si sañores i sañós, com ens fa de falte el negro sumbón, bamos, de negriyos aichi a lo antoniu marchin en tenim uns cuantos, però jo el de que els hi bulie de parlà és del noi que abans de aquella lesió era un, i daspués era un atre i jo encare no sé el por qué ni el pur quá. aichò de Samuletó sona a "els pendientes équits", un misteri tot plegat que no me deicha ni de durmí
.
pues bé, jo els parló d´aquet noi tan murenu, i no sirà pel cotó del Maresmá am aquella calureta que fa per l´estio, ni pels rallos uba no, és bén natural el seu bronseado, siria aichí com un factor de poténsia desconosia. pues ja cal que ens vingui bén alegra allà pel desembra i sobratot am les ganes de tocà el balón com diu aquella bunica música. ¿saben una cosa? espero amb dantetas la nova arrivade del Camarunés que el trubem a faltà i mucho. aquet fransés coi, sembla una ballarina d´aquelles que deie el sañó don piso, va de punteta sobra la chéspa! aquet i el atra, coi, el del turbánte, el vaya tolláh. vaja paralleta de mussols de regadio que estan fets i al tienpo´oo, am aquets dos no ribarem enllóch ni a Uropa ni a la lliga ni a la copa del dropu, enllóch. are que pensant-hu bé he ribat a la cuum clusió de pusà anal Asquerro de falso punta i engarsando amb el Malboro. és una umsió que cal tenir en comta pues padqué no ens sobran dalanterus, ah oju, que tenim al atra, al de casa. ja m´està bé, però sobretot recuperà al colemsionista de cotchéts.
