.
viernes, mayo 30, 2008
los amores como los binos, cuanto más biejos, mejores
.
domingo, mayo 25, 2008
bustés se creuan la meitat del que els hi cuentan?
.viernes, mayo 23, 2008
maÑñÑñÑñÑñÑñÑñÑñífico !!!
jueves, mayo 22, 2008
busté chúcha sañó prasidén. vachi tranquil home.
.
ell estarà en forma però jo hu estic més
.
miércoles, mayo 21, 2008
...todas las cosas buenas tienen un final

martes, mayo 20, 2008
el ninot diabólico de San Cugat
lunes, mayo 19, 2008
vagina kasinova, una mullé emsalén i una milló amante
sábado, mayo 17, 2008
¡¡¡ jo no aguamto les criaturas !!!
viernes, mayo 16, 2008
¿se avisinan vientos de canvio anal basalona?
jueves, mayo 15, 2008
l´aspactacla té de cumtinuà
- aquesta és la meba història d´ahí al capvemspra. uns rumàrios me van demanà anún semafóro de la siudat condal que ni que fossi per una mica de caritat guiristiana els prupursiunés pues una petitona almúnia per tirà amdaban. i jo asin de primera pues que no vai aseptà, els vai dir que no m´aguantave els meus peps..are que tingui servidó que aguantà els peps d´un altra. i és achí que me vai girà de repente i ana l´atra cantunada del carreró de deban pues vai veura una paralleta bén aicharida (homa i dona, no penseu pas malamén, ré d´un pallu i el seu micu ni cosa paresida) jugán amb un parell de boles, achí com fén una noba teoria de jochs malabars però sensa el bufó de turnu. en quet presís mumén me va passà pel meu atrutinat servei de veteranu la pussibilitat que podrien sé el caúchu i el decót que estaven agafán déria per animà als sañós cunductós que hi pululaven per la sona am un intrépid numaret i que amb permís del sañó alcalda i cumpañunia farian la delisia de grandes i pequenyos. vai umserbà aqui aonde me vén un gran númaru de capsigranys que amb cara de gammarussos miraven per la cinestra de les cebes "voitures" quell esperpento que ni l´asquerro del seus millós temps vés fet milló. a la cruïlla del paseo desgràsia i diamputasión un estremesimiento se aduenyó de mi: el fill d´isidre el cabreteny estava tocant-se les boles, però no pas les boles dels jochs de hàrte i pretisdigitasión no no, les cebes bunicas bolas i fins i tot semblave pariente del meraballós cantaor l´andreu calamares.
como quien dise estaba gratan-se els cullons, a ver, pa que conyo nos bamos a enganyar. entóses vét aqui que aquet pelúo damsgrasiat no va tenir cap sancta vargonye i me va demanà fent-me senyals desde la porta del bebe-uvas que lin dungués una llimona. prasisamén anamí que sóc de tot menos lorenso rico. bé, ni lorenso rico ni povre, qué carai, com si un sarvidó fos un Maricón-D d´aquells, si coi, com el de la gomina que encare deu sé engarcholat entre barrots per tanoca... o incluso com si un sarvidó tuBiese asiónes en el Prior-rato de San sadurní d´ano ya com els sañós que li donen al garrote i l´estaca quan arriben maldades! allabós i com tenia de sé que no me van convénser ni chens ni mique, i que com me dic tomeu jo no tenia padqué coi resoldra la buchaca ni dels rumàrios ni dels afisionats al lansamiento de buletas de culós. si no és cap incunvanién hu milló que pudrien fé és nà a visità la prassiossa redacsió de quet prestigiós diari de l´anyo de la rodrígues picó que hàntes tenia la sede en la calle talleres y ahora levitan por la plasa francécs marcià i demanà que els deichèssin publicà un anúnsio on sensa lús ni paquigràfos demanèssin un puestu de treball ni que fos a l´entradeta del parquin de l´astadi per fé neteja de vidres dels cotchas dels diremtius, jugadós, sosis i patisans de turnu. daspués quan arribèssin per la nit a sa morrada podrien presumí deban la familia i hànte la intimidat de un par de espermas, que s´han guanyñat el sou del dia sensa havé hagut de demanà a un pobra iaiu un putu duru. mitin bustés, l´horno no està per boys i si vulem que l´aspactacla segueichi rutllán pels carrés de nostra siutat hem de fé acto de contricsión i lliurar-nos de concedí almúnies a comsevol garrulu que ens foti el puto conyasso.
miércoles, mayo 14, 2008
el pumblema de nostra vestidó son els seus bicis
.
martes, mayo 13, 2008
pa mádtes y trése ni te casen ni te embauquen
-pues sí sañós. aquesta més que guluriossa dita és d´atrabanda molt avidén. pa mádtes i trése ni te casen ni te embauquen, usia que hu milló que pot fé busté és tancar-se anadins de casa ceba i no sudtí al carré fins al dia siguiemte que segons quines coses trobi igual fins i tot prèn mal. mitin si aquet és un mal dia que jo me recotdo que per aquestes antranyÑablas datas me vai casà amb la bruicha de ma siñora, per a que vechin bustés si no ting raó en achò que els cuento. tota la bida i sensa ser encare ni gran ni lliura, bé, lliura segú que no, però de gran com a mínim bastán i una mica més. entóses aquesta bunica dita del refraneru agpañól se pot aplicà a moltes coses com per posà un emsemple al fet de si busté tindrà un dia nefasto per fé l´amó u per jugà a la guti-farra. i és anaquí on bulie jo d´arribà. milló que deichi les coses imputáns de la bida per endemà no sigui que tot li vagi tuerto en lu que lin queda de dia, que sí coi, que val la pena d´esperà una miquete i no tentà a la suerte que tapóc val la pena i no és cuastió de desafiar al diavlo. asin que ni txiki ni runaldiñu he desidit de dedicar-lis anatots bustés aquesta prassiossa maludia de les cuatra bodes i un funeral pues padqué aquet gran sirco que és nostra emsistènsia no és més que achò: per un custat tenim els cassoris de turno que ens amarguen am tans malsdecap fins que anem al nostru nimchul curraspunén un cop arriba"la llamada del seÑor"...per l´atra custat...allò de tanta unió fins que "la muédte nos separe", total per acabà siendo el trist purutagunista de comsevol funeral dins la ceba bunica caicheta de fusta i amb milés de meraballossos cucs fent el seu festín paticular
.allabós sensa solta ni volta un que ja ha passat tantes penúries, pues sién anyos és per achò i molt més, no té ganes de desafià la malastruga dels refranerus com el d´abui i prefereix que ni el casin ni l´embauquin com un sañó sosi cualquiera del seu basalone i m´estimu més deichà que los acontésémentos caminin per si sol. les tradisions tan arraigades com la dels candelarios estan per acomplir-les i aquesta no podia ser menos pues entre otras cosas jo sóch un superstisiós de la bida i no m´argrade ré anà contracorriente de la meba paticular universitat com son els refranes.
domingo, mayo 11, 2008
Kil - Vil. la venCHánsa. machacà. menchar-lus.
.
- pues sàpigan tots bustés que anami no me se dona tan malamén achò del kun-fú o el kagáte. entre otras cosas soi senturión lila tirando pa morao. miten, aller estaba yo reflesionando aserca del cañibalismo y andropofagia cuamdo de repémte me se vino a la mimòria pues esta prassiossa història a sang i fétcha del cuentin tarambana aquet com coi se digui. ja poden veura asota i a jusgar por el retrato en que simulo a la sañureta Umastúrman com vai anà de cacera per les sempre bén endressades ufisines d´aristídes mallóls en busca d´un amvucat de cullo nonbre deseiaria no acordatme pero que por desgràsia me recuetdo a cada dia que passa. entonses agarraria mi catana con mi braso diestro y comensaria a tallà caps de prasidén fins a utilleru i allà no quedaria ni l´acumudadó; ni que tuviese hànte mi presémsia al pequenyo andrés Salta-montes de la sesta me produseria miedo alguno... pues tal es mi nivel en artes marsianas que no tendria ni pa empesar con el gran lluitadó de sumo en ferran Soprano. creo suponer que me apareserian sién mil diremtivos con ganas de haser rudamchas de un servidó, con la misma mala baba que los sién mil chinitos de la penícula. pueden de imajinarse la de saltos que habria en la sona de avant-llótcha amb els canapés i els sanvíchus per montera i el got de cococola embrután l´americana de turno del sañó chavié sala mastín...anaquet i anatots els seus secuáses els embiave jo a pastà fang com els elefangs...
el pincho morruno que me haria con la pequenya cabesilla del prasiden porta faria las delisias de mis envitados a mi paticular festa de aniversario y con el resto de servidunbre prepararia un postre que ni el noi de les natilles, l´amigo caúchu; esto es lo ménimo que meresen por traer anal nostru clum a la situasión que ustedes y yo estamos viviendo. allà nada más verme arribar me conoserian por "la núbia" que en su dia buscó su vengansa en la persona de "vil" y sus 88 maniacos con quienes arreglaria biejas cuentas pemdientes. la bataya seria de órdago a lo grande i consumio el acto justisiero, mi sagrado nonbre pasaria a la mero teca del clum como el sósio que tuvo los arrestos sumfisientes pa desagraviar a tota una fisió a la que van fé patí durant dos anys seguits...
.
sábado, mayo 10, 2008
àfrica
- sàpigan que mai de la bida he anat a l´àfrica pues padqué no, però achí i tot he de dils-hi que de sempra he sentit una atramsió per aquet bunic cumtinén que tenim anal otro lado del estretcho del Ginbraltà. és un cumtinén am mols paisus, am molta gent de culó (sifanofa com en samuletó), i tanbé té desiertos, chúnglas am bichus penjats del arbras i una prasiossa muntanya en vellmich del territori anumanada killo-manjarró, de més de sinc mil metrus de alta. prò hu que me fa més póo de tot aquet meraballós guirigay de cumtures, de races i de llemguatchas tribals son els pallus que porten un os clavat al nas i redueichen el cap del primé turista pringat que es perd per aquells boscos. si busté fot una passechada per alguna selva i l´agafen els aburrígens mala peÇa al teler: allà pel llençol africà nià tantes guerres entre les etníes rivals que qui no porta una llança porta una destral o un fusell de asalto venut pels cills del primer mundo. diuan les males llenguas que van enchampà anal pobra chíqui Bariguistañ i li van reduí el cap i a sobra lin van fé un vudú d´aquell en que li fotan maldisions sensa sabé per quins setsous. are, que més desgràsia que reuní en el mateich equip en Turam o el germà dulent d´en Bidal no la troba ni dins del puchero indigena. si montem una caserolada pel patit contra el mallódca me racurdaré dels mistéris del àfrica, pues ja m´imaginu al cafre sanisu de torn punchán a tot kiski en la figureta del mateich noi dels rimchuls.
.els sulús del àfrica van am plomas, am llances, am escúos de cares molt lléchas i poden purtà ana sobra lluis-mascaretes (sienpre con el baselona). usté ya puede correrse to lo que le dé la gana y más, que els moreniyos dels cullons corren encare més i como le enganchen le joderan y mucho de la pupa que le haran. aquesta gent no van am tunteries ni se anda con txikitas. punchan el coi de flecha en el primer trasero que arrepleguen i com ja va dí un parent de la tribu dels que tenim aqui a basalona "corren com un benegre per guanyà lo de un blanco y en boteya..."; el popla més sélebre de la sona dels grans llachs son els Guarrin-Dongos i com ja els vie dit tenen un cabesilla esperto en vila-trancassos que va agafà el primé vuelo allà l´anyo 97 per arribà a la capital del reino d´Isabel la catódica. aquet mienbro disindente desidí que ell no turnarie pas a passà més gana i desde allabós que el tenim pululán per uns quans puestus de la pell de toro i am ganes de marchà per cunéicha territori inexplorat ja sigui al pais de la pota o bé a terres anglo-sexsones. i aquet se pot dí que és l´aumtèntic esperit aventuré dels jugadós de fumbol arribats de quet bunic cumtinén per umplí les nostres aspatarrans lligues eurupeas on fot falta gent que tingui dos putetas per córrer i un altra puteta per aguantà bé el parell de cullons que li posa nostra iaia.
viernes, mayo 09, 2008
els presemto el sañó nicanor, el selador
las orasiones de nicanor, el selador
.
.
entóses chinu-chanu un dia cogió sus bartolos y se fué a visitar al capello mallór de la diósesís, el pare Miquel Mas Turbat, i le hiso voto de comfesión desiéndole que estaba a pumtet de contraer matimónio con la ja esmentada mossa. acto seguío díjole que dejaba el ofisio de cura por el benefisio del séso, que ya estaba vién tanta castidaz i que numés pretenia sé un selador d´aquells que les buscave de bén maduretes i amb ganes de chuclà tot allò que se lin pusés per deban dels seus morrus. achò si, el mussèn tenie poca esperiènsia i per achò el pare miquel tenie els seus dumtes que el noi triumfés, però hànte todo era macanànimo i va aseptà de bon grado la situasió i li va desitchà sort anala ceba noba etapa de mussèn selador...però libre de todo vincúlo religioso. achí achà que de bon matí i eximío de su paticular "mea pulpa", se va pusà a repartí paperetas con la seguiente anotasión: soi un cura en paru nesesitao de tener relasiones semsuales, con gran apetito por las vesinas de la purvinsia, lo hago de gràtis, perferentemente a horas convenias i netejo amb mochu, llengua i tot el que faci falta. al sañó Nicanor le salieron ninyas a carretadas i ensima totas maduretas... però puso las banyas a la ceba futúda purumessa...amb hu qual a partír de llabós va sé mirat am molt de reselo pel veinat, perdió a la santa nolla que se metió a monja de clapsura i fué echao de la orden capuchina.

