La bullofa inmobiliària o bullofa del totxo ens ha portat on som hores d´ara. I no ha tingut aturador des que va començar ja fa uns quants anys doncs perque senzillament no va interessar. Quan de sobte ens hem trobat amb tot això d´ara, aleshores ni als bancs ni als polítics se´ls s´hi ha exigit tot allò que se´ls hauria d´haver exigit. En aquest sentit, un servidor pensa que els paisos nòrdics com Islàndia en són un bon exemple. No entenc com encara poguem estar lligats de cap i pota a un estat que ni ens estima i a sobre ens toca la cartera de mala manera, un estat que ens insulta i ens humilia de manera contínua. Per això sempre dic que no tot es tracta de la economia, el sentiment encara és més important, i molts ens sentim catalans d´esperit i també d´ànima. Espero i desitjo que tinguem molta sort en el futur.