.a véra. i tan. sobratot quan busté se passecha tot tiesu chinu-chanu per comsevól mercat moni- sipal del estra-ràdio basaluní. mitin, a la paradeta de ca la bagina els ansianos fem el corro de la pomme de terre (grilladeta) i petem la chorrada cada bunic matí. pues sàpigan que tenim de gafà el munaderu am molta d´esma y firmeza. en quan vaiem la distingida i sienpre elegante figureta de la sañore rumana de turno ens pusem a tramulà pels descosíos. numés feia falte veura-li el coi de carret ple de mucadós pispats al magansém del por mallór per quedar bén descansadetas. i ja no els in dic ré de la prasiosa faldiya del conjunto ni del carro del crio penjat a l´aixilla. ooh, i quan hi arriva el sañó chitanu-rumano am el palillu, el sumbreru del don juan i les patiyes arranjades a lo traidó putugués es el súmum com qui diu. entònses sàpigan que anamí me fan póo, molta póo per les cares que fan a sobre de mi: és quan me vé el canguelu i el repelús i dejo de reconsiliar el suenyo por las noches. are, no creguin, tanbé nastic acustumadeta anaquet tipo de chet-set, i més per sagons quines barriades; daspués de tot, jo penso cunvansuda mol a pesà del que diguin, que fem un gran conjunto tal com diuen "los cabesas pensantes" de la chanaralità de catañuña. en espesial jo me vai fer a la idea a l´altra dia. la resta és cosa de nà a preguntar-li anúna pobra mullé que vulia treura dinarets del cajero de cacamadrit. desda luegu que tanbé va furmà un bon equip am tres rumanesos hasta que le pegaron el consabío estirón. allabóntas van deichà de fer la rutllana pues van escampà la bória de manera surpranén i bastán suspitossa a jusgar por lo bisto.
.
i jo encare que ma pragunto que parqué. incluso la dona purtava a sobra una antranyabla dentadúda pustissa que li va caure al suelo... pues se veu que nave fluixeta...i és que tots sou una colla de criaturas malpensadas! recuetdo que a pesar de sus hochenta anyos mal contaos reclamó bastón alsado hasia el trio de desapremsivos que la asediaron. vai presensià al carré del darrera un rubatori sensa contemplasions, un marabellós ejemplar de la tersera edat perdió su pemsión com aquell ocellet perd la ceba cua... por si fuera poco de manera bill i indasén. aquella escéna me va fé de plurà. però ascoltin-ma, el metodo del "tirón al matusalón" no es el único conosío. hay de más posi no lo savian. otra espoliasión fue la cupeta d´uropa. una cupeta que era nostra. snif. una cupeta que gariebé la tucàvem am la punteta dels ditets...i el malparit d´en Tucalálan, portero de la estàtua dels Bucarets ens va tocar els pebrots de mala manera i ens va pispà l´uralluda. jo era a Savilia anadarrera la purtaria de triste recuetdo i sino le preguntan al tipo del valqui-talqui. achò no li pudien fé anal basalon i menos anen ÑúÑes que era allà, al palcu del Chànches Pis Juan. no va ser chust. no aniavía daret, ¿no troben? entónses pues me produse como resquemor y ese-tisismo formar grupetto humano am els nois del este del pelón de alséro ¿oi que m´antenan? i sinó mitin, tan ma fot. asin pues, per ruduní aqueta denúmsia vulia espusà com afechitó el tema del buarru, viciós i damsgrasiat de Chochéscu i la ceba rapugnán i ascarossa dentadura melitar tan salvácha contra su sufrío pueblo. estirà en mi solitario d´iván, vai llechí unes crórnicas aserca de este grabísimo acontesimiento allà a finales de los 80. una més per patir am aquella gent i les seves escapadetes per fugír del meraballós comunionisma. i és que anaquet asumto de la politica que dítan los mandamases, quien más quien menos sensa ser rancista pues té els seus seriossus dumtas, are, tinguin per saguro que aquell qui pensi en las puertas abiertas sensa cap desenfreno, no és més que un tanoca-verd de mucho cuidado. usia que la puta mare que vus va matriculà a tots els rumanos i més a questos d´aqui a sota i me paddonin l´espressió.
i molt de oju, demà si déu vol, aquí, a ca nostra, "l´emselén sañó flavio birriatore"
.
.
