FINS ELS DAIXONSIS DE TOCAR LES AGULLES DEL MEU RELLOTGE

-

Poseu-vos d´acord els que us reuniu a les convencions per unificar horaris, no volem més despropòsits que no serveixin per res. No vull tantes hores de dia a l´estiu ni tantes hores de foscor a la tardor. Ja no tinc n´idea quan se té d´adelantar o retardar l´hora, estic fet un puto lio. Estalvi energètic? va home va, per favort, per la mort de Déu, i què diueu d´allò d´encendre les llums de casa quan els nens arriben tot just d´escola a fer els deures, eh eh eh? això sí que és gastar!

-

Encara més i més, per exemple les oficines que a l´hivern han de fotre la llum a les vuit del matí perque sino s´hi queden més cecs que un rat prenyat. I és que no tenen llum natural doncs és negre-nit. No tenen res a fer i s´inventen collonades per justificar alts càrrecs amb inversemblants històries. Jo no vull tocar els meus rellotges. És una mesura torracolloni. Fins no fa molt pensava que la convenció de Ginebra era una reunió de borratxos, pues ara resulta que no són borratxos, són encara pitjor. Senyors polítics, damanu, no em toqueu les agulles.
-
No és pot tractar amb tanta obscenitat els bonics rellotges que ens fan la vida més distreta, que voleu que de tan tocar les busques se´ns espatllin? Son 2 dies l´any que ens tornen bojos als soferts usuaris i ja no estic per aquestes coses. Em penso fotre un parell de rellotges, el de la mà esquerra tindrà horari d´estiu i el de la mà dreta tindrà horari d´hivern i llestos. Tocar una cosa tan encissadora, natural i delicada com la llum del dia o la nit. Som uns carallots!
-
...Els grans invents de les ments privilegiades no compensen això de tenir de tocar els meus bonics rellotges. No vull jugar al antojo dels que fan això amb mesures artificials pues no és bo ni per a mí ni per a la resta dels animals...

variopintas tretas desde una caverna bananera

LA DEFENSA DEL PRESIDENTE POR EL MOMENTO SE ME ANTOJA INSUFICIENTE. Hasta la fecha no veo una defensa plausible por parte del club en el sucio y asqueroso tema "garganta profunda" perpetrado desde la mísera y cobarde oscuridad de Real Madrid y cadena COPE. Un servidor tenia la ferviente esperanza que nuestros actuales mandamases hicieran más de lo que están haciendo, sin tapujos, sin medias tintas, poniendo toda la carne en el asador (madrileño), pero veo cosas muy raras. "Que sí, pero no", pero ojo, después de hablar Pep en la sala de prensa parece que sí... pero parece que no; y vuelta a empezar... ummm no sé no sé; a ver cuando echamos el resto definitivamente en el asunto de las graves acusaciones señor Rosell.

-

Es una puta vergüenza que los de la meseta se vayan de rositas después de la intoxicación más baja que se ha producido jamás en el fútbol español, así pues, este acto no puede quedar impune de ninguna manera. Que lleguen a insultar a mi club o a mi pais ya poco me puede importar pues estoy acostumbrado a ello, es decir, me importa una soberana mierda. Lo que no me importa en absoluto es que calumnien contra jugadores o médicos del club, contra ese equipo al que amamos tanto. Un servidor jamás les reirá las gracietas.
-
NO ME VALE EL DECIR ESTA BOCA ES MÍA, ni me vale aquello de "llegaremos hasta el final" si nos quedamos a mitad del recorrido. Aquí los únicos que se chutan son esa gente que ha mentido alevosa y premeditadamente, escupiendo mierda y bilis en estúpidas y ridículas tertulias de taberna barata, en sus variopintos chascarrillos de verbenera cháchara anticatalana. Esos personajillos de tres al cuarto que se mueven en lodazales como comités o federaciones saben mejor lo que se cuece y como presionar adecuadamente, como meter el dedo en la llaga para hacernos el mayor daño posible. De hecho lo hacen a diario. Como socio del FC Barcelona estoy asqueado de esta vaga defensa del club y exijo que se tomen cartas en el asunto inmediatamente, pero no con palabras sino con hechos. Esa gente al servicio del hombre del casco me produce vómitos y urticaria, sus provocaciones son más cansinas que un programa de tele 5. Pero esto es lo que hay, y mientras los que nos dirigen sigan poniendo una mejilla detrás de la otra no tenemos nada que hacer. Luego para completar el triste patio algún que otro periodista de "casa nostra" va y viene con dobles papeles, más falsos que una moneda de euro con la cara de popeye. Así de jodida está la cosa.

YO NO ME FIO. NO HAY COSA QUE MÁS ME REPUGNE que todos aquellos que dicen que "hay que correr un tupido velo y olvidar". ¿Olvidar de qué? y unos cojones. Nos pueden embaucar una vez más con sus amistades peligrosas ciertos de sus homólogos mesetarios, sí, ese gremio que se ama entre sí aunque los de allá vomiten en abundancia contra los de aquí. El corporativismo nos mata, incluso me produce miedo, pues es una enfermedad contagiosa que da repelús. Mi único objetivo es que mi equipo gane y si no es mucho pedir, que no se nos enmierde desde fuera. Espabile señor presidente. Gracias.

Mi partido

-

Indiscutiblemente el encuentro del dia de hoy contra el Getafe del instigador del Valderrama es incómodo, y sin embargo ahí está, situado con mala leche entre las piernas como un par de bolsas calientes. Es un partido trampas que debemos superar sí o sí, porque como bien dijo nuestro míster, si ganamos es lo normal para seguir luchando por la liga, pero si empatamos o perdemos, entonces ponemos en peligro el campeonato y de paso a mí me matan de un serio disgusto. Es una liga que merecemos con creces y que aquellos indeseables de la capital no la conseguirán por más que se lo propongan. Por lo tanto se me antoja un once titular de lo más típico considerando las bajas que tenemos. Valdés, Piqué, Adriano, Busquets, Messi, Villa, Mascherano, Xavi, Iniesta.

Vade Retro, EspaÑa profunda!

He arribat a la sana conclusió que el malparit cabronàs del excel.lentíssim Sr. Don Fransisquito Camps por la gracia de Dios -y de media España- no és pas un personatge real, vamos d´aquells de carne y hueso. Jo tinc la teoria que es tracta d´un bonic repetidor castellano-valensiano amb potes, una mena d´al.leació barata mig marsiano mig androide amb un parell d´antenes de bobot i una parabòl.lica gegant per cul; és polític de professió i anticatalà de vocació, és un puto storm -tropper censorer, l´autèntic Godzilla d´una part de la seva població. El president del govern valencià és un velociraptor fatxa i és un pallo molt lleig amb ullals de carnívor. A mi aquest tio me fa molta póo, ja me´l imagino amb una inmobiliària por montera així com de peineta con su relusiente americana a modo de brillante traje de lúses. Jo enviaria el senyal penjant un satèl.lit a sobre de Xàtiva i vinga collons, amunt, que il.luminès bén amunt el sielo oscuresido del repetidor desenchufado. I de pas que il.luminès a uns quants desendollats que encara sembla ser que no s´han adonat que la llibertat de comunicació existeix per molt que els foti la santa punyeta i que a més a més és igual per a tots. De fet, si no fos així des de fa molt de temps al nostre petit pais encara no rebriem pas el senyal de Intereconomía, del Punto Pelota ni del seu espatarrant alhora que perillós torito bravo. Total, "el milagro de los Pérez" és el que desgraciàdament hem de suportar en aquest coi de pais de pandereta. Si nosaltres traguem i traguem amb emisores com la de Intereconomia y sucedáneos, ¿per quins setzous la llibertat de comunicacio -i d´expressió- no és pas recíproca... i tallen míssera i covardment el senyal de tv3 fora de les nostres fronteres?

La meva veritat

Bon dia. Com a soci veterà del FCB tinc de dir que estic orgullós d´aquest equip que tenim i per extensió del seu entrenador. No cauen dins les provocacions que fan des de la capital del reino, segueixen anant com formiguetes, a la seva, fent el seu treball que és el de jugar bé al futbol i de guanyar partits, mica en mica, com qui no vol la cosa. Si aquesta temporada per casualitats o bé per una série de accidents no acabès bé, jo acabaria molt empipat i molt fotut, però estaria prou satisfet amb la tasca realitzada pels nostres jugadors amunt la gespa. És així com penso jo, és la meva mentalitat, millor o pitjor, però en cabat és la meva mentalitat, m´agrada premiar l´esforç d´una gent inclús per damunt d´algun resultat puntual. La feina bén feta s´ha d´agraïr, així com la tenacitat, la persistència, la perseverància. Desprès arriba el factor sort que et pot empènyer a conquerir el triomf o bé a mastegar la sorra de la derrota, així com les errades puntuals tàctiques que pot fer l´entrenador o qualsevol jugador, són humans i no pas màquines, recordem-ho. Són una série de factors q no es poden controlar del tot, a part de ser més aleatoris i circumstancials.

-

El nostre equip supera les baixes sense embut i sense excuses, rep arbitratges vergonyossos com el del dia del Athletic a l´estadi, i així i tot segueixen jugant amb la mateixa fe, com si no hagués passat res, al contrari, devant l´adversitat més treball i convicció en les pròpies possibilitats. Les forces medeixen el nostre ritme de competició tanmateix com la preparació tàctica i física. Això sí, si a mí em preguntèssin, vostè serveix per entrenar el Barça? jo els hi respondria que no pas, senzillament no. Un servidor cauria fàcilment en les provocacions de la premsa florentinesca,per tant considero que cal ser fort de personalitat per dur aquesta tasca; cal tenir un tarannà molt especial per fer-ho, i aquest entrenador el té, el Pep ha mostrat als seus jugadors quin és el camí adequat: callar, observar, treballar. Desconec com acabarà aquesta temporada, si triomfarem o no, però el que és bén segur és que em sentiré plenament identificat amb la gent que jo segueixo i que fins el moment m´ha donat tantes i tantes alegries...

Estoy harto de los hurtos

Buenos días. La actitud deleznable e impresentable del robaperas de tres al cuarto del Arsenal FC respecto a nuestros intereses ya pasa de castaño oscuro. Empezaron jodiendo la marrana hace unos años con el Cesc, luego siguieron con Fran Mérida y ahora están dando la vara con un tal John Torcal. Esto es impropio de una gente que se autodenomina caballera. No quiero obviar en este turbio asunto la responsabilidad de los tres interesados en cambiar de aires en aras de llenar sus bolsillos, cosa por otra parte muy respetable y legítima; ahora, la actitud expuesta con anterioridad por parte de los señores de Londres, una vez sí y otra también, roza la ilegalidad. Eso de ir tocando canteras ajenas sin permiso de sus clubs de origen debe ser denunciado aquí y ahora como corresponde. Estos señoritos ingleses se creen los amos del mundo. Ya me gustaría ver el dia que vayan a por sus jóvenes promesas canteranas, quizá para entonces papá Wenger se enfade y frunza su ceño de carcamal. Yo no creo en la justicia, y menos en la deportiva. Eso sí, me permitirán mi particular vendetta: espero sumamente "encantado" a esos espantapájaros revientacanteras para de aquí a un par de semanas, chupópteros, sanguijuelas. Tan sólo pido que luego no nos vengan con lecciones de moralina barata ni por parte de su coach, ni por parte de sus dirigentes, quiero q sepan que "donde las dan las toman" en esta jungla denominada fútbol...

afers diversos

Bueno, jo no entenc res de política internacional, però sembla que el món està esvalotat de mala manera i no és que sigui cap super-heroi a la antigua usanza, qué va, tot el contrari, em considero un anti-heroi: això sí, blaugrana de cap a peus, català de neixement i barcelonista d´adopció. Estic algo esverat amb tot plegat i ja sento com des de la capital del reino van esmolant les eines, a l´oest no se andan con chiquitas i menys el sector fatxa. A mí em va la marxa, quan més li ponen, més fort em faig, i desde luego, mentre hagi un club i un pais per defensar, aquí hi seré !!!

-

Bé. Ara vull parlar de la liposucció una miqueta. Això de la liposucció és que tampoc ho entenc. Em diuen que és endollar una agulla dins dels nostros tristos penjolls; pues ara resulta que només de veure aquells jeringazos de cal dimoni m´entra un espanto de ca l´ample. I si a sobre em diuen que la mestressa acabada la petita operació surt a passejar una estoneta i trepitja una cagada de colom, allavors ja no els dic res. Per cert, parlant de les tifes dels coloms, cada cop que surto al meu portal he de ballar fent la xarranca sobre les cagades dels coloms per no relliscar i caure al terra. Això és una puta vergonya, i mirin que jo me´ls estimo als coloms. Yo soy sumo defensor de los animales, eso sí menos del Ansar, aquesta bestioleta mirin per on, no m´agrada gens. Ja diuen amb raó que això de trepitjar cagarades dóna molta sort, sí, i un colló !!!

-

Netejar les sabates después de trepitjar coses sospitoses dóna mal rotllo. És un joc dels disbarats ple d´una absoluta enmerdada. És com canviar els lletreros de velocitats fixes i variables, ara te´l poso ara te´l trec, anant i posant senyals de trànsit; això em torna més boig del que estic que ni es mucho ni es poco ni es todo lo contrario. No vegin com em fot. Les senyals de trànsit s´han d´adornar amb guirnaldes i boles d´arbre de Nadal, també amb llumetes si cal. A més, son com els bolets a la tardor, creixen per tot arreu, salen de donde menos se lo espera, y puestas con las velosidades para todos los gustos y afisiones. Canviar tant les maleïdes velocitats em fa grinyolar pels descosidos, para variable, el tiempo del Picó, i punt. Suposo que això ho paguem entre tots. Mirin, en cabat, el que jo faré serà posar-me una vena als ulls per no veure´n cap senyal i escolti, que sigui después lo que Déu volgui, què carai !!!

Dani, mai t´oblidaré

Mi verdat del sábado 29 de enero del presente 2011

Actualmente la situación es la que es. Aquella gente de la concha (de la madre-espina), jamás va a poder con los nuestros ni usando toda su profunda parafernalia mediática y contubérnica competititividad ancestral en creerse sus propias mentiras...lo dije y lo reitero; el problema es que ellos se piensan que nos joden pero no pueden. Creo que la estupidez de algunos articulistas con sus artimañas de dudosa credibilidad ética y profesional llega a un nivel genómico bastante penoso. Y no hablo del famoso "adñ ganador". Tienen que auto-estimularse con lo que sea. Las historias ficticias que salen de allí a diario y en contra de nuestros intereses pues qué quieren que yo les diga, pues más bien dan pena. No hablo de la burrunete, campeona sin discusión alguna en este tipo de actos o intentos de desestabilización, también hablo de los ultra-fascistas del punto pelota. Me cago en el canal ese de la ddt. Ni punto pelota ni intereconomia, yo no conozco para nada aquello de vivir en condiciones extremas. Yo ese canal no lo pongo nunca pero me da igual, me cago y punto. Eso sí, persistirán las nieblas en el interior con ciertos claroscuros diosmediante

Bueno, lo peor para ellos es que hay un equipo de la periferia que viste de asulgrana (nordeste de la península), un auténtico conjunto en el que -los del centro-, para hacerse paripés autopropagandísticos se inventan una serie de guerras interinas en ese club: y ese club es el nuestro para orgullo de sus seguidores, como es el caso que nos ocupa, o sea servidor. Ojo, resulta que al final el as del madrit no marca ni a tiros. Pues yo que sé pero vamos, tampoco me importa un comino dado mi barcelonismo hasta la mismísima médula. Cosas que pasan. Ni soy faraón ni momia (bueno, con 103 no sé no sé), pero lo que tengo claro es que no me para ni el Josmi Mubarak Obama aquel que hay en el pais de los mussolmanes metiendo un follón de ordágo...

Y ojo, todo ello seguido por algunas cadenas al servicio del mito Fiorentino, el ser superior, divulgando simples anécdotas que aquellos elevan a la categoria de noticias trascendentales. Creo que dan bastante pena. A mi me llegan incluso a dar cierto asco, pero por fortuna he aprendido a convivir con ello. En este profundo y certero análisis que acabo de realizar observo que ellos deberian acostumbrarse a convivir con nuestro fútbol y que por más que les fastidie, "existimos, luego jugamos".

Me cago en toda esa gente "anti" i en la santa mare que els va parir, ale, ya me quedé a gusto; ahora sí estoy satisfecho de haber nacido, mi misión no es sólo ser tribunero, también redactar breves articúlos en los que descargar mi drenalina contra tanto facineroso desalmado, vive Inda o Relaña.

jo m´estimo molt als topótamos

Los hipopótamos tienen la apariencia de cerdos domésticos de proporciones exageradas. Un hipopótamo común macho puede llegar a pesar 4500 kg. Los hipopótamos enanos son mucho menores, sólo alcanzan los 270 kg. Estos animales son naturales del África. Pasan la mayor parte del tiempo dentro del agua y son excelentes nadadores. Se alimentan de vegetación acuática que obtienen del fondo de los ríos y lagos. Por lo general son de carácter pacífico, pero en la naturaleza sumamente peligrosos. Habitan en aguas infestadas de cocodrilos, los hipopótamos machos tienen que ser sumamente agresivos hacia cualquier animal que se acerque a su familia. De una mordida parten una canoa, cayendo al agua los tripulantes y los cocodrilos adquiriendo su cena... aquí els tenen al pare i el seu cillol, un qualsevol dia gris a Madrís (i que mai sigui l´últim).

yendo trompa por la vida

Bé. Molts entessos en la matèria diuen que els meus amics els elefants, porten bona sort quan dúen la trompa bén aixecada enlaire, així com pujant-la cara al vent, amb alegria i bonior, amb fermessa i dedicació, amb felicitat i trempera. Jo sóc així i em sento força identificat amb aquesta bonica bestioleta parda de la sabana africanera. Oi que són preciossos els ullals del animalet?

la vida, ese gran y a su vez terrible experimento

-

La vida, ese gran experimento, y más con Don Valeriano flamante ministro de trabajo, que a este paso el buen hombre nos va a llenar de Prozac a los humildes moradores de las arenas; y es que la cosa se prevé ciertamente durilla a lo largo y ancho de la venidera estación hivernal. A ver, yo no digo que la cosa se vaya a hundir más de lo que está que no es poco precisamente. Además ni por asomo pretendo ser negativo en mis presentes aseveraciones como tampoco es mi deseo caer en "la del árbol sin peras" (la desesperada) ni mucho menos. Asin y todo no veo la cosa económica demasiado bien sino todo lo contrario, algo chunguilla, y no pasa nada por decirlo.

.

Los alegres cantos de pirena de la clase política como algunos elementos del ejecutivo gobernante pues como que me dicen más bien poco. Suelen autodenominarse los animadores de la patria por su encanto y particular optimismo pero yo a mis edades en pocas trampas voy a caer, y menos en las de tipo político, ¿saben? Desde la presiosa capital del reino no paran de enviarnos misivas de cierta recuperación en el receso actual y en la futura salida de la crisis del mercado. Vamos, y si encima suben los tipos de interés como un humilde servidor pues mejor que mejor, que carai !!

.

Ni me los creo ni me los dejo de creer, como buenos políticos que están hechos. Resulta bien obvio que la cosa es como algo de mentirijilla, un retintín fraudulento el encanterio con el que nos intentan atraer a los míseros ilusos de la poblasión rasa. Sí, parece que la situasión reflota, amigo, créanos, bla bla bla. Miren, que aminore o empeore ya no está en nuestras despellejadas manos, eso ya depende de la estación del año en que nos hallemos, algo similar a las mareas o al devenir del Guadiana. Vamos,el paro tiene un efecto similar al de una marejadilla en noches de plenilunio. En un futuro no muy lejano pienso que nos aficionaremos a comprar islotes perdidos allende los mares; más que nada pa tratar de aislarnos de tanto enredo de tipo informativo que nos regalan.

'con el cuchillo en los dientes' pel cheriarnau

Carta auberta. Molt rebé apreciat Sr. Sandre. Aquesta és la línea a seguir! Convidar i condonar els deutes per alguns jugadors a l´enemic públic número ú del sector metropolità. Així m´agrada, no canviï mai de la vida, hem de ser honestos amb la gent que ens denuncia a la mínima que pot (la Supercopa de fa unes temporades per posar un exemple…pues què vol que li digui, pelillos a la mar). L´EspaNYol, uns amics que són del tot entranyables, és clar que sí, com bé demostra la història entre ambdugues entitats, sí seÑor Rusei, així es fa i es desfà, això és un autèntic basalunisma global, de grans valors, així com ens reben cada cop q anem al seu meravellós antro.

O sigui que amdaban amb el pugrama! deixem de banda les rancúnies i les petites impuresses vesinales, oblidem nostres diferències i els regalem el Baena con lasito incorporado. Siguem generossos amb qui ens odia, amb l´envejós de sempre, siguem puritanos hijos de Dios i fotem l´altra galta a aquells que ens ‘estimen’ tant. Ara, als que ajuden a engrandir la nostra institució pues els tirem tota la merda que poguem a sobre i encara més, burxem i burxem dins la ferida i els donem pel culo. Si ni tan sols són catalans! que va, ni es tracta de gent que comparteix estima pels mateixos colors; pel proper cop regali al Nolito, ¿vale? Gràcies de tot cor mon sañó prasidén.

l´estrés va com una mica malament per la salut

-

Un altre tema per analitzar de manera pormenoritzada. He llegit que les superdones i els superhomes d´avui dia patim un exceso de estrés, angoixa, dolor i ansietat i no sé que coi més; ai mare, lo que se té de llegir entre líneas per aquests móns del Leo; ep, un moment, i jo no tinc dret a patir estrés? Bé, en tot cas jo els hi donc una meravellossa solució per tot plegat, i no me preguntin per quins setzous tota aquesta consideració envers vostès, senyores i senyors; ho faig per un servidor ¿que per què? pues perquè m´aconsello a mi mateix degut a que sóc molt guapo i llestos. Collons, pasa que no tengo abuelos. Mala cosa. Però com a tot purublema té una solució, ara bé, que consti, cuatre poden ser les causes: fisiològiques, ambientals, psicològiques i asocials...

Venc la meva cadireta per 3 euros

-

L´ecomomía actual està malament, molt malament, massa i tot diría jo; allaborans serà qüestió de reinventar-se a sí mateix tal com foten els amics suecos -o que es fan el sueco- del Ikea. Mirin jo sincerament penso en aquells casos terminals que solen esdevenir als nostres temps com per exemple els de les fires del camping o del caravanning, fires que d´altra banda tenen molt de futuro dins de nostra sosietat. Ojo, i més amb l´enorme quantitat de putecas que demanen als bancs, pobrets ells, i els pisos que es van quedant pel camí. Pues ja saben com solen acabar aquestes coses. Molt malament, oi i tan. Estem dins d´una ecomomía de mercat molt escadusera

-

Si és que estem dins d´una societat on hi ha una "terrible igualtat d´oportunitats" per a tothom. Ep i esperin, no he acabat pas amb el meu pormenorisat anàlisi financer de la situació, i sense cap mena de coña marinera, que no se m´enterin els senyors de les oficines d´empleo o millor dit els que manen. I a ells tan se´ls dóna. Si no acabem al costat d´una riera pues ho farem a sota un pont i pum. Al final de tot, els monsters de la classe política actual estan més dessacreditats que un terrier en un concurs de pastores alemanes. Què importa que hi hagi més atur? Pues res, ens anem acostumant i anem agafant pràctica a "the new situation of limited outputs of productivity i no passa res i mai millor dit, collons. Después vindran amb els monsters universitaris i resta de post-gramos. Total, per què coi serveix tot això avui dia, amb tan monster sota el braç per no res

-

Ens demanaran el títol universitari o un doctorat per asar castanyes a la cantonada del nostre carrer. Au aneu a fer guirigots amics governants de la "classe" política...amb tanta tontada sosial. Pues menos mal que apareixen noticies tan emotives com aquella que diu que "les nostres vaques s´estimen el so de l´acordió". Son noticies que ens alegren la bida i no vegin com, tots aquestos dies tan tebis i moixos, plens d´espesa grissor a Guay Street, d´una crisi hurrurossa, terrible, feta a l´oli, i plena d´autèntics desbarajustes econòmicos varios. Una ecomomía amb uns moviments de mercat bastant sospitossos i diversos escenaris que fan tremolar la meva encissadora cadireta de rodes; no hi ha dret, humildes ansianos uníos juntos por y para el pueblo!

-

Y esto es lo que ay, y si no lo asepta, pues se toma dos tazas de sianuro blanco i llestos. En cabat, igual em compro un parell de bonys de la Generalitat; sembla ser pel que jo he sentit que els treuràn amb una meravellossa emissió del 4'75% d´interès manual. Jo els compro, això sí, arribaria como muy mucho als 10 euros i no pas més, la meva buchaca no arriba pas. Ara, prefereixo els bonys de 'la Gene' que al seu president i resta de consellers, me fan com una mica de nossa tots plegats. I si no, ens anem a celebrar-ho a la beneïda exposició-fira mostral que van montar per la Castellana el passat dimarts amb el "banderita tú eres coja, tú eres gualda". Abans que em toquin per favort, que me metan mano, tal com fan els amics de timofònica i les buniques tarifes planes a justificar a final de mes... per posar-ne un exemple. Mirin, a canvi d´uns quants missatgets de tiesto justificaria tot lo que pago al inmoviestar aquell, ni que sigui dient cuatre cabòries malcomptades. Collons que per tot lo altre ya tenemos a la dichosa y gloriosa ecomomía!

La cigarreta electrònica

-

Collons. Jo pensava que de fàbules de nens la de "la cigarreta i la formiga" estava ja passada de moda. Pues res, a vueltas amb el puto cigarrillo. I aquesta vegada sembla que va en sério. Ai Déu meu senyor, quina santa alegria, avui dia tot ho foten electrònic, des dels llibres, passant pels porros, els tutús elèctrics de bateria recarregable i fins i tot les sabatilles del Barsalona. Mirin, estic fins els sacrosantos pebrots amb tanta preocupació per part de les autoritats corresponents per la salut del pueblo raso. M´explico. Ara resultarà que el fumet d´aquell únic i meravellós pitillo tradicional que acaben de treure´s del barret serà de més calité que el tret per aquest nou endoll 'elucubrado' per empreses de dubtós interès general; això és el que em diu la meva santa muller y hasta aquí puedo leer.
-

Ella no s´ho creu pas. I escoltin, amb capseta deluxe i bén presentat, suposo que per no fer tan de mal a la vista com el paquet de malporro d´importació. Per això millor la Marijuana encara que foti pudor a estadi cremat. Penso que amb el temps li agafarem carinyo i del bo, agafarem el coi de cigarrillo i amb gran emoció ens l´endollarem pel forat del cul; quan vinguin els gassos que treu el puro en qüestió, el recarregarem com convè, amb el carregador que tenim al cotxe. El millor és que no ens embrutarà ni ens deixarà els seients ple de sanissos, tot bén net i polit, sense impuresses de cap mena. Después agafarem el pitillo i ens posarem a fumar pels descosíos como autènticos animales insasiables aquest fumet snob de new generation, de tan bona calada segons els experts 'habidos y por haber...'

-

Un fum autèntic, un amic de tota la bida, un fum que segons diuen els entessos mai farà malbé els nostres pulmons, impusibla. Como posesos fotrem una caladeta rere un altre i ens menjarem amb patates aquest gloriós invent. Pues que el fotin pel broc més gros possible i els no-tòxics que treu el bitxo l´empalmin per la santa pipeta dels inventors del cutre-artefacte. El pitillo sempre amb moderació, tan el de dalt com el de a sota. Sigui natural o artificial. Sempre amb moderació. Bah, tot és mentida pudrida, jo no crec ni en sistemes ni en res de res, un putu desconfiat de la vida i del sistema que estic fet. Malaje, me cago en Dios, que passarà amb la Sarita Montiel y "el hombre que ella espera.." si ja no pot fumar! En un futur no gaire llunyà preveo que les capses de cigarrillos les comprarem al toys´r´us; vamos, sens dubte el sr. Casaus no estaria gens d´acord, segur.

-

El oxímetro serveix per analitzar la quantitat de monósido de cabrónio que expiren i expulsen pels morros els guarrus dels fumadors, yo me libro pues no soi ni guarro ni fumador, ansiano y bien sanico y orgulloso que estoi; el tema del tabaco artifisioso i el pendón rotulino d´en Villa em porten de corcoll, més que amargat. Com lo natural no hi ha res, ni sianuros ni quitranes ni altres tants productes secundaris, i que més dona si tots anirem a parar al mateix bonic puestu. La bida és como "una boquilla y los trogloditas", chupar, bufar y hacer ampollas. Són una colla de pòtols amb tantos inventos-cabòria alhora de fotre´ns enmig de tanta novetat tecno-ilògica. Quan la cabra és més cabrona que mai, venen cuatre llestos amb endolls, y usted dará rienda suelta a su imaginasión pensando que se está metiendo en sus santos-morros una faria sin filtro entre pecho y espalda!

-

Vostès creuen en tota aquesta parafernàlia rimbombantecnológica? Jo no, sóc escèptic de la vida, és mentida pudrida, la molt honorable monja de les farmacèutiques té molta raó i tampoc crec en artilugios extraños de sospechoso calado social. En aquest món de Déu no sóc fumador, tot i així prefereixo el ferom d´un malporro rubio i mig pudrit que qualsevol mena de fumera feta a les fines herbes per una indústria que vetlla per la salut i la diet(ética). Au, va, aneu a pastar fang i els cuartos del poble sa, prò no pas amb intolerables invents per fer pasta i seguint enganyant; el poble nesecita que li fotin marxa al cuerpo, el poble vol ofegar-se encara més, però això sí, també vol conèixer les males herbes que s´empassa. Ja diu el tan nostrat refranero que 'más vale malo conosido que bueno por conoser'.

Avui és el gloriós dia de la mare de Déu de "La Hispanidaz"

-

Jo no vull ser pessimista ni por antojo però en aquest coi de pais on vivim, semblem els del encissasdor i amè 'joc de l´oca' i anem tirant com qui no vol la cosa 'de puente a puente y tiro porque me lleva la pendiente", ay no, perdó, la corriente volia de dir; oh si, resulta que en cabat prendrem mal amb tanto puente i al final ens fotrem un castañasso del tros de puente de padre y muy señor mío. Benvinguts al nou esport que gairebé practica tothom: 'el puenting'. Ara, el que jo tinc por és que de tan practicar-ho es trenqui la corda que ens sostè i ens atonyinem de mala manera contra el suelo. Aquí por estas tierras del sur de Europa más que puentes construimos auténticos acueductos; cullons, a este paso 'el batacaso' que nos demos puede ser de ca l´ample i las consecuensias imprevisibles. Menos mal que por el lejano horisonte se vislumbra la siempre gloriosa castaÑada que este año digo yo, será de 'las guapas', sinanimus ofendi. A mi que m´esperin per Castellterçol, i pum.

-

Per cert, celebrem-ho com cal, amics i amigues, avui és la sempre meravellossa diada de la mare de Déu de la Hispanitat. Pues ara m´entero, la veritat. Què rebé, allabors farem desfilades com cal, d´aquestes a l´engròs, amb tanquetes, cabres i cabrons. Tots surtirem per allà la capital del estado i fotrem al carrer als altos mandos todo engalanados de cabeza a los pies, i ojo, sembla ser que treuran a passejar les seves preciosses cabretes legionàries; també treuràn aquelles joguines d´acer inolvidable i ferro colat tal com fan els mítics 'ironman'. Estoy del todo emosionado por presensiar el fantasbuloso espectacúlo del dia de mañana en Madrit. Pues una mica d´enveja si que tinc, que coi volen que els hi digui: a mi m´agradaria que l´excèrcit em treiès a passejar en taka-taka pels carrers de la ciutat. Jo també voldria ser un 'ironman' en puesto del pobre ansiano atrotinat de la vida que estic fet, sense esma per res, ni tan sols per esternudar a can Barça. Snif.

-

Are, entre vostès i jo, no em toquin ni al Barsalona ni a Catalunya que ens les tindrem, poca broma amb segons quins temes, que jo faig lo que fotria la Pessebre Esteban per sa mare. Però sincerament, el que més m´agrada de la desfilada militar que tindrem avui, tan per part del ejérsito de la legión com per part de ses majestats (y resto de compañía nasional, en cabat allò sembla un teatre més que un desfile), és la pobrissona cabreta tan inocentota ella, allà enmig de tan fatxenda. A vera, jo voldria saber quants anys té el coi de cabra aquesta, que algú m´ho digui sense cap complexe, coneixent de totes totes el profund arrelament que té una festa tan i tan nostrada. En fi, gràcies a Déu que tinc el Mazicinho aquest i el parell de trosos de jugadorasos que té com a fills, quin cabrit!

un interesant triomf del B devant del Tenerifa per 3-1

Dins d´un ambient de putu fred i d´una ventada bastant ascarossa, en tot cas, un gran partit del Barça B que compta per triomfs tots els partits disputats a casa; tenim una meravella de pedrera cosa que per cert no poden dir altres clubs pudrits... que van de blanc i que 'hay por el centro de la península ibérica'; un cop més voldria felicitar la bona tasca del Lucho21, qui sap si algún dia pot perfilar-se com a futur substitut d´en Gordiola al primer equip del fumbol club basalona. En otro orden de cosas, hi vull destacar una bona primera part però encara una millor segona part, jugant amb verticalitat i rapidessa, això sí, feta des de l´ordre d´un mig del camp gloriós. Els charros no ens van crear masses ocasions de perill dichoseadepaso. Va haver un moment d´una mica de descontrol i poca cosa més... En definitiu, tres pumtets al serró i ja en sumem quinze dels quals dotze han estat a casa. El joc considero que és vibrant i fins i tot jo diria que en aquest mes hem guanyat plegats una mica d´ofici cosa que també va bé. Ja no estem tan esbojarrats quan hem de despejar alguna bola des de la nostra pròpia àrea i no en tenim tants dubtes en aquest aspecte. Els desbarajustes que vaig veure al principi s´han arreglat bastant, tot i que ojo, no jugàven alguns dels pressumptes titulars. I bueno, aqui està el meu contrast senyor director.

Molt bon dia tingui, ja sabeu que sempre us segueixo i amdaban amb el purugrama!

Mi verdat, por cheri 'el casanovas'

Ayer no se ganó el partido, bien es sierto, pero queda todavía un largo trecho por recorrer. La guerra contra el reial pudrit de merda todo justo acaba de empezar y quedan como poco unos ocho meses de competición. A estas alturas de temporada perder cinco puntos en casa pues lo que se dice joder, jode de lo lindo, pero así y todo no desesperemos más de lo nesesario porqué hay que confiar en este glorioso equipo que tenemos y en especial, en la figura de su entrenador. Quien quiera seguirnos en nuestra cruzada anti-mandrilista que nos siga, el que no, pues que se marche a concha espina. Y me quedo tan pancho. Sí, ya sé que el año pasado perdimos dos punticos en casa durante todo el ejersisio liguero, pero las comparaciones con la situación actual pueden resultar bastante odiosas, sensillamente porque ‘el ayer fue el ayer y el hoy es hoy’. Asín que yo me propongo echar una mirada hacia el futuro más rabioso y olvidar el presente ejemplificado en un partido que no se supo ganar y que nos sumió en una profunda enpoténcia. Y es que para ganar pasa como en la bida, hay que saberla meter, pero si yo les digo a uds. que esto es pasajero y que es coliflor de un dia pues no les engaño. Es más, el barcelonisme té d´estar unit ara més que mai y no debe haber lugar a las dudas ante los asquerosos vientos de sosobra mesetarios; todos esos malditos y profundos vientos erosionadores que lo único que pretenden es desestabilisar-nos de cap a peus… aunque mucho ojo, luego no lo consigan para su mayor desgrasia y triste decrepitud cristiana. Y pum.

les buniques tardes de tardor amb els Tardà i la Gagà

-Pobret de mi, jo que pensava que els Tardà (el Jordi i el Joan) eren germans de sang. Pues resulta que no. I per acabar-ho d'adobar tenen aficions molt diferents: l'un, es dedica a la política del sempre complex i treballador "congreso de los diputados", l'altre, es dedica a aconsellar encissadora musiqueta per la ràdio amb un pregó muy alegre y ameno. A mi m'encanten tots dos, paraula d'Stone! El pallo de secundària perqué és d'aquells que va de front i diu el que pensa allà on sigui i a qui sigui. Perdoneu, però algú ho havia de dir. El célebre discjoquei de la ràdio nacional perqué és també tot un bonachón de mena i un enorme seleccionador musical, ojo, a part de bon coleccionista de discos i resta de clàssics a l'engrós a les fires gironines. Ara, si volen que els digui, em foto la picha un Leo quan parlen de 'política y compromiso para con el pueblo', mirin, que volen que els hi digui, se'm fa de nit. Jo és que sóc massa curtet de gambes i no entenc pas gaire de política. Jo entenc de música, de pintura, del Barsalona, de gastronomía i poca cosa més. De la resta, ni me parlin. Així i tot, a Déu gràcies nostresenyor puc disfrutar dels mítics Tardà tot just ara quan comencen les meravellosses tardes de tardor. Quina parelleta ai Déu meu senyor. És la meva gran "Pagaula de Stóng": perdoneu, però algú ho havia de dir, y pung!
-

El Món de la política és massa sacrificat, demà penso fer vaga de barcelonisme en pilota picada. A mí, quan camino tot xinoxano pel meu carrer, tothom em saluda amb reverència i molt raspecta, es veu que estic fet tot un ídol de masses, em coneixen més que a la lady Gagà aquella. Es veu que la dona de la qual els parlo té un "codony de gentes" bastant evident. Domina l´escena com cap altre en el seu puesto, és un senyor molt destacable fotent la seva feina. Jo penso que la dona transformada promet molt devant la seva més que fidel audiència tot i que ojo, de vegades se li fa un nus al llavi de tan remoure´s per l´escenari. I no parlo pas de la seva boca. Si els dic que té un estil una mica matusser de mena pues no passa res per dir-ho; així que tot està lligat i bén lligat per part dels seus milions de seguidors a tot el món. La cosa esdevé senzilla, és qüestió de creure-s´ho; tot i així, l´home segueix al peu del canó, así sea siguiendo sus reglas tan espesiales.

-

Ell/Ella, es veu que es pensa que les coses són com són i pum, que per aconseguir la fama potser tot s´hi val, inclús això de fotre´s hormones a la sang "per un tubu" i canviar-se de sexe, fotent peregrinatges al seu metge transformista sense cap tipo d´esma, complejo o reparo. Vamos, tot això val la pena, què collons, ans al contrari, amb una dèria i una il.lusió de bon manyar, fent-li els ulls -plens de gloriossos clembuterols- com unes buniques i ansisadoras pampa-llugues. Tot l´espectacle s´arrodoneix amb els del voltant admirant tota aquesta insuperable obra de la mare natura. Jo també sóc un abnegat admirador del seu estil tan particular i no pas per tot el que acabo d´escriure en el meu preciós bloch. Ara, jo també penso que tampoc és moment de fer-se l´orni amb aquest tema, devant de situacions que ni els 'transformers'. De vegades penso que a la dona només li faltava una mica d´espurna al seu motor de arranque per embraonar encara més al personal, per tal d´esperonar les seves pròpies emocions intelictives i encomanar-les a la resta de la gent. Jo estic bén content i feliç que un/una personatge d´aquesta espècie tan protegida per la Unesco, sigui protagonista de la meva petitona i humil historieta tan particular.