-pues sí sañós. el passat diumencha vem conquerir el primer títol ofisial de la present tanplurada fumbulera, i anaquest cas concret se tracta de la bunica Supetcopa Apañola d´Epaña jugada contra els lleons del sant mamón guluriós. jo vai disfrutà de lo lindo, qué volen bustés que els hi digui, m´ho vai passar com un chínchol al graderio, incluso molt més que al trofeu Joan Cànper. al descansillo del patit vai cruspir-me un entrepà de churissu de l´antranyabla amic Canta- Revetlles, perico de tota la vida però bona persona. vai sopar amb molta falera a pesar que el nostru meraballós equip encare no havia futut cap tantu tot i que en el fons se´n veia avenir que la cosa canviaria en un tres i no res. a la segona part aquet canvi va ser espectacolari, i el joc dels nois de blaugrana se va transformar en gols. en aquet sentit van fer els tres golets i a quin dels tres més macus, si el parell de l´argentí o el terser d´en Borjan. jo voldria destacà el debut ofisial de l´Es lata Abraimoivich, un davanté insisiu dels que ja en queden bén pocs. un noi amb talent, chispa, soltura, trempera i sobretot molta garra. un noi, el suec, que maneja la bola amb molta classe als tres peus, diferent al Samuletó, però en dafinitiu, tant bo u més que aquell...
-
-en cabat el patit, nostru capità, en Carles Puchól i Puchól, va agafà la prasiossa i aspatarrán cupeta i la va enlairà bén amunt. una cupeta que li va entregà como mandan los canónes, el molt hunurabla sañó president de la real federasión pañola de fumbol, el futur premi nobel de la espresión oral, don angel maria Billar pa servirles. poc daspués els campions van passejà pels voltants de la verda catifa del estadi i van oferir a los señores espectadores congragados a tal efecto para la ocasión susodicho setro nasional. achò si, snif, ja no va sonar el bunic himne del "bibalabida" dels Cul&Play pues perqué jo suposu que de vida en tindrem lo que "no hay en los escritos" pero de visa per fitxà jugadós dels bons, d´aquets que pululen pel mercatto pues més bén puquet. finalment, com anecdotari, en sortir del camp vai trobar-me amb un bon noi que me va preguntar "por adónde caía el polo"; més u menus jo li vai contestar "per allà on son els pingüinus". la realitat, en veure que li responia achò, aquet noi me va mirar amb molta mala cara, no entenia la meva bunica resposta. pues sàpiguen bustés que jo encare desconec parqué....
-
-
