Dani, mai t´oblidaré

Mi verdat del sábado 29 de enero del presente 2011

Actualmente la situación es la que es. Aquella gente de la concha (de la madre-espina), jamás va a poder con los nuestros ni usando toda su profunda parafernalia mediática y contubérnica competititividad ancestral en creerse sus propias mentiras...lo dije y lo reitero; el problema es que ellos se piensan que nos joden pero no pueden. Creo que la estupidez de algunos articulistas con sus artimañas de dudosa credibilidad ética y profesional llega a un nivel genómico bastante penoso. Y no hablo del famoso "adñ ganador". Tienen que auto-estimularse con lo que sea. Las historias ficticias que salen de allí a diario y en contra de nuestros intereses pues qué quieren que yo les diga, pues más bien dan pena. No hablo de la burrunete, campeona sin discusión alguna en este tipo de actos o intentos de desestabilización, también hablo de los ultra-fascistas del punto pelota. Me cago en el canal ese de la ddt. Ni punto pelota ni intereconomia, yo no conozco para nada aquello de vivir en condiciones extremas. Yo ese canal no lo pongo nunca pero me da igual, me cago y punto. Eso sí, persistirán las nieblas en el interior con ciertos claroscuros diosmediante

Bueno, lo peor para ellos es que hay un equipo de la periferia que viste de asulgrana (nordeste de la península), un auténtico conjunto en el que -los del centro-, para hacerse paripés autopropagandísticos se inventan una serie de guerras interinas en ese club: y ese club es el nuestro para orgullo de sus seguidores, como es el caso que nos ocupa, o sea servidor. Ojo, resulta que al final el as del madrit no marca ni a tiros. Pues yo que sé pero vamos, tampoco me importa un comino dado mi barcelonismo hasta la mismísima médula. Cosas que pasan. Ni soy faraón ni momia (bueno, con 103 no sé no sé), pero lo que tengo claro es que no me para ni el Josmi Mubarak Obama aquel que hay en el pais de los mussolmanes metiendo un follón de ordágo...

Y ojo, todo ello seguido por algunas cadenas al servicio del mito Fiorentino, el ser superior, divulgando simples anécdotas que aquellos elevan a la categoria de noticias trascendentales. Creo que dan bastante pena. A mi me llegan incluso a dar cierto asco, pero por fortuna he aprendido a convivir con ello. En este profundo y certero análisis que acabo de realizar observo que ellos deberian acostumbrarse a convivir con nuestro fútbol y que por más que les fastidie, "existimos, luego jugamos".

Me cago en toda esa gente "anti" i en la santa mare que els va parir, ale, ya me quedé a gusto; ahora sí estoy satisfecho de haber nacido, mi misión no es sólo ser tribunero, también redactar breves articúlos en los que descargar mi drenalina contra tanto facineroso desalmado, vive Inda o Relaña.

jo m´estimo molt als topótamos

Los hipopótamos tienen la apariencia de cerdos domésticos de proporciones exageradas. Un hipopótamo común macho puede llegar a pesar 4500 kg. Los hipopótamos enanos son mucho menores, sólo alcanzan los 270 kg. Estos animales son naturales del África. Pasan la mayor parte del tiempo dentro del agua y son excelentes nadadores. Se alimentan de vegetación acuática que obtienen del fondo de los ríos y lagos. Por lo general son de carácter pacífico, pero en la naturaleza sumamente peligrosos. Habitan en aguas infestadas de cocodrilos, los hipopótamos machos tienen que ser sumamente agresivos hacia cualquier animal que se acerque a su familia. De una mordida parten una canoa, cayendo al agua los tripulantes y los cocodrilos adquiriendo su cena... aquí els tenen al pare i el seu cillol, un qualsevol dia gris a Madrís (i que mai sigui l´últim).

yendo trompa por la vida

Bé. Molts entessos en la matèria diuen que els meus amics els elefants, porten bona sort quan dúen la trompa bén aixecada enlaire, així com pujant-la cara al vent, amb alegria i bonior, amb fermessa i dedicació, amb felicitat i trempera. Jo sóc així i em sento força identificat amb aquesta bonica bestioleta parda de la sabana africanera. Oi que són preciossos els ullals del animalet?

la vida, ese gran y a su vez terrible experimento

-

La vida, ese gran experimento, y más con Don Valeriano flamante ministro de trabajo, que a este paso el buen hombre nos va a llenar de Prozac a los humildes moradores de las arenas; y es que la cosa se prevé ciertamente durilla a lo largo y ancho de la venidera estación hivernal. A ver, yo no digo que la cosa se vaya a hundir más de lo que está que no es poco precisamente. Además ni por asomo pretendo ser negativo en mis presentes aseveraciones como tampoco es mi deseo caer en "la del árbol sin peras" (la desesperada) ni mucho menos. Asin y todo no veo la cosa económica demasiado bien sino todo lo contrario, algo chunguilla, y no pasa nada por decirlo.

.

Los alegres cantos de pirena de la clase política como algunos elementos del ejecutivo gobernante pues como que me dicen más bien poco. Suelen autodenominarse los animadores de la patria por su encanto y particular optimismo pero yo a mis edades en pocas trampas voy a caer, y menos en las de tipo político, ¿saben? Desde la presiosa capital del reino no paran de enviarnos misivas de cierta recuperación en el receso actual y en la futura salida de la crisis del mercado. Vamos, y si encima suben los tipos de interés como un humilde servidor pues mejor que mejor, que carai !!

.

Ni me los creo ni me los dejo de creer, como buenos políticos que están hechos. Resulta bien obvio que la cosa es como algo de mentirijilla, un retintín fraudulento el encanterio con el que nos intentan atraer a los míseros ilusos de la poblasión rasa. Sí, parece que la situasión reflota, amigo, créanos, bla bla bla. Miren, que aminore o empeore ya no está en nuestras despellejadas manos, eso ya depende de la estación del año en que nos hallemos, algo similar a las mareas o al devenir del Guadiana. Vamos,el paro tiene un efecto similar al de una marejadilla en noches de plenilunio. En un futuro no muy lejano pienso que nos aficionaremos a comprar islotes perdidos allende los mares; más que nada pa tratar de aislarnos de tanto enredo de tipo informativo que nos regalan.

'con el cuchillo en los dientes' pel cheriarnau

Carta auberta. Molt rebé apreciat Sr. Sandre. Aquesta és la línea a seguir! Convidar i condonar els deutes per alguns jugadors a l´enemic públic número ú del sector metropolità. Així m´agrada, no canviï mai de la vida, hem de ser honestos amb la gent que ens denuncia a la mínima que pot (la Supercopa de fa unes temporades per posar un exemple…pues què vol que li digui, pelillos a la mar). L´EspaNYol, uns amics que són del tot entranyables, és clar que sí, com bé demostra la història entre ambdugues entitats, sí seÑor Rusei, així es fa i es desfà, això és un autèntic basalunisma global, de grans valors, així com ens reben cada cop q anem al seu meravellós antro.

O sigui que amdaban amb el pugrama! deixem de banda les rancúnies i les petites impuresses vesinales, oblidem nostres diferències i els regalem el Baena con lasito incorporado. Siguem generossos amb qui ens odia, amb l´envejós de sempre, siguem puritanos hijos de Dios i fotem l´altra galta a aquells que ens ‘estimen’ tant. Ara, als que ajuden a engrandir la nostra institució pues els tirem tota la merda que poguem a sobre i encara més, burxem i burxem dins la ferida i els donem pel culo. Si ni tan sols són catalans! que va, ni es tracta de gent que comparteix estima pels mateixos colors; pel proper cop regali al Nolito, ¿vale? Gràcies de tot cor mon sañó prasidén.

l´estrés va com una mica malament per la salut

-

Un altre tema per analitzar de manera pormenoritzada. He llegit que les superdones i els superhomes d´avui dia patim un exceso de estrés, angoixa, dolor i ansietat i no sé que coi més; ai mare, lo que se té de llegir entre líneas per aquests móns del Leo; ep, un moment, i jo no tinc dret a patir estrés? Bé, en tot cas jo els hi donc una meravellossa solució per tot plegat, i no me preguntin per quins setzous tota aquesta consideració envers vostès, senyores i senyors; ho faig per un servidor ¿que per què? pues perquè m´aconsello a mi mateix degut a que sóc molt guapo i llestos. Collons, pasa que no tengo abuelos. Mala cosa. Però com a tot purublema té una solució, ara bé, que consti, cuatre poden ser les causes: fisiològiques, ambientals, psicològiques i asocials...

Venc la meva cadireta per 3 euros

-

L´ecomomía actual està malament, molt malament, massa i tot diría jo; allaborans serà qüestió de reinventar-se a sí mateix tal com foten els amics suecos -o que es fan el sueco- del Ikea. Mirin jo sincerament penso en aquells casos terminals que solen esdevenir als nostres temps com per exemple els de les fires del camping o del caravanning, fires que d´altra banda tenen molt de futuro dins de nostra sosietat. Ojo, i més amb l´enorme quantitat de putecas que demanen als bancs, pobrets ells, i els pisos que es van quedant pel camí. Pues ja saben com solen acabar aquestes coses. Molt malament, oi i tan. Estem dins d´una ecomomía de mercat molt escadusera

-

Si és que estem dins d´una societat on hi ha una "terrible igualtat d´oportunitats" per a tothom. Ep i esperin, no he acabat pas amb el meu pormenorisat anàlisi financer de la situació, i sense cap mena de coña marinera, que no se m´enterin els senyors de les oficines d´empleo o millor dit els que manen. I a ells tan se´ls dóna. Si no acabem al costat d´una riera pues ho farem a sota un pont i pum. Al final de tot, els monsters de la classe política actual estan més dessacreditats que un terrier en un concurs de pastores alemanes. Què importa que hi hagi més atur? Pues res, ens anem acostumant i anem agafant pràctica a "the new situation of limited outputs of productivity i no passa res i mai millor dit, collons. Después vindran amb els monsters universitaris i resta de post-gramos. Total, per què coi serveix tot això avui dia, amb tan monster sota el braç per no res

-

Ens demanaran el títol universitari o un doctorat per asar castanyes a la cantonada del nostre carrer. Au aneu a fer guirigots amics governants de la "classe" política...amb tanta tontada sosial. Pues menos mal que apareixen noticies tan emotives com aquella que diu que "les nostres vaques s´estimen el so de l´acordió". Son noticies que ens alegren la bida i no vegin com, tots aquestos dies tan tebis i moixos, plens d´espesa grissor a Guay Street, d´una crisi hurrurossa, terrible, feta a l´oli, i plena d´autèntics desbarajustes econòmicos varios. Una ecomomía amb uns moviments de mercat bastant sospitossos i diversos escenaris que fan tremolar la meva encissadora cadireta de rodes; no hi ha dret, humildes ansianos uníos juntos por y para el pueblo!

-

Y esto es lo que ay, y si no lo asepta, pues se toma dos tazas de sianuro blanco i llestos. En cabat, igual em compro un parell de bonys de la Generalitat; sembla ser pel que jo he sentit que els treuràn amb una meravellossa emissió del 4'75% d´interès manual. Jo els compro, això sí, arribaria como muy mucho als 10 euros i no pas més, la meva buchaca no arriba pas. Ara, prefereixo els bonys de 'la Gene' que al seu president i resta de consellers, me fan com una mica de nossa tots plegats. I si no, ens anem a celebrar-ho a la beneïda exposició-fira mostral que van montar per la Castellana el passat dimarts amb el "banderita tú eres coja, tú eres gualda". Abans que em toquin per favort, que me metan mano, tal com fan els amics de timofònica i les buniques tarifes planes a justificar a final de mes... per posar-ne un exemple. Mirin, a canvi d´uns quants missatgets de tiesto justificaria tot lo que pago al inmoviestar aquell, ni que sigui dient cuatre cabòries malcomptades. Collons que per tot lo altre ya tenemos a la dichosa y gloriosa ecomomía!

La cigarreta electrònica

-

Collons. Jo pensava que de fàbules de nens la de "la cigarreta i la formiga" estava ja passada de moda. Pues res, a vueltas amb el puto cigarrillo. I aquesta vegada sembla que va en sério. Ai Déu meu senyor, quina santa alegria, avui dia tot ho foten electrònic, des dels llibres, passant pels porros, els tutús elèctrics de bateria recarregable i fins i tot les sabatilles del Barsalona. Mirin, estic fins els sacrosantos pebrots amb tanta preocupació per part de les autoritats corresponents per la salut del pueblo raso. M´explico. Ara resultarà que el fumet d´aquell únic i meravellós pitillo tradicional que acaben de treure´s del barret serà de més calité que el tret per aquest nou endoll 'elucubrado' per empreses de dubtós interès general; això és el que em diu la meva santa muller y hasta aquí puedo leer.
-

Ella no s´ho creu pas. I escoltin, amb capseta deluxe i bén presentat, suposo que per no fer tan de mal a la vista com el paquet de malporro d´importació. Per això millor la Marijuana encara que foti pudor a estadi cremat. Penso que amb el temps li agafarem carinyo i del bo, agafarem el coi de cigarrillo i amb gran emoció ens l´endollarem pel forat del cul; quan vinguin els gassos que treu el puro en qüestió, el recarregarem com convè, amb el carregador que tenim al cotxe. El millor és que no ens embrutarà ni ens deixarà els seients ple de sanissos, tot bén net i polit, sense impuresses de cap mena. Después agafarem el pitillo i ens posarem a fumar pels descosíos como autènticos animales insasiables aquest fumet snob de new generation, de tan bona calada segons els experts 'habidos y por haber...'

-

Un fum autèntic, un amic de tota la bida, un fum que segons diuen els entessos mai farà malbé els nostres pulmons, impusibla. Como posesos fotrem una caladeta rere un altre i ens menjarem amb patates aquest gloriós invent. Pues que el fotin pel broc més gros possible i els no-tòxics que treu el bitxo l´empalmin per la santa pipeta dels inventors del cutre-artefacte. El pitillo sempre amb moderació, tan el de dalt com el de a sota. Sigui natural o artificial. Sempre amb moderació. Bah, tot és mentida pudrida, jo no crec ni en sistemes ni en res de res, un putu desconfiat de la vida i del sistema que estic fet. Malaje, me cago en Dios, que passarà amb la Sarita Montiel y "el hombre que ella espera.." si ja no pot fumar! En un futur no gaire llunyà preveo que les capses de cigarrillos les comprarem al toys´r´us; vamos, sens dubte el sr. Casaus no estaria gens d´acord, segur.

-

El oxímetro serveix per analitzar la quantitat de monósido de cabrónio que expiren i expulsen pels morros els guarrus dels fumadors, yo me libro pues no soi ni guarro ni fumador, ansiano y bien sanico y orgulloso que estoi; el tema del tabaco artifisioso i el pendón rotulino d´en Villa em porten de corcoll, més que amargat. Com lo natural no hi ha res, ni sianuros ni quitranes ni altres tants productes secundaris, i que més dona si tots anirem a parar al mateix bonic puestu. La bida és como "una boquilla y los trogloditas", chupar, bufar y hacer ampollas. Són una colla de pòtols amb tantos inventos-cabòria alhora de fotre´ns enmig de tanta novetat tecno-ilògica. Quan la cabra és més cabrona que mai, venen cuatre llestos amb endolls, y usted dará rienda suelta a su imaginasión pensando que se está metiendo en sus santos-morros una faria sin filtro entre pecho y espalda!

-

Vostès creuen en tota aquesta parafernàlia rimbombantecnológica? Jo no, sóc escèptic de la vida, és mentida pudrida, la molt honorable monja de les farmacèutiques té molta raó i tampoc crec en artilugios extraños de sospechoso calado social. En aquest món de Déu no sóc fumador, tot i així prefereixo el ferom d´un malporro rubio i mig pudrit que qualsevol mena de fumera feta a les fines herbes per una indústria que vetlla per la salut i la diet(ética). Au, va, aneu a pastar fang i els cuartos del poble sa, prò no pas amb intolerables invents per fer pasta i seguint enganyant; el poble nesecita que li fotin marxa al cuerpo, el poble vol ofegar-se encara més, però això sí, també vol conèixer les males herbes que s´empassa. Ja diu el tan nostrat refranero que 'más vale malo conosido que bueno por conoser'.

Avui és el gloriós dia de la mare de Déu de "La Hispanidaz"

-

Jo no vull ser pessimista ni por antojo però en aquest coi de pais on vivim, semblem els del encissasdor i amè 'joc de l´oca' i anem tirant com qui no vol la cosa 'de puente a puente y tiro porque me lleva la pendiente", ay no, perdó, la corriente volia de dir; oh si, resulta que en cabat prendrem mal amb tanto puente i al final ens fotrem un castañasso del tros de puente de padre y muy señor mío. Benvinguts al nou esport que gairebé practica tothom: 'el puenting'. Ara, el que jo tinc por és que de tan practicar-ho es trenqui la corda que ens sostè i ens atonyinem de mala manera contra el suelo. Aquí por estas tierras del sur de Europa más que puentes construimos auténticos acueductos; cullons, a este paso 'el batacaso' que nos demos puede ser de ca l´ample i las consecuensias imprevisibles. Menos mal que por el lejano horisonte se vislumbra la siempre gloriosa castaÑada que este año digo yo, será de 'las guapas', sinanimus ofendi. A mi que m´esperin per Castellterçol, i pum.

-

Per cert, celebrem-ho com cal, amics i amigues, avui és la sempre meravellossa diada de la mare de Déu de la Hispanitat. Pues ara m´entero, la veritat. Què rebé, allabors farem desfilades com cal, d´aquestes a l´engròs, amb tanquetes, cabres i cabrons. Tots surtirem per allà la capital del estado i fotrem al carrer als altos mandos todo engalanados de cabeza a los pies, i ojo, sembla ser que treuran a passejar les seves preciosses cabretes legionàries; també treuràn aquelles joguines d´acer inolvidable i ferro colat tal com fan els mítics 'ironman'. Estoy del todo emosionado por presensiar el fantasbuloso espectacúlo del dia de mañana en Madrit. Pues una mica d´enveja si que tinc, que coi volen que els hi digui: a mi m´agradaria que l´excèrcit em treiès a passejar en taka-taka pels carrers de la ciutat. Jo també voldria ser un 'ironman' en puesto del pobre ansiano atrotinat de la vida que estic fet, sense esma per res, ni tan sols per esternudar a can Barça. Snif.

-

Are, entre vostès i jo, no em toquin ni al Barsalona ni a Catalunya que ens les tindrem, poca broma amb segons quins temes, que jo faig lo que fotria la Pessebre Esteban per sa mare. Però sincerament, el que més m´agrada de la desfilada militar que tindrem avui, tan per part del ejérsito de la legión com per part de ses majestats (y resto de compañía nasional, en cabat allò sembla un teatre més que un desfile), és la pobrissona cabreta tan inocentota ella, allà enmig de tan fatxenda. A vera, jo voldria saber quants anys té el coi de cabra aquesta, que algú m´ho digui sense cap complexe, coneixent de totes totes el profund arrelament que té una festa tan i tan nostrada. En fi, gràcies a Déu que tinc el Mazicinho aquest i el parell de trosos de jugadorasos que té com a fills, quin cabrit!

un interesant triomf del B devant del Tenerifa per 3-1

Dins d´un ambient de putu fred i d´una ventada bastant ascarossa, en tot cas, un gran partit del Barça B que compta per triomfs tots els partits disputats a casa; tenim una meravella de pedrera cosa que per cert no poden dir altres clubs pudrits... que van de blanc i que 'hay por el centro de la península ibérica'; un cop més voldria felicitar la bona tasca del Lucho21, qui sap si algún dia pot perfilar-se com a futur substitut d´en Gordiola al primer equip del fumbol club basalona. En otro orden de cosas, hi vull destacar una bona primera part però encara una millor segona part, jugant amb verticalitat i rapidessa, això sí, feta des de l´ordre d´un mig del camp gloriós. Els charros no ens van crear masses ocasions de perill dichoseadepaso. Va haver un moment d´una mica de descontrol i poca cosa més... En definitiu, tres pumtets al serró i ja en sumem quinze dels quals dotze han estat a casa. El joc considero que és vibrant i fins i tot jo diria que en aquest mes hem guanyat plegats una mica d´ofici cosa que també va bé. Ja no estem tan esbojarrats quan hem de despejar alguna bola des de la nostra pròpia àrea i no en tenim tants dubtes en aquest aspecte. Els desbarajustes que vaig veure al principi s´han arreglat bastant, tot i que ojo, no jugàven alguns dels pressumptes titulars. I bueno, aqui està el meu contrast senyor director.

Molt bon dia tingui, ja sabeu que sempre us segueixo i amdaban amb el purugrama!

Mi verdat, por cheri 'el casanovas'

Ayer no se ganó el partido, bien es sierto, pero queda todavía un largo trecho por recorrer. La guerra contra el reial pudrit de merda todo justo acaba de empezar y quedan como poco unos ocho meses de competición. A estas alturas de temporada perder cinco puntos en casa pues lo que se dice joder, jode de lo lindo, pero así y todo no desesperemos más de lo nesesario porqué hay que confiar en este glorioso equipo que tenemos y en especial, en la figura de su entrenador. Quien quiera seguirnos en nuestra cruzada anti-mandrilista que nos siga, el que no, pues que se marche a concha espina. Y me quedo tan pancho. Sí, ya sé que el año pasado perdimos dos punticos en casa durante todo el ejersisio liguero, pero las comparaciones con la situación actual pueden resultar bastante odiosas, sensillamente porque ‘el ayer fue el ayer y el hoy es hoy’. Asín que yo me propongo echar una mirada hacia el futuro más rabioso y olvidar el presente ejemplificado en un partido que no se supo ganar y que nos sumió en una profunda enpoténcia. Y es que para ganar pasa como en la bida, hay que saberla meter, pero si yo les digo a uds. que esto es pasajero y que es coliflor de un dia pues no les engaño. Es más, el barcelonisme té d´estar unit ara més que mai y no debe haber lugar a las dudas ante los asquerosos vientos de sosobra mesetarios; todos esos malditos y profundos vientos erosionadores que lo único que pretenden es desestabilisar-nos de cap a peus… aunque mucho ojo, luego no lo consigan para su mayor desgrasia y triste decrepitud cristiana. Y pum.

les buniques tardes de tardor amb els Tardà i la Gagà

-Pobret de mi, jo que pensava que els Tardà (el Jordi i el Joan) eren germans de sang. Pues resulta que no. I per acabar-ho d'adobar tenen aficions molt diferents: l'un, es dedica a la política del sempre complex i treballador "congreso de los diputados", l'altre, es dedica a aconsellar encissadora musiqueta per la ràdio amb un pregó muy alegre y ameno. A mi m'encanten tots dos, paraula d'Stone! El pallo de secundària perqué és d'aquells que va de front i diu el que pensa allà on sigui i a qui sigui. Perdoneu, però algú ho havia de dir. El célebre discjoquei de la ràdio nacional perqué és també tot un bonachón de mena i un enorme seleccionador musical, ojo, a part de bon coleccionista de discos i resta de clàssics a l'engrós a les fires gironines. Ara, si volen que els digui, em foto la picha un Leo quan parlen de 'política y compromiso para con el pueblo', mirin, que volen que els hi digui, se'm fa de nit. Jo és que sóc massa curtet de gambes i no entenc pas gaire de política. Jo entenc de música, de pintura, del Barsalona, de gastronomía i poca cosa més. De la resta, ni me parlin. Així i tot, a Déu gràcies nostresenyor puc disfrutar dels mítics Tardà tot just ara quan comencen les meravellosses tardes de tardor. Quina parelleta ai Déu meu senyor. És la meva gran "Pagaula de Stóng": perdoneu, però algú ho havia de dir, y pung!
-

El Món de la política és massa sacrificat, demà penso fer vaga de barcelonisme en pilota picada. A mí, quan camino tot xinoxano pel meu carrer, tothom em saluda amb reverència i molt raspecta, es veu que estic fet tot un ídol de masses, em coneixen més que a la lady Gagà aquella. Es veu que la dona de la qual els parlo té un "codony de gentes" bastant evident. Domina l´escena com cap altre en el seu puesto, és un senyor molt destacable fotent la seva feina. Jo penso que la dona transformada promet molt devant la seva més que fidel audiència tot i que ojo, de vegades se li fa un nus al llavi de tan remoure´s per l´escenari. I no parlo pas de la seva boca. Si els dic que té un estil una mica matusser de mena pues no passa res per dir-ho; així que tot està lligat i bén lligat per part dels seus milions de seguidors a tot el món. La cosa esdevé senzilla, és qüestió de creure-s´ho; tot i així, l´home segueix al peu del canó, así sea siguiendo sus reglas tan espesiales.

-

Ell/Ella, es veu que es pensa que les coses són com són i pum, que per aconseguir la fama potser tot s´hi val, inclús això de fotre´s hormones a la sang "per un tubu" i canviar-se de sexe, fotent peregrinatges al seu metge transformista sense cap tipo d´esma, complejo o reparo. Vamos, tot això val la pena, què collons, ans al contrari, amb una dèria i una il.lusió de bon manyar, fent-li els ulls -plens de gloriossos clembuterols- com unes buniques i ansisadoras pampa-llugues. Tot l´espectacle s´arrodoneix amb els del voltant admirant tota aquesta insuperable obra de la mare natura. Jo també sóc un abnegat admirador del seu estil tan particular i no pas per tot el que acabo d´escriure en el meu preciós bloch. Ara, jo també penso que tampoc és moment de fer-se l´orni amb aquest tema, devant de situacions que ni els 'transformers'. De vegades penso que a la dona només li faltava una mica d´espurna al seu motor de arranque per embraonar encara més al personal, per tal d´esperonar les seves pròpies emocions intelictives i encomanar-les a la resta de la gent. Jo estic bén content i feliç que un/una personatge d´aquesta espècie tan protegida per la Unesco, sigui protagonista de la meva petitona i humil historieta tan particular.

tot anunciant gloriosses toca-campanes

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Gloriós dia allà a dalt de la muntanya! Vinga, tots tres pujant mica en mica fins arribar a la petitona ermita que 'custodiaba esa señorívola cima'. El turó de Castellar de N´Hug transpuava caliu pels cuatre cantons, l´aire al mirador dels balcons era d´una frisor espelusnante, semblava que feia fred però en realitat fotia una calor d´espanto, i és per això que vaig haver de treure´m el jersei de sobre pues tampoc era pas qüestió d´agafar una qualsevol galipàndria de principis de tardor. En el camí de pujada vaig coincidir amb una familia bastant alegre, regalimaven felicitat de la bona, no era pas disimulada i sobretot els tinc de dir que eren molt viatgers; es coneixien mitja Europa i part de l´extranger. Ara, el més exigent de tots era el més petit, un tarambana de cent parell de collons de mico, suposo perquè la criatura estava fins els ous del seu estimat pare.

-

Jo era molt feliç allà a dalt. Fins i tot vaig visitar la petitona i bufona esglèsia protegida per un capellà al uso que no parava de xerrar. Era un pesat el pobre home, no s´aguantava pas ni a ell mateix. Vaig entrar a dins del sagrat recinte i vaig aprofitar l´avi no entessa per fer un parell de boniques fotos anadins de la humil capella, depositant una almoïna en forma de cèntims d´euro dentro del sepillo, una mica abans de rentar-me les mans; poc después va ser quan vaig trobar-me la inscripció que encapçala el meu meravellós post i va ser quan allabors vaig pregar a Déu nostresenyor salut per a totes les gents de bona voluntat d´aquest món i part de l´altre. Jo és que sóc molt cristiano en el fons i son coses que sento com molt meves, m´emocionen i em fan plorar com una magdaliena. Jo sempre que tinc a Jesucrist tremolo com un Sant Pancràs, i és el moment d´agenollar-me devant s´excelsa majestat de todos los sielos,de la tierra y sus apostóles

-

Com un monaguillo compleixo la meva ordre espiritual cual Padre,Hijo y Espíritu Sancti: escoltin, ja son gairebé 700 anys anunciant gloriosses toca-campanes, escampant el pregó dels mossèns i de les monjes, obrint les sotanes del poble, celebrant-hi misses del gall i de la gallina. Ara, humils ho son. Aquells cures d´allà a dalt no escuren les butxaques com els cardenals del Vaticà. Allà a la capella 'arreplegacalésasixtina' van amb molta més mala baba i no s´estan pas d´hòsties i mai millor dit. Allà directament chorissen al poble, al poble de la plaza de San Pedro y al del resto del mundo. Allà entra amb un mocador de farcell ple de cèntims i surt amb les gràcies del beneït del Ratzinger, un parell de pares nostres dedicats a la seva memòria de pocapena-pagano i a sobre sense un puto duro; ah, i contents i a callar, no sigui que baixi San Miquel del cel amb una jerra de cervesa fresca i se l´escampi pel cap, per tenir vostè poca fe divina i una nula caritat cristiana.

-

Jo estaria bén orgullós que l´ayuntapeles de Castellar de N´Hug i en especial el seu batlle, fèssin honors a la digne memòria del senyor Orriols en pau reposi, amb els anys que han passat el bon home ja deu estar més rehabilitat que la pròpia esglèsia. No cal que passin per allà els reparadors de façanes ni els restauradors d´antiguallas, amb el pobre mossèn i el sr. Orriols ja van sobrats. I és que sempre passa igual a la vinya del monseñor, i més a la llar dels humils siervos de la gran casa apostòlica y romana: allà en puesto de deixar calers deixen dugues campanes i es queden tan a gust. Mirin, seran tot lo preciosses que vulguin però no deixen de ser dugues campanes. La mare que els va parir si seràn una colla d´indesitjables garrepes! En fi, ja poden anar pregonant pel món el missatge de Déu, en cabat això sempre acaba igual. Hi tenim els arquebisbes, els cardenals i el Pare fotent pela llarga per un puesto, e per l´altri, tots aquells oradors que preguen homilíes i son humiliats a casa seva per la santa casa. Ara si, visca el repicó dels toca-campanes !!

Links on Twitter Session

-------------------------------------------------------------------------------------------------

http://www.youtube.com/watch?v=2wRQjmIucos Anastacia - I'm Outta Love
http://www.youtube.com/watch?v=JgRBkjgXHro Ultra Nate - Free
http://www.youtube.com/watch?v=Fcd3XuQwDQQ Barry White - You Are The First, My Last, My Everything
http://www.youtube.com/watch?v=3v6MBHpzZg8 ELO (Electric Light Orchestra) - Last Train To London
http://www.youtube.com/watch?v=ZwCt0YQPn7g 4 Non Blondes - What's Up
http://www.youtube.com/watch?v=7rZbvi6Tj6E Tracy Chapman - Talking about a Revolution
http://www.youtube.com/watch?v=xQGvLhZKg4Y Moby - In my heart
http://www.dailymotion.com/video/x1tn79_bruce-hornsby-the-way-it-is_music Bruce Hornsby - The way it is
http://www.youtube.com/watch?v=Zx3m4e45bTo The Verve - Bittersweet Symphony
http://www.youtube.com/watch?v=I6kgvwq7ZPk Paul Carrack - Eyes of Blue
http://www.youtube.com/watch?v=X_qmS7Y4nLQ Everything But The Girl - Wrong (Todd Terry Remix)
http://www.youtube.com/watch?v=8bZgT6gd1Ko Gala - Come into my life
http://www.youtube.com/watch?v=QYEd3_XaJ-4 Eagle Eye Cherry - Save Tonight
http://www.dailymotion.com/video/x6pvd_acdcthunderstruck AC/DC - Thunderstruck

enmerdar i cardar, tot és començar

- No, si a sobre tindrem la culpa nosaltres de tot plegat, de les nostres lesions, dels nostres ferits, dels nostres morts. La pasión por la temporada de caza ha dado comienzo. A sobre haurem de soportar a tota aquella indesitjable gent que tant d´"apreci" ens té, a tots aquells que odien i menyspreen el nostre club i el nostre petit però gran pais. Ja diran el que els convé, capgirant, revertint la situació..."manipulando a su antojo y favor" un cop més. Lo dicho, una puta vergonya aliena de lliga nacional, un pais de pandereta on estem, ah, i a sobre els ajudem a guanyar un mundial "para que no sea dicho" a tanta i tanta gent que ens estima amb força i dedicació. Estic ja fins els collons del seny devant de gent perillossa que va a per nosaltres, bueno, menys quan els ajudem a guanyar un mundial, ¿que coi ens passa?

pues no pasa nada por desirlo !!!

No pasa nada por contarlo! Historia de una presiosa fábula recitada por muchos de nuestros queridos políticos al uso y costumbres del lugar. Historia de la nada, historia de la farsa, historia de la eterna mentira. Con muchos de éstos que tenemos actualmente en el poder, no disfrutaremos el pais que merecemos... ni en mil jodidos setecientos catorce años más. Apa, con sinco lineas como que me he quedado más anchico que una pobre raya en medio del océ-ano..

Glandes librepensadores de la historia asulgrana. Primer volum, l´Zplàtan

- Bé. En este primer volúmen que redacto en este mi glorioso antro antimesetario, yo quisiera describir en lineas generales mi pinto de vista acerca del suceso que a todos nos ha dejado tan cariacontecidos; a mí el primero. Siguiendo la linea maestra de ilustres filisófos como un servidor, desde mi tribuna debo denunsiar el enorme trato recibido a modo de 'deferencia' por ese chico sueco proviniente de la sélebre escuela platónica (por aquello de tirar los platos a la cabeza de su prójimo-superior sin aparente motivo alguno). Bah, son sofistas sin estilo, descartados hijos de Sócrates, por su baja teoria del conosimiento asulgrana. Ni el gran filòsof contemporáni Arustòtil ho hagués fet millor. Pero qué importa que lo diga yo, mejor irse a las tesis Stoichkcistas: eran 'praxis mas aprovechables' para nuestro universo culé, y que tal y como dijo, el gran protagonista de la utopia y de la historia de la cueva (o taberna mediatica), no practicó a nuestra ejemplar imagen y semejanza de sosio-propietario asulgrana. Espero y deseo, desde mi humilde púlpito, que tengáis todos pasiènsia con este tipo de muchachotes con mucho dinero y poco cerebro; efectivament, si teniu bona paciència, tal com dic sempre, si Déu vol tots en tindreu una gloriossa presència. La experiencia siempre nos guia el camino a recorrer, aunque a veces une a botarates-zoquetes 'representados' y a sus correspondientes e ilustres 'representantes' al uso y costumbres del lugar.
-

Después encontramos los cartesianos con su mundo cuadriculado, asín modelo van gall; este tipo de filisófo es asimétrico y rectanguloide, traza firmes rectas dentro de su profundo e imaginario espacio euclídeo; sus concepciones sobre la naturaleza infinita de las cosas, siendo más serias (ejemplo Rivaldo), empero no son tan rácanas pues admiten muy infinitas interpretachiones; eso si, siempre positifas; por el contrario nuestro protagonista, l´amic Zplatan i el seu representant Minio Raiolas, creo que pertenesen a la "muy distinguida" escuela presocràtica, aunque un servidor les añadiría a ambos a la de los siete sabios de Gresia sin rubor alguno. Por ahora desconozco si el 'pansimiento' de Alejandría y su famoso faro, guiaron el devenir de la escuela sueca... o de la italiana. Por lo que veo a tenor de la evolusión de su pensamiento yo diría que no. Ni a uno ni a otro. Es que ni Heráclito o Parménides, ni el famoso rio del devenir de las cosas, ni el tot gira, ni res de res... hubieran revuelto mejor las entrañables entrañas de nuestra querida casa. Mi querido Ibra, és tan difícil pensar antes lo que vas a largar, tanto, como que mi enorme dilema sería cómo coño darte la puta patada en el culo, si con la diestra o con la seniestra.

y Don Mateo Alemany me dijo: eso, eso, todos "a la Mani" !!!

-

No entiendo ni mucho ni poco, más bien todolocontrario, que por esos mundillos de LeoMessi exista tanto periodista que en sus muy diversas alocuciones personales sepa pronunsiar correctamente el dificultoso vocablo vulcaniano "Eyafanojcküll" como puto coño se diga, y por el contrario no nos sepa decir con la corrección y el nivel adecuados la tan complicada palabra (o apellido) "Alemany"; bien, análizandolo pormenorisadamente, yo supongo que debe costar lo suyo, debe requerirse sierto nivel 'A' medio-profundo. Si és que parece que digan "a la mani, coño, todos, a la mani". Mare de Déu senyor. A veure fills meus, delepejeu-me, perdó, perdó, deletrejeu-me (és a dir, "spelt to me") l'apallidu "alemany", així, mica en mica com qui no vol la cosa, ho heu de fer com els nens petitets, i sobretot prohibit de dir "a la mani"; a vera, que us veig avenir, que sóu més perillossos que el Messi devant del Reina. Pues mireu, es pronuncia com si la paraula esmentada acabés amb una gluriossa "Ñ" pancho-ibérica; vamos, com la de ÑBA. U sia poca broma amb els temes palatals i patatals. Es que siempre pasa igual, pronuncian terminasiones acabadas en "él" como la de Sabadél... y olvidan repentinamente que el entercorcheado fonético debiera acabar en "ei": muy malo si lo hacen expresamente, mucho peor si lo hacen por supina igno-rància. Mejor pase del tema, pues personalmente creo que todo eso no tiene remedio se mire como se mire, del izquierdo o del revés. Asín que vaya a gusto del personal, y que cada vez que oiga esa mítica frase sabré de buen seguro que el Sr. don Mateo se nos va de marcha "a la mani". Visca la Diada!
-
Atensión, peligro, los chinos nos invaden! Vade Retro mísero pueblo oxi-dental !!! Miren, entre los demasiados bares por doquier, una esquina tras de otra...las tiendas de cosas a sién y otros menesteres varios, tenemos tal invasión de limones que pa qué! veo ama-lillos hasta dentro de contenedores, ya me los imagino hasta durmiendo parloteando su infinita verborrea semichismosa, gran vocabulario colonisador. Quien me iba a desir hace sien anos que del lejano odiente vendrían los nuevos conquistadores del viejo mundo (o inmundo, segun se mire). Els xinos s'ho estan quedant tot. Sí senyores i senyors. Però tot, tot, tot i una miqueta més. Tenen putiguetes per totes les cantonades, i venen al "por menor" i també al "por mayor". Sempre li sumriuen a la cara fent-li ansisadores dentetes, fent-li carones i ganyotes variades, ara, la veritat es que fotent negocis son la biblia en verso. Els hi diuen els jueus d´Orient, i no m´extranya pas. I coi que amb raó ja els hi anomenen, llavors s´han guanyat bé la fama dic jo. Doncs això, aquesta gent no s'estan de res, invaeixen "Trafalgares Squares" amb llurs meravellossos encanteris en forma de roba especialment per dones. També bolsos i jerseis i un potosí de feroms de lotus blau. Vamos, els putus amos del teixit i de la pòlvora, de la impremta i del mercat borsàtil. Bo i tot que no treguin el darrer enginy asiàtic en forma de simpaticota llumina fosforescent de generossa melodia; bé, en tot cas jo els hi aconsello millor no s'ho prenguèssin seriossament no fòra que en cabat els enredèssin com a chinitos, i és clar...

la cua del banc, uneix a bots i pardals

Pues no senyors, aquesta no es tracta ni de la cua del 'super' ni de la cua del cine. Es simplement la cua del banc. Mitin vostès, jo ja no tinc edad per segons quines coses i no me'n sé pas avenir amb tanta gresca i disbauxa colectiva del personal. Ni a les taquilles del Barsalona o ximplement per tal de comprar el rap a la peixetera de turno, un servidor s'ha trobat mai de la vida amb l'espectacle de l'altre día al caixer putumàtic. Vamos, per oblidar. Vinga, tots un darrere l'altre, com estaquirots, allà bén plantadets en filera hindú, enganxadets com mones i a sobre suant pels descosits. Menos mal que el pobre caixer no parla...que si poguès parlar se armaria la marimorrena. Si aquella maquineta tan ansissadora i eixuta ens diguès tot el que pensa de nosaltres, allá se liaba la de san Quentin Tarantana. Entre los variopintos personajes que usté se puede encontrar, hay el típico pallo que tose sin parar aunque no esté resfriado, hay la donsella que se moca con un pañuelo más súsio que los cojones de un político, y para acabar de adobarlo tenemos el abuelo que como mucho se me despiste... encima de su pie, su zapato le coloca. Total, tenemos una fauna que ni la del Félis Rodrígues aquel, y es que semos una sosiedat de tribuneros
-
Jo és que desconec què carai va a fotre la gent que fot tanta cua al seu respectiu banc o caixa d'espalvis. Treure cuartos segur que no, i més amb els temps que corren. Fotre la tabarra matinera al director o becari de turno és un altre opció que per ara també descarto. Passar el matí pastant fang, tafanejant amb els veins de totalavida, és a dir, petant la chorrada dins la corresponent sucursal també seria una gran possibilitat que en cap cas hauriem de descartar. Aquell gloriós i aspatarrán run-run de fons, amb tota la clientela (o millor dit, la camarilla) enjegant 'a dida' al senyor banquero, o a la maquineta-cajera-expendedora de sobres, entradas y billetes. És com la cua de l´altre dia a la nova putigueta que tenen els de l´a-pèl a la maniqueista: Xic-Xoc-Xic-Xoc-Xic-Xoc chucuchóc, chucuchóc, grinyola que grinyolaràs, coses de la crisi deu ser suposo jo, però malgrat tot, cues i més cues del personal. Així que de tal manera el pallo que serveix els bitllets "y estira de talón" deu arribar un moment que fart amb tant de rebombori a la filera tan bén endressadeta... els dirà a aquella gentada, tot fent un meravellós crit al vent: moltes gràcies pel sopor prestat i sobretot pels ànimus io-candy... Visca el llati i la puta mare que lo va parir! vinga, us damanu a tots, cues i més cues, ja sigui per treure calerons del caixer dels nassos o per petar la monótona i avorrida 'chorrada' matinera que ni té trempera ni té res de res.