.- sàpigan que abui sarvidó hi nirà al sine pues a presensià la bunica estrena del mundo mundial del cuarto-capitúlo de la nissaga de l´homa del barret i el làtigu. achí que facin el fabó de no mulestar-me en amsulut a partí de mitchatarda pues padqué estaré medrando por diangunal-mar a la reserca de la meba entradeta per veura aquesta prassiossa panicula de l´Espil vérd i del pato Lucas. a mi me cau força bé aquet noi, coi, el chorch Jarrison Foc, ja des que feie aquell papé en que representava al cunductó de l´alcói milenario. encluso me recuetdo del seu nom padqué el relaciono i molt am el meu atimat prasiden del basalone: en Jan més sólo que la una (i que les dugas). per entóses ja me vai afisiunà a la serie de les avanturas del acreólogo am l´auca parduda a la que tanbé empaitaven els nasis. pues han passat ni més ni menys que trenta anyos desde allabós i ja poden veura com al pobra actó se li cau la pell a tiras; com se sol dir, s´està descujaringan a marchas fursadas sense volta enrera, i és que oju, va camino dels setanta el nuiet aquet. ja m´estic ensumán veura al sañó mestra, por sierto més jubanet que l´amic Jan sólo, fént d´Endiana Dellóns, am el seu fuetet i el seu barret perseguiendo als dulents encamsalats pel bacó perdut. aquet bacó perdut asin a lo"baserru de oro" hi seria d´amagat anadins del tenplo maldito que està fet el nostru més que meraballós clum... des que els altras el van deichà de bén sulet. se trataba d´un tal sandru i resta de colegas que naven darrera d´una bunica calavera de vidra, que no pensin malamén, no és pas anal sañó trusco vanovich a qui me refiero; dicho lo cual, tal cosa demostra que per molt que busté es monti una història per buscà umjectas perduts el milló que pot fé és nà a l´areopuerto de basalona a vera si troba els calsutets perduts del bacó de fang.
.
i és que si aquet bonhóma està en plena forma jo no pudia de ser menos, siràn més de sién anyos de atrotinamiento a mis espardas però sigo aqui, al pie del coñón. are, el meu fuet és més curt, no tan llarg com el que porta a sobra l´aventureru aquet però passa que està massa escarransit i fot bastanta pena tanto si lo miramos de fremte como si lo miramos de medio lao. achi que desde l´ humil faristol que és el meu aspatarran bloch me purupusat de trucà a jolinbut a demanà pues un camelo parqué me posin a proba els sañós capatassus del se-tímo arte i tengan a vién el conseder me ni que sia un papé de bultu an comsevol eséna de la prósima panicula de aquet pallu. faria uns calarunets que bé m´anirian per unplir huecos dins de la meba maltrecha ecomomía domestíca. i en cabat sàpigan que no me fa cap vargonye el nà al darrera de directós i pruductós per demanà aquet puestu de treball. anaquesta bida quien no mama no llora i el amor es como el buen bino, ¿ a que no hu sabien? ¿que padqué? pues padqué mejora con el pasolosaños. però bé, are que me recotdo no era pas d´amor del que els estave parlán. per acabà aquet bunic humanacha al noi de les avemtures per mig món buscan auques perdudas enmich del desierto, calses dibinos que si el tasta el pot deichà mig garrulu...i como sino tuviera usté sufisiente visitán coves que estan a sota terra plenes de galifardeus i vagonetas que semblen montanyes russas. un servidó els acunsella a que vagin al sine a veura aquesta estrena de l´Endiana, a vera si el númaru d´arrugas per desi-métro cuadrado de pell sa mutiplicat per deu..
