--
-
mirin bustés, pues és aquet un racunet per fé l´amó, de manera virdtual, oju, chatechà una miquete i perdqué no dir-hu per passà l´astuneta que la bida son dos dias i además no del todo vuenos com deie el meu vés avi vés-.
-
-
-
-
-
-
i jo li vai contestà sense tapujos que se fiquès depèn quines preguntetes per allà on termina l´esquena, usia al putuculo. li vai dir que are no estàvem tan malament, que havia parsunatchas "de esos que disen llamarse barselonistas" que en realitat eren uns indasitchablas, que no ens estimàven gens ni mique. els hi vai dir als amigos marsianos de Totoana que "no se dejasen embarcar" y que estuvieran "al lloru" de la situasión en que ens trovàbem plegats, tan a nivell morral i anímic de la nostra institutrís asul y grana, com a nivell asosial, acunòmic i aspurtiu. los amigos peñeros (o peñazos) no se dejaron embarcar, pues sólo tenian que ver mis presisosas cupetes tan bén arrenglerades. fins i tot un servidor semblave lalá-díno y la lámpara lustrosa. i semble mentida, quan tot just un any abans... semblàvem lalí-babá i los cuarenta ladrones... más que nada por el mal genio de aquella maravillosa lámpara en colores asul y grana. a pesar de todo, y por una vés en la bida, me sentia cufoi i ple d´energia amb tants titolets a diestra y siniestra. en definitivo, como podrán orserbar en la foto superior, en aquets presissos instantes me trobu bastán en forma. sóc una mena de Juanito Pollarsábal a la catalana. estic ple de força i me sento capaç de pujar los más altos riscos, por mui difísiles que sean... tal com fan les nostres amigues cabretes quan s´arrepleguen cap amún del monte que las vió naser. i ja saben bustés, tal com diu el bunic refranero català, "quan al sielo hi ha cabretes, al suelo hi ha pastetes". (jo suposu que de merda selestial...però sempre bona al fin i al cabo que és d´achò del que es tracta)
-
-- vai patir molt amb el patit que va jugar el meu basalona, i no fue hasta bien entrada la segunda parte de la pórroga en que varem fer el tantu de la victòria. va ser en Pidrito. la felisitat ens va envoltar a tots els patidós de mena que som la gent blau i grana. la victòria va ser nostra i a l´estadi lluis segundo de la capital del prinsipado va sonar el can del Barça. allà, en la capital del prinsipado, presisamente, donde mucha gente humilde tiene a bien de resguardar su paupèrrimo capital y su mínimo crédito. els señós gendarmes em miraven amb mala cara, i és que putser estaven espantats de la meva prasiossa carona blaugrana i catalana u putser se pensaven que era de la teta, una urganitsasió mol mol mol parillossa i sospitosa de fotra sebollassos com la siñora compañera de viaje en el autucar organisado por el ejenplar clum del rucc. va valdre la pena fer cues com burregus a l´entrada del bush .
-
dios mio "miguelito", donde vas tú tan bonito.....
-
-
-
-
-
que coi bolen bustés que li´ns digui?
és que ana caso me ni han pargumtat algo al raspemta?
en memoria de rdh