- Pues sí señós. En Fiorentino era un home cabal, com cal. El famós constructor d´origen mesetari i ansisadoras ulleres d´intelectual del totxo, volia lu millor pels seus i pensava que ho tenia tot gairebé controlat, començant pels comités, i acabant per alguns àrbits de la piel de sorro; i ja no diguem res si parlem de la burrunete mediàtica aquella, marededéusenyor, entre teles, ràdios i resta de premsa escrita ja no donem a l´abast amb tota la parafernàlia montada por "los hacedores de la pàtria", i resto de paripés "desplegados para la gran ocasión". El parell d´espatarrants lleons de la sinyora sibelles (no conduscas), estaven a l´aguaït per tal de fotre´ns enlaire la festa que un reduït grupet de bàrbars allunyats a la cantonada nordest del "territorio nasionà", teniem preparada en cas que la història acabès de bona manera. I no senyors, no se´n van pas ensortir de les seves pròpies missèries i la orquestina sentralista va haver de païr el triomf d´un club, d´una gent, d´una filosofia (ni millor ni pitjor, simplement diferent), i en especial, amb una forma de vida que estava dominada per la confiança en el present i la ferma il.lusió en el futur. I mentrestant, ells seguien sofrint de lo lindo, mirant amb ulls envejossos "todo lo que se cocía" dins les entranyes d´un estadi, propietat d´un clum que donava nom a tota una siutat, això sí, malgrat els "pericos". Que consti. L´objectiu no seria pas complert fins que jugat l´últim partit de lliga fòssim els campions, els autèntics amos i senyors de la competició domèstica. S´havia de jugar i no podiem pas refiar-nos dels cèntims de la capital, que quan cal, surten a dojo des de molts despatxos cap a totes les possibles direccions, de nord a sud, d´est a oest; oiga, escúcheme, hombre de buenos modales donde los haya, molt assenyat i molt educat per damunt de tot, ¡faltaria más!... pues no fotem, amic meu, molt honorable i blanco presidente, si de caso le dise a la senyora Pitina que no celebri massa l´arribada al seu llot mallorquí d´aquell traïdor putugués, ¿verdat que sí Don Floren Team? pues això, faci´m cas, i serà més feliç en aquest any del tigre. En tot cas, preguntin pel senyor Péres, el "Pasta" Fiore...
-
El pobre home, anava xino xano, desconsolat, entre reunió i reunió en el 'típical' asador de la capital del reino, s´agafava de manera ferma i segura "a lo que aquella gente denomina como un clavo ardiendo", però passa que el pobre ignorava que aquest cop ni el mateix ferro calent i la seva formossa cofradía podria salva al seu equip de quedar més en blanc que el mateix càsper: "Per l´amor de Déu, valga´m nostro senyor, com em pot passar això" anava rumiant el senyor president mentre s´empassava uns xurros bén calentonets. I un senyor que era a la taula del costat li va contestar: "miri senyor Don, esto es lo que ay, no hay Don sin Din pero te ha jodido todo un Drim Tim". I l´home se´l va mirar tot esparverat, amb aquella cara de majestuossitat i superioritat mal entessos. No entenia res del que passava, tota aquella situació se li va escapar de les urpes, el campionat ja no estava sota control, el millor acabaria guanyant. La seva impotència era tal, que va trencar pel mig un bunic llàpis amb el logotipo de acs, algú havia de pagar aquella inoportuna afrenta a la seva alta distinció pròpia d´un perdonavides que com a ser magnànim i superior, molt feliç se les veia. En cabat, la cosa no venia pas d´un pam de nassos, tot era qüestió de rematar la feina el proper dia de dissabte 22 de maig, a casa seva. Passa que un duende maligno reencarnado en la figura de un chufletero de origen portugués, cumplió lo que mandaban las sagradas escrituras de concha espina y jodió a los nuestros en la siempre contaminada siudat de Milano, bajo la atenta mirada del futuro sucesor en el banquillo de "la casablanca". Su nombre era Olegario, su apellido, Benquerença. No duden ni por un instante, que este sujeto se prevee en un futuro no muy lejano, como digno y distinguido sucesor de un tal Mejía Sancho d´Àvila, a la sazón, próxima víctima del florentinismo 'ilustrado'... al tiempo. Aquí, uno que estará esperando con una flauta, un violín, un trombón y un contrabajo.
-
El pobre home, anava xino xano, desconsolat, entre reunió i reunió en el 'típical' asador de la capital del reino, s´agafava de manera ferma i segura "a lo que aquella gente denomina como un clavo ardiendo", però passa que el pobre ignorava que aquest cop ni el mateix ferro calent i la seva formossa cofradía podria salva al seu equip de quedar més en blanc que el mateix càsper: "Per l´amor de Déu, valga´m nostro senyor, com em pot passar això" anava rumiant el senyor president mentre s´empassava uns xurros bén calentonets. I un senyor que era a la taula del costat li va contestar: "miri senyor Don, esto es lo que ay, no hay Don sin Din pero te ha jodido todo un Drim Tim". I l´home se´l va mirar tot esparverat, amb aquella cara de majestuossitat i superioritat mal entessos. No entenia res del que passava, tota aquella situació se li va escapar de les urpes, el campionat ja no estava sota control, el millor acabaria guanyant. La seva impotència era tal, que va trencar pel mig un bunic llàpis amb el logotipo de acs, algú havia de pagar aquella inoportuna afrenta a la seva alta distinció pròpia d´un perdonavides que com a ser magnànim i superior, molt feliç se les veia. En cabat, la cosa no venia pas d´un pam de nassos, tot era qüestió de rematar la feina el proper dia de dissabte 22 de maig, a casa seva. Passa que un duende maligno reencarnado en la figura de un chufletero de origen portugués, cumplió lo que mandaban las sagradas escrituras de concha espina y jodió a los nuestros en la siempre contaminada siudat de Milano, bajo la atenta mirada del futuro sucesor en el banquillo de "la casablanca". Su nombre era Olegario, su apellido, Benquerença. No duden ni por un instante, que este sujeto se prevee en un futuro no muy lejano, como digno y distinguido sucesor de un tal Mejía Sancho d´Àvila, a la sazón, próxima víctima del florentinismo 'ilustrado'... al tiempo. Aquí, uno que estará esperando con una flauta, un violín, un trombón y un contrabajo.
