sábado, octubre 11, 2008

hasia el pico del gra d´en fajol pel coll de la dona d´en figu

.
esta historia susedió bén a prupet de "ojo del ter", por la estasión hibernal del nostra amic cumú en Walter-2000. jo estaba acanpado cruspiéndome un saborosso pincho-sidane mentra era afora la tienda de canpiña esperando la ansissadora canalla arribà d´una escursión allà ana-dalt de la muntaña. pues sàpigan que els mol canallas van trigà com unes dugas huretes mal comptades en arribà des del coi de la mullé d´en figu fins on erem nusaltras am el nostru campamento base. i si les añido que siertamente se hiso de tarde pues no les engaño pas. resulta que pa cuando los mui cabritos llegaron pabajo, yo y mi mujer respiramos porfundamente, plenos de tisfasión contenía por ese reencuentro am els petits briballs. miten ustedes, en cuanto vislunbramos en la lejania la figureta de les criatures baixà de la camsalera del riu Ter, tot ells cufolls i falissus, pues que volen que els in digui, dejamos de pensar en la cara que harian nuestros vésnietos caso contrario. crec supusà que nos hubiesen resebío com fa el mol hunurabla sañó Porta anal sósi poc daspués d´una comsevól assamblea de compro-emisarios. i asin me fue. yo yasía asentao asobra una verda catifa plena de bunicas flowers silbestres, com per emsemple els edelguais u flós de muntanya. allabós de sobte, omserbé como en aquellas dos alejadas cunbres agermanades allà en lo halto del sielo Re-pollénc se alsaba un er mosso cresterio de dimensiones descomunales uniendo ambas simas. i és por aquella arista que desfilaven un seguit de putetes de popla...vestías de aquella manera tan poco informal... marchàndo con aquellos andares tan garbossos y a su vés tan despreocupaos y siertamente porbocativos con los honbres y mujeres del lugà de cullo nonbre no quiero cordarme.
.
quiero que sepan que aúnque me sienta un humilde sierbo de la bida, la veritat és que nastic mol fumut. i més am aquet cabal de números cojos que no me permeten de fer segons quins dispendis com per emsempla pagà a una mossetona del von biure i del milló veura per tal que amenissi els meus avorrits vespras de tardó. vién. pues retomando el hilo de la historia, aquellas cuatra mullés deanbulaban sin runbo fijo por la cornisa del massisso i crec que se dirigien cap el bunic poblet de "siete casas" allà anal mismo fondo de la ball, serca de "can preud´homme", famosa vila pirinenca por ser entre otras cosas, un anorma porter internasional belga i por si fuera poco tener un meraballóso puente romaníco. are que jo per escollir me quedo sempra am les galetes "birba", son delisioses i crujients d´allò més. entònses cojí uns prismatícos i pude presensiar com el pedregoso camino entre los dos picos se hasia como mui enpinado pa tales damiselas i me feie pena de veura com tenien de recollir-se les cebes faldilles per tal de no ensopegà am la que anava al deban del grupetto. el esfuerso de totas cuatra era supremo y el cansansio de quien llevaba la vós cantante de esa serie de muniatos muntanyencs era total. después de cambiar de diresión el coi de cata-lejos, quina era la meba sorpressa en com vai veura la meba cilla caminán en vell mich de les señores aquelles, unida en solidaria cordada con la mujer d´en figu, la marrana més gran de la colla. despreocupada de tot i de tots, mentrestán, anava ma cilla reprimida traginando mich al tran-tran, con un sierto aire de superioridat mal entendia... pero que en realidat arreplegava con màs pena que glòria con toa su pechera echà palante. si mal no m´està dir-ho, eran cuatra pallas i un destino, lu mateix que en Pols Niumans a la tan nostrada i enyorada pelicula... tirando en organisada unidat militar hasia su triste y desconosío paradero situao allà en lo alto de la colina de la dona d´en figu.
.

viernes, octubre 10, 2008

el sindromet del down-cojones i la mare que el va parir

.
- avidén. el crack que anià d´amagadet darrere la fotu té més de síndrome que de índise. por sierto, me congratulu anórmamente que are jugui anal equip del sañó Berrusconi. bé. pues abui és la darrera sesió de chericunumía de com coi invertir su capital escuchimisao en algo que le rinda de lo lindo. aviam. de pruductes, de jocs i d´escenàrios en tenim un futimé per a busté. en cabat numés té d´escollí quin se li ajusta milló anales cebes nasasitats i/u prioritats. si vol perdra calés, deixil´s a caixa pafabó. si en vol perdra més, allabós no anià ré més bunic que una bona inversió. desde colensionar sellos de la segunda rampúmblica fins a nines de goma inflables; i ni el señó de las enlluernadoras americanas de mil i un culós sirà capaç de malbaratà el meu pla de xoc revolusionario en la forma y asosialmente justisiero en el fondo...tot un ragalu pa sus sentíos. contra el afán recaudatorio reparta su dinero entre tresientos bancos y cuatrasentas caixas y si el banquero de turnu li pregunta por su futura suerte usté le dise "que tiene la del puto quebrao...."
.
como vién dije en el pesióso y asoleado dia de allér, en tienpos de crisis no hai nada como no tener nada i aquet és el meu cas. a véra. son sién anyos i aún i asín jo vai arreplegán am el que puedo que no es demasiao que digamos. resunta que viendo la telebisión i auscultando la ràdiu de fusta me n´antero que si aquet anyo estem malamente el anyo venidero estarem mol pichó. mui malos vientos asotan l´ecunumia mundialera. los indíses como los de este famoso sindrumet arribao de allende los mares no paran de baixà dia rere dia. entonses susede que si tiene mucho capital in - vertío en asiónes a l´engròs no me se apure que se lo joderan en un tres i no res. are, si "ma o meno" es un vulgar paria de la sosi-edat como este humilde sierbo que les escribe pues no se purucupe, mon amic... si hoi no muere... morirà manyana. pero sobretodo austeridat d´esperítu, al fin y al cabo quien debe apoginar con la situasión tal es usté, no pas ellos. ¿oi que sí sañó Potín? por sierto, deje los activos pa sus asionistas, a mi sino le es molestia me añade al grupo los pasibos
.
en el caso de ser un desposeso de propiedades, sus pérdidas quedan redusidas a la mínima espresión. és allò de veura l´antpolla mig plena u mig buida, ¿no es sierto? porsigamos con el esperimento. mis numerillos (salvo los pópios de todo un personaje com un sarbidó) son claramente negatibos, sifanofa des que vai nèicha anaquella masia del estraradio a l´any 1907. i tot achò viene a cuento per allò que com sóc un chubileta de la bida, m´impotarà un santo bledo el anorma númaro d´aturats per al prósimo ejersisio, un quinse por siento de la poblasión (real o bé activa, achò a gusto del consumit d´or). ¿que me llegeix sañó Sabatot? pues si sañós, creguin-ma, podriem estar pichó...i pasiènsia que ho estarem. si bustés no en volen una tassa en tindrem dugas tal como confesó aquel economista, radical anti-lliberal aonde los haiga, que se hiso famoso por ser presidente de la comisión sosial de un meraballós clum de fumbol que dió nonbre a la sity
.
vinga a cul.laburrà tots, vinga desglussem nostres petites furtunes, com els pemsionistes que a cop de crossa hem treballat de forma tan altruitista durante més de mich segla. a fuersa de serle sinsero señó menistro son sesenta y sinco tocaos hasta el jubileo, nomína en banco o pla de pensió de su época, la resta, al tipico tran-tran. mireu, criatures cilles del dibino cristu, a partir de ahora me organisen mejor la partía persupuestaria, nuestros porgenitores vién lo agradeserán pues el erario púmblico debe ser luisrasionerisado com curraspón al cas que ens ucupa i purucupa. sepan que la clase baicha som uns fetos, uns cotisadores avituales i un setór dasfaburit. la clase michana en canbio, tal com els iaios de menos de sién anyos i els embriones de més de sinco meses no son parte de la gestión y deben ser escluidos de manera fluminante...que pa la crisi no hai mejor boño reconbertible que el que usté le haga al secretario de hasienda en cuanto le envia aquella carteta pa declarà. a véra, en prinsipio suposu que és per declarà pela llarga més que no pas un guillermu
.
como quien dise de "pringaos al rio" y ya puestos a bailar en tan atrós espectáculo de desporpósitos monetarios en honor a la cultura del capital de inisios de la presente senútria del XXI, pues per comensar petonejem l´ensigne efígie dels nostres jefes de gobierno... des del pallo del bigoti, aquell eminente demócrata de chorchtown que deie allò del "españa va bién" fins el coi d´inútil que tenim are per are. me incluyen a los vagansios reiales o jefes d´estado. en otro orden de cosas, ¿saben lo que pienso? pues que no hem millorat gaire en lo que a temas de imaginasión-manipuladora-mierdàtica hase referensia. però com jo sóc un anti-heroi, hu penso arreglà en dos minutets que ni el flavio Estapé aquell ni el resto de grandes partenerres teòricos del manio mundo de los números pràcticos aplicats a lu cutidià. un mumantet que vai a fer la cuenta la bieja
.
dos més dos fan sinc menos cuatra fan tres i multiplicao por dos me fan el buit.... apa, i de regalet esclusivo la musiqueta de "la graderia".
.

jueves, octubre 09, 2008

la sosobra en los mercados finansieros

.
- apa, vinga, aneu aichecán amb els inpuestos indirectos un munt de castillos en el aire tots plegats que no ens vindrà d´una "boutada" més per part del gobierno de la nasión... are, de los grabaménes diréctos deixem-ho córrer. i si tots bustés segueixen confiándo en la merabella de classe politica d´aquesta fantastíca pàtria que ens envolta... pues com quell qui diu ja no ens vé pas d´una més. i és que amb el cuento de la pallaringa globalisadora ja fa tienpo que tiren del carro des de l´europa cumuna i encare més desde el otro lado del arlantíco norte... però oju, que aquesta gent ens tiren del munadero numés per lo dolent... perqué si parlem de cuando vienen bien dadas pues milló no dir ré. allabós no ens apujen la pela dels bolsillos. no hai ni un punto de retorno al presio anterior. marededéusañó. ¿s´en recotden de quan els hi vai parlà de la crisi dels hidro-car-búrrus? pues achò. numés son generossus pa inflar los presios però no pas per deixar-los en el seu punto de inisio. els jerifaltes del tesoro mudial son tots uns escura-butchacas i unas màquinas traga-gossos pues en el seu dia van gastà pels descosíos i are paguem la resta del món mundial. mana la classe politica...comensando por los bancos que son los politicos en la sombra. miteu, el pueblo raso sou tots una colla de cumfurmistes i a sobra uns autènticos malcriats. si si. paddó, és que por linea interna estava petán la chorrada am l´amic ministre en Solbes, Gaspar i Solbes. i és que am aquet coi de crisi no m´en sé avenir al respemte de quin sirà el nostre futúdo más sercano, digamos que a medio plaso. sepan en los corredissos de la moncloa-k que alguien se conose mucho aserca de la caiguda lliure dels mercats finansierus amaricans encamsalats pel Guai Street dels cullons on por sierto ens maneguen am uns bunics filets tal com si fósim titelles de la sona euru...venios por partía y por doblà del coi de dólar mandón. resumta que las cotisasiones de la bolsa por no presentar ya no presentan ni un pumtet de inflesiòn....y ni tan siquiera se le ve el final del túnel que por sierto ni el del Càdi.
.
- i es que no parem de caure, els números cojos ens invaeixen els nostrus comtes corrientes de estalvío y felisidat. are, a mi tots aquestos numerets ni me purucupan ni mui mucho ni demasiao poco pues sensillamente porqué caresco de ellos y adiós poblemas. ja saben que com a chubileta no tengo aonde caerme de muerto pues jo sóc un ansiano molt aumil i sensa mitchans de cap tipo. en canvio mi ves-nieta és boticaria y no ostante no ejerse como tal. en prinsipio yo no debo pero sobretó nadie me debe. ni tan sequiera el señó Sabatot. i tan. are, soi un pensionista de la bida, un paria desgrasiao que recoge la prensa del dia del contenedor de la cantunada del carré abón viu. snif. ja me venen ganes de pulurà. i passo gana, molta ganeta, pues ja no puc dir ni faba aserca de la situasión generada por esta crisis ecumènica de las bolsas mundiales. si entrem a dins de la cuestió...per lo que fan el meu parellet de bolses que tinc sota les cames no hi patiu en amsulut...aquestes per are les conservo bastán bé. desinflades però per lo menos me se aguanten entre las piernas. els escrotos al igual que los valores bursàtiles del i-bets trenta y sinco sufren su desénso particular y los tipos de interés com servidó pues allabós tanbé baixen. tal com raja. deseo que todos utédes reconoscan en un sargrado acto de fé que yo no estoi nada de vién pero lo que se refiede a utédes, és que estan igualet u incluso pitchó. el sistema no me cubre los dispendios de pena que hago pa finales de mes, incluidas pejigueras varias...pero con los nùmeros ya revertios en forma de numeros cojos pasando hasia asúles pues sensillamente no trago. ni que me perjuren que las asiónes fueran a l´alsa yo no trago. soi un pobre recojecatrónes y llaunas de tuñina que va a la baja tal com els tienpos en que estem ...y ni con bonitos planos de pensiones como los de la es carcha, "parlem" ni utédes ni un servidor tenemos el nuestro provenir asegurao
.
y les digo que ni d´aqui a uns tresientos anyos... per quan siguin unes purdrides cadaveras cap de bustés siran felissos ni menjaran perdissos. siràn igualets de pobres que are. pues hu que jo deie... se suba... se baje...se miti com se miti sempra lin tocarà pagà...i penjim-penjam este cuento se acabó. entonses, ¿que busté veu que el preu del diner segueix apujant-se pels nuvulets? busté tranquil, ni se nos exite mucho ni si posi de molt nerviós. tot s´arreglarà. incluso el nostru ninxol brillarà allà en lo alto del gloriosso sementerio. avui estem malamén, demà estarem pitchó, demà passat haurem caigut dins d´un prasiós furadet negra... que ni els bujeros cómicos del espasio interestelar, oigan. vayan a su banco o caja de ajorros más sercana y se busquen un plano de pensión que sea satisfatorio...y ensima acabarà más enfonsao de lo que está. usté invierta... usté invierta y acabará peor... pero eso sí, no me lo guarde bajo una piedra no sea que la poca pela que tenga se la triture la corcoma. a mi ni m´hu preguntin por si de caso, ja veu que tanpoc he trubat cap sulumsió pels seus dinerets pero per lo menos jo ni sóc banquero...ni sóc politic...ni cobro per donar respostes...
.

miércoles, octubre 08, 2008

el consósio de la sona franca y el 22 a robà....

.
- y por si fuera poco ensima te jode vivo. miten, hablando de manera seriossa, aqui tenemos un presioso plànol aserca de las nuebas construsiones de nuestra amada basalone guluriossa, bunica siudat adonde las haiga, internasional pels descosios i acollidorà com cap altra. i tot achò mol a pesà dels nois de blanquiasúl. bé. aquet seguit d´edifisios tan bén arrenglerats, aquet anorma seguit de prujectas a l´engrós que ha tenio a vién de ofresernos el consistorio de nuestra siudat pa la prósima senútria, si vién es sierto me joden la visibillidat del pobre peatòn o transumante de turnu, en cabat, no tinguin cap dumta, daran desde su debía perspetiva como más empaco al tema arquitetónico y emdafinitiu...un anorma góso al escay-lain basaluní. pero com totes les coses buniques tanbé tenen el seu puntet de desensís. i és que "je suí un dansanchanté" con tanto desurbanismo, dígamoslo ya señor Heredero. me está tocando los cojones con tanto semento y es que no pudrem veura els nubulets del nostra sielo asúl. cuando camino en cumpañunia de mis sinco putetas entre barri i barri vai ensopegán entre edifisio y escultura de Tàpias. miten, el asunto me jode de manera porfumda. pa comensar el edifisio del c.a.c. me molesta ya de buen prinsipio por su escatològico nonbre. me resulta ascarós i com que fa massa pudoreta pues qui més qui menys pensa que està ple d´ukupes. i anamí ja saben bustés m´atimada audiènsia (a la resta que els bombin), que els ukupes me fan póo, molta póo,¿que parqué? pues bien sensillo. me fan molt repellús per aquestes greÑas que porten tan buarras i plenes de bichos, per la ulureta tan matussera que desprenen sensa solta ni volta i mol de oju, sobretot per lo folloneros que son tota aquella gent. fins i tot semblen fransesos
.
.
entonses baixán el carré del santo Andrés, veiem com destaca en el fondo l´edifisio sagrera con su esbelta sillueta: después de tanto debaneo con el asunto de la crisi me sembla algo asfaraidó. sensillamente és un putu escàndol pa nuestros bolsillos con todo su modernismo incluido. su alto persupuesto en coste me se hase indesente. ahora, no me haigan conbregar con ruedas de molino porque no lo asepto. escoger entre la torre de las aguas del basalón i esto otro, los dos son una soberana merda, mucha altura i pocas nuéses. tal com fan els sañós amaricanus am els seus grata -sielos jo els in donaria un von consell: per gratà no cal que s´hi esforsin massa, en cabat no anià cosa milló que gratà culs i no pas sielos. siguiendo con el hilo de este emselénte pots, ya no les digo nada del conplejo hemobiliario de la plasa las dibinas glorias, achò és una mena de modelo mich Chillida mich Goggen-Jan i a l´hora de la veritat, un malaït cuernu cremat. cap de bustés ni s´imaginen els calerons que ens costa per nostres escurades buchaques de consumidor mitchà tots aquestos dispendios ecumènics am tan de luju y despilfarru. si anem cap un altra puestu de la capital comtal trubarem un bunic buñol de quaresma anumenat pels antessos la truñutorres-espiral, aquesta jungla de cristal està plena de ferros colats i la condenada està més retorçada que el sañó contribuyente quan arriba l´hora de rendir cuentos con la hasienda púmblica del tesoro estatal. desda luegu que la torre de la diangunal san miquel sero-sero y la torre mierda-tic foten bastán la puñeta, am els nois del cuarto poder bén a prupet nostru, am aquets noms tan semi-ofisiosos. jo, per preferir, me quedo amb la torre eureka. al menos té un nom que se fa com més bunic d´escoltà y con reminisénsias sabiondas. el conplejo que acapara la sangre y los tejios de la escuchimisà poblasión de los alrededores me hasen recapasitar en mi sano juisio sobre este tirar la casa per la cinestra en plena epóca de crisis. bisto lo bisto quiero que sepan que ni un any sabata me recupera de totes aquestes cabòries plenes de tans castillos en el aire.... de ese tal consósio de la sona franca que tanto a todos nos quiere estrujar con el famoso poryecto futurista de l´antranyabla amic comú el ventidós-a-robà (i si potser la resta de dies de l´anyo pues encare milló....)
.

martes, octubre 07, 2008

caminando de la pobla de li-jet fins a castellà d´en Hugh grant

.
i de ragalu una caixa de vi d´en vidal, gran lateral, milló persona. tot, per acabar-ho de regar amb una meraballossa fusta de cava de sosis arrovellats fets am tot el carinyu i dedicasión...i parqué no dir-hu, am tota la tradisió de les mares que ens van parir a tots plagats. entonses vulia de parlà d´una bunica escursió que vai fer la passada setmana des de la prasiossa vila de la pobla de li- Jet, halto braguedà, fins a castellà d´en Hugh (grant), tanbé halto braguedà. feie un aspatarran dia de sol sulet, i jo nave chinu chano tot cufoll i am una anorma alegria cumtinguda pel rierol que s´apujava aquella misteriossa vall dels Piraneus, tota plena de bruiches i bruichots, com per emsempla els de can Pirulot. per tots és bén sabut (i qui hu dascunegui és un búRRu i un maniato), el gentelísio de Li-Jet vé del català més antic que se coneix, variante dialectal per l´arrel d´aquell chinu-mandarino que fot cóses de cavall prenyñat a moltes películes de jolin-but i que treballa amb en Jackichán. aquet avantpassat porta el nom d´un tal jet-Li pero tanseval que sea un apallidu al inrebès pues parqué el orden de los fartores no áltera ni la suma ni el porducto com bé deien els nois de san Putàgoras gluriós. entonses resumta que el desgrasiat que va fer el cuncursu de les antpollas de cava arrovellat desconeixia que jo era un dels més afamaos partisipantes an aquesta apujada entre amdugas poblasions i que des que vai sortir des d´abaix de las fuentes del llubargat, usia desda la pobla de li-Jet, jo ja tenia totes les cartes marcades...els tanocas dels organisadós de la cursa sabian a siensia sierta que jo jugava a cabello ganador pues feie unes petitones trampes de no ré. una cuestión de montar en carraca hasta el pueblesillo en pleno puerto de la cruseta, internasional por la grasia de aquel concurso de los perrillos de la tura
.
vai agafà al ruc del alcalde per tal que me portès fins a dalt de la carretera on trobem el punt d´arrivada a la poblasió d´en castellà d´en hugh, un ograsmo de sensasiones pa todos nuestros sentíos. ell era qui tirava de la carraca on servidor nave muntat i es veu que el bonhoma no podia més am el meu putu pes. seria com a meitat del racurregut que el pallo va perdra l´oremus i va comensà com si fos un aspatarran aspactacla de luses i colores en forma d´una mena de chirivias a l´engrós, a veura una espesie de jocs d´art i ofici que a buen jusgar seria por aquello de la mala sirculasió de la sang no hu dubtin pas. allabós a mitcha tarda ja veiem des d´un petit revól la figureta del hugh, am les cuatre casetes de pedra tan bén arrenglerades i que feien tan goich de veure-les. desda luegu el paisatcha feie pachoca i l´airet que respiràvem era fresquet i ple d´una puressa pòpia de l´halta muntanyÑa per-pirinenca. però mentrastant el burru de càrrega anave escañolío de cansansio y de esfuerso y poqué no desirlo bien jodío por el paseillo matutino al cual le hube sometío d´una manera tan bill i indasén. al final d´aquesta reunió de rucs agermanats resumta que jo vai ser el gran vensedó pues conduia el carrito tirat pel señó alcalde de la poblasió d´avall. a pesà de l´edat es veu que el dasgrasiat de merda de l´alcalda tenia forsa per allò i per cent curses més que s´hi fèssin ja que estaba més drugat que en "dieguillo" metadona i aun asin tanpoc era asunto damscualificar-lo per cunducta inprusadén a l´hora de competir am la resta d´asses de la comarca del halto braguedà. bajo el sielo asúl de aquella ansisadora tierra del norte del prensipado, la suerte estaba echada como quien dise y el ganador escogío a dedo en la presente edisión de la traginada de rucs entre la pobla de li Jet i Castellar d´en grant, d´en Hugh Grant....
.
.

lunes, octubre 06, 2008

si és que la nena tanbién tiene derecho a dimsfrutà de lo lindo ¿no les parese?

.



i por sierto jo tanvé vai fé l´aunada, sifanofa entre forta maró i maragrassa.

sábado, octubre 04, 2008

els ingenios contra el coi de crisi. el mecolotón de katanga i vinga a chupà i a chupà tots plegats

.
¿ ustedes se conosen a cuanto va el mecolotòn de katanga? ascoltin-ma bé, danuminasió d´urígen com els del vijuelo aquell. si coi si,el mecolotón aquet tan tendret que por si ustedes irnoravan es de los más carillos en el mercao monisipial. els entessos en la matèria (usia ningú) diuen que aquet dulse alimento va bé per la inmoralitat del alma, bamos, aquello que tanto agradava al populacho egipsio de ser eterno en la bida. i és que se miti com se miti aquella gent no se vulia murir mai... que incluso se hasian meter toda suerte de conplementos moda honbre-mujer-ninyo ana-dins del seu sacròfago en quan tocàven el dos cap a l´altra barriada. el prèssec de katanga (sona de teruel y resto de aledaños de la provinsia de los baturrillos) ens d´ destaca por sus porpiedades castronòmicas anti-estriñimiento con un gran contenío en agua por su anorma turgensia... a parte de ser un reconosío símbolet universal contra l´envejesimiento permaturo. d´ atra banda y pa que opiarlo, por todos es consabío que el pellejo del fruto, a véses como un poquitillo aspéro pal paladar se hase algo molesto... pero pol-contrario suabemente atersiopeláo en el fondo. si misiona su capa esterior por sus pellejos, funsiona contra totes les arrugues que ens van sortint a la pell mentre arribem al terser grado de ansianidad. oju, numés cal frotà per a sobra dels nostres bunics penjolls i la resta si Déu vol (i tanbé nostra sañore de fatíma) sirà "cosé y cantà". i achò si, me´l té d´esbandir bé per tal que brilli de manera relusiente y sus pitaminas siguin de von profit pel nostru furmós envolcall seluloide que tenemos por montera. pues més o menos después de totes aquestes operacions lin quedarà la ceba calvera com la del amigo Roures.
.
pero sobretot el hueso no me lo toque no sia que prenguem mal por conspícuo atragantamiento. i ja vus està bé colla de puñateros de cal fruité que ens l´inclogueu a peso dins la bosseta que hasta aqui podiamos de llegar. entonses si la borsa de la conpra donde mete sus pelotas anaranjás le resunta demasiao cara pues miti, que li farem, jódase. pero com jo sóc una mena de cill de cristu pues lin faré un consell: busté va al supet, me coge al bretol del primo chuletas (un primo així com una mena de sañó Porta però a lo bestia) de la estanteria del colmado. allabós sàpiga que aquell suco del sumosól en caja está como quien dise triturao a parte que el teta-brit lo conserba de mejor. entoses desida lo que bueysénsia estime uputuno. lu dulén de la caixacartró és allò que no es tan natural, pues entre els potingues dels coservantes, els coloreantes y els costituyentes esta más desnaturalisao que la duquesa d´alba... que por sierto té una carona achi entre l´andres Ginesta y un melocotonasso dels mes gordos de la paradeta. si ensima no tiene de meterle caichalada al ser més fàsil i comodo d´empassar pues milló que milló. ¿u no? total que coñ és un putu euru a que li han apujat el killo? pues no ré. un euru és poca cosa. retomando el tema restrospestivamente, ¿conosian acaso que los socerdotes com en lluiset figu entonaven per bulerias el mea pulpa de vés en cuando? eh? pues si sañós. ¿sabian que el mea pulpa era la acsión por la cual los mona-quillos de la escolania del monte serrat se meaban en los faldones toda la pulpa del melocotón ingería en la noche anterior en un d´aquells apats que la santa esclèsia tenia a vién a ofreserles? ¿a que non? pues tanbé. entonses ya saben, a apojinar con lo que les dén y si estos ingenios de chafà melocotones podridos con los talones de los pies no les sirve de nada pues yo lo siento mui mucho. se meten la crisi por adonde les quepa. ai ai paddó. jo no vulie de dir achò
.

jueves, octubre 02, 2008

a mi no em toqueu! que no em toqueu !!!

¿el sabien aquell d´un sañó caÇadó de culés?.... i del cas de la manita pholloides ¿qué coi me´n diuen? pues aquí tenen.
.
a véra, de radicales livres ya anunsié en su dia que anià per a tot arreu. per la capital del inperio, pel sur de la piel del toro...amb la culé-burroca pel norte, e incluso si me enpuran, y dirigiéndonos hasia una bunica i patitona cantunada del estado aquet aonde estamos incrustaos, me se hase que tanbién tenemos nuestros radicales. si sañós si, com mana la tradisió, en todas partes cuésen fabas: la nostra atimada siudat comtal. are, els radicales aquets que surten da sota les pedres i que tenen el cap més pentinat que un chocho de salamanch...pues no sé, me fa com que m´els pot trubà tanbé pel palcu. achò si, ja de l´època d´en Ñúñes que sempra els veurà milló arregladets. usia que busté no cal que vagi numés a darrera les porteries o anal gayineru de turnu, que tanbé en tenim uns meraballossos ensenplars en forma d´americana i curbata, vestios en mil y un botones per la llócha l´estadio. snif, la puteta d´enmig s´emusiona i plora llagrimetes blanques i humides numés de pensà en lu gran que és el presidén Porta. és lu més gran. i és que el seu darré triumfu .... anadins i anafora del estadi ha estat més que Guluriós. a véra, jo de sinsero, que el felisito per aquesta aspatarrán i aclaparadora victòria ante la baja sosi-edat del paletolítico. jo, aqui donde me vén, como me dic Tomeu Borrego que le estrecho la mano de felisidat consumida por su enorma labor sosial encarando estos pequeñillos pomblemas de un modo y manera tan ferborossos. snif. presi, m´achanollo deban de vós i canto l´himne de l´alegria con un sinpar goso!
.
- aquet capgrós am brotesillos medio nasis, tanbé algo radical i medio okupa que tenim anal palco del fumbol clum basalon fa la ceba tasca, no creguin. are, aquet està més net de porvo i paja... que per achò en va milló vestit, tal com currespón a l´esacta mida de les coses naturals. té com més padegrí, més gla-mut, en dafinitiu, no pertenese a la tribu sino a la tribuna. darreramén tenim que aquesta mena de cultius son més codisiats pels autèntics casadós de culés i per tan, aqui en tenen el que podriem anumanà una varietat formal de manita pholloides, bastán perillossa pel verí que conté. usia milló ni mussagar-la ni tan sols pruvucar-la. por sierto, cal agafà am molta cura i dedicasió per a sota del barret no sia que esmicolem en mil pedassos aquet tan ansisadó fong de les nostres contrades. el pallo cabesón que preside el bosquesillo dels culés en tan arriba l´otóÑ cumensa a llensà esporras per tots els puestus contaminando a tot Déu; entre el coi d´espesimen aquet i els radicales de turno que porten un bidó buit per cervell anem bén servits. mitin que de tosinas verinosas en pudem trubà de mols tipus: al bosquesillo bajo, a la media muntañota i al estadio raso. asin que de von prinsipio l´anorma majoria m´afecta en forma de radicales más que osidaos per allò que en diuan a la siensia de la mico-logia (usia estudi dels primates) que no es pot matà tot el que està gras. i menos tractant-s´hi de culés. a buen saguru, el fong més parillós per la póo que me produse es la varietat pholloides per la ceba manita que arriba a tots els puestus de la forquilla asosial del clum. i per cumensà arriba anal cuarto poder comonopodiaserdeotramanera. és tremebundu. imaginint-sa bustés. ¿no es sierto? i és que per aquesta bunica rifa com qui diu hi tenim tots els boletus.
.
la intosicasión incluso es de muerte. sensa cap remei cassulà o probetià, el seu cuerpo non resiste mui mucho, potser un parellet de dies i pum. ja se poden tots bustés ajuntà en bunics grupettos en comsevol lloc del estadio que no duraran molt am aquet amvucat ficat a presidén. però els casadós ignoren que analgùn dels petits criaderus alguna espésie suelta en forma de prasiossa russellúsula amenaça l´horitzó del principal boletaira de tots els basalunistes. i és que quan les llàmines escampen les llavós y toda la semiente s´esparse de lo lindo por el cultibo asul y grana, esto ya no hai quien lo pare. en cabat, per a bolets de nova generasió (con un siclo vital de sinco anyos en el poder), se hase nesesario una reintrodusión no au-tóntona de nuevos ejenplares enserclándo a los espesímenes viejos ya conosios por todos... ni que sigui per probà que tal ens senten. ja els hi puc dir que anamí me senten fatal. sino mitin, al fin y al cabo un ruballó plurané és com un prasidén amusiunat, quan es fot a gotejà escampa llurs missèries a la resta del entorno
.

miércoles, octubre 01, 2008

el cap del gusset bailongo

.
tengo una vesina que se andará por los siento cuarenta y pico, no d´edat, tanpoc d´alsada, sino d´amplada. y de sintura pa que hablarles. la emsalén siñora me viste una talla com quell qui diu a l´engròs, i per llur grandària en metros de roba me sona com a l´ansisadora putigueta d´espesiales segunda planta de "el tall britànic". aquesta bona mullé es veu que un dia va prupusar-se reduïr pallaringas...pues no podia nà presumiendo por ahí. disen las lenguas malas que no entrava dins del seu cotchet on por sierto duia un prasiós gusset bailongo que feie les delisias del vesindario. pues si sañós, era un gusset de questos que se fican al darrera i son la mar de sinpàticos. resumta que la veina un dia baixava les escales a tota pressa que semblave que s´ensorrès l´edifisio del custat, incluso vai arribà a trucà al enstituto nasional de sismológia per la llóchica temenÇa que allò se tractès d´un terratrèmol am l´epi-sentro al sagon-tersera. jo en este sentío tenia una tremebunda póo que ens enfonsèssim tots plegats. però no. es veu que la molt beneïda tenia una sita a siegas am algún pringat del vesindario.
.
se suposa que aquesta sita era amb un señó siego porqué pa ajuntarse con la diva una de dugas: o s´havia de ser un masoca perdut o bé tenir una prasiossa cabina plena de cupons a la cantonada del carrer. allabós la mullé me va agafà el cacharro a cuatra rodas que tenia plantat deban de ca seva i tota cufolla de satisfasió am el seu gusset bailongo va nà cal nóviu a fer l´aventureta del dia. jo vinga amún i avall tafaneján anadarrera les curtinetes a veura a quin hora turnave de la ceba gruta diària daspués d´una meraballosa chornada de treball. quan tocàven les onsa ja veie el gusset bailongo arribà molt felis i cuntén am la propietària del vehicúlo treién focs pels caixals. va agafar, va sortir del cotcha que una mica més trenca la porta del cop de cua de vaca que li va endinyà... i va apujà les escales del seu piset bramando mugíos empreñadós, cosa que me va fer suspusà que aquella sita no havia anat tan bé com havia pensat. mentrastán el gusset de la finestreta del coche de la vacaburra seguia moviendo el seu seporro cabesón de isquierda a derecha tan tranquilet i com si la cosa no anès pas amb ell...
.
de repente va sonar el telèfon i allabòs en com el vai agafà se va posar la vaca de al lao enfurismada tota ella recriminando pues perqué havia fet de selestino medieval presentant-li anaquell pallo. en prinsipio pues com que no vai entendre réderé del coi de crits ensordesedores que la morsa prenyñada me fotia a la carona... i entonses fart de tot vaic penjà el aparato; per més henri al cabo d´un rato vai sentir com una sacudía a la porta del meu piset i la mol bruicha se va presentà diguen-ma que parqué l´havia penjat... que no lin turnés mai més a penjà el telefono. usia que a sobra vai rebra prupina. tot achò me passa per cicar-me anala bida dels altres ¿pues qui m´havia dit que fés de presentadó de parelletes del barrio com un consavól diario de los patrisios?. és allò que en diuen que "borricos i encare pagando el beber". pues igual se creie el muniatu amondongao aquet que ere na lucrèsia Borjan o una comsevol dibina Garsa per prendra la justisia pel seu comta! maremeva. achi que acto seguío i sens cap mena de cumtanplasions vai agafà i la vai despatchà per llà on va venir per enviar-la de nou cap al seu gusset bailongo dels putos nassos.
.

martes, septiembre 30, 2008

el hochenta por siento de los ogares no tienen protesión antivirrus

.
pues sàpigan que la meba purutasió pel coi dels virrus que té d´aguantar la cuputadora cada cop que ma mullé se seu al seu debán té de ser d´òrdago. no anià pichó bichu a la capa la terra foten-me enlaire el coi del fire- guai aquell como la sancta de turno. i a més ho fa am molta mala baba. achi com qui diu d´espresso i no ta sito. m´agafa, i la mui buarra desistala encare no sé com, el pumgrama que ting insertat a la mimòria de la pe-sé. a mi ja m´argradaria de veura´ls anatots bustés am un pumblema tal. total, daspués venen els cuatra llestos de sempra amb manifestos escridasán pels descosíos i fent-hi queixes púmbliques tal com que els señós usuarios no se purutegeixen com cal ante la amenasa oculta que se retrasmite por la ret. entonses jo els in dic que no tenen ni repajollera idea del tema, pues pa peligro real el d´una bruicha que me tocletea tó lo que no debe. entimidades incluidas ¿no es sierto? pues pa que lo vean hu que ting de suputà
.
i és que l´internete de metda pues porta tots aquets perills en forma de maldecaps familiars. are, una cosa que me va treura dels meus correspondientes ikers va ser quan ma mullé me va estirà d´un coi de cable del darrera de la truñutorres i me va puruvucà un curt-sircuit a l´angoy de la paret. si mal no recotdo l´avitasió va treura mol de fum, l´aspatacla va ser aspatarrán amb uns meraballossos focs d´art i ofici completats amb un seguit d´espurnas guluriossas am ganes de fer mal, mol mal. a mi me va dunà una chispeta cabrona anal ull daret i de resultas d´achò me va deichà guenyo. seria como hase unos sinco anyos el suséso que les relato. aquell va ser el meu primer intento de fotre un autentico antivirrus anadins del meu escritorio en forma d´un bon paño-protector... per a que la mala pecóra de turnu pues no me toqués allò que no sona. tota pracausió era bén puqueta i desda luegu vai fer una gran cosa atrinxerant-me anal meu aposento
.
i mol a pesà de tot a l´atra dia me vai llevar am aquesta nutisia tan purucupán per les llars del pais: un vuitante per sent de la poblasión intrenaùtica estan desprotegíos contra els bichos de la charcha. achi i tot ¿i que m´en diuen bustés del atra vint per sent? pues que fan bé d´agarrarse los machos i aforrallà la ceba diguinitat pasunal en forma del pugrama maca-fée de turno. mitin. si no troben els coi de virrus anadins del cacharro s´els trobaran a fora. tanseval on siguin que s´els trobaran. usia que no perdran ré per probar-ho. al tienpo. a més, tots ja sabem que de bichos sibernèticos i de bichos reales més hu menos tan s´hi dona i ja estiguin anún custat o ana l´atra de la pantalla de pasma sifanofa son igualmén de parillosus; des de quell bunic dia jo me vai adunà que estava fet tot un espesialista en cuestiones enformàticas aun mi egnorànsia enraisada i sobretot en mi profanasión d´aparells. are, nastic mol urgullós de saber defensar-me en allò que anumenen el mundillo anti-jàquer, usia el mundillo antiCretina Cuberu, anorma porfesional onde las haiga...
.

lunes, septiembre 29, 2008

l´atmosféra de la ranbleta un diumencha comsevól

.
- dons com havie pensat la ocasión la pintan subisarreta y en estas que uno recapasita pa sus adentros com fent-hi una miquete de supina-instruspasió y desda luego que es verdà aquello que disen que la felisidat es un ratico de trans-quillidat y que no hai nada como el sosi-ego, el rasposo y la pas d´esperítu. ¿no es sierto? me havia tomao un dia de asueto por la sona de los palomos, allà serca del ayuntapelas, a veura si me trubava a la tia engràsia que un dia me aconsejó de mui vuena manera y modo... disiéndome aquello que las cosas tienen de inpotànsia la que usté les conseda y que no anià més. la justa y nesesària. usia tal com raja. más que un corasón loco aquella bona mullé tenia un corasón más atrotinao que el de una er mossa mula bella, pero mucho ojo, poqué a fuersa de esperimentar con la bida pues como que me s´havia turnat méssi més forta. i jo l´admirava mui mucho. are, ni en sonbras paresia a la meva santa, que a dona de almas tomad no la guanyÑave ni la sañore mare del Silver Elstallóne aquell. la meva criatura portava un bunic bigóti, medio amostachao pero un von bigóti al fin i al cabo i no s´estava de ré, ni de incluso de ajustisiar al personal curraspunén quan calia. i sino mitin als nois del real pudrit i els seus morenillos de turno...
.
entónses como que me se aparesió en mi pemsamiemto la esfigie del sañó mestra subio en un altar dibino, achí com un san tiaggo apòstol comsevól, amb un hallo d´esperança per a damún del seu cap i fent-ma que sí am el ditet. vinga amún i avall amún i avall... achi com els gussets aquets tan ansisadós que porten anadarrera mols cotchets i de forma com qui diu complíse. acto seguío me va dir que anès cap a ell, me va dir que era un enviao del dibino selestial y que aquell puestu on estava si mal no recuetdo era com el sétimo sielo u algo achí. jo, la veritat, al prinsipio me feie com una miquete de póo pues aquell sañó imprassiunava d´allò més, i oju, ja no diguem la ceba silueta medio espiritu-angelical. achí que chinu-chanu vai anà caminàn cap a la ceba ensigne i oriunda figureta...i am una veueta mol febleta me va dir que confiéssi anaquet meraballós clum basalone, que en cabat algo cauria a final de tanplurada i que no fóssi cap sanisu ni cap pollancredo. jo pensava (am el meu pansitmisme avi-tual de sempra), que en cabat no fariem réderé però estava amenassao... sopena de resibir guillotinasso correspomdiente de su sanctidat.
.
allò va ser un suenyo que vai tenir una d´aquestes nits del veranillu del mambrillu que are estem passán, un suenyo que semblave mich pesadilla. una vés desvelao de tan tremebundas sensasiones, ni alves ni rafamàrques, me desido por mi cuenta de no escuchar las palabrejas de potimismo del sañó mestra, pues miten utédes poqué soi como soi y poqué el de arriba me parió asin. yo no me creo las cosas hasta que no las omserbo vién omserbás y hasta que no vegi anal meu atimat clum basalone achí com uns quinsa puntets per a damún del segon a la clamsificasió del ligue pues que jo no me creuré amsulutamén réderé. i mitin que nastic ilusiunat i cufoi com un chínchul i fressu pels descosíos i tota la mandanga que bustés vulguin i més... però que no. i pum. ni siendo tan felís com amb l´anorma triumfu contra els malpartits del estadio luis Compañeros i compañia. que no i no. fins que no arribem al mes de febrerillo "el torrat" am la lliga sentensiada i ruvricada pues no. ni que vingui el noi del mundopotivo aquell a umplir-me de intima satisfasión.
.

sábado, septiembre 27, 2008

vidua purufassiunal by doña Gregoria

.
- duramte mucho tienpo se ha hablao largo y tendillo (¿tendillo?, damsgrasiat, guarru, merengue ascarós) sobre una cosa que siertamemte estubo mui mui de moda. la aparisión de la vidua purufassiunal. en mi pueblo poc més d´una vintena de dones se apuntó al método aquet previo paso a ser una verdadera mujer de almas tomad y sino se lo pregumten a una de mis elustres amigas, la germana gran de la més que meraballosa paralleta del puerto Urraca aquell com coi se digui. nosotras no teniamos dingún pomblema en ejecutar al istante las asiones que convinieran pa llevar a buen puedto nuestras humildes pretensiones ya fuera con nuestros pòpios maríos como con vesinos y resta d´amiguetes del lugar. a véra, no pretemdo desir que fuera nuestro "crirmen perfemto" pues potqué tanpoco es que la naturalesa nos pariera demasiao elegantes a l´hora de carregar-nos analgú. entonses el plec de mesures pertinéns se destinó prinsipalmente a la venda d´armamemto cassulà como machetes, destrals i gabinets del "periodico" sempra amb el basalone. la colecsión se inisiaba a poco después de resibir nuestro amado honbre la paga del curraspunén final de mes pa darle debío término allà a mediaos del siguiente. ellos resibian su sobresito, nusatras resibiamos nuestro nuevo ejenplar de bunica navalla albaseteña en fasicúlos colesionables de edisión limitada. un atra cosa es el momento presíso pa darles nesesàrio estreno.
.
es sierto que nadie nase aprendía y menos serbidora, pero no ostante y aqui donde me vén, soi una devorradora de honbres, i tanmefa que siguin basalunistes u del raial pudrit. sobretodo que cuenten con tres putetas bien desarrollàs, en espesial la denmédio. pa cuando me haiga dejao el sobresillo con la paga, la llibreteta del banco o la carterita con las bisas ya sirà cosa mia aquello de sepillarlo de la mejor manera possible. con alma blanca o bien alma de juego. eso me lo dejan al asar. deseo que compendan que en estos casos lo impotante no es el metódo escogío pa liquidar al desgrasiao de turnu si non a como se llega al resultao final, més u menos como la teoria de la transitibidat entre tres puntos: la pareja antigua y la fullana. sepan que yo a pesar de tener entre pit i pota unos sién anyos malcontaos... cuando pico es que pico de berdá i alasoras és quan jo fai pupa de dabó. anaquet cas yo ejerseria de fullana destrossa-parrejas, asin de mata al Harry de turno, com una dona de bon viure encare que de pitchó veure, y aùn no teniéndome apenas en pie, por lo menos miren, una que lo intentaria. el resto quedaria pel capullu a qui li toquèssin els numarets d´aquesta rifa tan bunica. pero como bien se dise por áhi, la intensión sienpre es lo que cuenta tot i que oju, el mundo en que bibimos pues no es presisamén un glosario de anhelos sino més bé de realidades pràticas. en dafinitiu, estem dins una jodía sosi-edat en que apenas no queda puestu per les viduas purufassiunals com sarvidora i achò se miti per von se miti és inchús
.

viernes, septiembre 26, 2008

jo vai tiesu com un Rocopót... (excerpt)

pues a véra, que coi, que no ting ganes d´estirà la puteta parqué no me dón la ganeta i pum. ¿qué parqué? pues llóchicamén parqué ting como muñoñas variàs. un ser edílico com sarvidó, el que jo vuldrie és de descansà anaquet repriménte dia de divendras de la merséde... móntese al carro y no la menee. achí pues he desidit com que penjo aquet bunic alhora que amutiu tuchet dadicat anala meba aumil, tendra i antranyÑñabla figureta de sosio peÑista; oju, i bén urgullós i cufoll de ser-ho, pues ¿que siria el notrabarsalone sense les penyes basalunistes? pues avidén, un anorma niu de maduixas ferótchas i escasamén amutives. com diuan "sé la ví".
.
dicholocual lanso por abandoná y dispuemsta, en el ferborosso dia de la merséde... con manto en mano y capote en pota diestra... pa acto seguío desfermar mis bajos instintos carnáles y enviar els chunolls i la malaïda artrosi al dibino cuerno. aqui tenen pues, el "jo vai tiesu com un rocopót". ah, coi, que me s´ulblidave, "i que viscA barsalone". ¿que ja no és la mersedes? carai, ja no sé a von visc. por sierto sóc un cherirubot que are matei no està a delante del ordeñador. a fuersa de serles sinsero estoi contando sosios mientras consilio el sueño. milló dit, cuento compro-emisarios escogíos al asar (y me perdonen la espresión, jo no parlo pas de cremarlos).
.
.
...y como quien dise (y sino que se lo pregunten al sañó Porta), yo voi hasiendo justisia por esos mundos de Dios. bon die, soi Rocopót, el futúdo agente de la ley. soi mità maquína mità ansia ano. camino tieso com un chínchul de capa caiguda pero me gusta ligar tó lo del séso contrario que me se ponga por adelante. me parieron en la siudat de Ditróit pa defender el orden establésio y la sacrosanta justisia en la lejana urbe de basalone, cocretamemte en el clum de fumbol que lleva el nonbre de la misma. me gusta la justisia (si potser dibina milló) y desfago entuertos allà per on vai, achí com una mena de Quichót però de ferralla. menjo papilla de sereales y potitos de bleda (bledine) y formo part del sindico de greuchas asuligrana i tinc unes putetas bastán pesades; del coi de metall que arraplego entre pota i pota me cuesta tanto de moverlas que no puc am el seu putu pes. i si bien es sierto que aùn me quedan fuersas pa esto y pa mucho más, a cada dia que passa noto como el jaqueco y la maleïda artrosi se van adueñando de mi persona. el sósio es mi prinsipal preocupasión y mi omjetivo por defender allà adonde haiga falta. me creó un señor holandés. ai no, pafabó, no ere el sañó Jojan sino en Pol Ver-Jóven, sienpre a imajen y semejansa de un Sóltan Syborg. la poderosa OSP (obtusos sósios y puñaterus) fue la enpresa que me comstruyó a partir de los retales de un polisia medio acabao. el polisia cuentan que ere l´alejandro Chabarria. sepan que tengo una serie de directrises enregistradas en mi disco-dúlo pa terminar con todo tipo de violènsia en el entorno prósimo de l´amich prasidén. direntrises que a continuasión pasaré a detallarles con sumo gusto.
.
mis directivas son las siguiemtes: sañó Porta Malestruc, Al fons Godall, Albet Pirrin, ai no, paddó, me tivucat, mis directivas prensipales son las siguiemtes: serbir la verdà púmblica, protejer al inosente (y al embaucado), haser que se cunpla la llei y mai mai mai de la bida no desobedeser la òrden de un comsevol ofisial de la OSP hàntes mensionada, pues llóchicament entraria en cunflicta am allò de anar a les ufisines i detindra analgun gammarús que s´hi trobés per allà futén el burru. entónses sepan que mis juntas grinyolen de lo lindo cuando tomo posesión de mi asiento en el canpo debio a que mi estao de senectut hase que esté incluso más osidao que l´henry aquet. cuenta una leyenda ubrana que mis predesesores en el "dampeus" o en el "me siento libre" terminaron tal como les muestro en ese presioso videu que les he colgao al hilo del póts. me costa que hay sósios que se quieren de suisidar ana-sí mateixos por lo que últimamente les ofrese el clum dels seus amós. pero un sañó rocopót autèntico com jo, mai de la bida faria achò pues he sio programao per la muraneta guluriossa. asin que antes de pasar a milló bida era un ofisial de polisia servesero, pa más señas se deie àlex Murfi,y que por esos garabatos que nos depara el destino me tocó pringar con la más fea y colocarme el coi de alma-dura pa linpiar las calles que van d´aristídes mallóls fins la travassera. soi cosa seria y sepan por ensima de todo que si el basalona ens torna boichos hu que tenen de fer és agraïr am més forsa i cunvicsió tot el que aquet bunic clum fa per natrus...
.
.
Post dedicat a tots els companys i amics de la Penya Barcelonista Sant Adrià del Besòs. Sé que algú de vosaltres m´estarà llegint ;^) Tantmateix no cal que us digui que sense l´esperit de penyes com la vostra, el Futbol Club Barcelona no seria tan gran com és. No ho dubteu pas. Enric (perdona por mi cabesa loca), presi, com t´he dit fa tres hores, va per tú i olé. Visca el Barça i visca Catalunya!
.
^Emili^

jueves, septiembre 25, 2008

hola, soi rumano, juntos hasemos un gran equipo, by doña Gregoria

.
a véra. i tan. sobratot quan busté se passecha tot tiesu chinu-chanu per comsevól mercat moni- sipal del estra-ràdio basaluní. mitin, a la paradeta de ca la bagina els ansianos fem el corro de la pomme de terre (grilladeta) i petem la chorrada cada bunic matí. pues sàpigan que tenim de gafà el munaderu am molta d´esma y firmeza. en quan vaiem la distingida i sienpre elegante figureta de la sañore rumana de turno ens pusem a tramulà pels descosíos. numés feia falte veura-li el coi de carret ple de mucadós pispats al magansém del por mallór per quedar bén descansadetas. i ja no els in dic ré de la prasiosa faldiya del conjunto ni del carro del crio penjat a l´aixilla. ooh, i quan hi arriva el sañó chitanu-rumano am el palillu, el sumbreru del don juan i les patiyes arranjades a lo traidó putugués es el súmum com qui diu. entònses sàpigan que anamí me fan póo, molta póo per les cares que fan a sobre de mi: és quan me vé el canguelu i el repelús i dejo de reconsiliar el suenyo por las noches. are, no creguin, tanbé nastic acustumadeta anaquet tipo de chet-set, i més per sagons quines barriades; daspués de tot, jo penso cunvansuda mol a pesà del que diguin, que fem un gran conjunto tal com diuen "los cabesas pensantes" de la chanaralità de catañuña. en espesial jo me vai fer a la idea a l´altra dia. la resta és cosa de nà a preguntar-li anúna pobra mullé que vulia treura dinarets del cajero de cacamadrit. desda luegu que tanbé va furmà un bon equip am tres rumanesos hasta que le pegaron el consabío estirón. allabóntas van deichà de fer la rutllana pues van escampà la bória de manera surpranén i bastán suspitossa a jusgar por lo bisto.
.
i jo encare que ma pragunto que parqué. incluso la dona purtava a sobra una antranyabla dentadúda pustissa que li va caure al suelo... pues se veu que nave fluixeta...i és que tots sou una colla de criaturas malpensadas! recuetdo que a pesar de sus hochenta anyos mal contaos reclamó bastón alsado hasia el trio de desapremsivos que la asediaron. vai presensià al carré del darrera un rubatori sensa contemplasions, un marabellós ejemplar de la tersera edat perdió su pemsión com aquell ocellet perd la ceba cua... por si fuera poco de manera bill i indasén. aquella escéna me va fé de plurà. però ascoltin-ma, el metodo del "tirón al matusalón" no es el único conosío. hay de más posi no lo savian. otra espoliasión fue la cupeta d´uropa. una cupeta que era nostra. snif. una cupeta que gariebé la tucàvem am la punteta dels ditets...i el malparit d´en Tucalálan, portero de la estàtua dels Bucarets ens va tocar els pebrots de mala manera i ens va pispà l´uralluda. jo era a Savilia anadarrera la purtaria de triste recuetdo i sino le preguntan al tipo del valqui-talqui. achò no li pudien fé anal basalon i menos anen ÑúÑes que era allà, al palcu del Chànches Pis Juan. no va ser chust. no aniavía daret, ¿no troben? entónses pues me produse como resquemor y ese-tisismo formar grupetto humano am els nois del este del pelón de alséro ¿oi que m´antenan? i sinó mitin, tan ma fot. asin pues, per ruduní aqueta denúmsia vulia espusà com afechitó el tema del buarru, viciós i damsgrasiat de Chochéscu i la ceba rapugnán i ascarossa dentadura melitar tan salvácha contra su sufrío pueblo. estirà en mi solitario d´iván, vai llechí unes crórnicas aserca de este grabísimo acontesimiento allà a finales de los 80. una més per patir am aquella gent i les seves escapadetes per fugír del meraballós comunionisma. i és que anaquet asumto de la politica que dítan los mandamases, quien más quien menos sensa ser rancista pues té els seus seriossus dumtas, are, tinguin per saguro que aquell qui pensi en las puertas abiertas sensa cap desenfreno, no és més que un tanoca-verd de mucho cuidado. usia que la puta mare que vus va matriculà a tots els rumanos i més a questos d´aqui a sota i me paddonin l´espressió.
i molt de oju, demà si déu vol, aquí, a ca nostra, "l´emselén sañó flavio birriatore"
.

miércoles, septiembre 24, 2008

a bibir que son dos dias

.
a véra. a partir d´are ja no caldrà que ens purucupem de cap crisis ecunòmica ni de ré paresío. ni de los casquetes silíndricos de la vesina del tersero ni del coi del pollancredo del jefesillo de turnu. segons sembla ser una bunica pedreta de dimensiones descomunales tuparà amb la terra d´aqui a no molt de tienpo. quina anorma ilusió. mitin que jo ja me veic anala épuca dels dinos-sauríos, allà pel parqué churàsico aquell con el sielo todo encapotao y lloviendo tenpestades eléstricas a mansalva. si és que no som ré, mitin que en cabat ja no caldrà mai més que ens fem malsdecap per l´esclafamén global d´aquet jodío planeta, ni per la capa d´Usó ni per l`apujada dels hidro-car-búrrus, pues ens cremarem de golpe i quedarem bén rustidets. i la veritat amics meus es que ens hu mereixerem per maniatos i per cabritos. sinó mitin bustés. la naturalessa és mol xàvia i per tan la selesión natural hase su faena. és per achò que putsé ens eliminarà del mapa d´una manera tan vil i cubarda. com aquet mundo està tan i tan enmerdat, pues ni la pobressa ni les infermetats ni la politica ni el fumbol de nuestros obsenos corasonsitos valdran la pena. incluso ni el sexo. tots ens anirem de cap al mateix meraballós puestu. jo prego deixin de pensà en els chubileos antisipados que la cosa sembla que està al caer del sielo i mai milló dit. mol me sembla segons els meus informes de l´agensia espasial "la naxa-barça" que la pedreta de marres té uns vuitante metros de diàmatru...sifanofa cosa sufisienta per fullarnus bén fulladets. usia ni sentir hablar dels consabíos pomblemas mundanales com allò de tirar les escumbraries de la mullé allà sobre les deu de la nit.
.
por sierto, parlán del fumbol, ja podem anar espavilant-nos per guanyñà una altra copa d´uropa pues el dia del juisio final putsé incluso farà que els nostres nois s´afañin per cuncarí tan sagrado gallardón. mentrastán aquet coi d´esteroide va dunán bandasos asi como en forma de presiosas orbitas, vinga amún i avall. pero al mal tienpo vuena cara, criaturas de Déu! ja veuan que la cosa es iminente sino pal dos mil dies-dos mil onse, pues pa entre el dos mil veinte y el dos mil treinta. achò si, la terra quedarà bén bunica, achi com escapçada am un prasiós furadet en no sé sabe adonde. mitin, com ja tinc més de sien anyos, y ya lo he vivío todo, pues anami me da como igual. achò si, és l´unic que me queda per veura. usia que no cunda el paníco. turnarem a l´edat del chélo am els mamúts i otros felpúos. los meterorítos cuando arrean arrean de verdá. sepan que los sientificos son cosa séria y si se ativocan lo hasen sin malisio alguno y que no hai mal que por vien no venga y que no habrà escapatoría pa ningún elemento surbersivo de la superfisie del planeta. incluida la gent del yoya. usia que todos utédes moriràn sin piedat. lo cual tanpoco es ni bueno ni peor. are, jo el que faré a buen saguru és amagar-ma anadins d´un bidó de crudo pa acto seguío sambullirme en el fondo del mar. la ola espansiva del areolito no me arribarà. passa que si bustés s´amaguen anasota el llit pues ja saben com quedaran, com els Romarios del famós vulcà de Porromponpeya. usia que ja poden tots bustés anar estalviánt-hi per fer-se un artefacto volador i surtir disparats cap a la lluna com fan els navarricos amb el chupinaso dels san fermines o bé cunstruirse un casquet volador com el d´en Doraimón. l´enserronada que patirem sirá firme y segura, vus-hu puc garantí . tim-pachám, sóooom els neeeens de la teeerraa...mireu com les flós brillen al sooool suleeet...futrem un pet com una glaaaa que ni la puta mare superiora ens salvaráaaa. are si.
.
i oju, per a demà si déu vol: "hola, soi rumano, juntos hasemos un gran equipo".
.

martes, septiembre 23, 2008

la ruta dels catárros fins arribà a Foixch, lluis Foixch

.
lo que sí es sierto es que después de pasear el got de vinillu per ca l´ansiano, he llegao al final del dia como que tengo una vós medio robotisà asi finti-finti entre un sintetisador enlatao-metalisao y el rugío d´un lleó mut del soolòchic. la cantidat de carajillus empassaos anaquesta guluriossa jurnada basalunista amb l´amusiunán triumfu al campo del Espómtin Quichón, ha sigut més que meraballossa, i m´ha purupusiunat una anorma inspirasió a l´hora d´anà a asbufegà el pitillo de l´alegre "momo d´esquadra" de l´ajuntapelas curraspunén. allabós jo bulie de parlà del camí dels "bons homas", usia la ruta dels cátarros. tutóm sap que vivim anal pais dels catárros i are prasisamén amb l´equis-nósio de la tardó arriba tota suerte de custipats variados. i és que de refredats aniàn de mols tipus; per pusà un emsemple tenim que de la Catañuña farburossa fins al sud del pais dels amics Carpachos (persones que ens atimen desde el fondo dels seus corasones), se troba la prinsipal ruta dels catárros. aquets viajeros de l´antiguitat sàpigan van ser reprimios pel seu vil proseletismo, bé, en tot cas s´hu mereixien per ser tots una colla de burrus i maniatos i anal meu aumil judisi hurien de furmar part dels antisistema a can barsalona. entónses yo les sugiero que se agarren un mapa de la guía Cansa i se miren el sanderu de a pie, de inisio, fins la arribada a la cufolla vila de foixch. el caballé Rijkaart Tort cremada era un inquisidó de cal ampla que feie patir a los transehúntes del lugar amb els seus cumantaris com qui diu tan tècnicos i de tanta disquisisió tàtico-puritana. anaquet cami busté trubarà les misteriosses emprentes de las crussadas des de bén a prupet de Carcas-són fins no hàntes d´arribà a la capital del departamén de l´Arrevieja fransesa. entóses en mi sentío de la imaginasión yo pienso "pies pa que os quiero", i endego a cor que vols... vinga, tots cap amún en filera hindú, tot el coi de periudistes perseguíos por los enemigos crussados. siertamente tratados como elememtos sumbersibos por el poder establésio, atraviesando calles pa huir del poderoso caballero mediatíco. i anallà ens esperaba bén alegra el prasiós papinu o escarchofa per parlà una miquete amb els nostres amics contertolios....
.
jo, a véra, ma cunec per la història de la garratibadora i corprenent edat mitchàna, que els meus antepassats anumanats traginés anaven allò que s´en diu chinu-chanu arreplegán amb un bon parell de putetas a asquerra i dareta i no se cansaven mai de la bida d´anà d´escursió fent la ruta dels catárros (o sendero de gran recorrío conosido por ser una patitona parte del camino cap a San Tiaggo apòstul). pues jo anmiro com tota aquella gent tan anbulante entre emisora i emisora de ràdiu, portant un bon basté a la ma dareta, s´ens patejava els "caminillos de jerés" pels descosíos...caminán kilòmatrus i més kilòmatrus des del sut de la sierra del Cádi, comarca del alto Braguedà, fins elotroladolaserralada de los Piraneos. incluso mentre escoltava per la ràdiu al sañó Foixch, sentia com el pallo en cuestió estaba tot el ratu futén tosíos i carraspédos. si és que no pot ser. ah, i tot achò mentras opinava del seu atimat clum basalone i del resto la economía mundial. el que no s´hi pot negà és que era i és l´estreya a molts dels purugrames que se fan i desfan per aquets mundos d´en Messi; are, del gripasso tremebundo y rinbonbante que lleva ensima incluso me llegan a interrunpir pugramas, imaginint-sa. pa aprofundisar en el tema, vai trubà d´allò més amusiunàn i reumàntic com el coi de sañó Foixch ens nave esturdunán a tots els congregaos a diestro y siniesto dins "la pesera" mentra feie el seu captivadó discurset. mitin, un sarvidó és que nesesitaba un bon paraigües per escoltar-lo com cal! no anià daret! porsiguiendo con los señores catárros, ¿bustés no troban que aquella gent eren uns irraductiblas de tomo y lomo? pues per mi eren uns herois a la cassulana, uns honbre-aranyo de cap i peus i uns capità truenu a l´engròs... i oju, encare que fugissin de l´insigne cavaller Tort Cremada de Catañuña-Ràdiu (laràdiudetots) fins al Ruc-1 amb l´amic Joan Maria Póso i cumpañunia. pues sí sañós, mol a pesà d´achò per a mi eren uns justisieros, d´herrera los navarros si bustés volen pero uns anormas justisieros al fin y al cabo. en cabat sàpigan que tots aquets turistes havien de supurtà carros y carretàs amb els Jordi Costra de turnu, pues feien juntets el camino de los buenos honbres. aquells eren uns sañós cátarros que transitaban d´una emsisora a l´altra caminán arreplegadets per la Diangunal tal com si fóssin bons germanets...en el tradisiunal i ansissadó "peregrineamiento obrigado" amb burseta a l´asquena i bacúlo en mano.
.

lunes, septiembre 22, 2008

el meu humanácha a la siga-saga dels Mur

.
un atra sañó mestra al cam del rapiténca ens mostra els seus atribursios pasunals. me van fer la afotu am una pilota de drap de la marca niki fixi´s. bien. en desagravío a los últimos rumores enrededor del ultimo libro editao pel sañó Enrich, servidor quiere haserles constar que no hai dingún darecho a que se malbarate la efígie del sañó mestra. ¿bale? achi pues, are parlo jo. com en Charly Rachách. bé, les pongo en conosinmiento que astic mol però que mol cRemat, disgustao i un pelin dassansissat por toda esta sarta de injustisias vertías enrededor de la siga-saga dels Mur, que dichoseadepaso otorgaron nonbre a una casa are en ruinas. entónses sin más dilatasión pasaré a comemtar de manera pormenorisada un libro que nastic a puntet de treura anal mercat dels "encantos viejos", ya saben, se asercan pal nudico de las glorias bendesidas, tot justet a sota i a ma dreta viniendo desde el estra-radio. aún no conosco la data de la pumblicasió del meu humil llibret però tot fa supusà que sirà pa dispués de que el tregui l´amich Enrich ni que sigui per cunsidarasió i raspémta. yo entónses com qui diu, pues que miten ustédes, tanbién estoi de vuelta d´etó y más a mi edat, son sien anyos entre pota i pota i después de haber recalao por dos guarras mundiales y una de sibíl mi cuerpo no da pa más. por ello y sienpre petán la chorrada a partir de mis recalsitrantes visios barselonistas y de mis esperiensias mundanales, yo deseaba de hablarles una miquete aserca de la més que guluriossa saga dels Mur, uns grans actós, uns anormas basalunistas però per a damún damún de tot unes millós parsonas, dedicats tots ells a la preparasión tísica de moltes generasions d´espurtistes basalunistes. ante todo sàpiga busté sañó mestra que no vull per ré del món de fer-li la conpentènsia pues parqué no. lu meu és per aclarir cunseptas en vultán de cuastións relasionades am l´heraldíca i que d´atra banda pues presenten mols dubtas pels no duchaos en la materia. una materia de la cual tengo a vién de hablarles a continuasión con todo lujo de detayes. vién. prorsigo con mi pequenya historia aserca de los Mur.
.
todo comensó con las fiestas que se montaban els que feien de barones allà per l´alta cigarra, puruvinsia de lleide, como subiendo pa la sona del pallás Llucet: s´anumenaven la baronia de la saga dels Mur, condes, vizco condes i tota la pesca de bons vivants de la prestijiosa enjundia mediabal. como es de suponer tuvieron desen-dientes que bajaron pa Barsalone guluriossa, on aniavía pela i de la llarga. después de muchas generasiones de esfuerso y sobretodo de trabajo, se trasladaron pal norte d´Uropa, allà per ses illes, donde se rencarnaron en un agente secleto al servisio de su majestat. su majestat era la prassiosa madama dels guiri-tànics, isabel la segunda d´Ingla-terra. aquell noi (no els parlo de l´antic bis-prasiden del sañó Porta), tenia un pajarito como corbatín y además una lisensia pa matar tal com el sañó mestra, asin como un pistoletón pa sentensiar a sus d-tractores. pa aluego arribó un pallo que tocaba la guitarreta, en Càri Mur, pertenesiente al linaje dels Mur. pero tengan utédes en cuenta que anamí, quien me hiso más el peso fue la que va està anal seu dia ajuntada am en brus Bilis...la nuieta aquella que poco después se dejó el buñuelo al sero, na Demi Mur crec racutdà. en espesial m´argradave quan feie de purutagunista anala penícula "Els tríptics" i se desnudava sin vergúensa alguna con el primero que pillaba i tot allò que vino después com el divorsi, asétera. poc daspués vindria la proba final de que els Mur son un linage de preparadós tísics que des da farà més de sinco siglos hasen las delisias de grandes y pequenyos: levantaron muros y hasta murallones. pensin, eeeh, pensin que sus antepasaos isaron el Mur de Betlin durant la guerra freda i que poc daspués van acabà la meraballossa muralla china, que es lo que nessessita nostre coi d´equip per tal que no li fotin més tantus. i achí acaba la meva aumil ufrena flural a la siga-saga dels Mur, i de pas anal sañó mestra.
.

sábado, septiembre 20, 2008

tinc el "nap tucat" del coi de seriales que fan per "la ceba" by la cilla reprimida

.
- sàpiguen els cuatra gatets miau-miau que entren per aqui que abui no és el dia que dedico a les séries de televició, però quan arribi aquet guluriós momento la verdà, tramularàn los semientos de san Choan delspí. ¿saben que el virtuosismo de una madama desvirtuada es lo que disen vale más que el relleno d´una ensaimada? pues no me facin cas que m´hu acabo d´inventà. bé, nem al gra. pues la purutagunista de la série "nap tucat" no me fa el pes; ni ella ni el sañó metcha ni ré de ré. i are parlo molt de sério. no sé como coi se lo hasen pero me da la lleuchera imprasió que estamos hasiendo una pressiosa colecta de calabasines carcomíos en la nueba tanplurada dins la purugramasió de la ceba. pero soy de mayor y no tengo ganas de entrar en amsurdas guerras con el entente púmblico... asin que me desviaré del tema. esta er mossa noche yo pretemdía de hablar de la libertat de erecsión en nuestras bidas. pues sembla ser que no tanim sulusió. a véra, mi intensión es haserles entender que el lliura daret a ascullir dependiendo de sus gustos es cosa el-emental en nuestras atrotinadas bidas. usté coje, se mira anal aspeju del cuarto-baño y se auto-comfiesa. es coja usté mejor, chuclada o en ampolla de tres cuartos pero me haga el fabor de escoger bien. pa empesar diré que de libre soi lo justillo y lo nesesario, ni muy mucho ni demasiao poco. y es que de que enpiesa el dia hasta que llega el triste anocheser nos mobemos en rasón de las erecsiones pesonales. bamos, debo de eregir esto u aquello, allò me va milló que achò, asétera.
.
- no és currecta. ¿que parqué? pues parqué no. nostrasiñó fue harto injusto con nosotros al hasernos a los modtales puchinellis de la reialitat. quins santos b-moles! no habriamos de tener que eregir tanto pues cansa lo súllo; i d´espiritualitat i de carinyu el justo y nesesario amic tot- pudarós. i no vegin com. imajinense utédes si les hablo de sien mil erecsiones que hagamos hecho a la finalisasión de la chornada. inposible. semitepordondesemite. lo prefieran del derecho u del rabés. sepan que en cabat, la libertat y su prinsipio fisolófico anumanat el libre al-bodrio, son ese jués que da y quita rasónes y me remito pues por ejenplo al nuiet aquet, al asquerro. ahora el chicot riuichà es más de libre que numca hantes habia sío...pues no es inquirío por la prensa aserca de todas sus heroisidades diarias por esos campos de dios; are, si me´l miten bé, el noi es bén felís a cal Potasuna aun lesionámdose. i miten que sin enbargo anaquí, aquet es-jugadó guanyñave més calarunets. però no, no sañós, no som mai felissos pues parqué el metall no ens porta la felisitat al conpleto. i achò es com el semsa, si usté me lo prefiere esclavisao, pues mejor. allabós se creu que és algú i encare es més dasgrasiadet. en canbio si me lo quiere de libre asosiasión pues como quien dise tiene más riesgo (per allò de les malaltias venables altamente contagiosas). si tots fossim més alegras en el fondo, achi com en dabit Bidal otro gay cantaria. entóses su satisfasión no tiene parangón en el pequenyo mundo del resultón. y es justet por esa rasón que yo soi resumtadista tan am el fumbol com am la bida en lo general... ja sia anal amor u anala salut... y es motibo por el cual aqui queda pumblicado mi paraser Ú opinióm porducto de mi longeva esperiensia. el tienpo le da la rasón cuando no dispone,se la quita cuando lo tiene todo. y no hai más. are, que bisto lo bisto aquell pallu que té més libertat des que nasió es aquel santo honbre que en sa puñatera bida ha futut brote. però per achò ja estan els coi dels dentistes. per deichar-li la meraballossa muela del juisio curcada i mig purudrida anal fondo del seu bunic sobre
.

viernes, septiembre 19, 2008

no soi a-lo-peci ni nada paresío

.
- pues como que hoi me he levantao resién allà per les sis del damatí i como en viéndome en el espejillo del cuartobaño he notao como que he pardut unes cuantes cañes. ¿no troben bustés que achò és taRRibla?asin que mi espanto ha sio de ordágo y mis sensasiones de un "horrible subío de nota". acto seguío m´he pusat a tramulà com un es-pardalet d´aquets que trubem perduts en vell mich de la siutat. ¿que parqué? pues llóchicamén parqué no me vull quedà calbu ni por asomo i menos anala meba edat. miten, como que llegué a concluso que "pa" a-lo-peci cuando me salga mi presiossa calabera... pero mai hàntes en dingún caso. les pondré un emsemplo bastante entuitivo y lustrativo. mi vesino es calbu, però vamos, calbu-calbu. el bonhoma no hase demasiao tenia una profusa mata-pelo, er mossa en su calidat y esuberante en su contenío...pero como que no se la cuidava pues me la envió a fer audi-norris. resumta que con motibo de esta trista situasió la criatureta me se reprimió pues ja no podia de presumir de chicano allà por adonde iba. toda una bida arreplegán un estilo de moda, achi a lo caballo-loco per no ré... per acabà com una pumeta golden. tanto esfuerso por conservar el mocho y tan escarransía reconpensa. toda suerte de sircunstansias vensías con su meravillosa caballera pa ser poso de las cagarelas dels culoms del barri. quina pena. mitin, jo ja nastic a pum de plurà per tanta atnegasión desagradesida, encare que els perruqués encare més. és per està bén aicharit allò d´adaptar-se a les modes susials i deixà emportarse per la lleva del mini i "lo preñyat", atramen cuneguda como "quinta del perruquin". allà ni havie casos que deixaven bastán que desimchà. un bon venedó de pelucas els guès anat bé a tota aquella gent...pues hi aniavía nois que van perdra la forsa pels seus cabells
.
- qué volen que els in digui jo? pues que el tema és dassanssissadó. i oju, en cabat, i siendo d´allò més potimistes, sepan que tota la colla d´aló-pecis del meu barri tanbién cuentan con una colla de atribursios que les hase de distinsión. miten, pa algo, ni que sea pa frotar l´estovalla alhora de fer el dinar. a véra, siguem seriossos. el que passa és que aquesta gent no son vicionaris pues no aprufitan l´avi no entessa per treura-li partit a la ceba nova situasió. mitin sinó, ¿i qué tal com a buleta-villar, no es sierto? en dafinitiu, el cap no numés ens serveix per pensà, tanbé me vale pa proposionar lustro, brillo y cataguría a todas las cosas de enrededor nuestro. y es que el tema del cuero caballudo es muy expinoso. si pierde las raíses que se lo asujetan desde abajo la piel pues ya va servío que no le queda demasiao. allabós lo tiene claro (y calbo). are, jo com afisiunat a botecario lin pudria acumsellà que anès al colmado del seu carré i cumprés el "raises y putas" aquell que anunsiaban a la tele per ensabunar-se bén ensabunat. suposo que aquet remei numés li val per quan arreplega alguna caneta. daspués poca cosa sinó ré. cregui-ma. si aquet remiendo cassulà li falla pues ja sap, li pregunte anaquell detectiu del chupachup. en sério, una bona crema de puerros am pastanaga és el més adient, li passa pel careto i passi el que passi busté nutarà la difarènsia. en poco más de sinco dias me turnarà a recuperà la ceba diguinitat apostódica y bromana tan maltrecha. desda luegu, jo parlo mol de sériu, quan busté cunsideri que tenir un bon-pèl és per està cufoll i felís prengui´s aquets bons cunsells de manera ferma i sinó ja me pot deixà els seus anhelos per una milló uputunitat i cunfurmar-se am el que li queda. si, lo comfiesso que és de bien sierto, a mi ves-nieta la "pocopelo", el poc que arreplega se le cae a unas marchas forsadas que foten miedo y aún y asin, lejos de ir disiendo por ahí aquello de "jif-mi a bit of pèl, plis" anal guitarré greñúo del tersero... la nena se cunforma amb lu que té pel seu enselén estat d´anímo. i no anià més, tal com raja. i és que tan els injertos com els trasvases son cosa cubarda...
.

jueves, septiembre 18, 2008

menos gimnànsia i més idiomes. achò achò.

.
¿oi que es ansissadora la criatureta? i oju, sensa havé fet encare la malloría d´adat. por sierto, la jubaneta de marres numés arreplega uns sincuante anyets i encare segueix dunán saltirons com un canguru del sóo. mitin si està en forma la palla i lo que te rondaré morrena. per pusà un bunic emsempla, el atra dia, a la portada del diari dels pobres, aquet sélebre gasetillo que lin donen de gràtis anal treball u bé troba fet una pila a la surtida del metru anomenat "qué, qué, qué, barcha, barcha, barcha", ens feie el matí amb un aspatarrán titular on deie que cada cop estem més per la gimnàsia que pels idiomes. no futem. usia que en puestu d´apurufità les huretes lliures que lin queden en cabat el dia per coses tan buniques com aprendra idiomes (como el mio pópio), la gent i la ceba ignurànsia se desvia vilmén cap a coses tan poc pracamàtiques com l´esport bajo techo sellao. i achi anem tots plegats. mol de musclu, molta de presénsia tísica, mols bíseps i un cap de cigró. quina susietat abón vivim, marededéusañó. amb lu bunic que siria cunéicha llengües, vivas o muertas, tanseval. tenir mundológia és una cosa mol impután pues "el lugar no ocupa saver" i aqui estem més per fer culturismes al cuerpo que rendir debio culto al servei. ja dic, aviat si es que ni pudrem surtí de casa que ja trubarem a faltà el conosimiento aserca de la lengua de los hijos del Checspir.
.
i del coi del "dir" que me diuen? pues achò, paper mojado i pum. ja com deien a l´antiguitat allò del altrurismo en pro de la sapiensia i el conosimiento pues tal com raja. la nuieta aquesta estarà en bona forma tísica però entre el penjoll del braso isquierdo, la pallaringa de la puteta diestra i un michilín mich penjat per la sona antdominal i ré, tutal per a reduír-ne uns gramets de carn i turnar-se més magra de lo que està que no es poco presissamente. apa, i mol a pesà de tot la Mamonna aquesta pues ja veuan que fins fa poc se cunservaba bastán bé. però mitin, achí i tot, com una bona macadèmia d´idiomes réderé, facin-ma cas. sóu tots una sosi-edat falta de idiomas propios y ajenos... en canvio los que nos ponemos por la evolusión mitin que bé que n´astem, tots juntets anaquella saleta, tota una classe am anorma hanbre de sapiénsia, esperán quan entra la siñureta purufassora de turnu quan guix en ma escriu a la pissarreta todo su buen saver. lu milló arriba quan de repén se gira per agafà comsevol estri del pulpitre... allabós la noia s´ens reclina una miquete i ens mostra els seus atribursios pasunals en forma de mamella descompensada sensa cap vargonye. achò si, se agradese i no vegin com... al menos per a la vista pues ¿no troben que és meraballós?. i oju, sensa cap esfuerso ni nada que se le paresca. a la classe se sua amb ferma amusió cumtinguda, amb ferbor patrio i am dibino respeto cap a la tetorra de turnu. en canvio a la criatureta de Déu que va al gimnànsio del barrio la foten am pallos del seu sémso an al respemtiu vestidó sin cap intrecanbio cultural. no anià daret. va homa va. per mi ja podeu cultivà el cuerpo hijos de dios que com cultivà el servei rederé. vinga va, tanta flemsió, tan de potru i tan desarrollo dels biséps a canvi de qué? tan de culturisme i tanta poca cultura i la tita que sa tura...
.