miércoles, marzo 12, 2008

els prasemto el futúro prasidén del basalona



si lo desconosian este es el señó er ton Matraca gran basalunista i a jusgà por estas imájenes una milló parsona. en prinsipio este buen honbre ucuparia el puestu del nostra antranyÑabla prasiden. com bé poden veura és un homa aicharit i sinpàtico, todo un mosso de la bida que marcha desprucupat de tots els purublemas.aqui balla una bunica musiqueta del rei del roch am roch, un tal levis preslei, gran musico simcuantero pero venio a menos. pues achí, como quien no quiere, el vaiem nán al tran-tran pel carreró abón viu. la berdà, si me encomtrara a este mosalbete enfremte de mío a mi me produseria un miedo endescritible però haria de mi corasón unas tripas i lu primé que lin dirie anal noi aquet és que se presemtés per a les pruperes erecsions a la prasidénsia del meu atimat basalona. aquet sañó no dumtin pas que els purtaria bén rectas anal caúchu i cumpañia, numés de veura-li el careto se pusarien a córre el dobla anals antrenos. miten por adonde que por si esto fuera poco este er moso gigamte por lo menos reir nos haria reir molt més que aquet prasidén tan sosu que no me fa cap gràsia lo mire per bon t´hu miri i que ensima nos lleva pol camino l´amargura a tots els basalunistas pues pitchó no pot purtà el clum. allabós chinuchanu m´asercaria hasia él y le diria que aseptara llevar las riemdas del clum, pemso que el parell de sañós tan angrescadós que sudten am aquet bonhómen estarien bén cuntents. i jo tanbé.

molt de oju miyonaria audiéntsie (aquet és mon cadnét por si no lo savian) baritat que nastic buapu? baritat que nastic chúlo com un chócho tó hechao palante? si ja els he dit que jo nasí buapo i muriré buapo

martes, marzo 11, 2008

pues que no me racutdabe d´una bunica fe-méride

EL PALASETE EN LA ENTEMIDAT DE SUS ENTRESIJOS



- oju, sifanofa ja he cunplio un anyo en palasete apurusimadamén si calculem des del solstesío del marso marsete del anyo anterió hàsta no hàntes de este solstesío del presemte ejersisio. asin pues que palasete és un palasio gran molt gran però que si diu palasete pues padqué li van pusà aquet nom i pumto. ¿les bale? vién., entóses i al ilo del póts que les redamto desir que en palasete ai candelavros, ai aposemtos, ai muchos pasillos, ai torrejones de ardós con sus gutifarras, ai i tóo un fusà con cucudrulus que mussegan i una puédta colgamte, ai passadissos seclétos, anià berdes canpiñas, usia que anià de tot. segúdamente ustédes conoseran quell presios cumcurs de los "garabatos" del sañó chingurri. sapigan que a mi me llego anal alma, i miten que havie moltes afotus però ganó el de "las vacaciones en la mar salada", un buapu moreniyo, entranyabla, amb bigutet i unes dents bén blanquetas i que senpra sumriu quan li emfoquen con elrestolatripulasión; sepan que la pinya colada es la bebida del futúdo en el estadio del basalona i en palasete no podia ser menos. asin que desde el meu més que meraballós faristól pues me bulie de falimsità anamí mateich per aquet guluriós año al palasetistodiéquits pues padqué ma dunat la gana. gràsies

lunes, marzo 10, 2008

carta avierta del sañó cherichúlo: lo está hasiendo de marabilla sañó prasidén

al apresiado siete machos



sepa usté, mi querio presidemte que lo está bordando como quien dise y no len quepa dingún jénero de duda al raspéto. usté es un macho alfalfa vién plantado y con unos dotes de mando acongojantes, sepa además, que usté lleba la manija de su clum con un queasér estra ordinario. siga asín y comseguirá un bustu de marbre en la esquina del carré riera malva. en lugát de riera blanca, le llamaremos riera malva. todo esto lo digo por los colores de su clum que usté y su grupeto de "gente triunfante" tan vién dirijen. si me permite la indisclesión abogue de primero por camviarle los colores a su primé equip de fumbol i deje de jugar de asul y granate y pasen a jugar de malva como hàntes ja le vie dicho; per supós, todo ello en honor a lo que mal va su amtual gestión al fron de susodicha històrica emtitat de la sienpre presiosa siutat cumtal. siutat que por lo visto tanto en el cam núu i ale,daños, como en los quios- killos a jusgar por lo presemsiado desde la primera horita del matí, sigue en su linia del aguante macho que desie en cantíflas, por otro lado, un señór no tan siete machos como lo es usté, mi apresiao estandarte del basalonismo. usté me recuetda sifanofa (si hase o no hase en lengua repremía) pues al entorno del clum. entorno del clum persibio por un serbidor desde la distànsia: usté y gran parte de ese entorno es como aquellos entraÑables conejiyos de las pilas durasél, dura i dura, i me mantiene anestesiá i aborregà a la premsa hoi más que allér pero menos que manyana. y entóses le espreso mi deseo y toa mi comfiansa como sósio pristòrico del reial pudrit que lo haga mui mucho mejor que el sañó Gaspàt i Absórbes y se perdúre en el cargo si puede ser dosiéntos aÑños más. lo siento po mi amigo cherrinolla, yo no puedo desearle nada mejó puesto que pa mi el fumbol es lo piriméro si usté me pedmite añadir al memsaje pomí espuesto en esta marabilla de bloCh comonopodiaserdehotramanera.

sienpre a su serbisio i sobretó cuídese mucho señó Porta, lo nessessitará de aqui al final de su mamdato. finalmente solesito petdón por mi entromisión en un clum que no me pertoca i quan no toca.... como disen ustédes en su pais en la lèmgua bernatcula.

atemtamente, sullo
el señó cherichúlo

domingo, marzo 09, 2008

memsage al señó chóse murriñu (parte sigumda)



hànte todo piemse que com a basalona cap atra puestu, miti, al fin i al cavo allà anal sentro que coi té? un riu mich pudrit i la sierra el guarda y derrama y poca cosa més. aquí té platches com la de Sitchas, sierras com la del hordál, túnels de peaje com el del gargaf, atseteram. asin que ja lo save, allà puede que le paguin de més pero aqui dimspusarà d´una qualimtat de bida que no tindrà pas anallà la capital

sábado, marzo 08, 2008

aquells gloriossos dissabtes-nit

Gràcies cheri per cedir-me aquest espai al seu bloc. No tinc ganes d´escriure res, prefereixo penjar una mica de ministry of sound de fa uns dotze anys.



actualització (i més i més i més i més)



tema com l´anterior, va fer aparició a l´escena house fa poc més de deu anys



A reveure.

memsage al señó chóse murriñu (parte pimera)



carta avierta al sañó chóse murriñu

apesiado siñó chóse, yosé que usté lee mi BLOch en la entemidat de su morrada. asin que paso a esplisitarle una carta pa aconsejarle a usté que tome una vuena desisión

en estos momentos de sosóvra para la sacrosancta titusión de la piel de sórro, santoseña i capicasal del fumbol apañol, yo apelo a su vuén corasón y le pido aumilmente que no fiche per aquets búRRus de blanco. atamsió, que jo no hu dic pues padqué me facin póo am busté d´emtrenadó (que nadie se crea esta falasía), sinon es podqué ha de recotdar que en la digui-nidad de su esperitu pumtugués emcontrará la rispuesta. asin que com natrus saguirem am el métda del rimchuls i el burrachu del niscans ai ai paddó, pues achò que lin deie

que facim cas busté, deichis bé acumsallà pels seus asasós d´imatcha i no fichi pel prastichós clum estrangé

atemta i cutdialmén

señó.cherinola (sósio prehistòrico del clum basalona)

jueves, marzo 06, 2008

el sindrumét del seño.diósgénes


- aquesta mania masse maniàtica és molt lulénta i suséde cuando usté enmagansema purcaria. per amsempla si le diera ú le diese por guardar pinéts, estanpitas o tuballoles del raial pudrit. tengo un vesino maréng que culamsiona abonus de cartón-pláxtico de la titusión blamca i ha llenao más de cuatro cajones de cadnéts de sósio. este vuén honvre me dise que es por aquello de tener una fisión com comsevól altre i jo li recotdo que hase anyos me conpré en una bansinera de la sona franca una sinta de caséte del "jan petit quan balla",de questas que no le suben más de sién de las amtiguas pasetas. asin que empesé a colesionar motes mumtanyas de sintas del rudit vemtura am la ceba bunica turumpeta i llabós el sindróme del diósgénes con el tienpo enpesóme a haser mélla de manera dafinitiva, mientra los vasinus del entresól me deien que ere un buarru com si fosin ells tan prinmirats i pulits. i no saven podqué son asin asiendo a cumúlos de deichalla en la ceba avi tasión tan bién denominada veviénda: podqué pa ellos lo que es daichalla a lu milló pues per mi no hu és ¿i qué passe dic jo? buenu apa les dejo que se debiertan con estas nenas que ballen i ballen tan rebé. este rinmo harà que ustedes meneen vién el triste penchoi que les cuelga i todo ello por si dasean de salebrar la guluriossa noche de hàntes de allér dimercras-sancto. que lo dimsfruten con satisfasión,sólo que pa empesar lamemto mui mucho la aparisión enpertinente de mi coléga madrileñu el señó cherichulu: me save de mui grabe por todos ustédes que lo sepan.

al equipo no se le pué desir ná de ná pues lo dió tó


- pues sí siñóres ¿que pasa? soi don pichi-lóncho, el más cheri-chúlu que castiga. ante tó un vuén chulapón salio de chamadtin a su sancto serbisio. agradesco a mi vuén amigo señó.cherinola que me pedmita de redactà pues ni que sea unas lineas en su marabelloso bloCH. asin que sin mállor perámbúlo les espongo mi pumto de bista aserca de la liminasión a manos de un ascaróso equipo etaliano como la dróma, un clum lleno de tedodístas pertenesientes a las brigadas cojas del amigo garabaldi. con unos comunionistas de miétda no se puede jusgar en egualdad de condesiones y mi querio capitàn baúl gomsáles i la ceba gutifarra han sio el sancto i la senyÑa que dieron identidat is pana al gran juego de mis jugadores. entóses desir púmblicamente que el responsavle de esta afrenta al urgúyo patrio fue el trensiya que ha consedio dos goles ilegales a los dromános que en la bida devieron haber subio al matcadór del san tiaggo berndnobeu. con el golaso del chico de la siñora se la mámen mediada la sagunda pádte hubiese avio más que sufimsiente pues pa otener el pase de los otábos de la copa; con ese soletàrio úno por séro nuestro camino hasia muscút era livre y espedíto por aquella rasón del dovle balor de los tantos en el canpo contrarío pero el robo fue claro i merediáno a manos de los currumtos diregentes de la fuefa.
.
señór àrbito, siñor Platanin, ustédes son unos chorissos malnasíos que nos han echao de aurópa, que no nos han permetío de a conseguir la desíma con el gran ver chústet a la cabesa. la pareja del para-lélo pécha calderón no meresen tamaÑa afrenta, un clum, una titusión, la mejor del siglo beimte no pueden espolearla de esta manera tan endigna de su conpetisión por eselénsia: y eso lo pagaran pues ha reiros semos y en el camino nos encomtraremos. y como sienpre desimos en la aspaÑa purufunda hàncha es castiya, i sepan que en la piel de sórro ni oblidamos ni pendonamos. he dicho. ahi les súrsan a tóos ustédes. so-savandijas. malos agpañoles. anemígos de la pàtrea.

miércoles, marzo 05, 2008

alé ajacta és sañó sésar

- els que van a murí ti salúden de manera farburossa aprasiat sañó sésar. qué bunica és la siutat atérna de bRóma, i lo digo con pleno conosemiento de causa pues no he estao numca. asin que he vuerto a haser uso de mi imajinasión pa trasladarme en el espàsio u en el tienpo y darme un garvéo por la sancta villa de los enperadores y de los gay adores, de los cul i seus i de las fontalanas, de los moiséos i de las exculturas. hase dos mil anyos sifanofa era la capital de un presioso enpòrio que dominava el mumdo osi-dentál i hasian tienblar los semientos de hótras sebilisasiones com per asempla els grechs els fanísis o els barváros. se deie que todos los caminiyos condusian a bRóma, la cual cosa,i sienpre a jusgar por mi aumil pum de bista crech que és mantida purdrida. entóses yo me pargumto, ¿poqué le dadico un póts a una siutat que està tam lejos de ma atimada basalona triumfán? pues que sepan ustédes que no lo hago por la cara bonita de esa urve, ni por su estória ni por su curtura ni por su hàrte, esto yo lo hago por enterés, pa que le endinyñen el sipóte pretoriano a la guardia blanca del pais vasinu. asin que comfio que los soldaos del ejersíto drománo pasen por ensima de los mardrilenyos cual espratános, sensa pietat, am numturnitat permeditasió i alebòsia. ¿poqué ustedes creen que hai darecho a que no haiga ni un sólo equipo italianu anaquestas altsades de la copa d´uropa? pues no. amb hu maca que és aquella gent, am hu senpàtics i ospital larios que arriben a sé, am lu buniques que son les trasalpinas i la musiqueta de la òpéra a sa prima, ¿i qui no cuneich en fadericufelíni o sufíe la lòren? ¿ u la lorofrígida? ¿u en ramesótti?
.
ai paddó paddó, que ja me dasvio del tema un atra cop. pues que esto que escrivo es un aligato en dafensa de tó lo drománo, i pa enpesát un homeanaje a la bellesa i el presiosismo de su fumból espetacúlo i de l´estetíca de sus jugadores com el mateich Tótil. asin que hoi boy con la bRóma en su partio contre el raial pudrit por todo lo espuesto hanteriormemte i podqué me da la real gana. ¿les bale?

martes, marzo 04, 2008

els mobíles de are no son com els clàmsics de ruedesilla

- ahí va fer-sa una e-femérida del taléfono inbentat pel siñó gran Jan vell. i mitin que abui anem amb el trastu aquet patitet vinga d´amun avall, parlán pels descosíos i gastán autémtiques futúnes en trucades al vesino o a la parienta que tan si val. daspués arriba la factureta i vinga, a pagà a la cumpañie de turnu els curamte u simcuante eurus sense sabé en que coi els hem gastat. que si trucades móbil-fimso, móbil-móbil, aset., la cuastió és no pudé cumunicar-se sin hàntes haber tirao de pela llarga am els motorrola, remena o mobestars. si és que no tenim ramei, no señós, jo racotdo que hàntes en mis tienpos teniem uns conyos cunectats amb un parell de cables, uno de ida i el otro de vuerta, i pudiem petà la churrada entre els amichs. are ni aichò. are els talefonos no son de ruedesilla, are que si jepet-s, que si tres-jé, que si càmeradeféfotus, que si videujochs, que si e semen ese, que si l´internete, que si la telebisió, que si la musiqueta del mepetrés, en dafinitiva numés capritchus per tal que bustés vagin canvián de modeliyo cada dos per tres. abui die dingú se cunfodma amb hu que té, tutóm vulem més i "la runaldiñu no da pa tanto" i és aichi am tan de gastu, amb estirà més el bráso que la màniga que arriben les crisis.
.
he llegao a la coclusión que pasado tanto tienpo des de la imvensión del pequenyo artefacto los congresos estos que hasen no sirben pa ná. que podqué? vién sensillo, podqué al final los que vallan a conprar al megastóret no tendran ni pajolera ideia de lo que quieren. pediran un mobíl i les ofreseran un i-pots, altres pediran un blacperrit i les ofreseran una cuputadora de buchaca. els venedós no savran que dar-nos ni naltrus sabrem que demanàls-hi i asin uno se pedirà un "no qui hi ha" con blutúZ de ese i le endinyñaran el ùntimo modelo de enricsón con ultraviolados. ja no ens resignem a que siguin gruichuts, are els bulem que tanquin bé per allò no es mullèssin, que siguin finets com una llóncha d´endúlse i mitin que som el que som i punto.
.
asin que si por casolitat el sañó gran Jan vell, ha rasusitat que faci el fabó de turnar-se a la ceba bunica tómba. ferà un gran fabó a les multinasiunals, anal cunsumidó cumplusiu i de pas ana si mateich.

lunes, marzo 03, 2008

buldrie de dadicar-li una cansuneta anal meu atimat prasiden


- pues sí sañós meus. ¿no troben que abui fa un die prasiós? pues mirin que abui me trobu més que pachangueru, gairabé arribo a festivalero. are, buldrie sé honesto am mi mateich i am bustés i dir-lis que no és meba aquesta cansuneta tan bunica, tan beraniega i tan angrescadora; en cuncret és d´un chicot anumanat dabit cirera però que aumilmén lin buldrie de dadicà anal prasidén sañó.Porta des del meu aspatarran faristol que és el meu més que meraballós bloCH.

maldita sia la tardaaaa
en que te conosíiiiiiiiiiii
ahora bibo atrapadoooo
y no me dejas bibiiiiiiiiir
.
ora maldigo tus hójooooos
tus gestos y tu bocaaaaaa
aquet sumriure en el palcuuuu
y esas ganas de jodéeeeeeeeer
.
nos dejaste sin bàsqueeet
y sín fumbol baseeeeeeee
con un risos en el campooooooo
y un prufeta fent merdé!
.
que lo datengan
que es un mantiróso
malbado i peligróso
yo no lo puedo controlàa
.
que lo datengan
me ha robao el asiento
me ha déjao sin aliento
y me quedao sin náaaaa
.
Bon die tinguin, suposu que el sañó Chiréra no me pusarà cap carélla per allò del copirraít aquell, que tan sólo soi un pobre pamsiunista que no tiene aonde caérse muédto. are si.

domingo, marzo 02, 2008

i qué cumtén estave el nostra atimat prasidén !!!


- un sarvidó estave auscultando el partio del seu atimat clum por su pequenyo reseptor de ràdiu i de mentras le estave pispán las imagénes del lético de madrit-basalona a su vesino de emfrente. en eso que dió la sancta cassolitat que en resibir el sigundo tanto en diés minutos me se traganta la sena pues omserbo a trabés lapequenyapantaya com un bacó sumriu les grasietes am el sañó Seresso; suposu que devie d´està enfuten-sa del gloriosso raplegamiento defemsivo dels nostras estimats heróis asul i granas de carton-piedra i amb piés de fángo. estaven fén la bunica tàmtica del camgrejo, usia que estaven reculán sensa sabè abón nàven, si a dareta u asquerra, si amb el peu recte u amb el peu canbiat. jo és que mitin-su per bon su mitin, tanpoc m´en aclaria si el cop d´esperó del noi de la popla ere per allò d´intentà imità anal gran jugadó brasilé i milló filosuf en socràters. en valdéts que tanbé griñulave lu seu i en melito i l´ed nilson que pululaven per llà am el noi de terratse i un pobra framtsès esmaperdut pels vols de l`aria cuntràrie. are, que per gran ridicla el sagon gulet dels culchunerus, obra y grasia realisada por el palo largo, vién cubiedto por el potéro, asín como la sona de aónde le remataron. ré, sañores i sañós, una sarta de despupósits que cumamsabe pel sañó de l´adurmidera que su mirave com qui mira la cullareta de l´uri géler. a véra, semblavem una mique aquell bunic i inublidable sirco de los payasos de la tele am en gabi fofito i melenito culminados por un bonito elefante asúl que hasia las delésias del respetavle
.
entre tanto y tanto dis lattek, el reial purdrit acumsaguie tres pumtets que els turnaven a dechà am els tsinc pumtets de difarénsia mentra a natrus ens endullaven dos gulets més que per cabà d´arreglà el meraballós rassumtat. pues a poc més de quimsa minuts pel final feiem un atra que no servie de ré, i els dos gols del caúchu i del samuletó no han serbio una p... médda, con petdón.

sábado, marzo 01, 2008

l´antranyabla señó fernándes abajo


- en sírculos redusidos se deie que ere un paquiritu de socarrél però me dona igual i lin pardonu padqué retrasmetia els patits del meu atimat clum basalona amb una passió, amb una intensitat, i amb un farbó que numés el mestre quim puyals pot alcansà. i com cantave els gols! marededéu igual l´home se tirave més de mich minut cantán el tantu del triomf i encare lin quedaven forses per seguí fént el patit. racotdu un patit al prinsipado de mónaco que l´homa en un fransès bastan cherinulisat va padlà amb Jorcáef, famós jugadó del pais veí, i tal va sé la cumversa que van tení. aquesta cumversa té certs tintes sumrrealistas i no està racumanda per esparits feblas com el de ponpeu fabra. usia que sinó es veu capasitat per seguí el fil de la mateicha prego deichin de llachí
.
- bonsuárg mesié Jorcáef. comen se presén le mách d´aquesta tarda am el futból clúb barsalóna?
- respón el jugadó internasiunal que si patatim que si patatam que si és difísil, i que tal i que qual
- mesié Jorcáef, que vusavé bocúp de sógt a parti de l´endemén et mergsi per las votra paróles.
.

l´homa que en pau raposi, bén es sert que se va quedà bén descansat per la dibina glòria amb la que es va cubrí daspués d´aquet petit intercambi idiumàtic. però és molt bo no tení cumplécsos ja sigui chapurrechán el català, el framtsés o l´amglès, padqué la baritat, plé de cumplécsos no se pot anà pel món de cap manera. aichí que desde aquet aumil faristol que és el meu bloch, buldrie de retra-li un homenaje sentío a su ilustre figura allà donde esté.... pariudistes com el sañó mestra, en quim puyals, o el mateich fernándes abajo son unes autèntiques patúms i s´ els té de perdunà tot, ni que sigui per una tséga dabusió a la ceba trajactòria purufassiunal i dadicasió anal nostru clum. com a sañó sosi sento una espesial adurasió per aquets tótens de la premsa barsalunina

viernes, febrero 29, 2008

aquel biejo tsipiajo de la grada superior


- pues si sañós tal com els esposu, tal va passà. un sibergúensa me va llenÇà un tsipiajo desda la tarsera gradarie que vaic nutà anal meu cabell com si fós una cagada de palomo. estave vaién el patit basalon-lamería allà assagudet anala meba lucalitat i fruin de l´ aspactacla avi tual que darreramen ens ha ufert el caúchu; jo me trubave bén tranquilet anallà quan de rapén primé de tot noto en palpar-me mi pelo resién cano com un aspatarran i fastigosso moco bétde que me fué billmente escopido por un anonímo desgrasiao me se encrusta con desagradavles comsecuénsias. asin que si yo piyara al sérdo-madparit que hísome esta obrita de hàrte en mi sancta persona le dejaria tuédto del guantaso que le daria. me linpié con mi pequenyo panyuelo de seda que tenia guardado en el bolsiyo esquierdo del gabán i acto seguio me giré hasia arriva pa lansarle cuátro inpopérios al endeviduo en cuestión. i parese ser que el buarro no me oyó pues era mui lejos de adonde acaesió tal esecrable sucséso, asin que fui al señor delegao de graderiu a denunsiar estos echos. un besino de sóna fué a la ofesina de tensión al sósio pa reprovar el lansamiento masibo de cáscaras de pipas, una de las cuales inpactó en un ojo que le dejó más de sasenta menutos guenyo del poyo que enviaronle via correo aéreo. apresiada peña los gargajos se han puesto mui de moda
.
usia que imajinense ustédes como veria el pobróma el partit, tot i que per lo que se vie de veura tanpoc és que s´hi perdés masse tot plegat. pues aqui he probechao el servisio que me hase este presioso bloch pa sacar a la lús púmblica como me ensusiaron de manera covarde por medio de un tsipiajo berde y espesiyo mi blanco cabeyo de señor ansia ano. cuando los diretibos se atreban a hechar de los estadios de fumbol a tota esta colla de ganverros la gente de una raspetavle edat podremos visionar amb tranquilitat els mols guluriossus patits del nostru atimat fumbol clum basalon

nasío en el cúlo una purubeta


- en el lejano anyo mil nuebesientos siete sepan ustédes que no havia las ténicas de reprodusión ár bítro que hai en los tienpos modétnos en los cuales nos desenbolbemos. asín que nasío en el parto una búrra (com ere ma mara, en pau raposi), ¿que coi se podie esperàr que nasiera? pues lo que nasió que no fué hótra cosa que un sarvidor a sus partes. entóses yo me digo a mi mesmo que ¿poqué susedió esto abiendo acabao uníco en mi espésie y sin reprodusión asistía en dingún laboretòrio? pues poqué eran hótros tienpos. miren, a prensipios de la senútria del XX no havia la ebolusión sufisiente pa conseguir colonar engendros como quien les abla, la situasión era la que era, y uno via de naser como pudiera. asín que ni corto ni caúchu me sacaron como pudieron del surrón de la projenitora sensa tení en cuenta que la muy buarra no se via labao más de una vés en los úntimos sinco anyos. la pobra padturienta no aguantaba el coi de pudó que flairechava el anbiente dins d´aquella aumil avi tasió de pobla, i desda luegu que poc sabien quin sirie el futur a corto/medio plaso en el mundo los guisantes, pues ya consebia su reprodusión (por obra y gràsia d´un famós capellà metío a biológo), la cosa en cap cas no pudie nà milló del que va anà. i achí que vaic sudtí, a poc a poc, primé el meu cap de renacuajo, daspués una cueta que de les tres putetas ere la més llarga. la resta del curdó un bil i cal el van ambià a un botecario de la sóna per tal que el pusés en un túb d´ensáyo i l´analisés a vera si algú dels meus pares tenie uríjan estratarrestra

miércoles, febrero 27, 2008

le hágo una por puesta fodmal a canvio que me loléa


- esta es mi condesión inisial. por despendimientos en la antigua casa de protesión ofisial la ninya de los peines perdió un nobio miliunari de la sona de le céps. oju, que achò va passà fa més de 50 anys sifanofa usia que com qui diu ja ha prescrito la cosa. caer en los brásos de amor féo si vién es de gràtis, al fin y al cavo es una situasión de livre albodrio y libertá donde uno pues que ból que li digui, tiene darecho a escojer. mis despendimientos emosionales son los pópios de un avuelo con sus sién añillos resién echos pero que sigue aqui, al pié del coñón pa conpartir esos mumantets de la bida que nos permiten tomarnos con desemfado el mundo tan aborrio que nos emvuelbe. achò si, menus quan juga el nostra atimat fumbol clum basalona, allabós tot se fa dibartit pues padqué el nostra equip dibarteix i molt, com per emsempla ahí a la nit contra els chotós de valènsie. però jo no nastic pas aqui per padlà de quet bunic tema, al cuntràri, jo hi sóch aqui per padlà del pallu que cau en lo brasos del amor feo del seu atimat clum quan es pense que el seu atimat clum quan espiri el seu cuntracta amb el dibino lin purtarà una prasiosa i aspatarran curona de flós anal seu ninchu. com que achò no passa, salvo que busté sigui un sañó dirigen de questos tan imputáns,un té que cubrí la ceba part de digui-nitat i que sigui el clum qui estigui al seu sarvei i no al in- rabés

jo sói guapu però no tanto


miren ustédes. si, si, ustédes. aqui adomde me vén pueden vién comprovar que soi de guapu com cap altra ansia ano de este mundo que nos enbuelve. pero atamsió que ma bellesa no riside en mi interior, no, no lo crean ustédes ni jarto de bino; mi bellesa es la sinple interpretasión de la sancta madre naturalesa lin va dunà a la meba carona en el mumén que vaic néicha que por si esto no lo sabian era la misma que en la actualitat. usia que han passat sién anyos i no he canbiao, ni per bé ni per malamén: simplament no he canbiat. però en tanto anyo húno coge, se mira en el espejo de el rum de banyo i se diu ana si mateich: ascolti macu, si usté no se dise guapu pues coi, ¿quien se lo dirá? y entóses me doi un banyo de morral pues pa afrontar el restolajornada. i es asin que vai tirán amb els meus ánims per nà per aquets mundos de dios, pues tots els que arraplegu son bén pocs. busté amic lector faci el mateich, tingui utuastima, diguis ana si mismo en el espejito majíco que busté és un Cargable, un mussol de jolinbut, un Robét Re en fot, i tindrà la cumsiensia en pau
.
chercha · cherchar · chericles · cherinol · cherinola · cherlicrés · cherna · cherriado · cherriador · cherriadora · cherriar · cherrido · cherrión
.
aichò que tenan aqui a sobra son reclinasiones raíses deribadas de la palavra cheri, orijinarias de una lengua muerta com el llatí. por siéto, tan muerta como la llèngua del rímchuls o del Mantilla en una roda de premsa. entóses hago una reflesión i me digo, ¿poqué mi edioma no se normalisa? ¿poqué sólo lo charramos cuátra iaius en la plasuleta de comsavól pobla dels afores de can fanga? aqui es bón bulie arribà, no permatem que caigui en riesgo d´estinsión, passem de pares a cills la llengua aquesta tan arralada a sagons quins puestus i quinas adats. achò hu tenim de transmetra a futúdes janerasións no passi com amb l´espanto, que de sé un modu de cumunicar-se va passà a milló bida pel seu desúso. cumfio que nostra susietat se consiénsie, quien les abla vién que se lo gradeserá.

martes, febrero 26, 2008

en el púnto de mida


- no sé si bustés algun cop han tenio la sensasión de encontrarse en el púnto de mida. no? pues jo tanpóco. gràsies. cuamdo me lebamto por la maÑana miro per la finestreta y me doi cuenta pues que el mumdo de ahi fuéra es mucho más grande que lo que pueda ser yo. entóses me pergumto, ¿que impotánsia deve tener un sarbidor pa que algún dia d´aquets tingui la sensasió de trubar-se apumtat com li va passà anal sañó jótefe cá, antic pasident dels astats units amaricans? cap ni húna al custat de les grans uturitats pulítiques. però si pensen bustés que achò és per treura´m vàlua anaquet món que m´emvolta pues lins ting de dí que s´ativoquen, i aquesta no és la meba intamsió. si de cas bustés reflemsionin i pensin que tots tenim el nostru papé dins de quet mundo tan enorme. aichí que mirant-hu des d´un pum de bista més genaral pues és com si cadascún de natrus tingués a sobra del seu cap una petita diana on l´apunten cumstanmén des de no se save donde. està en el púnto de mida no és aconsejable però si nesessàrio cuando se tiene una opinión sobra comsevol assumtu i per tan, el présio a pagar por la dimensión púmblica de un hálto cargo. asin que prafiero el unonimato, està de bén tramquilet, que més bale comerse una satdina gústo que un repóllo a disgústo i que sagons quines guerres no estan fetas per la gent del "pupulachu". aquesta nit he pugut veura un guluriós debat on dos burinots deien les cebes cusetas: un ere del partio del poder, el hótro, del partio lóposisión. pues si el présio pa estar en el ojo del uracán es fé el ridicla de questa manera tan soés i lamantabla... més bale que no li cunegui ningú i faci la ceba.

lunes, febrero 25, 2008

amb de víner.. is, jo mateic i punto, ¿bale?

como vién savrán todos ustédes esta noche en un pavellón de los anjelitos americanos selebrará la galla de los ótscars en su ochentava edisión con muchos nonvres en el tintero pa salir faboritos paluego ser gallardonados con la prasiosa esteaueta forrada en oro de quinsa quelates. pues sepa usté amigo lectór de mi bloch, en dafiniva el mejor que haiga podido de dar la globosfera, que hai una guelga de guillonistas que parese al final que no deslusirá la entrega de prémios pa todas las candytaturas denominadas a tal afecto por el jusgado jolibutiénse. i sepan tanvién que si yo me presemtara de vuén siguro que resiviria mi figureta pues sóc un gran actor i una milló parsona, i fijense si lo soi que me pueden comparar a mi apresiado truñutorres jugando en la prémiet lich.



queda de mui claro que jolinbut está lejos de basalona però asin y todo podré seguir la galla de la ca démia del sine otramente dicho sétimo hàrte, i no sé pedquécullons se diu sétimo hàrte cuando pa mi de hàrte sólo hai húno: el de bibir vién o del von biure que se dise en mi lengua autóctuna. en estas finales que dan por el canal digitalisado pues se prasemtan muchas paniculas y de tots els génarus: de riura, de pulurà, de fisión, de matà, de matà al diractó per dulenta, atsétera. hai mucho gla-mút entre els comvidats, gente de famossa, gent que té molta pasta però a qui jo no ambecho pas pues padqué estic per sobra d´élls. entónses húno se pragumta anasimismo si es justo que nadie me llame am una sinpla trucadeta de taléfunu a la rasidènsia per nà en un abuelo espesial (y amb els gastus pagats) cap al teatro de las hartes sinéfilas y digan desde el pulpíto. el viner..is, JO MATEICH. surtirie a dí cuatra parauletas com que busch és un cilldeputa i poca cosa més, resiberia el aplauso unamúno del púmblico asistemte y alsaria el troféo al sielo de los dibos.
.
hai un pomblema i dels grossus. miren, parese que la mumtanya con las letras de jolinbut se está despedasando por momentos y quieren los mamdamases de miétda pues de retirar esa presiosa reseña que tiene jo diria más de sién anyos coroneando el marabelloso sielo quelifortniáno; y se mire por adómde se mire no tienen dingún darécho pues esas palavras clabadas en esa presiosa ladera son hestória pura de la granpantaya u ocho melimétros. patúms amaricanas,dejen pafabó que hàntes se desplome la mumtanyeta ensima de la siudad de los ánjeles però no me sustraigan esas angrescadoras letras que reálsan y glorifican el berdadero hàrte del aqui presemte. en la bida sepan ustédes que quien no es pera deses pera.
molt de oju, actualisasión pormenorisada al ílo de lo espuésto en el póts sinefilico

.

domingo, febrero 24, 2008

el sañó Porta humi-yó mi urgúllo i mi diguinitat


- hase tienpo, en una bonita siudad a oriyas del medetirràneo y que llevaba por nonbre el de su clum més imputan, sufrió una tirania infudmativa por parte de cuátra gasetilleros a las ordénes de un emperadó enanu i cabesó anumenat sañó Porta. algunos acreditaos pasaban el platito de llanties cada final de mes pa comseguir del clum que dirigia el pequeño dictadó la petita almònia que serviese pa maquiyar un triste suerdo mensual que no les daba pa mucho. el sañósósio estave segrestat a todos los nibeles lo cual no era d´estraÑà dada la manipulasión imfumativa que patia. asin que la guàtdia pedorriana del sésar porta malestruc i sus alludàntes fueron hasiendose cada cop mas fuédtes miemtras el sósi dempeu, el de carré, el de tota la bida, anave fent-sa més petit. esto era como el pés que se mussega la cua; el poder ufegadó d´una diractiva pretensiossa i pre-putén enfunsava a los pocos pariudistes honestos que aún quedaban en aquella siutat tan bunica, a su vés que el secretisma i la upasitat feie que cada cop nès quedán meñs gent amb els cullons i la llibartat sufisients per danumsiá la quantitat de currumpsió susial, ecunòmique, mediàtique i aspuptiva que patiem des que van agafà les riendes de la nostra titusió aquell tirano cabesón. la códte de palmeros se feie cada cop més i més gran mentras el nostru clum s´umplia de furadets per tots els puestus que putsé i tot, ere massa tárde per tapar-los, putsé ja no timdriem temps.,,
.
¿esto hasta cuamdo siria se pregumtaven muchos sósios? quan de temps viem de pagà per fé el búrru are farà uns sinco anyos prusimadamén? afutunadaménte la pasièmsia i la resicnasió son birtuts que la gent de basalona tenim molt endins de nuestros sufríos corasonsitos de tersiopédo.