faches. i és que els del sentro on the rocks son tots iguals tinguin el culó de pell que tinguin...i ja siguin barmells, asules, berdes, amarillos o morenos...tan s´hi dona que son tots igual de fachendes; i pel que vai veura de quell tiparraco tan subio de humos, a mi me semble que no vulia que jo li tuqués la fibra o sinó tindria pumblemas amb els ninutets de culó "verde que te quiero verde". pues tal cosa me va espantà tan... que vai girà cua cap a casa pensant en el coi dels radicales livres que andan desde hase siglos por la capital del biejo inperio turrán els cullons a la resta de perifèria a modo de sarpullíos desagradables. a caso sirà que con el paso de los anyos me iré osidando como una vulgar poma de terra....
.

aquesta és una nit de feres salváchas... de van piros i de fantasmas...

.

garratibán alora que captivadora nit de lluna plena. nit d´estiu, nit de calureta i nit d´un meraballós poti-poti de mil culós. marededéusañó, quina prasiosa lluneta que me recotda la cara del leo Amnèssic. por sierto sinó és cap endiscresió els agraïria que no me mulestèssin pas. i sàpigan que en aquets prasisus instáns estic fent vulà les mebes crosses una cap aqui, una cap allà en toda suerte de movimientos pa la galeria. no vuldrie de despedir-me sensa dir-lis que desda luegu no penso surtír de l´arlàmtida de Chíchas fins a demà. usia que tinguin una bone nit.

el c.a.p. del ductó truita by Doña Gregoria

.

- pues de buen prensipio endicarles que me hase mandra y peresa de espresar mis amosiones cada vés que salgo a la calle en plena lús del dia y me dirijo toda felís anán chinu-chanu a visitar el meu metcha de camsalera al saguru de la meba bunica vila. se pot dir que tots els ansianos del popla fem peregrinasió a inflar-li el c.a.p. al ductó del carré truita. i quan no li inflem el cap pues li inflem els dellonsis però la cuastió és inflar-li alguna cuseta. los sementimientos yo encuentro que son demasiao fuertes pa mi y la anorma cantidat de sensasiones retrubadas me daría pa escribir una ensiclopédia. pero esta no es mi intensión nada más lejos de la realidat. y es que los pinpollos de la sona del barselonés norte cada matí y a ritmo de tran-tran gluriós me los tiene a primera hureta bén aseadillos y sobratot bén puntuales... no sea que algun desaprensibo mosalbete se nos cuele en la cola del c.a.p. del anbulatoli. tots nem bén macus i aicharits a fer visita al ductó truita, un ductó com els d´abans, un metcha que ens dona tot lu que lin damanem. usia, un titella. i no és que aquet ductó truita caega bajo al personal juvenil o que alguien le quisiere decapitarlo, més que ré es que la cola que se organisa en la cumsulta d´aquet pallu del ductó truita es d´antológia, es de las que hasen epóca. a véra, m´asplicu. si bien es sierto que conpadesco al señor collegiado en realidat se merese todo lo que le passa por ser un buenasso, un sómina. el pocapena del meu hómen sabe de que me hablo. i ojo que encare faig curt. aquet noi és nou de trinca però està buidán les farmàcies del popla am la ceba generusitat sensa limites a l´hora de regalà midisines. u sigui que háganme el santo favor de no esvalotarme el aviram que el orno no está pa bollos y que de talonarios nem massa justets per cal ductó truita.

.

en el mui fondo del asumto jo creo merese que els ansianos de la comarca li dadiquem un prasiós munumén com a humanatcha a las sién mil i pico resetas diarias que el muchacho aquet deu de firmà sota la inquietante i sienpre peligrosa amenasa de una crossa aichecada per sobra del seu c.a.p. de tanoca pringat. ai ai paddó. i a mi, snif, que no me vulia reseptà una cosa que realménte nesesitaba. no anià daret. ¿no troben? are, con el merabilloso ritmo que tienen espediendo tanta resepta, todabia desconosco com coi no se le han acabao las esistensias de paper ufisial con sello del saguru. incluso he llegao a pensar que algunos consiutadanos hasen colecsión de pastilletas y piensan de montar un mercadillu janbulante asota l´autupista pa sacarse algunos sentimillos de paga estra que alegren una pansiuneta que sempra se fa curta ¿oi que m´antenan? i a cal botica que coi tenen de dir si cuantes més reseptes de cal ductó truita arrepleguin més pela llarga que toquen. coi com si els hi porten el vademecun sensé que ja els està bé. miten tengo apunto resién de cunplir los nobenta y hocho de edat pero no me condidero bieja pues porqué soi capás pues de aprender cosas nuebas. nasí en sant adrià y soy muermón. nadie nase lider en la bida pero yo soy mujer y soy lider, pues me lo gané a pulso ya que en su dia desidí por trabacarme a mi mateicha como una escultura del tiu aquet que se passe el dia futén crits, el coi d´en chillida. entonses sino le trabaca su honbre pues no sienta prucupasión ni penedimiento, que lo haga su fullano de turnu i en esta texitura estamos. a la fuersa ahorcan. me consideru una trasmisora de ideas...i sepan que las ideas se cumunican mentra que les amusions se contagian. les ganes de fer l´indiu ni una cosa ni l´atra. en dafinitiva, numés ens queda per cumpartir plegats el nou i asulellat dia d´aquet calurós estiuet. en cabat, quina altra cuseta ens queda per cumpartir...com no siguin les reseptes.
.

sañó Rusconi: los amigos sienpre sirán los amigos. estiéndame un felpudo pal dientudo.

.

ai sañós! óle i óle! i és que entre tots plegats ens faran agafà un atac de dentetas. sifanofa d´unes dentetes tan aicharidas com les del sañó prasidén del Milà. are, de les del caúchu ja no podem dir el mateich, en tot cas unas presiosas ensías i punto. sirà del cubatiñu u sirà del pitiñu (canutiñu milló dit), però de blanquetas tenen el que jo de chinu. are, potsé incluso ja me cunformu am que li tapin aquesta cara tan lletchota tal com fan amb els nasarenus per setmana santa. no passin pena, de bén seguru que el seu rostre lin quedarà d´allò més bunic am la samarreta rosso-nera: sirà com l´enfanta elena però enlloc de reialessa parlariem de burgesia. bén pensat, siria una cuseta a modo de vúlcan, a véra, m´esplico. ¿bustés han vist com van d´atapeídes fins a les selles les madames moriscas? pues achò vulia dir. tal com fan als paissos mussol-manes ja m´esta bé, achí com una mena de cabessa postissa altramen anumanada utupèdia. en tot cas gràsies amic Rusconi. en cabat li tindrem de clavà cuatra petons anala ceba calbeta i a sobre li hurem de frutà am una balletta-vileda per daspués estendra una anorma catifa d´artista del sétimo arte (el octavo siria el del engaño), a sota dels seus peus per agraïr-li aquet gesto, aquesta deferènsia de bona vuluntat que ha tingut am el clum que dona nom a la siudat. nastic amusiunat que fins i tot ploru pels descosíos. penso obrir una humil putigueta de reverènsies a l´engròs que siguin dirigides als nostras antrañablas amics cumpradós. a més tenim de ser com els prójimos que desde fa molt de tienpo ens les fan a nusatras però com a venedós. i en cabat m´ensumu que hurem de fer un munumén al er maníssimo del caúchu a la sona de parkin de l´astadi pues no ha cubrat cap cumisió en cunsepta de fichatcha. si és que fresso numés am la meraballossa idea de mirar-me anal aspeju del lababu i de dir-me lu guapu que estic. gariebé hem fer el negosio del siglo per no dir el de "rubert i les cabres". are que les càpsules de revisió de cuntracta no sé per a que coi serveichen, putsé d´adornu. incluso per mi, y bisto lo bisto el percal de la situasión ja me daba con un canto en los dientesillos sólo per treuran´s de sobra anal bongolero mayor del reino de los enbaucados en colores asul y grana. que grans que estem fets tots plegats, marededéusañó am els amics de tota la bida que no m´aguantu la llagrimeta. ni la fàsil ni la difísil. sensa cap dúta.

.

si és que ens en surten amics de sota les pedras, com a bulets, ens arriben a carretades fins a les ofisines d´aristides mallols tal com si fóssin carros de bledes arrussagats pels Galianis de turno; i és que entre prendra el pèl i està alopésico n´hi ha una tremebunda diferénsia. però bé, acabada la història d´amor entre el cauchu i el basalone, en Pet Gordiola ja no tindrà el gran animadó del vestidó dels ultims dos anyos. adéu a un noi incunfurmista i ambisiós en lo deportivo. facin-me bustés un esfuerso de imajinasión i diguin que cosetes poden ficà dins d´un putet d´esprit de vi. segur que ja saben que el rec quan sona mai t´abandona. achò passa am un sarvidó. desde que vai nèicha allà pels vols de 1907 he de dir que el meu elisir de la bida y fins i tot de la muerte ha sigut el vinillo pa las comidas. me lo dé usté envasao con su etiquetado o bien de granel que tan s´hi dona. i és que ja no se hasen uns vinillos como los de hàntes. fa moools anys anals primeros vinillos, els de set polzades, li surtie el gusset aquell del gramòfun que deie allò de "la vós de su amo" (empresa pertenesiente al grupetto Mascaró) i d´alasoras que ja veuan abón hem arribat. daspués am el coi de sintes agfa o jóquer i la mare que les va matriculà...que semblave que escultés la musiqueta desda dins d´un batiscazo. ai, ai quina banda sunora més abuñagada. més tard van arribà els sedés con su flagrante lacado pa protegerle la superfisie de ralladuras i altras patitas inpuressas en forma de toni brossas. i are li empaquetan la cansó en forma de pastilletas que por sierto vaja si ens donen de malsdecap. de tan patitonas que son fins i tot me se pierden por en medio los calsones. au va vagin a collir pebrots! tot plegat jo huré estraviat pues com unes tres pastilletes de música enllaunada sensa cap esperit de misericòrdia pels factòtums de les grans multinasiunals...uns innovadors de la tecnologia del almasenamiento am uns avantpassats que el seu dia se van carregà anals inmortales vinillos de tota la bida per dunà pas a la digitalisasión "made in píndola"...
.

que no ens tallin els alíbes, parfabó

.

miti, fins els cullons. ¿que fot aquet galifardeo anal tour-tour de fransa? que vingui cap a canaletas d´una puñatera vegada que el sañó Porta l´està esperant per selebrà el munt de cupetes que vam acuncarí la propassada tan plurada. és que jo no entiendo pas com anaquet nuiet tan sinpàtic i que se fa tan d´atimà per tutón, aramatei estigui anallà, seguiendo el culote del majó amarillo dels siclistes. i am les cebes uyeres d´intelertual pues com que me se fa cunplicat. prasisamen anami, de festejar titols am la ceba emselènsia de cop i volta veura´l amún i avall de la Gàlia com l´astèrix. snif. a mi m´argradave compartir llur presènsia choiossa a les ranbles de les flós (de les violes i dels violats), apujadet a dalt de la tarima com un comsevol actó de Jolinbut, enfucat pels focos i escridassat pels fans. are ja no l´empenyen, are no el machaquen duramén com abans, are no ploren d´amusió cuntinguda al seu custat. segons la meba visió dels fets jo pemso que el pupulachu no és que sigui més xavi, és sinplamen que no pot accedir a la ceba mistica figura. i com que l´amic ahorcadi alíbes és xavi (com els xavis de grèsia) pues jo estava anamurat d´ell. anamurat per dicharacheru, anamurat per ansisadó, anamurat per purufassiunal, anamurat per ser el ninutet fetiche del basalone. aquet bon hómen que deu portar sincuanta segles "a la teba" és tota una llechenda de passió i de cumprumís per l´escut d´espí, un cult al basalunisma ÑuÑista i una anorma estallío de vitalidat trasformada en prosa periodistíca al servisio del pueblo. i jo sóc el pueblo. i com que jo formo part del pueblo escuchante pues raclamu als de la cupru-rasió catañaña de radiutelevisió que fotin el coi de favor que me l´agafin de les urelles anaquet encanto i el portin a la siutat comtal per senpra més. no me deixeu que fugi cap a fransa de nou, coi, que ja està bé. i a més té com un filet de veu que agrade a la gent gran, auspísios del domund incluidos. l´amic ahorcadio té una tonadilla achi com la del robin chip del famós grupo dels Vii-chys que fa uns trenta anyets rabulusiunaba les discutecas de la sona i és per allò que no ens pudem parmetra el luxa de tenir-lo a cal gabacho perdut enmig del pelotón

.

- bustés tenen la més repajolera idea de qué coi és viura am la espasa de damócles per montera? un sarvidó no, però la cillola del reis de Suèsia, l´ansisadora prinsesa doña Vimtòria putsé si. i és que aquesta noia té molta mala suerte pues anià un grillat entre el pupulacho que li ha agafat bastanta mania i de la grossa... ai pobra dona i se la vol carregà a cop d´espasa, tal com foten els samu-rais am el coi de cataña aquella que talla els caps de guiriguera com si fossin papinus de cal Xisco. i és que no anià daret. amb hu bunica que és. mitin, si anami me diuan que algun maniato persegueix a la enfanta elena de borbotón pues lin dono permís perqué li talli el cap. i lo que faci falta. a véra, no és per ré, sinpatía i grasejo té la muchacha...però de lletcha hu és un rodrigo (i dos, i tres, i sién mil ratos). a véra. no és mania. aquesta nostra cillola reial anal meu humil parer farie més goig sensa cap, numés de cuerpo servicales pabajo i punto, que jo ja en tindrie més que sufisién. és que té una carona la refutuda que inclús arriba a espantar la por; però a la futura reina dels vikingos no me la tuqueu coi. engarchuleu-me bé a la criatura sueca que va de guerrero mich trunat pels carrés d´una bunica siutat a orillas del baltíco...esparverán a tutón i espantán a les criatures...un poseso de cuerpo entero i am ganes de fer aquestas travesuras am la reialessa dels paissos nórdicos. mita noi, la nostra, usia l´enfanta Elena, ni sirà reina ni ha estat mai prinsessa ni ré que se li assembli. ni harto vino. achò si, amb lo bunica i furmossa que és nesesita mascarilla de "jaleo real" per tapar-se el seu relusiente rostro, putsé fins i tot una sala de maquillatge sencera. are, ni nesesita crema revitalisadora (que de vitalitat en té i un carro por sierto), ni dedica su tienpo libre a nutrir als seus curanta marits-chalats...cosa de la que no pot presumí la sañureta sueca que encare no està cumprumessa am ningú. i ja saben tots bustés tal com diu el refraneru... déunustrusañó en dona fabes a qui no en té muelas atramén dit caicháls...

.

dia de lutu a la globosféra i la toma de la pastilla

.

- pues mitin que achí per sobra, anamí encare me queden uns nou anyets per arribà a l´adat de questa emsalén dama de sonas australes del planeta que ens acabe de deixà: la blojera més ansia ana del mon. i sensa patir cap cumplémsa d´endívia, oiganme, ni per ser una tia més vella que un sarvidó... pues numés dils-hi anatots bustés que jo penso d´arribà als dosiéntos i si me cal pues als tresiéntos u més. i púm. com el faraóm romsés sagon ¿bale? i sobratot el que damanu és que hi tinguin una miquete de pasiènsia i bona lletra que todo se andarà. fer un bloch es més u menos como comer y rascar, todo es enpesar. pero jo rasco més que menjo. i ma vés-nieta menja més que rasca. aquesta bona noia de la frirolera de siento nuebe anyos ha marchat am deunustrusiñó i rascaba molt mentre vivia però encara escribia més. achò segú. però achi i tot mitin que estaba a la fló de la bida i seguir al pie del coñón es digno d´amirasión. i tanbé perqué no dir-hu, de conpasión. jo soc dels que pensa quan més vellet sigui busté encara tindrà de més mérito en tot el que arreplegui pel debán. com de fet els més que meraballosus nuramta-set als que ha arribat la meba cumpaña a la charcha, la sañureta de la Galisia prufunda, la mariamélia pa los presentes. snif. me cumenso a namurà d´aquesta beneída i ja saben que jo quan m´anamoru mana-moru de veritat. dicholocual jo esigeicho i raclamu a qui sigui el primer puestu que me curraspon com a blojero més bataranu de l´internete pues are meteich tinc sién anyos i per tanto aquesta siñora és la númaru dos del món. jo vai el cabesa de pelotón a la llista, usia que ja pot esperà el coi de muermo aquet per ser la primera de tots els blojeros. achò por lo menos fins que jo mimori.
.

ai, aquet catórsa de chuliól die de l´aniversario de la rabulusió fransésa, del liberté, fraternité i le galité,die dels changs alisés, de l´arco el triunfo (guluriós)...i de la toma la pastilla por los enfangs de la patrí am la pija mariantunieta sense asotéa i el robespiérre de turno tallán caps a somanta. ahir els neivers del otro lao dels pirenées van fer festa gran amb quatra avions pel sielo, sinco marchas retro militares por tierra i un prasidén de la rampública am els ullets agirats cap a la carda la Bruni aquella. si si, are li ha dunat per cantà com un jilgueru del jardí de casa. aquets carpachos tenen festa cada dia, i ja veuen, en cabat jo m´ensumu que amb "el tour de fransa" crusando els montañones ens en fotin pels gallumbos tota la pesca salada en forma de pusitius a l´engrós pel prósim avitoallamiento antes de llegar a meta. achò si que és una toma de la pastilla. i de les gruichudes. si és que el majó groc és bunic perqué si, i ja no diguem el majó del rei de la muntaña. aquet dels topitos cojos me fa com ilusió, sobratot quan me recotdo d´en Chapùchi i les cebes pujades a Bañeres de Vigor passant per Lurdes. are a mi el que més m´atimu és al majó de les llavors fitó. aquet és el majó de Mataró. un señó Majó de dabó. bien mirado no és multicolor però gariebé. i encare més si decideix fér un dueto amb en Chordi Medina. ai quina amusió, ja venen els alpes i nusaltres tindrem una parelleta de Chordis com a candidats a la pacidència del Barsalona. sempre que arriba el veranillo ja veic arribà a la serpiente de cent-mil siclistes de cuatrasents equips...i com a la que s´empina la carretera se desfà com "un asucarillo". allà a dalt de tot no queda ni l´apuntador. aqui los esforsados de la ruta ja no esprintean com foten a les etapes com qui diu de plano. vaja uns valientes estan fets aquesta gent del llano. però el més bunic arriba al dia sigúen quan els gendarmes entren dins les carabanes dels equips siclistes tal com si fossin "los honbres de Jarrison" i s´enportan cap al l´aburratori els putets de pichum i les ansisadores cheringues del sañó doctor de turno. al cabo d´un parell de dies desde los comandamientos sentrales de la capital del riu "sopar" tocan a corneta i me foten a patrusinadors i siclistes del farlupaire custum... una bona puntada al cul. ai sañó Caspossí, busté tindrà tot el gla-mut que vulgui i sirà tot lu captivadó que digui sa santa...però la quantitat de feina que se li aichecarà per d´aqui a finals de mes sirà de ordágo. que ja m´ho veig avenir. tindrà paperassa de la gran... entre els purublemes de la ceba meraballossa pulitica interior i l´epo que els señós del tour se trobin anadins del cul d´una prubeta...

.

una mudesta história d´amor pel casco Radomiro

.

mitin, nastic literalmén dastrussat i amb sién anyos resién cunplios no és cuastió d´escriura tan a menút...que me pot agafà un atac de feridura si la cosa no s´atura. usia que jo are descansaré un parellet de dies i actualisaré am un parell de prassiosus, aspatarrans, meraballossus i més que gulurióssus redactados que he penjat en un parell de urbanisasiones vesinales. per cumensà, aquesta bunica història d´amor a cal siñó Fórcheps el passat dissamta en deu. incluye potos-data per si aquesta siñora viu per cassolitat.

.

- desconósco si les inpotará un pimientu aquesta aumil vivénsia padesía en anyos de póts-guerra savíl. recuétdo allà pels anyos cuaremta cuando ejersitaba mi ofisio de fontañero allà pel carré Pelaíllu de Basalone, siudat sentro, colindante con plasoleta Unibasitat por un lao y con rotonda San Antoño por el hotro. a mi m´argradave ser fontañero en mis astunetas lliuras daspués de surtir de fer traballs susials per a la cumunitat de veinas. jo nave chinu-chanu achí que el rallotcha de cuca marcave les sis en punto de la tarda. com la naturalessa és mol xàvia i qui els escriu és un estra-tarrestra, hi nave cap a la primera direcsió abón me manave el jefe de turnu, un malparit de metda y un abusica que havia servío a las ordénes del sarjento Vil-chés pal frente nasional. achí que tot cuntén i esparverat, ple de goich pels cuatra custats i alegra com un chínchul, pues nave al meu primé die de feine... sifanofa com els pares asculapios quan naven d´escursió. vai arreplegà am el meu macuto, un parell de grifos, dos llaves britànicas, cuatra alicates i un destrunilladó dels clàsicos, tot embulicat en borsas de pastas Gayo avilitadas a tal efléto. un die com comsevól altra me se vino a mi selebro la sita a siegas que tenia con la siñora del númaru diés, aonde tenia que desatascar una carchofa del lavabu de doÑa Papita. ¿arguno de ustedes asin por las vuenas ha cogío una carchofa am la ma y la ha apretujao de modo y manera virulenta hasta la sasiedat? segúdo que no. pues jo si, i bén ugullós i cufoi que me sento per esperiénsia tal. allabontas tenia molta més forsa que are pues per allò que ere més jubanet, naturalmén son cosas de l´adat. un dia vai entrà als servisios de na Papita i vai agafar-li la carchofa i me vai pusà a estirar-la cap amún per tal de desfer l´entuerto de su canonada. vinga, amun, vinga, a estirà am forsa fé i cunvicsió aquella carchofa de la pica...per veura en cabat quina bunica cuseta surtia d´allà dins. resumta que la tuberia estave tan embussada am pèls, burra-dura, i sobratot terañinas de color blanco... que feie més de tres anyos que no havia baixat ni una gota d´aigua al carré. la mui buarra i conchina no coneichia qué cullons ere l´aigua. ere una dasgrasiada a pesà que me l´atimava. snif. entonses com no ni havían pruductas per desfer el matoll de purcaria que pringava el tubo de la siñora pues vai tenir que trencar-la just per la meitat. allà on el tubo d´asero fa com aquella espésie de "s". parlo de la tuberia, ojo. com a von fontañero que era, me les vai arreglà am una mique de lleixiu el conejo (desinfecta miemtras linpia), cuatra rascades am una estropaja i un sapillitu de pell de senglà. i no sé com, prò vai acunsaguí reparà la carchofa de la dama, la primera que enllestia en tota ma bida. allò va me va ilusiunà molt. daspués en vindrien moltas més. sàpigan que desda allabós me va surtí feina per tots els puestus...i com a meritori en vai rebra una aumil pemsió implementòria del meu més que merescut chubileo. are, parlán de sério del tema de les achetas, jo no els canvio en amsulut les carchofas de hàntes por las de aóra. yo siré un ansia ano però ante todo destilo molta diguinitat...

.
testo intégro dadicat a na Papita "la viuletaira". tú no saps com t´eñoru. are, de bruicha hu eres bastán, que hu sàpigas... i de testimonios en ting uns quans...

.

mi amigo er biento (maifrén deiwin)

.

aquet matí a primera hureta he nat com fai de manera avi-tual anal bareto de l´amic amadeu, un home d´està per casa entre otras cosas. achi que chinu-chanu he gafat via i vinga cap allà a prendra´m el meu talladet diari, felís com unas castañólas. llàstima que allà tot s´ha espallat de mala manera. resulta ser que un buarru, un indasén de la bida, un dasgrasiat que no aguanta a sa siñora (mai el veic junt amb ella) pues ha tingut el desdén i la desfachatés de fotra´m un pet en tots el morrus. mitin, aquesta és la situasió. ell ere cul-girat cap a la barra de l´amadeu prenent-se un caga-lillu (burrachu, so-burrachu) com diuen uns mandarinus que tenen un bunic antro per la carratera. en quet presís instante va y me suelta el molt porco tal andanada de bientos subersibos que m´els ha estampat des de les cebes sones baixes fins la meba carona. i la varitat que m´ha rasumtat bastán dasagradabla quet desplante i achò que gràsies a déunustrusiñó pues pudor lu que s´en diu pudureta tanpoc és que féssi masse. achi com un esglai d´imperfesió una petita punteta d´esènsia de cuñóña prò de la dulenta com una baron-dundee però a l´engròs. pemso aumilmén que la llufa descarregada am tanta dosi de maladucasió li hurà quedat bén refregada pels seus calsónes. no, si a gusto s´hurà quedat pel coi d´afusilamiento ventisquero que ma futut a sobra, tan, que inclús daspués d´havé près el seu ultimo glupet de caga-lillu s´ha turnat a trencà per la sona rectal que veu com mica en mica arriba la llum del esterior. aquet pobra cagamandúrrias i sus soníos de cámara que ni el gluriós barroco m´estaven inflándo per muméns las santas gardelas...pues allò no ere un sinpla pedo, allò ere una petardà en toa regla i jo ere la inusén vítima de quet atentat contra la dignitat del ser umano y sus nesecidades más bajas

.

però és que el més pichó ere que no m´ha damanat paddó per tamanya ufensa, una vargonye els hi dic jo. en prinsipio he pensao que en vés de mala llet és que al sañó se li han escapat perqué va masse rigído d´esquenas i la surtida del biento fa que la culumna foti de resorte per disparà el percutó anal, en un tremebundo siclo de pompa i sircustánsia que termina con el manido pedo. la segona pèrdua d´aira ha sigut menos potente que la pirmera però feie com més mal al nas. per uns sagundets de ré pues com que me sa ocorrío de clabar-li un Von Mastegot en forma de puntada al culet. ¡¡ i que Bisca el Basalone!! achò ha sigut per la ràbia que m´ha pruduit el coi de morlaco marranu que he tingut la gran dasgràsia de trubar-me d´asquenes mentra m´empassave el meu cafetó am idilica tramquilitat. una infame ascarusitat d´un pringat de la susietat actual, i donin les gràsies a nustrusañó umni-putén que la cosa no susedió a mallóres i m´he tirat enrera gràsies a la inpagabla intervensió del amadeu, que en veura els meus ulls agirats cap al sentro i enfurismat com una bestioleta, com un vulgar audi Morris, ma tranquilisat am una camamilla bén calantuneta. aquesta mena de torpedo am dos potas finalmén ha entrat per on ha marchat i per tan se n´ha anat. bé. am aquesta gluriossa tanda de canonades per babor i per estribor, el trabucaire d´artigues ha deichat una petjada que per a los anales de la històrie hurà quedat inmurtalisada per senpra més a casa de mon amic ama deu (com a ti mismo, com al teu prójimo i com al teu lloru), i de paso tanbé formarà parte del meu atrotinat rostro de iaio desvensijao por las sircunstansias.
.

are mismo no puc pusar-me en cuntacta am tú. au semto mól, nena

- ting el telefóno mobilé fora de descubiertura. no me lucalisis en por lo menos unes sis huretes. si Gragòria, si, estic al Pácha de Chíchas que no tenen un equip de fumbol sala però pel cuntrari hi tenen unes prasiosas carpetas per guardà musiqueta, nuietas, aséteram. i aqui nastic intentán de prubà de cunéicha un atra núbia vuitante anyos més jubaneta que tú, troç de vacona. i en el mui fondo de mi pequenyo i atrotinao corasonsito de cojalata penso que aquesta noba esperiensia ferà de mi un noi del segla 21 (i uno). vai directe i sensa tapujos a per la nena que sirà meba: en Chose Murriñu. però no pot sé. ja està lligada per l´equip del sañó todrebrúno, l´Intét de mílam. snif. no nià daret. però bé, no passa réderé. nastic igual d´alegra i tutimista com sempra, como si comígo no fuera u fuese la cosa. coi, macagoenlasotadebastos, és avidente pues parqué la bida sigue igual pa vién u pa mal. entónses a falta de putugués hi niré per sa emselénsia embalsamada en Bobin Romson, un guiritanico que en el seu dia i am el ferviente apollo de la premsa basalunina y resto oposisión-entornu, pues va fé els seus pinillos com a técnic putinechat a les mil marabellas. jo me recotdo que la tanplurada 1996-97 va sé d´allò més tranquileta tal com mai hàntes havia sigut. snif. quina amutibitat. encare passats uns dotsa anyets frissu de l´e-mosió-fixa-discumtínua del mumén aquell...en al-fons (godall) jo m´ensumu que anaquet sañó sir un die seguru m´el trubaré bailando a la pata coja pel pácha de Chíchas aquet. igual hasta m´el trobu per allà apujat als focus tal com fan els "nengs" aquets que portan pastillas a la galta com el figu guluriós. apuesto perqué hi dugui a sobra unes uyeres marca de la casa, usia modeliyo chico-martini, i que sirà allà bén plantadet com en chorch Clúnill am la ceba pajarita tan discreteta i envultat entre unes cuantes mussetas i tot a pesà de sa sancta siñora...a la que cumpadeicho molt por sierto. ai pobra dona, ai que encare me racotdo d´allò tan aspatarran am la sañore carmen Sivilla. quin coi de folclorico està fet busté!!! quins ulls de ganberru i de trapella que té i ja veu que no és perqué yo le endivie que usté tenga 30 anyos menos... és una cuastió formal de veura que amb busté no puc competir.

.

allà vuré enmich la pista de ball el seu cabello canoso, achi com la pansida carona, mich de pansa, mich d´antranyabla sañore Doupfires. allabontas jo m´adresaré cap ell i lin penso de dir achi de primeras: mol hunurabla sañó sir bobin Rómson, ¿busté aseptaria de vuén grado una auferta del meu basalone? mite, en prinsipio me conosco que costituye un alto riesco pa su persona, no mui calculado por mi parte i achi i tot espero busté no s´aspanti ante tamaña acometia. lamemto si mi endiscresión le pone bajo apuros. mite, tal como puede omservar jo soi ansia ano com busté, no soi más que un ser marginal del basalunisma dempeus que no tiene ónde caerse muerto. sóc una cuseta parduda en vellmich de la grada. asin y todo le diria que el présio me lo ponga usté mismo, déjese de Chusines y de Chusones y me vaya al grano sino le es menester. però en cabat me lo pone usté pues per alguna cosa tiene ese vién ganado prestijio i reputasión anadins del panurama fumbulistic eurupeu. are, ultimamente i perqué negar-hu, jo numés el veic per fer bullí l´olla del caldu i puqueta cosa més. dicho con toda suedte de respetos. asi que a continuasión le estiendo un chequet ñominal y en colores asul-granas y le paso a asegurar "unas condisiones contracturales perfemtas pal resto-su-jubilasión". "estas cápsulas del contracto no son pas anglesas, son més bé de ca nostra y me las signa usté si non li és cap incunvanién u mùlèstia...";; achi que de prinsipio li estiendo un resibo al Porta d´or. por otro lado deje que me ucupe d´en pet Gordiola. anaquet noi me fa que el pusarem de segundo de a bordo i l´encarregarem les "public relañetions" i resta de "siga-sagas guluriossas". jo aspero furmalmén que aquesta núbia asepti aquesta porposisión desente i se avenga a rasones. ¿oi que si sañó Romson? sino pobra de usté mi apresiat iaiu que no faré prebrendas ni esepsiones per molt angles que sigui. miti, jo lin prumetu de racuperà en bitor Vaía, en Coutu i an Pupescu. i tanbé li assaguru que cambiarem en Sei-rúlu pel Bilda i cumpañunia. tanbé li afechiré un petit fleco de caracter urgente: nostru primé equip de gladiadórs triumfans lluirà de nou la marca "el Cappat" bén a sobra, en puestu del coi de pisi-Niki aquet que me fa que ens Porta mala sort anals darrers anys. i sañó mister, sàpiga en tot cas que aquet mañífico póts és un humanatcha a la ceba pasunalitat tan esepsiunal i sino li diu an ÑúÑes.
.

.

.

.

cariñu, te otorgo via ràpida cap a l´infierno

.
- sàpigas que jo mai de la bida he sigut cap el emento descrimenatório. ni quan el nuiet aquell que duia una puteta de lladra al seu custat i vai trucà a l´ufisina dels momos del antiguo campo la bota. usia que ja pots nà arreplegán am tot el que te trobis pel medio que anaqui no ting puesto per una bandarra com tú. gafa aquell parell de túles que mientrastanto, hàntes de irme, ta praparu el baño en una fosa septíca ¿que te semble un platet de persebes inoculados en salsa de puerrus? ¿oi quin datallet més macu?. tu, la baritat nena meba, estàs com el gallo del morrón "sensa plumas i a sobra cacareando pels descosios" lo cual hase que la visión que ofreses a la gente que te rodea sigui d´allò més trista i lamamtabla... e inedulivle rasón por la cual dasimcho que t´anfonsin en el port bell de basalona am un bunic tocho lligat als peus. en cabat sirà una bunica historia am un prasiós final. mita, sirà més o menos tal com feien els mafiossus entre ells quan al chicagu dels póts-depresivos anyos treinta, agafaven i lligaven als seus amiguetes de més reputasió a la siutat dels grataculs am la lluabla intensió d´emviarlos al fondo de la sona de los grandes lagos. cosa bastán cumpransibla. per l´altra banda havia els grupettos de la sona dels gangs off niu-llorc que sifanofa acabaven igual però en lugar de aigua dolsa el que prubaven ere l´aigua de la mar salada del atlantíco norte. usia tan per tan tota la colla marchaven plegats cap a l´infern cagán. la veritat amor meu és que més que perteneser a cap banda el que tu estàs feta és una bandarra. te recuetdo que fots més pena que el basalona del sañó Jan Porta. mentrastán i aprufitan l´àvianantessa d´aquesta baralleta sensa inputànsia entra ma mullé i jo, prego als cuatra lectors que me llecheichan me envien la palabra "greñúa"al numaret 100, con présio de sincuenta sentímos por menuto inpuestos no encluidos. és am el fi de recaptà una patita almónia.

.

- simésno, parlán de les lluites tribals estrapolades a la bida marital u de parella pues me se fa bastán captivadó el misatcha entre linias que vai sentir se dedicaven mutuamente els nois de l´"america negra". un misatcha en prinsipi bastán entenedó, semblán al de mols matrimonios que abui se fan com ré i demà es desfan com asucarillos. usia molts tindrian d´aprendra de suputà vuitante anyets arreplegats "un braso con el otro" que ni los del sine negro del eduard g robinsón cara-granota. ens insultem, ens estirem dels cabells, encluso ens mussaguém però d´aqui no passa la cosa. penso que el nostra casório és allò que l´argot popular en diu un martirmónio de cumbatniènsia... però aqui seguim tots dos, al pie del coñón, tota una bida de bunicas purulotas pel debán i de gabinetades y desplantes varios pel darrere.¿però que volen bustés? achi som més falísos encare i tot que n´astiguem més que acustumats...a les baralletas interinas. tan se val. anià cumfiansa entre tots dos. i de la bona. achò si, sàpigan que arribat el mumén empenteta, al infierno de cap, i punto. i ja sigui per carretereta cumarcal u per utupista de sinco carriles por sentido de la marcha. les parelles d´are no son com les de hàntes, no sañós. feie uns anyos com a mui mucho primero le tiraban los tejos pa después tirarle las tejas de la casa de al lado. en quets temps tan virulens i am tanta mala gaita per part de tutón, més que tirar-li las tejas al tejón de turno, el marit o la mullé quan se li crussan los cavles per allò que estiguin més grillats que un diremtiu del basalona, va i m´agafen a les primeras de turno aquell estri que tenen més a ma i ensima terminan la faena por la via ràpida com els millós turerus. molta gent se prén el seu desquite dins i fora la familia en forma de venchansa que ni el Brus Bilis a la Chúngla..i cade cop va a més. deu ser una moda dic jo. com tot u gariebé tot. penso que la cosa està molt fumuda anadins del món de la parella, ja siguin casats u ajuntats; com m´agradaria d´està sulteru per no rebra els malos-tratos que me dispensa la buturuda griñolaira que ting al meu custat a la foto que els he penjat anal meu forro. però tal com me veuan assagudet al custat d´ella no pensin que sóc un triste masoca de la bida. achò mai. por sierto, aquet ratratu pertenese a la darrera fira d´avril de sibilla que se va selebrà a basalone i on servidó va tenir uns instintos més que baichos.

.

la isla vomita

.

- qué bunics aquells meraballossos recuetdos sobre l´illot en vellmich del pasifíco. a véra, molt de oju que en todo caso sirà en mi maltrecha imajinasión potqué de lo que siría en la reialidat més bé puquet. les mebes alforjas no estan pa tales menesteres de tan altos vuelings. jo com a molt pues huré anat com aquell qui diu a la bunica plátcha de la Basaluneta guluriossa. ¿però que passe eh? mitin que com els in doni un cop de crossa anatots bustés allabós soñaran però no pas en paisajes paradisiacos sino de les estrelletes que tindrán a sobra del seu cap per la gardela Mariana que els huré futut. usia que no me critiquin tan ni la caleta de sam Sebastià ni al carré "el mirall servera" ni el paseo del dropu reial. els damanu un respetuós silensio cap als seus baños i Banyeres, de les que me semto paticularmén ugullós desde que inisié, hará más de diesiséis lustros, mis andánsas en calsón corto por ensima de esa presiosa sórra que tienen por cubierta. por sierto, aquell tróÇ de chúso en punta que tenan allà en forma de turreta no sé com deu està d´ocsidat, però jo me recuetdo que abans ni havie un aspatarran rusturán que s´apuchave en bunic asensó avilitado al eféto. are me semble que el tenen més abandunadet que anal pobra sañó Porta. i sinsérament és una pena, pues aquell munumén al "escall-lain basaluní" feie pachoca en el mumén que agafava la conesión pal tele-carabina... que d´allà m´el purtave fins al mateich parque de atramsiónes del momjuich. incluso me han retucat la escudella, on una carretera petitoneta ens cunduia fins "els porta coellis", un atra puestu per atiparse bé i am mirada cap el mar, on les ones petàven contra els rocs... i en horripilantes dias de tempestat regalimaven brumera esquitchando a las criaturas.

.

tanbé me´n recotdo d´aquell antrañabla uló del clavagueram a peix mort tot i que are penso està bastán arregladeta la cosa, pues l´ajunta-pelas ens va refurmà el litoral costanero de la sona i els alegres pescadós ja poden nà am les cebes cañetas a pescà coñetes, ai ai ai paddó. en Sirilo ere un pallo que tenie llugat un numaret pel carré de "la escudella", me va esplicà que un dia va llençà el jan (usia el sebo del ansuelo) per pescà algun llubarru o daurada que anès a fotra un paseo per allà. per un lamentable asidénte va empurtarse per debàn les bragues d´una banbina que estabe prenén el sol-sulet tota tranquileta ana sobra d´una pedra uns quans metros més avall, gariebé a tocar del mar. quan la bunica italiana aquella se va aichecà tota espantada pues en puestu de peixos va ser un gran cunill el que ocupó el horisonte de acontesimientos del pobra Sirilo. i allò el va tocà de per bida. entre les ratetas que s´havie trubat pel camí que portaba al faru i aquell tros d´animal transalpino se va quedà tan garratibat per l´atac de fer-hi-dura que va deichà el negosi de la pesca als seus porgenitores. are, del illot basaluní tanbé cal destacà un altra animalot molt bunic com per emsemple les cheringas. aquets i les medusas son una espésie autóntona en perill d´estinsió però que el gobern monisipal en un agradesio alarde de dedicasión i esfuérso pues ens ha cunsaguit d´eliminà per medio de les cebes brigades matineres que van neteján a cor que vols a la sórra de la platcha de la meba atimada "basaluneta". numés cal que fotin una mique més de culó al aigua de la orilla per tal que allò passi del verde caqui-llefiscós al bunic verde esmesralda.

.

actualisasión nesesària i del todo presindible. me veo en la amsoluta obligasión de rilatarles una esperiénsia intíma a comtinuasión. depués de salir a pasear un pequenyo patór rumenige a un palmeral con su cacaperro i sona de orineo correspomdientemente avilitada, me encuentro a un monisipal con su gurreta i su pitu cargando de rasones su pequenyo cuadernillo de anotasiones. en eso que le indiqué como conyo se podia produsir utricaria en alguna de las playas de nuestro presioso litoral. le enseñé una mostra de roina deguda a la brutisia pel contacte am l´aigua del mar. ni godall ni rafamarques cogio su espésie de ay,fong, arrimó su tuvalló a la bisicleta i me anotó el telefóno del servisio de urchénsias de la crús coja. me endicó acto seguío quien coi era el pallo de lata-laia en caso que me salieran u saliesen ballófas u lu que fuese. en cuanto llegó el momento, yo desconósco si el mui cavrón ere inbésil, estava més sordo que una gossa u és que se feie el Enric Larson. achi i tot jo li vai dir: miti amich meu, és que m´han surtit dos sarpullíos en vellmich d´amdugas putetas, entre el cojón mallor y el cojón menor, sifanofa una mena de tartera entre els pullegons del pedraforca a la servidora. mite usté, a mi juisio debe haver sío una tros de maduixa que ma mussagat la carn d´olla i me pica mól i me fa mal i tot. ¿save? debiere conoser que me sa asgutat el meu putet de crema brunsachadora factotum mil nobesiento siete. ajudi-ma pafabó, sóc contriboyente y crech que ting daret a ser atendido en la misma condisión que aquella russeta de anallà. el malparit desgrasiat cill de mala mara me va envià a parir cabretas pues debia ser allò que jo no ere pas el seu tipet... aujalá que rabiénti !!! por pencas y descrimenatório.

.

como consultar el santi asquerro de su teléfono móbil (parlem de móbiles y dos)

.

- jo aqui donde me vén me recuetdo de manera ferborossa de quan antigamente anal meu popla se agafaven un parell de cornutos i els uniem am una corda mol mol fineta. daspués me vé al cap la prasiosa imácha dels antraÑablas telefónos de fusta colada am ruedesilla deluxe incroporada i el coi d´artefacte que portaven adusat i que ens servia per parlà anala nostra atimada parienta. allabós no esistian tantos tecnisismos en forma de espresiones anglosajónias, i visto asin desde a fuera pues la cosa era més simpla. are, amb l´escusa del coi de l´asquerro amún, asquerro avall, que si se li esgota i m´el té de recarregà de nuebo, que si per demà no li arriba lo acumulao en puntets i que per postras ...el coi de trucada avitual al 333 li buida lo poco que li quedava. daspues se troba que desde la merda-sentralita li van consumiendo el mobiestar aquell i busté no sap com recuperà els dinerets que li van fotra pel cajero-otomático la setmana passada. resumta que daspués de tot achò encare se veuen més mobils que bulets al bosc allà per la tardor. i oju, me vigili la maleïda bateria no lin faci lluis figa o que els ringotonos de custum mulestin al compañero de trabajo. mitin, i en cabat, entre busónes de entrada, busónes de salida i altras cabóries pues que no antenc réderé...achi i tot, como soi de vuena persona jo li aconsello que li robi el mobil al seu amic de tota la bida, vagi al primer moru que pille i alliberi´l homa, alliberi´l! se sentirà allò que en diuan felís y realisado am si mateich. no, pafabóo, que no parlave d´alliberar al moru, del teléfonu parlave. un cop enllestida la historia i com a guluriós prémit per si ni vie cap dumta, els amos del cotarro, per ser busté un capullu integral,li futran unes buniques cumisions de regal en consépto de factura por inversión en artilugios tales. tot sia pel fomento del uso i manejo de questas petitas maquinetas. una ansissadora supresseta en forma de contador pal pagano sirà la ceba salvació, però li apujarán sensa sabé cómo els numerets bermells...tal com passa amb el meraballós pantà de Sau en tanplurada de pluches altes. pues no anià daret. i com qui no vol la cosa, entre les tres trucadetas a fixus i un parellet a movibles ens deichen plegats sensa calderilla. altre tema és el de la conpetensia entre sién mil operadoras. yo le ofrésco un poco más que el simio del custat. miti miti, aquell fa el simio però jo faré el micu i ja en sirem dos fén l´indiu com aquell qui diu. aquella conpañia no le ofreserá tanto como servidor. yo soi de mejor. i més buapu. i més cabal. facin númarus, facin, que aviat els hurem de dunà les gràsies i tot. i sobratot d´ufertes tarifàries ni ha de mil culós pa que el señor o la señora de turno es-coja...

.

¿però que coi se pensa aquesta gent? ribindicà ribindicà. quan vai a cumprà el meu hiddink avitual al colmado del meu bàrrio pago un servei i callo com un burru. si a sobra reclamo pues pringo i como mui poco me foten de putetas al carré i mai milló dit. tráigame el canvio i a sobra tens de callar-te o t´envio a la metda. aquet és l´esperit dels aplega-calés de les mutilnasiunals. apa, i mientrastanto a pie de calle els nens vinga a despertar el cunsumo i el gasto per dir-se cuatra tuntaries propias de jobensitos. i és que avui surt el nadó de la pancha sa mare que ja té un prasiós mobil de la ultima moda. oju. i és que fins i tot jo he vist als gats amb un teléfon per montera tal com tenen els galifardeos de catorsa anyets. snif. criaturetas pubrissonas mebas. telefono mobil con su ultima generasión que no falte, per supuesto, con sus tres bandas pa poder hablar si desiden por ir al congo bléga...que tan sólo me nesesitaran de un radar pa no perderse. daspués tenim el bunic mensatcha dels mobistars aquestos que diuan tal que: "vienbenido a mobiestar, su solisitut está en curso, en breve le comunicaremos su Alfonso Godall mediante un mensaje de tiésto". "présio de la llamarada, nasional o intrenasional la que sea más iba, achò si, inpuestos no incluidos". am tota l´educació del mon mundial però a pagà la xifra que els en surti dels santos pebrotes. si vol reclamà ja pot fer-ho que no li surtirà pas el sañó Sésar Alierta...i tota la queixa que vulgui espressà li tindrà de dir al coi de telele-operadora de turnu que li hagin enculumat desde la respemtiva cumpañunia de servisios. me musiono quan penso en aquets modeliyos de telefonos-slim, tan bén parits que are per no ré ja en porten blutús, camareta per fer fotus de sixanta megapíchas, i a sobra pot si vol, escultà musiquetas o jugà a las marsianetas. putsé achò nirà bé si falla la ceba bida sentinmental i necesita del trasto aquet per matà bichos a l´espai ni que sigui de manera y modo virtuoso. molt de oju am la oferta y la demanda y el dunà i vendra mobilés com aquell que reparteix caramalets. ¿que padqué? si, are li esplico. pues per allò que diuan liberalisasión ferós del mercado de las telelecomunicasiones y la llei de l´oferta y la demanda globalisadora però per tal de fer-nos fora en globo a la resta de mortales, ya conose usté. i el coi de "la trucada perduda" ¿qué? ¿bustés antenan que coi vol dir aquet cunsepta? pues jo no. ni repajillera idea, oigan. usia que de gratis i un bunic benegra que s´hu miti com s´hu miti de bén seguro que sempra lin tucarà pagà

reibindica lo sinple. reibindica que ets un ximpla

.

- pues abui buldrie de parlà d´una més que guluriossa cumpañunia de teléfonos que, ojo avi-sor, mai de la bida ens ha enbaucat, ni a bustés ni a servidó. ni aquesta, ni la resta. anal meu popla ja d´antic se deie que les parsones havien de reibindicà lo sinple, i que arribada l´hora ja tindriem tienpo per queichar-nos tots plegats. aichò si, visca nostramu que de l´empresa Porta el timó...el vostru altruisma no sirà en va...Déu algun die vos-ho pagarà. i és que are ens foten una gardela anún santiago carrillo i encare tenim l´esma per pusà l´altra. no som ré. no sañós. dunem per bo comsevól servei mal anumanat susial i el cunvertim en una meraballossa defemsa del patrimonio ecunòmic d´uns puquets. are, per gent empreñadora, ai paddó, emprenedora, els del coi del señó Alierta aquell que un bon die se va desidí per deichà les españes a canvi de fé futuros negósios a les quimbambas. quan aquesta gent parla de reibindicà coses simplas pues jo me recotdo del meu cafetunet al bareto de cal Marianu u per emsenpla quan vai al furné a arreplegà el meu llunguet de pa diari. els meus númarus no son pas masse gruixuts, hans al cuntrari, son fins i tot petitons com els de comsevol hijo de vesino. are, un mumén, abans de tot quedi clà que aquesta gent que se dedica anal mundillo de las telele-comunicasiones mai mai mai ens infla la factura en "trucadas a la lluna" i menos quan ens parlen dels fixos. ja no diguem ré quan parlem dels móbils ni del coi del "adeselé" aquell com coi se digui. li foten ofertes a l´engrós del dos por húno y me llevo seis. i achò quan no li omplan el seu busón de correo am pumblisitat per empaperà el seu domisili i un parell més. jo no au antenc,putsé és que el anticuado es servidor i esos numerillos no van con uno

.

parlánt dels móbils fixos discontínuos... la cosa en la factura bimestral esdevé més que guluriossa amb uns mínimos aspatarrans. se lo tome como se lo tome, "a usté con esta oférta del dúopac de teleafónica le regalamos millones de llamaradas en mansajes a móbiles que empiesen por el númaru cuatra i si ensima entre todos sus amigos se encuentra a la tia engràsia, le omsequiamos con un presioso móbil con recàrrega de sinco eurillos en cuanto pase de nuebo por la butiga de la esquina; cuando usté se pele el santi asquerro de su targetita venga que le regalamos un nuebo móbil con unos tresiéntos euros en llamaradas...que en todo caso habrá de retribuirlas pa poder adquirirlo. con el pésio final anirà inclosa la trucada de la famosa vesina que acaba d´aterrisar en las Maldivas i que por sierto no se n´entera de ré". no, si encare els hi tindrem de fé reverénsias anaquesta gent tan internasiunal que bisto lo bisto defensen el património dels habitantes peninsulares tan bé com jo faic am la meba mullé. en sírculos intímos jo li dic a ma siñora que tan d´espansió pels para-lelos del Sut del globo... i mentrastán anals del Norte ens deichen amb els gallimbos vién desnúos amb tot el que aquets puñeterus ens cobren. suposo que tot s´hu queden ells...parqué anals sañós i sañores uperadórs de esa sona Sút els hi pagaran quantitats ridicúles tot pel bé del negósio. tutal, en cabat mai hi perden ré "comonopodiaserdeotramanera". i és que entre les empreses subcuntractatades que me l´atenen des del Nodte de Afríca i "los planes" de espansión por sudamèrica per l´atra custat...un ja no sap qui coi és qui l´atén. els consumidós fan la resta de quet bunic guirigall de intereses creados a partir d´un cable i un parell de carxofes. a partí d´are quan tingui un pumblema am la meba linia, si el coi d´empresillas de tres al cuarto que van fundán por las sonas meridionales no me sirven como es debio, purutestaré al síndic de greuchas encare que al final no me fotin ni putu cas: em farfollaran l´entrecuix de mal modo i achí s´acabarà aquesta angrescadora historia de amor.

.

no es de resibo. bueno si, de resibo si, y bastante alto por sierto. are, no trobo cap sulumsió per aturà aquestas infúles dels sañós dirigentes de questas compañies de telefónos. ja sigui aquesta o comsevól altra. i mitin que años en tindrà la criatureta que els mana... però tanbé en tenen de ganes de deichar-ne el mercat bén servit tan en comunicasiones por tierra mar i aire com de buchaques buidotes; aichò si, sempra sensa perjudisi dels subcontrataos por el Sut de les Antilles que ja podem dir que estiguin bén tranquils que de gana no moriran. a véra, tot achò és com un inpuesto de la declarasió d´hisenda a la mare esclèsia. se vé pero no se vé. ai quin mistério. i és que aquella colla de dropus seguiran manejándo el cotarro a su pantojo...i el ritmo de cresimiento de los paganos y de los contrataos de acà y de acullà sirà pues sifanofa el de tota la bida. no sirà por satisfaser pactos con gobiernos de terseros mundos, creo suponer que sirà pa haserlo inversa i marabillosamente proporsional a la cresida dels cuatra jefesillos de turno... usia que parlán bén a les clares pues tan me fa que sigui el monopolio del gobierno de antaño o la sosiedat gestora del presente... que ja sigui una cuseta o un altra busté senpra tindrà de rascar-se su cuenta corriente

.

.

.

- a véra, pel rassumtat en les botasiones de tres per húno i por espreso deseo de mi sancta, pues les dejo am una miquete del coi aquet de grupeto guiritànic. el rubotet aquet tan bunic que tenen fén voltes per l´esenàrio no és per ré, però me racotde als meus antranyablas amics quan chinu-chanu se diricheichen cada cap de setmana hasia l´astadi...

yo sienpre hándo mui perdío per quets móns de Déu

.

- i la verdà es que ni tan sequiera soi capás d´encontrarme a mi mesmo. però con el tienpo y una canyeta (sobretot si és una serveseta negra) lo aconseguiré; però el motibo de esta plegària no es el de mi bida personal ni si camino perdío por "el balle de làgrimas"o de si me han desaparesío las llabes del piso, sino el de haserles llegar sienpre desde mi pum de vista, mis enpresiones aserca de aquet bunic serial de la cadena americana abéses. se comemta y desde no se dónde que encara la tindrem encartuchada fins el dos-mil deu. i ojo que aquesta no nesesita un calsadó per a que la treguin de la tele tal com passa tan a menúo amb les de ca nostra. i no vuldrie parlà de nou de "el cor encartuchat" que ja deu purtà en cunserva uns vuit anyets uno arriva uno abajo. parlán de "lóts", la historia de estos mataos afisionados a las aventuras de alto riesco comiensa cuando toda esta gente que iba hasiendo sus vacasiones tan dicharacheramente tubo un asidénte en vellmich del oseáno pasifico i de resultas de ello pues quedaron encastraos en un illot perdío en la inmensidad del JaGuai. a mi particularménte m´argrade i me musiona d´allò més el bunic parsunatcha que fa de sañó ductó de la série, en Jach Shefardero, bé, aquet va ser el primé que feie de jefe. un gran homa i un milló lider de la tribu de parsunachas que tiene a sus pies. a més com la colla de burrus que van sobra-viura a l´asidén del comienso saben que no surtiràn mai d´aquella merda d´archipielágo pues se les tenen d´arreglà per si sulets no sigui que prenguin mal; pertán se tenen d´unir entre ells tal com fan els sosis del basalone hàntes de fer comsevól mosió de sensúra. i mitin que tal com poden veura,totes les aventures de questa dotsena i micha d´arreplegats tocats de lala...les passen amb l´única intensió de tirà amdaban. usia que moral els hi sobra. seguro que mols de bustés trubaran que anià una gran similitut am Pla del Vent i és que anaquí passe tanbé que quan més els veus més els vas cuneichén...are, ja arribarà el mumén en que tots ells cumensán pel mateich ductó Shefardero fins i tot li futran pena, tanta, que ni la tribu d´asusiats de can barça li han fumut en sa puta esisténsia. si s´hi fixan, el pichó de tot és quan cumensan am el coi de "flachbachs" aquestos: m´agafa mania analgú i ja no anià déu que li arregli tamanyo desaguisado. de comienso, la ninya con-china i el mulatu, pues com qui diu me cauan de pena i no me preguntin perqué. ja no diguem ré del pallús de les grenyes ni del buarru que porta la barbeta de dies sensa afaitar-se. are, a la que me sipillaria d´un santiámen siria a la bunica i angrescadora ruseta que hase mis delisias visuales hànte la endiviosa mirada de ma santa mullé.

.

mitin, que no i que no. que no m´aclareicho en amsulut! a mi que me vagin esplicàn la história del pallo aquell u del seu sogra hàntes de haberse ostiao con la isla de marras pues como que no. i ja no diguem quan anabusté am l´escusa de las vivénsias crusadas li fan relasiunà la histurieta que va viura fa un tienpo a siutat am el coi d´actualitat a la mateicha chúngla on tindrà de sobreviura per no desaparéicha definitivamén del reparto. ¿que coi tiene de ver una cosa con la hotra? bustés a vuén seguro hu emtendran però el meu servei se va quedà a meitat de la sagona tanplurada. i és que no en dono per més. coi, a vera, achò me recuetda quan jugo al Cluédo am tan d´enigma i el señó mandarinu fént de mestra de sirimónias a l´engrós... i per sota d´ell al resto la tripulasión desfasiendo els mols entuertos que a cada episódi troben al seu devant. en prinsipio jo tanpoc els veic cap esplicasió però siendo sinseros, ¿es que ha caso algún de bustés els in troba d´esplicasió raunabla a tot aquell reguiséll d´historias paralelas con un prinsipio pero sin final en que se pierde el espasio y el tienpo de cada personaje...? un altra dels purutagunistes el tenim en la figureta del famós señó tom Sáller. ¡feu-ma cas, les cabóries mil son abatares que no s´els creu ni el propio guionista! apa, vinga va! a mi no me tornen més grillat de lo que estic. mitin, jo, parqué detesto de viajar masse lluny de casa, però asin visto desde afuera, uno de los viajantes en el desgrasiado vuelo americano i que visto de reojo me cae bastan malaménte, és com he dit abans el primer lider del grupetto. aquell malparit debiera de haberse quedao en el fondo del Pasífico-sentro con la copia del maravilloso vuelo 815 del americánair-lains que en su paseo rutinario se encontró aquel sutmarino de la armada de los invensibles. a mi juisio, tots els torracullons dels fills d´en Busch el dia que van anà a rescatà anaquella colla de pringats perduts allende los mares milló es guéren quedat a casa a mirà la série. usia que ja poden tenir poques esperanses que arribi el dia que els trobin. aquesta mena de cumunitat de veins que com totes son uns ploramicas tenen el futur més negre que el Caúchu. i me semble anamí que per sempra més s´els treurà les ganes de fer el paperot del tipico ansiano turista... que va vultán el món un viatche rera un altre. com diu aquella dita tan i tan nustrada "roda el bórn i torna al móm".

pues como que se acavó el Wilpendón aquet

.

- allér, depués de cunplir con mi obligasión como asosiao de intentar botar pa votar al sañó Porta, pues me aserqué com qui no vol la cosa anún bareto del carré dels Sants (inusents). allí me pude gaudir de l´aspatarran aspactacla sobra chéspa guiritànica d´un més que maraballós patit entra les dugas millós braquetas del món mundial. anaquet depórte els entessus en la matèria lin diuan ténits de sobreyerba o tanbé "pinpón sobra catifa" o incluso se li diu "yerba abatida"; me semble que si juga am calsa curta i un parell de bunicas braquetas per enguiñà bé el coi de piluteta groga que va crusando la red d´aquí cap allà i visebersa. pues va resumtà sé un patit mol musiunàn que en cabat va guañà en Dafa Natividad contra el Ruchét Frederét, i és que el noi del Manalcór és molt bo pues per achò és sobrino del Miquel ànjal, gran esjugadó de nostru clum i encare milló parsona. achi que me vai entretení veién el ténits de la final del trufeich del Wilpendón aquet, just en el soberano momento en que sarbidó se prenia el seu suquet de tróncha bén tranquilet assagudet anala ceba respemtiva tauleta. allabós me van venir una serie de pensamiemtos sobra aquet depórte. a véra. de primé el que no anténc és com el coi de públic crida de tanto en cuanto enlloch de fer-hu com els hòmens fan anal fumbol. natrus, quan nem anal cám cridem burru cada astuneta i allà a la pista sentral pues té d´està bén calladet que sinó el jues de mesa el fot fora el resintu. mitin, achi jo estava ahir a la tarda, tot aspatarranat deban del passiós munitor de tefeté que tenien an aquell bunic antro...i de ressumtas d´achò me van venir un mún de ideas que com anorma saguidó del fumbol purufassiunal pues me son difisils d´entendra i sinó mitin mitin...

.

a mi me toca els cullons que cada cop que la bola la treu un teñista i guanya la ceba manga l´altra se li diu que li han trancat el cerbell. pues jo me quedo am el fumbol que per lo menos li trencan la puteta i li deichen el cerbell en pau. colla de salváchas. mitin, al fin i al cavo el seu cap és lo més inpután, i per postras am els maldecaps que de per sí dona la nostra bida, numés ens falta que praticán aquet depór vagi el contrario de turno i desdelfondolapista li trenqui les cebes cabòrias pasunals. daspués tenim el passin-chóto, el resto i l´ha deixada: maremeva. quins noms. o el lluç per quan empaten a més de curanta tantos. sàpigan antes de todo que per lluç jo me quedo amb el lluç a la rumana. achò quan no els in dona per parlà de la pujada a la charcha i la voleá. aquesta colla de brétols i maniatos ja no saben quin coi de noms inventà per a que se facin més bunics d´escultà. achí i tot he de dils-hi que jo m´aclarecho bastán, pues aqui on me veuan sóc tot un erudíto en la matèria. quan el lucutó va dir que el jutcha de pista prohibia los crusados y los para-lelos pues com que me vai quedà massa garratibat, com qui diu me van fotra un rebés a dos manos, el que jo entenc com un sopapo cap a la meba aumil persona. però el que per mi és molt més que un insultu i una vargonya és quan el tio le dise asín por las buenas que "le ha follado el resto". a mi m´inpóta un san bledo si els teñistes aquestos follen el resto o la dejada: ja s´hu faran entre ells, a mi la bida del altres pues no me diu réderé i menos si són galls u lesvianes u lin trencan el cerbell per un coi de piluteta groga i peluda.

.

pues goitin bustés quin llanguátcha més soés i chavacano el del mundo de la braqueta. numés me faltave sentir am les mebes propias uídas que si guañen púms, gayms o sets, que si entró-entró u que si va surtí la buleta disparada cap al jues de linea. ojo, sempra segons la petita camareta que tenen adosada anasobra de les linies de fondo com qui te penjada una llangunisa. ja tenim sufisién els que selebrem l´aniversario de "la marcha gay" que por sierto anunsien al googlét... si a més tota aquesta festassa me la confitan am partits com el de la final d´ahir pues jo ja no me se avenir am tanta disbaucha sortida del disionàrio de la real académia de los santos peloteros. seguín am el que deie sobre el coi de chálénche aquell, de vegadas trubem anal señó teñista que purutesta una comsevól jugada i vol que le repitan la imagen pel monitor de turno. si és que van de dibos per la bida. oju, i ja no en diguem réderé si la rotura es o no del servisio...que en tan passa achò me va el honbre a ronper agua a los santos retretes de la pista sentral del rolán guarrós. massa obsenidades pel meu cos, i jo ja ting una respemtabla edat per suputà sagóns quines purulotas i achò d´anà per la bida diguén bachanades una rera l´altra no va amb mi ni am la meba diguinitat com a fisiunat al món dels grandes eventos com el d´ahir a Londres...i encare meñs com a pasona

.