Una empenteta a un dropo no estaria gens malament

En caiguda lliure, valga´m Déu senyor !!!

paraula de Pep

ara o mai, ens estem jugant la nostra història

Un dels millors llibres que he tingut la sort de llegir.

"Protestar per anar més enllà de la llei no és sortir pas de la democràcia, tot el contrari, hauria d´ésser el més essencial".

Grans personatges de la nostra història. Prat de la Riba.

Puyol és Puyol, Puyol, Puyol

Catalonia claims to be free

Catalonia claims to be free. "Audentes fortuna iuvat", tal com va dir el poeta Virgili "la fortuna somriu als audaços" o aquella dita catalana que diu allò de "qui no arrisca, no pisca". No hi ha manera d´avançar si no s´escull una determinada opció i la meva és ben alta i ben clara, la Independència de Catalunya. Cal aclarir però, una qüestió cabdal, independència no és el mateix que autodeterminació, sino és el pas següent, és a dir, és l´objectiu final de tot el procés per conquerir el desitjat estat propi. Veurem quin és el futur que ens depara tot plegat. El sentiment col.lectiu és la nostra resistència.

Que tinguem sort.

què collons significa la paraula 'aglutinar'?

Jo crec que la dreta espaÑola sí que s´hi posa d´acord quan els cal, aleshores aquells pallos foten front comú davant la pàtria. Nosaltres no. Aquest país és un 'camp i qui pugui'  ple de personalismes de tota mena. Muchos gallos en un mismo gallinero potser? the story repeats but not least... si quatre gats no s´ entenen... com volem fer entendre les coses a la globalitat de polítics de tot un país. El dropo ja tenia raó...

aquí, al nostre país, no som com els de ' fuenteovejuna' sembla ser

La bullofa inmobiliària o bullofa del totxo ens ha portat on som hores d´ara. I no ha tingut aturador des que va començar ja fa uns quants anys doncs perque senzillament no va interessar. Quan de sobte ens hem trobat amb tot això d´ara, aleshores ni als bancs ni als polítics se´ls s´hi ha exigit tot allò que se´ls hauria d´haver exigit. En aquest sentit, un servidor pensa que els paisos nòrdics com Islàndia en són un bon exemple. No entenc com encara poguem estar lligats de cap i pota a un estat que ni ens estima i a sobre ens toca la cartera de mala manera, un estat que ens insulta i ens humilia de manera contínua. Per això sempre dic que no tot es tracta de la economia, el sentiment encara és més important, i molts ens sentim catalans d´esperit i també d´ànima. Espero i desitjo que tinguem molta sort en el futur.

una merda massa bonica tot plegat

le daré un concejo. Póngase el "fonendo" en su puto culo y auscúltese usté, que jo me trobo molt bé de salud tísica i mental. Y sino se lo cree, pregúntele a mi presidente, que el también está de buen año, tanto en títulos como en kilos. Creerse que tan sólo es cuestión de voluntad es como pensar que detrás del hormigón armado corren las hormiguillas a perseguirlo. I no és nomès això companys. L´esforç és molt més gran que tota aquesta mandanga de 'notita' con sus ítems diarios incluidos. Desde el dia que me asesoró con una dieta equilibrada le estoy deseando al muy marsiano de mi doctor de cabecera que le salgan un par de cornamentas bén gruixudes al seu cap. Ni la sagrada tenacitat d´un "erre que erre" com un servidor poden pas amb aquestes disciplines alimentàries, i menos quan resulta que no em toca ni una pudrida picosada a la tifa de nadal. Una santa merda tot plegat, jo, que em feia molta il.lusió que me toquès la grossa per tal de poder-me comprar un tiki-taka gluriós per poder anar al camp amb més facilitat. Marededéusañó, quina punyetera merda de suerte la meva. A Déu nustru senyor jo li prego amb amor per tal que arribin aquestes entranyables festes nadalenques tan presiosses i emotives perquè sí; i per finalitzar el meu meravellós discurset, els rendeixo amb una nadala que farà oblidar aquelles petites coses que son l´origen de molts malsdecap que venen sobtats de mala manera sense saber pas com. Cullons ostia puta, un forat negre a "la capi", o un donut en un dia gris a Madrís, tantseval; mucho ojo, que això també és en to de broma el que vull dir, eh eh eeeh?

los cerdos domésticos de la liga española

Los hipopótamos tienen la apariencia de cerdos domésticos de proporciones exageradas. Un hipopótamo común macho puede llegar a pesar 4500 kg. Los hipopótamos enanos son mucho menores, sólo alcanzan los 270 kg. Estos animales son naturales del África. Pasan la mayor parte del tiempo dentro del agua y son excelentes nadadores. Se alimentan de vegetación acuática que obtienen del fondo de los ríos y lagos. Por lo general son de carácter pacífico, pero en la naturaleza sumamente peligrosos. Habitan en aguas infestadas de cocodrilos, los hipopótamos machos tienen que ser sumamente agresivos hacia cualquier animal que se acerque a su familia. De una mordida parten una canoa, cayendo al agua los tripulantes y los cocodrilos adquiriendo su cena... aquí els tenen al pare i el seu cillol, un qualsevol dia gris a Madrís (i que mai sigui l´últim).

m´agrada molt el cus-cus hiddink

En otro orden de cosas, la salud es cosa muy delicada. Un conosido mio el otro dia se rompió el pendón rotuliano ensopegant amb la porta del garátcha, suposo que les rudilles li feien molt de mal, li grinyolaven de lo lindo. Un tio tan presumit, total per no res. Apa i que el cardin per xulo i per burro. Un dia abans em va dir que les meves vacances havien estat massa curtes, a sobre enfotent-se de mí. Pues apa, que es foti per capullu i per poca-pena. Segurament això es tracta d´un reloaded dicho desde mi mas profundo sentido del respeto y de la admirasión hacia el pajarraco tal. Repeteixo, no te´n enfotis de les meves vacances tan curtes, cabró malparit. ¿Veus lo que passa? et foto una maldició model Pepe "el brujo" y pum. Ni de broma me gusta que me provoquen con el tema estival. Y menos el tarado que se choteó en mis maravillosos morros de anciano. Apenas he tenido desconexión durante estos jodidos meses de hastío y ensima recochineo, joder menudo panorama!

les aigües frenètiques del nostre subsol quotidià

En mi pueblo empleamos aigües frenètiques del subsol per rentar els carrers, usia que aprofitem lo que no hay en los escritos aquí donde nos vén. Siertamente pueden produsir el tan devastador efecto can grena y su peligrosidad es evidente entre los lugareños, por aquello de las infecsiones. Ningún trabajo es lo sufisientemente duro como para combatir esa posible pandemia, ni utilisant el pato-discos-activo lo solusionamos el poblema. A mi no me van los del ayuntapelas pero sepan que los sres. populares tampoco me van. Y sin embargo la tia cachonda de mi vesina está triste, pues el mono liso de su marido va y me planta un palo delante de la puerta que déjenlo ustedes ir. Madre de Dios, adónde llegaremos, señor! Un dia de estos me levantaré y le diré, "mire usté muy Sra. mía, sana sana culito de rana, pare ya de joderme la marrana...". Lo digo en serio, entre el vaciado de aguas frenéticas en mi zona y los jodidos postes metálicos que tienen a bien de colocarme en mis santas naríses, uno ya no se está de nada y no sabe como coño desenvolverse ante tanta injustisia bananera. El otro dia, cuando jugamos contra el equipo metropolitano de los "Juan sin tierra", yo me pregunté si el tísico merengue de mi querido vesino estaria contento después de palmar el filial de su amado club. Pues esa es mi dicha. A falta de pan buenas son tuertas. En mi calle lo pasaré bien jodido, pero por lo menos hállome súmamente dichoso por la trayectoria de los mios; y allá estoy yo, feliz de lo lindo, imaginando que celebro junto al baconet el mundialillo de clums en el anunsio de las bombolletes del freixinet, fent dueto amb ell, fent parella con su excelénsia mi presidente, junto al cava i a la pericona dentuda, ascaróssa i lletcha de la Gemma m´Enguard, burbujitas por aquí burbujitas por allá, con las nadadoras de la sin coñisada. Què cufoi quedaria un servidor tot juntet al costat del meu atimat pasidén dins d´una bombolleta de cava, ¿no creuen?