Venc la meva cadireta per 3 euros

-

L´ecomomía actual està malament, molt malament, massa i tot diría jo; allaborans serà qüestió de reinventar-se a sí mateix tal com foten els amics suecos -o que es fan el sueco- del Ikea. Mirin jo sincerament penso en aquells casos terminals que solen esdevenir als nostres temps com per exemple els de les fires del camping o del caravanning, fires que d´altra banda tenen molt de futuro dins de nostra sosietat. Ojo, i més amb l´enorme quantitat de putecas que demanen als bancs, pobrets ells, i els pisos que es van quedant pel camí. Pues ja saben com solen acabar aquestes coses. Molt malament, oi i tan. Estem dins d´una ecomomía de mercat molt escadusera

-

Si és que estem dins d´una societat on hi ha una "terrible igualtat d´oportunitats" per a tothom. Ep i esperin, no he acabat pas amb el meu pormenorisat anàlisi financer de la situació, i sense cap mena de coña marinera, que no se m´enterin els senyors de les oficines d´empleo o millor dit els que manen. I a ells tan se´ls dóna. Si no acabem al costat d´una riera pues ho farem a sota un pont i pum. Al final de tot, els monsters de la classe política actual estan més dessacreditats que un terrier en un concurs de pastores alemanes. Què importa que hi hagi més atur? Pues res, ens anem acostumant i anem agafant pràctica a "the new situation of limited outputs of productivity i no passa res i mai millor dit, collons. Después vindran amb els monsters universitaris i resta de post-gramos. Total, per què coi serveix tot això avui dia, amb tan monster sota el braç per no res

-

Ens demanaran el títol universitari o un doctorat per asar castanyes a la cantonada del nostre carrer. Au aneu a fer guirigots amics governants de la "classe" política...amb tanta tontada sosial. Pues menos mal que apareixen noticies tan emotives com aquella que diu que "les nostres vaques s´estimen el so de l´acordió". Son noticies que ens alegren la bida i no vegin com, tots aquestos dies tan tebis i moixos, plens d´espesa grissor a Guay Street, d´una crisi hurrurossa, terrible, feta a l´oli, i plena d´autèntics desbarajustes econòmicos varios. Una ecomomía amb uns moviments de mercat bastant sospitossos i diversos escenaris que fan tremolar la meva encissadora cadireta de rodes; no hi ha dret, humildes ansianos uníos juntos por y para el pueblo!

-

Y esto es lo que ay, y si no lo asepta, pues se toma dos tazas de sianuro blanco i llestos. En cabat, igual em compro un parell de bonys de la Generalitat; sembla ser pel que jo he sentit que els treuràn amb una meravellossa emissió del 4'75% d´interès manual. Jo els compro, això sí, arribaria como muy mucho als 10 euros i no pas més, la meva buchaca no arriba pas. Ara, prefereixo els bonys de 'la Gene' que al seu president i resta de consellers, me fan com una mica de nossa tots plegats. I si no, ens anem a celebrar-ho a la beneïda exposició-fira mostral que van montar per la Castellana el passat dimarts amb el "banderita tú eres coja, tú eres gualda". Abans que em toquin per favort, que me metan mano, tal com fan els amics de timofònica i les buniques tarifes planes a justificar a final de mes... per posar-ne un exemple. Mirin, a canvi d´uns quants missatgets de tiesto justificaria tot lo que pago al inmoviestar aquell, ni que sigui dient cuatre cabòries malcomptades. Collons que per tot lo altre ya tenemos a la dichosa y gloriosa ecomomía!

La cigarreta electrònica

-

Collons. Jo pensava que de fàbules de nens la de "la cigarreta i la formiga" estava ja passada de moda. Pues res, a vueltas amb el puto cigarrillo. I aquesta vegada sembla que va en sério. Ai Déu meu senyor, quina santa alegria, avui dia tot ho foten electrònic, des dels llibres, passant pels porros, els tutús elèctrics de bateria recarregable i fins i tot les sabatilles del Barsalona. Mirin, estic fins els sacrosantos pebrots amb tanta preocupació per part de les autoritats corresponents per la salut del pueblo raso. M´explico. Ara resultarà que el fumet d´aquell únic i meravellós pitillo tradicional que acaben de treure´s del barret serà de més calité que el tret per aquest nou endoll 'elucubrado' per empreses de dubtós interès general; això és el que em diu la meva santa muller y hasta aquí puedo leer.
-

Ella no s´ho creu pas. I escoltin, amb capseta deluxe i bén presentat, suposo que per no fer tan de mal a la vista com el paquet de malporro d´importació. Per això millor la Marijuana encara que foti pudor a estadi cremat. Penso que amb el temps li agafarem carinyo i del bo, agafarem el coi de cigarrillo i amb gran emoció ens l´endollarem pel forat del cul; quan vinguin els gassos que treu el puro en qüestió, el recarregarem com convè, amb el carregador que tenim al cotxe. El millor és que no ens embrutarà ni ens deixarà els seients ple de sanissos, tot bén net i polit, sense impuresses de cap mena. Después agafarem el pitillo i ens posarem a fumar pels descosíos como autènticos animales insasiables aquest fumet snob de new generation, de tan bona calada segons els experts 'habidos y por haber...'

-

Un fum autèntic, un amic de tota la bida, un fum que segons diuen els entessos mai farà malbé els nostres pulmons, impusibla. Como posesos fotrem una caladeta rere un altre i ens menjarem amb patates aquest gloriós invent. Pues que el fotin pel broc més gros possible i els no-tòxics que treu el bitxo l´empalmin per la santa pipeta dels inventors del cutre-artefacte. El pitillo sempre amb moderació, tan el de dalt com el de a sota. Sigui natural o artificial. Sempre amb moderació. Bah, tot és mentida pudrida, jo no crec ni en sistemes ni en res de res, un putu desconfiat de la vida i del sistema que estic fet. Malaje, me cago en Dios, que passarà amb la Sarita Montiel y "el hombre que ella espera.." si ja no pot fumar! En un futur no gaire llunyà preveo que les capses de cigarrillos les comprarem al toys´r´us; vamos, sens dubte el sr. Casaus no estaria gens d´acord, segur.

-

El oxímetro serveix per analitzar la quantitat de monósido de cabrónio que expiren i expulsen pels morros els guarrus dels fumadors, yo me libro pues no soi ni guarro ni fumador, ansiano y bien sanico y orgulloso que estoi; el tema del tabaco artifisioso i el pendón rotulino d´en Villa em porten de corcoll, més que amargat. Com lo natural no hi ha res, ni sianuros ni quitranes ni altres tants productes secundaris, i que més dona si tots anirem a parar al mateix bonic puestu. La bida és como "una boquilla y los trogloditas", chupar, bufar y hacer ampollas. Són una colla de pòtols amb tantos inventos-cabòria alhora de fotre´ns enmig de tanta novetat tecno-ilògica. Quan la cabra és més cabrona que mai, venen cuatre llestos amb endolls, y usted dará rienda suelta a su imaginasión pensando que se está metiendo en sus santos-morros una faria sin filtro entre pecho y espalda!

-

Vostès creuen en tota aquesta parafernàlia rimbombantecnológica? Jo no, sóc escèptic de la vida, és mentida pudrida, la molt honorable monja de les farmacèutiques té molta raó i tampoc crec en artilugios extraños de sospechoso calado social. En aquest món de Déu no sóc fumador, tot i així prefereixo el ferom d´un malporro rubio i mig pudrit que qualsevol mena de fumera feta a les fines herbes per una indústria que vetlla per la salut i la diet(ética). Au, va, aneu a pastar fang i els cuartos del poble sa, prò no pas amb intolerables invents per fer pasta i seguint enganyant; el poble nesecita que li fotin marxa al cuerpo, el poble vol ofegar-se encara més, però això sí, també vol conèixer les males herbes que s´empassa. Ja diu el tan nostrat refranero que 'más vale malo conosido que bueno por conoser'.

Avui és el gloriós dia de la mare de Déu de "La Hispanidaz"

-

Jo no vull ser pessimista ni por antojo però en aquest coi de pais on vivim, semblem els del encissasdor i amè 'joc de l´oca' i anem tirant com qui no vol la cosa 'de puente a puente y tiro porque me lleva la pendiente", ay no, perdó, la corriente volia de dir; oh si, resulta que en cabat prendrem mal amb tanto puente i al final ens fotrem un castañasso del tros de puente de padre y muy señor mío. Benvinguts al nou esport que gairebé practica tothom: 'el puenting'. Ara, el que jo tinc por és que de tan practicar-ho es trenqui la corda que ens sostè i ens atonyinem de mala manera contra el suelo. Aquí por estas tierras del sur de Europa más que puentes construimos auténticos acueductos; cullons, a este paso 'el batacaso' que nos demos puede ser de ca l´ample i las consecuensias imprevisibles. Menos mal que por el lejano horisonte se vislumbra la siempre gloriosa castaÑada que este año digo yo, será de 'las guapas', sinanimus ofendi. A mi que m´esperin per Castellterçol, i pum.

-

Per cert, celebrem-ho com cal, amics i amigues, avui és la sempre meravellossa diada de la mare de Déu de la Hispanitat. Pues ara m´entero, la veritat. Què rebé, allabors farem desfilades com cal, d´aquestes a l´engròs, amb tanquetes, cabres i cabrons. Tots surtirem per allà la capital del estado i fotrem al carrer als altos mandos todo engalanados de cabeza a los pies, i ojo, sembla ser que treuran a passejar les seves preciosses cabretes legionàries; també treuràn aquelles joguines d´acer inolvidable i ferro colat tal com fan els mítics 'ironman'. Estoy del todo emosionado por presensiar el fantasbuloso espectacúlo del dia de mañana en Madrit. Pues una mica d´enveja si que tinc, que coi volen que els hi digui: a mi m´agradaria que l´excèrcit em treiès a passejar en taka-taka pels carrers de la ciutat. Jo també voldria ser un 'ironman' en puesto del pobre ansiano atrotinat de la vida que estic fet, sense esma per res, ni tan sols per esternudar a can Barça. Snif.

-

Are, entre vostès i jo, no em toquin ni al Barsalona ni a Catalunya que ens les tindrem, poca broma amb segons quins temes, que jo faig lo que fotria la Pessebre Esteban per sa mare. Però sincerament, el que més m´agrada de la desfilada militar que tindrem avui, tan per part del ejérsito de la legión com per part de ses majestats (y resto de compañía nasional, en cabat allò sembla un teatre més que un desfile), és la pobrissona cabreta tan inocentota ella, allà enmig de tan fatxenda. A vera, jo voldria saber quants anys té el coi de cabra aquesta, que algú m´ho digui sense cap complexe, coneixent de totes totes el profund arrelament que té una festa tan i tan nostrada. En fi, gràcies a Déu que tinc el Mazicinho aquest i el parell de trosos de jugadorasos que té com a fills, quin cabrit!

un interesant triomf del B devant del Tenerifa per 3-1

Dins d´un ambient de putu fred i d´una ventada bastant ascarossa, en tot cas, un gran partit del Barça B que compta per triomfs tots els partits disputats a casa; tenim una meravella de pedrera cosa que per cert no poden dir altres clubs pudrits... que van de blanc i que 'hay por el centro de la península ibérica'; un cop més voldria felicitar la bona tasca del Lucho21, qui sap si algún dia pot perfilar-se com a futur substitut d´en Gordiola al primer equip del fumbol club basalona. En otro orden de cosas, hi vull destacar una bona primera part però encara una millor segona part, jugant amb verticalitat i rapidessa, això sí, feta des de l´ordre d´un mig del camp gloriós. Els charros no ens van crear masses ocasions de perill dichoseadepaso. Va haver un moment d´una mica de descontrol i poca cosa més... En definitiu, tres pumtets al serró i ja en sumem quinze dels quals dotze han estat a casa. El joc considero que és vibrant i fins i tot jo diria que en aquest mes hem guanyat plegats una mica d´ofici cosa que també va bé. Ja no estem tan esbojarrats quan hem de despejar alguna bola des de la nostra pròpia àrea i no en tenim tants dubtes en aquest aspecte. Els desbarajustes que vaig veure al principi s´han arreglat bastant, tot i que ojo, no jugàven alguns dels pressumptes titulars. I bueno, aqui està el meu contrast senyor director.

Molt bon dia tingui, ja sabeu que sempre us segueixo i amdaban amb el purugrama!

Mi verdat, por cheri 'el casanovas'

Ayer no se ganó el partido, bien es sierto, pero queda todavía un largo trecho por recorrer. La guerra contra el reial pudrit de merda todo justo acaba de empezar y quedan como poco unos ocho meses de competición. A estas alturas de temporada perder cinco puntos en casa pues lo que se dice joder, jode de lo lindo, pero así y todo no desesperemos más de lo nesesario porqué hay que confiar en este glorioso equipo que tenemos y en especial, en la figura de su entrenador. Quien quiera seguirnos en nuestra cruzada anti-mandrilista que nos siga, el que no, pues que se marche a concha espina. Y me quedo tan pancho. Sí, ya sé que el año pasado perdimos dos punticos en casa durante todo el ejersisio liguero, pero las comparaciones con la situación actual pueden resultar bastante odiosas, sensillamente porque ‘el ayer fue el ayer y el hoy es hoy’. Asín que yo me propongo echar una mirada hacia el futuro más rabioso y olvidar el presente ejemplificado en un partido que no se supo ganar y que nos sumió en una profunda enpoténcia. Y es que para ganar pasa como en la bida, hay que saberla meter, pero si yo les digo a uds. que esto es pasajero y que es coliflor de un dia pues no les engaño. Es más, el barcelonisme té d´estar unit ara més que mai y no debe haber lugar a las dudas ante los asquerosos vientos de sosobra mesetarios; todos esos malditos y profundos vientos erosionadores que lo único que pretenden es desestabilisar-nos de cap a peus… aunque mucho ojo, luego no lo consigan para su mayor desgrasia y triste decrepitud cristiana. Y pum.

les buniques tardes de tardor amb els Tardà i la Gagà

-Pobret de mi, jo que pensava que els Tardà (el Jordi i el Joan) eren germans de sang. Pues resulta que no. I per acabar-ho d'adobar tenen aficions molt diferents: l'un, es dedica a la política del sempre complex i treballador "congreso de los diputados", l'altre, es dedica a aconsellar encissadora musiqueta per la ràdio amb un pregó muy alegre y ameno. A mi m'encanten tots dos, paraula d'Stone! El pallo de secundària perqué és d'aquells que va de front i diu el que pensa allà on sigui i a qui sigui. Perdoneu, però algú ho havia de dir. El célebre discjoquei de la ràdio nacional perqué és també tot un bonachón de mena i un enorme seleccionador musical, ojo, a part de bon coleccionista de discos i resta de clàssics a l'engrós a les fires gironines. Ara, si volen que els digui, em foto la picha un Leo quan parlen de 'política y compromiso para con el pueblo', mirin, que volen que els hi digui, se'm fa de nit. Jo és que sóc massa curtet de gambes i no entenc pas gaire de política. Jo entenc de música, de pintura, del Barsalona, de gastronomía i poca cosa més. De la resta, ni me parlin. Així i tot, a Déu gràcies nostresenyor puc disfrutar dels mítics Tardà tot just ara quan comencen les meravellosses tardes de tardor. Quina parelleta ai Déu meu senyor. És la meva gran "Pagaula de Stóng": perdoneu, però algú ho havia de dir, y pung!
-

El Món de la política és massa sacrificat, demà penso fer vaga de barcelonisme en pilota picada. A mí, quan camino tot xinoxano pel meu carrer, tothom em saluda amb reverència i molt raspecta, es veu que estic fet tot un ídol de masses, em coneixen més que a la lady Gagà aquella. Es veu que la dona de la qual els parlo té un "codony de gentes" bastant evident. Domina l´escena com cap altre en el seu puesto, és un senyor molt destacable fotent la seva feina. Jo penso que la dona transformada promet molt devant la seva més que fidel audiència tot i que ojo, de vegades se li fa un nus al llavi de tan remoure´s per l´escenari. I no parlo pas de la seva boca. Si els dic que té un estil una mica matusser de mena pues no passa res per dir-ho; així que tot està lligat i bén lligat per part dels seus milions de seguidors a tot el món. La cosa esdevé senzilla, és qüestió de creure-s´ho; tot i així, l´home segueix al peu del canó, así sea siguiendo sus reglas tan espesiales.

-

Ell/Ella, es veu que es pensa que les coses són com són i pum, que per aconseguir la fama potser tot s´hi val, inclús això de fotre´s hormones a la sang "per un tubu" i canviar-se de sexe, fotent peregrinatges al seu metge transformista sense cap tipo d´esma, complejo o reparo. Vamos, tot això val la pena, què collons, ans al contrari, amb una dèria i una il.lusió de bon manyar, fent-li els ulls -plens de gloriossos clembuterols- com unes buniques i ansisadoras pampa-llugues. Tot l´espectacle s´arrodoneix amb els del voltant admirant tota aquesta insuperable obra de la mare natura. Jo també sóc un abnegat admirador del seu estil tan particular i no pas per tot el que acabo d´escriure en el meu preciós bloch. Ara, jo també penso que tampoc és moment de fer-se l´orni amb aquest tema, devant de situacions que ni els 'transformers'. De vegades penso que a la dona només li faltava una mica d´espurna al seu motor de arranque per embraonar encara més al personal, per tal d´esperonar les seves pròpies emocions intelictives i encomanar-les a la resta de la gent. Jo estic bén content i feliç que un/una personatge d´aquesta espècie tan protegida per la Unesco, sigui protagonista de la meva petitona i humil historieta tan particular.