-Yo por si de caso ya tengo preparada mi cabesita de caballo para el señor colegiado del envite de turno. Por mi no quedará. Pero quin puto chorreo d´aigua que estic rebent, qué fresquita está, marededéusenyor, està bona bona. L´estadi de la madriguera submarina semblará una polla a pressió amb perdó de l´expressió. I és que ja estic fins els nassos de tanto aspersor a mi rededor! Els nostres jugadós hauràn de donar l´autèntic 'do de pit' demà dissabte a les 22 hores, i jo hi seré nerviós, molt nerviós, és més, hores d´ara, no sé on m´amagaré en el transcurso del encuentro en tierras castellonenses. Potser faré com el sr. Solves, i agafaré via cap als serveis, o potser agafi el tutút i me´n vagi a donar fer una passejada, allò que es diu 'fer un ussaín bolt' pels carrers de la meva bunica població adrianenca. Inclús penso que me menjaré les ungles de l´atac de fer-hi-dura i espasmos colaterales que poden esdevenir com a conseqüència d´algún possible resultat negatiu, que dichoseadepaso, no succeïrà gràcies a l´ajut divino del mestre Kans Gamper
-
Entónses, y como quien no quiere la cosa, tan sólo falta un messi medio pa las elecciones a la presidensia ¿y quieren que les diga una cosa? pues que hores d´ara m´impótten un putu bledo. Bé, a lo que iba. Yo también acabé chorreando por los cuatro costados, como un vulgar pendejo despechado, asin, todo hedoroso, pringado, empapado, súsio, axiloso, blanco, amb cara marranu, (o sigui cara de merengue) i li vaig dir al noi de la linterna, "mira´m a la cara i escolta´m un mumén si tens pebrots": que sàpigues que estic fins els cullons dels putus antibasalunistes de tres al cuarto, son merda pudiente que desde la presiosa meseta, dia sí, dia també, ens omplen de porqueria pels descosíos amb les seves pudrides i maleïdes cabòries ansestrals d´odi sentralista i anti-català. I jo sóc així i així moriré gràcies a Déu nustrusenyor; sapigueu que jo no canviaré mai mai mai de la vida, aqui teniu un lluitador, un guerrero, aixi com una mena de Vifredo el Belloso pero del segle XXI, sóc un Depertaferro a l´engròs, tot un almogàver de darrera generació, de los últimos que quedan, de los auténticos de Filipinas. Jo sóc la viva reencarnació de la mòmia de Isis
-
Bueno, pues que demà, el tenim de guanyar (el patit contra los isleños de las islas afortunadas), de totes totes, per lo sivíl o per lo cremoso, aixà, amb cuntundènsia i mano dura, no val a badar, s´ha acabat el brócoli, menjar-los, matxacar-los, mirin, jo ja me conformo amb els tres puntets al serró blau i grana, jo amb això ja en tinc prou i suficient; ja no damanu ni chorreos ni titikakas, amb un cañardu desde fora l´àrea ja sóc feliç, això ja es sufisiente, amb un chupinasso i els tres puntets ja en tinc prou; jo demà vull a guanyar sobre el terreny de joc, no com fan els mafiossos aquells de madrit, tota aquella colla de gàngsters, de delinqüents, d´atracadors, de churissus, d´arreplegats, de maniatos, de robaperas inmundos. Jo vull vèncer sense cap dubte, sense pietat ni conmiseració, amb valentia i determinasió, amb tota la confiança del món i amb una bunica i formossa gutifarra dirigida cap a la capital del reino, això sí, quan arribi el seu mumén, mai abans
-
Entónses, y como quien no quiere la cosa, tan sólo falta un messi medio pa las elecciones a la presidensia ¿y quieren que les diga una cosa? pues que hores d´ara m´impótten un putu bledo. Bé, a lo que iba. Yo también acabé chorreando por los cuatro costados, como un vulgar pendejo despechado, asin, todo hedoroso, pringado, empapado, súsio, axiloso, blanco, amb cara marranu, (o sigui cara de merengue) i li vaig dir al noi de la linterna, "mira´m a la cara i escolta´m un mumén si tens pebrots": que sàpigues que estic fins els cullons dels putus antibasalunistes de tres al cuarto, son merda pudiente que desde la presiosa meseta, dia sí, dia també, ens omplen de porqueria pels descosíos amb les seves pudrides i maleïdes cabòries ansestrals d´odi sentralista i anti-català. I jo sóc així i així moriré gràcies a Déu nustrusenyor; sapigueu que jo no canviaré mai mai mai de la vida, aqui teniu un lluitador, un guerrero, aixi com una mena de Vifredo el Belloso pero del segle XXI, sóc un Depertaferro a l´engròs, tot un almogàver de darrera generació, de los últimos que quedan, de los auténticos de Filipinas. Jo sóc la viva reencarnació de la mòmia de Isis
-
Bueno, pues que demà, el tenim de guanyar (el patit contra los isleños de las islas afortunadas), de totes totes, per lo sivíl o per lo cremoso, aixà, amb cuntundènsia i mano dura, no val a badar, s´ha acabat el brócoli, menjar-los, matxacar-los, mirin, jo ja me conformo amb els tres puntets al serró blau i grana, jo amb això ja en tinc prou i suficient; ja no damanu ni chorreos ni titikakas, amb un cañardu desde fora l´àrea ja sóc feliç, això ja es sufisiente, amb un chupinasso i els tres puntets ja en tinc prou; jo demà vull a guanyar sobre el terreny de joc, no com fan els mafiossos aquells de madrit, tota aquella colla de gàngsters, de delinqüents, d´atracadors, de churissus, d´arreplegats, de maniatos, de robaperas inmundos. Jo vull vèncer sense cap dubte, sense pietat ni conmiseració, amb valentia i determinasió, amb tota la confiança del món i amb una bunica i formossa gutifarra dirigida cap a la capital del reino, això sí, quan arribi el seu mumén, mai abans
