miércoles, marzo 30, 2011

La lesió - o petites molèsties - d´en Messi

-
Estic fins els collons com a barcelonista. Els socis a pagar, els clubs a pagar, aqui tothom a pagar i mentrestant les mafiosses i corruptes federacions de futbol a xuclar com maleïdes sangoneres, la Uefa, la Fifa i tota la pesca, sectes plenes de paràsits que s´hi dediquen al bon beure i al millor viure, panxacontentes de cuidado amb molta poca vergonya. Es passen el dia atipant-se d´àpats, mentrestant els jugadors són vulgars mercaderies al servei d´aquesta série d´estaments inútils.

-

Indignació pura i dura, impotència, ressignació i abnegació per part d´uns clubs que no tenen uns dirigents amb pebrots per enfrontar-s´hi de ple, com caldria devant d´aquesta situació de desigualtat. Per altra banda uns afeccionats al futbol sense trampes, al futbol de veritat, el futbol de clubs, que patim les conseqüències de tot plegat, de tot aquest autèntic disbarat esportiu de les seleccions nazi-onals que manejan al seu antojo tot aquest puto cotarro. Nosaltres a pagar religiosament i gairebé amb submissió cristiana.

-

És una vergonya indigne i jo ja em temia lo pitjor, em remeteixo al meu breu escrit de farà un parell de dies. No es prenen mesures seriosses contra aquesta farsa de gentada de dirigents dels grans estaments internacionals i així ens llueix el pèl, dictadors de república bananera, Gaddafis de la vida, doncs els clubs més forts no s´uneixen i no lluiten junts dins d´aquesta creuada i així ens va... Hauriem d´agafar i matxacar-los durament començant pel Platani i acabant pel Blatter!

-

Los puretas i los porretas. Els qui es foten les lleis pel broc més gros i viuen de normes de l´ època de Maria Antoinette són una colla de viciats puretes federatius, no fumen porro com els porretes, aquestos pallos fumen puros de marca. No pertanyen al segle en que vivim, son uns dropos, uns xupòpters i uns ganduls. Els executors de les normes com els presidents de tota la serie d´organismes oficials, federacions, eseterá són una colla de puretes i porretes,mamarratxos al servei només de llurs interessos personals. Segur que li donen al lsd o al coca-cola a la intimitat

-

Tota aquesta mandanga dels Platani o dels Blatter és un merder de cal ample, una tifa com un castell i una injusticia de mil dimonis. Fins els nassos. I només ho foten per recaptar pela llarga, i així és molt fàcil la cosa, xoriçant als clubs, únics propietaris dels drets dels jugadors, sense pagar qualsevol ho fa, ja em direu quin mèrit té tot el que foten, eh? La mala sort és que els xupatintes que viuen del cuento ostentan el poder del futbol no els treu ni la guàrdia civil d´allà on són. Jo ja no puc més.

-

En definitiu, tan a nivell nasionà com internasionà tots aquells "senyors" em fan fàstic i ara mateix estic treient foc pels queixals. Bon dia.

sábado, marzo 26, 2011

FINS ELS DAIXONSIS DE TOCAR LES AGULLES DEL MEU RELLOTGE

-
Poseu-vos d´acord els que us reuniu a les convencions per unificar horaris, no volem més despropòsits que no serveixin per res. No vull tantes hores de dia a l´estiu ni tantes hores de foscor a la tardor. Ja no tinc n´idea quan se té d´adelantar o retardar l´hora, estic fet un puto lio. Estalvi energètic? va home va, per favort, per la mort de Déu, i què diueu d´allò d´encendre les llums de casa quan els nens arriben tot just d´escola a fer els deures, eh eh eh? això sí que és gastar!
-
Encara més i més, per exemple les oficines que a l´hivern han de fotre la llum a les vuit del matí perque sino s´hi queden més cecs que un rat prenyat. I és que no tenen llum natural doncs és negre-nit. No tenen res a fer i s´inventen collonades per justificar alts càrrecs amb inversemblants històries. Jo no vull tocar els meus rellotges. És una mesura torracolloni. Fins no fa molt pensava que la convenció de Ginebra era una reunió de borratxos, pues ara resulta que no són borratxos, són encara pitjor. Senyors polítics, damanu, no em toqueu les agulles.
-
No és pot tractar amb tanta obscenitat els bonics rellotges que ens fan la vida més distreta, que voleu que de tan tocar les busques se´ns espatllin? Son 2 dies l´any que ens tornen bojos als soferts usuaris i ja no estic per aquestes coses. Em penso fotre un parell de rellotges, el de la mà esquerra tindrà horari d´estiu i el de la mà dreta tindrà horari d´hivern i llestos. Tocar una cosa tan encissadora, natural i delicada com la llum del dia o la nit. Som uns carallots!
-
...Els grans invents de les ments privilegiades no compensen això de tenir de tocar els meus bonics rellotges. No vull jugar al antojo dels que fan això amb mesures artificials pues no és bo ni per a mí ni per a la resta dels animals...

domingo, marzo 20, 2011

variopintas tretas desde una caverna bananera


LA DEFENSA DEL PRESIDENTE POR EL MOMENTO SE ME ANTOJA INSUFICIENTE. Hasta la fecha no veo una defensa plausible por parte del club en el sucio y asqueroso tema "garganta profunda" perpetrado desde la mísera y cobarde oscuridad de Real Madrid y cadena COPE. Un servidor tenia la ferviente esperanza que nuestros actuales mandamases hicieran más de lo que están haciendo, sin tapujos, sin medias tintas, poniendo toda la carne en el asador (madrileño), pero veo cosas muy raras. "Que sí, pero no", pero ojo, después de hablar Pep en la sala de prensa parece que sí... pero parece que no; y vuelta a empezar... ummm no sé no sé; a ver cuando echamos el resto definitivamente en el asunto de las graves acusaciones señor Rosell.
-
Es una puta vergüenza que los de la meseta se vayan de rositas después de la intoxicación más baja que se ha producido jamás en el fútbol español, así pues, este acto no puede quedar impune de ninguna manera. Que lleguen a insultar a mi club o a mi pais ya poco me puede importar pues estoy acostumbrado a ello, es decir, me importa una soberana mierda. Lo que no me importa en absoluto es que calumnien contra jugadores o médicos del club, contra ese equipo al que amamos tanto. Un servidor jamás les reirá las gracietas.
-
NO ME VALE EL DECIR ESTA BOCA ES MÍA, ni me vale aquello de "llegaremos hasta el final" si nos quedamos a mitad del recorrido. Aquí los únicos que se chutan son esa gente que ha mentido alevosa y premeditadamente, escupiendo mierda y bilis en estúpidas y ridículas tertulias de taberna barata, en sus variopintos chascarrillos de verbenera cháchara anticatalana. Esos personajillos de tres al cuarto que se mueven en lodazales como comités o federaciones saben mejor lo que se cuece y como presionar adecuadamente, como meter el dedo en la llaga para hacernos el mayor daño posible. De hecho lo hacen a diario. Como socio del FC Barcelona estoy asqueado de esta vaga defensa del club y exijo que se tomen cartas en el asunto inmediatamente, pero no con palabras sino con hechos. Esa gente al servicio del hombre del casco me produce vómitos y urticaria, sus provocaciones son más cansinas que un programa de tele 5. Pero esto es lo que hay, y mientras los que nos dirigen sigan poniendo una mejilla detrás de la otra no tenemos nada que hacer. Luego para completar el triste patio algún que otro periodista de "casa nostra" va y viene con dobles papeles, más falsos que una moneda de euro con la cara de popeye. Así de jodida está la cosa.

YO NO ME FIO. NO HAY COSA QUE MÁS ME REPUGNE que todos aquellos que dicen que "hay que correr un tupido velo y olvidar". ¿Olvidar de qué? y unos cojones. Nos pueden embaucar una vez más con sus amistades peligrosas ciertos de sus homólogos mesetarios, sí, ese gremio que se ama entre sí aunque los de allá vomiten en abundancia contra los de aquí. El corporativismo nos mata, incluso me produce miedo, pues es una enfermedad contagiosa que da repelús. Mi único objetivo es que mi equipo gane y si no es mucho pedir, que no se nos enmierde desde fuera. Espabile señor presidente. Gracias.

sábado, marzo 19, 2011

Mi partido


-
Indiscutiblemente el encuentro del dia de hoy contra el Getafe del instigador del Valderrama es incómodo, y sin embargo ahí está, situado con mala leche entre las piernas como un par de bolsas calientes. Es un partido trampas que debemos superar sí o sí, porque como bien dijo nuestro míster, si ganamos es lo normal para seguir luchando por la liga, pero si empatamos o perdemos, entonces ponemos en peligro el campeonato y de paso a mí me matan de un serio disgusto. Es una liga que merecemos con creces y que aquellos indeseables de la capital no la conseguirán por más que se lo propongan. Por lo tanto se me antoja un once titular de lo más típico considerando las bajas que tenemos. Valdés, Piqué, Adriano, Busquets, Messi, Villa, Mascherano, Xavi, Iniesta.

viernes, marzo 04, 2011

Vade Retro, EspaÑa profunda!

He arribat a la sana conclusió que el malparit cabronàs del excel.lentíssim Sr. Don Fransisquito Camps por la gracia de Dios -y de media España- no és pas un personatge real, vamos d´aquells de carne y hueso. Jo tinc la teoria que es tracta d´un bonic repetidor castellano-valensiano amb potes, una mena d´al.leació barata mig marsiano mig androide amb un parell d´antenes de bobot i una parabòl.lica gegant per cul; és polític de professió i anticatalà de vocació, és un puto storm -tropper censorer, l´autèntic Godzilla d´una part de la seva població. El president del govern valencià és un velociraptor fatxa i és un pallo molt lleig amb ullals de carnívor. A mi aquest tio me fa molta póo, ja me´l imagino amb una inmobiliària por montera així com de peineta con su relusiente americana a modo de brillante traje de lúses. Jo enviaria el senyal penjant un satèl.lit a sobre de Xàtiva i vinga collons, amunt, que il.luminès bén amunt el sielo oscuresido del repetidor desenchufado. I de pas que il.luminès a uns quants desendollats que encara sembla ser que no s´han adonat que la llibertat de comunicació existeix per molt que els foti la santa punyeta i que a més a més és igual per a tots. De fet, si no fos així des de fa molt de temps al nostre petit pais encara no rebriem pas el senyal de Intereconomía, del Punto Pelota ni del seu espatarrant alhora que perillós torito bravo. Total, "el milagro de los Pérez" és el que desgraciàdament hem de suportar en aquest coi de pais de pandereta. Si nosaltres traguem i traguem amb emisores com la de Intereconomia y sucedáneos, ¿per quins setzous la llibertat de comunicacio -i d´expressió- no és pas recíproca... i tallen míssera i covardment el senyal de tv3 fora de les nostres fronteres?