--
-
mirin bustés, pues és aquet un racunet per fé l´amó, de manera virdtual, oju, chatechà una miquete i perdqué no dir-hu per passà l´astuneta que la bida son dos dias i además no del todo vuenos com deie el meu vés avi vés-.
-
-
-
-
-
-
i jo li vai contestà sense tapujos que se fiquès depèn quines preguntetes per allà on termina l´esquena, usia al putuculo. li vai dir que are no estàvem tan malament, que havia parsunatchas "de esos que disen llamarse barselonistas" que en realitat eren uns indasitchablas, que no ens estimàven gens ni mique. els hi vai dir als amigos marsianos de Totoana que "no se dejasen embarcar" y que estuvieran "al lloru" de la situasión en que ens trovàbem plegats, tan a nivell morral i anímic de la nostra institutrís asul y grana, com a nivell asosial, acunòmic i aspurtiu. los amigos peñeros (o peñazos) no se dejaron embarcar, pues sólo tenian que ver mis presisosas cupetes tan bén arrenglerades. fins i tot un servidor semblave lalá-díno y la lámpara lustrosa. i semble mentida, quan tot just un any abans... semblàvem lalí-babá i los cuarenta ladrones... más que nada por el mal genio de aquella maravillosa lámpara en colores asul y grana. a pesar de todo, y por una vés en la bida, me sentia cufoi i ple d´energia amb tants titolets a diestra y siniestra. en definitivo, como podrán orserbar en la foto superior, en aquets presissos instantes me trobu bastán en forma. sóc una mena de Juanito Pollarsábal a la catalana. estic ple de força i me sento capaç de pujar los más altos riscos, por mui difísiles que sean... tal com fan les nostres amigues cabretes quan s´arrepleguen cap amún del monte que las vió naser. i ja saben bustés, tal com diu el bunic refranero català, "quan al sielo hi ha cabretes, al suelo hi ha pastetes". (jo suposu que de merda selestial...però sempre bona al fin i al cabo que és d´achò del que es tracta)
-
-- vai patir molt amb el patit que va jugar el meu basalona, i no fue hasta bien entrada la segunda parte de la pórroga en que varem fer el tantu de la victòria. va ser en Pidrito. la felisitat ens va envoltar a tots els patidós de mena que som la gent blau i grana. la victòria va ser nostra i a l´estadi lluis segundo de la capital del prinsipado va sonar el can del Barça. allà, en la capital del prinsipado, presisamente, donde mucha gente humilde tiene a bien de resguardar su paupèrrimo capital y su mínimo crédito. els señós gendarmes em miraven amb mala cara, i és que putser estaven espantats de la meva prasiossa carona blaugrana i catalana u putser se pensaven que era de la teta, una urganitsasió mol mol mol parillossa i sospitosa de fotra sebollassos com la siñora compañera de viaje en el autucar organisado por el ejenplar clum del rucc. va valdre la pena fer cues com burregus a l´entrada del bush .
-
dios mio "miguelito", donde vas tú tan bonito.....
-
-
-
-
-
****************************************************************************
.
.
-ajúntense hombres y mujeres de bien, que al fin y al cabo, y si dios quiere, tots serem menys desgrasiadets d´aquí en poc temps. més o menos per quan estiguem a sota terra. are, de cumpurumissus, els chustus. i pum. conec la breu història d´aquell maese truhan i casiquil de pèl on pit que tot cufoi, anava chinu-chanu cap al seu puestu de treball, tot pensant-se, iluso él, que estaria tota la vida sense que el fumèssin una bona puntada al culet i el deixèssin plantadet en vellmich del carré. si utilitzen el poder de l´autugestió, bustés me tindran de reconèixer que les coses no van tan malamén, sinó que incluso van pitchó. és com nar a fer un tributo al joan antoni samaranci i fotre un acte de fé democràtic en medio del discurso del personaje. som víctimes del narizismo ilustrat que ni el txiki o el charly, un narizismo consumado per lo mentidera que és la sosiedat a la cual tengo el honor de perteneser. un entorno bien servido amb el meraballós "jo cuento lo que me interessa. i punto". jo frissu de goich en veure tanta bunica nàpia per part de molts polítics. uns polítics que els endegaria al pedraforÇa i d´allà a la pica d´escacs del guantasso que a molts d´ells els hi fotria a llurs buniques galtes de garrí. jo seria com en charles romson a "fríamente y sin motivos pesonales". resistiria tot arrugao, pansit, pero aguantaria, com un pipo fa gañotes de la vida y de la muerte. i al devant d´ells els hi cantaria la cansoneta del "me siento siguroooo" i fotria una bona patada a la porta i me quedaria bén a gusto dient que el basalona és un clum massa complejo y ante todo mui sosis-ticado, tanto, que ni en la conferènsia episcrotal serian capases de haserme pensar lo contrario. llegados al punto, ni un colodrillo dundee com servidor, seria capás de retractarse de cap ni una de les seves hunurablas intensions
-
herederos del barba gél , cheri i figura, hasta la seputura, un hombre de verdà, un ansia ano pionero pa todo, palo bueno y palo malo, en los estulstisios brasos de comsevol escupido, con una personalidat de semental anti-sistema, jo resistiré a lo chaparru, i a pesà de tot, ¡quan donaria per una bona tocada de pito! are, que me la hisieran a mi, per supuesto, i si fóssi una damisela pues milló que milló. el viejo que camina por la calle con su servei de mosquit formado por sus tres correspondientes selebros, és com ser d´un atra planeta i sin embargo haver nasido en éste. soc com una mena de marsiano que va venir a invadir-vos d´una manera tan ignominiosa que ni el curioso caso de l´amic Benjamín Puttón aquell. are, un marsiano en el fondo molt cariñós. ni un clam hasia la elbergínia cuadrada seria algo tan alegórico a mi estado actual. hàllome imserso en plena crisi de valores esistensial. més o menus com l´actual govern de la chanaralitat. i la verdà, no hai derecho. incluso potser tan u més que el trisòmic Sauro i sus correspondientes adlàteres, secuàses, compinches o lu que sigui. sinseramente, pienso que estoi deslocalisao como un eletrón comsevól...però sense donar consesiones visc molt millor. la patata a la importànsia és com el laporta a la constansa. -soc ñuñista i rempumblicano convensío. roncerosvalles estaria urgullós del meu diví basalunisma. la monica tarriblas, como que tanbién. disertasión - el atra dia vai ensupagà i vai caure de bruces willis... i li vai dir al jamelgo de turno que me va tirar al suelo allò del "saco un pito y me doblo". el cabró no me va fer caso. sóc júligan pels matins... yoyero a mitcha tarda, i avi de casal per la nit. son els meus pums de vista. els meus pums de vista particulars. ni el d´un cronista del diari espot. con los años como que he aprendido a relativisar casi todo. menos mi barselonismo...déu me guie por mismo camino
-
que coi bolen bustés que li´ns digui?
és que ana caso me ni han pargumtat algo al raspemta?
en memoria de rdh