-en uno de mis viejos análisis, me se coló un test realisado a un amigo de post-guerra, test llevado al efecto pues per tal d´analisà amb prufunditat el parqué coi aquella gent que aleshores manava anal nostre pais en época de post-guerra... vulia tocar-nos els sacro-santos pebrotes d´aquella manera tan asfaraïdora i lamentabla. allabós sobrevoló mi asotea el famós examen piscològic que aquell bonhoma realitzava de manera desinteresada...als seus deixebles, i parqué no dir-hu, un susinto intento de comprender estructuras abstractas bastán inútil. are, visto lo visto, els seus abnegados pasientes con un servidor a la cabesa, no treie cap entrellat al respecte de la situasió esmentada. resulta que el doctor, un pisquiatra de la vida, molt cabró ell, bamos com gariebé tots, ens agafava un full ple de garabats ascaróssus estampats amb tota la mala baba del món, me´l doblegava sense fer cap pregunta dirigint-se cap a natrus amb tutal discresió... i acto seguío el mostrava al incauto de turnu. i tot per tal de dir-nos a todos los congregaos lo feos que eramos. mitin, amb una dumtosa educasió i un gusto de aqui te espero, les taques o manchurrones escampats per la superfísie d´aquell trist paperot blanc, reflectien tot lu que nosaltres erem, és a dir, tal com pensàvem i tal com viviem. i s´ho montàven sensa cap vargoÑa conosida. eran diés láminas, cual peor que la otra, i que amb el putu cuentu del anàlisis del coño trolavan al populacho ignorante sensa cap mena d´escrùpul...todo fuera por la santa personalidat del pringat o pringada de la vida que tuvieren a bien de someterse a tal estudio de género visual. ja veuen com estava la cosa.
-
primé, la tinta china és barata, per tan, una garabat sensa categoria no pot dir-me com sóc jo. i pum. a mi m´impotta una merda si el dibuix vol dir una cosa o un atra. mi proyecsión sólo la consoco jo cuando me veo reflejado en el presioso espejito magíco de mi cuarto-baño. cuando veo una interpretasión pues intento que sigui una miquete positiva, encare que no masse, no sigui que en cabat prenguem mal. i és que als meus poco más de sien anyos pues sempre ens queden reminisènsies de caire negatiu, llóchicamén, parqué som fills de la guerra (i del basalona)...i ens enrecordem de insignes figuras de nostra història com per emsemple el amic Guruseta. i ja poden fer-ma proves completes del meu nivell d´aprehensión de los hechos...que me los paso a todos pel culet. el método por mui essientífico que sigui no me dise nada. ni aquet ni cap altre. si jo tinguès que escollir me quedaria amb les taques de color, pues les de negre me fan molt póo ja que me recorden mui mucho als cabrits dels àrbits. allabós si me mostrèssin una bunica taca a sobre del paper jo només veurie cabrons amb pitu. i molts fills de puta. sobretot si son taques negres de prosedènsia federativa. su morfología como que me seria de indiferente. asin que en prinsipio jo veig molts cabrons que volen fer mal al meu atimat clum. y mis respuestas son sienpre las mismas molt a pesà de tot: tots els bitros mereixen de morir. per chufleteros, per merengues i per curruptas-sinvergÚensas. aquesta és mi lectura i diagnostíco pues com que no en dona per més. i bén urgullós que estic. i pum.
-
als guionistes del polònia i del crackòvia: no copieu tan homes de bé, que això en cabat us desgastarà la vista
-
-
