el meu atimat papichúlu

pot la esquina del biejo bàrrio le ví passar, con el tunbao que tienen los buapos al caminàaaa, gafas uscuras paque no sepan que està mirandooo y un diemte de oro que cuamdo rie se vé briyandooo0000....

.

paddó, és que estava tararechán la prasiosa camsó del Pedro Nabajas, i és que a chúlu pocs lin guanyÑen, tot i que oju, putsé arribarie el nostra atimat pasident a lluità en una final amb quet sañó tan i tan famós. per hu menys en lo que a chúlu (però ensensa cap gràsia) se rafiere. i jo no lin tinc cap de manie, hans al cuntràrit, me fa de riure molts cops i li agraieicho de manera molt farburossa. és un hómen que té molt de garvo i empenta, de pas empenta al sañó sosi que entra al cámpo per puestos que no son de la jéta-set com el mateic palcu on ell està fent els seus apàts amb la ceba gent, ré de l´atra món, matit-mónios de combiniensia, matit-mónios que preparen el escabróso terreno ponítico per a qual aquet gran basalunista deichi el puestu que are sucúpa al estilo masia abandonada. pues que vigili que igual el sañó cuñat va un die amb la porra i li fot un paréll de garrutades m´el treu d´allà i vinga cap a la modélo, qui sap, tot és pussibla anaquesta bida. però el més imputan, un fet del quan me sento paticulatménte ugullóso és l´empuje que té tot i sabé que la patera en que ens porta muntats com a bulgares polisónes anals sañós sósios si ha fet malbé pues li ha sutit un furat per on entra aigua, molta aigua i té el perill de enfunsar-si. aichí que faré úso del piribilegi del pasident i seré més papichúlu que ell si arribès el caso, are, no me demanin de abaichar-me els calsons anún aurupótt que a mi, pasunalmén, me farie de molta vadgóñe. i seré un ansiaano però de diguinitat me queda i molta aqui donde me vén

mi primér pancrafét

iba chino chanu caminamdo por la séra de mi calle, no savia adómde ir. entónses mese ucudió una idea que dinguno de ustédes tendria;:; devia de provar, tenia de provar mi primer cafatunet Pancrafét y no se agan crússes pues podqué ni falta que les hase. al suvir la tasa hasia mi paladár el húmo calentunet i el aróoma ya messe suvia por las fosas nasivas cuando de depénte encontre un praserbativo dentro del marabelloso líquido. era el biejo Pancrafét de la calle Cars Pét, tserca de Ràdiu Basalona y para mi reprersentaba una abentura més enllà de comsevól atra periènsia conosia. dingú més que jo té la catagurie- pues por la adat cills meus por la adat, de merèicha el pirbilèchit aquet i és que jo sienpre he sio tot un sañó ha puesto, de quets galáns com en Gay Vol que amb el seu barret nou-tsentista, su palo con enpunyadura de hóro massísso y su porte tan garvoso, recorria las calles de su Vila sin detenerse en hotras tonterias. y ahí estava mi Pancrafét tan espasiós i acullidó, amb les cebes tauletas, les cebes culumnes i les cebes canbréras. asin que ni corto ni jugadó del Basalona, me propuse de haser un ligue con una sañureta però aichò si, am sensa cap de cunpurumís, que numés bulie de fuyà una nit i prou. a més l´orno no estava per a bóyos ni per a boyeras pues padqué jo hi suspitave que la meba siñora m´espiabe. però jo sóch molt intel i chén aichi com el sañó Bernat Sulét però con hotras formas i por comsiguiente jo me detube hàntes de haser comsebol atrosidad de la cual pudiera U pudiese penadir-me. devia de bibir de un sutsidi a toda Costa i tan-poch no ere cuastió d´enchegar-hu tot a fé punyÑñÑetes.

la dama del Ché

pues mitin, abui màrtes me e propuesto de haser un póts sobre la bonita dama del Ché, famosa dama en el mumdo entero. aquesta és una sañore potrificada, suposu que déu de sé en veura el com juga el nostra astimat Basalona. van deichar-la anallà uns sañós a-rabs cosa que va passà fa molt de tienpo anúna tsiutat molt bunica que queda bastán lluÑ de ca nostra. la dona aquesta va bén vestida pues padqué és molt parsumida i aichò sempra queda bé i més quan els amics del sútt van a humanarchar-la como es devido per a les festas de la potrona de allà baix. jo trobo que és una bunica salebratsió on el pobla segueix en mamada anala prasiosa esfinJ am una dabusió fora de dúmtes; la va dascubrí en Manulico, un noi de catortsa anyñets que feie tasques de arquioluchie aichi a lo Endiana Dellóns i un cop va passà aquet acontesimiento va passà a taní una fama mumdial que ni abui die la gent de quella terra si ha ulblidat de la truballa histrónica. alasóres jo, aumilmén me pargumto, ¿anaquesta sancta siñora dama li han pusat cuernus algun cop? al meu chudísit semble que si, a jusgà por sus aspatarrans orejeras que ni el Cótacotasantos. com a bona dona Ibèdica devie de sé de sang calemta encare que jo aichí, a simpla bista la trobo masse de freda i és que no pot evità aquesta fredó que ni els hulamdéssos que tanim pel Basalona

buldrie de sé com el biejo Gilarín

pues jo ja no sé, amics cumtertulis, que coi faic jo padlán d´aquet tema. pues és padqué li buldrie de retra humanatcha anal primé sañó que va apujar-se a l´Eberéts, allà a la cordellera dels Inma Laias a prop del nipál. i és que ahi a domde le vén aquet bonhómen és tot un idul a Nobasalánda a bón se li va fé un entierru d´aquells que se in diuen d´estado i pels quals busté va preguntant qui coi és el muerto i li responan que sirà el que ni ha anadins de la caicha. pues el que deia, anal mil nusente 54 quan jo ja tanie els meus curamtaset añys resién cunplios va arribà al piCH de questa aspatarran i bunic muntañót am el seu cumpany el porta d´or tibetà Tensing-non Gay. va sé una a pujada plena pues de dificultats connopudieséd´atramanera pues en Gilarin nesasitava pujà els estris per rentar-se el cul i per menjà en cassola pulida sinon com coi pudrie vé fet aichò. aquesta sensió va sé feichuga i va durà bastan, els notisieros andaven plens am aquesta feméride pues en aquella épuque ere tot un hassañ, dunat que els equips de piniste no eren com els de abui que ni porte ucsichén cins i tot al cul. i és que pels vuranys dels tsimcuante allò tenie molt molt de mèrit

.

aichí que es va córre la notisie per rreu del mundo jo vaic purupusar-mi de fé una chésta amb el seu paresít però lins tinc de dí que enlloch de fer-la a la Cia (cuntinen a-ciàtic) pues bulie de fer-la a la meba prasiosa muntanyñe màjica de Mumsarràt la qual cosa vaic acumsaguí i no sin mis dificumtades dunat que jo no era tan joba com aquet escursiunista i el seu Chérpo tan i tan fidél.

carta abiédta pa ajustisiar bertdúgos

mitin bustés sañós punítics, les daré de variadas otsiones para esterminar a esos cuatro mussol manes que querian de bonvear nuestra bonita tsiudad i que dichoseadepaso, gràsies a l´atuasió de la benamérita i dels momos pues no llevaron a cavo. asin que húno tiene de ser biengradesio

.
sañós mussol manes inmoladores al-corralinos. que les fóyen.

.
si lo desean vàllanse al museo del pardo pero deichin el carré dels titellaires cantunada laporta fa risa pafabó! que de nostra sagrarada tsiutat numés en tanim húna i gràsies. bustés imajinin que un sarvidó està dunán de menjà anals palómos i de golpe esplota una bónva con potas i turvante de esas. per aquets sústus està el cuerpo! si quieren emularse que vallan a mirarse a un aspejo, o si lo dasean se pasean por el vestidó i palco d´Aristides Mallols sensa númaro, ojo, en piri-vado. bé, tanvién les podrie de aconsejar alguna bunica casa de Castell de Pèls, milló a tucà de platcha

.

el meu cunsell pels sañós punítics i jutchas

.
húno- truquin al comando Banana que deu de sé per Bunic i se los deja a su antojo, que hagan lo que a vién dispongan
dos- llaman a los marinos y al Mossegad aquet dels chuéus que els trimchin en rudàjes. sino que vengan de Juan Tánamo o de Badia Cochino, u sinó truquin als de les tres lletres que aquets van ràpido
trés- silla eclectica, gota malalla o en su dafecto le aplica a los condenados la bonvonabutáno. bé, se la tiren pel cap que encare podrien salvar-se si els fan de tragà el gas dels cullons i tenen els plumons del sañó Pabarotti.
cuatra- truquen al sañó de l´afganistà i m´els fa passà com a traidós. a vóre si els hi passe com an al Sadan Joselín aquell. si aichò fallés ja saben que ni ha un pla B que sirie lliurar-los anal sañó mestra, que igual pensen que a lo gran Califa els hi cunsedirie una tay-fa d´aquelles i mitin, ens en salbariamos de éllos a canvio de pósos de petólit. en tot cas el sañó Abromavich sirie el sébo.
tsinc- dunal´s-hi carn de Figu, que ja sabem (i es de dominio pumblico) que datestan la carn de Figo. putsé amb aichò acabariem enverinant-los i ja no tindrien fortses ni per tirar-si un pet dels altres.

jo no sóch cap mantidé

bé. pues com el nuiet de l´anumtsi del Golfs-vàguen tinc de dí que jo tanpoch sóch cap mantidé. a que dingú de bustés té un cotcha que chira i chira el vulánt sulét? pues jo tanpoch. i parlan de aquet prasiós anumtsi del tut-tut pues a mi me surprén d´allò més la cara de muniatus que els hi quede anal directó del cullègit on estudie el marrec aquet i anal piscóleg de l´escola que encare no si avé a com coi potsé que el noi digui la baritat i numés la baritat. rassumta pues que li ambien un mansatcha anal pare diguent-li que vagi a escola a parlà amb el tutó i el piscóleg pues semble sé que el seu cill esdevé boich i a sobra mantidé. però quina és la surpresa que quan veu arribà anal pare en el seu tut-tut cumprenan padqué aquet repelénteninyovisente pensa que té puders aichi a lo Jarri Pótes. el més curprenadó aichò si, és la carona que fa el nen com d´enfotra´ s del parell de burrus que son a la cinestra miran el cotcha fantàstico aquet semblat portat del futur. are que un cop vista la carona del nen sembla que li gafes una mique de manie per hu chulu que semble com dí "aqui estic jo i valtrus no m´heu cragut" i segú que deu pensà en el seu endins " el meu pare té pudérs màgics i jo com vus deie no soc cap mentidé, aichí que deicheu de tucar-me hi els cullons i feu el favó de no mulastà amb pargumtes amsurdes i ambéiches de nen petitet...". la mare que és umservan atemtamén tota la història aquesta, ja sap que el seu cill no n´es pas cap mantidé i que si ell dascuneich que ja ni han aquestas bestióles mecanicas que numés falta que li serveichin un capu-chino pues no té cap raspumsabilitat. en tot cas se li pot pardunà tot pues no manteich com pensen a escola aquella colla de burinots. aichí que jo farie el prupé anumtsi de la casa alemanyña aquesta amb els redactós del mumdopoptivo infódma i del espot sempra amb el Basalona per tal de damustrà si tanbé son u no mantidés. per tan, i acullint-me a les paraules del noi aquet pues dí que el Basalon guanyarà algun títul i que tanpoch sóch cap mentidé. are, si me tivocu au semto

die de rasurramsió

pues sí sañós. abui és un gluriós die de rasurramsió tal com li va passà anal sañó martirisat a la crús i que va biure la figolera de tremta-tres añs ni húno más ni húno menos i que duie per nom chasucritst. el dibino hòmen purtave de cúlo als drumáns i encare no se sap el pedqué del plegat. jo no vie encare nascut para desgràsia de este mundo i llòchicamén les coses no pudien nà gaire de bé. aichí que ré pudie nà de bé, incluso de hàntes de la caiguda de l´impèdit drumà tot ja se ni endabinava, pues faltave a sobre de la fás de la tierra un salbadó com la meba aumil parsona. jo no tenie ni la més dremóta idéia que per cumpa d´aquet periuda d´emsedènsie els anys saguens a la mótt del cill del suprémo sirien tan luléns. are, que per a luléns aquets mesos amb la caiguda en picád de la borsa i el desplóm dels mercats comonopodiaserdehotromodo cumamsán pel Guál Estret aquell on per no aparcà no poden ni aparcà els mateichos amaricanus i les cebes caboríes. bustés s´imachinen anal mateich Chórch Buich demanan caritat quiristiana anals urupeus? a que nón? pues sí, i asperin que per achò astem naltrus, per reduí els tipus com jo, usia els d´interés. mitin, la cosa no està per bóyos i la crisi aquesta no la puch d´arreglà ni muá-mém com diuen els vasinus de més enllà de la Jorquera, tot i que oju, ni ha l´esperamtsa de que arribi el sañó Porta que darreramen està molt cicat en allò de salvà el món i es posi al deban del fmi aquet que ni el sañó Rudríg Estona.

al sañó Chàvis lin dona per les supetes Cámbel

pues comonopodiaserdehotromodoymanera al sañó Tarugo Chàvis lin dona per les supetas de la Cambel, bén calantetas. pues a mi no me pargumtin padquins setsóus passa aichò am aquet sañó punitic-guarrillero-rabulusionario, prò ting la intuitsió que anaquet sañó que diu allò del mistet dànget li agafa la dèria per les ( no verjas) murenas com la bunica jugadora del Argseñál. aquella que racotdin ens va clavà un gol a la final de la copa durópa. bé, racotdin-ti que en sus tienpos de antanyo ya estuvo de echo ajuntada con un famoso vailaór anumenat me semble i si no ting res de malentés en Joaquim Codtés no quita lo baliente. pues que lin dona per apuntà alto a la noie, a la mudeliyo, bé, paddó, quan dic alto me rafiero que li agrarde d´apuntà cap al sútt si més no. a més com ja saben tansevaldónvenimsidelsutodelnódd i are va i la casca que marcha cap a la llunñ venesola (capital terra de l´artista unibetsal, Cadàques, Alt Amputdà) per flirtechà-ri am tot un sañó que guberna aichi a lo rampública bananera. qui parla de bananeru és padqué viene de la banana. jo, mitin, am els meus cunsumats raspectas no sé que coi li hurà dunat anaquell hómen am porte de telepredicadó de canal telebisivo d´està per casa. are se creu que està fet un chigolót i mitin que nadamáslejosdelarealidad, en quet món en que nutrusañó totpudarós sempra se ha dit que qui no mama no plora. si el molt unurabla sañó Casposí o aquet, el tarugo Chàvis hi tenan daret anaatotes aquestas prebendas padqué un sañór ansia ano...un sañór ansia ano, todo lo que quieran y más pero buapo, vueno y barato al fin y al cavo, padqué ell no pot està assusiat anuna mudel ¿eh que no lo encuentran de logíco? pues ahi tienen, ansia ano pero matón y puyador cual rajoneador. ahora, no por ello hinmune hànte estos dis latteks de la córnica sosial. sepan que un sarbidó no tiene de ambécha ni del frantsés ni del vanesulà, pues que ja buldrien ells d´està anal meu aumil payejo de biejo... però tan de livre como cual chorlito silbestre en la berde caipiriña.

aquet si és un bloch per a biejos

- pues tot hu cuntràri que la panicula d´en Berdém que diu allò que aquell "no és un pais per a biejos", el meu aumil bloch sí que és un esplai per a biejos. per a biejos consumados en el bunic hàrte del ditsernimiento i la curiusitat, de la entertainmán i del intercanvio de los parseres entre mí i mí mateich que és ja sufimsiente dichoseadepaso. achí que bulie de espetà la chorrada sobra la prasiosa panicula que ja deu està allò que s´en diu al órno de las nobedades si nematogtàfiques en los hocho milimétros. aquet trílet amaricanu en que el noi aquet tan furmós se dedica a fé algo aichi a lo matança de témsas però enlloch de mototsiérra le da por armamento estranyo que no sé que coi encare el servei que li fa. però no n´agafin bustés ni una máncha de la bicitcléta ni una pitóla carpintédu que aichò està de pruhibit i a parte de fé el san ridicla putsé hi dirien de cap a la presó. trobo que aquet pais és de biejos, encare que tracti la panicula de forma sut-liminal d´inturduí un cumsepta en contre dels sañós iaios pues padqué fumenta l´aliminasió de tota forma de bida longéva. numés cal de veura el titol de la panicula i és per gafà i espantar-si, are rasumta que ens volen de fé fore anala gent gran, fins i tot el sétimo hàrte ja sucgereich a la gent que numes té daret de viure la gent jova del pais i que la resta ja ens pudem pudrí en el racunet vent de suputà tota mena de vecsasións com la dels últims purductes ribats d´amèrica i no ni ha darét, va home va, i are. aichò no pot acabà bé, sempra patin disquirminasió pusimtiva.

com en "Jarri el sosio" cap altre actó a jolin Bút

bustés se ni racotden acaso de "en la bieja factodría qui hi ha qui hi ha ooooh"? con el pedro, buau, con el gatu, miau, atséteram, amb aquell piscopáta de cabell ros muntat a l´utucat amb quells nens i una cunductora més cridanera i puluranera que el nibalungu aquet d´aus bitch que tenen a la casablanca? pues jo, afamtibamén, jo me racotdo de aichò i de encare més. me racotdo com el gran Jarri o´Cala al Jan (quin Istbut pels amichs) s´anapujave anaquell utubús amaricà de culó groch que nave cap al cullègit, un utubús ple de galifardeus que no sabien ni chens ni mique quin ere el seu purdrit destí. però per allò estava el labado utomatico sin avriyantado, l´hòmen del gelat del 44 capaÇ de ambiarte el casco a fé punyÑetes. amb els meus pinganillos gays vaic sentí com li deie si el lulén vie cumtat els trets que lin quedaven al re-volvér, de si eren tsis ú tsinc o alguno más. aichò si, de puntarie tenie el madparit que ni el Harrison de la fuguneta dels suats

.

se racotden del salto que li va fotra anamun del techo del utucat des d´aquell pont? marededéu ni que la bensena fossi del rec sol com abui die que ni el politsie patilleru se li fomia per l´entre cuich que el despatchèssin del cos simplemén pues per fé la ceba feina com aquell qui diu. i com que die passa año empuja pues numés a modo de afechitó diré que eren unes panicules aquelles del sañó "Jarri el sosio" que no m´enublidaré mai de la bida pues santsillamén jo veie rencatnat el meu esparit d´heroí, el meu esparit de salbadó d´ànimals achin com un sursista més u menñs

.

anadált tenan una bunica afoto de la panicula "dir-te Jarri com" diuen els anglo sacsóns. disfrutin i apurfitin l´avi no entessa que aquet bon hòmen del pistololón ja no està pas per aquets trotes.

com se pót de sé tan lléCH i taní tanta de sótt

la mare frantsésa que el va parí anaquet Niculau Casposí. bé, jo tanie la idéia de parlà un ratet del bunic rumánts d´amó entre tot un sañó pasiden de la rampública frantséssa i una aixarida sañureta de la jéta-set aquesta com coi se lin digui, però untimamente venida a menos. jo, jo, mitin, no m´esplico com se pot sé de tan lléCH com aquet madparit (oju que en amsulut és de anvecha per part meba) i a la ves de tener tanta suédte. no ni ha daret, va home, va. amb la ceba boquitapiññón i unes auralletas que ni la pratsiosa copa d´ urópa, i un pallo com aquet que asin sin beverlo ni quererlo ni sin saver como i sensa sólta ni revolta s´anajunta am una sañore bústia de correo per on si pot cicà la curretspundèntsia en sobres de paquetesúl. i en esas que no he pugut aguantà i reprimí les mebas ganes de danuntsià anal meu bloch aquesta futúda unió en sagrat matrit-mónit. bustés creuan que sirà anallà a l´ejipto, entre els caméllus i les momíes, am els sacrofágos i els faarons, bustés s´imajinen por un momemto quin coi de cillols els hi surtirà an a la paralleta. am aquet sañó pare tan llétch, creguim bustés, no pot surtí ré de posimtiu, are que oju que encare igual sútt un Dunbito aquell elafan de Gual Disnéi volando en àscuas hasta el nido paginal de la sañore Carda ala Bruni aquesta pues és aqui on jo me quejo i demostro que no son en amsulut cantares de sirena ni ré de semblan. aichò és una purubucació en tota regla, aquesta paralleta felís su té bén pensat i ból muntà una aumil boda d´estado a costa de los vesinos tan amigos como los carpáchos. usia que dels en fangs de la patrí jo no m´enrafío ni chens ni mique, i tal com diuan ni ha que neichan estrellats i d´altres mooolt més lletchos am una sótt que no ni poden de tan grosa que la tenan. oju als malentesos, no parlave ni de la boca ni de les aurelletas.

el présio les llenties ha apujat indaséntmen

bill i prameditada afremta la patida per un sarvidó anal mercat munisipal aquet matí quan am el carritolaconpra he nat a buscà la meba bulseta de llantietes am caldet a la pedsca saláda. sin proporsionarme dinguna esplicasión con-visente asin como sin abisar han subio estos hidartos de cabróno. hàntes, mucho de hàntes de la llegada del ipesét ya me aulurava aquesta tustadeta pues húno que es descomfiado asta la Elsa se imajinaba comonopodiaserdehotromodo este dis lattek por parte de nuestra administrasión. pa daspués quieren que les botemos a esta colla de botarates ¿qui coi se lleva la diferéntsia entre lo adquirio y lo vendio, me pargunto yo? esto va de mal en peor pues miten que por adonde que cuando no pué ser no pué ser, es como aquello del cunsumidó que se confódma con lo que le den, com el pobra gusset quan li llencen un os i s´el te de cruspí bulguis que no. y esperen que disen por ahí los espertos que esto està en un tris de rebentàr y que quieren suvirlos asta las nuves toda esta mandanga. mientrastanto los ansia anos con nuestras pensiones conjeladas como langostinos llamburdineros. esto un dia esclatarà com la bonba atònita i no sé si esagero pero pienso que incluso el eurú se debaluarà como en su dia ya pasó con los raialillus. to por culpa del mercado munisipal que es aonde se inisian las guerras.

la meba bunica carta als dropus màgics de o´diente

queríos dropos majícos de o´diénte
.
a continuasió les redacto mi carta de solisitut de ragaliyus per a la bunica ono mastíca del purupé dumencha dia -comonopodiaserdehotromodo- de dropus. pues aqui a cuntiunasió les digo lo que me faria de ilusió que bustés me pudtèssin anamí
.
de piriméro un esin-catetillo per a jugà pues a muntà torres truñas, colmenas y un bunic pati com déu mana. daseo que tenga un bunic fusà amb cucudrulus i una saNYñera anadál de tot com aspatarran culufó.
de sagundo un esqueléstric per jugà a fé carreras a lo Fennandolónso am un paréll de mandos i alguns cotchas de culós. que tingui un ferràrit,un pórch i si puediera u pudiese ser un seistsientos que tan vién soi un poco nostalgìco.
de terséro damanarie una nina per jugà anales mebas astunetas aburridetas. padqué guanyñà a les ninas tanbé se me done de bé sas atimades machestats de O´diente. eso por sino lo savian
de umtimo y a disponer de su sienpre magmànima jenerosidad pues querria uns clips de gay- móvil para fé batalletas amb aquets ninus tan i tan bunics. a farta de estos munyequitos yo ya me confódmo con los airgandolls. estos ya me van de vién que lo imputan és el toqueteo de estas figuritas. si putèssin la tsamarreta del meu Basalona milló que milló pues aichí jugarie patits de fumbol a sobra de la taula del menchadó i cicaria els ninots com si i fóssin els Basalon-tontóons.
.
asin pues, con la benia i con la palavra jurada i prejurada que e sio un mosso mui bueno a lo lárgo i háncho del ejersisio anterior, me despío de ustédes no hàntes de manyñana por la tarde cuando con mi fanalet tan bunic i aicharit asistiré (comonopodiaserdehotromodo) a la cavaalcalda de la meba prasiosa vila, única donde las haiga. Firmao Tomeu Borrego Cherinola
.
putusdàta- ´bé, en cuanto a mi sancta siñora, ya puede sertificar-le por segur espreso urgente un barreno, una cacapérro i un tróÇ de cabró´oo gran com un sant Pau, a parte de un bidéo am els gols del Basalona de la tanplurada passada anals patits dessisibos de las nits màgicas. are si

busté mai no perdi l´esperánÇ

hi siré un anyo más de biejo però a mi no men gañan pues padqué no. el Basalon ni dingú pues padqué el diavlo save más por diavlo que por biejo i a més un Chavit er Nandes (bé, l´atra er Nandes) mai no purtarie la bolsa. si si, aquella bolsa badmella, tan bunica i gegantina. si quan deie que estava abierto asta poco hàntes del amanesér a comsevol imquiatut pues hu deie de manere fudmàl, tan poco sin compormiso de por medio, hans al cuntràrit. a més no ting de fé purucupació com deie la sàvia de ma ves-àvia, el anyo ha cabat pues como empesó, ni mejó ni peó, va acabà i punto i si nutrusañó hi pot i hi bol sirà un anyo de glòria daputiva com el anyo que ens va abandunà més u menyÑñs. per part meba si are els hi digués el cuntràrit penso que sirie una santiesquerrada que en cap cas biene a cuento, ni pròpio ni ageno.

.

amb el Topus Dei emos topado. por siéto, que choiós el dia d´anyonuebo am els bunics saltos désquit des d´Ustarria i la ansisadora filoménica de Betlín am el sañó Ernest Von Carajillan com a mestra de tsiri-mònies amb la ceba batuta amun i avall amun i avall o l´atre, coi, are no me recotdu, si, és clar, i tan, el Tsubinpeta. vién, me boy a fé la carta anals dropus magos de oriente con su permiso o sin el sullo que en cualquier caso tanmefà. i sin más dilatasión dí que lo més impután és la salut i els calaronets, ni ardor ni ré d´aichò que es un cuento més chinu que els de lotus blau. salut i passetas i tot hu damés son punyÑÑÑÑÑÑetes com deie una rachola de ca meba. qui no racotde aquell bunic buléru...tres cosas ay en la bida...salut dinerooo i ardór, pues aichò, el ardor me lo quitan de la lista sino és pas cap mulèstia. i punto.