- vai patir molt amb el patit que va jugar el meu basalona, i no fue hasta bien entrada la segunda parte de la pórroga en que varem fer el tantu de la victòria. va ser en Pidrito. la felisitat ens va envoltar a tots els patidós de mena que som la gent blau i grana. la victòria va ser nostra i a l´estadi lluis segundo de la capital del prinsipado va sonar el can del Barça. allà, en la capital del prinsipado, presisamente, donde mucha gente humilde tiene a bien de resguardar su paupèrrimo capital y su mínimo crédito. els señós gendarmes em miraven amb mala cara, i és que putser estaven espantats de la meva prasiossa carona blaugrana i catalana u putser se pensaven que era de la teta, una urganitsasió mol mol mol parillossa i sospitosa de fotra sebollassos com la siñora compañera de viaje en el autucar organisado por el ejenplar clum del rucc. va valdre la pena fer cues com burregus a l´entrada del bush .
lunes, agosto 31, 2009
pues com que ja tenim el segon
lunes, agosto 24, 2009
i bé. ja en tenim el primer
-
jueves, mayo 21, 2009
el anfiteatro flavio i otros famosos paseillos consiudadanos
pero para auténtico paseillo, el que els nois de la vora de can tunis vulien fer-li al athletic clum en cas que els lleons haguéssin conquerit la copa del dropu. todo ejecutado, sin la presensia del amigo invisible que en palma sí tuvo a bien de realisarnos...y todo a pesar de algun merengue que habia d´amagatotis en la primera plantilla del clum insular i que tal como confesó en sírculos privados, no queria realisarlo. i jo dic als meus amics pariquitus...putamarequeusvaparir...pues que sàpiga aquella astimada chantusseta, vesinos de la siudat ellos, que no saliéronse con la suya... y polotánto jodiéronse como ladilletas que fueron, son y serán. mientrastanto, el infame flavio, desde la siudat eterna, se estará regosijando de tamaña impoténsia por parte de los mosalbetes del sánches-libro. i per acabar-ho d´adobar, como postre a tanto desaguisado, tenim el tema de la nuieta aquesta que juga al fumbol defensant els culós blanquiasules. pues a sobre de tot, aquets paricus pringats, pobrissons de mena, son una colla de 'retardeds' i mongolos.
miércoles, mayo 20, 2009
martes, mayo 19, 2009
lunes, mayo 18, 2009
viernes, mayo 01, 2009
viernes, abril 24, 2009
las tres leyes de pepe "kepler" o leyes del movimiento platanetario
-
dios mio "miguelito", donde vas tú tan bonito.....
miércoles, abril 22, 2009
juràssic casal
-
-benvinguts al milló aspactacla del món: benvinguts al bunic sirco dels germans popóff. achò si, dicho desde el más profundo de mis respetos. a véra, m´esplico. en la bida, se dise, se cuenta, que els nens petits i els bobby férgussons sempre tenen la raó. pues desde mi ansianidad, otro punto de vista a tener en cuenta y considerando lo inoportuna de esta notisia que han lansado els voceros de turno, yo me pregunto qué coño hase el hermano gemelo del presidente que are de cop i volta ens surt a la palestra. coi, com si no tinguèssim altres soberanos purublemes els basalunistes! cullons, que ja vindràn quan hagin de venir las erecsiones a la presidènsia! a més, qué coi...el afamado economista de las sien mil americanas té massa feine, carai! miren si el noi és pluriempleado que me lleva por delante a la university del columpia, al nostra barsalona i ensima arreplega amb els anunsios del micolor. ¡y lo que haga falta! are, convindrán conmigo que no es cuestión de ser tan hiper-hartivo, milló una miquete de feine i pum, achi com en charli rechac, poc a poc i païr bé, sense presses, sense traballà tant que això no és bo, va malamén per la salut. jo no dic pas que el rei de les jaquetes tingui que ser un gutiflé de la vida, usia un festivalero que mai de la vida foti putu brot, pero por lo menos que descansi una mique de tanto revuelo trans-oseànico coi, que amb tanta muguda en cabat prendrem mal !!! res, pues que tingui busté molta sort, però que jo ja estic prou cuntén amb lu que ting, que no és ni mucho... ni poco... ni lo justo y nesesàrio...
-
lunes, abril 20, 2009
jo no estic ni per munsergas ni per rumansus de cap estil...
-
--
viernes, abril 17, 2009
bamos a por "el tiplet" pa meterle "el ditet" al merengue en "su ojet"...
i entonses resumta que els señores yonquis amaricanus quan diuen lo del burru de nostra terra, pues qué sé jo, igual se refieren al tomàs guasch de turnu. ja saben que jo per aquestes coses sóc mol mol mol ignurán. snif. ja podeu dir que tenim el millor burru (asse) del món mundial. yo no me lo creo viendo a semejantes ejemplares o correspondientes espesímenes. ¿acaso hai un búrru suelto que tenga mayor pa de grí que un butifleru? si u no? és u no és? sierto es, que en sonas más bajas de nuestro litoral merditerráneo, nos sale l´amic naviero, todavía colgao del campanar de la iglesia, chorreteando a los presentes, cual abominable ejemplar de la capital del riu túria. are, el burrito del sañó Porta també es de "almax tomad", no sempre, quedi clà. usia que de tan en quan natrus tanbé en tenim algun muniatu suelto dient baixanades. de vegades sento que fot unes pixades inmensas fora de tiesto que deixeu-lu anar. potser és un burru más estilista, fino y evolusionado que los antes mensionados...pero susodicha cuestión no l´exculpa de res. hans al cuntrari...
miércoles, abril 15, 2009
una de llorus i de micus
-lunes, abril 13, 2009
¡¡¡ la marina asul y grana al seu fidel servisio !!!

i sobretodo sense cap mena de póo. tenim de jugà con dedicasión y firmessa. utédes saben tanto como servidor que aquet és un patit que tenemos de jugarlo pero que mui seriosamente pues pa evitar disgustus del todo innesesàrios tal com diu nostru antranadó en pet gordiola. entonses ni relaño ni peresóso me dispongo a realisar un inventario del envite fumbolero. pa empesar me penso que jugarà en Bladés. de puesto en defensa pues me imaginu que jugarem am cuatra però sense en Sibiliño. l´home deu estar rebentat corriendose todo lo que se ha corrido. i és cuestion que descanse pues la banda siempre da faena. jo me penso que jugarà el idolo de "la coja", en Piquet, per allò de las bolas bombeadas i en Puchol al seu custat ajudant en tot el que calgui. incluso fent d´escombra si fuere menester. a l´atra puesto pues el atra, en Vidal encare no. sirà el noi de les arracades, en dani Auvés.
are, yo pondria al sentro del campo pues en Chavi per tucar una mica la bola, allà a isquierda y derecha. remeneando en la distribusión com si fos un morterillo d´alliólit, però achò si, amb dos escuderos com calen a banda y banda, apechugando am un von parell de cullons: en Pusquets i el morenillo d´en Keite. incluso si mucho me empuran, el mismo Tururé por el Maliano, no sigui que la cosa pues rebaixi una miquete la tensió de l´equip... y el ambiente nos obligue a trencà alguna puteta germana. entonses pa adelante pues el dueto naviero pues millor que millor. jo penso que l´andressadet Eniesta hi serà al bankillu amb en serchi Pusquets. pero si li dona una uputunitat al malboro jo, sinseramén, aqui donde me vén, me cagaré en les calces una miquete i m´en diré al lavabu a tancar-me com feie l´amic montgomery Burns. achí que mucha calma tots plegats, que cunda la pás i la tranquilidat que lo impotánte és clasificarse de totes totes. achò sí, ante todo que mai no ens falti pas el tipico saludo del ejérsito barselonista de los astados unidos!
sábado, abril 11, 2009
"felís i (sobretot) acabat"... "astic boich par tú..."
viernes, abril 10, 2009
¡¡¡ chí chí chí, ens nem cap a Brelín !!!
****************************************************************************viernes, abril 03, 2009
"ego te disuelvo" numés per ser anti-asacarós-merengue
.bé. meraballós. en determinadas localidades de la piel de sorro, los lugareños, criaturetes de bé, agafen per sota el cuerpo al boluda de turno y acto seguío los cuelgan de lo hálto de un campanario per tal de fer la seva "promenade" habitual, penjats a l´aire, bajo la presensia del enfervorisado respetable. mentrastanto, aquestes inusents criaturetes van soltando chorreteos de orina de sus correspondientes simbreles asnár-ticos i van futén aquella bunica jerga del "iaaaa-iaaaaa". pubrets meus. el muniato del derramos està abaix, mirando la situasión de manera global pero insolidaria, com qui no vol la cosa. entonses le remoja la cara con un chorreo profundo de orín ascarosso del seu propi presidén. engominada cabellera de asesores varios de la junta, maltrecha liensada a cuatro rayas, origen cuando menos dudoso. preguntin pel sañó Buti er nándes. acho si, bén plantadets, com chínchols en el esenário del contubernio mediàtic de siertos oscuros albatros pepérus..... capitanejats desde la lejania per un tal mestre de la deconstrusión mezetària: en flurantí péres, alias famoso ex-sexólogo del crónicas marsianas. la cuastió, fotra la puñeta el mol cabró... apa noi, que et cardi la tieta engràcia que se´t veu una hora lluny troç de pocapena....
..
miércoles, abril 01, 2009
ni el policorrectismo ni la diplomasia van conmigo
-martes, marzo 31, 2009
jueves, marzo 26, 2009
jo no sóc canbérru. ni mai hu he sigut pas
ajúntense hombres y mujeres de bien, que al fin y al cabo, y si dios quiere, tots serem menys desgrasiadets d´aquí en poc temps. més o menos per quan estiguem a sota terra. are, de cumpurumissus, els chustus. i pum. conec la breu història d´aquell maese truhan i casiquil de pèl on pit que tot cufoi, anava chinu-chanu cap al seu puestu de treball, tot pensant-se, iluso él, que estaria tota la vida sense que el fumèssin una bona puntada al culet i el deixèssin plantadet en vellmich del carré. si utilitzen el poder de l´autugestió, bustés me tindran de reconèixer que les coses no van tan malamén, sinó que incluso van pitchó. és com nar a fer un tributo al joan antoni samaranci i fotre un acte de fé democràtic en medio del discurso del personaje. som víctimes del narizismo ilustrat que ni el txiki o el charly, un narizismo consumado per lo mentidera que és la sosiedat a la cual tengo el honor de perteneser. un entorno bien servido amb el meraballós "jo cuento lo que me interessa. i punto". jo frissu de goich en veure tanta bunica nàpia per part de molts polítics. uns polítics que els endegaria al pedraforÇa i d´allà a la pica d´escacs del guantasso que a molts d´ells els hi fotria a llurs buniques galtes de garrí. jo seria com en charles romson a "fríamente y sin motivos pesonales". resistiria tot arrugao, pansit, pero aguantaria, com un pipo fa gañotes de la vida y de la muerte. i al devant d´ells els hi cantaria la cansoneta del "me siento siguroooo" i fotria una bona patada a la porta i me quedaria bén a gusto dient que el basalona és un clum massa complejo y ante todo mui sosis-ticado, tanto, que ni en la conferènsia episcrotal serian capases de haserme pensar lo contrario. llegados al punto, ni un colodrillo dundee com servidor, seria capás de retractarse de cap ni una de les seves hunurablas intensions
-
herederos del barba gél , cheri i figura, hasta la seputura, un hombre de verdà, un ansia ano pionero pa todo, palo bueno y palo malo, en los estulstisios brasos de comsevol escupido, con una personalidat de semental anti-sistema, jo resistiré a lo chaparru, i a pesà de tot, ¡quan donaria per una bona tocada de pito! are, que me la hisieran a mi, per supuesto, i si fóssi una damisela pues milló que milló. el viejo que camina por la calle con su servei de mosquit formado por sus tres correspondientes selebros, és com ser d´un atra planeta i sin embargo haver nasido en éste. soc com una mena de marsiano que va venir a invadir-vos d´una manera tan ignominiosa que ni el curioso caso de l´amic Benjamín Puttón aquell. are, un marsiano en el fondo molt cariñós. ni un clam hasia la elbergínia cuadrada seria algo tan alegórico a mi estado actual. hàllome imserso en plena crisi de valores esistensial. més o menus com l´actual govern de la chanaralitat. i la verdà, no hai derecho. incluso potser tan u més que el trisòmic Sauro i sus correspondientes adlàteres, secuàses, compinches o lu que sigui. sinseramente, pienso que estoi deslocalisao como un eletrón comsevól...però sense donar consesiones visc molt millor. la patata a la importànsia és com el laporta a la constansa. -soc ñuñista i rempumblicano convensío. roncerosvalles estaria urgullós del meu diví basalunisma. la monica tarriblas, como que tanbién. disertasión - el atra dia vai ensupagà i vai caure de bruces willis... i li vai dir al jamelgo de turno que me va tirar al suelo allò del "saco un pito y me doblo". el cabró no me va fer caso. sóc júligan pels matins... yoyero a mitcha tarda, i avi de casal per la nit. son els meus pums de vista. els meus pums de vista particulars. ni el d´un cronista del diari espot. con los años como que he aprendido a relativisar casi todo. menos mi barselonismo...déu me guie por mismo camino
-
martes, marzo 24, 2009
el test del molt hunurabla purufassó Rochách
-








