- aquesta és la meba història d´ahí al capvemspra. uns rumàrios me van demanà anún semafóro de la siudat condal que ni que fossi per una mica de caritat guiristiana els prupursiunés pues una petitona almúnia per tirà amdaban. i jo asin de primera pues que no vai aseptà, els vai dir que no m´aguantave els meus peps..are que tingui servidó que aguantà els peps d´un altra. i és achí que me vai girà de repente i ana l´atra cantunada del carreró de deban pues vai veura una paralleta bén aicharida (homa i dona, no penseu pas malamén, ré d´un pallu i el seu micu ni cosa paresida) jugán amb un parell de boles, achí com fén una noba teoria de jochs malabars però sensa el bufó de turnu. en quet presís mumén me va passà pel meu atrutinat servei de veteranu la pussibilitat que podrien sé el caúchu i el decót que estaven agafán déria per animà als sañós cunductós que hi pululaven per la sona am un intrépid numaret i que amb permís del sañó alcalda i cumpañunia farian la delisia de grandes i pequenyos. vai umserbà aqui aonde me vén un gran númaru de capsigranys que amb cara de gammarussos miraven per la cinestra de les cebes "voitures" quell esperpento que ni l´asquerro del seus millós temps vés fet milló. a la cruïlla del paseo desgràsia i diamputasión un estremesimiento se aduenyó de mi: el fill d´isidre el cabreteny estava tocant-se les boles, però no pas les boles dels jochs de hàrte i pretisdigitasión no no, les cebes bunicas bolas i fins i tot semblave pariente del meraballós cantaor l´andreu calamares.
como quien dise estaba gratan-se els cullons, a ver, pa que conyo nos bamos a enganyar. entóses vét aqui que aquet pelúo damsgrasiat no va tenir cap sancta vargonye i me va demanà fent-me senyals desde la porta del bebe-uvas que lin dungués una llimona. prasisamén anamí que sóc de tot menos lorenso rico. bé, ni lorenso rico ni povre, qué carai, com si un sarvidó fos un Maricón-D d´aquells, si coi, com el de la gomina que encare deu sé engarcholat entre barrots per tanoca... o incluso com si un sarvidó tuBiese asiónes en el Prior-rato de San sadurní d´ano ya com els sañós que li donen al garrote i l´estaca quan arriben maldades! allabós i com tenia de sé que no me van convénser ni chens ni mique, i que com me dic tomeu jo no tenia padqué coi resoldra la buchaca ni dels rumàrios ni dels afisionats al lansamiento de buletas de culós. si no és cap incunvanién hu milló que pudrien fé és nà a visità la prassiossa redacsió de quet prestigiós diari de l´anyo de la rodrígues picó que hàntes tenia la sede en la calle talleres y ahora levitan por la plasa francécs marcià i demanà que els deichèssin publicà un anúnsio on sensa lús ni paquigràfos demanèssin un puestu de treball ni que fos a l´entradeta del parquin de l´astadi per fé neteja de vidres dels cotchas dels diremtius, jugadós, sosis i patisans de turnu. daspués quan arribèssin per la nit a sa morrada podrien presumí deban la familia i hànte la intimidat de un par de espermas, que s´han guanyñat el sou del dia sensa havé hagut de demanà a un pobra iaiu un putu duru. mitin bustés, l´horno no està per boys i si vulem que l´aspactacla segueichi rutllán pels carrés de nostra siutat hem de fé acto de contricsión i lliurar-nos de concedí almúnies a comsevol garrulu que ens foti el puto conyasso.
