ell estarà en forma però jo hu estic més

.

- sàpigan que abui sarvidó hi nirà al sine pues a presensià la bunica estrena del mundo mundial del cuarto-capitúlo de la nissaga de l´homa del barret i el làtigu. achí que facin el fabó de no mulestar-me en amsulut a partí de mitchatarda pues padqué estaré medrando por diangunal-mar a la reserca de la meba entradeta per veura aquesta prassiossa panicula de l´Espil vérd i del pato Lucas. a mi me cau força bé aquet noi, coi, el chorch Jarrison Foc, ja des que feie aquell papé en que representava al cunductó de l´alcói milenario. encluso me recuetdo del seu nom padqué el relaciono i molt am el meu atimat prasiden del basalone: en Jan més sólo que la una (i que les dugas). per entóses ja me vai afisiunà a la serie de les avanturas del acreólogo am l´auca parduda a la que tanbé empaitaven els nasis. pues han passat ni més ni menys que trenta anyos desde allabós i ja poden veura com al pobra actó se li cau la pell a tiras; com se sol dir, s´està descujaringan a marchas fursadas sense volta enrera, i és que oju, va camino dels setanta el nuiet aquet. ja m´estic ensumán veura al sañó mestra, por sierto més jubanet que l´amic Jan sólo, fént d´Endiana Dellóns, am el seu fuetet i el seu barret perseguiendo als dulents encamsalats pel bacó perdut. aquet bacó perdut asin a lo"baserru de oro" hi seria d´amagat anadins del tenplo maldito que està fet el nostru més que meraballós clum... des que els altras el van deichà de bén sulet. se trataba d´un tal sandru i resta de colegas que naven darrera d´una bunica calavera de vidra, que no pensin malamén, no és pas anal sañó trusco vanovich a qui me refiero; dicho lo cual, tal cosa demostra que per molt que busté es monti una història per buscà umjectas perduts el milló que pot fé és nà a l´areopuerto de basalona a vera si troba els calsutets perduts del bacó de fang.

.

i és que si aquet bonhóma està en plena forma jo no pudia de ser menos, siràn més de sién anyos de atrotinamiento a mis espardas però sigo aqui, al pie del coñón. are, el meu fuet és més curt, no tan llarg com el que porta a sobra l´aventureru aquet però passa que està massa escarransit i fot bastanta pena tanto si lo miramos de fremte como si lo miramos de medio lao. achi que desde l´ humil faristol que és el meu aspatarran bloch me purupusat de trucà a jolinbut a demanà pues un camelo parqué me posin a proba els sañós capatassus del se-tímo arte i tengan a vién el conseder me ni que sia un papé de bultu an comsevol eséna de la prósima panicula de aquet pallu. faria uns calarunets que bé m´anirian per unplir huecos dins de la meba maltrecha ecomomía domestíca. i en cabat sàpigan que no me fa cap vargonye el nà al darrera de directós i pruductós per demanà aquet puestu de treball. anaquesta bida quien no mama no llora i el amor es como el buen bino, ¿ a que no hu sabien? ¿que padqué? pues padqué mejora con el pasolosaños. però bé, are que me recotdo no era pas d´amor del que els estave parlán. per acabà aquet bunic humanacha al noi de les avemtures per mig món buscan auques perdudas enmich del desierto, calses dibinos que si el tasta el pot deichà mig garrulu...i como sino tuviera usté sufisiente visitán coves que estan a sota terra plenes de galifardeus i vagonetas que semblen montanyes russas. un servidó els acunsella a que vagin al sine a veura aquesta estrena de l´Endiana, a vera si el númaru d´arrugas per desi-métro cuadrado de pell sa mutiplicat per deu.
.

...todas las cosas buenas tienen un final

- En primer lugar agradecer al bueno del Cheri que me permita escribir en su bitácora personal unas lineas acerca de una de las historias más apasionantes que ha escrito la humanidad en su afán de superar todos los límites impuestos por la implacable Naturaleza. Esta aventura de lucha contra los elementos es una significada prueba de la grandeza del espíritu humano cuando es aplicado de forma positiva para la obtención de una meta por difícil que esta sea. En este sentido, la lucha en pos de conquistar el polo Sur de la Antártida en el lejano 1912 por parte de un par de intrépidos y valerosos hombres R. F. Scott y R. Admunsen, es una referencia que demuestra el cómo las cosas buenas de la vida deben elevar nuestro espíritu de autoestima y fe en nuestras propias posibilidades por muy remotas que en principio nos parezcan. En este humilde escrito me circunscribiré principalmente al comandante de la marina británica R. Falcon Scott que sabiendo cual seria su trágico destino final, no cejó en el sano empeño de conquistar la meta a la que tanto tiempo y esfuerzo habia dedicado. Si ustedes me dicen que estos pioneros de las grandes expediciones terrestres estaban algo sonados, yo desde luego no les restaré ni un ápice de razón en sus argumentaciones por otro lado bien lógicas y tangibles... pero cuando lo intrépido sobrepasa lo razonable entonces dejan de serlo... aún a sabiendas que todas las cosas buenas tienen su final. En este caso un triste final.

.

Intentaré hacer un resumen de la historia lo más ajustado posible. A principios del siglo pasado la conquista del polo Sur se habia convertido en un objetivo muy deseado por parte de aventureros que suspiraban por ser los primeros en poner los pies en el centro de esa desolada meseta de hielo y de muerte. Tanto Scott como Admunsen partieron hacia el continente a finales de 1910, cada uno por diferentes rutas. La preparación del noruego para afrontar este tipo de empresa era muy superior a la del inglés, así como el hecho de poseer una logística más optimizada para la consecución de este dificil reto... y que a la postre el tiempo demostraria cuan errado andaba el militar de la armada "on her mayestic service". Los utensilios transportados por el afamado aventurero ártico ofrecerían un rendimiento final decisivo para ser el primero en plantar la bandera en el inhóspito lugar perdido en los confines del polo, tanto por su colocación estratégica a lo largo de la larga ruta hacia el Sur, como por el uso más adecuado que tuvieron por parte de sus porteadores. A parte de todo ello si le sumamos el punto de inicio de la "pequeña excursión" de uno y de otro, las decisiones equivocada del comandante, muy orgulloso y autocomplaciente él, junto a las numerosas inclemencias del tiempo en la vía-Falcon, el resultado final es bastante comprensible. El carácter más sensible e inestable del tripulante del Terranova en relación a la frialdad del noruego harian desgraciadamente el resto. Toda la mística del esfuerzo personal basado en creencias cristianas no ayudaron en nada a Scott, con lo cual la tragedia de aquel final tan dramático se hizo más grande por las enormes dosis de heroicismo derivadas de una gran irresponsabilidad de él y del resto de sus hombres, en relación a la cautela y enorme espiritu calculador de su rival nórdico. Scott habia perdido su carrera hacia el paralelo de latitud 90º y llegó apenas un mes pasado desde que Admunsen y su equipo hubiesen arribado gastando muchas menos energías y tiempo en dicho epopéyico logro.

.

"¡Dios mío!. Este es un lugar horrible, aún más terrible por haber trabajado tanto sin obtener la recompensa de ser los primeros" .Scott

.

- La hora del regreso al campamento base situado en la base McMurdo no se podia hacer esperar, eran más de 1400 kilómetros de durísima travesia por el gran glaciar que comunicaba la meseta antártica con el mar de Ross; el viaje de retorno de los expedicionarios derrotados se haria cruel, primero, por las inclemencias del tiempo, segundo por la enorme desmoralización que supuso el haber visto como se les habian adelantado en esa conquista donde no habia lugar para el segundo puesto. Ni tan siquiera el honor o la gloria de los bien vencidos. Uno a uno fueron cayendo como moscas, las ventiscas antárticas con temperaturas que superaban los -40º y la nieve que se hundia a su penoso paso fueron enemigos que se sumaron a su desdicha final. La situación era irreversible, Admunsen ya estaba prácticamente de vuelta, sería el mes de marzo de 1912; mientrastanto, los hombres del desdichado pero intrépido inglés iban arrastrándose por la blanca meseta y después por el glaciar Beardmore, con los perros que iban desapareciendo uno tras otro y ya sin ponnis ni trineo alguno para recibir un auxilio en forma de transporte o víveres.

.

Finalmente, el 29 de marzo los tres valerosos aventureros que quedaban perecerian congelados en su tienda a poco más de 10millas de una reserva de alimentos y combustible que ellos mismos habian preparado en el largo viaje de ida. Quizá la arrogancia británica y el desconocimiento del terreno ante la meticulosidad noruega son factores decisivos para explicar bastantes cosas. No creo que sólo se tratase de una cuestión de mala suerte. La mala organización así como la falta de previsibilidad de los suyos fue un castigo y una penitencia que pagarian con la vida, pero en modo alguno era una injusticia divina como así creia el hombre de fe que era Scott. Su orgullo jamás le permitió reconocer error alguno en la planificación del viaje tal como reflejó en sus diversas cartas dejadas para la posteridad y dirigidas al pueblo británico . A pesar de todo esto, desde luego debo reconocer la enorme valentía de esta gente que con su mezcla de inconsciencia, una cierta falta de respeto por el terreno que iban a pisar y un brutal déficit de experiencia convertirian una hermosa meta.... en una de las mayores tragedias del expedicionismo moderno.

.

Nelly Furtado - All Good Things

el ninot diabólico de San Cugat

.

- daspués de esplicar mis andánsas con la rusa por el barrio gotíco, pafabó, usia la remera de los bajos sinfondos, bamos a ver si me esplico, la mujer del cojo y el tio cachas del segundo tersera coi, achò achò, aquesta no pas atra. lo desia podqué la del pimero-pimera es sorda i siega. vién, hoy pretendia hablar sobre algo que seguro les intaresará... más encluso que las ensabunadas "la ceba" del hotro dia en san Chuan d´elspí, ensabunadas dedicades anal nostra atimat i venbulgut sañó porta malestruc. asin que si s´escau, tápense todos ustédes las orejas y persignense, que hablaré del munyeco diabolíco de san Cugat. are, miten com al nostra prasidén se lin va l´olla úna i una atra vegada, de primé am el manio tema del meraballós putàtil dels nassus al seu despacho purufassiunal quisir, de segundo am les escuchas telefonícas a la riunió de la chúnta diramtiva, de tarsé diuan que am la cagebé i la sia, fins i tot la tia i cumpañunia de por medio. ¿seguim? bale. de cuarto auscultas variás des del unonimato, achi com si fóssin sonbras chinescas i sandruscas des de l´upusisió. are, las de nostra prasident son unicas, i oju, pedqué no dir- hu, una mica chulescas tanbé. sañó elefante, mire que como servidor le salga de cotrincante pa las prosimas erecsiones a ver si me se va a pillar un resfriao de pare arnau i molt señó meu. am tota la déria e-mosionante i sensurante va a tener más de un glorioso poblema querio presiden chiqui, paddó, "chuqui" bulie de dir; i al ilo de tota aquesta esbatussada per treura´l com curraspón de la ceba bunica pultrona a mi que me rejistren

.

busté creu que am aquesta bunica carona que faig pudria sé un ribal a su altura, asin a lo Jamets Bacond tal com està busté fet? ni arto bino pafabó, i are! entóses com que me va venír al meu cap allò que jo no sóc pas mediàtic, hans al cuntràri, o milló més bén dit, sóc un parsunacha del tot miedàtic en tanto i en cuanto numés nasesito de mirar-me reflexat anal espejo del meu cuarto de baño per espantar-me anamí mateich; i tot achò li dic pues més que ré per espiar-li achí am el meu pinganillo en ma. en cabat tots els sosis farem una nuvela com les del sañó brocólit aquell i si en rep amansases del fredit crúget u si li sabutechan la llócha l´astadi,no sé fins a quin púm busté en farie raspunsablas als nois de la tresera edat del entorno el clum i tot plegat. ¿oi que m´antén?

vagina kasinova, una mullé emsalén i una milló amante

.

- pues sí sañós. aqui aonde me vén, en uno de mis periplos por sonas innobles de la siutat condal conosí a una sañureta subietíca de nonbre Vagina, de apallidu Kasinova. la mui pencas era una olga sana de cuidado pues a pesar de ser una dona de von biure i de milló veure, no se pot dir que fos una pustituta ni de la bida ni de la muédte; asin que mejor dejémoslo en el termíno médio del conséto. entónses fue ese uno de mis primeros de-baneos amorossos en los que coloqué baÑas a mi sancta esposa, i tot a canvi de la jubaneta rúsa. les debo esplisitar que cuando realisé el amor de manera furtiba y sin perserbativo no estaban de moda esos penjolls que venen a les farmàcies i que tenen per nom Meho Kondónes u algu achí, anaquella épuca s´havia de ser valiente, la cosa era sertamen difisil pels hómens i la póo a gafà per contagi una infermatat veneréa era molt gran entre la baicha susietat Barçalunina. en concléto me namoré de este ermoso espe-símen venio del este, alta de estatura i guluriossa de caderas, pues para conpensar el terrible algarabío a que servidor havia estado sometío en tanto en cuamto mi sancta bujer me osequió con unas presiosa cornamenta con un amigo común de tota la bida. la primera trubada va sé en pleno barrio gotíco, sifanofa allà pel carré San Pera més bajo "el seremoniosso", usia en vell mich del casco amtiguo, una sona por siéto mui perigrosa y frecuemtada por seresos, latinkins, galls y lesvianas variadas.

.

mitin bustés, ni el sañó aquet anumanat max Mosleis, a qui li agrada tan fullà a la intimitat con icoños pornos por montera, haguès estat tan a l´alÇada como jo mateix. aquet gran capatás de la fúnmula húno junto a su amigo bernat Esquelestóne, sepan que van fuertes por la bida, son ansia anos de armas tomar, i a sobra tenen una de calerons que no s´els terminaran de pulir mai. pero a pesà de tot no estan aún a mi altura ni falta que les ase por sierto. mi entensión es que ustédes emtiendan que yo no he pretendío nunca pareser un envedioso ni tan sólo per casolitat. pero tan corcomíos como estan este par de andrajosos malnasíos, ai paddó, que del peso de sus bolsillos un dia caeran d´esquena i no habrà ni puñatero Dios que els torni a pusà dempeus; i vaya si le dan fuerte al ajetreo los desgrasiaos! oigan pot fabor, que no soi envedioso, sepan esto por ensima de todo. mitin bustés, no quisiera de imaginarme qué conyo harian con mi bieja amiga de jubentut, la Vagina Kasinova. putsé de bon cumensamén el parell de magmates tindria la desvergúensa de haserse los suecos pa luego pelársela a la fransésa, en tot cas m´impóta una sancta miétda lo que tuvieren vién a haser, eso si, sienpre que no se la hisieran a la nuieta que vai cunécha después de casarme am ma bunica i atimada mullé. jo me l´atimu molt i ni con sién adulteríos o dosiéntos gestos opsénos hemos dejao de apesiarnos. asin que omserben que mis andánsas no son ni peores ni mejores, son sinplemente diferemtes. a modo de afechitó y debio a su ejenplar fidelitat les dedico esta prasiosa musiqueta d´un noi que podria ofresernos una buena visión de tot plegat

¡¡¡ jo no aguamto les criaturas !!!

achò achò. espanteu-les, allunyeu-les i si puede ser fins i tot amagueu-les. mitin, jo no pertenesco a la crussada anti-ninyo...que dispués no se diga que soi un rasista de la bida, però és que goitin bustés, un dia de estos me la haran tan grossa que al final me asosiaré a la agrupasión de los iaios pro-lluita contra els marrecs. hàntes de aller estaba vién tranquilo en el parque de mi poblasión dando coñomónes a mis palomos cuando unos ninyos que estaban jugamdo a la pilota me tocaron la asotéa de una gardela. en eso que ni se les ucurrió de venir a solesitar-me debias desculpas por su acto a todas lúses endigno, atrós y lleno de maldat ante mi más que onorable persona. entóses vi pasar por la sona de autos a un monisipal (u auturitat cumpatén) con su gorra y con su porra y fui a denunsiar estos echos tan lamentavles. mite usté, le dije, estos ganverros a parte que son insuputablas, se pichan a sobra y ensima le hasen inposible sus estonetas de pás i sosi-ego; ninyos de Dios, que no tenen uns sañós pares que vigilen sus fichorías, uns torracullons que jugando a fumbol en la plasuleta de la vila han mareado la bola de tal forma que me la han encrostao en tota la coronilla que una mica més y me dejan estabornio. usté que es jués conpetente pa esas situasiones deveria ajustisiar a estas creaturas tan salváchas que no tienen dingún respéto por su entótno y menos si se trata de ansia anos como serbidor. métales una buena multa que les sirva como escramiento pa que no ripitan tamanya vilessa,que daspués aquets crios pujan com pujan...

.

entóses el señó ubrano me ensinuó que estava en mi prefemto derecho de esponer mis más que rasonables quejas, pues la sosiedat no debiera de permitir que se acometieran tamanyas afrentas en los jardines de nuestras siudades, con lo que acto seguio se diregió hasia la colla de galifardeus que peloteaban sobre el ajardinado séspet. el monisipal se asercó a la quitchalla meneando su porra y en gestos com qui diu bastán puruvucatius i chulescos achí a lo enjuto Gonsáles que fins i tot me va fé bastanta pena. entóses me desidí por reasionar y en acto de penedimiento fui hasia el funsionario del ayuntapelas pa desirle que esculpaba a los pequenyos mocosos, que por mi com si feie borron y cuenta nueba pues com milló, que tot estava ulblidat pardunat i condonat. el jodio del guàrdia me miró como con cara de deasafiamiento, asin com de reojo pa a continuasión y sin dinguna esplicasión más, propinarme un cop de porra al cap que mitin si vai veura el frimamento que encare me fa mal i tot. asin por ir de justisiero a lo chárles romson me llevé dos manporrasos por culpa de esos cavrones enanos: el primero fue un cop de pilota, el segundo fue un cop de fuet i no presisamente el de can tarradellas. pa terminar tan sólo deseo añiadirles que se malfien de esos ninyos se llamen torres o se llamen jaumet, sepan que a la ménima que puedan se la futrán.

¿se avisinan vientos de canvio anal basalona?

.

- pues sí sañós. aqui on bustés me veuan jo els dic que estem bén a prupet de tení el goich i la satisfamsió cumtinguda de presemsià l´arribada de vientos de canvio anal panorama asul i grana i ja saben que tota renovasió moltes vegades porta una rabulusió. per pusà un emsempla, aqui a la fotu que una colla de viga-tants ens vam fé apujats a dalt del gratasielos del roque-félar senter de la siutat de noba-llorc allà pels lejanos anys vint, sàpigan que en el fondo cap ni un de nusatras pemsàvem que la cosa de la cunstrumsió evolusionaria tanto. passat el temps un servidó torna a veura aquesta bunica imatcha de familia i pensa per endins: "mitin, pasada gariebé una senútria ja no fem els edifisis de vidre tallat i de ferru culat, hans al cuntrari, utilisem materials com més lleuchés, deichant de banda els materials pesats i caducos am que els meus cumpanys de treball i sarvidó aichecàvem aquelles obres faraoníques de l´aquitestura cotenporànea..."; allabós segú que s´han adunat del detalle que porta la foto en blanco y negro que mostra com estàvem de penjats, si fa no fa molt més que l´alÇada d´un campanar. pues jo no tenie ni póo ni vertígo pues padqué jo ting els cullons molt bén pusats i per achò vaic ser pionero en la trasfurmasió de la susiatat norda-americana, una susiatat que va ser canviada gràsies a l´amtuasió d´hómens com els cuatra arreplegats de la famosa estampeta. el pallo de la meba dareta és un cabrunàs que es va fullà a la meba primera núvia i si s´hi fixan bé, jo sóch el pringat que està al vellmich de la fotu am un paperet a les mans. tirán cap a l´atra custat hi ha un cill de puta que me va ficà baÑes molt daspués, ya de cuando los anda-míos se comensavan a utilisar en el ramo la construmsión.

.

si Déu vol s´avisinan vientos de canvio anala nostra atimada institusió com van fé els prohónvres d´aquells temps en que la bida ere tan feichuga i no teniem ni per comprar-nos un piset al camp de l´arpa. siertamente passàvem molta nesesitat. jo no vaic fé molta furtúna fent les ameríques, sàpigan que vai arreplegà uns quans calarunets i poca cosa més, calarunets que me van serví per casar-me en turnà a la meba atimada basalone. jo no ere cap dasgrasiat, are, tanpoc tenia cap inpério que diguem però el més impután és que un servidó no tenia onde caerse muédto. achí la cosa am aquells ahorrillos ma delicada situasió se va endressà penjim-penjam fins que vai ubligà a la buarra i gandula de la meba apresiada cumpanya a buscar-se la bida al ram de les cantunades. i és achí que la familia Nabarro va cumansà a aichecà mansanas de edifisios per arreu de la siutat i ja nimgú ens pudia aturà, ni els del antigament guluriós ram del tèxtil. tot va transcórra amb una gran nurmalitat fins que va arribà el sañó Ñuñes a desafià el poder de les colònies de tot el pais i és anaquí que hi van fé acte de cassori dugas families de la meba estirpe per agafà las riendas del clum que dona nom a la siutat. amb tota aquesta prasiossa història es demostra que per molt que passi el temps, quan un té els santos pebrots que ne tingut jo i a més cuenta con una embransida de cuidado, pues no se té de tenir cap póo anal futúro. sàpigan que per molt difísil que se posin els seus purublemas numés tenen d´aprendra del sañó asquerro i am tota la parafernàlia habida y por haber dediquin per sobra de tot molt esparit emprenedó (i empreñadó)...futén un cop de puñ a la taula i tirán cap amdaban, que ja vurà busté com la binagra no li fot cap falta ni aquí... ni allà.

tinc ganes de marcha pues padqué me lo pide el cuerpo, ¿bale?

l´aspactacla té de cumtinuà

- aquesta és la meba història d´ahí al capvemspra. uns rumàrios me van demanà anún semafóro de la siudat condal que ni que fossi per una mica de caritat guiristiana els prupursiunés pues una petitona almúnia per tirà amdaban. i jo asin de primera pues que no vai aseptà, els vai dir que no m´aguantave els meus peps..are que tingui servidó que aguantà els peps d´un altra. i és achí que me vai girà de repente i ana l´atra cantunada del carreró de deban pues vai veura una paralleta bén aicharida (homa i dona, no penseu pas malamén, ré d´un pallu i el seu micu ni cosa paresida) jugán amb un parell de boles, achí com fén una noba teoria de jochs malabars però sensa el bufó de turnu. en quet presís mumén me va passà pel meu atrutinat servei de veteranu la pussibilitat que podrien sé el caúchu i el decót que estaven agafán déria per animà als sañós cunductós que hi pululaven per la sona am un intrépid numaret i que amb permís del sañó alcalda i cumpañunia farian la delisia de grandes i pequenyos. vai umserbà aqui aonde me vén un gran númaru de capsigranys que amb cara de gammarussos miraven per la cinestra de les cebes "voitures" quell esperpento que ni l´asquerro del seus millós temps vés fet milló. a la cruïlla del paseo desgràsia i diamputasión un estremesimiento se aduenyó de mi: el fill d´isidre el cabreteny estava tocant-se les boles, però no pas les boles dels jochs de hàrte i pretisdigitasión no no, les cebes bunicas bolas i fins i tot semblave pariente del meraballós cantaor l´andreu calamares.

como quien dise estaba gratan-se els cullons, a ver, pa que conyo nos bamos a enganyar. entóses vét aqui que aquet pelúo damsgrasiat no va tenir cap sancta vargonye i me va demanà fent-me senyals desde la porta del bebe-uvas que lin dungués una llimona. prasisamén anamí que sóc de tot menos lorenso rico. bé, ni lorenso rico ni povre, qué carai, com si un sarvidó fos un Maricón-D d´aquells, si coi, com el de la gomina que encare deu sé engarcholat entre barrots per tanoca... o incluso com si un sarvidó tuBiese asiónes en el Prior-rato de San sadurní d´ano ya com els sañós que li donen al garrote i l´estaca quan arriben maldades! allabós i com tenia de sé que no me van convénser ni chens ni mique, i que com me dic tomeu jo no tenia padqué coi resoldra la buchaca ni dels rumàrios ni dels afisionats al lansamiento de buletas de culós. si no és cap incunvanién hu milló que pudrien fé és nà a visità la prassiossa redacsió de quet prestigiós diari de l´anyo de la rodrígues picó que hàntes tenia la sede en la calle talleres y ahora levitan por la plasa francécs marcià i demanà que els deichèssin publicà un anúnsio on sensa lús ni paquigràfos demanèssin un puestu de treball ni que fos a l´entradeta del parquin de l´astadi per fé neteja de vidres dels cotchas dels diremtius, jugadós, sosis i patisans de turnu. daspués quan arribèssin per la nit a sa morrada podrien presumí deban la familia i hànte la intimidat de un par de espermas, que s´han guanyñat el sou del dia sensa havé hagut de demanà a un pobra iaiu un putu duru. mitin bustés, l´horno no està per boys i si vulem que l´aspactacla segueichi rutllán pels carrés de nostra siutat hem de fé acto de contricsión i lliurar-nos de concedí almúnies a comsevol garrulu que ens foti el puto conyasso.

l´atimu molt amic Chusét lluis Ñúñes. am busté racuperarem nostra idiosincràsia perduda hase muchos anyos. que dios le ven diga.

el pumblema de nostra vestidó son els seus bicis

.

- vét aqui jo que pensave que ja en teniem d´equip siclista quan are descubreicho que en tenim un altre anadins del vestidó. pues ja hu va dí diumencha el noi de "los mil qui-lillos", atramén dit txiki barigistaÑ, un gran ruqueru i una milló parsona; i és aqui on jo pretenia d´arribà: nostru vestidó és un pelotón siclista, usia està ple de pilotas. al meu parer nostru pumblema no és pas de bisis ni sicloturistas sino de sinples auto-estopistas en vellmich de l´a-7 buscán un galifardeu que s´aturi per emportar-los a siutat. i sento de dir-lis que aquet és el clum dels meus desamós are per are i per achò m´adresso des del meu humil faristol al segretario témnico del basalona. entóses lins tinc de cumfessà que el meu prasidén sañó Porta a cada dia que passe va perdiendo bótox i per tan la cumfiança del sañó sosi i patisan va decreichén am el pas del temps. i va perdent bótox a medida que el cabesúo de San Cugat va guanyant l´atra bótox anala ceba bunica carona. ja saben de quin botóx els en parlo, el tema d´arrugas a la pell i els injertos que de tanto en cuanto resibe el másimo mandatario de la emtidat asul i grana. i és que tantes bicis anal vestidó estan pansint nostra prasidén que té moltes afisions però no pas la del siclisme. per lo tanto el cap de pelotón me semble anamí que té de vení del vallès ucsidental... i jo suposo té de ser un dels tres capitans.

.

pues aquet clima tan biciat ha fet que no haguem cuncarit cap títul en aquesta tanplurada i és que els jugadós buldrien tení la ceba bici per nà de casa al entrenu i del entrenu a casa sensa fer cap acte d´insivisme contra el medi ambién. son uns amantes del bícing i en aquestes estem: el sañó alcalde del ajunta-pelas hurie de premdra nota i felisità amb un humil detalle al nostru planté per aquesta forma d´actuà tan choióssa que reduse los indíses de comtaminasión dins la siutat cumtal que ni el noi de los berdes. i quan els parlo del noi de los berdes me refiero al noi aquell de la inisiativa per catañoña, aquell gamarús, si home si, un pallo més calbo que el tsubi-tsarreta i que era barbero hàntes que alcalda i alcalda hàntes que cunsellé... i cunsellé hàntes que gurró; nastic més que garratibat am tot aquet seudo enculo-chisme que acabarà am un guirigay de fortes emusions. per cumansà una que tenim bén a prupet: la e-musió de sensúra en contra del sañó prasidén...i és que el greu afer dels bicis està afectant de mala manera anala nostra gent.

pa mádtes y trése ni te casen ni te embauquen

-pues sí sañós. aquesta més que guluriossa dita és d´atrabanda molt avidén. pa mádtes i trése ni te casen ni te embauquen, usia que hu milló que pot fé busté és tancar-se anadins de casa ceba i no sudtí al carré fins al dia siguiemte que segons quines coses trobi igual fins i tot prèn mal. mitin si aquet és un mal dia que jo me recotdo que per aquestes antranyÑablas datas me vai casà amb la bruicha de ma siñora, per a que vechin bustés si no ting raó en achò que els cuento. tota la bida i sensa ser encare ni gran ni lliura, bé, lliura segú que no, però de gran com a mínim bastán i una mica més. entóses aquesta bunica dita del refraneru agpañól se pot aplicà a moltes coses com per posà un emsemple al fet de si busté tindrà un dia nefasto per fé l´amó u per jugà a la guti-farra. i és anaquí on bulie jo d´arribà. milló que deichi les coses imputáns de la bida per endemà no sigui que tot li vagi tuerto en lu que lin queda de dia, que sí coi, que val la pena d´esperà una miquete i no tentà a la suerte que tapóc val la pena i no és cuastió de desafiar al diavlo. asin que ni txiki ni runaldiñu he desidit de dedicar-lis anatots bustés aquesta prassiossa maludia de les cuatra bodes i un funeral pues padqué aquet gran sirco que és nostra emsistènsia no és més que achò: per un custat tenim els cassoris de turno que ens amarguen am tans malsdecap fins que anem al nostru nimchul curraspunén un cop arriba"la llamada del seÑor"...per l´atra custat...allò de tanta unió fins que "la muédte nos separe", total per acabà siendo el trist purutagunista de comsevol funeral dins la ceba bunica caicheta de fusta i amb milés de meraballossos cucs fent el seu festín paticular

.allabós sensa solta ni volta un que ja ha passat tantes penúries, pues sién anyos és per achò i molt més, no té ganes de desafià la malastruga dels refranerus com el d´abui i prefereix que ni el casin ni l´embauquin com un sañó sosi cualquiera del seu basalone i m´estimu més deichà que los acontésémentos caminin per si sol. les tradisions tan arraigades com la dels candelarios estan per acomplir-les i aquesta no podia ser menos pues entre otras cosas jo sóch un superstisiós de la bida i no m´argrade ré anà contracorriente de la meba paticular universitat com son els refranes.

Kil - Vil. la venCHánsa. machacà. menchar-lus.

.

- pues sàpigan tots bustés que anami no me se dona tan malamén achò del kun-fú o el kagáte. entre otras cosas soi senturión lila tirando pa morao. miten, aller estaba yo reflesionando aserca del cañibalismo y andropofagia cuamdo de repémte me se vino a la mimòria pues esta prassiossa història a sang i fétcha del cuentin tarambana aquet com coi se digui. ja poden veura asota i a jusgar por el retrato en que simulo a la sañureta Umastúrman com vai anà de cacera per les sempre bén endressades ufisines d´aristídes mallóls en busca d´un amvucat de cullo nonbre deseiaria no acordatme pero que por desgràsia me recuetdo a cada dia que passa. entonses agarraria mi catana con mi braso diestro y comensaria a tallà caps de prasidén fins a utilleru i allà no quedaria ni l´acumudadó; ni que tuviese hànte mi presémsia al pequenyo andrés Salta-montes de la sesta me produseria miedo alguno... pues tal es mi nivel en artes marsianas que no tendria ni pa empesar con el gran lluitadó de sumo en ferran Soprano. creo suponer que me apareserian sién mil diremtivos con ganas de haser rudamchas de un servidó, con la misma mala baba que los sién mil chinitos de la penícula. pueden de imajinarse la de saltos que habria en la sona de avant-llótcha amb els canapés i els sanvíchus per montera i el got de cococola embrután l´americana de turno del sañó chavié sala mastín...anaquet i anatots els seus secuáses els embiave jo a pastà fang com els elefangs...

el pincho morruno que me haria con la pequenya cabesilla del prasiden porta faria las delisias de mis envitados a mi paticular festa de aniversario y con el resto de servidunbre prepararia un postre que ni el noi de les natilles, l´amigo caúchu; esto es lo ménimo que meresen por traer anal nostru clum a la situasión que ustedes y yo estamos viviendo. allà nada más verme arribar me conoserian por "la núbia" que en su dia buscó su vengansa en la persona de "vil" y sus 88 maniacos con quienes arreglaria biejas cuentas pemdientes. la bataya seria de órdago a lo grande i consumio el acto justisiero, mi sagrado nonbre pasaria a la mero teca del clum como el sósio que tuvo los arrestos sumfisientes pa desagraviar a tota una fisió a la que van fé patí durant dos anys seguits...
.

àfrica

- sàpigan que mai de la bida he anat a l´àfrica pues padqué no, però achí i tot he de dils-hi que de sempra he sentit una atramsió per aquet bunic cumtinén que tenim anal otro lado del estretcho del Ginbraltà. és un cumtinén am mols paisus, am molta gent de culó (sifanofa com en samuletó), i tanbé té desiertos, chúnglas am bichus penjats del arbras i una prasiossa muntanya en vellmich del territori anumanada killo-manjarró, de més de sinc mil metrus de alta. prò hu que me fa més póo de tot aquet meraballós guirigay de cumtures, de races i de llemguatchas tribals son els pallus que porten un os clavat al nas i redueichen el cap del primé turista pringat que es perd per aquells boscos. si busté fot una passechada per alguna selva i l´agafen els aburrígens mala peÇa al teler: allà pel llençol africà nià tantes guerres entre les etníes rivals que qui no porta una llança porta una destral o un fusell de asalto venut pels cills del primer mundo. diuan les males llenguas que van enchampà anal pobra chíqui Bariguistañ i li van reduí el cap i a sobra lin van fé un vudú d´aquell en que li fotan maldisions sensa sabé per quins setsous. are, que més desgràsia que reuní en el mateich equip en Turam o el germà dulent d´en Bidal no la troba ni dins del puchero indigena. si montem una caserolada pel patit contra el mallódca me racurdaré dels mistéris del àfrica, pues ja m´imaginu al cafre sanisu de torn punchán a tot kiski en la figureta del mateich noi dels rimchuls.

.els sulús del àfrica van am plomas, am llances, am escúos de cares molt lléchas i poden purtà ana sobra lluis-mascaretes (sienpre con el baselona). usté ya puede correrse to lo que le dé la gana y más, que els moreniyos dels cullons corren encare més i como le enganchen le joderan y mucho de la pupa que le haran. aquesta gent no van am tunteries ni se anda con txikitas. punchan el coi de flecha en el primer trasero que arrepleguen i com ja va dí un parent de la tribu dels que tenim aqui a basalona "corren com un benegre per guanyà lo de un blanco y en boteya..."; el popla més sélebre de la sona dels grans llachs son els Guarrin-Dongos i com ja els vie dit tenen un cabesilla esperto en vila-trancassos que va agafà el primé vuelo allà l´anyo 97 per arribà a la capital del reino d´Isabel la catódica. aquet mienbro disindente desidí que ell no turnarie pas a passà més gana i desde allabós que el tenim pululán per uns quans puestus de la pell de toro i am ganes de marchà per cunéicha territori inexplorat ja sigui al pais de la pota o bé a terres anglo-sexsones. i aquet se pot dí que és l´aumtèntic esperit aventuré dels jugadós de fumbol arribats de quet bunic cumtinén per umplí les nostres aspatarrans lligues eurupeas on fot falta gent que tingui dos putetas per córrer i un altra puteta per aguantà bé el parell de cullons que li posa nostra iaia.

els presemto el sañó nicanor, el selador

.

- omserben los dientesillos acabaos en punta, asin a modo de monserratinas, com un serruchu de cal fuster. aquet és el sañó Nicanor guluriós en sus ratos libres preparámdose pal chiro d´itàlia, i la prueba más palpavle de que l´ex-mussèn ere un gran espurtista i una milló parsona. a l´afotu el vaiem com se corda el casco, premsto i dispuemsto pa agarrar la besicleta i acometer la escalada siclista a monchuíc, en acto de penetémsia debio a que su atimat basalona no ha guanyat rederé.

las orasiones de nicanor, el selador

.

- en mussèn Nicanor era un buen honbre. lo conosian por el estra-ràdiu metropollitano por su afisión a colesionar alas de papallona y como vesino del lugat se puede desir que era amigo de sus amigos i un grandiós pare de familia. tota la ceba parentela ere d´ideas guiris-tianas, convicsiones arraigadas mescladas con un poti-poti de firmes valores tradisionales. però per sobra de tot am llum própia brillaven les hasañes basalunistas de sus tienpos de jubentut, cuando selebraba los triumfos delante del equipo blanco metiendo pórvora a sota la caca d´un gos pa haserla volar por los aires y que el grupo de fisionados maréngues que transitaban por la sona quedaran bén empastifats. se pot dí bén a les clares que ere un ganvérru. el sementimiento asul y grana llegava de pleno hasta el poso de su corasón, asin que el honbre se casó pasada la guarra sivíl en los defísiles anyos cuaremta con una mosetona de la sona endustrial, muchacha de pueblo, una santa nolla bén furmadeta, una mica tartaja parlàn però achò si, aicharida pels cuatra custats. su debosión por la sancta madre iglesia hísole de guardarse pa hotras ocaziones sus devaneos semsuales, pues le estaba de proirbido por los canónes acometer amtuasiones inpuras, ya saben, estaba sujeto a los conosios actos de estreñimiento bajo la amenasa de escomulgasión y destierro.
.
entóses chinu-chanu un dia cogió sus bartolos y se fué a visitar al capello mallór de la diósesís, el pare Miquel Mas Turbat, i le hiso voto de comfesión desiéndole que estaba a pumtet de contraer matimónio con la ja esmentada mossa. acto seguío díjole que dejaba el ofisio de cura por el benefisio del séso, que ya estaba vién tanta castidaz i que numés pretenia sé un selador d´aquells que les buscave de bén maduretes i amb ganes de chuclà tot allò que se lin pusés per deban dels seus morrus. achò si, el mussèn tenie poca esperiènsia i per achò el pare miquel tenie els seus dumtes que el noi triumfés, però hànte todo era macanànimo i va aseptà de bon grado la situasió i li va desitchà sort anala ceba noba etapa de mussèn selador...però libre de todo vincúlo religioso. achí achà que de bon matí i eximío de su paticular "mea pulpa", se va pusà a repartí paperetas con la seguiente anotasión: soi un cura en paru nesesitao de tener relasiones semsuales, con gran apetito por las vesinas de la purvinsia, lo hago de gràtis, perferentemente a horas convenias i netejo amb mochu, llengua i tot el que faci falta. al sañó Nicanor le salieron ninyas a carretadas i ensima totas maduretas... però puso las banyas a la ceba futúda purumessa...amb hu qual a partír de llabós va sé mirat am molt de reselo pel veinat, perdió a la santa nolla que se metió a monja de clapsura i fué echao de la orden capuchina.

Un año perdido...como mínimo

.

Un año seguro que hemos perdido. Por lo menos en una debida planificación que condujera a algo que tuviera algún sentido. La temporada que viene detecto idéntica monotonía en proyecto, concepción, fiabilidad y resultados del futuro equipo que entrenará Pep Guardiola. Me sabe mal exponer esta dura idea de manera tan poco ortodoxa pero es lo que percibo.Cuando salió Laporta con los códigos internos de turno para justificar el regalo que brindamos al Madrid con aquella liga...perdida por "goal average", mucha gente vió que el tema no se cerraba únicamente de esta manera. Si a ello le sumamos la eliminación copera en las semis que jugamos contra el conjunto del Getafe, está claro que la rotura del casco de la nave azulgrana se extendía más allá de lo que representa el equipo, para entrar en las "arenas movedizas" de un indolente banquillo a quien por momentos se le estaba yendo el tema de las manos.

.

Pienso que las responsabilidades no se depuraron de la forma más acertada, sólo se pusieron parches para tapar agujeros que iban abriéndose por doquier; gran parte del entorno mediático se vanagloriaba por entrever la posibilidad que estructuralmente hubiera una serie de cambios. Pero no. No habia ni comisiones de control ni otros mecanismos parecidos, al contrario, más caos y desorden interno... lo cual me hizo sospechar que las cosas quizá no acabarian demasiado bien. Pero tampoco me imaginaba que acabarian tan mal. Lo peor del tema es que pienso que todavia no hemos tocado fondo. Estoy mentalizado de cara al año que viene. Ojalá me equivoque y caiga ni que sea la juancarling cup pero no veo nada. No veo nada en el horizonte azul-grana. Oteo un escenario solitario, de una tristeza que recuerda el post-Llaudetismo de los tristes y sombrios años 60. Desde mi ubicación en un córner del estadio no veo otra cosa que un maldito desierto. Sólo veo cactus, rocas, arena y matojos en un árido panorama en 360 grados a la redonda.

.

No veo ni un sólo oasis que me confiera algún tipo de esperanza. Siempre tuve mis reservas pero no tanta pesadumbre encima de mis espaldas. Si digo que hay un socavón que se prolongará un par de años más es algo que ni tratando de ser optimista puedo evitar de creer. La sequía se hará larga y penosa (soy hijo de la generación Steaua y este puede ser un condicionante a la hora de valorar el futuro con una perspectiva más positiva). Pero ni por esas. La travesia del desierto está en mitad de trayecto... empiezo a vislumbrar algo lejano... pero para el 2011.

.

Quiero cambios profundos cuanto antes, sobretodo reales y que se inspiren en el trabajo diario y en la vergüenza profesional por encima del toquecito de marras. Quiero ganas de hacer cosas, de proponer un cambio de mentalidad en directivos, técnicos y jugadores. No quiero hacer reir una vez más al enemigo, ni en mi casa ni en la suya. No pido cambiar el ADN del club porqué con 109 años de longevidad ya se me antoja del todo imposible pues tenemos la personalidad por suerte o por desgracia bastante marcada. Con Mourinho en el banquillo esa luz tenue aún sin salir del tunel era ciertamente esperanzadora.

.

La catarsis deberia empezar durante el año de elecciones o posteriores....si antes no pasa nada en forma de moción de censura o de dimisiones por reconocimiento de esta junta de su propia incompetencia. Pero sabemos que todo esto es harto imposible que suceda y por tanto debo de restringirme a la via de esperar. Esperar a junio del año 2010: tratemos de aguantar ese par de malditas temporadas que nos esperan con paciencia, fe y resignación para "desfacer el entuerto" en el que inconsciente e involuntariamente poco más de 27 mil personas sumimos a este nuestro club allá por el lejano 2003.

.

Ojalá pudiera encarar el futuro con un ápice de optimismo e ilusión... pero es que no puedo, por lo menos a corto-medio plazo. Como socio y peñista lo siento. El error ya está cometido hace tiempo

.

Visca el Barça.

trempera matussera

si sañós meus si. la meba més que trempera matinera és una trempera matussera i és que am sién anyos resién hechos que coi més se lin pot demanà a una pobra criatureta com un sarvidó? el minimo que sa de tenir és una miquete de samsibleria, raspémta, cumsiderasió i decoro envers un ansia ano que per no acheicà no pot acheicar ni el dit indíse de su mano esquierda. quan ere jubanet els puc churà per cristu rassumsitat que tenie una erucsió matutina de merabelloso calado, se pot dir que tenie pues unes tres per setmana. mitin si era putén aquella revifada de la puteta del mich que encluso vai arribà a perfurà el llanÇol del llit de matitmónit,hànte la atoníta mirada de ma siñora que no podia dunà crédito al que veien els seus ojasos de mochuelo. allabós vai anà al meu metcha i li vai pregumtà que per quins setsóus me llevava els matins am aquet miembro virril tan tiesu i tan decidit a fé feina des de bon cumensamén del dia. me va dir que aquesta vigorositat ere pròpie d´un troÇ d´home que estava preparat per embaucà a tota sañora que se li ciqués al deván i que de tanta putènsia semsual fins i tot podrie preñà al mateich Isaguirre. molta gent creu que la trempera aquesta se deu a que tenim la bufeta d´amvucats (porta i assusiats) masse plena a primera hora del matí i que per achò s´imfla com una guti-farra de comsevol restauránte de la bunica plana de Big (USONA).

.

entónses resumta que no, en cap cas se deu a teni la bufeta plena de pichums, i que tan aquesta com la numturna se prudueichen degut a allò que en diuen els antesos de la fase rem quan estem en plena durmidera, usia quan estem sumián (suposu que truitetas de iaiu) padqué imajinà que se li empina la titola és masse imajinà i encare més a la nostra sacrosancta edat. deu ser el que en diuan els piscólogos autu-mutibasió prepapiro, usia que el servei nostru se percata de com estem de apergaminaos i ni que sigui per llàstima indueix sumcumsienmén al pencholl que tenim entre les cames per a qué ens doni una satisfasió en cumensà el nuebo dia de dios. are que tanbé depen del tipo de suenyo, per emsemple si busté sumia en la sañore constansa pues el pinganillo encara se li pansirà molt més, si pel cuntràrit sumia en la charlis terrón pues quan s´aichequi nutarà que se li bufarà tan el rabe del mich que semblarà teni una pota més llarga en su sentro de gravedat. se pot dir sensa póo a tivucar-me que aquet pumblema de la trempera matinera és un mistèrit que ni el sañó purufassó Carbóo en tot un reguitzell de purugrames dels seus resuldrie el perqué del plegat. en resumias cuentas quan demà vagi anal meu metcha i li digui que la meba trempera no és pas matinera i que en canvio és matussera... el primé que me dirà és si he sumiat en ma mullé.

ativucat i molt (II) un futuro bén negre ens espera

- pues are me trobo que no ting cap perspemtiva de futúro am aquet basalon dels meus desamós i ja saben que anami m´argrade jugà al pac-jamón, por hotro lao juego de prosedénsia india. i el pichó dels casos és que a sobre m´argrade perdra pues ni s´imajinin bustés el que sirie guanyñà, com diu aquell bunic chiste de l´un géni. are més de sério, planificà el futúro del basalona és com jugà una partida a bitlles am la resta consósios i patisantes, busté posa les cebes cartes anamún la taula i ja pot fé planes per d´aqui l´anyo que viene que déu sabrà on hi serem. ja pot planificà tot allò que li surti dels sants pabrots que els sañós de les altures faran tot allò que els hi roti i pertan el que els acumsello milló poden fé és alimentar-se bé, resimnar-se i esperà. és com admetra que les errades del passat son una mena de puntades de peu als cullons pel futur. tenim en Gordiola fins que el sagrat clum no renovi cabestros, cosa dita des del meu aumil faristol o pum de visió. i dicho lo cual dasimcho que els vachi bé l´avemtura am el guluriós noi de sant pudor, molt de oju, pel bé del meu atimat basalona. are que si bustés me pragumten anamí pel sañó elefang i resta de diramtius milló hu deichin córrer padqué el que el que penso de tots ells està clasificao como 2 ronbos i dels gruichuts i tutalmén pruibit de visiunà per les criaturetas de meÑs de dibuit anyets

.

finalmén tan l´amic chóse Murriñu com l´Eto remezina no vindran a ca nostra pues padqué anún li han tancat definitivamén la porta d´entrada, mentra que a l´atra ja de bén prensipio no li han vulgut obrir i pum, suposu que padqué el pallo no és un marc Angunal comsevól. si sañós si, quet atra chiste que dise que trucan a la porta i pregunta anal pallo,"ascolti´m, paddoni busté, ¿qué és aquet el servisio de intel i chènsia?" en tan que en chiquit BariguistáÑ que és a la mateicha porta li cumtesta"¿eh eh?"... pues achò se tracta de lu mateich, però enlloch de la cia i cumpañunia sirie el nostra basalona. molts temnics de prestijio que trucan a la porta saben tot aquet guirigall que se cosina portes endins i anal meu aumil judisi és milló de deichà passar tot plegat i prubà amb un dibujadín del boscóf per l´estaf témnico a vera si cola. per lo menos riuriem una mica falta que fot

ativucat i molt

.
- daspués de veura les guluriosses meravellas de la meba atimada Catañuña com l´home vuladó (cubano pa más reseñas) venio de la sotéa del hoteliyo asperia de l´upspitalet, are m´envolten , entre basalonas, punítics i atres mandangues vàries un futimé de dúmtes i de penas penita penas que no sé abón carai ens enpurtaràn a tots plegats; des del meu més que meraballós racunet aumilmén tinc de dír-lis que desconosco que coi sirà del nostra futur, pues ja saven tots bustés que els catalans sempre hem sigut masse ensimismaos i ens argrade molt l´es-tetíca. buenu, a mi m´argraden tots dos tipus d´estetícas però si ting d´escullí me posan de primé una charlís terrón comsevol. entónses anami achò de la esènsia i de la persepsión de la bellessa propia de la fisolofia de la bida pues no me va en amsuluto a fuérsa de serles sinséros, i encare menos allò tan manio del "hàrte que no sé ver" como ya les comemté en un aspatarran póts de hase un par de meses. i qué coi dir-lis de les sensasions i de les amusions! pues que aqui on me veuan jo tanbé sé distingí lu bunic de lu lléch sin haver-me mirao al aspéjo i sensa havé nascut miquel Ànjal ni havé pintat cap capello-sestino en mi enfànsia. jo sóch molt sensibla al tácto i a les fódmes com un rensentista italià i sinó li pregumtan al cardo burriqueru de ma mullé que en el seu die va escullir-me anami.

.

està clà que el meu hàrte estudia les raons i les amusions de tot bon basalunista i des del meu món persibo todo aqueyo que me rodea con sumo enterés no sin hàntes rasonar i percutir en el fomdo del asumto; prò asin i tot m´ativocu comonopodiaserdeotromodo pues siré lléch però ante todo umano i "quien tiene boca sa tivoca" com diu el prestichiós refrany de la cultúra estrangera. jo ting sementimientos com comsevol pallu de dos potas i quan vai pensà que me vai tivucà quell bunic dumencha de chuliól del anyo dos mil tres pues no me quedava cap atra remei que tirà cap andaván, que no podia per ré del món estancar-me com un estaquirot pensán en la embesilitat que havia perpetrat com a sósi asul y grana, a parte que no ere pas l´únic en vé acumés tamanya bestiessa. oju, que jo no vull que bustés se pensin que se tracte de cap cunsól, sinplemén tracto d´asumí la meba prupusió de raspumsabilitat como depositador de mi correspondiente papereta.

el flujo pirro-clastíco de la tersera edat

.

- nastic fet a mis sién aÑillos tot un sañó vulcà i a més d´aquets que en comsevól mumén poden fotra un pep com una gla. mitin bustés si estic en fase de pre-erupsió que ahí a la nit me van apujà uns flujos via sipotal que encare no puc cumtrulà de cap manera. per sé més concléto els efluvios me van cumensà allà a michatarda quan jo ere bén tranquilet en vellmich del parc dunán de menjà als culoms; va sé que allabós vai nutà com la pujada d´un guluriós turrent de gassus de hàlto contenio en ásido sinforoso. me trubava malamén i vai trucà anal siñó metcha de camsalera. li vaic preguntà si allò pudie sé degut al "eféto envernadero", un efecte com el que pruvoca a l´amnosféra l´esplosió d´una chemeneia tal com els coños dels meravellosos vulcans quan esploten. sifanofa com quan aquells bunic endolls de la natura treuan fumeres de núvols tan ardientes que enfonsen illes senceres i deichen un cràtet bén bunic a dalt de tot. sàpiguen que els iaius quan ens empipem tanbé traiem foc pels caicháls i sobratot lava, molta lava en forma de baba, és clà; no crema tan com l´atra però li pot arribà serca de un ojo com estigui massa aprupet escoltant tota la cháchara de turnu. achí els racumanu que se comprin un paraigúes per supurtà questos flujos pirroclastícos en forma de salivera quan peti la chorrada am gent de ma generasió.

.

alashores ja tenim que l´erucsió d´un iaiu pot vení per tres puestus: per la boca, pel nas o bé pel cúlo en forma de pep o de llúfa. si els gassos son incuntrulables cap purublema, hans al cuntràrit, se compra una bossa i se la fica al culo i mentrastan va soltando una rera l´atra. un cop ha fet la culecsió de gassos dins la bossa, la lliga bén lligada i la guarda pel primé patit de la prupera tanplurada a ca nostra. en tan com vegi anal sañó porta li peta la bunica bossa debán dels morrus a veura com lin queda la cara al señó amvucat i de paso, i una vés descomprimio el reservorio de flujos acumulaos en su cuerpo, se hase un favor a si mesmo i de paso al resto de la sufria sosietat asulgrana.

un asumtu de bigotis

miten ustédes. el salto con paracaidas según mi pumto de visión debe ser amotivo y toavía más si m´el fot desde un famoso hotelillo con planta de rascasielos, allà a la bunica siutat de l´upspitalet, pa ser más esactos en el estra-ràdio baselonino. sepan que el primabera se pegó un salto de pare i molt señó meu desde la misma asotéa del edifisio. oigan, no es que el vuelo livre se haiga probao por vés primera en bell-Bíche, oju, numés que la prova ha demustrat que el pallu que ha tingut els sants pebrots de tirar-se al vasío diu bén a les clares que els catalans no estem de capa caiguda, hans al cuntràrit. els nois de la terra com dirie l´amic Porta, podemos semtirnos con el sano urgúllo de quien es reclutao por el ejersíto del aire tal como lo fue en su dia un sarvidó en sus tienpos mossos. les hablo de hàntes de la sagona guarra mumdial. la berdà, are més de sério, hai que estar como una caja de griyos pa intentar tamanya proésa i fotra el salto del caballo. no me diguin que no hurien d´havé multat al coi de dasgraciat aquet, que una mica més i amb els cullons del cacholona de aquet endoll vuladó aquet...pues gariebé puruboca un amsiden. jo ja ven, leo la notisia y m´emtero que le han inputao por delitos de desordra púmblic. allabontas me dic anami mateich si realmén no és per està cufoi com un chínchol per havé fet una ordenasión del trànsito sin mediar la bunica i ansisadora guàrdia praturiana del sañó alcalda ¡a sobre que el troÇ de buRRu ens ha dunat l´espactacla que el nostru clum de fumbol no ens dunarà ni en deu anys!

achí és com la siutat de bróma paga als traidós i achí és com basalona paga als valientes. abui un ja no pot ser un heroi ni al yutúp, busté penja una heruisitat d´home aranye com aquesta i ja pot nà fén les maletes que la tanpuradeta que passarà a la garchóla no se la treurà ningú. abui per no ré venen els mossos am tota l´artilleria i m´el danumsien per fotra ascàndul a la bia púmblica com un comsevol sukúpa del bàrrio desgràsia i no ni ha daret. anami aquesta nutisia per asgarrifosa que me va semblà pues padqué negar-ho, me va cicà els pelos de punta. la berdà es que un servidor tiene demasiao vertígo como pa acometer semejamte atrosidat. are, atra cosa és allò de cumvidà a ma sañora i am una empenteta de ré pues l´acabo llenÇán al basío. el primé que farie pues ré, cumpurubasions rutinàries com trencà l´anella de siguritat del endoll, rajà la tela del paracaigudas, poca cosa, servisio témnico, una mena de iteúve com fan amb els cotchas. hu farie tot a sabiendas siertas que lo que cae de arriva pabajo llega i a vulà jova que en deien. bé, al meu paré crech que no cumetu cap delimte en fé achò que els he explicat, i sino recotdin com a la sañore Marta Sufasola la feien vulà desde un avió a gran alçada i la llenÇaven al basío encare que acabès a terra de cuerpo entero. i més els hi valia que tot acabés bé, sino al pobre encarregat de cumandànsia el guéren fumut cap per bai juntamén am la més que unurabla dama

achò és un póts per a mentes pelingrossas

- mitin, jo no sé el que bustés pensaran de tot plegat però anami les coses que me fan més ràbia de quet món i parte del hótro son las sigúentas. apa, ja podan prendra nota.

húno- quan busté homa u dona de bé va a fé les cebes nasasitats diàries i en achò que mentra és en "pleno acto del cague"anià un putu pesat que no para de dunar-li la santa tabarra moviemdo la empuñaúra de la puédta pa entrar. en eso que mentrastán busté està apretán i lin diu am una veu cumpungida que encare no pot. aichí i tot el tio segueich jodiendo la marrana i mai milló dit

dos- quan marxa tot tranquil per l´aséra del seu popla u siutat i en achò que un pallu que camina per darrere seu se li engancha com un curcó i sembli que li faci "acoso i derribo" de lo pegao que lo tiene

tres- quan algú utilisa les unglas de les mans per tal de fé de guix anúna pissarra d´escola, achí com en fredi Crúget i les cebes prasiosses urpes

cuáta- quan està durmin tot felís com un nen petit i algú del carré d´on viu li toca los santos claxones a primer hora del matí i l´esvalota com si fos aviram de granja trans-chénica

sinco- quan algú am qui busté parla de cop i volta cumensa a mucar-se sensa parà delante sus gloriosas narises

sis- busté està tot tranquil anal metru i de repente el buarru de turnu aicheca el braÇ per bén a gafar-se a la barra i en eso que el ferom de tigra que li arriba a la cara quasi m´el tomba a terra

set- en surtí al carré se troba anal matei purtal de ca ceba un bunic cagarru de gos mich Úmedo com si fosi de fa puqueta estona i que per sert encare desprèn aquell humillo tipíco de su resiente salida rectal

buit- quan te gana i està dinán tranquil a quatra caichals i en achò que el telèfun cumensa a sunà sensa parà i li toca els cullons de mala manera l´uperadora de turnu am la uferta dels nassus

nou- busté està assagudet com un iaiu anúna bunica banqueta del parque al deban d´un charcu i el coi de criatura malparida cumensa a fotra bots i saltirons i achò quan no li dona per tirà pedras

diés- quan veu al bacó surtí per la caicha tonta futén bachanades de perro-gruyo a tort i a dret, dién poca-soltades que li deichen son cap com un timbal

ónsa- quan li tallen una escéna musiunán de comsevól capítol de "el coÑ de la siutat". achò va per a qui els argrade el coi de merda de série aquesta. miti per bón, achò els hi deu fé més mal que quan algú fa que llegeich i el que està fén de debò és mirar-lo de dalt a baix de manera endiscreta

dótsa- quan fén cua a la parada de la fruita del seu mercat monisipal curraspunén li surt la tipíca siñora que va per devan seu tucàn els prèssacs, les pomas i sobratot la pera. i mai milló dit.

trétsa- va tranquilet pel canpo achi chinu-chanu i de rapén trapicha la closca d´un pobra cargulet i m´el deicha espatarranat a la sona dels gallumbos. la baritat és que el so de la trencadissa se fa com bastán desagradable i tot

catórsa- se seu anún banco del carré i troba al custat el resultao de una gomitera de la nit anterió pa acto seguio venga el camarero del cojón i li sarvechi una serveseta calentuneta i sensa escuma tal com si fos un robert pixum comsevól en ple mes de san agosto guluriós amb aquella cani-cúla.

- vistolocual numés me queda per afechíls-hi que les ales serveichen per vulà i per poca cosa més

sandro Cósquis i sóltan Syborg, grans gulejadós, millós parsones

- la parelleta de gulajadós, en sandro cósquis i soltán síborg pues van arribà dels paissos del antich teló de suru. com diu l´himna que bustés huran cantat al estadio tantes i tantes vegadas son mols aÑs plens de paÑs i que no ens pudràn tórsa ni el sañó asquerro ni el sañó framco culoblanco resussitao i en calsonsillos. are, un cop me vé achò anala meba mimòria me racotde la guluriossa debantera de nostra clum allà pels mitchans dels simcuante comiensos del saichanta. aquets dos van arribà del frio hungariano o magiar: un se deie sandro cósquis alías "cabesa de loro", l´atra se anumenava sóltan syborg "el pàjaro loco", usia un batibull de pàjaros com els de la bunica panicula del fréd Chiscot. amb el paso del tienpo me arribat a fé la ideia que achò se tractave tan sols d´un desafiu tutal deban del prastichiós equip estrangé amb qui vam perdra una batayeta punitica de la qual emcare jo me racotdo: sàpigan que del tema del Alserdo Deastéfano no m´ublidaré mai de la bida. recuperamdo el hilo del póts, cal afechí que tots dos delanteros van furmà part de la selamsió d´hongria que va jugà la final del mumdial de l´anyo simcuanta i cuatra contra els alemañs. pues quets dos joves eren juntamén am en pancho Pússas les estreyes del "equipo del loro" que en deien els antessos fumbulísitcs de l´èpuca com el lucutó sañó valditieso reposi en pau

.

van fugí achi achà de la dentadura punitica del seu pais d´uríjan com hàntes ja havie fet el mitíco ladimslau Koala, un atra gran llechenda del fumbol de aqueyos tienpos que no vorverán mai més. pues mentrastanto i en tan que va dunà inisio la rabulusión bochel-vique de allà del pais del este, vam fitchà aquesta bunica paralleta per estrenà el nostra meraballós astadi del cam núu, bé, per sé més chustus va sé daspués de ser inaugurat que vam fitchà anaquestos dos primaveres sota les ordras del entrenadó en lenio Enrere. ¡quin gran equip aquell marededéusañó! les rematades am la testa d´en Cósquis i les gardelas d´en Syborg se van fé molt famosas arreu d´auropa, fins i tot al cam de les purtaries dels pals cuadrats on por sierto encare resonen els balonasos que van estavellà un darrere l´altre en aquella malaída final contre el Menfica d´Eusebiu. achi que passat el temps he vulgut retra un aumil i sentio humanacha en recuétdo de dos cañoneros asulgranas dels que valguim señó en tinguèssim are un petita mostra ni que fós per enseñà a rematà a més d´un dropu dels que tenim a sou a can BamÇa sota el mando del anestesiao.

ay! am tot un chigolót

.

- estic molt ugullós de sé tot un chigolót. molt a pesà de la meba edat jo els puc bén acunsellà que si bustés s´hu pruposan i am molt denuédo, esfuédso i dedicasión per part ceba pudran presumí amb el tienpo i una canya d´arribà a ser un aumtèntic home preparat per fé ligues, un love-voy de la bida i en dafinitiva tot un casca-nobas (otramente denominado un rodomfo valantinu). i és que quan ens arribe l´edat critica per fé comsevól tipo de asercamiento al sémso opuesto busté vurà que les pumsibilitats per arribà a fer-hu se li niran totas en norris. a no sé que la pepa que li toqui com a companya d´enseste hi porti un gosset lligat i vengui cupons de l´onse en una bunica cabina en vell mich del carré pelai. en quet cas tot potsé i alasoras pudrem dir-li que està d´ano-rabona pues les cebes tristas aspirasions a la bida quedaran bén recunpensadas i ni que n´estigui fet un bassal d´enpotènsia pudrà detenir la pudarosa màquina en que hurà convertit el seu maltrecho cuerpo. quan vai prubà la meba descuneguda (fins allabós) cundisió de chigoló un nou món me se va obrí devan meu, va sé com si San Pera m´hubiese avierto las puertas del siélo tot i que algunes eren vidúas prematuras mentra d´atres eren divursiadas. de sulteras bén puquetas i de verjas encara menys, tot i que aquestas no refusaven de tení un home al seu llit ni que fós de tan destinguida lonjevidat. usia que he llegao a la coclusión que les molt purugues tenien ganes de haser con tactos i s´hi cumfurmàven amb poca cosa i paramalpensados ublidint´se del manio hàrte del buen foyar.

.

el servei que li pot uferí una damisela de cosas a sién anún cavallero andante de ma distinsió i sobratot de ma trista figura diuan que és més per fé cumpanyunia que per atra cosa, pues a vera, siendo un iaiu és bén nurmalet que me tinguin pues padqué no dir-hu, com més raspemta i cumsiderasió. la dabusió en tot cas ja arribaria més tard per no dí mai. i si en cabat de tot cau la ceba astimada pallussa de cuatra potas busté hurà triumfat i presumirà deban de tots els seus amics de ses aventures amorossas pues ja no habrà dios que le tosa en la geta ni en la chépa. achí que enteri´s d´un coi de vegada que caure en la tentasió i alora sé la vímtima de la prubucasió del sémso dèbil sirà cosa del que diuan "fíillin" entre la paralleta de túrno i no pas perqué un tingui cuartus amagats a sota el matalàs de la ceba avi-tasió.

pues el equipo va dunà la cara. i ja porta com dos anyos dunán la cara

.

pues sí sañós. aquet guluriós equip porta dugas més que meraballosas tanpluradas dunán el callo per resposta, amb un joch aspatarrán i unes ganes de guanyñà títuls que no té parangón en tota la història del clum basalon. sifanofa desde la final de parits a san genís que hem apujat el nivell de santificasió de nostru escut i aumentat les dosis d´utu-astima, tan nesesàries per altra part en impulsà una més gran identificasió del sosi abunat am el clum dels seus desamós. penso segons el meu aumil judisi que el equip va dunà la cara en tot mumén, bé, més que la cara el que van dunà és la jeta, cumansán pel sañó prasidén porta i acabán per les choióssas vedétes, usia, pels jugadós que dins del cám han cicat la puteta quan més els ha cunvingut. jo penso que l´astadi semble un bunic escurchadó on ens apleguem molts burregus cade quinsa dies, on aplaudim les jugades, jo, mitin, fins i tot he arribat a veura com el manat de sosis i patisans se posa a rebra els seus herois amb fanfarrías variades que d´atra banda duren de prinsipi a final de comsevól partit. entónses si jo lin dic anabusté que el meu veí de asiento se posa a aplaudí incluso un despeje o un sentro a la segona grada pues com que me gafarà anami per un simpla sosi dempeus que està tucat de l´ala, poca cosa per un esmaperdut de la bida com sarvidó

.

- està bé que nimgú se n´aublidi que aquet grandiós equip del fumbol mundial ha dunat la cara i que per tan passarà a la història simplemén per quet fet. pubrissons els meus nuiets al menus hu han intentat i tot ha sio cuestión de rutina sifanofa pudriem parlà de mala suédte...i tan! mai de la bida m´ulblidaré de com van dunà la cara durante la lliga passada i sobratot anaquesta tanplurada plena de triumfus a tots els campos de la cheografía espaÑola. arribat hasta este punto les acavaria hablando de los partios jugaos en casa ofresios por esta muchachada...y eso si me enpuran. are me recotdo més que mai de com daspués d´un prasiós sinco a dos van dunà la cara contra el Lletáf del sañó Bernat Chustét anal partit de turnada i ja no me diguin ré de la més que aspatarran imatcha que ens van ufarí anal patit de copa del dropu contre els chotós. sàpigan que aquell qui no se cunfódma és padqué no ból i achò és tal com raja dins l´esperit del basalunista. el fumbol és inchús i els sosis abunats hu tenim de veura de questa manera. mentrastan no espanteu les criatures: no és achí chermans, no és achí, padqué les coses son més cumplicades del que a tots ens hi semblen. achi que les coses son com son i els jugadós tots am la inestimabla culaburasió de prasidén, entrenadó i segretari temnic han dunat la cara més que mai per la titusió que tots enpurtem anadins dels nostras corasonsillos

gran culemsió del mestra bon cara-Jan en fasíclas (II)

.
- pues com ja els vie dit en el anterior póts, jo trobo que aquet bunic consierto és una de les entrades més aspatarrans fetas per un gran mestra de la vàlua del nostra prasidén. por sierto queria retrotaedme al tema del con-trabajo. el coi d´estrumento are s´utilisa am uns prassiosos bongos arribats de les llunyanes terras brasileiras per acumpañar-lo quan ens posem a tucar-lo durant comsevol dels entrenos que fa el nostra merabellós equip de fajadores. el mestra bon cara-Jan, alias el batutas purtarà am pundonor la gran urquestra basalunina que funsionarà tot d´una. la maludia sonarà a tots sinco contingentes i desde "el gran teatro dels en-suenyos" de ménches intepretarem unes arias i unes uperetas bén bunicas, variadas i a gustu de tutón. per emsempla el émsito de la suit del gran Kenyon que dunarà paso a uns quants inacabados i uns guluriossus intermézzos. per acabà la sessió golfa pròpia del nostra clum, en farem un sentío homenaje a don Antoni Vivales alias el italianu i tucarem les cebes cuatra estasiones. tot achò per tal que vegin lu imputan que es de tení un prasiden com aquet, un prasiden que porti la batuta del clum de questa manera tan formossa i elegán i amb un sello i una hoja de estilo irrenunsiable.
.
fitcharem un directó tèmnic arribat desde terres del payès ucsidental, am la vareta al damún del coro de feligressos dirigits pel cuarto poder. si me diuan de quin poder se tracte a mi no me pregumtin que jo no entenc réderé ni d´espóts, ni de tevatrés ni de mundopoptivos infódman. al finalisà la sessió els burregus assusiats i cumpañunia seguirem el seu ritme com a bons músics acompanyantes i un cop enllestida, aquesta obra serà enregistrada als estudis del carré valènsia cantunada rucafótt i allà boss pudran dimsfrutà de tota llur dimemsió un cop editada pel sañó cascanovas. aquesta chóia de culemsiunista dels grans émsits de la música clàsica numés pudran trubar-la anala meba wet i enllóc més. achí que espavilint-se ja u es quedaran sensa els primés emsemplars i tindràn de nà anala ceba bibloteca més purupera de casa per tal de churissà el sedé curraspunén i fé una copia del alegro non trobato que està feta nostra casa de barrets asulgranas.

gran culemsió del mestra bon cara-Jan en fasíclas (I)

.
- jo achi de prensipio ja els puch bén assagurà que "numés sé que no en sé ré" però rederé com deie aquell sañó filòsuf de tienpos de hàntes de cristu. els prasemto la guluriossa culemsió d´uns dels grans mestras cutenpuranis de la música dirigida am palito des d´un faristol. sàpigan primé que aquesta edisió de quet sañó diractó de la gran simfónica de les córts vus amusiunarà d´allò més i que no se repentiran de cumprar-la anal seu quios-killo més sercano. el primé siria dedicat anal sañó Berto- vén, tot un géniu aqui i en sa bunica terra que are me fot igual quina sigui. per acabà la història el "lago de los sósios" intepretat pel mítico Che i Kósquis, gran hungariano o magiar (usia que fa màgia potàgia com el gran tamaris de litera) i un milló jugadó asul-grana dels 50 i 60, gran rematadó de cap pa a más saber. aquet primé faci-cúlo de la meba més que amgrescadora i unurabla culamsió fa comienso a una llista de més de dosiéntos capitúlos dedicats a les millós obras fetes per a solo o en cumpañunie. a la fotu podan veura una gran representasió del gran directó d´urquestra i mestra de siri-almònias i tal com diu la publisitat del pariòdicu buté se musiunarà. are que ja cuneichan qui coi porta la batuta (o boss cantante) anal nostra atimat clum no està de més que sàpigan bustés que untimamente el sañó prasiden er-beer Bon cara-Jan fot uns desafinados bastán depriments i me té als sañós músics de curcó, sobratot al asosiado i abunat instrumentalista del rimchuls i secretario ténico del clum. el biolón-chélo s´utilisa a partes iguals amb el instrument preferit pel nostru planté: el del con-trabajo que juntamén am el sonio viento del estadi (am mucadurada del respemtabla inclossa com a gran afachitó final) és el pas previo a comsevol musió de sensúra. questa és una de les entrades més aspatarrans de inisio de consierto i guluriós final de tanplurada.
.

yaaaaaaa se tedminóoooo por hoi el festibaaaaal de humooooor

aaaai hómens de poca fé que deien a mon póPla !!!

.

- pues acabu de danumsià al sañó luchiano mónchi pel tema dels galls i els fumbulistas; l´he danumsiat a la purrutactora d´animals en la lluita pels seus derechos. dicholocual paso a ablarles del muranet aquet que mitin, me prucupa i molt el seu estat de salut pues ja saben bé bustés que en menos de tres dies hurem de jugà un patit a cara de txiki al cám del ultra-fort d´amglaterra. i és anaqui que nesesitem que la toqui el sam pues padqué sinó ens cardaran bén cardats. a véra, jo tanpoch damanu que faci una jugada a lo Ferràn Rudó al córnet del estadi i futén-li un canyu al defensó dels diablos cojos. jo ja saben bustés que me cunformo am poca cosa, un platet de llenties a taula i pum, asin que am un gulet ni que sigui de rebóot pues que me farie molta ilumsió. com que de la musió que ting per endins que ja no me deicha mumí jo els faic aquets considerandos ¿bustés s´imajinen que tinguésin imnosi córnica i se passèsin en vela tota la sancta noche?, ¿bustés s´imajinen la quantitat de caboriés que els hi vindrie al servei si no puguèssin consilià el suenyo?pues achí és com penso en el patit del dimarts contra el ménches,patit que me prudueich molta póo i on por siéto tenim un futúdo més negra que el nuiet tan angrescadó i tan sunbón que surt anala fotu pateando mi povre cabesita de iaiu. aquet és el nostra sino i nonià cap volta de full

.

aaaaai hómens de poca fé que deien a mon póPla que corren por el mumdo! siguin umtimistas coi que val la pena i a més no els hi custarà cap séntim. mitin, la meba parienta sàpigan que és tot hu contràri a un sarvidó: és pallussa, sanissa i més pamsimista que un mussol-man dins dels cuatra territódis ucupats. achí que endúguis aquesta lliÇó per montera i aprengui a canvià d´atitut per devan de comsevol pumblema, foti-li una puntada a tots els miedos i agafis "a todo lo bueno" que està por venír i pensi que no tot és tan lleich, que a la nostra bunica bida tanbé se poden estreura cumclusions pusitivas: en cabat de tot pensi senpra que "al mal tienpo vuena cáda" i aquella atra que diu allò "mal de muchos comsuelo de inglas". i que si guanyem al cam de ménches pues bé i sinó pues tanbé, pues padqué li fumarem tal patada anal cul del purquet asulgrana que no li quedarà cap més fortsa per turnà a estiuechà per la costa dels astats units. achí com ara veu tan cuntén a la criatureta del samuletó futen-me patades al cap, busté té d´està cunvansut que totes les boles que n´agafi el burinot aquet les enchufarà anadins de la purtarie dels anglesos. quan tot achò hagi acabat busté pudrà repirà tranquil i pensà que tots els seus esforsos han valgut la pena. en todo caso recuétde que en el peiór de los casos senpra ens quedarà Parits.
.


Faithless - Insomnia

aquet és mon amich en rúdit, mi serdito de cadédas

la tetónica de plàques del nostra bunic planeta asúl

placa asul-grana. umserbin el perill de chóque que Porta achí a primera bista.

el sañó Porta se va quedà bén a gusto defensan el seu estatus-cúlo aquell guluriós dia de la trubada mundial d´en-prényes basalunistas

el nou pelé-canyes del meu bàrrio

- si les digo que en estos presisos momentos me encuentro en las manos de lús i fer no les estoi pas emganyando, les estoi comfesando un fet clamorossamente sierto como que me llamo tomeu. aller passás las ónse y en plena calle del dos de mayo y no me pregumten pas de qué coi de anyo, susedióme el indesente seguiente; dos cacos pertendían de robátme pasisaménte anamí, a tot un pasunatcha, a tot un sañó, a tot un chigolót únich com sarvidó, i miten que en ese momento en que me solesitaban de una manera entranyable todo aqueyo cuanto poseia pues les digo que ví la lús. la lús de un utubús que se corria en diresión nuestra el mui cavrito-pendunaira, de un modo i manera espetacular y que yasió hánte mí dispués de fotra un frenaso de un culló i pádte del atra. entóses el conductó abrió la puedta y me reconosió como el pelé-canyes del bàrrio hànte lo cual mi suspresa fue mayoscúla pues me reprodujo en mi, un ruvor y un urgúllo que no dejaba lugát a dúmtas. el lladra se espantó cuamdo vióme cogé una pilota de drap i aser mis malabarismos cual jugadó brassileru am les nobas calsas del basalon que ha tenio a vién de regalar nostra clum a tota la clientela fidel del diari espót. el caco se va dunà a la fuga i finalmén no me va atracà hànte el estupor de los presemtes allà congregaos que con su mirada tónita reconosieron mi arte y mi gran categuria. allabó i per unanemitat me van bautisà com el nou diego metadona de les ranvles

.

por sierto y siguiendo al ilo el tema desarrollao pero con la cabésa girada hasia el pais trasalpino, buldrie destacà aquesta nutísia: el sañó luchano monchi, prasidén de l´abechia siñore, hi diu que els galls no tenen cap daret a jugà al fumbol. i dicholocual jo me faic deban de tots bustés aquesta aumil reflemsió ¿bustés creuan que anià daret a que els bunics galls, siguin o no de baralla aquets animalons de grancha,aquets animalons amb cresta, aquets animalons tan bunics i tan ansisadós, eh, aquets animalons que senpra ens despertan cuando sale el sol anals nostras poplas i siutats, eeeh, aquets animalons tan inusentons que no pusarán ous com les gayines pero por lo menos se fan d´estimà, eeh, pues achò, coi que me ulblidat, are...hu que deie, bustés creuan que ai darecho anaquesta descreminasió per questos animalons de cumpañunia? animalons que ajuden a fé la feichuga bida del pagès encare més fàsil... ¿ que m´en diuan del fet que els muniatus de dirigents com el de la jubentut turinessa, un italianu de métda com en vinito mussolínit no els deichin pas jugà ni cumpartí un vestidó am les estreyetes del cálcho? aqui els deicho penchada ma pregumta.

el furiós bacó del porta-aventura asul i grana

- pues dils´hi anatots bustés que molt a pesà de mis poco más de sién anyos me fan ganes de gafà el trenesillo i nà cap a la porta-aventura. ¿saben bustés que han estrenat una noba atramsió pel púmblic? pues si sañós, si. bueno bé, raialmén ja porta més de sinc anyos estrenada i pel que se pot veura és la gran estreyita de la guluriossa noba tanplurada al popla de villar-sega i sal´ou; se anumena "bacó furiós" o "furiós bacó" que tanseval pues padqué l´ordra dels factótums no enaltese el pruducto. achí que nastic dimspusat a marchà cap allà a baix i muntar-me a l´atramsió del parc matemàtic aquet. dasimcho que bustés sàpigan que no en ting cap póo, que ni sóc trams- semsual ni ting vertígo i ni tan solo me marecharé o mumitaré. ¿que padqué? pues padqué jo siré ansia ano però hànte todo soi valiemte i carregat de cullons ¡faltadia més! entóses a mi com que me fa serta ilumsió de apujà anaquet trastu, la qual cosa me racotde anal meu atimat prasidén del fumbolclumbasalona quan arriba un aplec mundial d´enprényes basalunistas i desde el seu pulpíto o faristol de capellà-telepredicadó americanu cumensa a cridà com un poseído. sifanofa jo no pensave que vien muntat aquesta atramsió a l´upspitalet del llubregót ja farà uns dies, i achò que el bon hómen se va musiunà de lo lindo en parlà dels enemics enbaucadós i antibasalunistas o dels enemics dels elefangs de la patrí.

asin que ni savich ni mariconatto pues a mi que me gafa la mócca sota el nas i ja m´arribo a pensà de nuebo en llorus. anami me diu el meu en-tinto sabio propio de mi sacrosancta edat que la situasió és ano-mála. i en cabat pensin bustés aquet rasonamiento: si anal meu atimat prasidén porta li han dedicat una prassiossa atramsió pues bustés imajinin-se qué no farien aquets capsigranys de Sal´ou per sarvidó. ¿un dragon-cán putsé?

imatchas del dia del basalona-ménches de lómdres