mon abantura antràxtica

segúdo que ustedes disconosen que fui peonero atrabesando el casquito antráxtico. esta bunica abantura susedióme allá por el inviédno del vemtisinco, pues ya por entómses me solensitaron de haser una elspedisión en un bonito nabío que si mal no racotdu se deie 'el palasitocoñón III' purupietat si no me folla la meba mamòria de un sélebre aristocràto de la jéta-set de la sona de los astiyeros de Pardalbes. asin que ni corto ni caúchu dispúseme a tirpular el botesíto hasta tierras dremótas mui al sút del polo sút. lleguemos a tierra del foguéo allà por Arjantina pasados uns tres messos i es por allá que el frio me hiso mella a lo del di capreo en tetanich. el vaichell se entrebancó en unos tenpános de yélo i prestos i dimspuestos pues nos dispusimos a caminar a lo ransmossèn, i con borsas de equipaje comemsamos a travesar el presioso cotinente helado con sisenta perros y cuátra gats. lleguemos tot caminan chinuchanu al polo sútt en tsinco setmanes y média asin que plantemos la bandera delante los pimguínos que me miraron como con cara rara, com de no havé vist un estra-tarrestra com un sarvidó en la resta de la ceba gelada emsistènsia. aichi que prusaguirem cap al er nandes contràrio, el de mar de rós (mar rúvio) pues sirie en unes nuebe setmanes y media de más. vaich passà frio, molt de frío però be,per achò ja tenia el vísquit

.

la carona se me va chelà més d´un dia, on per sierto no ni havie die pues padqué tot el die ere de die o quasi de die. però vam turnà sans i estalvims a casa uns tres messos daspués com herois de Catañuña i cins i tot ens van humanatchà a tota la elspedisió i vam fer-nse un munumén al carré del pelaíllo cantunada unibasitat,munumén on se caguen els malparits del culoms die si die tanbé

la binagra con isoflúot

pues si sañós. aquet compuesto chímich és clabe pues per a sentir-si com un iaio nuebo, un iaio més vigorrósso com un iaio amb sifanofá sichamte anys menñs. si veuan bé la ceba furmúla és una molencúla de tres dimansiónes abont el núclit està furmat per l´atóm de cheritròchen que com sempra passa està anal sentro de tot, tanto de lo grande como de lo pequenyo. és un atómo en prinsipio bastante de inestavle pero que con el tienpo y una canya se buerbe más reposado asín como el peramangante de putàssa. asin se emtiende las propiedades pisico-chimícas del cumpuésto, és a dir, su savór, su aróoma, su culó y su tacto algu aichi como un porbillo blanco suabe com el vellut del peyejo de un conejo novle..podqué los conejos son novles*,¿u no? aichò bol dí que tots aquets iónes li cumfareichen anal puruducte una empenta que busté els nota quan busca resultados imediatos amb la ceba sañore, quan busté és al llit i quiere empesar cuamto hàntes el acto del simbronasso i que en comsevól farmatsióla el seu botercàrio lin dirà. aquet medicamento té l´avantácha de no taní afectas sacumdàris SALBO QUE PRODUSE AIRIS ni està contraendicádo pa la ulséra gasto-druodenial i además lo reseta la saguritat susial. usia que va busté amb el tarchetó de joba-chubileta i li sudtirà de gràtis. achi que ja sap, si bol cambià la ceba trista, inesistén i penosa bida d´imputensies janitals preguis aquets cunsells de sério que la bida semsuál le va en éllo.

.
*bé. el conejo de mi sañore de novle no tiene nada. és un conejo vién pordrido y ensima traidór, selóso y dúltero

.......................................................................................................................................

.......................................................................................................................................

Sai-Miter bisits tudéi on-lain nau mantenán. basalon vimt milions, badalon trés milions, el papiól milio i mich, gratallops cuáta milions, palau de pliega-manos tresensts mil, castellà del payés mig milió

jo lluité contra los malnasíos de la estràbica

- fué en el fremte del Normándo pues sirie por entre Fránsia i Englatérra. allá estube con fusil en mano esperando a los chicos de la estrábica cuando sarvidor disponíase a crusar el mar cojo. en un tiro perdío me estubieron vién a pumto de dejarme esvástico en el ojo darécho pero le dieron en el cúlo al capó rál que dichoseadepaso era un cavrito de hármas tomar y como poco s´ho mereixia. llàstima no le ubieran voláo los séxos. asín que los násis empresionados por mi balentia i corage retiráronse unes milles cap enrere pa pedir refuértsos al señó directó de aquella fira tan bunica que era la sagone guerra mumdial. el presidén de la fira era el fírer. allabontas van purtà més torpas desde la tsiutat de Bunic, capital del café Bebiera (u Bebiese). jo alashoras tanvé purtaba bigutet, racotdu que ere aichí a lo asnar, bigutet que per sert me quedabe bastán aicharit com bé poden bustés cumprubà anala fotu que adjuntu al meu aspatarran i históric póts. cuando los no-liados rigrisaron con más soldaos allà se armó la mari-marrana i las bónvas me esplotaban por adelante i por adetrás con un simfin de válas yendo i biniendo, disparadas por anbos ejersítos. pero al final me inflitré en el bando opositor como un els pionnén a lo gente segreto como el del Borne i les sabotajé cuatro tamques, sinco lansa-granadas y una metrajéta. total que cuamdo rigrisé del convate com un éroe de guerra aichi a lo Asquerro, solamemte tubimos que esperar como se esplosionaran las trinchas enemigas hánte la atémta mirada de mi vatallón. al teminar la segumda guarra mumdial me comdecoraron en la vila idilica d´Ausbitch y me atsendiéron de culunél a alféres ráso. me regalaron un prasioso láso rojo en onór a mi determinasión, a mi atitut y a mi compro messio en el canpo de la batáya, y tanto tanto que asta me llamaron del mismo lincón de la casablanca para darme un despatchet bitalisio achi a lo Baul Gomsáles, cosa, que dichoseadepaso, pues rechasé por diguinidad. i jo savia a siensia sierta que Essien jóder o el Macarítur de túrnu no dunarien crédit a la meba hassáña. pero jo como sienpre me vestí por los pamtalones pues jo ere el mateich a pie de canpo contra los mismos estrábicos nasis de la crús gonáda ú contra los mismos potensiales dels atats units que me con deco raro acabao el conflíto bellíco. asin que tal como les juro por el dibino que esto fue asin i resibí el mismo medayón que si viese derribao un mono plasa en pèl Jarbo.
.
potosit
.
un dia de questos ja lins padlaré de les mebes andánses amb la sorra del desiédto
.
total bisits on-lain dos milions tsincsemtas curamta mil tsincsemtas vimtitrés

el meu primé don perriñón me se suvió a la cabésa

- pues sí sañós meus, els hòmens amb classe tal com un sarvidó tenen de prubà ni per un cop a sa bida aquet champáÑa framtsésa que oju, té el seu preu desde luégu, però si ana busté li cumbiden a un trágu, ¿pues oi que no hu pot pas rafusà? a més, ja saben aquella dita que diu allò de a caúcho regalado no le miren el diénte (i es que no en fa falta, s´els veu sensa havé de mirà). pues bé, siguiendo al fílo del tema, va sé anúna festa de la jéta-set a la que me van cumbidà; els parlo del anyo vemtiócho i al barri de la basaluneta, basalona, basalunés. era un bunic aplec de la fló i nata de la susiatat catalana de pescadós del merluso en halta-mar, una raunió de sal.lebrasió de la crém de la crém dels marinés del port bell (puerto biejo), antics amics que tienpo atràs vam fé les ameríques. como biejos lovos de mar ens cumtàvem les nostras batayetas, que si la guerra sabil, que si los úntimos de filiprimas, que si el dorado, que si la guerra de susesión, atséteram. i allà ere jo, com a gran testaferru de los baliemtes honbres de la marina marcánte i punsánte, tot la cantina plena de gom a gom amb barriles de servessa, botavinos i la cupeta de champaña que vam acunsegui d´estraperlo per la Jorquera la nit anterió. aquella champaña ere el donperriñón
.
mai m´ulblidaré del seu intens sabór, que bo ere, que escumós. me va quedà una mica al llàbit i encare el cumservo i ja han passat buit decádes desda allavós. un petit tast que no arribave ni a umplí el tap d´una butella de cococóla però per a mi ja ere més que sufitsién. com que me varan imvità pues vaic aseptà de vuén grado, sinó la ceba P mare l´haguès pagat (paddó). tota la meba bida no he sudtit del Ron-dél o del Dibóise que son de baratiyo, pues la meba butchaque no se ni pudie de parmetra sagons quins lúcsus; aichí que vaic aprufità la nit per saburechà aquell liquído que mai més a la bida turnarie a travessà la meba gola. però qui no se cunfódma és paqué no ból

jo tanbién le dí al plato

- diuan que los biejos droquéros numca muéren. este es mi caso. jo anals meus tienpos mossos ja li vaic dunà als platos ja... i tanbé camtave i tucava la guitarreta i tan! com me racotdo dels anyos aquells que encamsalava un grúpu i feiem de gires per arreu,cap amún,cap avall...escoltin bustés, de guanyñà durus poca cosa però de fé bolus los que se imajinen. jo ere tot un ídul de masses,tota la gent nave enrere dels meus óssus que, dichoseadepaso, eren de la mateicha cumplecsió que els que encare ting. la difarèmtsie, és clar, era l´aspémto físico que oju, tal com hi poden veura anala fotu de familia que els hi mostru anasobra del tésto, feie més goich i més pachóca. tenia una pell més tersa, ere més buapu que are, difísil però pussibla, talmente com els meus atimats chermans tri-llisus que are, maluradamén ja no son entra natrus. un va murí d´un atac de fer-hi-dura, deu sé cosa de la binagra, pues emcare amb gairebé nuramte anys i nave sempra amb la capseta ana sobra metiéndolaysacándola. aquet bon homa mai va assentà cap. els hi parlo del que anià primé per l´asquerra pues el del semtro sóch jo. el de la meba dareta ere el chermà lulén que se va ficà a emprasari pocos anyos dispués de la disolusión del grúpu i aquet va murí padqué lin va caura la navéra a sobra. pobra dasgratsiat. i ja lin deie jo que per agafà els glasóns del figu-rífic no utilisés l´andàmio, que no calia. el búrru no me va fé cas i aichí li va anà. en fin. erem una banda que vam tucà i molt (consiértos i de paso la péra al audiotòrio), vam fé la nostra fama arreu de cumàdques

la collada de cróssas

- anunas vacacions a la Sardénya (hálts Piranéus) me vaig adentrà en una famosa carratera de la cumàdca del Re-pólles i situant-se en el mapa amb un Jepet - ese d´aquets me la culocan en bell mich de ribes de frasé i puichadà. una carratera que ni ha més voltes que anal cuerpo de la Jessi Calba, vinga buelta a la daréta vinga buelta a l´asquerra, mitin que la meba sancta siñora pues se va marechà d´allò més i cins i tot va mumità tot el putatche de grabánsos que se va fotra la molt pódca aquell mateich michdie. la foto que ting pemchade me la vaic fé anal bell mich del puerto a lo que se diu el sim de la mumtanye on per tsierto feie molt de fred. però els culloncs meus pues allà eren, per suputà les baiches temperas túras, i ped qué? pues sentsill, padqué sóch el milló. i aichò que dic ni ha de testi-mónit un guàrdia sabil que me va enchampà am un quillo de cóca i és que alasóres la coca de fruita se pagava i molt bé, sobratot als forns d´abaix on els se pagava loro i el sidan per un troÇ de cóca de pa. el fet que jo ere cunegut a tot arreu no va sé cap impedimén padqué el sañó de bérde m´amunastés dient-me que vichilés amb aquelles curbes no fuéda que me desenpeñase per comsevól revól. ja saben que a la déjate de tráfich no está de vién bisto que parsones de segun que edat vallan al frente de un volante,sea de tudísmo fudgonéta o monopatin

.

la collada de Crossas és un indret bén maco que els nacunsello de visità pues se veu molta de neu molta mumtanya per tot alsrededós, petits animalons i fluretas de butchaca. aichò si, ja els hi dic des del meu bloch que bustés se marecharan com no facin una parada i nesasitaran bioderramina padqué du cuntrari, poden prendra mal, i es que aquet coll de puerto semble una gutifarra torta.

el gállo quirico

bé jo m´agrade sé un gallo quirico per picutechà anals sañós del meu entorno que no me volen de dunà la raó. sense cap publema com que tingui la primera suspita que no me donan la raó pues jo ja m´amfado com un nen patitet a pesà dels meus sién anyos. are si, racunech que sóch buapu i que sóch marabellós i que sóch un biejo intel i chén i tot un lluset maria casanobas que no tengo avuelos ni falta que me háse. al casal del àvit sóch molt gallitu quan jugu al dóminu o a comsevol joch de cartes i hago que mi vós recsuéne con fuertsa en el interior de esas cuáto padédes para que nadie me imtente de haser la pirrula. jo aicheco la veu més que dingú cap altra i me faic de raspemtà dabán de tutón en espemsial dabán de les siñoras que me sagueichan en mamada per allà abón vaic. aichí que poca bórma am un sarvidó que en su époque iso pinitos entre las mejores damiselas de la cumàdque i esa es una putasión, un els pendiente i una carta de representasión que me consedió esa metològia que me rodéa. aquet és el meu séllo pasunal i imtransfarribla al deban de los ansia anos que me bolan de treura purtagunisma, pasisamén anamí que no es poco. asin que hínsto a que nadie ribalise con un biejesito pansit com una poma al órno pero más matón que el mateich Gocochéa i que en úso de ma bunica aurióla au faic palés anal meu bloch. amichs meus, molta gent me diu que padqué ting les putetas de gállo que ting i jo els hin raspónc que és de bén santsill: aquet parell de putetas sempra m´han ajudat a sentirme com una mica més gay de peléa de pura rása, un gay con su cresta, con su pluma i su plumón, su pico y su coj...ai paddó

buldrie cunèicha un chirinoli marénc

- pues tal como les a digo. cojiendo las pomas de Ter en mi vonito gúetto padticulàr me se vino a la imajinasión que podqué no podia de conoser a trabés del internete a un chirinoli marénc, u sia, a un sañó ansia ano del equipoblanco enlloch del meu atimat Basalona. i de aberlos, ai lós, nastich i molt saguru del que dich que per la charcha deuan de pululà chirinolis maréncs pues padqué ana questa bida té de ver-hi de tot com a la binya del sañó. asin que ni corto ni chavi er nàndes me e porpuesto de conseguir mi fita i estoi en eso de inisiar relasiones fodmáles con un collega marénc. are el que si tracte és de taní suédte, però ja savem amichs meus que no tot chira en tódno a la suédte anaquet món rudó, tan bé anià el factó de guanyñar-sau a póls, sifanofa com els jugadós del sañó Vanovich. aichí que e cumemsat a buscà cumtactas por tiéda, mar i áide pues per tal de que me sudti la meba atra mitcha taroncha blancoirmaculada: un sañó.cherinola del mardrit. el primé que penso és que aquet bon hómen té de tení sién anyos deu de sé de chúlu, molt de chúlu, incluso més chúlu que jo ( que ja és sé chúlu dichoseadepaso) i a pátt té de fé bida a la capital del pais besino padqué sinó a mi com que no val la pena. és un cuntacta en linia calén inter-iaius del estat am ideies difaréns, par amsempla, jugán al mousse discutínti qui és milló si l´asquerro o el galgo, si el chustét o el rimchóls mentra ném fent la nostra a sobra del tapéte pues padqué la bida entra nois dels meus mateichos gustus pues com que me si fa masse aburrida. aichò és tracta de fé un canbi de room analameba furmosa esistèmsia, ja son masses anñs numés rudejat de momos blumgranes.

el meu atimat papichúlu

pot la esquina del biejo bàrrio le ví passar, con el tunbao que tienen los buapos al caminàaaa, gafas uscuras paque no sepan que està mirandooo y un diemte de oro que cuamdo rie se vé briyandooo0000....

.

paddó, és que estava tararechán la prasiosa camsó del Pedro Nabajas, i és que a chúlu pocs lin guanyÑen, tot i que oju, putsé arribarie el nostra atimat pasident a lluità en una final amb quet sañó tan i tan famós. per hu menys en lo que a chúlu (però ensensa cap gràsia) se rafiere. i jo no lin tinc cap de manie, hans al cuntràrit, me fa de riure molts cops i li agraieicho de manera molt farburossa. és un hómen que té molt de garvo i empenta, de pas empenta al sañó sosi que entra al cámpo per puestos que no son de la jéta-set com el mateic palcu on ell està fent els seus apàts amb la ceba gent, ré de l´atra món, matit-mónios de combiniensia, matit-mónios que preparen el escabróso terreno ponítico per a qual aquet gran basalunista deichi el puestu que are sucúpa al estilo masia abandonada. pues que vigili que igual el sañó cuñat va un die amb la porra i li fot un paréll de garrutades m´el treu d´allà i vinga cap a la modélo, qui sap, tot és pussibla anaquesta bida. però el més imputan, un fet del quan me sento paticulatménte ugullóso és l´empuje que té tot i sabé que la patera en que ens porta muntats com a bulgares polisónes anals sañós sósios si ha fet malbé pues li ha sutit un furat per on entra aigua, molta aigua i té el perill de enfunsar-si. aichí que faré úso del piribilegi del pasident i seré més papichúlu que ell si arribès el caso, are, no me demanin de abaichar-me els calsons anún aurupótt que a mi, pasunalmén, me farie de molta vadgóñe. i seré un ansiaano però de diguinitat me queda i molta aqui donde me vén

mi primér pancrafét

iba chino chanu caminamdo por la séra de mi calle, no savia adómde ir. entónses mese ucudió una idea que dinguno de ustédes tendria;:; devia de provar, tenia de provar mi primer cafatunet Pancrafét y no se agan crússes pues podqué ni falta que les hase. al suvir la tasa hasia mi paladár el húmo calentunet i el aróoma ya messe suvia por las fosas nasivas cuando de depénte encontre un praserbativo dentro del marabelloso líquido. era el biejo Pancrafét de la calle Cars Pét, tserca de Ràdiu Basalona y para mi reprersentaba una abentura més enllà de comsevól atra periènsia conosia. dingú més que jo té la catagurie- pues por la adat cills meus por la adat, de merèicha el pirbilèchit aquet i és que jo sienpre he sio tot un sañó ha puesto, de quets galáns com en Gay Vol que amb el seu barret nou-tsentista, su palo con enpunyadura de hóro massísso y su porte tan garvoso, recorria las calles de su Vila sin detenerse en hotras tonterias. y ahí estava mi Pancrafét tan espasiós i acullidó, amb les cebes tauletas, les cebes culumnes i les cebes canbréras. asin que ni corto ni jugadó del Basalona, me propuse de haser un ligue con una sañureta però aichò si, am sensa cap de cunpurumís, que numés bulie de fuyà una nit i prou. a més l´orno no estava per a bóyos ni per a boyeras pues padqué jo hi suspitave que la meba siñora m´espiabe. però jo sóch molt intel i chén aichi com el sañó Bernat Sulét però con hotras formas i por comsiguiente jo me detube hàntes de haser comsebol atrosidad de la cual pudiera U pudiese penadir-me. devia de bibir de un sutsidi a toda Costa i tan-poch no ere cuastió d´enchegar-hu tot a fé punyÑñÑetes.

la dama del Ché

pues mitin, abui màrtes me e propuesto de haser un póts sobre la bonita dama del Ché, famosa dama en el mumdo entero. aquesta és una sañore potrificada, suposu que déu de sé en veura el com juga el nostra astimat Basalona. van deichar-la anallà uns sañós a-rabs cosa que va passà fa molt de tienpo anúna tsiutat molt bunica que queda bastán lluÑ de ca nostra. la dona aquesta va bén vestida pues padqué és molt parsumida i aichò sempra queda bé i més quan els amics del sútt van a humanarchar-la como es devido per a les festas de la potrona de allà baix. jo trobo que és una bunica salebratsió on el pobla segueix en mamada anala prasiosa esfinJ am una dabusió fora de dúmtes; la va dascubrí en Manulico, un noi de catortsa anyñets que feie tasques de arquioluchie aichi a lo Endiana Dellóns i un cop va passà aquet acontesimiento va passà a taní una fama mumdial que ni abui die la gent de quella terra si ha ulblidat de la truballa histrónica. alasóres jo, aumilmén me pargumto, ¿anaquesta sancta siñora dama li han pusat cuernus algun cop? al meu chudísit semble que si, a jusgà por sus aspatarrans orejeras que ni el Cótacotasantos. com a bona dona Ibèdica devie de sé de sang calemta encare que jo aichí, a simpla bista la trobo masse de freda i és que no pot evità aquesta fredó que ni els hulamdéssos que tanim pel Basalona

buldrie de sé com el biejo Gilarín

pues jo ja no sé, amics cumtertulis, que coi faic jo padlán d´aquet tema. pues és padqué li buldrie de retra humanatcha anal primé sañó que va apujar-se a l´Eberéts, allà a la cordellera dels Inma Laias a prop del nipál. i és que ahi a domde le vén aquet bonhómen és tot un idul a Nobasalánda a bón se li va fé un entierru d´aquells que se in diuen d´estado i pels quals busté va preguntant qui coi és el muerto i li responan que sirà el que ni ha anadins de la caicha. pues el que deia, anal mil nusente 54 quan jo ja tanie els meus curamtaset añys resién cunplios va arribà al piCH de questa aspatarran i bunic muntañót am el seu cumpany el porta d´or tibetà Tensing-non Gay. va sé una a pujada plena pues de dificultats connopudieséd´atramanera pues en Gilarin nesasitava pujà els estris per rentar-se el cul i per menjà en cassola pulida sinon com coi pudrie vé fet aichò. aquesta sensió va sé feichuga i va durà bastan, els notisieros andaven plens am aquesta feméride pues en aquella épuque ere tot un hassañ, dunat que els equips de piniste no eren com els de abui que ni porte ucsichén cins i tot al cul. i és que pels vuranys dels tsimcuante allò tenie molt molt de mèrit

.

aichí que es va córre la notisie per rreu del mundo jo vaic purupusar-mi de fé una chésta amb el seu paresít però lins tinc de dí que enlloch de fer-la a la Cia (cuntinen a-ciàtic) pues bulie de fer-la a la meba prasiosa muntanyñe màjica de Mumsarràt la qual cosa vaic acumsaguí i no sin mis dificumtades dunat que jo no era tan joba com aquet escursiunista i el seu Chérpo tan i tan fidél.

carta abiédta pa ajustisiar bertdúgos

mitin bustés sañós punítics, les daré de variadas otsiones para esterminar a esos cuatro mussol manes que querian de bonvear nuestra bonita tsiudad i que dichoseadepaso, gràsies a l´atuasió de la benamérita i dels momos pues no llevaron a cavo. asin que húno tiene de ser biengradesio

.
sañós mussol manes inmoladores al-corralinos. que les fóyen.

.
si lo desean vàllanse al museo del pardo pero deichin el carré dels titellaires cantunada laporta fa risa pafabó! que de nostra sagrarada tsiutat numés en tanim húna i gràsies. bustés imajinin que un sarvidó està dunán de menjà anals palómos i de golpe esplota una bónva con potas i turvante de esas. per aquets sústus està el cuerpo! si quieren emularse que vallan a mirarse a un aspejo, o si lo dasean se pasean por el vestidó i palco d´Aristides Mallols sensa númaro, ojo, en piri-vado. bé, tanvién les podrie de aconsejar alguna bunica casa de Castell de Pèls, milló a tucà de platcha

.

el meu cunsell pels sañós punítics i jutchas

.
húno- truquin al comando Banana que deu de sé per Bunic i se los deja a su antojo, que hagan lo que a vién dispongan
dos- llaman a los marinos y al Mossegad aquet dels chuéus que els trimchin en rudàjes. sino que vengan de Juan Tánamo o de Badia Cochino, u sinó truquin als de les tres lletres que aquets van ràpido
trés- silla eclectica, gota malalla o en su dafecto le aplica a los condenados la bonvonabutáno. bé, se la tiren pel cap que encare podrien salvar-se si els fan de tragà el gas dels cullons i tenen els plumons del sañó Pabarotti.
cuatra- truquen al sañó de l´afganistà i m´els fa passà com a traidós. a vóre si els hi passe com an al Sadan Joselín aquell. si aichò fallés ja saben que ni ha un pla B que sirie lliurar-los anal sañó mestra, que igual pensen que a lo gran Califa els hi cunsedirie una tay-fa d´aquelles i mitin, ens en salbariamos de éllos a canvio de pósos de petólit. en tot cas el sañó Abromavich sirie el sébo.
tsinc- dunal´s-hi carn de Figu, que ja sabem (i es de dominio pumblico) que datestan la carn de Figo. putsé amb aichò acabariem enverinant-los i ja no tindrien fortses ni per tirar-si un pet dels altres.

jo no sóch cap mantidé

bé. pues com el nuiet de l´anumtsi del Golfs-vàguen tinc de dí que jo tanpoch sóch cap mantidé. a que dingú de bustés té un cotcha que chira i chira el vulánt sulét? pues jo tanpoch. i parlan de aquet prasiós anumtsi del tut-tut pues a mi me surprén d´allò més la cara de muniatus que els hi quede anal directó del cullègit on estudie el marrec aquet i anal piscóleg de l´escola que encare no si avé a com coi potsé que el noi digui la baritat i numés la baritat. rassumta pues que li ambien un mansatcha anal pare diguent-li que vagi a escola a parlà amb el tutó i el piscóleg pues semble sé que el seu cill esdevé boich i a sobra mantidé. però quina és la surpresa que quan veu arribà anal pare en el seu tut-tut cumprenan padqué aquet repelénteninyovisente pensa que té puders aichi a lo Jarri Pótes. el més curprenadó aichò si, és la carona que fa el nen com d´enfotra´ s del parell de burrus que son a la cinestra miran el cotcha fantàstico aquet semblat portat del futur. are que un cop vista la carona del nen sembla que li gafes una mique de manie per hu chulu que semble com dí "aqui estic jo i valtrus no m´heu cragut" i segú que deu pensà en el seu endins " el meu pare té pudérs màgics i jo com vus deie no soc cap mentidé, aichí que deicheu de tucar-me hi els cullons i feu el favó de no mulastà amb pargumtes amsurdes i ambéiches de nen petitet...". la mare que és umservan atemtamén tota la història aquesta, ja sap que el seu cill no n´es pas cap mantidé i que si ell dascuneich que ja ni han aquestas bestióles mecanicas que numés falta que li serveichin un capu-chino pues no té cap raspumsabilitat. en tot cas se li pot pardunà tot pues no manteich com pensen a escola aquella colla de burinots. aichí que jo farie el prupé anumtsi de la casa alemanyña aquesta amb els redactós del mumdopoptivo infódma i del espot sempra amb el Basalona per tal de damustrà si tanbé son u no mantidés. per tan, i acullint-me a les paraules del noi aquet pues dí que el Basalon guanyarà algun títul i que tanpoch sóch cap mentidé. are, si me tivocu au semto

die de rasurramsió

pues sí sañós. abui és un gluriós die de rasurramsió tal com li va passà anal sañó martirisat a la crús i que va biure la figolera de tremta-tres añs ni húno más ni húno menos i que duie per nom chasucritst. el dibino hòmen purtave de cúlo als drumáns i encare no se sap el pedqué del plegat. jo no vie encare nascut para desgràsia de este mundo i llòchicamén les coses no pudien nà gaire de bé. aichí que ré pudie nà de bé, incluso de hàntes de la caiguda de l´impèdit drumà tot ja se ni endabinava, pues faltave a sobre de la fás de la tierra un salbadó com la meba aumil parsona. jo no tenie ni la més dremóta idéia que per cumpa d´aquet periuda d´emsedènsie els anys saguens a la mótt del cill del suprémo sirien tan luléns. are, que per a luléns aquets mesos amb la caiguda en picád de la borsa i el desplóm dels mercats comonopodiaserdehotromodo cumamsán pel Guál Estret aquell on per no aparcà no poden ni aparcà els mateichos amaricanus i les cebes caboríes. bustés s´imachinen anal mateich Chórch Buich demanan caritat quiristiana anals urupeus? a que nón? pues sí, i asperin que per achò astem naltrus, per reduí els tipus com jo, usia els d´interés. mitin, la cosa no està per bóyos i la crisi aquesta no la puch d´arreglà ni muá-mém com diuen els vasinus de més enllà de la Jorquera, tot i que oju, ni ha l´esperamtsa de que arribi el sañó Porta que darreramen està molt cicat en allò de salvà el món i es posi al deban del fmi aquet que ni el sañó Rudríg Estona.

al sañó Chàvis lin dona per les supetes Cámbel

pues comonopodiaserdehotromodoymanera al sañó Tarugo Chàvis lin dona per les supetas de la Cambel, bén calantetas. pues a mi no me pargumtin padquins setsóus passa aichò am aquet sañó punitic-guarrillero-rabulusionario, prò ting la intuitsió que anaquet sañó que diu allò del mistet dànget li agafa la dèria per les ( no verjas) murenas com la bunica jugadora del Argseñál. aquella que racotdin ens va clavà un gol a la final de la copa durópa. bé, racotdin-ti que en sus tienpos de antanyo ya estuvo de echo ajuntada con un famoso vailaór anumenat me semble i si no ting res de malentés en Joaquim Codtés no quita lo baliente. pues que lin dona per apuntà alto a la noie, a la mudeliyo, bé, paddó, quan dic alto me rafiero que li agrarde d´apuntà cap al sútt si més no. a més com ja saben tansevaldónvenimsidelsutodelnódd i are va i la casca que marcha cap a la llunñ venesola (capital terra de l´artista unibetsal, Cadàques, Alt Amputdà) per flirtechà-ri am tot un sañó que guberna aichi a lo rampública bananera. qui parla de bananeru és padqué viene de la banana. jo, mitin, am els meus cunsumats raspectas no sé que coi li hurà dunat anaquell hómen am porte de telepredicadó de canal telebisivo d´està per casa. are se creu que està fet un chigolót i mitin que nadamáslejosdelarealidad, en quet món en que nutrusañó totpudarós sempra se ha dit que qui no mama no plora. si el molt unurabla sañó Casposí o aquet, el tarugo Chàvis hi tenan daret anaatotes aquestas prebendas padqué un sañór ansia ano...un sañór ansia ano, todo lo que quieran y más pero buapo, vueno y barato al fin y al cavo, padqué ell no pot està assusiat anuna mudel ¿eh que no lo encuentran de logíco? pues ahi tienen, ansia ano pero matón y puyador cual rajoneador. ahora, no por ello hinmune hànte estos dis latteks de la córnica sosial. sepan que un sarbidó no tiene de ambécha ni del frantsés ni del vanesulà, pues que ja buldrien ells d´està anal meu aumil payejo de biejo... però tan de livre como cual chorlito silbestre en la berde caipiriña.

aquet si és un bloch per a biejos

- pues tot hu cuntràri que la panicula d´en Berdém que diu allò que aquell "no és un pais per a biejos", el meu aumil bloch sí que és un esplai per a biejos. per a biejos consumados en el bunic hàrte del ditsernimiento i la curiusitat, de la entertainmán i del intercanvio de los parseres entre mí i mí mateich que és ja sufimsiente dichoseadepaso. achí que bulie de espetà la chorrada sobra la prasiosa panicula que ja deu està allò que s´en diu al órno de las nobedades si nematogtàfiques en los hocho milimétros. aquet trílet amaricanu en que el noi aquet tan furmós se dedica a fé algo aichi a lo matança de témsas però enlloch de mototsiérra le da por armamento estranyo que no sé que coi encare el servei que li fa. però no n´agafin bustés ni una máncha de la bicitcléta ni una pitóla carpintédu que aichò està de pruhibit i a parte de fé el san ridicla putsé hi dirien de cap a la presó. trobo que aquet pais és de biejos, encare que tracti la panicula de forma sut-liminal d´inturduí un cumsepta en contre dels sañós iaios pues padqué fumenta l´aliminasió de tota forma de bida longéva. numés cal de veura el titol de la panicula i és per gafà i espantar-si, are rasumta que ens volen de fé fore anala gent gran, fins i tot el sétimo hàrte ja sucgereich a la gent que numes té daret de viure la gent jova del pais i que la resta ja ens pudem pudrí en el racunet vent de suputà tota mena de vecsasións com la dels últims purductes ribats d´amèrica i no ni ha darét, va home va, i are. aichò no pot acabà bé, sempra patin disquirminasió pusimtiva.

com en "Jarri el sosio" cap altre actó a jolin Bút

bustés se ni racotden acaso de "en la bieja factodría qui hi ha qui hi ha ooooh"? con el pedro, buau, con el gatu, miau, atséteram, amb aquell piscopáta de cabell ros muntat a l´utucat amb quells nens i una cunductora més cridanera i puluranera que el nibalungu aquet d´aus bitch que tenen a la casablanca? pues jo, afamtibamén, jo me racotdo de aichò i de encare més. me racotdo com el gran Jarri o´Cala al Jan (quin Istbut pels amichs) s´anapujave anaquell utubús amaricà de culó groch que nave cap al cullègit, un utubús ple de galifardeus que no sabien ni chens ni mique quin ere el seu purdrit destí. però per allò estava el labado utomatico sin avriyantado, l´hòmen del gelat del 44 capaÇ de ambiarte el casco a fé punyÑetes. amb els meus pinganillos gays vaic sentí com li deie si el lulén vie cumtat els trets que lin quedaven al re-volvér, de si eren tsis ú tsinc o alguno más. aichò si, de puntarie tenie el madparit que ni el Harrison de la fuguneta dels suats

.

se racotden del salto que li va fotra anamun del techo del utucat des d´aquell pont? marededéu ni que la bensena fossi del rec sol com abui die que ni el politsie patilleru se li fomia per l´entre cuich que el despatchèssin del cos simplemén pues per fé la ceba feina com aquell qui diu. i com que die passa año empuja pues numés a modo de afechitó diré que eren unes panicules aquelles del sañó "Jarri el sosio" que no m´enublidaré mai de la bida pues santsillamén jo veie rencatnat el meu esparit d´heroí, el meu esparit de salbadó d´ànimals achin com un sursista més u menñs

.

anadált tenan una bunica afoto de la panicula "dir-te Jarri com" diuen els anglo sacsóns. disfrutin i apurfitin l´avi no entessa que aquet bon hòmen del pistololón ja no està pas per aquets trotes.

com se pót de sé tan lléCH i taní tanta de sótt

la mare frantsésa que el va parí anaquet Niculau Casposí. bé, jo tanie la idéia de parlà un ratet del bunic rumánts d´amó entre tot un sañó pasiden de la rampública frantséssa i una aixarida sañureta de la jéta-set aquesta com coi se lin digui, però untimamente venida a menos. jo, jo, mitin, no m´esplico com se pot sé de tan lléCH com aquet madparit (oju que en amsulut és de anvecha per part meba) i a la ves de tener tanta suédte. no ni ha daret, va home, va. amb la ceba boquitapiññón i unes auralletas que ni la pratsiosa copa d´ urópa, i un pallo com aquet que asin sin beverlo ni quererlo ni sin saver como i sensa sólta ni revolta s´anajunta am una sañore bústia de correo per on si pot cicà la curretspundèntsia en sobres de paquetesúl. i en esas que no he pugut aguantà i reprimí les mebas ganes de danuntsià anal meu bloch aquesta futúda unió en sagrat matrit-mónit. bustés creuan que sirà anallà a l´ejipto, entre els caméllus i les momíes, am els sacrofágos i els faarons, bustés s´imajinen por un momemto quin coi de cillols els hi surtirà an a la paralleta. am aquet sañó pare tan llétch, creguim bustés, no pot surtí ré de posimtiu, are que oju que encare igual sútt un Dunbito aquell elafan de Gual Disnéi volando en àscuas hasta el nido paginal de la sañore Carda ala Bruni aquesta pues és aqui on jo me quejo i demostro que no son en amsulut cantares de sirena ni ré de semblan. aichò és una purubucació en tota regla, aquesta paralleta felís su té bén pensat i ból muntà una aumil boda d´estado a costa de los vesinos tan amigos como los carpáchos. usia que dels en fangs de la patrí jo no m´enrafío ni chens ni mique, i tal com diuan ni ha que neichan estrellats i d´altres mooolt més lletchos am una sótt que no ni poden de tan grosa que la tenan. oju als malentesos, no parlave ni de la boca ni de les aurelletas.

el présio les llenties ha apujat indaséntmen

bill i prameditada afremta la patida per un sarvidó anal mercat munisipal aquet matí quan am el carritolaconpra he nat a buscà la meba bulseta de llantietes am caldet a la pedsca saláda. sin proporsionarme dinguna esplicasión con-visente asin como sin abisar han subio estos hidartos de cabróno. hàntes, mucho de hàntes de la llegada del ipesét ya me aulurava aquesta tustadeta pues húno que es descomfiado asta la Elsa se imajinaba comonopodiaserdehotromodo este dis lattek por parte de nuestra administrasión. pa daspués quieren que les botemos a esta colla de botarates ¿qui coi se lleva la diferéntsia entre lo adquirio y lo vendio, me pargunto yo? esto va de mal en peor pues miten que por adonde que cuando no pué ser no pué ser, es como aquello del cunsumidó que se confódma con lo que le den, com el pobra gusset quan li llencen un os i s´el te de cruspí bulguis que no. y esperen que disen por ahí los espertos que esto està en un tris de rebentàr y que quieren suvirlos asta las nuves toda esta mandanga. mientrastanto los ansia anos con nuestras pensiones conjeladas como langostinos llamburdineros. esto un dia esclatarà com la bonba atònita i no sé si esagero pero pienso que incluso el eurú se debaluarà como en su dia ya pasó con los raialillus. to por culpa del mercado munisipal que es aonde se inisian las guerras.