.Hem començat malament, titubejant bastant i ens hem deixat empatar en una tarribla cagada potser d´en Piquet després d´un estúpid córner; la cosa es fotia difícil en aquells moments i el primer golarro del Pedro no ens servia gairebé de res. Una bunica merda tot plegat. L´equip no ha sortit amb les pilotes posades, penso. Gens ni mica concentrats. El gol del "Ñúñes", jugador del Mazorca ens ha desestabilitzat encara més. La presió de l´equip isleño ens ha tocat els collons. El nostre mig del camp no tenia el control del partit i es jugava amb força precipitació...
.
Menys mal que un parell d´excel.lents jugades col.lectives han finalitzat amb un parell de gols més. El segon de la nit de Don Pedro Rodrígues i el primer del tito Henry en una jugada molt esvalotada amb una série de guluriosses rematades a porta que han culminat amb el tanto de cap del iaio francès. Abans el tito havia Amunikejat al personal amb un remat al muñeco, concretament a la jugada del segon gol. Així doncs, hem arrivat al descans, amb un aventatge de 3 gols a 1.
.
Una segona part de tràmit, bon control del partit en especial a partir dels canvis realitzats per en Gordiola, amb una certa inseguretat de la part del darrere. No cal dir que l´equip amb un grandiós Ibraimovic por montera ha fet els seus deures plasmats en l´eficàcia com a bona companya de viatge; per altra banda l´Henry ha estat bastant nul, tot i que amb el gol que ha fet esperem que agafi confiança d´ara amdabàn. Els dos morenillos del eix del camp han fet la seva feina bén feta. Un gol d´en Messi de penal (aleluya, sr. Arminio), ha sentenciat encara més el partit.
.
Finalment, passats un tres minuts del temps d´afegitó, un altre gol del Mazorca en una badada defensiva col.lectiva. Tot i així, tenint alguns dubtes pel que fa al partit d´avui, jo encara segueixo confiant en Chikitinskiy. Ell ho sap. Un servidor pues, pensa donar-li més partits de crèdit al jugador ucraïnès. Això si, a qui no li penso donar ni un putu segon més de confiança és al desgraciat cridaner del mestre de cerimònies pre-match, que em té el cap com un timbal amb els seus berridos eixordidors. A sota poso la foto del 4-1 pues perqué la del 4-2 m´ha tocat el que no sona i no vegin bustés com.
.
