.- a véra, atimada udiénsia, ¿bustés se creuan la meitat del que els hi diuan, sia per teleté, per ràdiu u bé per premsa escrita? mitin, en cabat, el tema de marras de la chica martirio i un sarvidó ere més que ré pues per fé una mique de caliu i anbientillu però no ere pas varitat. oju, que hu sàpigan de hante-mano. aquet rudolfu que es quien les escribe tiene más de va-lentinu que de valentinu, ja sia al tacataca u al tran-tran. soc un homa am les mebes més que unurablas cunvicsións però am una adat més que respemtabla i és per achò que me sento més lentinu que un tractó comsevol de la cuperativa de a payès. entóses, i seguin am el tema, me vai cicà a reflemsiunà quan de repente vai dir-me a mi mateich ¿padqué no petem la chorrada aserca dels micháns cumunicatius de nostra siutat i de la resta de l´estrangé (com per emsemple madrit)? i vét aqui que me vai desidí per denumsià la quamtitat de trolas que sueltan sensa solta ni volta per sentimétro cuadrado aquets reis de la cumédia vista, llachida u parlada, uns utèntics reis de la enganyifa, i si non, ¿a que coi vé tan de fichacha i tanta mentida purudrida? a mi no me timan pues padqué jo no compro al media-marc, jo compro al colmado i vaig servit de sobras. mitin, si me pusés tot el sant dia a fer el babau o hasiendo el camarús deichant-me engañán no estaria per res curat d´espantos que me turnaria sordo i siego de lu que astic que no es ni poco ni demasiao.
.se sueltan tal camtitat d´invesilitats en forma de altas, de baichas eseteram que es perque tots plegats ens posem com boichus a cuntà cabretas, una darrera d´un altra: que si la gasetilla del espotsiempreconelbasalona, que si la gasetilla del mundopotivoinfódma..mitin, fins als mismisims cullons. hase tienpo que he deichat de creura en tanta nutisia mantidéda, en tanta pirimísia barruéda, en tanta flasedat de documentos púmblicos i pirivaos, soch ansia ano però aqui les digo que mantengo fiel a mi mesmo mi sana rigidés de mienbros, los de arriba i los de abajo. tots. però me turnat un chic agñòstico pues sento una nuvetat i ja no me la crech en amsulut; me guardo i molt de fer el tanoca beard como anyos hase, i és que un die vai dir prou i púm. usia que jo faig el que se diu una punítica de fets consomés: quan s´ha ufisialisat el tema, vai cap a la meba bunica paparera del metru a prendra-li el diari del dia. i que no m´enganyen més coi, que son sién i com ja diu el savio refranero "el diavlo conose más por rojo que por diavlo" o per diavlesa... mussolas que tenen ritmos noctúrnos i que no fan cas al capellà de la idiótsesis ni al bisba de la perro qui hi ha de la vila. anal meu pobla és en musèn Seirulu qui porta el tema, que hu sàpigan. pues si, sóch un homa de poca fe i allò que diuan mueve montañas pues no mu crech, passo dels bonafés, dels creyentes u dels elússos; achò si, que cregui qui vulgui, sarvidor, com qui diu està ja de trunada. i per allò que els deie, els del cuatro poder o els de la burrunete miedàtica i tota la resta de buñigas de vaca no me fan cap póo ni m´enpresionan: tal com quan parlen del aigua me passe el mateich que de beserolas, de plantes putabilisadoras...i de plutoni vario estic fins meus sentenaris pebrots
.
