-La lujuria de un so cerdote. Valga´m Déu senyor. Els llegeixo amb molta cura: "un sr. cura ofresió sus servisios sexuales a través de la red". Mirin, un servidor, que està bastant desacomplexat d´aquesta terrible vida nostra que tan hem de sofrir, troba el colmo dels disbarats, de la repugnànsia i de la indesènsia més reprobable, que sujetos tales como el endeviduo en cuestión, se dedique a tales menesteres a través de algo tan inosente como el internete, red asosial donde las haya. Obispos y párrocos al poder. Cardenales y hasta quien sabe si la mano derecha de Dios en la Tierra. Pues resulta que el guarro éste debe perteneser a la orden socerdotal, jo suposo que es tracta de tot un senyor socerdote ahí donde lo vén. Y ensima tiene el escaso pudor o decoro de desnudarse en púmblico y reflejarlo en una foto de una askerosidat sin límites, així més o menos com la puta sa mare el va portar al món. Angelet, pobret meu. Mare que el va matricular, és va quedar bén descansadeta la molt fotuda. Juro per la meva santa audiènsia que si jo fos jutge el condemnava a tallar-li la titola, per danys i prejudicis, por poca vergúensa i per soez. A més, què carai, ni que fuera el Brat Pig aquel del cine. Si ya de socerdotes o de mossèns son asín, yo no me quiero de imaginar cómo coño serán cuando lleguen a avispo, a carda-anal o incluso si mucho me apuran, a Sant Pare del Vaticà. Ya disen que los gloriosos caminos del señor son inescrotables. Este tio hizo en su dia oposisiones a garrulo pervertío y en su perturbasión sacó matricula de honor cum laude; és un tarat molt poc trempat.
.
A este tipejo tan podrido (con perdón a dios-padre todopoderoso...), más que fumata blanca habria que practicarle una buena fumata morada, dels cardenales que jo li fotria al seu pellejo a cops de sabatot. Collons quin tio. A ver si le excomulgan de una vés de la sagrada orden cristiana. Això no se li fot a la santa madre iglesia ni mucho menos! El glorioso patrono de la casa del dominis vobiscum debe estar avergonsado, aquell noi que està penjat en bellmig de la creu amb un bon parell de lladres fent-li costat deu estar del tot esparverat. Ara puestos, en lloc de xoriços, visto el panorama actual, jo fotria proxenetes, pederastres o violadors. Un so-cerdote que intente cardar aunque sea virtualmente, nada, pelotas colgando, cuajo y cap abajo, en la plaça del pueblo, pa mayor escarnio del personaje, això, aixà, aixís. Jo tinc molt clar que hi ha oficis d´autèntic risc. Avui dia practicar la religió, portar un rosari penjat al coll, i vestir sotana pues sembla que ho és, a jutjar per aquestes esfereïdores i tenebroses notísies. A Dios rogando y con el maso "de masoquista", dando. Quina vergonya de socerdócio que tenim! Quan llegeixo em trobo amb coses que em colpeixen l´ànima, mentre consumeixo el periódico favorito de bon matí amb el meu cafetonet amb llet i els meus guluriossos 'dunuts'; ¿bustés creuen que hi ha dret a que un pallo a part de pocasolta sigui tan lleig i a sobre de tot, un triste cotxino espiritual y humanamente hablando un putu marranu? la veritat, jo no me´n sé avenir pas. I tan. En tot cas vagin i preguntin-li al canonge de la Seu. Jo aconsellaria a l´esclèsia, sinànimus ofendi, que controlin més als seus estimats fillols. El cas de la lujuria del monaguillo o lo que fuera que expuso sus fotos en la red no puede quedar impune, y más si lo hiso desnudo. Por lo menos que fuera una monja joveneta, eixerida i bufoneta, carai. Coi, sóu tots una colla d´homes i dones de poca fe.
.
Al meu atimat poble del estraràdio tenim un parell de bons purublemes: som xafarders i a sobre, malparits. A vera, que se´m permeti l´expressió, això ho dic amb tot el cariñu del món i sense maldat. Jo això m´ho permeto dir a la edad que tinc perquè a aquestes alçades ja puc dir comsevol cosa, estic curat d´espantos i martirios. Una cosica me tiene muy harto y no vean cómo. Les hablo del surtidor de la plasoleta. Allá se consentran en un banco más largo que un dia sin pan, todos los cotillas de la vila en fila india, bén arrenglerats, fotent-hi el nas on no els hi demanen pas. Els molt cabrits es passen el santo dia ficant cullerada en comsevol assumpto que no els pertoca i és que així van grimpant dia rere dia com qui no vol la cosa, cercant una mena de grial en forma de notisia, intentant arreglar el món a la seva manera tan peculiar, fent d´alcalde del poble a la vieja usansa, amb tres crits i cuatre pets. Tenen una edad considerable i algun d´ells és un gammarús de cuidado. Ho critiquen tot. Des del partit del Barça fins el traje de la consejala, des del preu del kilo de carxofes fins la brutísia que fot la maleïda cagada dels coloms. I allà en bellmig de tot aquest bonic panorama, tenim el coi de sortidor, que cada dos per tres es fot enlaire, s´encalla, i deixa de treure aigua. "La font de la plaça la vila és molt mal parida" segons els lugareños allá congregados en santa reunión, mentre altres diuen, "el ayuntamiento no hase nada para reparar este monumento representativo de nuestra siudat"..."es una vergúensa" diuen els altres, i així es passen el matí. I la tarda. I no dic la nit porqué no tengo a bien bajar a esas horas tan intempestivas. Moltes discusions del veïnat per no res. En fi, què li farem, doctores tiene la santa madre iglesia, no som res, ni un cavall desbocat i amb el seu xip maltrecho
