-doncs mirin per vón, que jo tindria la frioleda d´uns vint anyets (uno arriba uno abajo) quan agafava el meu endressadet gramofóno i me posava a auscultar al gran mestre de la música que por entónses dominava la llista dels curanta prinsipals de l´época. era el mite Glenn Míllet. el bon home ja tocava aleshores els dallonsis del gran público, usia els intruments corresponents en vell mig del palau de la música. la cosa de prinsipi ja sonava bastant bé, passa que al final de tota la història el asuntu va grinyolar com una miqueta.
-
l´avi Millet feia un poti-poti d´actuació, combinant les seves dotes de director d´orquestra en versió auto-didacta, amb un genial domini de la batuta, així en plan rostro-povich. va conseguir entonar una octava i dos si-bemóles per major satisfacsió del respetable congregat devant de tan enorme espectacle. el consierto de mangoneo era divino. quina amusió. el nivell dels palmeros era aspatarrán, i el de molts srs. polítics igual u més. un dia aquet bon jan va sortir-se´n del seu guionet i va voler interpretar al senyor J. Sebastian Bach.
-
después d´interpretar amb solemnitat el 'tocata i fuga', va endur-se lo que no hay en los escritos de tan magna institusión veladora pels interessos de nostra pàtria comuna. resulta que l´invent li va sortir figa pues l´ansiano aquest era un burru i un matusser de mena, potser descobert per algun chivatasso d´algún elemento desaprensivo que ocupava la sona noble del palcu. qui lo sá!!! i tal com diria algú, la presiosa trama ara no toca; usia que tornem-hi. qué gran era en Glenn Millet, ell i els seus violines i con-trabajos (súsios)....
-
el artista daba rienda suelta a su imginasión en modo refinado, para nada convergente, mentre sonaban en la intimidat els formossos càntics d´un gall-kirico que prenia part dins la música d´alta càmera que destil.lava el lloc en cuestión. i jo que me torno a preguntar ¿per què vol aquet bon home tants de quartus amb lu que li queda de vida? vés a saver. potser és que el pallo és tan bona persona que pensa regalar-los per tal que quedin repartits dins la seva nesesitada familia, entre prole, allegados varios o como bien deseen llamarles ustedes. los acordes tocaban arrebato.
-
pues jo els hi dic una cosa. com aquet gran mestra i anorma con-positor tracti als seus tal com ha tractat als pobres arreplegats de l´orfeó, marededéusañó! menudo desfalco! la que se iba a armar! esto no hay 'nostrusanyor' que lo arregle ya sea tocando el saxo o la gloriosa trompetita de marras...
-
coge el dinero y corre, que esas cosas no pasan en el orfeon don Ostiarra. allà con tanto vasco a diestra i siniestra, como se le ocurra a usté haser semejente tropelía, se lleva un soberano guantasso de cuidado... (molt de oju, per a demà dimarts la segona part d´aquest curiós cas del benjamín putón)
-
coge el dinero y corre, que esas cosas no pasan en el orfeon don Ostiarra. allà con tanto vasco a diestra i siniestra, como se le ocurra a usté haser semejente tropelía, se lleva un soberano guantasso de cuidado... (molt de oju, per a demà dimarts la segona part d´aquest curiós cas del benjamín putón)
-
