lunes, agosto 31, 2009

pues com que ja tenim el segon

-
aqui els presento l´entrada per viatchà a mónacu con la que fui osequiado, entrada que vai guañà en un cuncurs de bellessa. usia que l´entradeta en cuestió valia com uns vint eurus però en realitat no me va costar ni un putu duru. el viatche va ser molt atrotinat, l´autubus va sortir de les instalasions del estadi a allò de les sinc de la matinada. hu sert és que van ser deu hores molt feichugues pel meu cuerpo serrano, grinyolant al meu asiento sito en parte trasera del vehicúlo. els ting de dir que aquets autucars del rucc son massa incòmudas per un servidor pues entre las jaquecas propias de la edat i el putu run-run dels cuatre capolls de merda que em destorbaven les meves huretes de repòs, pues no podia cunsilià el suenyo de cap de les maneres. i achí fins arribà a mònacu allà sobre la una del michdia més u menos. i ja no els hi dic res al respecte de les gardeles que es fotia la porca indasenta de la tia del devant, seria mol basalunista, però era una ascaróssa de cuidado. jo estava molt amusiunat, esperant l´arrivada per presensià la final de la supetcopa d´uropa contra l´equip del chatarradónets, uns ucranianos que tenen en chiquitinski la seva antiga figura en la cual pivota(ba) el juego del conjunto ese i en definitiu, tot un referente.
-

- vai patir molt amb el patit que va jugar el meu basalona, i no fue hasta bien entrada la segunda parte de la pórroga en que varem fer el tantu de la victòria. va ser en Pidrito. la felisitat ens va envoltar a tots els patidós de mena que som la gent blau i grana. la victòria va ser nostra i a l´estadi lluis segundo de la capital del prinsipado va sonar el can del Barça. allà, en la capital del prinsipado, presisamente, donde mucha gente humilde tiene a bien de resguardar su paupèrrimo capital y su mínimo crédito. els señós gendarmes em miraven amb mala cara, i és que putser estaven espantats de la meva prasiossa carona blaugrana i catalana u putser se pensaven que era de la teta, una urganitsasió mol mol mol parillossa i sospitosa de fotra sebollassos com la siñora compañera de viaje en el autucar organisado por el ejenplar clum del rucc. va valdre la pena fer cues com burregus a l´entrada del bush .

lunes, agosto 24, 2009

i bé. ja en tenim el primer

-
pues sí sañós. el passat diumencha vem conquerir el primer títol ofisial de la present tanplurada fumbulera, i anaquest cas concret se tracta de la bunica Supetcopa Apañola d´Epaña jugada contra els lleons del sant mamón guluriós. jo vai disfrutà de lo lindo, qué volen bustés que els hi digui, m´ho vai passar com un chínchol al graderio, incluso molt més que al trofeu Joan Cànper. al descansillo del patit vai cruspir-me un entrepà de churissu de l´antranyabla amic Canta- Revetlles, perico de tota la vida però bona persona. vai sopar amb molta falera a pesar que el nostru meraballós equip encare no havia futut cap tantu tot i que en el fons se´n veia avenir que la cosa canviaria en un tres i no res. a la segona part aquet canvi va ser espectacolari, i el joc dels nois de blaugrana se va transformar en gols. en aquet sentit van fer els tres golets i a quin dels tres més macus, si el parell de l´argentí o el terser d´en Borjan. jo voldria destacà el debut ofisial de l´Es lata Abraimoivich, un davanté insisiu dels que ja en queden bén pocs. un noi amb talent, chispa, soltura, trempera i sobretot molta garra. un noi, el suec, que maneja la bola amb molta classe als tres peus, diferent al Samuletó, però en dafinitiu, tant bo u més que aquell...
-
-
en cabat el patit, nostru capità, en Carles Puchól i Puchól, va agafà la prasiossa i aspatarrán cupeta i la va enlairà bén amunt. una cupeta que li va entregà como mandan los canónes, el molt hunurabla sañó president de la real federasión pañola de fumbol, el futur premi nobel de la espresión oral, don angel maria Billar pa servirles. poc daspués els campions van passejà pels voltants de la verda catifa del estadi i van oferir a los señores espectadores congragados a tal efecto para la ocasión susodicho setro nasional. achò si, snif, ja no va sonar el bunic himne del "bibalabida" dels Cul&Play pues perqué jo suposu que de vida en tindrem lo que "no hay en los escritos" pero de visa per fitxà jugadós dels bons, d´aquets que pululen pel mercatto pues més bén puquet. finalment, com anecdotari, en sortir del camp vai trobar-me amb un bon noi que me va preguntar "por adónde caía el polo"; més u menus jo li vai contestar "per allà on son els pingüinus". la realitat, en veure que li responia achò, aquet noi me va mirar amb molta mala cara, no entenia la meva bunica resposta. pues sàpiguen bustés que jo encare desconec parqué....
-

jueves, mayo 21, 2009

el anfiteatro flavio i otros famosos paseillos consiudadanos

-
meraballós. els señós historiadores diuen que l´anfiteatro del sirco romano (jo que pensava que de sircos tan sólo existia el de la casablanca madrileña), lleva por nombre el anfiteatro flavio, cosa que me lleva a recotdar el hecho que pudiera u pudiere esistir una relasión con la dona d´en flavio, que en aquet cas siria la flavia, formossa seductora donde las haya, que las véses hasía de posible amante secreta del sañó prasidén Porta y las otras de secretaria de su exselénsia, entre otras cosas. pero achò are no té cap imputànsia dunat que son cusetes del passat lluÑà, mooolt lluÑà i potánto aquet anfiteatro de plaseres sensuales intrínsecos al nostra clum, ya sea en la intimidat de las ofisinas, ya sea en pleno sentro de la capital italiana, caducaron hase mucho tiempo.
-
pero para auténtico paseillo, el que els nois de la vora de can tunis vulien fer-li al athletic clum en cas que els lleons haguéssin conquerit la copa del dropu. todo ejecutado, sin la presensia del amigo invisible que en palma sí tuvo a bien de realisarnos...y todo a pesar de algun merengue que habia d´amagatotis en la primera plantilla del clum insular i que tal como confesó en sírculos privados, no queria realisarlo. i jo dic als meus amics pariquitus...putamarequeusvaparir...pues que sàpiga aquella astimada chantusseta, vesinos de la siudat ellos, que no saliéronse con la suya... y polotánto jodiéronse como ladilletas que fueron, son y serán. mientrastanto, el infame flavio, desde la siudat eterna, se estará regosijando de tamaña impoténsia por parte de los mosalbetes del sánches-libro. i per acabar-ho d´adobar, como postre a tanto desaguisado, tenim el tema de la nuieta aquesta que juga al fumbol defensant els culós blanquiasules. pues a sobre de tot, aquets paricus pringats, pobrissons de mena, son una colla de 'retardeds' i mongolos.
-
sapigueu, colla de podrits, que al basalone de hoquei tenim un sélebre jugador merengue que s´ha fartat any rere any de guañà títuls pel nostre clum... és l´Alberto Borregán. i no ens hem rasgat les vestidures per les seves simpatíes hasia los colores blancos de la institusión capitalina, pues el que es tracta és que rendeixi com Déu mana a nostra entitat. fora collonades, aquesta és la diferènsia entre un clum guañadó i la chusma d´allà dalt de la muntañeta, usia, tots vosaltres...

miércoles, mayo 20, 2009

viernes, mayo 01, 2009

viviendo a medio paso entretrés con petisiones


pues ré. lo dicho. como resa el refrañero, hasta el trenta del sayo no te quites el mayo. encare estic ansissat i ple de divina trempera del més que meravallós ambiente que se respiró el dia del ascarós chelsit a nostrastadi.

viernes, abril 24, 2009

las tres leyes de pepe "kepler" o leyes del movimiento platanetario

-
primera llei. los casqueiros o planetas se mueven en órbitas eclípticas, ocupando el sol uno de los dos zocos...
-
segona llei. el radio vetór que une el sentro de un planeta o casqueiro con el sentro del sol, recorre áreas iguales en períodos de tiempo iguales...
-
tersera llei. el cuadrado del período orbital de un comsevol planeta o casqueiro, és poporsional al cubo de su distànsia media al sol-sulet...
.................................................................................................................................................
dicholocual, cabe considerar como período d´un casqueiro, el tiempo medio que tarda el susodicho elemento, en donar una volta sencera a l´amic pepe...
.................................................................................................................................................

dios mio "miguelito", donde vas tú tan bonito.....

miércoles, abril 22, 2009

juràssic casal

-
oooh! quins purugrames més amutius i ansisadós fan per "la ceba". estic amusiunat de dal a baix. si és que esa gente son un dechado de originalidat. are resulta que van buscando iaios per tota la nostra terra catalana, a véra si li donen bé al cuento del micro. marededéusañó. are, si ens surten noves estrelles del "rock", en cabat tots farem una banda a la "vieja usansa", como las de antes, anomenada "pallaringas on the rocks"... més que ré per allò de l´anorma quantitat de pellejos colgantes sobre el esenàrio de turno. els seus familiars y resto de apnegada parentela, a falta de cariñu profesado hasia sus correspondientes ansestros, estaràn d´allò més cufolls i falissus de tenir uns avis com calen. ¡si sañó! are els treurem del casal i els portarem de "gira"por esos mundos d´en Messi. jo estic mol cuntén am aquesta mena d´arts i assaichos en petit comité, a modo y manera de una OT més nostrada. és un aspatarrán espectacla fet a la veterana i a la cassulana, achò si, amb el mestra de serimònies, en marc Porrot, antic "chaval de la piga", fent d´ oportuno Siseróne del grupeto de elegíos pa la gloria. y és que de casals nos bastan y nos sobran.
-
yo que me considero todo un porfesional en activo, resulta que ni con esta actual crisi que nos envuelve y nos retoza de tan alevosa manera, va uno, que tiene un familiar que dispone de una petita putigueta del todo a sién, i ni se´n sap avenir tan bé com coi un de los factòtums a nivel mundial en el terreno de la economia...puede pasar de la comisión testarutària a ser directiu del clum. escoltin, que no ting res en contra. que foti el que vulgui, això si, con debido orden y respeto. yo me recuerdo haberlo encontrado el último dia del presente, en la esquinica del meu carreró junto al propietario de un confesionario de automóbiles que le aconsejó que fuera a adquirir un segundo vehicúlo... ni que fuera de ocazión. le dió la solusión a la crisis sobre la venta de utilitarios, de tal modo que el pobre hombre se quedó bien descansadico. i li va dir que li sortia millor compar-lo per kilómetro sero, que li surtiria com més baratet, tot i que no tenia cap estra. ¿pues jo no sé qué coño me volia aquell pallo per aquet presio? i parlant de cotxes, ¿que coi passa are amb l´audi cútres que hay tanto revuelo por la planta de matrorell? si l´amic ronal macdonal aixequès el cap la que se montaria. en el meu juisio vai trobà que es tractava d´una anorma dascunsiderasió cap a la meva persona. y si disen los entendidos que no se venden sufisientes "voitures" en tiempos de crisis, pues coño, qué cosa mejor que tener dos turismos per càpita. en cabat, el con-tubernio i incluso la conchorcha conspirativa que hai entre els confesionarios de coches per tal que busté caigui a comprà comsevol cosa... es de "almax tomad". i sinó, pregunti´ls als de la seat...
-
-
benvinguts al milló aspactacla del món: benvinguts al bunic sirco dels germans popóff. achò si, dicho desde el más profundo de mis respetos. a véra, m´esplico. en la bida, se dise, se cuenta, que els nens petits i els bobby férgussons sempre tenen la raó. pues desde mi ansianidad, otro punto de vista a tener en cuenta y considerando lo inoportuna de esta notisia que han lansado els voceros de turno, yo me pregunto qué coño hase el hermano gemelo del presidente que are de cop i volta ens surt a la palestra. coi, com si no tinguèssim altres soberanos purublemes els basalunistes! cullons, que ja vindràn quan hagin de venir las erecsiones a la presidènsia! a més, qué coi...el afamado economista de las sien mil americanas té massa feine, carai! miren si el noi és pluriempleado que me lleva por delante a la university del columpia, al nostra barsalona i ensima arreplega amb els anunsios del micolor. ¡y lo que haga falta! are, convindrán conmigo que no es cuestión de ser tan hiper-hartivo, milló una miquete de feine i pum, achi com en charli rechac, poc a poc i païr bé, sense presses, sense traballà tant que això no és bo, va malamén per la salut. jo no dic pas que el rei de les jaquetes tingui que ser un gutiflé de la vida, usia un festivalero que mai de la vida foti putu brot, pero por lo menos que descansi una mique de tanto revuelo trans-oseànico coi, que amb tanta muguda en cabat prendrem mal !!! res, pues que tingui busté molta sort, però que jo ja estic prou cuntén amb lu que ting, que no és ni mucho... ni poco... ni lo justo y nesesàrio...
-

lunes, abril 20, 2009

jo no estic ni per munsergas ni per rumansus de cap estil...

-
hai una presiossa preguntita que de sienpre ronda mi linda cabesita ¿que pa cuando me hise yo del barselona? pues a véra. eso fue hase muchos, pero que muchos anyos, de cuando yo visiteaba con alevósia y nuturnidat el resinto de las cortes, y pasando por adebajo de sus tapias esteriores, veía cagar a los señores abonados...que con sus héses abonaban el terruño sircundante con sus santas posaderas bien colocadas en la pared del mismo. asin que los mui buarros de mis queridos consósios defecaban de mala manera, con malas artes y peores intensiones...jodiendo al primero que se le ocurriera de pasearse por afuera como ejemplar viandante en un enorme alarde de inosénsia pero alhora de grave irresponsabilidat. allà, tots els cúlos dels culés bien colocadicos en fila hindú... empastifándome als putus pericos que tenian a bien de pasarse por allà afuera. pues sepan que me emosionó el asunto. y entonses me se ocurrió de haser lo mismo: haserme sosio del barselona pa poderme escagarrinar-me de plaser y de gustico... sobre los muros asules y granas d`aquell petit estadi... fotén la merda a sobre dels propietarios de susodichos seporros que passejaven con total impunidat per sota del nuestro sagrado mussoleo barselonista. sepan que no havia derecho a semejante descaro i provocasión por parte dels nostras enemics. i allabós jo me vai anamurà de las esènsias d´aquet divino clum i me vai fer tot un señó asosiado. aquet sí era un autèntico cul-i-seu (i caga´t) ...i no pas el del alfonsico péres.
-

-
entonses, i com qui no vol la cosa, pues vulia parlà una miquete sobre la pota d´or, en samuletó i altras cullunades; en mi sano juisio deseo que entiendan que en el fondo son temas que me dan igual, és a dir, que m´impottan un soberano pimiento. per a mi, el camalunès és igual de bo guaÑi u no la pota d´or. asin que tanto igual yo le agradeseré en justisia los servisios prestados. are, parlán de morenitos, entre ustédes y servidor, menos mal que el putu albín del chetáf no va marcar cap tantu...y es que de los nervios que yo llevaba ensima me hubiese vuelto negro. y es que se mire por donde se mire y con un troso de pizza del tele-picha entre mis manos, sepan que el patit del pudrit a savilia el prupé dumencha sirà un patit trauma. ojo. he dit trauma i no pas trampa. primé, parqué els sevillistes estaran esperant al churissu del juan derramos después de cómo dejó plantaos a aquella gente en pleno mes de octubre. la segona raó del parquè el pudrit és bén mort és que si guañem al savilia el prupé dimecres, los enemigos de la causa asulgrana hu tindrán bén magre al sànches pisjuán pues parqué el savilia no perdrà cuatre patits seguits. per mi achò és del tot impussibla. usia a campeonar al bunic antro del equipo blanco...previo paso nuestro estadio y el de m´estalla. estos numeritos no es que me los haigan enseñao en la univesidat de bellaperra... pero és del tot purubabla por cuestión de llóchica bén entessa que suséda de tal modo. i com deie el inclito Luís Amadeo de Sapoya, "salut i forcha al cañút", i que vayan pasando els amics de turno! i en cabat, si me encuentro al relaño de turnu delante mio yo le diria con total vehemènsia: "niñoooo, deja ya de joder con la pelotaaaa, eso no se dise eso no se hase eso no se tocaaaaa". achò és una cursa en que portem una bona avantatcha i que guañarem!
-


viernes, abril 17, 2009

bamos a por "el tiplet" pa meterle "el ditet" al merengue en "su ojet"...

-
el otro dia, leyendo la doble definisión de chocho...de chocheo de mente o de pajeo serebral, yo me di cuenta de la diferensia real que hay entre lo que es chochear de verdà (o toquetear la carchofa de las inosentonas damiselas de turno)...y lo que seria estar chocho por viejo...ya sea por la clemensia senil llóchica per altrabanda por cuestiones de la edat. are, tanbé pudem chochear per allò d´estar més grilladets que les patates de ca la cunchita. los que chocheamos palpando partes delicadas del séso opuesto, és un arte com cap altra, "un ars armandi", en definitiu, una cosa que hasemos els autèntics hómens com servidó. are, después tenim els que realmente estan enchochaos com els del real pudrit. aquets son un atra tema. i gràsies a déu nustrusañó tenim al nostru anchaneta de tarrassa disiéndonos la bunica frase del "nem a pel tiplete". jo vai llechí "la dibina cumèdia del dante aligere" i vai arribà a la cunclusió que la nostra cumèdia del siglo XXI no li arriba ni a la sola de les sabates a la de los señores de la edat mediana. i no hu dic pas pel que pensem per endins, sinó pel que simplemén supusem. y es que los literatos de hase unos siglos, a pesar de no contar con su respectivo dicsionario de la real academia de las lenguas...hai como menos dos populares palabras que empiesan por la letra 'M'. y eso no ha canviado. en una, el individuo de turno utilisa el dedo indise pa meterlo en el culo del querido, cumpany o parelleta.
-
en la otra asepsión, el individuo de turno me utilisa el ditet petit pa meterlo en el ojo del lector ocasional y joder la marrana con sus famosas campañas del 'billarato'. aquet es tracta del amigo relañu...pero en el fondo ambdós tipejos humanos son igualets,son poca cosa. el uno, és periodista al servei del pudrit, l´atre un mariconplejao del copó, usia més u menus lo mismo. el amante de las esensias varoniles y el de las baloniles redusidas a la minima espresión, la del amic que no espera ré de la vida... com la del jefe de la conxorxa nasi-onal i antibasalunista: el amu i sañó del grupetto prisa. en cuanto al pallo del grupo recoletos lo dejo pa mejor ocasión. i és entonses quan apareix l´insigne figura del ditet acusador de nostru capità. i con mi permiso i amb el seu, por la gràsia de messi, li futrem el ditet al culo del putu merengue fracassat y trasnochao. y ojo que no me refiero a nadie en concreto. ¡un abrasso amic de la morena!
-
breu intruducsió a la història del burru madrileñu
-
i entonses resumta que els señores yonquis amaricanus quan diuen lo del burru de nostra terra, pues qué sé jo, igual se refieren al tomàs guasch de turnu. ja saben que jo per aquestes coses sóc mol mol mol ignurán. snif. ja podeu dir que tenim el millor burru (asse) del món mundial. yo no me lo creo viendo a semejantes ejemplares o correspondientes espesímenes. ¿acaso hai un búrru suelto que tenga mayor pa de grí que un butifleru? si u no? és u no és? sierto es, que en sonas más bajas de nuestro litoral merditerráneo, nos sale l´amic naviero, todavía colgao del campanar de la iglesia, chorreteando a los presentes, cual abominable ejemplar de la capital del riu túria. are, el burrito del sañó Porta també es de "almax tomad", no sempre, quedi clà. usia que de tan en quan natrus tanbé en tenim algun muniatu suelto dient baixanades. de vegades sento que fot unes pixades inmensas fora de tiesto que deixeu-lu anar. potser és un burru más estilista, fino y evolusionado que los antes mensionados...pero susodicha cuestión no l´exculpa de res. hans al cuntrari...
-
i achò per lo menos ja és d´agraïr. usia calma que pel sur encare hi ha gent més burra com el boluda aquet i su sèquito de secuáses. y yo que humildemente me pregunto ante ustédes...si totes aquestes bestioletes de cuatra potas, no siran en el fondo de sus inmaculaos i inosentes corasonsillos... uns masóques de mena. siran o no siran uns muchachotes pasíficos...pero de burrus lo son un rato. que consti en acta. i com aconseguim el deseado "tiplete" els hurem tancat els morrus per unes quantes senútries. pafabó, d´en sandru o del soriano pues resulta que pa cuando tengan a bien de formar parte de la futura oposisión...esdevindrem plegats en un coitus interruptus emosional de aqui le espero. amén. achò no sirà culpa del missatché, achò sirà culpa del "infinitus" frenesí asulgrana convertido en orgasmo colectivo. i a cristu poso per testigo que sirà allabós quan l´irrenunsiable no sirà pas l´estil de nostru més que fantàstic equip de fumbol sinó el meraballós i ineludible fet de pertànyer a la religió d´una institusió tan atimada com és el nostra grandiós fumbol clum basalón. pás i tranquilidat para todos los sosios de buena voluntad... aquí en la tierra como en el sielo
-




miércoles, abril 15, 2009

una de llorus i de micus

-
a véra. con toda sinseridat. si l´arsenál anglès vol el refuerso d´un tal bielodruso, inútil pa más señas, y que tiene el santo orgullo de perteneser a nuestro clum...per a les semifinals de la liga los canpeones pues amdaban que no ha estat ré. i si me´l volen canviar pel samuel L. Jackson del Adebayot pues encare mol milló. i si se´l volen confitar per la resta sa puta bida pues yo ya no les digo nada. ¡qué no haria un servidor pa evitar que nuestro amado clum deje de sufrir en sus propias pieles tot aquet seguit de partits sin el tan injustamente denostado alejandrito jleb! com el patit de dissamta per posar un exemple...que més que un patit trampa sirà un patit bronca y ensima rodeao de cabrones. i és que el de getafe, se mire por donde se mire, és un patit gos, y después de las embestidas bràvaras pues como que ya está bien de tanto tocar lo que no suena. honbresillos de la federasión, dejen por una jodía vés descansar als nostres hómens! anirem de la arenilla de la aliansa stadium... a la sorra del alfonsito péres muñós. habrà que atarse las vestimentas y donar pel cul a mi amada burrunete mierdàtica. ¿oi que me espreso bien? ¿oi que me entienden? pues me´n alegru mui mucho. a quien no interesa hablar del partido venidero, antes al contrario, prefieren hablar de polémicas, de renovasiones o de contratos televisivos com l´antrañabla amic don chauma Robles...ui aquestos... aquestos vendrien a sa mara per un platet de llenties. i és que aquet pallu en puestu de rabo té un rabino bén gros que ni el mateix maligne! i achò no té ré a veure a que el bonhome tingui una cara de bàrbara Streisand que se la trepicha, suposo deu ser de tan i tan picar el seu abominoso cap contra la paret...quan en cabat el nas se li ha returçat. mitin bustés, debe ser una simple y llana cuestión de genes
-
turnán al patit. escolta victor muñós, escolta cap de mico berruer el meu canto de sisne guluriós: "no me toques los pirindolos mañico. ahora que vamos hasia allà, yo grito en solitario aquello de ¡ave barsalona!, desde roma hasta getafe pasando por los monegros... los que te van a fullà ti salútan". el otro dia hablé largo y tendillo sobre el tema de com cullons trencà a una defensa on se foten allà els tios de manera esglaonada tot just devan la seva àrea tal com si fossin els escacs de l´amic Kapóv. demà si dios quiere, realisaré una humilde y breve reseña al respeto. a vegades me penso que més que un clum de fumbol semblem una partida de parchís on tenim fitches de tots els culós. per un custat la fitcha verde pistacho amb la mol hunurabla cutorra del gremio dels arreplega-lletres, et per l´altre custat tenim al insigne economista amb les més que ansisadores jaquetes fetes a la moda...con sus coloritos bén llampantes en rojo, asúl, ama-lillo o turquesa. estem fets una mena de mosalbetes i és que entre en sala i matín y la doña auranich pues que els fidels basalunistes ens semblem i tot una mique als nois del grupettu parchís. putser incluso som hereus de aquella generasió i no ens n´hem adonat prou. si jo ja dic que som un clum bén alegre i cufoi, ugulloso y ufano me muestro ante utédes y en el fondo, achò no vegin como me congratula. y es que yo soi un advenediso de "almas tomad" a quien le agrada de ver tanta felisidat en el antiguo entorno de la entidat... en forma de mil y un coloritos. molt bone nit tinguin. salut i suedte.

lunes, abril 13, 2009

¡¡¡ la marina asul y grana al seu fidel servisio !!!


abrí la gasetilla del internete y con mis presiosas uyeras osculas de la marca 'gallban' pues como que leyendo de manera ni que fuese una miquete superfisial las purtadas de la prestigiosa prensa estranJera, me di cuenta que aquella gente pues no me impotan una puta médda. usia que per mi como si se auto-defunsionan a si mismos are mateich. i pum. entonses me dispuse a meditar de manera por-menorisada cuando me dijo el vesino de la esquina que regenta un quioscu-putigueta aquello del "vuelva usté manyana" amic meu, que diosmendiante, demà dimarts tenim un patit contra el bayer bunic en la sorra de la aliansa baba-resa. y el objetivo és claro y consíso: fer un tantu pa no haser sufrir a este sósio de espiritu tan blanco e inmaenculado. amics meus, poca broma, anem a la guerra, achò si, amb respeto hasia los tetones...pero con cuchillo entre las mandi-búlas.....
.
i sobretodo sense cap mena de póo. tenim de jugà con dedicasión y firmessa. utédes saben tanto como servidor que aquet és un patit que tenemos de jugarlo pero que mui seriosamente pues pa evitar disgustus del todo innesesàrios tal com diu nostru antranadó en pet gordiola. entonses ni relaño ni peresóso me dispongo a realisar un inventario del envite fumbolero. pa empesar me penso que jugarà en Bladés. de puesto en defensa pues me imaginu que jugarem am cuatra però sense en Sibiliño. l´home deu estar rebentat corriendose todo lo que se ha corrido. i és cuestion que descanse pues la banda siempre da faena. jo me penso que jugarà el idolo de "la coja", en Piquet, per allò de las bolas bombeadas i en Puchol al seu custat ajudant en tot el que calgui. incluso fent d´escombra si fuere menester. a l´atra puesto pues el atra, en Vidal encare no. sirà el noi de les arracades, en dani Auvés.
.
are, yo pondria al sentro del campo pues en Chavi per tucar una mica la bola, allà a isquierda y derecha. remeneando en la distribusión com si fos un morterillo d´alliólit, però achò si, amb dos escuderos com calen a banda y banda, apechugando am un von parell de cullons: en Pusquets i el morenillo d´en Keite. incluso si mucho me empuran, el mismo Tururé por el Maliano, no sigui que la cosa pues rebaixi una miquete la tensió de l´equip... y el ambiente nos obligue a trencà alguna puteta germana. entonses pa adelante pues el dueto naviero pues millor que millor. jo penso que l´andressadet Eniesta hi serà al bankillu amb en serchi Pusquets. pero si li dona una uputunitat al malboro jo, sinseramén, aqui donde me vén, me cagaré en les calces una miquete i m´en diré al lavabu a tancar-me com feie l´amic montgomery Burns. achí que mucha calma tots plegats, que cunda la pás i la tranquilidat que lo impotánte és clasificarse de totes totes. achò sí, ante todo que mai no ens falti pas el tipico saludo del ejérsito barselonista de los astados unidos!
.

sábado, abril 11, 2009

"felís i (sobretot) acabat"... "astic boich par tú..."

-
pues jo trobo que al meu judisi, quan va sonà l´aspatarrán i ansissadora maludía del "boich par tú" en versión barselonista... pues que van faltà les espelmetes de turnu aichacades per cada uno dels señores sósios congregados pa la inoblidable ocasión dins de l´estadi. miten ustedes, sin ir más lejos, yo por poner un ejemplo pues hubiese alsado mi mano diestra con la velita en mano cual nasareno en santa prosesión de setmana santa: cuando dió inisio l´himne del grupettu Sauro pues mitin bustés, me vai amusiunà de lo lindo fins al punto que vai arribà a plurà pels descosíos. la veritat, jo estic boich per la meva titusió, però no tanto com s´imagina el meu alegre prasidén!
-
però achò no és tot. recuerdo de manera fervorossa i am molt de cariñu como a una dama de més de ochenta y sinco años de edat (como poco), le salió la lagrimilla encandilada per quell moment que va ufagà les nostres atrotinades retines. si li sumeu al joc del nostru equip, el caliu en forma de musiqueta ambiente en la prèvia dels partits tan siguin de lliga, copa u champions, pues ja podeu imaginà el gluriós de tot plegat. jo m´he hagut de cumprà unes ulleres a óptiques tu-tu-sau per tal de poder arreplegà amb tot lu que estic veient. miten, es que tenim un conjunto que funsiona a les mil merabellas i aqui donde me vén jo sóc un fidel testimònio de la situasión creada

are, el més buffon dels avantmatch eurupeus a l´estadi del basalon, son els bunics ninots inflables que s´enlairen plens de divina gràcia selestial... tal com els xínxols que veiem passejar amún i avall pels nostres carrers i places; veiem com ens mostren les seves carones tan inusantones. vistos de refilón me recorden an Hleb quan fot l´estaquirot en mich del camp. i és que entre el sonido grada, el del pedo que surt del puto culo del sósio de al lado...sósio que por sierto ventolea més del compte... i els eruptos de la vesina del asiento del darrere pues ja estem tots bén servits. i si a sobre li sumeu el parell d´angrescadores banderetes que el sañó Porta ens regala quan hi ha festa grossa pues ja us podeu ensumar la imputànsia que tenen aquestes tardes de fumbol de mil kilates, oigan bien, de mil kilates y ensima yendo de sobraos! are, quan vai trempà d´allò més va ser quan en Manelet Big va prununsià la prasiossa paraula "münchen". una mique més i el pobrhoma es queda allà mateix. ai, quina sort que ting de ser del meu clum. parqué si jo fossi d´un atra clum pues no seria cap suerte. ¿ustedes se imaginan que yo fuera del real podrido? ¿a que non? pues ya vén, ensima de viejo, seria maricón...y eso ya seria más bien una jodía desgràsia como cualquier otra....
-

viernes, abril 10, 2009

¡¡¡ chí chí chí, ens nem cap a Brelín !!!

****************************************************************************
-
putu Chechecà Mocovita, sou uns comunionistas ascaróssus. no mereixeu la revulusió que dió origen a la llegada al poder de los dudosos representantes del pueblo ante la divina estirpe de los sares i el seu denostado baile del Kachachock. ja sé que teniu un excèrcit ple de cojos, pero asin y todo cal confessar que la vostra meraballosa unión so-viejíca està más que desaparesía, està más acabada que la tal Esteban. si mucho me apuráis, incluso yo diria que està más estinguida y defenestrada que la carrera d´en Lance Anstrong. aqui us espero, desde la meva presiossa butaca d´aristides mallols sensa númaru. jo no ting cap mena de póo de vusatras per molt bé que jugueu al deporte de la sistella petita. nusatras també sabem jugar lu nostra. jo sóc rampumblicà veteranu però no pas un comsevol bochelvique baratu tal com resa la vostra religió. a vegades incluso m´arribo a medio-capitalisto asin com una mena de chavi Er nàndes a l´engròs...però per sobre de tot vull que sapigueu que sóc un català de adopsión i milisiano culer de afisión. i ja podeu presumir que vosaltres teniu l´eto-remesina al banquillo, jo tan sols us dic que natrus tenim al xavi uperisado d´entrenador, rei del palau asul i grana por vocasión, co-príncep de terrassa por devosión. pudeu presumir d´història, de copes d´Uropa, d´haver jugat amb els Tochenko de turno (pertenesiente a la siga-saga dels Hleb) o presumir de la santa madre Drúsia del hermanos Velóf...una parelleta que dicho sea de paso, se corrían mui mucho como bien indica su apallidu. como abonado al palau tengo unos cojones más gordos que el huevo dels karamasóv y que gràsias a mi impétu y al de vuit mil consósios més, ens nem cap a la bunica siutat de Brelín a jugà contra aquet Chechecà da Muscóu, que mucho ruido y pocas nuéses com diria el mestra de la tragicomèdia, en William Chepkin...un atra bielodrúso com en Hleb, are, no tan turista com aquell
-

**************************************************************************

viernes, abril 03, 2009

"ego te disuelvo" numés per ser anti-asacarós-merengue

.
pues que ya, como que no respetan ni a un santo y venerable ansia-ano como servidor. la verdá, no hai derecho. mi atimada mainada, innesesario me abstengo a mantenerme imperturbable en mi pormenorisada analítica al malnasido brunético de turnu. en aquet cas, l´ascarosso real podrido y su bendesido entorno mierdàtico: con ello hago expressa referènsia al tema Valdés y el desgrasiao de su representante, un tal ginesín gargajal. la santa congregasión del xorreteo blanco se representa en la plasa del pueblo con esos dos mártires. a la sazón, en boluda i en derramos, actuales regentes del cortijo capitalino. y por debajo de ellos, un sinfín de infideles lacayos, secuases o sicarios a su orden y servisio...pa tocarnos los putos cojones barselonistas y tratar de desestabilisar nuestra santa pasiénsia de origen periféric. entonemos por ellos una breve orasión.
.
parenostre esteu en los sielos, putificado sea tu nonbre, venga a nosotros tu reinoooo, hagàse tu voluntad...asi en la tierra como en el cienoooo. a véra...mucho ojo que fins i tot deien els màximos representantes de la vós del divino en nuestro planeta...que Déu nustrusañó és del pudrit. pues si achò és veritat, que se muera el jodido puto dios pa toda la vida i ens deixi en pau, ¡¡¡ qué coi !!!
.
bé. meraballós. en determinadas localidades de la piel de sorro, los lugareños, criaturetes de bé, agafen per sota el cuerpo al boluda de turno y acto seguío los cuelgan de lo hálto de un campanario per tal de fer la seva "promenade" habitual, penjats a l´aire, bajo la presensia del enfervorisado respetable. mentrastanto, aquestes inusents criaturetes van soltando chorreteos de orina de sus correspondientes simbreles asnár-ticos i van futén aquella bunica jerga del "iaaaa-iaaaaa". pubrets meus. el muniato del derramos està abaix, mirando la situasión de manera global pero insolidaria, com qui no vol la cosa. entonses le remoja la cara con un chorreo profundo de orín ascarosso del seu propi presidén. engominada cabellera de asesores varios de la junta, maltrecha liensada a cuatro rayas, origen cuando menos dudoso. preguntin pel sañó Buti er nándes. acho si, bén plantadets, com chínchols en el esenário del contubernio mediàtic de siertos oscuros albatros pepérus..... capitanejats desde la lejania per un tal mestre de la deconstrusión mezetària: en flurantí péres, alias famoso ex-sexólogo del crónicas marsianas. la cuastió, fotra la puñeta el mol cabró... apa noi, que et cardi la tieta engràcia que se´t veu una hora lluny troç de pocapena....
.

.
a primera hora de la presiosa mañaneta, surten sense tricòrnio, els chandalerus del estra-ràdiu de moltes poblasions catalanes...as sota el braç, diosmediante y con màniga semi-abierta, se consentran con gasetilla observando als jamelgos de la brunete com son els grans protagonistas d´aquet aspatarran aspactacla. hai pa dar y tomar. pero de jamelgos de esta estripe, como que se trata de una espésie mui pero que mui rara (ahorita mismo en peligro de estinsión) deben ser respetados pues pa conserbar y preserbar la espésie blanca. esa misma espésie que pinta locales (de peñas baselonistas) entre atras coses. despues trubem el cas del burru autóntono, aquet suele tirar per l´altra equipo de la siudat en caso de indesisión del primogéntito de los desendientes. el pare era del pudrit pero el hijo debia de disimular ni que fuera una miquete...per allò de guardar les formes o compostures... ¿oi que me entienden? mentrestant, el vostru burru-jefe segueix allà a dalt penjat, dunant i dunant voltes...todo desesperado él... i regalimando pixum a los incautos espectadores congregados pa la ocasión...en la denostada plasa del pueblo remojando de plaseres bajos al fidel y siempre creyente pupulacho.
.


miércoles, abril 01, 2009

ni el policorrectismo ni la diplomasia van conmigo

-
yo tanbién querría haser la pás con esa gentusa pero no puedo. més que desitjar les paus, seria allò de ballar sobre la seva tomba perica. are, achò si, yo no quiero que, pues como quien dise, aporvechando que esa presiosa montaña sagrada se tambalea de mala manera, se les desmorone ensima als meus amics de tota la bida i les entierre sin piedat alguna. esto podria suseder en un momento de desgràsia... y sin beberlo ni comerlo. quina mala sort... si las denominadas causas naturales els enfonsèssin a sota terra. allabós resultaria que una colla de brètols i bandarres diria que ja no tindriem rival siudadano ¿qué par qué? pues és bén llóchic d´atrabanda. parqué no existirien els nois blanquiasules a quienes meter mano de vés en cuando. fins i tot he llegado a sentir que desear esas cusetas son de ser mala parsona i en canvi jo sóc bona parsona...pues per achò sóc basalunista ¡qué carai!. en caso contrario jo no seria pas basalunista i alashoras si que seria una mala parsona. pues mirin, are mateix me siento urgullós, cufoi i segurooooooooooooooo, de ser més anti-ascarós paricu que mai antes lo habia sido. ire al infierno potser. quina póo que ting, marededéusañó. atimada muraneta perica, perdona todos mis pescados por desear todas estas cusetas tan dulentas cap aquella colla de macarras sinvergüensas i churissus del otroladodelasiudat. ¿ustedes creen? aquella chantussa de can ràbia...aquella tifa de can pizza tarradellas, pizzas que dichoseadepaso, peores no pueden ser. sea como sea yo no inisié esta guerra contra aquellos vesinos. si de caso, quienes inisiaron las hostialidades fueron esos cretinos.
.
ens vulien de treura "la supetcopa de paña" que vam cunquistà tot justet ferà un parellet de tanpluradas. vamos, l´único titol que vam guanyà. i gràsies. si jo ja dic, el sentimiento blanco y asúl és en dafinitiu, com una presiosa mescla entre letrina rànsia i bodevil barato injustamente no correspondido. yo ting una vesina puta com las gallinas. és perica. y pa postres la mui meuca me deixa las colillas en el portal. portava més o menos com uns deu dies fent lu mateix fins que l´he enchampada a la mui sorra desgrasiada que dichoseadepaso, espero que muera lentamente. are, entre bustés i servidor, jo li he futut la merda del meu gos restregada en la serradura de su puerta. ni me quiero imajinar la santa alegria que se llevará cuando se disponga a haser "la entrée" en su más que presiossa morada. un clum pernisioso pa la buena salut mental de sus congéneres de espesie, aquets vesinos de l´antiga can Ràbia tenen el gen tiñoso...aquet és un atra tipo de gen bastante peligroso por sierto, en concreto aquet gen és trisómico en par como por ejemplo la edat de lluiset garsía. en sanches libro, presidente él, és una mena de "gazza ladra" que diuen els sañós transalpiños. tradusida a otras lenguas de origen ibérrico seria una espésie de hurraca ladrona, no vol dir pas que ladre cuando habla però gairebé casi. i quan no és el tema del cornejo seviola pues son atras temas como el enlumenao artifisial o la hora a la que juega el vesino de al lado. la qüestió és que els bichos de montjuich son unes ladilles envejosses i timoratas...con estremo complejo d´inferioridat. la veritat, la santa verja morena va dir en el seu dia que per salvar-se hu tenen de bén negre, si fa no fa igualet que son porter, en charles kemeni
-

jueves, marzo 26, 2009

jo no sóc canbérru. ni mai hu he sigut pas

-

ajúntense hombres y mujeres de bien, que al fin y al cabo, y si dios quiere, tots serem menys desgrasiadets d´aquí en poc temps. més o menos per quan estiguem a sota terra. are, de cumpurumissus, els chustus. i pum. conec la breu història d´aquell maese truhan i casiquil de pèl on pit que tot cufoi, anava chinu-chanu cap al seu puestu de treball, tot pensant-se, iluso él, que estaria tota la vida sense que el fumèssin una bona puntada al culet i el deixèssin plantadet en vellmich del carré. si utilitzen el poder de l´autugestió, bustés me tindran de reconèixer que les coses no van tan malamén, sinó que incluso van pitchó. és com nar a fer un tributo al joan antoni samaranci i fotre un acte de fé democràtic en medio del discurso del personaje. som víctimes del narizismo ilustrat que ni el txiki o el charly, un narizismo consumado per lo mentidera que és la sosiedat a la cual tengo el honor de perteneser. un entorno bien servido amb el meraballós "jo cuento lo que me interessa. i punto". jo frissu de goich en veure tanta bunica nàpia per part de molts polítics. uns polítics que els endegaria al pedraforÇa i d´allà a la pica d´escacs del guantasso que a molts d´ells els hi fotria a llurs buniques galtes de garrí. jo seria com en charles romson a "fríamente y sin motivos pesonales". resistiria tot arrugao, pansit, pero aguantaria, com un pipo fa gañotes de la vida y de la muerte. i al devant d´ells els hi cantaria la cansoneta del "me siento siguroooo" i fotria una bona patada a la porta i me quedaria bén a gusto dient que el basalona és un clum massa complejo y ante todo mui sosis-ticado, tanto, que ni en la conferènsia episcrotal serian capases de haserme pensar lo contrario. llegados al punto, ni un colodrillo dundee com servidor, seria capás de retractarse de cap ni una de les seves hunurablas intensions
-
herederos del barba gél , cheri i figura, hasta la seputura, un hombre de verdà, un ansia ano pionero pa todo, palo bueno y palo malo, en los estulstisios brasos de comsevol escupido, con una personalidat de semental anti-sistema, jo resistiré a lo chaparru, i a pesà de tot, ¡quan donaria per una bona tocada de pito! are, que me la hisieran a mi, per supuesto, i si fóssi una damisela pues milló que milló. el viejo que camina por la calle con su servei de mosquit formado por sus tres correspondientes selebros, és com ser d´un atra planeta i sin embargo haver nasido en éste. soc com una mena de marsiano que va venir a invadir-vos d´una manera tan ignominiosa que ni el curioso caso de l´amic Benjamín Puttón aquell. are, un marsiano en el fondo molt cariñós. ni un clam hasia la elbergínia cuadrada seria algo tan alegórico a mi estado actual. hàllome imserso en plena crisi de valores esistensial. més o menus com l´actual govern de la chanaralitat. i la verdà, no hai derecho. incluso potser tan u més que el trisòmic Sauro i sus correspondientes adlàteres, secuàses, compinches o lu que sigui. sinseramente, pienso que estoi deslocalisao como un eletrón comsevól...però sense donar consesiones visc molt millor. la patata a la importànsia és com el laporta a la constansa. -soc ñuñista i rempumblicano convensío. roncerosvalles estaria urgullós del meu diví basalunisma. la monica tarriblas, como que tanbién. disertasión - el atra dia vai ensupagà i vai caure de bruces willis... i li vai dir al jamelgo de turno que me va tirar al suelo allò del "saco un pito y me doblo". el cabró no me va fer caso. sóc júligan pels matins... yoyero a mitcha tarda, i avi de casal per la nit. son els meus pums de vista. els meus pums de vista particulars. ni el d´un cronista del diari espot. con los años como que he aprendido a relativisar casi todo. menos mi barselonismo...déu me guie por mismo camino

-

martes, marzo 24, 2009

el test del molt hunurabla purufassó Rochách

-
en uno de mis viejos análisis, me se coló un test realisado a un amigo de post-guerra, test llevado al efecto pues per tal d´analisà amb prufunditat el parqué coi aquella gent que aleshores manava anal nostre pais en época de post-guerra... vulia tocar-nos els sacro-santos pebrotes d´aquella manera tan asfaraïdora i lamentabla. allabós sobrevoló mi asotea el famós examen piscològic que aquell bonhoma realitzava de manera desinteresada...als seus deixebles, i parqué no dir-hu, un susinto intento de comprender estructuras abstractas bastán inútil. are, visto lo visto, els seus abnegados pasientes con un servidor a la cabesa, no treie cap entrellat al respecte de la situasió esmentada. resulta que el doctor, un pisquiatra de la vida, molt cabró ell, bamos com gariebé tots, ens agafava un full ple de garabats ascaróssus estampats amb tota la mala baba del món, me´l doblegava sense fer cap pregunta dirigint-se cap a natrus amb tutal discresió... i acto seguío el mostrava al incauto de turnu. i tot per tal de dir-nos a todos los congregaos lo feos que eramos. mitin, amb una dumtosa educasió i un gusto de aqui te espero, les taques o manchurrones escampats per la superfísie d´aquell trist paperot blanc, reflectien tot lu que nosaltres erem, és a dir, tal com pensàvem i tal com viviem. i s´ho montàven sensa cap vargoÑa conosida. eran diés láminas, cual peor que la otra, i que amb el putu cuentu del anàlisis del coño trolavan al populacho ignorante sensa cap mena d´escrùpul...todo fuera por la santa personalidat del pringat o pringada de la vida que tuvieren a bien de someterse a tal estudio de género visual. ja veuen com estava la cosa.
-
primé, la tinta china és barata, per tan, una garabat sensa categoria no pot dir-me com sóc jo. i pum. a mi m´impotta una merda si el dibuix vol dir una cosa o un atra. mi proyecsión sólo la consoco jo cuando me veo reflejado en el presioso espejito magíco de mi cuarto-baño. cuando veo una interpretasión pues intento que sigui una miquete positiva, encare que no masse, no sigui que en cabat prenguem mal. i és que als meus poco más de sien anyos pues sempre ens queden reminisènsies de caire negatiu, llóchicamén, parqué som fills de la guerra (i del basalona)...i ens enrecordem de insignes figuras de nostra història com per emsemple el amic Guruseta. i ja poden fer-ma proves completes del meu nivell d´aprehensión de los hechos...que me los paso a todos pel culet. el método por mui essientífico que sigui no me dise nada. ni aquet ni cap altre. si jo tinguès que escollir me quedaria amb les taques de color, pues les de negre me fan molt póo ja que me recorden mui mucho als cabrits dels àrbits. allabós si me mostrèssin una bunica taca a sobre del paper jo només veurie cabrons amb pitu. i molts fills de puta. sobretot si son taques negres de prosedènsia federativa. su morfología como que me seria de indiferente. asin que en prinsipio jo veig molts cabrons que volen fer mal al meu atimat clum. y mis respuestas son sienpre las mismas molt a pesà de tot: tots els bitros mereixen de morir. per chufleteros, per merengues i per curruptas-sinvergÚensas. aquesta és mi lectura i diagnostíco pues com que no en dona per més. i bén urgullós que estic. i pum.
-
als guionistes del polònia i del crackòvia: no copieu tan homes de bé, que això en cabat us desgastarà la vista
-