carré violant d´hungrie a ma dreta, pafabó

.

- en primé lloc praguntar-me anamí mateich a quin putu coi de ment piribilechiada se li va acudí de muntà un carré a basalone am aquet nom tan indasén, tan soés i a todas lúses tan salvácha. i jo aqui pues hu cundemnu púmblicamén. vamos, aquet coi de bonhóme se va quedà bén a gusto, per no dir la mare que el va matriculà; mitin que me recotdo de l´ajunta-pelas i aqui en cabat hi tindrem guerra i de la grossa. i és que per les refarènsies que en ting d´aquet sañó hungarino ere un pobra preturbat mental, ere un viroladó parillós i un piscópata madparit com el malo del jarri el "sósio". no,tranquils que jo no me refiédo anal sósio del basalone, parlo del sañó sósio del equip la capital que tiene a la sancta señora "sibebes"como fuente prinsipal que ornamenta el sentro de la misma. deduieicho que aquet señó d´hungrie ere com una mena de maiquei jámson. putsé no tan, putsé una miquete menos, vale, d´acórt, però bé, anami no me diguin sota cap cunsepta que el molt cill de puta no era, oju, sienpre a jusgar por las referènsias llegadas a través de terseras personas un maniáto de cuidado. un pallu que nave pels cullègits de la sona alta i que se pusave a laporta a vendra caramelus de frarelopa, un monstru en vellmich dels carrés de la nostra bunica siutat tal com feie la sañore emriqueta Madtí a prinsipios de siglos en ple casc antich am els orgas de las criaturas: miÑons que la molt bruicha segrestava per guanyñar-se uns calarunets amb els que pudé tirà amdaban. bé,més u menos com fa el sañó pera asco-bar am la colla arreplegats que té al seu servei i que ens amenisen les buniques tretúlies que es fan i es desfan per totes les ràdius del dial de su emisora faborita i que jo ne tingut els cullons de sé l´unic en denunsià aquets fets tan asacaróssus i raprubablas. fets tan barrués, amuminablas i bumitius. mitin, tan u més que el mateich mandato del sañó Porta.

.

jo, a véra, si de cas a qui purtaria en presènsia del sañó aquet anumanat violante de hungrie és a ma siñora i en un mateich pacK a ma sogra i a ma impatinén cilla de vuitante anys. les agafarie i les ficarie al maleteru a totes tres agafant-les de las grenyñas, vinga cap al barri aquet de nostra sagrada siutat, un carré de la basalona muderna, un carré que quan se fa negro-noche un ja deu de tremulà de miedo. allà esperaria chinochano com un Llach "el destripadór" comsevol a que ni aparegués aquet mita más muerto que vivo, que espantés les criatures i vinga capó ubert i te les pots cumpondra´s com vulguis amich meu! son totes tevas! les tres! miti busté quina ganga que ni al caga-four aquell. resulta que el tio vol, el tio s´interessa per les tres mullés i goitin bustés el que no se poden creure: el pallo va am unes uyeres foscas, palpán les parets am un bastó, i amb un prasiós gusset llauradó com a fiel conpañero. tanbé porta a la buchaca dreta de l´americana una tira de copons de l´onse amb la terminasió acabada en el númaru nou mil cuatrasents i picu creo recordar. mitin, aquets carrés de la basalona arrelada i els seus noms...és que tenen uns ous que s´els trepitchen els mandamases, és per a que se lliguin bé els machos segons quins alcaldas, és per fer-su mirà. ¿u no? marededéusañó, nos emos bebio el entendimiento! violant d´hungrie, violant d´hungrie, busquin, busquin pel callejeru i ja vuràn si gafaràn póo! no sé abón nirem tots a parà am tant de insivisma, abusananus, creminals, pendejos, padastros...enlloc de pusà pues jo que sé, el nonbre de una minènsia com el carré de Santi asquerro. ¿oi que achò siria més pumsitiu dic jo? o rudolf va-lentinu. de noms adecuados ni han per dunà i vendra, de grans parsunatchas pumblics i que com el sañó Soriano no van pel món fént buarrades. però enlloc de pusà aquets noms, no, apa, van i ens posan dalincuénts que llevat que hu féssin amb comsevol de les tres bruiches dulentas abans esmentades tindrien tot el perdó del dibino. aquesta siutat, cada dia que passe nastic més que cumvansut, la va parí un buturut en época de l´espansió rumana...però com anaquella epóca no ni vien sueltus pels carrés de basalona ni churissus ni macarras tal vegada no passava ré d´achò!

Bruce Springsteen Videos Music Videos

amb els interessus de la llibreta de chubilasió me cunpraré un bon bastó

.

- pues mitin, hànte todo me comsidero una parsona mich reumàntica mich nostàljica. jo no sé si sirà gay o gallina prò abui ma siñora no està gens fina. està com el temps. saben bustés que de bén patitet en mis longevos suenyos en la cama de paja de la masia que me vió llegar al mundo me feie una enorma ilusió de muntar-me una putigueta pues per vendra caramelus,quicus, pipes, piruletas, asétera. en cabat bustés sàpigan que l´atra dia me va dunà per mirà la meba llibrateta d´ahorrillus que ting cuntractada a "l´escarchaparlem" i me vai enterà que els interessus que me dona a final d´anyo no me donen ni per un putu bastó am qui sostenir-me bén tieso per tal de fer les mebas avi-tuals passechades diàries per la ranvleta del meu popla. entónses me da como una mica de reumantisismo el racurdà aquells viejos tienpos en que lins deie anals meus pares que jo bulie muntà la meba putigueta i sé un sañó putigué per quan arribès a gran. allabós ressumta que ells m´hu van nega pues padqué els molt maricons me deien que am aquet negosi no tindria abón caerme muerto, que lu milló que pudria fé anala meba bida és dedicar-me a treballà al port de basalone am els estràbic dors aquells que munten aquell coi de caixes vinga cap amún vinga cap avall. mitin, feines massa dures. entre que un comsevol hijo de Dios se té de llevà a les cinc de la matinade com aquells que treballen al mercat del "bord" i daspués supurtà aquell frio que fot en plé invierno que se li queda cungelada la titola, aquet que els escriu no tenia ganes d´històries. si els meus vés-avi-vés eren uns piruleros del copó ja no els dic ré del que penso de las nuevas generasiones

.

si m´haguèssi dedicat al negosi del súcram i vés muntat una putigueta de piruletas jo crec que el triumf a la meba bida fuera estao garantisao que ni aquells señós que van fundà els chupa-chuts i que encare estan fén marquetín per les amèriques per tal de cumpensà les pérduas que tenen a d´altres mercats. jo ja m´imajino darrera el mostradó am la meba bateta blanca i atenén als nens i resta de criatures del barri i en espesial a les cebes mares padqué no dir-ho, i agafàn la busseta de súguts i pessar-la anala balánsa per después turnar-li al marrec de turnu, acarisiar-li el cap i de pas fotra una miradeta al escote de la mamà...ai ai ai paddó. suposu que al ser un autónum jo suposu que are tindria una chubilasió d´acorde am lo ingressao en los planes de pension corres-pondientes a la epóca en que tenia aquell negosi de putigué. en canvi am les malaídes nomínes lin queda una minça pemsió que fot més pena que glòria, am la que no té cap renda quan busca pues un petit rendimén pues per cumprar-se aquell bastó electrónic amb gepet-ese que acaba de surtí al mercat. achí no se pot viure. per achó, un sarvidó que se cunsidera tot un viciós-nari savia mui a siensia sierta que quan arribessin segons quines edats tots els pingúes benefisis que dunaria un empleo mai farien l´efecte d´una bona inversió en el meravallós negosi de les piruletas a granel... pues qué milló que una ensucrada bida per daspués tenir una molt dolça retirada com diria aquell

.

en sircúlos redusíos les llamaban filán-dropus

.

pues és avidén. segons la dafinisió per part de la raial acanémia de la llengua traginera, un filán -dropu és un señó u siñore que atima per sobra de tot a les parsones que l´envolten. tenim uns clars ensemples com el sañó chorch Búch o el mateich Benlàden. tanbé podriem incloura a modo d´afechitó el ductó rosado. la umanitat no se demane a canvi de ré, hans al cuntràrit, és per una caritat guiris-tiana, un respemta i un pusitivisma i capasitat cumstructiva pròpia d´un señós de asul-grana que van regalán puntets per tota la cheografía iberíca. i és que nostrius jugadós del equip del basalon son els primés filán-dropus que me se venen al cap, i com no podia ser d´altra manera el lógot d´unimséf els viene com anell al dit. bustés ni s´imajinen hu que costa tení aquet esparit altruitriste envers els nostras atimats prójims tal com diu que fem els sagrats manaméns de la llei dibina que regna en aquesta olla de cols que és el món del fumbol; i ningú mai de la bida ens agrairà lu sufisién aquet desinteresao esfuérso per ajudà a tots els equips que nesesiten como l´agua de mállo aquell empat u aquell triumfu per salvar-se. i allà on no arrive ningú arribem els basalunistas am el meraballós planté de primés espasses dispusats a deichà pedjada pel seu talán recunegut per tots els camps on arrosseguem les potes de búrru fent regalets que ni el pallo de la chemeneia...encumiablas colaborasions més própies del dia d´acsió de gràsies que d´un clum que diuan va ser fundat per dunà alegria i falisitat a una fisió que passe més dies de gana que d´atra cosa. i és aqui on els meus atimats filán-dropus mostren amb entusiasme com coi ficà la pota cap a la pilota i lluità fins l´ultim segon d´un patit per portà cupetas al clum que dona nom a la siutat

.

entónses jo me pragunto anamí mateix: si els del guglét, els del viquipédo, asetera, tenan aquesta manera de desviure´s pels atras, sirà sifanofa un estil a lo micosóf aquell del bil Gays,usia com un estil que no saps el puntet emsacte d´on se troben les veritablas intemsions pues d´aquell sañó o titusió que diuen ajudar-lo. jo dascunec de totas totas si raialmén achò que fa nostra equip pels semejantes... si rere d´aquet ajut anià una manera de vendra el pruducta final de manera que tot plegat sembli un acte sensa interesos pel vell mich. ¿oi que bustés m´antenan? pues sàpigan que jo no m´entenc...i si un serbidor no se entiende me parese mui dramatíco. des de l´avi-tasió de la meba més que aumilde morrada numés dils-hi que jo me cunec a un ànima beneída que és un auténtic filán-dropu, per més senyes té una aspatarran culecsió de utilitarios, sol nà molt cap al sud i sempra parla dels seus amics com si fossin uns "er manos" de vientre... i fins aquí puc llechí. de tal modo y manera que he llegao a la comclusión que en este pequenyo mumdo que nos rodea las animas er manas nos joden cuando menos nos lo esperamos, y ya no les hablo sobre funbol sosiedat o politíca, les hablo más allà de comsevol aspecto mundano, encluso me iria a un plano más morral que material. sino se lo pregumten al entrañabla amic súpet-lópes, que desconose del tema que les espuse, pues ni corto ni peresoso me dejó plantaos a los de una casa de tutúts pa plantarse en el enemigo d´enfremte con la intensión pues de pasar unos secretillos endustriales.

.

jo tanbé ere seguidó del grandiós Sitnei Pólla

.

- mitin que achò ja va passà fa uns dies. astic trist, moix, dasansisat i capcot pues padqué va murí en Sitnei Pólla. ¿i are que coi volen bustés que els hi digui? a mi m´argradave i molt el diremtó de sinema cómico que ere el sañó Pólla. fins hase poco que incluso protagonisó algun flín de asión am la nicol Kinman. mitin que jo el sagueicho anaquet bon hómen de quan als lejanos anyos setenta feie panicules tan buniques com per emsempla tot-si, la del quien sobrevoló el niu del cucút o la del cóndor pasa am el gran Robet Ré en fot. per no dí la de mamades d´afríca allà pel bell mich dels anys vuitante am la sempra jubaneta merril Esterp. quina bunica maludia. me recotde anún jugadó africanu que ultimamente està massa follonero i fot pacobuya per aquells meraballossos indrets. semble que el vol el futur equip del sañó Chose Murriñu. por sierto, ¿ustedes sabian que yo soi un gran patisante-afisionado del sétimo arte y ensállo? usia del sinema vull dir. pues sí sañós, sí. i sinó vagin a la mero-teca i mitin la meba déria pel fumbol clum basalone dels meus desamós. pues aquet póts és un sinser humanacha anaquet pruductó, actó i directó, vamos, un tot terreny com l´amic iaia atúrét. are, com a gran flín destaco la dels espies a les nasions unides anumenada "la interpreté", pelicula tota plena de cunspiradós com l´ansón, enemics uculs com en sandru russéits, i sañós bacós com el pancha cuntenta de San Cagat. bé, sifanofa amb tantas tapaderas que ni al gubern de la chanaralitá de catañuña. pues entónses sàpigan que va fallesí el passat dilluns am setante tres anys resién de cumplios aquesta uténtica putrum del sine d´espiunatcha i intriga cómica, un sinema mich real, mich pulític, ¿saben?

.

jo de fet buldrie destacà aquella ansisadora historia del sañó que a modo de trabelo va fer-se de passà per dona quan ere un pobra homa i tenia la intensió de triumfà anala ceba bida parsunal i purufassiunal: en Tot-si. mitin que anami me racotde une mique a ma siñore que ha venio a haser lo mismo anaquet putu món, sobratot quan la pocasolta me viene a pedir la meitat de mi pensión quando llegan los prinsipios de mes. és tan buñiga i tan indasén que ni el mateix sañó Pólla lin farie un parsunacha a la ceba trista alsada moral i marital. ¿ qué coi se pot esperà d´una fastigossa i casposa mullé que és capàs de fer al rebès del Dumstin Jofman ? enlloc de posar-se la perruca i fer de dona, lu que en donaria ella per rasurar-se el conill ansiano que té, i fotra´s una tita al aire.. enlloc d´una cana. a ella por sierto no le farian falta ni las uyeras ni el traju llampán de culó bermell, la desvergoñida se fotria un bigoti postisso i se farie de passà pel meu germà lulén per tal de fer-ma "el timo de la estampida" però en versió geriatríca. és una bruicha mantideda i am molta mala fé que merese que la estanpen contra la paret i que ufeguin les cebes restas am suflete de peramangantes. si es que no mereich ni respirà. bé, per acabà el tema del grandiós directó de sine en Sitnei Pólla, pues afechí que a parte de los pinillos fent de secundari en moltes panicules, aquet mite del setímo arte no va parà de traballà fins que el seu atrotinat cuerpo va deichà de funsiuná. per tan, des del meu aumil bloc, desitcho que el gran directó amaricà Sitnei Pólla descansi en dibina glòria selestial i faci disfrutà a San Pere amb les cebes aspatarrans pruducsions... asin en la tierra como en el sielo... mejor serán las guerras de siénsia i ficsión.

els escaletus en saben de fullà?

.

- per cumansà sàpigan que porto tota una senútria fent-ma aquesta pragunta anamí mateich. mitin que desde que tengo uso de rasón, usia gairebé mai, he pensat que si las persones que dispusem de tres putetas pudem realisà sensa cap mena d´ata-duras el manío acte semsual pues el nostra pubret escaléto, que por sierto, està bén endins de la nostra pell pues no té padqué ser difarent. jo me cunfurmaria de mas-trubarme am una missarabla turumpeta. a véra, si lu que som natrus, seres modtáles que estamos com qui diu de camino, que abui estem aquí i demà estarem allà... pudem clavar-la, ¿padqué un ser tan inusént, un ser que és tan i tan inufensiu, un ser que no pot fer mal ningú suposu padqué és bén mort... no pot fer el mateich, eh? mitin, malas lenguas diuan que els armaris de can basalona van bén plens d´aquets seres inanimaos de blanca dentatura; inclús se parla entrebastidores que se dedican a churisà purtàtils a prasidents capgrossus...no en facin cap cas, son sinples habladúrias. achò sí, jo els pruibeicho que faltin al respecte anaquestas criaturetas de Déu nostrusañó, una bunica munió d´óssus que de tota la bida han tingut un esparit bén alegra a jusgar pel prasiós videu d´aquí a sota, i emdafinitiva, els amus i sañós de nostra cuerpo gràsies als qui podem de permetra´ns el lúcsu de mantenir-nos dempeus des que naichem fins que ens trasfurmem en el escaletu de turno. si sañós si, més o menos com la mosca del sañó cafca aquell... i és que és gràsies als bunics cucuts que trubarem anadins de la prasiosa caicha de roure del nostra ataúd que els prutagunistas del tema del dia ens faran veura la trista realitat del que realment som. mitin bustés, tot plegat és massa sumrealista, tot plegat és com si fóssim uns comsevols sosis de l´antiga grada de preferent del marabellós estadi que no dona nom a réderé: per no donar nom no en dona ni a la siutat, ni al barri, ni al casal de mullés de lliure sirculasió dels vultans...ni al sementerío del barrio las córtes generales....

.

señoras de la bida, desconosco si triste u alegre, i que a jusgar pel porte que dúen a sobra encaichen de molt mala gana els pistoletassos d´aquells hómens perduts prosedentes de matit-mónios que foten més pena que goich i que busquen el plaer i la satisfamsió reprimida a canvi de quatra calarons mal comptats. bé, els calarons no sirien per ells quedi clar. un famós triu de canet deie allò que: "aqui descansen els óssus d´un que els tenie molt grossus", pues sifanofa és lu mateich en versió segle ventiú. la nit a la siutat comtal segons en diuen és llarga i fosca, plena de fantasmons, d´escaletus, de van-piros, de franky-einsteins i d´hòmens llop. i per si no hu sabien també diuen que basalona és vona si la borsa sona. pues jo no ting ni un duru per cunprubar-ho. achò si, jo vai tan bén servit que nastic fins els meus sagrats cullons, però aichí i tot no els puc pas negà que a mi fins i tot me faríe póo de surtir per aquellas sones que en diuen el estra-ràdiu; ¿que padqué? pues si la mateicha capital ja m´els posa per curbata, imaginint-se tots bustés hu que siría la sona metro-pollitana i ale-daños de la comàrca del barçalunès. achí que pusats a pensà que tots els siutadans i siutadanes de basalona fóssim uns pringats de merda que no tubieramos u tubiesemos aonde caernos muertos tal com els pubrets escalétos, pues milló ens deichèssim de fer el fantasmó d´una puñatera vegade i turnèssim al nostru particulà nímchul ansestral on segur que siriem més felissos del que som fent tanta bida susial i semsual sensa sabé per on cumensà i per on acabà. ¿i total perqué me dic jo anamí mateich? per no ré, per acabà ficant-la i encaichant-la tan malamén com podem, que inclús els escaletus que ens aguanten tota la bida hu farien molt milló... a pesà del mal que futrien a la pobra dama a la qui endullèssin un troç de fémur enlloc del maleït penjoll de coses a cent del que dispusem los santos varones, en cabat una simple pallaringa que per no tenir no té ni putu ós.
.

los amores como los binos, cuanto más biejos, mejores

.

- utédes han sentio por alguna vés aquella dicha del rifranero catellano que dise allò que "los amores son como el vuén bino, usia cuanto más biejos, mejores"? pues yo les puedo vién asegurá que esta frasesita es más bieja que el follar seadichoconperdón del padre potector que anda por los sielos protejiendo nuestros sagrados entresigos. miten si hase ya tienpo que un servidor pues visitó unos bodegones allà por la comádca del bajo pene-dés allà por la bonita villa-franca, que en su dia otrogó el santo nonbre al otrora dios del bino anumenat bacó para más señas, un gran dios i un milló prasidén. si señós si, i allabórax pues entre los garrafones del celler, olorando aquel aroma tan penetrador, me se vino de nuebo a mi imajinasión (i nunca mejor dicho) el intelijente rifranero castisso. un bino que se présie pues de tener solera i antiguitat, cualitat i perfúm, gustu i bulqué, usia sifanofa com jo, tiene más númarus a la rifa de triumfà en el esigente paladar del comsumidor a pesar de haber estao como quien dise enserronao más de sincuenta anyos dentro de un barrilete esperando que algún pirivilegiado cata d´or ensume su savor. i les digo esto por la esperiensia de haber presensiao en más de una ocazión cuán monotónos desfiles de siñós y siñóres serbios por ensima de sobrios que con gran elusión se prestan asistentes a uno de esos presiosos actos en los que la susietat catalana de clase michana ens demostra el seu hàrte y sobre todo ensallo ala hora de darle al botellòn del tinto y a la nuieta que va al darrere perdiendo tinta per més d´un. are, no me diga dinguno de utédes ni por un sólo enstante que la sorrilla de turnu (i no padlo pas de la meba més que hunurabla siñora), prefiere el añejo al jóben...pues podqué las rubitas acompañantes del vejestorio millonario siran meucas però tontas segúr no tenan un pelo.

.

pues relasionao con lo anterior,la bid és a la uba y el bino es a la ubi lo que la mujer es a comsevol amorio mal enpesao y peor acabao. oju, numés parlo a nivell d´allò que s´endiu friamente pero sin motibos personales: que sepan que no generaliso en cap mumén, tan solo hablo a nibel de mi relasión intíma y pribada con una desgrasiada malparida que en su puñatera esisténsia ha tenio más de sepa u arbustu vinícola que de dulse grano verde pròpio del emsalente manjar cuando tocan las dóse por la noche de san silbestre. i no me facin de cogombregà am rodes de mulins pues padqué no. i si tiene de algo mi siñora, acaso sirà por lo indasénte i por lo correosa, dura y retrosida que ha sio la mui buarra con quien les habla a lo látgo y hàncho de su dilatado cassorio; sepan utédes que no tan solo se vive del paladar a la hora de chuclà una guluriossa mamella... tanbién se vive de pegarle un vuén sorbete a una cupeta de von caldu...
.

bustés se creuan la meitat del que els hi cuentan?

.

- a véra, atimada udiénsia, ¿bustés se creuan la meitat del que els hi diuan, sia per teleté, per ràdiu u bé per premsa escrita? mitin, en cabat, el tema de marras de la chica martirio i un sarvidó ere més que ré pues per fé una mique de caliu i anbientillu però no ere pas varitat. oju, que hu sàpigan de hante-mano. aquet rudolfu que es quien les escribe tiene más de va-lentinu que de valentinu, ja sia al tacataca u al tran-tran. soc un homa am les mebes més que unurablas cunvicsións però am una adat més que respemtabla i és per achò que me sento més lentinu que un tractó comsevol de la cuperativa de a payès. entóses, i seguin am el tema, me vai cicà a reflemsiunà quan de repente vai dir-me a mi mateich ¿padqué no petem la chorrada aserca dels micháns cumunicatius de nostra siutat i de la resta de l´estrangé (com per emsemple madrit)? i vét aqui que me vai desidí per denumsià la quamtitat de trolas que sueltan sensa solta ni volta per sentimétro cuadrado aquets reis de la cumédia vista, llachida u parlada, uns utèntics reis de la enganyifa, i si non, ¿a que coi vé tan de fichacha i tanta mentida purudrida? a mi no me timan pues padqué jo no compro al media-marc, jo compro al colmado i vaig servit de sobras. mitin, si me pusés tot el sant dia a fer el babau o hasiendo el camarús deichant-me engañán no estaria per res curat d´espantos que me turnaria sordo i siego de lu que astic que no es ni poco ni demasiao.

.

se sueltan tal camtitat d´invesilitats en forma de altas, de baichas eseteram que es perque tots plegats ens posem com boichus a cuntà cabretas, una darrera d´un altra: que si la gasetilla del espotsiempreconelbasalona, que si la gasetilla del mundopotivoinfódma..mitin, fins als mismisims cullons. hase tienpo que he deichat de creura en tanta nutisia mantidéda, en tanta pirimísia barruéda, en tanta flasedat de documentos púmblicos i pirivaos, soch ansia ano però aqui les digo que mantengo fiel a mi mesmo mi sana rigidés de mienbros, los de arriba i los de abajo. tots. però me turnat un chic agñòstico pues sento una nuvetat i ja no me la crech en amsulut; me guardo i molt de fer el tanoca beard como anyos hase, i és que un die vai dir prou i púm. usia que jo faig el que se diu una punítica de fets consomés: quan s´ha ufisialisat el tema, vai cap a la meba bunica paparera del metru a prendra-li el diari del dia. i que no m´enganyen més coi, que son sién i com ja diu el savio refranero "el diavlo conose más por rojo que por diavlo" o per diavlesa... mussolas que tenen ritmos noctúrnos i que no fan cas al capellà de la idiótsesis ni al bisba de la perro qui hi ha de la vila. anal meu pobla és en musèn Seirulu qui porta el tema, que hu sàpigan. pues si, sóch un homa de poca fe i allò que diuan mueve montañas pues no mu crech, passo dels bonafés, dels creyentes u dels elússos; achò si, que cregui qui vulgui, sarvidor, com qui diu està ja de trunada. i per allò que els deie, els del cuatro poder o els de la burrunete miedàtica i tota la resta de buñigas de vaca no me fan cap póo ni m´enpresionan: tal com quan parlen del aigua me passe el mateich que de beserolas, de plantes putabilisadoras...i de plutoni vario estic fins meus sentenaris pebrots

.

maÑñÑñÑñÑñÑñÑñÑñífico !!!

.

- de totas formas modtes gràsies, no és per ré però ja sé que hu sóch. bé, achí bén mirat i ni que sigui de refiló un se trobe més buapu i més ansisadó que un comsevol chorch Clúnit. pues és mol avidén, a mi no me maquillan per pusar-me enfrente de tots bustés, jo poso al natural, achí com qui dirie en cuetpo i arma (i si s´escau esperit sant tanbé). a mi ni me valen els liftíngs ni els ter-siopelamientos de cap tipo, a mi no me cal plancha a vapó per suavisà les mebes bunicas adrúgas que enotrordendecosas son una de les coses que me fan més bunic de veura, pues ja saben quella dita que diu que la vellessa se troba prasisamén en la fealdat. si a sobra els dic que anamí a chúlu no me guanyñe dingú pues ja hem fet linia i vingo tal com fan els chigolós miliunaris als cansinos de arreu del món. un dia un cruspié me va ufarí jugán una patida de póquet am la colla de lataneu si vulie prendra un madtíni-seco mich achitat pero no revuerto del tó, i allabós vai aseptà. mitin, me cago en dios i en tots els sants apostuls i verjas sagrades del paraíso selestial; me va entrà tal cremó d´astòmac i un malestà anal meu atrutinat servei que encare porto la risaca a cuestas. vai anà a cal métcha i me va dír el sigüent: iaiu. busté no està pas per quets trotes, hurie de fé més raspós, prendra un parell de pastiyetas que jo lin racumanaré are i no surtí enllóc a sagons quines hores de la negra-noche que ja no té edat per fé de Cargable i nà fardán amb el traju en una ma i el cuvalibre en l´altra. si busté pensa que està fet un Clunit de la bida més val que se prepari per la muédte. achí dit de primeres que me va gafà un escalufríu profumdo, la póo que me va fotra el malparit del seguru penso que encara no me la he tret de sobra i per postras la meba señore va deichà de fullà am servidó. ¿que padqué? pues padqué encare fént el paperot de chico martini la molt pallussa feia el papé que, apurufitán l´avi no entessa, li bén currasponia: el de chica martirio

.

i parlán de chicos madtini i de chicas martirio vuldrie de fé un pum i seguit a modo d´afechitó: el pallu que jugàn a cartes pretenia de rifarse ma mullé se pot dir que tenia bastán mal gustu. si és que no som ré. tan rufià i tan cabrunàs alóra. però mitin, me va surtí malamén la jugada i no vai acumsaguí d´endullar-li a la malcriada ni a la ceba p.. mare. i per si achò fos poc vai perdra allà a sobra la taula de flepa de culó verde els pocs ahorrillus que vie fet hasiendo las amerícas i si antes ja estave arruinat...are me vie quedat pràticamén en calsutets com nostra atimat prasidén Porta. però no me vai deprimí, hans al cuntràrit, vai dir en surtir que turnaria a refer-ma, que si jugán a la lotéria no me vie dessempallegat de la molt bruicha, pues allò siria en otra ocasión i per tant no me vai desmuralisà en amsulut. vai pusarme bén recta la meba pajarita, la de abajo y la de arriva me vai treura la caspa que tenia anasobra de l´honbro achí achà com fén de subrat i li vai dir a la mullé: ascolta carinyu meu... "si no ha sio anaquesta si deu bol sirà a la prupera que et dunaré pel culo", a lo que ella me va respondra: "ascolta carinyitu meu... sirà maÑñÑñífico perdra´t d´una puta vagade de vista, ¿bale?"...i ni s´imajinan com de patitieso me vai quedà am quella mena de cunplido por parte de ella. asin que retrosedí dugas passes enrera, la vai mirà de medio lao i vai turnà a entrà al cansinu, vai demanà al camareru un vísqui am sóda, vai agità els cuatra cúbitos de yélo mal cumtats...i tot per intentà d´apagà les penes am alcuól. no me va impúdtà llechí a leti keita del envase allò tan manio i tan vosiferado por las autoridades sanitarias que diu que: "veva con moderasión, es su responsiabilitat"

.

busté chúcha sañó prasidén. vachi tranquil home.

- feie un tienpo jo veie el purugrama "busté chúcha" de l´ex-amante de la Chúlia Úteru, en Quins Puyals, purugrama que feien per"la ceba". tanbé surtia un barbúo paquiritu que li feie cumpañia, si coi si, aquell que deie que "no se pot matà tot el que és caúchu". pues are pusats a chuchà al noi aquet que semble fa de presidén i sensa cap disimulo va surtí fén el pallaringa diumencha passat, un no s´està de racumenar-li que vagi a passà uns dies ca l´amic roures no sigui que l´aicheta del mediapro se li faci curt i tingui de treura l´unimséf de les samarretes per estanpà la imatcha del prupé festival de sine équits, vera si algun dels seus jugadós fan el prutagunista an comsevol fliín.
.

ell estarà en forma però jo hu estic més

.

- sàpigan que abui sarvidó hi nirà al sine pues a presensià la bunica estrena del mundo mundial del cuarto-capitúlo de la nissaga de l´homa del barret i el làtigu. achí que facin el fabó de no mulestar-me en amsulut a partí de mitchatarda pues padqué estaré medrando por diangunal-mar a la reserca de la meba entradeta per veura aquesta prassiossa panicula de l´Espil vérd i del pato Lucas. a mi me cau força bé aquet noi, coi, el chorch Jarrison Foc, ja des que feie aquell papé en que representava al cunductó de l´alcói milenario. encluso me recuetdo del seu nom padqué el relaciono i molt am el meu atimat prasiden del basalone: en Jan més sólo que la una (i que les dugas). per entóses ja me vai afisiunà a la serie de les avanturas del acreólogo am l´auca parduda a la que tanbé empaitaven els nasis. pues han passat ni més ni menys que trenta anyos desde allabós i ja poden veura com al pobra actó se li cau la pell a tiras; com se sol dir, s´està descujaringan a marchas fursadas sense volta enrera, i és que oju, va camino dels setanta el nuiet aquet. ja m´estic ensumán veura al sañó mestra, por sierto més jubanet que l´amic Jan sólo, fént d´Endiana Dellóns, am el seu fuetet i el seu barret perseguiendo als dulents encamsalats pel bacó perdut. aquet bacó perdut asin a lo"baserru de oro" hi seria d´amagat anadins del tenplo maldito que està fet el nostru més que meraballós clum... des que els altras el van deichà de bén sulet. se trataba d´un tal sandru i resta de colegas que naven darrera d´una bunica calavera de vidra, que no pensin malamén, no és pas anal sañó trusco vanovich a qui me refiero; dicho lo cual, tal cosa demostra que per molt que busté es monti una història per buscà umjectas perduts el milló que pot fé és nà a l´areopuerto de basalona a vera si troba els calsutets perduts del bacó de fang.

.

i és que si aquet bonhóma està en plena forma jo no pudia de ser menos, siràn més de sién anyos de atrotinamiento a mis espardas però sigo aqui, al pie del coñón. are, el meu fuet és més curt, no tan llarg com el que porta a sobra l´aventureru aquet però passa que està massa escarransit i fot bastanta pena tanto si lo miramos de fremte como si lo miramos de medio lao. achi que desde l´ humil faristol que és el meu aspatarran bloch me purupusat de trucà a jolinbut a demanà pues un camelo parqué me posin a proba els sañós capatassus del se-tímo arte i tengan a vién el conseder me ni que sia un papé de bultu an comsevol eséna de la prósima panicula de aquet pallu. faria uns calarunets que bé m´anirian per unplir huecos dins de la meba maltrecha ecomomía domestíca. i en cabat sàpigan que no me fa cap vargonye el nà al darrera de directós i pruductós per demanà aquet puestu de treball. anaquesta bida quien no mama no llora i el amor es como el buen bino, ¿ a que no hu sabien? ¿que padqué? pues padqué mejora con el pasolosaños. però bé, are que me recotdo no era pas d´amor del que els estave parlán. per acabà aquet bunic humanacha al noi de les avemtures per mig món buscan auques perdudas enmich del desierto, calses dibinos que si el tasta el pot deichà mig garrulu...i como sino tuviera usté sufisiente visitán coves que estan a sota terra plenes de galifardeus i vagonetas que semblen montanyes russas. un servidó els acunsella a que vagin al sine a veura aquesta estrena de l´Endiana, a vera si el númaru d´arrugas per desi-métro cuadrado de pell sa mutiplicat per deu.
.

...todas las cosas buenas tienen un final

- En primer lugar agradecer al bueno del Cheri que me permita escribir en su bitácora personal unas lineas acerca de una de las historias más apasionantes que ha escrito la humanidad en su afán de superar todos los límites impuestos por la implacable Naturaleza. Esta aventura de lucha contra los elementos es una significada prueba de la grandeza del espíritu humano cuando es aplicado de forma positiva para la obtención de una meta por difícil que esta sea. En este sentido, la lucha en pos de conquistar el polo Sur de la Antártida en el lejano 1912 por parte de un par de intrépidos y valerosos hombres R. F. Scott y R. Admunsen, es una referencia que demuestra el cómo las cosas buenas de la vida deben elevar nuestro espíritu de autoestima y fe en nuestras propias posibilidades por muy remotas que en principio nos parezcan. En este humilde escrito me circunscribiré principalmente al comandante de la marina británica R. Falcon Scott que sabiendo cual seria su trágico destino final, no cejó en el sano empeño de conquistar la meta a la que tanto tiempo y esfuerzo habia dedicado. Si ustedes me dicen que estos pioneros de las grandes expediciones terrestres estaban algo sonados, yo desde luego no les restaré ni un ápice de razón en sus argumentaciones por otro lado bien lógicas y tangibles... pero cuando lo intrépido sobrepasa lo razonable entonces dejan de serlo... aún a sabiendas que todas las cosas buenas tienen su final. En este caso un triste final.

.

Intentaré hacer un resumen de la historia lo más ajustado posible. A principios del siglo pasado la conquista del polo Sur se habia convertido en un objetivo muy deseado por parte de aventureros que suspiraban por ser los primeros en poner los pies en el centro de esa desolada meseta de hielo y de muerte. Tanto Scott como Admunsen partieron hacia el continente a finales de 1910, cada uno por diferentes rutas. La preparación del noruego para afrontar este tipo de empresa era muy superior a la del inglés, así como el hecho de poseer una logística más optimizada para la consecución de este dificil reto... y que a la postre el tiempo demostraria cuan errado andaba el militar de la armada "on her mayestic service". Los utensilios transportados por el afamado aventurero ártico ofrecerían un rendimiento final decisivo para ser el primero en plantar la bandera en el inhóspito lugar perdido en los confines del polo, tanto por su colocación estratégica a lo largo de la larga ruta hacia el Sur, como por el uso más adecuado que tuvieron por parte de sus porteadores. A parte de todo ello si le sumamos el punto de inicio de la "pequeña excursión" de uno y de otro, las decisiones equivocada del comandante, muy orgulloso y autocomplaciente él, junto a las numerosas inclemencias del tiempo en la vía-Falcon, el resultado final es bastante comprensible. El carácter más sensible e inestable del tripulante del Terranova en relación a la frialdad del noruego harian desgraciadamente el resto. Toda la mística del esfuerzo personal basado en creencias cristianas no ayudaron en nada a Scott, con lo cual la tragedia de aquel final tan dramático se hizo más grande por las enormes dosis de heroicismo derivadas de una gran irresponsabilidad de él y del resto de sus hombres, en relación a la cautela y enorme espiritu calculador de su rival nórdico. Scott habia perdido su carrera hacia el paralelo de latitud 90º y llegó apenas un mes pasado desde que Admunsen y su equipo hubiesen arribado gastando muchas menos energías y tiempo en dicho epopéyico logro.

.

"¡Dios mío!. Este es un lugar horrible, aún más terrible por haber trabajado tanto sin obtener la recompensa de ser los primeros" .Scott

.

- La hora del regreso al campamento base situado en la base McMurdo no se podia hacer esperar, eran más de 1400 kilómetros de durísima travesia por el gran glaciar que comunicaba la meseta antártica con el mar de Ross; el viaje de retorno de los expedicionarios derrotados se haria cruel, primero, por las inclemencias del tiempo, segundo por la enorme desmoralización que supuso el haber visto como se les habian adelantado en esa conquista donde no habia lugar para el segundo puesto. Ni tan siquiera el honor o la gloria de los bien vencidos. Uno a uno fueron cayendo como moscas, las ventiscas antárticas con temperaturas que superaban los -40º y la nieve que se hundia a su penoso paso fueron enemigos que se sumaron a su desdicha final. La situación era irreversible, Admunsen ya estaba prácticamente de vuelta, sería el mes de marzo de 1912; mientrastanto, los hombres del desdichado pero intrépido inglés iban arrastrándose por la blanca meseta y después por el glaciar Beardmore, con los perros que iban desapareciendo uno tras otro y ya sin ponnis ni trineo alguno para recibir un auxilio en forma de transporte o víveres.

.

Finalmente, el 29 de marzo los tres valerosos aventureros que quedaban perecerian congelados en su tienda a poco más de 10millas de una reserva de alimentos y combustible que ellos mismos habian preparado en el largo viaje de ida. Quizá la arrogancia británica y el desconocimiento del terreno ante la meticulosidad noruega son factores decisivos para explicar bastantes cosas. No creo que sólo se tratase de una cuestión de mala suerte. La mala organización así como la falta de previsibilidad de los suyos fue un castigo y una penitencia que pagarian con la vida, pero en modo alguno era una injusticia divina como así creia el hombre de fe que era Scott. Su orgullo jamás le permitió reconocer error alguno en la planificación del viaje tal como reflejó en sus diversas cartas dejadas para la posteridad y dirigidas al pueblo británico . A pesar de todo esto, desde luego debo reconocer la enorme valentía de esta gente que con su mezcla de inconsciencia, una cierta falta de respeto por el terreno que iban a pisar y un brutal déficit de experiencia convertirian una hermosa meta.... en una de las mayores tragedias del expedicionismo moderno.

.

Nelly Furtado - All Good Things

el ninot diabólico de San Cugat

.

- daspués de esplicar mis andánsas con la rusa por el barrio gotíco, pafabó, usia la remera de los bajos sinfondos, bamos a ver si me esplico, la mujer del cojo y el tio cachas del segundo tersera coi, achò achò, aquesta no pas atra. lo desia podqué la del pimero-pimera es sorda i siega. vién, hoy pretendia hablar sobre algo que seguro les intaresará... más encluso que las ensabunadas "la ceba" del hotro dia en san Chuan d´elspí, ensabunadas dedicades anal nostra atimat i venbulgut sañó porta malestruc. asin que si s´escau, tápense todos ustédes las orejas y persignense, que hablaré del munyeco diabolíco de san Cugat. are, miten com al nostra prasidén se lin va l´olla úna i una atra vegada, de primé am el manio tema del meraballós putàtil dels nassus al seu despacho purufassiunal quisir, de segundo am les escuchas telefonícas a la riunió de la chúnta diramtiva, de tarsé diuan que am la cagebé i la sia, fins i tot la tia i cumpañunia de por medio. ¿seguim? bale. de cuarto auscultas variás des del unonimato, achi com si fóssin sonbras chinescas i sandruscas des de l´upusisió. are, las de nostra prasident son unicas, i oju, pedqué no dir- hu, una mica chulescas tanbé. sañó elefante, mire que como servidor le salga de cotrincante pa las prosimas erecsiones a ver si me se va a pillar un resfriao de pare arnau i molt señó meu. am tota la déria e-mosionante i sensurante va a tener más de un glorioso poblema querio presiden chiqui, paddó, "chuqui" bulie de dir; i al ilo de tota aquesta esbatussada per treura´l com curraspón de la ceba bunica pultrona a mi que me rejistren

.

busté creu que am aquesta bunica carona que faig pudria sé un ribal a su altura, asin a lo Jamets Bacond tal com està busté fet? ni arto bino pafabó, i are! entóses com que me va venír al meu cap allò que jo no sóc pas mediàtic, hans al cuntràri, o milló més bén dit, sóc un parsunacha del tot miedàtic en tanto i en cuanto numés nasesito de mirar-me reflexat anal espejo del meu cuarto de baño per espantar-me anamí mateich; i tot achò li dic pues més que ré per espiar-li achí am el meu pinganillo en ma. en cabat tots els sosis farem una nuvela com les del sañó brocólit aquell i si en rep amansases del fredit crúget u si li sabutechan la llócha l´astadi,no sé fins a quin púm busté en farie raspunsablas als nois de la tresera edat del entorno el clum i tot plegat. ¿oi que m´antén?

vagina kasinova, una mullé emsalén i una milló amante

.

- pues sí sañós. aqui aonde me vén, en uno de mis periplos por sonas innobles de la siutat condal conosí a una sañureta subietíca de nonbre Vagina, de apallidu Kasinova. la mui pencas era una olga sana de cuidado pues a pesar de ser una dona de von biure i de milló veure, no se pot dir que fos una pustituta ni de la bida ni de la muédte; asin que mejor dejémoslo en el termíno médio del conséto. entónses fue ese uno de mis primeros de-baneos amorossos en los que coloqué baÑas a mi sancta esposa, i tot a canvi de la jubaneta rúsa. les debo esplisitar que cuando realisé el amor de manera furtiba y sin perserbativo no estaban de moda esos penjolls que venen a les farmàcies i que tenen per nom Meho Kondónes u algu achí, anaquella épuca s´havia de ser valiente, la cosa era sertamen difisil pels hómens i la póo a gafà per contagi una infermatat veneréa era molt gran entre la baicha susietat Barçalunina. en concléto me namoré de este ermoso espe-símen venio del este, alta de estatura i guluriossa de caderas, pues para conpensar el terrible algarabío a que servidor havia estado sometío en tanto en cuamto mi sancta bujer me osequió con unas presiosa cornamenta con un amigo común de tota la bida. la primera trubada va sé en pleno barrio gotíco, sifanofa allà pel carré San Pera més bajo "el seremoniosso", usia en vell mich del casco amtiguo, una sona por siéto mui perigrosa y frecuemtada por seresos, latinkins, galls y lesvianas variadas.

.

mitin bustés, ni el sañó aquet anumanat max Mosleis, a qui li agrada tan fullà a la intimitat con icoños pornos por montera, haguès estat tan a l´alÇada como jo mateix. aquet gran capatás de la fúnmula húno junto a su amigo bernat Esquelestóne, sepan que van fuertes por la bida, son ansia anos de armas tomar, i a sobra tenen una de calerons que no s´els terminaran de pulir mai. pero a pesà de tot no estan aún a mi altura ni falta que les ase por sierto. mi entensión es que ustédes emtiendan que yo no he pretendío nunca pareser un envedioso ni tan sólo per casolitat. pero tan corcomíos como estan este par de andrajosos malnasíos, ai paddó, que del peso de sus bolsillos un dia caeran d´esquena i no habrà ni puñatero Dios que els torni a pusà dempeus; i vaya si le dan fuerte al ajetreo los desgrasiaos! oigan pot fabor, que no soi envedioso, sepan esto por ensima de todo. mitin bustés, no quisiera de imaginarme qué conyo harian con mi bieja amiga de jubentut, la Vagina Kasinova. putsé de bon cumensamén el parell de magmates tindria la desvergúensa de haserse los suecos pa luego pelársela a la fransésa, en tot cas m´impóta una sancta miétda lo que tuvieren vién a haser, eso si, sienpre que no se la hisieran a la nuieta que vai cunécha después de casarme am ma bunica i atimada mullé. jo me l´atimu molt i ni con sién adulteríos o dosiéntos gestos opsénos hemos dejao de apesiarnos. asin que omserben que mis andánsas no son ni peores ni mejores, son sinplemente diferemtes. a modo de afechitó y debio a su ejenplar fidelitat les dedico esta prasiosa musiqueta d´un noi que podria ofresernos una buena visión de tot plegat

¡¡¡ jo no aguamto les criaturas !!!

achò achò. espanteu-les, allunyeu-les i si puede ser fins i tot amagueu-les. mitin, jo no pertenesco a la crussada anti-ninyo...que dispués no se diga que soi un rasista de la bida, però és que goitin bustés, un dia de estos me la haran tan grossa que al final me asosiaré a la agrupasión de los iaios pro-lluita contra els marrecs. hàntes de aller estaba vién tranquilo en el parque de mi poblasión dando coñomónes a mis palomos cuando unos ninyos que estaban jugamdo a la pilota me tocaron la asotéa de una gardela. en eso que ni se les ucurrió de venir a solesitar-me debias desculpas por su acto a todas lúses endigno, atrós y lleno de maldat ante mi más que onorable persona. entóses vi pasar por la sona de autos a un monisipal (u auturitat cumpatén) con su gorra y con su porra y fui a denunsiar estos echos tan lamentavles. mite usté, le dije, estos ganverros a parte que son insuputablas, se pichan a sobra y ensima le hasen inposible sus estonetas de pás i sosi-ego; ninyos de Dios, que no tenen uns sañós pares que vigilen sus fichorías, uns torracullons que jugando a fumbol en la plasuleta de la vila han mareado la bola de tal forma que me la han encrostao en tota la coronilla que una mica més y me dejan estabornio. usté que es jués conpetente pa esas situasiones deveria ajustisiar a estas creaturas tan salváchas que no tienen dingún respéto por su entótno y menos si se trata de ansia anos como serbidor. métales una buena multa que les sirva como escramiento pa que no ripitan tamanya vilessa,que daspués aquets crios pujan com pujan...

.

entóses el señó ubrano me ensinuó que estava en mi prefemto derecho de esponer mis más que rasonables quejas, pues la sosiedat no debiera de permitir que se acometieran tamanyas afrentas en los jardines de nuestras siudades, con lo que acto seguio se diregió hasia la colla de galifardeus que peloteaban sobre el ajardinado séspet. el monisipal se asercó a la quitchalla meneando su porra y en gestos com qui diu bastán puruvucatius i chulescos achí a lo enjuto Gonsáles que fins i tot me va fé bastanta pena. entóses me desidí por reasionar y en acto de penedimiento fui hasia el funsionario del ayuntapelas pa desirle que esculpaba a los pequenyos mocosos, que por mi com si feie borron y cuenta nueba pues com milló, que tot estava ulblidat pardunat i condonat. el jodio del guàrdia me miró como con cara de deasafiamiento, asin com de reojo pa a continuasión y sin dinguna esplicasión más, propinarme un cop de porra al cap que mitin si vai veura el frimamento que encare me fa mal i tot. asin por ir de justisiero a lo chárles romson me llevé dos manporrasos por culpa de esos cavrones enanos: el primero fue un cop de pilota, el segundo fue un cop de fuet i no presisamente el de can tarradellas. pa terminar tan sólo deseo añiadirles que se malfien de esos ninyos se llamen torres o se llamen jaumet, sepan que a la ménima que puedan se la futrán.

¿se avisinan vientos de canvio anal basalona?

.

- pues sí sañós. aqui on bustés me veuan jo els dic que estem bén a prupet de tení el goich i la satisfamsió cumtinguda de presemsià l´arribada de vientos de canvio anal panorama asul i grana i ja saben que tota renovasió moltes vegades porta una rabulusió. per pusà un emsempla, aqui a la fotu que una colla de viga-tants ens vam fé apujats a dalt del gratasielos del roque-félar senter de la siutat de noba-llorc allà pels lejanos anys vint, sàpigan que en el fondo cap ni un de nusatras pemsàvem que la cosa de la cunstrumsió evolusionaria tanto. passat el temps un servidó torna a veura aquesta bunica imatcha de familia i pensa per endins: "mitin, pasada gariebé una senútria ja no fem els edifisis de vidre tallat i de ferru culat, hans al cuntrari, utilisem materials com més lleuchés, deichant de banda els materials pesats i caducos am que els meus cumpanys de treball i sarvidó aichecàvem aquelles obres faraoníques de l´aquitestura cotenporànea..."; allabós segú que s´han adunat del detalle que porta la foto en blanco y negro que mostra com estàvem de penjats, si fa no fa molt més que l´alÇada d´un campanar. pues jo no tenie ni póo ni vertígo pues padqué jo ting els cullons molt bén pusats i per achò vaic ser pionero en la trasfurmasió de la susiatat norda-americana, una susiatat que va ser canviada gràsies a l´amtuasió d´hómens com els cuatra arreplegats de la famosa estampeta. el pallo de la meba dareta és un cabrunàs que es va fullà a la meba primera núvia i si s´hi fixan bé, jo sóch el pringat que està al vellmich de la fotu am un paperet a les mans. tirán cap a l´atra custat hi ha un cill de puta que me va ficà baÑes molt daspués, ya de cuando los anda-míos se comensavan a utilisar en el ramo la construmsión.

.

si Déu vol s´avisinan vientos de canvio anala nostra atimada institusió com van fé els prohónvres d´aquells temps en que la bida ere tan feichuga i no teniem ni per comprar-nos un piset al camp de l´arpa. siertamente passàvem molta nesesitat. jo no vaic fé molta furtúna fent les ameríques, sàpigan que vai arreplegà uns quans calarunets i poca cosa més, calarunets que me van serví per casar-me en turnà a la meba atimada basalone. jo no ere cap dasgrasiat, are, tanpoc tenia cap inpério que diguem però el més impután és que un servidó no tenia onde caerse muédto. achí la cosa am aquells ahorrillos ma delicada situasió se va endressà penjim-penjam fins que vai ubligà a la buarra i gandula de la meba apresiada cumpanya a buscar-se la bida al ram de les cantunades. i és achí que la familia Nabarro va cumansà a aichecà mansanas de edifisios per arreu de la siutat i ja nimgú ens pudia aturà, ni els del antigament guluriós ram del tèxtil. tot va transcórra amb una gran nurmalitat fins que va arribà el sañó Ñuñes a desafià el poder de les colònies de tot el pais i és anaquí que hi van fé acte de cassori dugas families de la meba estirpe per agafà las riendas del clum que dona nom a la siutat. amb tota aquesta prasiossa història es demostra que per molt que passi el temps, quan un té els santos pebrots que ne tingut jo i a més cuenta con una embransida de cuidado, pues no se té de tenir cap póo anal futúro. sàpigan que per molt difísil que se posin els seus purublemas numés tenen d´aprendra del sañó asquerro i am tota la parafernàlia habida y por haber dediquin per sobra de tot molt esparit emprenedó (i empreñadó)...futén un cop de puñ a la taula i tirán cap amdaban, que ja vurà busté com la binagra no li fot cap falta ni aquí... ni allà.

tinc ganes de marcha pues padqué me lo pide el cuerpo, ¿bale?

l´aspactacla té de cumtinuà

- aquesta és la meba història d´ahí al capvemspra. uns rumàrios me van demanà anún semafóro de la siudat condal que ni que fossi per una mica de caritat guiristiana els prupursiunés pues una petitona almúnia per tirà amdaban. i jo asin de primera pues que no vai aseptà, els vai dir que no m´aguantave els meus peps..are que tingui servidó que aguantà els peps d´un altra. i és achí que me vai girà de repente i ana l´atra cantunada del carreró de deban pues vai veura una paralleta bén aicharida (homa i dona, no penseu pas malamén, ré d´un pallu i el seu micu ni cosa paresida) jugán amb un parell de boles, achí com fén una noba teoria de jochs malabars però sensa el bufó de turnu. en quet presís mumén me va passà pel meu atrutinat servei de veteranu la pussibilitat que podrien sé el caúchu i el decót que estaven agafán déria per animà als sañós cunductós que hi pululaven per la sona am un intrépid numaret i que amb permís del sañó alcalda i cumpañunia farian la delisia de grandes i pequenyos. vai umserbà aqui aonde me vén un gran númaru de capsigranys que amb cara de gammarussos miraven per la cinestra de les cebes "voitures" quell esperpento que ni l´asquerro del seus millós temps vés fet milló. a la cruïlla del paseo desgràsia i diamputasión un estremesimiento se aduenyó de mi: el fill d´isidre el cabreteny estava tocant-se les boles, però no pas les boles dels jochs de hàrte i pretisdigitasión no no, les cebes bunicas bolas i fins i tot semblave pariente del meraballós cantaor l´andreu calamares.

como quien dise estaba gratan-se els cullons, a ver, pa que conyo nos bamos a enganyar. entóses vét aqui que aquet pelúo damsgrasiat no va tenir cap sancta vargonye i me va demanà fent-me senyals desde la porta del bebe-uvas que lin dungués una llimona. prasisamén anamí que sóc de tot menos lorenso rico. bé, ni lorenso rico ni povre, qué carai, com si un sarvidó fos un Maricón-D d´aquells, si coi, com el de la gomina que encare deu sé engarcholat entre barrots per tanoca... o incluso com si un sarvidó tuBiese asiónes en el Prior-rato de San sadurní d´ano ya com els sañós que li donen al garrote i l´estaca quan arriben maldades! allabós i com tenia de sé que no me van convénser ni chens ni mique, i que com me dic tomeu jo no tenia padqué coi resoldra la buchaca ni dels rumàrios ni dels afisionats al lansamiento de buletas de culós. si no és cap incunvanién hu milló que pudrien fé és nà a visità la prassiossa redacsió de quet prestigiós diari de l´anyo de la rodrígues picó que hàntes tenia la sede en la calle talleres y ahora levitan por la plasa francécs marcià i demanà que els deichèssin publicà un anúnsio on sensa lús ni paquigràfos demanèssin un puestu de treball ni que fos a l´entradeta del parquin de l´astadi per fé neteja de vidres dels cotchas dels diremtius, jugadós, sosis i patisans de turnu. daspués quan arribèssin per la nit a sa morrada podrien presumí deban la familia i hànte la intimidat de un par de espermas, que s´han guanyñat el sou del dia sensa havé hagut de demanà a un pobra iaiu un putu duru. mitin bustés, l´horno no està per boys i si vulem que l´aspactacla segueichi rutllán pels carrés de nostra siutat hem de fé acto de contricsión i lliurar-nos de concedí almúnies a comsevol garrulu que ens foti el puto conyasso.

l´atimu molt amic Chusét lluis Ñúñes. am busté racuperarem nostra idiosincràsia perduda hase muchos anyos. que dios le ven diga.

el pumblema de nostra vestidó son els seus bicis

.

- vét aqui jo que pensave que ja en teniem d´equip siclista quan are descubreicho que en tenim un altre anadins del vestidó. pues ja hu va dí diumencha el noi de "los mil qui-lillos", atramén dit txiki barigistaÑ, un gran ruqueru i una milló parsona; i és aqui on jo pretenia d´arribà: nostru vestidó és un pelotón siclista, usia està ple de pilotas. al meu parer nostru pumblema no és pas de bisis ni sicloturistas sino de sinples auto-estopistas en vellmich de l´a-7 buscán un galifardeu que s´aturi per emportar-los a siutat. i sento de dir-lis que aquet és el clum dels meus desamós are per are i per achò m´adresso des del meu humil faristol al segretario témnico del basalona. entóses lins tinc de cumfessà que el meu prasidén sañó Porta a cada dia que passe va perdiendo bótox i per tan la cumfiança del sañó sosi i patisan va decreichén am el pas del temps. i va perdent bótox a medida que el cabesúo de San Cugat va guanyant l´atra bótox anala ceba bunica carona. ja saben de quin botóx els en parlo, el tema d´arrugas a la pell i els injertos que de tanto en cuanto resibe el másimo mandatario de la emtidat asul i grana. i és que tantes bicis anal vestidó estan pansint nostra prasidén que té moltes afisions però no pas la del siclisme. per lo tanto el cap de pelotón me semble anamí que té de vení del vallès ucsidental... i jo suposo té de ser un dels tres capitans.

.

pues aquet clima tan biciat ha fet que no haguem cuncarit cap títul en aquesta tanplurada i és que els jugadós buldrien tení la ceba bici per nà de casa al entrenu i del entrenu a casa sensa fer cap acte d´insivisme contra el medi ambién. son uns amantes del bícing i en aquestes estem: el sañó alcalde del ajunta-pelas hurie de premdra nota i felisità amb un humil detalle al nostru planté per aquesta forma d´actuà tan choióssa que reduse los indíses de comtaminasión dins la siutat cumtal que ni el noi de los berdes. i quan els parlo del noi de los berdes me refiero al noi aquell de la inisiativa per catañoña, aquell gamarús, si home si, un pallo més calbo que el tsubi-tsarreta i que era barbero hàntes que alcalda i alcalda hàntes que cunsellé... i cunsellé hàntes que gurró; nastic més que garratibat am tot aquet seudo enculo-chisme que acabarà am un guirigay de fortes emusions. per cumansà una que tenim bén a prupet: la e-musió de sensúra en contra del sañó prasidén...i és que el greu afer dels bicis està afectant de mala manera anala nostra gent.

pa mádtes y trése ni te casen ni te embauquen

-pues sí sañós. aquesta més que guluriossa dita és d´atrabanda molt avidén. pa mádtes i trése ni te casen ni te embauquen, usia que hu milló que pot fé busté és tancar-se anadins de casa ceba i no sudtí al carré fins al dia siguiemte que segons quines coses trobi igual fins i tot prèn mal. mitin si aquet és un mal dia que jo me recotdo que per aquestes antranyÑablas datas me vai casà amb la bruicha de ma siñora, per a que vechin bustés si no ting raó en achò que els cuento. tota la bida i sensa ser encare ni gran ni lliura, bé, lliura segú que no, però de gran com a mínim bastán i una mica més. entóses aquesta bunica dita del refraneru agpañól se pot aplicà a moltes coses com per posà un emsemple al fet de si busté tindrà un dia nefasto per fé l´amó u per jugà a la guti-farra. i és anaquí on bulie jo d´arribà. milló que deichi les coses imputáns de la bida per endemà no sigui que tot li vagi tuerto en lu que lin queda de dia, que sí coi, que val la pena d´esperà una miquete i no tentà a la suerte que tapóc val la pena i no és cuastió de desafiar al diavlo. asin que ni txiki ni runaldiñu he desidit de dedicar-lis anatots bustés aquesta prassiossa maludia de les cuatra bodes i un funeral pues padqué aquet gran sirco que és nostra emsistènsia no és més que achò: per un custat tenim els cassoris de turno que ens amarguen am tans malsdecap fins que anem al nostru nimchul curraspunén un cop arriba"la llamada del seÑor"...per l´atra custat...allò de tanta unió fins que "la muédte nos separe", total per acabà siendo el trist purutagunista de comsevol funeral dins la ceba bunica caicheta de fusta i amb milés de meraballossos cucs fent el seu festín paticular

.allabós sensa solta ni volta un que ja ha passat tantes penúries, pues sién anyos és per achò i molt més, no té ganes de desafià la malastruga dels refranerus com el d´abui i prefereix que ni el casin ni l´embauquin com un sañó sosi cualquiera del seu basalone i m´estimu més deichà que los acontésémentos caminin per si sol. les tradisions tan arraigades com la dels candelarios estan per acomplir-les i aquesta no podia ser menos pues entre otras cosas jo sóch un superstisiós de la bida i no m´argrade ré anà contracorriente de la meba paticular universitat com son els refranes.