jo no ting la cara girada en el fumbol que jo dasitcho

- umserbin aquet siñó, un famós catórsa cunagut arreu de los simco comtinentes que pudrie sé el chermà lulén i que anaquesta fotu té la cara girada com la bunica nena de l´emsorsista. sàpigan que anià tradisions bén macas, arralades a mols indrets del món mundial per salebrà el guluriós die de les festes de setmane sancta com per pusà un amsempla a Filiprimas on els fidels deBótos es fueteichan l´asquena am una cosa semblán a un mochu, una fragona o tanmateich una pardenya. els basalunistas cumfesus com un sarvidó a sus partes (y a las mias) pudrie encabesà la comitiva de la prósima manifestasió del sañó sosi pel prupé dumemcha. un aspatarran acte que aplegarà gran part del guluriós basalunisma triumfán, un basalunisma apnegat que nirà tot d´una en diresió a l´astadi del nostra atimat clum. memtrastán l´equipo fachisoletano sirà el nostre cumbidat d`esepsió i els sosis, els patisans, els guiris-gays variados i la resta del personal nirem fins a la porta de tirbuna i mentra caminem ens nirem dunán cops de fuet a l´asquena. farem el runaldu nasarenu da lima-limón i arribats anallà dalt del monte del calbario cantunada trabasera de las códtes el nostra chasucrits guluriós representat en la figura del prasidén Porta sirá allà bén bunic, penchat a na la ceba currespunén creu am els dos lladres andós cantons: el lladre de la ilusió sirà en barrabàs rijkaart i el lladre dels calés en runaldinhu cáuchu. el rassumtat de questa festa tan amutiva sirà meraballós, la gresca entre els sosis sirà com mai hàntes haviem viscut plegats. el sosi dempeu com un aumil sarbidó sirà en vell mich del sarau amb la ceba creueta basalunista penjada a coll, i qui sap si aquet nustru sañó umniputéntotpudarós pudrà rassumsità el tersé dia: el duméncha d´aspactacla i de glòria beneida
.

el señó.caúchu are toca l´acurdió

canviem de modeliyo ¿si u no?

- aquet modeliyo d´aqui dalt és la meba bunica crúyss des de fa tienpo. pensant-hu bé els diré que la meba siñora sempra ma tractat com comsevol ninot des fa una vuitamte anyos un més arriva un més avajo apurusimadamén sifanofa. jo havie auscultado por áhi que si falla el modeliyo pues el canviem i punto. mitin bustés que soi códto de bista de oído i de tot, però ni ha sañós que van per quets mundosdediós que no anténan que simnifica achò de nà canvián de modeliyo per més llétchos que estiguin am l´antic mudel de clum de fumbol i de roba. un modeliyo més que asgutat, però bé, un sarbidó tapoch és que s´hachi canviat de roba masses cops analaceba trista bida. mitin bustés, m´huré canviat de gabán achi com dos béses i poca cosa més: el die de la meba sargrada cumunió i el de la meba boda am la bruicha que porotrolado ja conoseran a jusgar por mis narrasiones a ustedes rilatadas diariamemte en mi pressiossa pitácora pasunal. la nostra atimada titusió no canvia mai de modeliyo i senpra Porta el mateich, i semble que ni forsaos aquesta gent algun die hu pense fer. ja veuen que arrussegu un traju del anyo setamta cuatra i ja en purtem tremte cuatra anyets u siete llustrus... i no sé cuántes llunes plenas amb aquet mateich traje asul y granate. un traju de vestí per jugà a fumbol cada cap de setmana, algo atarunchat (en los modos) com la selemsió hulamdesa i impurtat de los paises bajos, a dia de hoi más bajos que numca.
*******************************************************************************

las fallas y las follas, la cremà i els cremats (II)

- pues sí sañós meus aqui on me veuan vai furmà párte de una falla; mon cap de catró ere el bunic culufó d´un aspatarran castell i jo ere quell ninot per cremà però sens cap cumplémsa avido Ú por a ver. sàpigan que a pesà d´achò me van cremà billmén els madparits dels chotós com fan am comsevol altra figureta pues la meba sancta parsona no va sé endultada pel sañó mestra fallero. allabóntaX per salebrar-hu van tucà unes fanfàrries com el cant valamsianu. poch dispués van sudtí les siñores folleras amb els seus llampánts trajus de llentechóles i amb les cebes peinetas, memtra allà ere ella tota prasiosa.... però fén més nossa que cap atra cosa: els astic padlán de ma siñora. daspués van pusar-si a desfilà moltas parsonas al daban del meu munumén en humanatcha al ninot follero, ja dispusats a inicià la cremà de totes les pubrisones figuretas que me miraven anamí am cara de pena, aichi com l´asquerro. l´ajuntapelas va cul.lucà en vell mich de la plasuleta de la vila una falla més. el pobla ere en festes am mutiu del san llusét, otramentedicho dia del apnegado u die del pera, un atra munumén daban meu am la meba siñora miran-me fimsament. llabós va cumamsà a fer-sa fósc (usia de noche-nit) i les tracas, els gaúchus i els focs d´art i ufisi van fé presemsia am els seus estruendós suroll memtra els emcarragats de la pirotérnia calaven un foch ana la meba emsalén steàtua
.
allò semblave la sargrada en qui secsió am el caballé rijkaart torcremada al fremte tucan-me els sants pabrots am la tórcha ulimpica. vai cumamsà a crimar-me,les flames me daburaven per tots els puestus i en un tés i no ré quells sañós falleros me van fuyà bén fuyat. pel suelo quedaven les tsendras u sanisas ascampades pels vultáns i quell bunic castell de cartró va disaparèicha am mon cap de ninutet de fira gran va deichà de sumriura per senpra més. vai pensà que mala sótt pels chotós que s´hu van perdra!

las fallas y las follas, la cremà i els cremats (I)

*********************************************************************************
aquesta és la meba cillola de vuitamte anyets la creatura, achò quan tenie apenes acunsaguida la majuria d´adat i va sé ascullida com a la més gran de les folleras
*********************************************************************************

aquell sempra inublidabla "sí, quiédo" (II)

*****************************************************************************

*****************************************************************************

- no els he fet sinco séntimos aserca del mumén que tots dos (la malaída pencas i un aumil sarbidó) vam apuchà al gluriós faristol del munastír am el pare don sebastià tallada i comfitada. el mussèn, que dit sia de paso ere un pobra mussol, va féns-sa pues la darrera uratòria amb sagrada hòstia inclossa. racotdo pues com aquella mullé pilirrócha va dir-ma el "sí quiédo" am una prasimònia i am unes poques ganes que dunaven ganes de girà cua i gafà el camí de turnada cap a menestrol ni que fóssi a puteta. però com diuan per no sé bón "vién està lo que vién tedmina" con lo cual aqui acavóse la hestòria del solterío compartío. vam sudtí de lava-dia per sobra d´una catifa de culó fúrsia, am la cumpañunia d´un aspatarran retucà de campanes que dunaven una austeritat al ebento de unes despoporsionadas dimemsiones. van havé gegáns i sañós porta, van fé castells am la ceba folra i la ceba manesilla, am l´anchoveta i la pilá del castiyo...va sé un matí de dumemcha de ráms inulbidabla i qué poch m´imachinave que aquella boda la malairía des de alla vós fins la fecha d´abui. ni més ni menus la nada desdeÑable sifra de diesiséis lustros, hócho decádas, i ja no els dic els dies i les hores padqué de la repressió que m´entrarie acabariem tots prenén mal. achí que fet el banquete que s´acustuma a fé en quets actes i am la tia pepita chafardechán per arreu i en pancràs cherran pels descosíos vam arribà a mitcha tarda entre pits i flautes. are és quan li vaic fé el regaliyu que se sól fé, un ram de farigola per tal que pugués fer-sa bañs de vapóRR hàntes de irse a dormitar. no creguin que el regal d´ella anami no és que fos tapóc masse de lúmse que diguem; un rallócha de corda per penchà al menjadó de casa i que a part de les hores futia una escandalera d´ordágo. un parei de patons que van acabà en una rentada de boca per part meba, el aplauso unámine de los persemtes i poca cosa més. i am mutiu de questa fe-mèrida els ficu una prasiosa musiqueta anumanada "pa tí bóman" del sañó rollor Visión. a la afotu de camsalera (és la de nostra tauleta de nit) pudran bén cumpurubà que la meba nena està naguitossa pubreta, un hecho propio de la ceba amusió cuntinguda. umserbin que anami no me se veu com m´estic cagán a les calces de la tivucació que vaic cumetra en ajumtar-me asta que la muédte nos separase. a partí de quell die me vai recumbartí en un hòmen de distànsies curtes...

el dia que me van matrienculà allà dalt de la mumtanyña

******************************************************************************
baritat que troban que té algu d´espesial? oi que nés de bén bunique i té com un gla mút sercano a lo mistíco? de hase ochenta anyos ojo les estoi hablamdo. a més por si no lo sabian tiene el tépico amspécto de bujer fatál asin a lo maté-jarri
******************************************************************************

******************************************************************************

- ma sancta siñora me va tucà l´orga d´una manera indasén quan fa uns buitamte anys ens vam ajuntà en sagrao matimónio, pues de rassumtes d´aquet fet jo me racotdo que a mumsarrat el virulai va sé reprimit per aquell fet. picado de jubemtut que diuen els antessos. asin que entóses i en hunó a la mala bruicha de ma bunica i astimada siñora se va realisà una serimònia ustera i tsensilleta. are que de sancta té el que un sarbidó d´adult lascént. aquell orga sunave bén putén anallà dalt de la mumtanya dels piÑus. vam apuichà tota una comitiva d´amics i familiás de pilotas i de gurrons que s´els troba en comsevol festeta de questes en que ni hachi parada una bona taula am els seus"entretenimiemtos correspomdientes". aquells dasgratsiats panchacumtentas ai paddó paddó, ens nàven pel darrera fent-hi la pujada per la carratareta torta que era alasoras aquell caminet. hi nàven els carruàtchas tirán amb mala llet i amb els seus cavalls sensa vapór, tucaven els clàmsons usaos a tal ocasióm. entóses arribats al munasteriu, el siñó abat, en mussèn ratpreñat ens va rebra alegra com un chínchul pues se veu que el bon hómen (que ja déu d´estar per les restas), tenia una pamcheta cumtenta que feie un goich i una pachóca que feien d´admirà. s´hurie de vé empassat un bon tibérit el siñó aquell que a jusgar por el frio que hasia falta li vie de fé. allabós com deie hàntes tots dos vam baichà del carruàtcha i vam encarà la porta del cheringuito eclisiastíco i vam sentí l´aspatarran so del tucà de canpanes que feien un surói de mil parélls de dimónits que percutien d´una punta a l´atra de quella més que guluriossa mumtanyota gegamtina. en cabat i en una prusessó que no s´acabave mai vam fé el casori, vam selebrà un gluriós apàt ple de germanó i de gurrons que no sap busté de vón surtien i vam acabà de buidà les emsistènsies d´alcuól de quell templa, lloc on me van tucà els órganos per primé i fins are, únic cop anala meba trista bida
.
asin sepan que a mi siñora la llamaban la biejesita desubicada, pues a jusgar por la cara de póquet que apadrinó en su dia lorga de mumsarrat no podia ser nada de mejor.

fumbol clum basalona cumfidentsial (l´atra vidéu)

- que sepan ustedes de pirmero que en mis estonetas livres soi re-potréro. asin que yo a comtinuasión pasaré a repotrearles un escuéto infódme aserca de la setuasión de nostra atimada jumta dirativa, sienpre a la imtimitat y sin lúses ni taqui-gràfos; i aichò que lins quedi clà. en las ofesinas del clum de basalona per arestídes mallóls se cuesen muchas cosas que molts de bustés desconosen,todo se produse en el enterior de esas estalasiones asulgranás, cocretamemte en la aban-llócha a nibel de daspachus
.
asin pues yo me cogí la chochomelímétros "delañolamariacastaño" y me fui a rodar los entringulis de una raunió de diratiba; la filmasió no hi va quedà masse de bé com se pot jusgà pero piemso que las imajénes son ex-claresedoras. en primét termíno tienen un bacó ordenando la sisión del dia bajo la aprovasión del resto de júnta. poden de omserbar la presèmsia del señó marca angunal, ferran soprano i cumpañunia. aquestos señós tenen prou-ta amb el manejar los movemientos del sañó al fons badall, un gran bisapresiden, milló persona. i per atra banda omserbo que ni ha masses raselus entre tots plagats i aichí les coses no poden nà gaira bé, pues entre ells no se rafien masse, penso. l´anbién és angrescadó i aqui presenten el nou himna de nostru més que guluriós clum. qué bunic! no troben un anmosféra de germanó, caliu i gresca? vaic teni que cular-me anales ufisines i el meu esfuérdso va sé tetànich però va valé la pena. podem cumprubà que tot és mantida de la purdrida premsa basalunina i que anal clum raspirem una alagria endescreptibla. pumblico el rapurtácha anal meu bloch per a tots bustés, per al patidó, per al sañó asusiat i per a la purupera purumusió del espot i mumdopotivo. esperu i dasitcho que s´enracotdin de sarbidó i tots anal cam pel die del fachadolit ens aichaquem chuióssus al biento tots clamando aquello del grito baliento asul-grana le dén por biento, amb nostrus cartrunets de pepét charól en culós llampáns. i oju, no ublidem mai d´apullà a nostru ídul bratsilé. qué siria de natros aquestas úntimas dugas tanpluradas de no vér sio por su presènsia?
.
la prasiossa maludia del sañó biliams serà intepretada pel mestra manel big desde la tsóna de tribuna alta, i cada cop que nostrus herois trapichin la chéspa de l´astadi en sudtí del tunel de vestidós farem tenblà los semientos del nostra terruño de juego
*****************************************************************************

****************************************************************************
Atamsió, petita actualisasió am el famóso "Jan, ruc, Jan"que li diu el sañó mestra qué no ví anal "pa de juán", cillol del sañó de negra, el més lulén de la panícula

por la boca muérde el pés (péres)

- por sinon estaven vién de siguros sepan ustédes que por la buqueta muérde el pés (péres). húno, que ya no se està de ná en esta presiossa bida i que a jusgar por su edat està de vuerta de tóo "como aquel quien dise" debe pues tomarse las cosas sin dingúna amatgúra pues podqué al final este cheringuito sólo se redúse a dos cosas: a cuamdo llegamos y a cuamdo nos bamos. entóses qué les voi yo a contá anatots bustés que no sàpigan ja. qué imputànsia tiene el fumbol si al final passarà lo que deba de pasar, si haga lo que haga su equipo quell siñó de la portrona seguirá portroneando mientra de usté esté rabiamdo. qué imputànsia tiene que no vénsa su partio ponítico si al final de tóo esos siñores se momtaran su "trinquetito" y se repartirán el pastís del poder memtra usté siga en la ofesina del imén buscamdo su puestesillo de travajo enmédio de una látga lista de honvbres sin un destino tan cuvierto como aquélls als que busté va butà ( u no). si puede de evitar barallar-se con el visino de al lao pues evítelo coi, evítelo, que en cabat tots dos sirán un merabellós àpat per unes buniques criaturetas anumenadas cucs. valla usté de tramquilo por la vinya del siñó i per sobradetot camini per l´onbra i tracti de evità de pusar-si malasánc per comsevol tuntarie, que le guste u no esto son dos dias mal montaos i pumto. mite que no conósco a nadie que muérda por un sétio difarente a la boca,i és clà, és per la boca que muchas béses "ciquem la puteta" tots plagats pues padqué pasisaménte és ana questa hestòria que no ens salvem dingú dels murtals que pululem per a sobra del nostra ublidat planeta. un cop busté ha mussagat per la ceba boca per comsevol petit purublema sensa imputànsia sàpiga tanbé que ha perdio un dia de su bida, si si,de su er mossa i a la begade curta esistèmsia dins d´un univértso tsent-tsincuanta milions de cops més gran que el seu petitó transíto pel mismo. sepa que de un dia que podia ver probechao mesmo pa haser la colada, pa canviar el alpiste de su cannariu u vién pa regar los girànios los habrà de mal baratao en setuasiones que verà redículas el dia que rialménte usté se encuemtre pa los restos, que sirà quan menys s´hu asperi.

********************************************************************************



********************************************************************************
i aquesta de regaliyu pues per passar la estona
********************************************************************************


********************************************************************************

el tinbalé del brúCH CH CH CH (II)

"lo que podia ver sio y no fué"

el tinbalé del brúCH CH CH CH (I)

*********************************************************************************

la baritat és que aquet minyÑó va viura bén poc si cumparem la llargada de la ceba bida am la meba més que juràssica adat. però una llachénda com aquesta, oju, que va emfruntar-si als emsèrcits del siñó ñapo-león, allà pels vols del mil buimséns i que va nèicha por si no lo savian al bunic popla de santpudó pues que mereich une petite cumsideratsió. com afachitó els hi diré que el tinbalé té un bunic munumén en el seu hunó anal lloc que va nèicha. molt de oju tinguin, i no aublidin que santpudó és l´antiga pàtria d´un atra mita vivén del basalunisma dels nostrus cors, si sañós, si, del basalunisma dels nostrus alagries...dels nostrus dassamsíssus...aquet atra comonopodiaserdeotromodo ere en pet gordiola. pues achí que durant " la guarra del frantsès", com anumanaven els de la sona del bàches anaquella prassiossa batayeta per duminà el nostru pais, la resistèmsie feie de les cebes des de terres d´igualade fins odéna. memtrastán el dumini dels ñapo-leónicos que ens envoltaven por arriba y por avajo, pues feie que aumentés la repressió contre de natrus. un suldat de nom ichídra va lluità per nostra tarritori. ere el tinbalé del brúCH com pudie vé estat el tinbalé de les ranvles si hagués tingut més suerte i aquet noi tan macu hagués nascut a basalona. els catalans, hómens de gran resistèmsia i d´un curátcha de tota la bida (per emsemple en fram cécs cambó´oo), pues ja teniem la nostra aspatarran figura que defamsés la "patrí" dels carpachos invasós. vam rasistí bastán bé anals framtsesos, i oju per mamaresa havia un foyón de hórdago entre les tropes dels paisus veins, antigas forsas d´ucupació i les nostras guéstes que es feien més i més fortes com qui no ból la cosa. tot aichò pues fins que van arribà al brúCH on aquell marréc insulén els va empaità anatots, ell sulet tucán un simpla timbál a cor que hi vols els va fotra el canguelu a sobra i van sudtí empaitats de pànich. me semble que van havé unes tres batayetas fins el triumfu final, un triumfu més que guluriós.
.
la madparida guàtdia suíssa en prinsipi madparida ens va ajudà bastán. però el milló de tot és la llachénda que diu com la rebaverasió del tinbal aquet amb las parets de la sagrada mumtanyña dels piñus de pedra va fé creura ana les tropes framtssesas que natrus teniem molts més suldadets que ells. i tal va passà, tot gràsies a un tinbal.

els malaits ascensiós sar d´olla-potis

- de bén prinsipi me cumtentava am une escalariyes maca-nícas com les del tall guiri- tànic de la guluriossa plaÇa catañúÑ, però jo ja savie que hi havie un gran risc de passà aquet tràngul que a cumtinuasió els esplicaré anatots bustés. sàpigan que tots els que entren a la meba aumil caseta son els més buapus del uniberso conosio u por conoser i el resto (usia los no entrantes) son llétchus, luléns i capgrossus com el sañó Porta. i a més me fan póo´oo. porsigamos sin más pre-ambulànsias. mitin bustés que els ascensiós de abui die li ramenen el vemtra com si els budells juguéssin a la pitanca tot i que aniá un tema que me porta de curcó. les petaria la chorrada aserca de los momtacargas que utilisem per muntà la sogra de tan en quan però aquet no sirà umjactiu del meu pormenorisado estudio. vaic nà als grans maganséms a fé hu que fan els iaius les tardas de tardó, pues chafardechà els pésios dels purductes, passà un chic de calureta am l´airecondesionao i sobratot rubà chupachúcs del pote la pringà que vén al custat del quioskillo de la plantabaja. achí que vaic baichà en ascensió de la quefeteria asta abaich de tot en un trés i norrés amb velusitat d´elspasmo i de rapén per allò de la inértsia i les fortses centrals del gay-i-leo aquell pues el artiluchi cumemsa a realisà el dasénso i fa de bértigo. mi queria vésnieta como que vomitó el chópet i los grabánsos i que allabós am quell asidén de caiguda lliure per la corda de sero trencada va acabar-la de fuyà de malamanera, pubreta. el récodt de la caiguda lliura va estamparnos contra el suelu i l´emcarragat del porsegút encare va tení els sans pabrots de fer-ma prasisamén anami la cumpa, am hu primet que sóch. allabóntax ens vam treura en camilla i navem més marechats que el decót al sudtí de comsevol puticlum de la siutat,més marechats que un cargulet dins d´un tiobibo. pues que desde quell die d´autus he gafat una térrie i una manie ensuputàbla ana questas caichas de ferru culat que penjan dels editfisis modernos ...siguin de la marca que sigui, tan si són de la sar d´olla-potis com si son de la lista del chínler aquell.

la dolÇa caseta (blanca) de l´obama

********************************************************************

- aquet murenillu am la tés del rímchuls però am moltes més aspirasions va néicha al bellmich del pamsífic, cocretaménte a la bunica illa de jaguay i des que va ucupà el puestu de senadó al estao de lili nois pel patit damucràtic pues que tutóm va fé un poti poti de rumors... i achí fins que a la fi la ceba gent pues m´el va escullí am la sancta (i curnuda) siñora gilarín clintonris com a gran enamiga pues per acumsaguí la candytatura per la gent per al gluriós i triumfán càrrec. abans de tot el murenillu ere senadó, usia que se futie uns bons àpats hàntes de ir al sobresillo. fins que un bon die se va trubà am l´aicharida i bén pantinada sañore clíntonris que por otro lao se la veu massa echà palante, usia tota una siñora d´harmas tomar i ojo que porsifuerapoco am unes prasiosas banyÑes que arriben form cous tu cous com, usia de costra a costra com bé diuan els sañós amaricanus. entóses entre la dona de fé feinas al cumgrés damócrata i el vicari acunumista ja tenim mumtat aquell aspatarran pullastra que dió "el pistoletaso" de enisio de la campanya erectoral. are, si vénÇ els comísios aquestos li tucarà de ballà am la més llétcha (i burratcha) de totes les partenerres que se presemten en quet cas pel patit rampublicà, el gran pistoleru, emsalén foyonero i milló beódo en chorch búich. jo, anal meu aumil paré penso,eh,penso, que a la asembleia que futran tots els punitics al capitulio de guaschsintón se rasuldrà dafinitivamén qui sirà el valiemte que lidie con la más bieja. achi i tot se praveuan fins no hàntes del prupet més de nuvembra uns entensus debats a les televesions púmblicas entre els aspiradors a la presidèntsia de la malaida casablancaimaculada dels astaos unios d´amèrica. uns astaos unios d´amèrica molt bén rapresemtats pels sañós clintoris i per supuesto per la ceba vicària, usiase, quella nuieta que cantaba la bunica maludia de la dolça al obama bén d´amagat a sota la tauleta del daspáCH prasidemtsial

********************************************************************

buteu per un barri guay. tots bulem un barri guay i chachi-peroli

BUTEU PER UN BARRI GUAY, BUTEU PEL SIÑÓ.CHERINOLA, USIA, MI

bucaréts. la meba mimòria parduda (afutunadamén)

- sapigan bustés que hànte todo he ublidat aquesta pudrida final que vam pedra pues d´una manera aichí sensa savé com. jo anabustés els acumsello una guluriossa tática per questos traùma o malsueños que els basalunistas pues tanim de tan en quan. are, bustés m´han d´assagurà que la ceba mimòria no sirà pas la d´un elefamte (asúl) i que acunsaguiran de tení la sumfisién fortsa de vuluntat per tal de no racutdà un mumantet de nostra bida on de manera lamamtabla i soés el clum va fé llufa sensa demanà pedmís anals seus millons de siñós sosis i fisiunats patisans. i anami no me van demanà cap ni un, no sañós, anami no me van damanà cap ni un! achò és á toas luses inchús! va homa va, no anià darét! pues com que vaich nà al sànches pesjuán com un dropu més i si mal no recotdu me van culucà anún dels gulets del prasiós estadi savilià, pues allabÓntax yotube de haser un rec-set de quets que fan els urdinadós i esburrà quell malaít patit que vam jugà contra els rumanus de l´estàtua. la meba mimòria està més que parduda en el tienpo, encare que no nastigui prasisamén per massas trotes, afutunadamén per a mi i sobratot per a tots bustés,
.
¿padqué qui no ha soñao alguna vés en ferdi crugét asgarrapant-li les boles? pues aqui on me veuan, jo n´he sumiat. i por siéto, aquet pallu purtava un traju com el del ninot de les unglas aquellas tan llargotes i tan aicharidas, ¿saven? si sañós meus, a ratyas. goitin que el del meu suenyo tenia les ratyas fetas am metadona de la bona i els culós de la bandera rumaniana, usia, triculó com la rempublicana prò sensa cavreta: usia el amariyo, el asúl (com l´elefamte) i el badméll. quan ja vaic daspertà de questa malaída passad´ella vai dasitchà havé pugut cumsarbà dins del meu servei un amnésia córnica però de les de dabò; bucaréts, i el padqué de tot plagat, és el mateic que dí com un madparit buarru am bigoti ens va treura de nostras mans una cupeta tan i tan bunique parqué sí

*****************************************************************************
apa apa, aqui tenan una bunica maludia per nà llachin el póts al rirmo dels tipen guolf i el seu nasio pa ser salbaje (i buapuuuuuuuuuuu)
*****************************************************************************

atamsió Justón, tanim un greu pumblema

- jo lins ting de dí anatots bustés aprasiade audièmtsie que me llacheich i que por hótro lado sepan que son los más buapus del món mumdial,.. bamos, més buapus que un sarbidó, que por poco lo imtenten a vuén segúdo lo coseguiran. entóses a lo que iva. jo lins ting de dí que abui en clicà un enlarg de la flurida ma racutdat i molt el póts del sañó mascarot, un cunagut redactó del diari espot sempra am el basalon. pues lins ting de cumfassà una cuseta aichí en veu baicheta i que no ens semti nimgú; jo de patitet hàntes que un botecàrio bulie sé de gran, un pallu que purtés lligada una corda als cullons, usia un comsevól utrunauta. bé, emsamtamen alasóras no pudie sé un utrunauta pues padqué la cadéra espasial aún no vie comensado por entóses pues ivamos lo que se dise un pelín retrasaos. pero les anmito que podie ver sio tirpulante del tetanich, gran vaichell i milló parsona.asin que susediédonse los anyos asta no hàntes del enísio de la cadéra espasial cuamdo me se ucurrió la er mosa ideia de colocà mi biejo transistó de fusta colada a sobra el mueblesillo. vaic semtí com dos meraballosus utrunautas amaricanus, pa más resenyas l´antstrong i l´hojaldrin, van trapichà el suelu de la lluna lluneta cascal belletti asin llegao el dia de coches. a die de hoi, omserbando de manera justa i pomderando la situasión del meu atimat clum basalona en leer la susodicha gaseta, me n´amteru que tanim un greu purublema. bé, jo dirie que bastáns purublemas i jo ja no sé si el sindich de greuchas pudrà sulumsiunà hu que li passe anala nostra sargrada titusió pues padqué allò és un potipoti de cols i patates onde nadie save que coi hase: i lo que es peor, que no deichen fé anals que si en saven. el pubret estra-tarrestra que arribe al cavo coñaberal se torna aburridot en vaién la situasió, s´espanta, i torna cals marsianus moix, capcot i dassansissat per com funtsiona el clum del seus desamós

una prassiossa musiqueta per nà llechin el meu meraballós póts memtra va auscultanla

els prasemto el futúro prasidén del basalona

si lo desconosian este es el señó er ton Matraca gran basalunista i a jusgà por estas imájenes una milló parsona. en prinsipio este buen honbre ucuparia el puestu del nostra antranyÑabla prasiden. com bé poden veura és un homa aicharit i sinpàtico, todo un mosso de la bida que marcha desprucupat de tots els purublemas.aqui balla una bunica musiqueta del rei del roch am roch, un tal levis preslei, gran musico simcuantero pero venio a menos. pues achí, como quien no quiere, el vaiem nán al tran-tran pel carreró abón viu. la berdà, si me encomtrara a este mosalbete enfremte de mío a mi me produseria un miedo endescritible però haria de mi corasón unas tripas i lu primé que lin dirie anal noi aquet és que se presemtés per a les pruperes erecsions a la prasidénsia del meu atimat basalona. aquet sañó no dumtin pas que els purtaria bén rectas anal caúchu i cumpañia, numés de veura-li el careto se pusarien a córre el dobla anals antrenos. miten por adonde que por si esto fuera poco este er moso gigamte por lo menos reir nos haria reir molt més que aquet prasidén tan sosu que no me fa cap gràsia lo mire per bon t´hu miri i que ensima nos lleva pol camino l´amargura a tots els basalunistas pues pitchó no pot purtà el clum. allabós chinuchanu m´asercaria hasia él y le diria que aseptara llevar las riemdas del clum, pemso que el parell de sañós tan angrescadós que sudten am aquet bonhómen estarien bén cuntents. i jo tanbé.

molt de oju miyonaria audiéntsie (aquet és mon cadnét por si no lo savian) baritat que nastic buapu? baritat que nastic chúlo com un chócho tó hechao palante? si ja els he dit que jo nasí buapo i muriré buapo

pues que no me racutdabe d´una bunica fe-méride

EL PALASETE EN LA ENTEMIDAT DE SUS ENTRESIJOS



- oju, sifanofa ja he cunplio un anyo en palasete apurusimadamén si calculem des del solstesío del marso marsete del anyo anterió hàsta no hàntes de este solstesío del presemte ejersisio. asin pues que palasete és un palasio gran molt gran però que si diu palasete pues padqué li van pusà aquet nom i pumto. ¿les bale? vién., entóses i al ilo del póts que les redamto desir que en palasete ai candelavros, ai aposemtos, ai muchos pasillos, ai torrejones de ardós con sus gutifarras, ai i tóo un fusà con cucudrulus que mussegan i una puédta colgamte, ai passadissos seclétos, anià berdes canpiñas, usia que anià de tot. segúdamente ustédes conoseran quell presios cumcurs de los "garabatos" del sañó chingurri. sapigan que a mi me llego anal alma, i miten que havie moltes afotus però ganó el de "las vacaciones en la mar salada", un buapu moreniyo, entranyabla, amb bigutet i unes dents bén blanquetas i que senpra sumriu quan li emfoquen con elrestolatripulasión; sepan que la pinya colada es la bebida del futúdo en el estadio del basalona i en palasete no podia ser menos. asin que desde el meu més que meraballós faristól pues me bulie de falimsità anamí mateich per aquet guluriós año al palasetistodiéquits pues padqué ma dunat la gana. gràsies

carta avierta del sañó cherichúlo: lo está hasiendo de marabilla sañó prasidén

al apresiado siete machos



sepa usté, mi querio presidemte que lo está bordando como quien dise y no len quepa dingún jénero de duda al raspéto. usté es un macho alfalfa vién plantado y con unos dotes de mando acongojantes, sepa además, que usté lleba la manija de su clum con un queasér estra ordinario. siga asín y comseguirá un bustu de marbre en la esquina del carré riera malva. en lugát de riera blanca, le llamaremos riera malva. todo esto lo digo por los colores de su clum que usté y su grupeto de "gente triunfante" tan vién dirijen. si me permite la indisclesión abogue de primero por camviarle los colores a su primé equip de fumbol i deje de jugar de asul y granate y pasen a jugar de malva como hàntes ja le vie dicho; per supós, todo ello en honor a lo que mal va su amtual gestión al fron de susodicha històrica emtitat de la sienpre presiosa siutat cumtal. siutat que por lo visto tanto en el cam núu i ale,daños, como en los quios- killos a jusgar por lo presemsiado desde la primera horita del matí, sigue en su linia del aguante macho que desie en cantíflas, por otro lado, un señór no tan siete machos como lo es usté, mi apresiao estandarte del basalonismo. usté me recuetda sifanofa (si hase o no hase en lengua repremía) pues al entorno del clum. entorno del clum persibio por un serbidor desde la distànsia: usté y gran parte de ese entorno es como aquellos entraÑables conejiyos de las pilas durasél, dura i dura, i me mantiene anestesiá i aborregà a la premsa hoi más que allér pero menos que manyana. y entóses le espreso mi deseo y toa mi comfiansa como sósio pristòrico del reial pudrit que lo haga mui mucho mejor que el sañó Gaspàt i Absórbes y se perdúre en el cargo si puede ser dosiéntos aÑños más. lo siento po mi amigo cherrinolla, yo no puedo desearle nada mejó puesto que pa mi el fumbol es lo piriméro si usté me pedmite añadir al memsaje pomí espuesto en esta marabilla de bloCh comonopodiaserdehotramanera.

sienpre a su serbisio i sobretó cuídese mucho señó Porta, lo nessessitará de aqui al final de su mamdato. finalmente solesito petdón por mi entromisión en un clum que no me pertoca i quan no toca.... como disen ustédes en su pais en la lèmgua bernatcula.

atemtamente, sullo
el señó cherichúlo

memsage al señó chóse murriñu (parte sigumda)

hànte todo piemse que com a basalona cap atra puestu, miti, al fin i al cavo allà anal sentro que coi té? un riu mich pudrit i la sierra el guarda y derrama y poca cosa més. aquí té platches com la de Sitchas, sierras com la del hordál, túnels de peaje com el del gargaf, atseteram. asin que ja lo save, allà puede que le paguin de més pero aqui dimspusarà d´una qualimtat de bida que no tindrà pas anallà la capital

aquells gloriossos dissabtes-nit

Gràcies cheri per cedir-me aquest espai al seu bloc. No tinc ganes d´escriure res, prefereixo penjar una mica de ministry of sound de fa uns dotze anys.



actualització (i més i més i més i més)



tema com l´anterior, va fer aparició a l´escena house fa poc més de deu anys



A reveure.

memsage al señó chóse murriñu (parte pimera)

carta avierta al sañó chóse murriñu

apesiado siñó chóse, yosé que usté lee mi BLOch en la entemidat de su morrada. asin que paso a esplisitarle una carta pa aconsejarle a usté que tome una vuena desisión

en estos momentos de sosóvra para la sacrosancta titusión de la piel de sórro, santoseña i capicasal del fumbol apañol, yo apelo a su vuén corasón y le pido aumilmente que no fiche per aquets búRRus de blanco. atamsió, que jo no hu dic pues padqué me facin póo am busté d´emtrenadó (que nadie se crea esta falasía), sinon es podqué ha de recotdar que en la digui-nidad de su esperitu pumtugués emcontrará la rispuesta. asin que com natrus saguirem am el métda del rimchuls i el burrachu del niscans ai ai paddó, pues achò que lin deie

que facim cas busté, deichis bé acumsallà pels seus asasós d´imatcha i no fichi pel prastichós clum estrangé

atemta i cutdialmén

señó.cherinola (sósio prehistòrico del clum basalona)

el sindrumét del seño.diósgénes

- aquesta mania masse maniàtica és molt lulénta i suséde cuando usté enmagansema purcaria. per amsempla si le diera ú le diese por guardar pinéts, estanpitas o tuballoles del raial pudrit. tengo un vesino maréng que culamsiona abonus de cartón-pláxtico de la titusión blamca i ha llenao más de cuatro cajones de cadnéts de sósio. este vuén honvre me dise que es por aquello de tener una fisión com comsevól altre i jo li recotdo que hase anyos me conpré en una bansinera de la sona franca una sinta de caséte del "jan petit quan balla",de questas que no le suben más de sién de las amtiguas pasetas. asin que empesé a colesionar motes mumtanyas de sintas del rudit vemtura am la ceba bunica turumpeta i llabós el sindróme del diósgénes con el tienpo enpesóme a haser mélla de manera dafinitiva, mientra los vasinus del entresól me deien que ere un buarru com si fosin ells tan prinmirats i pulits. i no saven podqué son asin asiendo a cumúlos de deichalla en la ceba avi tasión tan bién denominada veviénda: podqué pa ellos lo que es daichalla a lu milló pues per mi no hu és ¿i qué passe dic jo? buenu apa les dejo que se debiertan con estas nenas que ballen i ballen tan rebé. este rinmo harà que ustedes meneen vién el triste penchoi que les cuelga i todo ello por si dasean de salebrar la guluriossa noche de hàntes de allér dimercras-sancto. que lo dimsfruten con satisfasión,sólo que pa empesar lamemto mui mucho la aparisión enpertinente de mi coléga madrileñu el señó cherichulu: me save de mui grabe por todos ustédes que lo sepan.

al equipo no se le pué desir ná de ná pues lo dió tó

- pues sí siñóres ¿que pasa? soi don pichi-lóncho, el más cheri-chúlu que castiga. ante tó un vuén chulapón salio de chamadtin a su sancto serbisio. agradesco a mi vuén amigo señó.cherinola que me pedmita de redactà pues ni que sea unas lineas en su marabelloso bloCH. asin que sin mállor perámbúlo les espongo mi pumto de bista aserca de la liminasión a manos de un ascaróso equipo etaliano como la dróma, un clum lleno de tedodístas pertenesientes a las brigadas cojas del amigo garabaldi. con unos comunionistas de miétda no se puede jusgar en egualdad de condesiones y mi querio capitàn baúl gomsáles i la ceba gutifarra han sio el sancto i la senyÑa que dieron identidat is pana al gran juego de mis jugadores. entóses desir púmblicamente que el responsavle de esta afrenta al urgúyo patrio fue el trensiya que ha consedio dos goles ilegales a los dromános que en la bida devieron haber subio al matcadór del san tiaggo berndnobeu. con el golaso del chico de la siñora se la mámen mediada la sagunda pádte hubiese avio más que sufimsiente pues pa otener el pase de los otábos de la copa; con ese soletàrio úno por séro nuestro camino hasia muscút era livre y espedíto por aquella rasón del dovle balor de los tantos en el canpo contrarío pero el robo fue claro i merediáno a manos de los currumtos diregentes de la fuefa.

.

señór àrbito, siñor Platanin, ustédes son unos chorissos malnasíos que nos han echao de aurópa, que no nos han permetío de a conseguir la desíma con el gran ver chústet a la cabesa. la pareja del para-lélo pécha calderón no meresen tamaÑa afrenta, un clum, una titusión, la mejor del siglo beimte no pueden espolearla de esta manera tan endigna de su conpetisión por eselénsia: y eso lo pagaran pues ha reiros semos y en el camino nos encomtraremos. y como sienpre desimos en la aspaÑa purufunda hàncha es castiya, i sepan que en la piel de sórro ni oblidamos ni pendonamos. he dicho. ahi les súrsan a tóos ustédes. so-savandijas. malos agpañoles. anemígos de la pàtrea.

alé ajacta és sañó sésar

- els que van a murí ti salúden de manera farburossa aprasiat sañó sésar. qué bunica és la siutat atérna de bRóma, i lo digo con pleno conosemiento de causa pues no he estao numca. asin que he vuerto a haser uso de mi imajinasión pa trasladarme en el espàsio u en el tienpo y darme un garvéo por la sancta villa de los enperadores y de los gay adores, de los cul i seus i de las fontalanas, de los moiséos i de las exculturas. hase dos mil anyos sifanofa era la capital de un presioso enpòrio que dominava el mumdo osi-dentál i hasian tienblar los semientos de hótras sebilisasiones com per asempla els grechs els fanísis o els barváros. se deie que todos los caminiyos condusian a bRóma, la cual cosa,i sienpre a jusgar por mi aumil pum de bista crech que és mantida purdrida. entóses yo me pargumto, ¿poqué le dadico un póts a una siutat que està tam lejos de ma atimada basalona triumfán? pues que sepan ustédes que no lo hago por la cara bonita de esa urve, ni por su estória ni por su curtura ni por su hàrte, esto yo lo hago por enterés, pa que le endinyñen el sipóte pretoriano a la guardia blanca del pais vasinu. asin que comfio que los soldaos del ejersíto drománo pasen por ensima de los mardrilenyos cual espratános, sensa pietat, am numturnitat permeditasió i alebòsia. ¿poqué ustedes creen que hai darecho a que no haiga ni un sólo equipo italianu anaquestas altsades de la copa d´uropa? pues no. amb hu maca que és aquella gent, am hu senpàtics i ospital larios que arriben a sé, am lu buniques que son les trasalpinas i la musiqueta de la òpéra a sa prima, ¿i qui no cuneich en fadericufelíni o sufíe la lòren? ¿ u la lorofrígida? ¿u en ramesótti?
.

ai paddó paddó, que ja me dasvio del tema un atra cop. pues que esto que escrivo es un aligato en dafensa de tó lo drománo, i pa enpesát un homeanaje a la bellesa i el presiosismo de su fumból espetacúlo i de l´estetíca de sus jugadores com el mateich Tótil. asin que hoi boy con la bRóma en su partio contre el raial pudrit por todo lo espuesto hanteriormemte i podqué me da la real gana. ¿les bale?

els mobíles de are no son com els clàmsics de ruedesilla

- ahí va fer-sa una e-femérida del taléfono inbentat pel siñó gran Jan vell. i mitin que abui anem amb el trastu aquet patitet vinga d´amun avall, parlán pels descosíos i gastán autémtiques futúnes en trucades al vesino o a la parienta que tan si val. daspués arriba la factureta i vinga, a pagà a la cumpañie de turnu els curamte u simcuante eurus sense sabé en que coi els hem gastat. que si trucades móbil-fimso, móbil-móbil, aset., la cuastió és no pudé cumunicar-se sin hàntes haber tirao de pela llarga am els motorrola, remena o mobestars. si és que no tenim ramei, no señós, jo racotdo que hàntes en mis tienpos teniem uns conyos cunectats amb un parell de cables, uno de ida i el otro de vuerta, i pudiem petà la churrada entre els amichs. are ni aichò. are els talefonos no son de ruedesilla, are que si jepet-s, que si tres-jé, que si càmeradeféfotus, que si videujochs, que si e semen ese, que si l´internete, que si la telebisió, que si la musiqueta del mepetrés, en dafinitiva numés capritchus per tal que bustés vagin canvián de modeliyo cada dos per tres. abui die dingú se cunfodma amb hu que té, tutóm vulem més i "la runaldiñu no da pa tanto" i és aichi am tan de gastu, amb estirà més el bráso que la màniga que arriben les crisis.
.
he llegao a la coclusión que pasado tanto tienpo des de la imvensión del pequenyo artefacto los congresos estos que hasen no sirben pa ná. que podqué? vién sensillo, podqué al final los que vallan a conprar al megastóret no tendran ni pajolera ideia de lo que quieren. pediran un mobíl i les ofreseran un i-pots, altres pediran un blacperrit i les ofreseran una cuputadora de buchaca. els venedós no savran que dar-nos ni naltrus sabrem que demanàls-hi i asin uno se pedirà un "no qui hi ha" con blutúZ de ese i le endinyñaran el ùntimo modelo de enricsón con ultraviolados. ja no ens resignem a que siguin gruichuts, are els bulem que tanquin bé per allò no es mullèssin, que siguin finets com una llóncha d´endúlse i mitin que som el que som i punto.

.

asin que si por casolitat el sañó gran Jan vell, ha rasusitat que faci el fabó de turnar-se a la ceba bunica tómba. ferà un gran fabó a les multinasiunals, anal cunsumidó cumplusiu i de pas ana si mateich.

buldrie de dadicar-li una cansuneta anal meu atimat prasiden

- pues sí sañós meus. ¿no troben que abui fa un die prasiós? pues mirin que abui me trobu més que pachangueru, gairabé arribo a festivalero. are, buldrie sé honesto am mi mateich i am bustés i dir-lis que no és meba aquesta cansuneta tan bunica, tan beraniega i tan angrescadora; en cuncret és d´un chicot anumanat dabit cirera però que aumilmén lin buldrie de dadicà anal prasidén sañó.Porta des del meu aspatarran faristol que és el meu més que meraballós bloCH.

maldita sia la tardaaaa

en que te conosíiiiiiiiiiii

ahora bibo atrapadoooo

y no me dejas bibiiiiiiiiir

.

ora maldigo tus hójooooos

tus gestos y tu bocaaaaaa

aquet sumriure en el palcuuuu

y esas ganas de jodéeeeeeeeer

.

nos dejaste sin bàsqueeet

y sín fumbol baseeeeeeee

con un risos en el campooooooo

y un prufeta fent merdé!

.

que lo datengan

que es un mantiróso

malbado i peligróso

yo no lo puedo controlàa

.

que lo datengan

me ha robao el asiento

me ha déjao sin aliento

y me quedao sin náaaaa

.

Bon die tinguin, suposu que el sañó Chiréra no me pusarà cap carélla per allò del copirraít aquell, que tan sólo soi un pobre pamsiunista que no tiene aonde caérse muédto. are si.

i qué cumtén estave el nostra atimat prasidén !!!

- un sarvidó estave auscultando el partio del seu atimat clum por su pequenyo reseptor de ràdiu i de mentras le estave pispán las imagénes del lético de madrit-basalona a su vesino de emfrente. en eso que dió la sancta cassolitat que en resibir el sigundo tanto en diés minutos me se traganta la sena pues omserbo a trabés lapequenyapantaya com un bacó sumriu les grasietes am el sañó Seresso; suposu que devie d´està enfuten-sa del gloriosso raplegamiento defemsivo dels nostras estimats heróis asul i granas de carton-piedra i amb piés de fángo. estaven fén la bunica tàmtica del camgrejo, usia que estaven reculán sensa sabè abón nàven, si a dareta u asquerra, si amb el peu recte u amb el peu canbiat. jo és que mitin-su per bon su mitin, tanpoc m´en aclaria si el cop d´esperó del noi de la popla ere per allò d´intentà imità anal gran jugadó brasilé i milló filosuf en socràters. en valdéts que tanbé griñulave lu seu i en melito i l´ed nilson que pululaven per llà am el noi de terratse i un pobra framtsès esmaperdut pels vols de l`aria cuntràrie. are, que per gran ridicla el sagon gulet dels culchunerus, obra y grasia realisada por el palo largo, vién cubiedto por el potéro, asín como la sona de aónde le remataron. ré, sañores i sañós, una sarta de despupósits que cumamsabe pel sañó de l´adurmidera que su mirave com qui mira la cullareta de l´uri géler. a véra, semblavem una mique aquell bunic i inublidable sirco de los payasos de la tele am en gabi fofito i melenito culminados por un bonito elefante asúl que hasia las delésias del respetavle
.
entre tanto y tanto dis lattek, el reial purdrit acumsaguie tres pumtets que els turnaven a dechà am els tsinc pumtets de difarénsia mentra a natrus ens endullaven dos gulets més que per cabà d´arreglà el meraballós rassumtat. pues a poc més de quimsa minuts pel final feiem un atra que no servie de ré, i els dos gols del caúchu i del samuletó no han serbio una p... médda, con petdón.

l´antranyabla señó fernándes abajo

- en sírculos redusidos se deie que ere un paquiritu de socarrél però me dona igual i lin pardonu padqué retrasmetia els patits del meu atimat clum basalona amb una passió, amb una intensitat, i amb un farbó que numés el mestre quim puyals pot alcansà. i com cantave els gols! marededéu igual l´home se tirave més de mich minut cantán el tantu del triomf i encare lin quedaven forses per seguí fént el patit. racotdu un patit al prinsipado de mónaco que l´homa en un fransès bastan cherinulisat va padlà amb Jorcáef, famós jugadó del pais veí, i tal va sé la cumversa que van tení. aquesta cumversa té certs tintes sumrrealistas i no està racumanda per esparits feblas com el de ponpeu fabra. usia que sinó es veu capasitat per seguí el fil de la mateicha prego deichin de llachí
.
- bonsuárg mesié Jorcáef. comen se presén le mách d´aquesta tarda am el futból clúb barsalóna?
- respón el jugadó internasiunal que si patatim que si patatam que si és difísil, i que tal i que qual
- mesié Jorcáef, que vusavé bocúp de sógt a parti de l´endemén et mergsi per las votra paróles.
.

l´homa que en pau raposi, bén es sert que se va quedà bén descansat per la dibina glòria amb la que es va cubrí daspués d´aquet petit intercambi idiumàtic. però és molt bo no tení cumplécsos ja sigui chapurrechán el català, el framtsés o l´amglès, padqué la baritat, plé de cumplécsos no se pot anà pel món de cap manera. aichí que desde aquet aumil faristol que és el meu bloch, buldrie de retra-li un homenaje sentío a su ilustre figura allà donde esté.... pariudistes com el sañó mestra, en quim puyals, o el mateich fernándes abajo son unes autèntiques patúms i s´ els té de perdunà tot, ni que sigui per una tséga dabusió a la ceba trajactòria purufassiunal i dadicasió anal nostru clum. com a sañó sosi sento una espesial adurasió per aquets tótens de la premsa barsalunina

aquel biejo tsipiajo de la grada superior

- pues si sañós tal com els esposu, tal va passà. un sibergúensa me va llenÇà un tsipiajo desda la tarsera gradarie que vaic nutà anal meu cabell com si fós una cagada de palomo. estave vaién el patit basalon-lamería allà assagudet anala meba lucalitat i fruin de l´ aspactacla avi tual que darreramen ens ha ufert el caúchu; jo me trubave bén tranquilet anallà quan de rapén primé de tot noto en palpar-me mi pelo resién cano com un aspatarran i fastigosso moco bétde que me fué billmente escopido por un anonímo desgrasiao me se encrusta con desagradavles comsecuénsias. asin que si yo piyara al sérdo-madparit que hísome esta obrita de hàrte en mi sancta persona le dejaria tuédto del guantaso que le daria. me linpié con mi pequenyo panyuelo de seda que tenia guardado en el bolsiyo esquierdo del gabán i acto seguio me giré hasia arriva pa lansarle cuátro inpopérios al endeviduo en cuestión. i parese ser que el buarro no me oyó pues era mui lejos de adonde acaesió tal esecrable sucséso, asin que fui al señor delegao de graderiu a denunsiar estos echos. un besino de sóna fué a la ofesina de tensión al sósio pa reprovar el lansamiento masibo de cáscaras de pipas, una de las cuales inpactó en un ojo que le dejó más de sasenta menutos guenyo del poyo que enviaronle via correo aéreo. apresiada peña los gargajos se han puesto mui de moda

.

usia que imajinense ustédes como veria el pobróma el partit, tot i que per lo que se vie de veura tanpoc és que s´hi perdés masse tot plegat. pues aqui he probechao el servisio que me hase este presioso bloch pa sacar a la lús púmblica como me ensusiaron de manera covarde por medio de un tsipiajo berde y espesiyo mi blanco cabeyo de señor ansia ano. cuando los diretibos se atreban a hechar de los estadios de fumbol a tota esta colla de ganverros la gente de una raspetavle edat podremos visionar amb tranquilitat els mols guluriossus patits del nostru atimat fumbol clum basalon

nasío en el cúlo una purubeta

- en el lejano anyo mil nuebesientos siete sepan ustédes que no havia las ténicas de reprodusión ár bítro que hai en los tienpos modétnos en los cuales nos desenbolbemos. asín que nasío en el parto una búrra (com ere ma mara, en pau raposi), ¿que coi se podie esperàr que nasiera? pues lo que nasió que no fué hótra cosa que un sarvidor a sus partes. entóses yo me digo a mi mesmo que ¿poqué susedió esto abiendo acabao uníco en mi espésie y sin reprodusión asistía en dingún laboretòrio? pues poqué eran hótros tienpos. miren, a prensipios de la senútria del XX no havia la ebolusión sufisiente pa conseguir colonar engendros como quien les abla, la situasión era la que era, y uno via de naser como pudiera. asín que ni corto ni caúchu me sacaron como pudieron del surrón de la projenitora sensa tení en cuenta que la muy buarra no se via labao más de una vés en los úntimos sinco anyos. la pobra padturienta no aguantaba el coi de pudó que flairechava el anbiente dins d´aquella aumil avi tasió de pobla, i desda luegu que poc sabien quin sirie el futur a corto/medio plaso en el mundo los guisantes, pues ya consebia su reprodusión (por obra y gràsia d´un famós capellà metío a biológo), la cosa en cap cas no pudie nà milló del que va anà. i achí que vaic sudtí, a poc a poc, primé el meu cap de renacuajo, daspués una cueta que de les tres putetas ere la més llarga. la resta del curdó un bil i cal el van ambià a un botecario de la sóna per tal que el pusés en un túb d´ensáyo i l´analisés a vera si algú dels meus pares tenie uríjan estratarrestra

le hágo una por puesta fodmal a canvio que me loléa

- esta es mi condesión inisial. por despendimientos en la antigua casa de protesión ofisial la ninya de los peines perdió un nobio miliunari de la sona de le céps. oju, que achò va passà fa més de 50 anys sifanofa usia que com qui diu ja ha prescrito la cosa. caer en los brásos de amor féo si vién es de gràtis, al fin y al cavo es una situasión de livre albodrio y libertá donde uno pues que ból que li digui, tiene darecho a escojer. mis despendimientos emosionales son los pópios de un avuelo con sus sién añillos resién echos pero que sigue aqui, al pié del coñón pa conpartir esos mumantets de la bida que nos permiten tomarnos con desemfado el mundo tan aborrio que nos emvuelbe. achò si, menus quan juga el nostra atimat fumbol clum basalona, allabós tot se fa dibartit pues padqué el nostra equip dibarteix i molt, com per emsempla ahí a la nit contra els chotós de valènsie. però jo no nastic pas aqui per padlà de quet bunic tema, al cuntràri, jo hi sóch aqui per padlà del pallu que cau en lo brasos del amor feo del seu atimat clum quan es pense que el seu atimat clum quan espiri el seu cuntracta amb el dibino lin purtarà una prasiosa i aspatarran curona de flós anal seu ninchu. com que achò no passa, salvo que busté sigui un sañó dirigen de questos tan imputáns,un té que cubrí la ceba part de digui-nitat i que sigui el clum qui estigui al seu sarvei i no al in- rabés

jo sói guapu però no tanto

miren ustédes. si, si, ustédes. aqui adomde me vén pueden vién comprovar que soi de guapu com cap altra ansia ano de este mundo que nos enbuelve. pero atamsió que ma bellesa no riside en mi interior, no, no lo crean ustédes ni jarto de bino; mi bellesa es la sinple interpretasión de la sancta madre naturalesa lin va dunà a la meba carona en el mumén que vaic néicha que por si esto no lo sabian era la misma que en la actualitat. usia que han passat sién anyos i no he canbiao, ni per bé ni per malamén: simplament no he canbiat. però en tanto anyo húno coge, se mira en el espejo de el rum de banyo i se diu ana si mateich: ascolti macu, si usté no se dise guapu pues coi, ¿quien se lo dirá? y entóses me doi un banyo de morral pues pa afrontar el restolajornada. i es asin que vai tirán amb els meus ánims per nà per aquets mundos de dios, pues tots els que arraplegu son bén pocs. busté amic lector faci el mateich, tingui utuastima, diguis ana si mismo en el espejito majíco que busté és un Cargable, un mussol de jolinbut, un Robét Re en fot, i tindrà la cumsiensia en pau

.

chercha · cherchar · chericles · cherinol · cherinola · cherlicrés · cherna · cherriado · cherriador · cherriadora · cherriar · cherrido · cherrión

.

aichò que tenan aqui a sobra son reclinasiones raíses deribadas de la palavra cheri, orijinarias de una lengua muerta com el llatí. por siéto, tan muerta como la llèngua del rímchuls o del Mantilla en una roda de premsa. entóses hago una reflesión i me digo, ¿poqué mi edioma no se normalisa? ¿poqué sólo lo charramos cuátra iaius en la plasuleta de comsavól pobla dels afores de can fanga? aqui es bón bulie arribà, no permatem que caigui en riesgo d´estinsión, passem de pares a cills la llengua aquesta tan arralada a sagons quins puestus i quinas adats. achò hu tenim de transmetra a futúdes janerasións no passi com amb l´espanto, que de sé un modu de cumunicar-se va passà a milló bida pel seu desúso. cumfio que nostra susietat se consiénsie, quien les abla vién que se lo gradeserá.

en el púnto de mida

- no sé si bustés algun cop han tenio la sensasión de encontrarse en el púnto de mida. no? pues jo tanpóco. gràsies. cuamdo me lebamto por la maÑana miro per la finestreta y me doi cuenta pues que el mumdo de ahi fuéra es mucho más grande que lo que pueda ser yo. entóses me pergumto, ¿que impotánsia deve tener un sarbidor pa que algún dia d´aquets tingui la sensasió de trubar-se apumtat com li va passà anal sañó jótefe cá, antic pasident dels astats units amaricans? cap ni húna al custat de les grans uturitats pulítiques. però si pensen bustés que achò és per treura´m vàlua anaquet món que m´emvolta pues lins ting de dí que s´ativoquen, i aquesta no és la meba intamsió. si de cas bustés reflemsionin i pensin que tots tenim el nostru papé dins de quet mundo tan enorme. aichí que mirant-hu des d´un pum de bista més genaral pues és com si cadascún de natrus tingués a sobra del seu cap una petita diana on l´apunten cumstanmén des de no se save donde. està en el púnto de mida no és aconsejable però si nesessàrio cuando se tiene una opinión sobra comsevol assumtu i per tan, el présio a pagar por la dimensión púmblica de un hálto cargo. asin que prafiero el unonimato, està de bén tramquilet, que més bale comerse una satdina gústo que un repóllo a disgústo i que sagons quines guerres no estan fetas per la gent del "pupulachu". aquesta nit he pugut veura un guluriós debat on dos burinots deien les cebes cusetas: un ere del partio del poder, el hótro, del partio lóposisión. pues si el présio pa estar en el ojo del uracán es fé el ridicla de questa manera tan soés i lamantabla... més bale que no li cunegui ningú i faci la ceba.

amb de víner.. is, jo mateic i punto, ¿bale?

como vién savrán todos ustédes esta noche en un pavellón de los anjelitos americanos selebrará la galla de los ótscars en su ochentava edisión con muchos nonvres en el tintero pa salir faboritos paluego ser gallardonados con la prasiosa esteaueta forrada en oro de quinsa quelates. pues sepa usté amigo lectór de mi bloch, en dafiniva el mejor que haiga podido de dar la globosfera, que hai una guelga de guillonistas que parese al final que no deslusirá la entrega de prémios pa todas las candytaturas denominadas a tal afecto por el jusgado jolibutiénse. i sepan tanvién que si yo me presemtara de vuén siguro que resiviria mi figureta pues sóc un gran actor i una milló parsona, i fijense si lo soi que me pueden comparar a mi apresiado truñutorres jugando en la prémiet lich.

queda de mui claro que jolinbut está lejos de basalona però asin y todo podré seguir la galla de la ca démia del sine otramente dicho sétimo hàrte, i no sé pedquécullons se diu sétimo hàrte cuando pa mi de hàrte sólo hai húno: el de bibir vién o del von biure que se dise en mi lengua autóctuna. en estas finales que dan por el canal digitalisado pues se prasemtan muchas paniculas y de tots els génarus: de riura, de pulurà, de fisión, de matà, de matà al diractó per dulenta, atsétera. hai mucho gla-mút entre els comvidats, gente de famossa, gent que té molta pasta però a qui jo no ambecho pas pues padqué estic per sobra d´élls. entónses húno se pragumta anasimismo si es justo que nadie me llame am una sinpla trucadeta de taléfunu a la rasidènsia per nà en un abuelo espesial (y amb els gastus pagats) cap al teatro de las hartes sinéfilas y digan desde el pulpíto. el viner..is, JO MATEICH. surtirie a dí cuatra parauletas com que busch és un cilldeputa i poca cosa més, resiberia el aplauso unamúno del púmblico asistemte y alsaria el troféo al sielo de los dibos.

.

hai un pomblema i dels grossus. miren, parese que la mumtanya con las letras de jolinbut se está despedasando por momentos y quieren los mamdamases de miétda pues de retirar esa presiosa reseña que tiene jo diria más de sién anyos coroneando el marabelloso sielo quelifortniáno; y se mire por adómde se mire no tienen dingún darécho pues esas palavras clabadas en esa presiosa ladera son hestória pura de la granpantaya u ocho melimétros. patúms amaricanas,dejen pafabó que hàntes se desplome la mumtanyeta ensima de la siudad de los ánjeles però no me sustraigan esas angrescadoras letras que reálsan y glorifican el berdadero hàrte del aqui presemte. en la bida sepan ustédes que quien no es pera deses pera.

molt de oju, actualisasión pormenorisada al ílo de lo espuésto en el póts sinefilico

Boyle, de 98, se mostró emocionado y aseguró, ante el publico de pie, que este tipo de premios es la parte buena de ser mayor: "no recomiendo el resto".

.

el sañó Porta humi-yó mi urgúllo i mi diguinitat

- hase tienpo, en una bonita siudad a oriyas del medetirràneo y que llevaba por nonbre el de su clum més imputan, sufrió una tirania infudmativa por parte de cuátra gasetilleros a las ordénes de un emperadó enanu i cabesó anumenat sañó Porta. algunos acreditaos pasaban el platito de llanties cada final de mes pa comseguir del clum que dirigia el pequeño dictadó la petita almònia que serviese pa maquiyar un triste suerdo mensual que no les daba pa mucho. el sañósósio estave segrestat a todos los nibeles lo cual no era d´estraÑà dada la manipulasión imfumativa que patia. asin que la guàtdia pedorriana del sésar porta malestruc i sus alludàntes fueron hasiendose cada cop mas fuédtes miemtras el sósi dempeu, el de carré, el de tota la bida, anave fent-sa més petit. esto era como el pés que se mussega la cua; el poder ufegadó d´una diractiva pretensiossa i pre-putén enfunsava a los pocos pariudistes honestos que aún quedaban en aquella siutat tan bunica, a su vés que el secretisma i la upasitat feie que cada cop nès quedán meñs gent amb els cullons i la llibartat sufisients per danumsiá la quantitat de currumpsió susial, ecunòmique, mediàtique i aspuptiva que patiem des que van agafà les riendes de la nostra titusió aquell tirano cabesón. la códte de palmeros se feie cada cop més i més gran mentras el nostru clum s´umplia de furadets per tots els puestus que putsé i tot, ere massa tárde per tapar-los, putsé ja no timdriem temps.,,

.

¿esto hasta cuamdo siria se pregumtaven muchos sósios? quan de temps viem de pagà per fé el búrru are farà uns sinco anyos prusimadamén? afutunadaménte la pasièmsia i la resicnasió son birtuts que la gent de basalona tenim molt endins de nuestros sufríos corasonsitos de tersiopédo.

aquet és el santo que me cau més malamént

- me diuan somiatortíyas però jo no crech que ni hachi per tánto. la baritat, ni franssésas amb la ceba mantega, ni catalanes amb el seu ólit d´uliba, ni aspañóles amb la ceba patatona i de vés en cuando la ceba seva. are, jo aqui no he vingut a padlà de quet tema. jo bulie padlà de quet famós santo que és santa llúsia, el patró dels que deichem aquet món per viatchà anal altre. are mirin bustés. aquet sant varó no me cau chéns prò chéns bé, hans al cuntràrit, me fa póo i molta. a mi que dentromislimitasiones bibo vién no m´argrada que me padlín de questa sañore anumanada llúsia o lusía que tanmefá. udio a muédte (mai milló dit) el dia que bingui a buscar-me am hu bén agustet que nastic anaquet món am el pajarillu a la meba galaria, la plasuleta am el seu sol sulét i els seus palomos i comonopodiaserdeotromodo am el meu astimat basalona de mis desamoríos i bisesitudes. però per are sóch de felís anaquet món i no tengo ganas que venga la jodia de la lusia a buscatme pa llebarme al gúerto del hótro várrio pues padqué no. la única cosa que no fa sentir agustet son les tres pencas de donas que cumbiuan amb sarvidó, no me deichan en pau ni un pút sagón i son més enquisedóras que el sañó Rijkaart Torcremada, a la sasón un cavallero mediebal vuén entranadór i mejor parsona però algo tuturadó els caps de setmana.

.

pa deslusío quien les abla. asin que dejemos de sonyar tortíyas i mejor sonyemos en las tortiyeras, que se hase de más dibertio aumque algunas tengan por nonvre de durasél el de lusía la sancta. per acabà fé un afachitó o insíso: jo buldrie de biure sientos de anyos per veura ana bón arribe el planeta am tanta disbaucha i disordra, faic tascas de cudraspumsál de déunustrusañó. asin que de sancta deslusía, instín de purutacsió i un cuérnu!!

aquet és mon cadnét de sosi basalunista

mi ducumemto pasunal i intransfaribla que acredita mi condesión de sósi baterà
.

-aber. por si dingú se lo creía aqui tienen ustédes la prueva más palpante i ebidente que sóc sosi del meu atimat clum basalona. tube el sancto onor de resivir la medaya de oro y llampantes por padte del sañó.porta con motibo de mis más de sitencta anyets de antiguitat dins del clum, pues sopottándo tantas enjúrias, inomínias i calúnias de tanto diregente. però com sóc janarós i hànte todo gran basalunist i milló parsona pues am el écsits acunquistats per l´equip de fumbol pues he aulblidat i padunat tot tot tot. padqué tots mereichem sé pardunats ja que sóm cills de déu nutru sañó, ¿u no? asin que fui a la ofisina de la "tensión al sosio" una bunica manyana del mes de gosto de harà dos anyos i me atendieron de marabilla. me pusieron delante de una sañureta angrescan i me hisieron una prasiossa foto con la polla-roid que tienen anamún de la pamtáyalurdinadó pa dispués felisitarme por mi pasiénsia, anegasió i sobratot molta resignasió i áto seguio consederme un deplóma al aguante con la susodicha medaya atorgada por el própio paquedermo en parsona. entonses salí ugulloso con mi aspatarran nou carnet que vai guardà en una fumda blau i grane i allà está, enlatauletalavitasión, serca de mi cabesera pa bigilar no sea que algun desalmao me lo róbe i no pueda gosar de los pirbilegios que me poporsiona el 'me siento livre' en dias de partio.

.

nostra himna ufisial dise que son mols aÑs llenos de afaÑs i es asin que no estubo numca hecha la pasiensia pa el sosio i fisionado basalonista pues padqué hu bulem guanyñà tot numés cunmamsà la tanplurada i aichò no pot sé no siñós. cal taní fé en l´equip i sobratot en el gurrúpo humano del sañó.advucat, hàntes selesionador de la taroncha micànica, are prasiden emerít de nostra titusió.

.

por siérto pa haser las afotos tan meraballosas utilisan una polla-roid sin cadéte. lo digo ora por si me se oblidó hàntes. apa, adiós.

no nasío el cuátro de julío

- amics meus, jo no he nascut aquet dia però m´impóta un meraballós bledu. ¿que pad qué? pues padque sí. padqué emcare me queden tresiemtos sesemta i cuátra dies més per ascullí. oju, aichò tenin en compta que no sigui un anyo vés-siesto, que si non encare me sobra un dia i tot. pues els sañós amaricanus me montan la ceba bunica festeta cada anyo per allò del dia de la idependènsia de los astados unios amaricanus; en achò que jo me digo anami mesmo el sigúent: com coi questa gent no si ha esgutat daspués d´està tanto tienpo obrint la caicha dels trons. i és que els fills d´en Busch tan i tan acustumats a nà pel món muntant aspatarrans firas amb finals de festa de traca i mucadó, culminats am una merabella de focs d´art i ofisio, no saben fé un atra cosa. i per allà bón van la fan de bén grossa i gasten el que faci falta per umplir-na els papinus voladors i llenÇar-lus allà on els roti. el cuátra de juliol se cumpleich l´efa-mèrride mitin bustés, se miri com se miri, d´una festa alegra i forsa amgrescadora anadins d´un món de bagades masse d´aburrit i tot. aichi que jo des del meu aumil faristol buldrie d´agraí anals sañós del nuebo contenente tota aquesta parafarnàlia guluriossa i plena de caliu i germanor en que se cumbarteix cada noba invasió que fan. ¿no creuan bustés que ting raóns per defensà aquet mudel amb tan de puder de cunvicsió?
.
mala cosa si busté lin planta cara anal onclu Sam, que en un parell d´hores venen amb els patriót, els bé 52, i les tanquetas envesibles que sobraron de la guerra del caúcho per allò del sadán Jesulín. jo no he nasio un cuátro de julío como el tom crús ni he selebrao dingún dia de la endipendénsia pero de algu si que nastic bén sagúru, com me trobi anal búrru que va fotra´m una enganchina dels rapublicanus amb la cara del Rígan dins del desagúe de la remtadora el murtificaré de per bida del cop de caichalada que li clavaré.

el hàrte que no sé ver (ni sarvidor ni nadie)

- cuamdo usté sale a la calle lo primero que emcuentra es surrealismo por todas partes. la sañore que le vemde el pan, que un dia li diu que si son beimte sentímos de más ú de menos,aichò dapen de la pota am qui la bona mullé se hagi achacat. este que le digo es el caso más avi tual. pero oyga usté, cuamdo me va de mercadéo con su siñora a laparadalafruitera puede vién desir que acava de superar los limites de lo notmal pues pa entrar en un mumdo que ni el de l´alésia en el pais de las merabellas (con conejo imcluido). el hótro dia fui con mis tres putetas, el pequenyo munederu de roba i el carrito la conpra en diresión ca l´austàquia, gran venedora de fruita i milló parsona;la molt bruicha (tramquils que anià cumfiansa) me puso en el paparet ajunto a los sién gramiyos de mansanas molten que tot plagat apujava a dos eurus am quinsa séntims. jo allà bén apuradet que estava, buscán sentímo a sentímo asta no hàntes de llegar a los dos-sientos sentímos que la dona me dimanava como contraprestasión por el purducto adquerío. asin que ni corta ni caúchu me diu que no bale la monéa pequenya, que o le dé más gordo o ná de ná. bamos que no havia poma molten i que me compotára o llamava al del pito que estava por allà serca humedesiendo el lavio de manera endisente. le dije que si le balia un bitlletet de beimte eurus i me va dí que tapoc, que no tenia canvio, pues rasumta que la mui buarra la fruitera me dejó allà disconpuesto i sin núvia; qué mejor que esponerles con el gran masturba d´or del imsigne salbadó d´elit, la realidat donde se emcuentra, realidat que sin ir más lejos es en la que está sumio el que se ustédes aóra se dirije

.

hasiendo mimória pueden ustés imajinarse per un mumantet que no les asepten plata ni tamaño mui pequeño ni una mique gran? hàntes, que usté iva al mercadiyo con su bolsitatrapo y con sus monéas de sién pesetonas i ja en tenie prou pues li aseptaven semse cap pumblema? mitin, amb aquet surealisme que ens embolta pels cuáta cantons un ja no sap ni com umplí el seu munaderu. este es el uténtico hàrte que no sé ver, el se los señores del bamco tsentral uropéo que un dia le suven mis tipos (usia els d´interés) y le bajan el balor del dinero y quan lins rota me lo ponen por las nuves. i jo aqui, sulét, perdio en mità la jungla de los pésios, i que no sé abón coi arribarem am tanta flutuasión en los mercadiyos, tanto en el de gualestret com en el del carré san tiaggo rusiñól

de purufassió, casafamtasmes i punto, pafabó

- ja sabem que en aquet món tan i tan gran anià molt de famtasme sueltu, aichi com per esemple el sañó Porta i cumpañunia. son famtasmitos achi com en cas-pét però en humano hu cual es més peligroso, la difarénsia és que aquestos no portan ni llanÇól ni cadenes sinó peyejo i óssus. entre la classe punitica tanvé en trubem de seres famtasmagóricos tanto si miramos pa la darecha pa la esquierda como pal sentro. i ja no digamos en el mumdillo de la hálta susietat con el conde del le quio de túrnu al capdaván; eso ya son salios de la panicula que amenisó aquellas bonitas tardes de sine de mediaos de los chochenta: els gostbastés. aquells eren uns sañós que si dedicaven pues a pusà tranpas per caÇà emtopásmas de questus que naven sueltus per la tsiutat de un estremo al hótro, metiendo miedo anala gent i untán de gel bitscóso als pobras que trubaban pel devant. però per aichò ja taniem anaquesta mena de bumbérus que sudtien en una mena de enbulànsia, corriendo a tota pastiya. com m´argradaria de fé un equipito i nà de visita a l´estadi per aspirà amb la manguera a la colla de dropus que die rere die van escampant grandesses com si nostru clum nés parfemta. jo sirie el jefe del grupu i arrusegaria als nois del palcu a dins la bolsa de les escumbraries per daspués llançar-la al peci-pícit, farie tal nateja que ni el bidét quan fiquem el cul. passa que hi nassesito una petita al-mónia del bàrriolascortes per utilisà una maquineta tal.

.

muntaria una achènsia aichi com els àpits, amb la meba secritària i els meus currespumsals, am els meus ayudantes i am els meus imfurmadós; la tsiutat hi quedaria bén neta de enanos cabesónes i el negósi seria rudó per a tots.