.tengo una vesina que se andará por los siento cuarenta y pico, no d´edat, tanpoc d´alsada, sino d´amplada. y de sintura pa que hablarles. la emsalén siñora me viste una talla com quell qui diu a l´engròs, i per llur grandària en metros de roba me sona com a l´ansisadora putigueta d´espesiales segunda planta de "el tall britànic". aquesta bona mullé es veu que un dia va prupusar-se reduïr pallaringas...pues no podia nà presumiendo por ahí. disen las lenguas malas que no entrava dins del seu cotchet on por sierto duia un prasiós gusset bailongo que feie les delisias del vesindario. pues si sañós, era un gusset de questos que se fican al darrera i son la mar de sinpàticos. resumta que la veina un dia baixava les escales a tota pressa que semblave que s´ensorrès l´edifisio del custat, incluso vai arribà a trucà al enstituto nasional de sismológia per la llóchica temenÇa que allò se tractès d´un terratrèmol am l´epi-sentro al sagon-tersera. jo en este sentío tenia una tremebunda póo que ens enfonsèssim tots plegats. però no. es veu que la molt beneïda tenia una sita a siegas am algún pringat del vesindario.
.
se suposa que aquesta sita era amb un señó siego porqué pa ajuntarse con la diva una de dugas: o s´havia de ser un masoca perdut o bé tenir una prasiossa cabina plena de cupons a la cantonada del carrer. allabós la mullé me va agafà el cacharro a cuatra rodas que tenia plantat deban de ca seva i tota cufolla de satisfasió am el seu gusset bailongo va nà cal nóviu a fer l´aventureta del dia. jo vinga amún i avall tafaneján anadarrera les curtinetes a veura a quin hora turnave de la ceba gruta diària daspués d´una meraballosa chornada de treball. quan tocàven les onsa ja veie el gusset bailongo arribà molt felis i cuntén am la propietària del vehicúlo treién focs pels caixals. va agafar, va sortir del cotcha que una mica més trenca la porta del cop de cua de vaca que li va endinyà... i va apujà les escales del seu piset bramando mugíos empreñadós, cosa que me va fer suspusà que aquella sita no havia anat tan bé com havia pensat. mentrastán el gusset de la finestreta del coche de la vacaburra seguia moviendo el seu seporro cabesón de isquierda a derecha tan tranquilet i com si la cosa no anès pas amb ell...
.
de repente va sonar el telèfon i allabòs en com el vai agafà se va posar la vaca de al lao enfurismada tota ella recriminando pues perqué havia fet de selestino medieval presentant-li anaquell pallo. en prinsipio pues com que no vai entendre réderé del coi de crits ensordesedores que la morsa prenyñada me fotia a la carona... i entonses fart de tot vaic penjà el aparato; per més henri al cabo d´un rato vai sentir com una sacudía a la porta del meu piset i la mol bruicha se va presentà diguen-ma que parqué l´havia penjat... que no lin turnés mai més a penjà el telefono. usia que a sobra vai rebra prupina. tot achò me passa per cicar-me anala bida dels altres ¿pues qui m´havia dit que fés de presentadó de parelletes del barrio com un consavól diario de los patrisios?. és allò que en diuen que "borricos i encare pagando el beber". pues igual se creie el muniatu amondongao aquet que ere na lucrèsia Borjan o una comsevol dibina Garsa per prendra la justisia pel seu comta! maremeva. achi que acto seguío i sens cap mena de cumtanplasions vai agafà i la vai despatchà per llà on va venir per enviar-la de nou cap al seu gusset bailongo dels putos nassos.
.
.
