pues com que ja tenim el segon

-

aqui els presento l´entrada per viatchà a mónacu con la que fui osequiado, entrada que vai guañà en un cuncurs de bellessa. usia que l´entradeta en cuestió valia com uns vint eurus però en realitat no me va costar ni un putu duru. el viatche va ser molt atrotinat, l´autubus va sortir de les instalasions del estadi a allò de les sinc de la matinada. hu sert és que van ser deu hores molt feichugues pel meu cuerpo serrano, grinyolant al meu asiento sito en parte trasera del vehicúlo. els ting de dir que aquets autucars del rucc son massa incòmudas per un servidor pues entre las jaquecas propias de la edat i el putu run-run dels cuatre capolls de merda que em destorbaven les meves huretes de repòs, pues no podia cunsilià el suenyo de cap de les maneres. i achí fins arribà a mònacu allà sobre la una del michdia més u menos. i ja no els hi dic res al respecte de les gardeles que es fotia la porca indasenta de la tia del devant, seria mol basalunista, però era una ascaróssa de cuidado. jo estava molt amusiunat, esperant l´arrivada per presensià la final de la supetcopa d´uropa contra l´equip del chatarradónets, uns ucranianos que tenen en chiquitinski la seva antiga figura en la cual pivota(ba) el juego del conjunto ese i en definitiu, tot un referente.

-

- vai patir molt amb el patit que va jugar el meu basalona, i no fue hasta bien entrada la segunda parte de la pórroga en que varem fer el tantu de la victòria. va ser en Pidrito. la felisitat ens va envoltar a tots els patidós de mena que som la gent blau i grana. la victòria va ser nostra i a l´estadi lluis segundo de la capital del prinsipado va sonar el can del Barça. allà, en la capital del prinsipado, presisamente, donde mucha gente humilde tiene a bien de resguardar su paupèrrimo capital y su mínimo crédito. els señós gendarmes em miraven amb mala cara, i és que putser estaven espantats de la meva prasiossa carona blaugrana i catalana u putser se pensaven que era de la teta, una urganitsasió mol mol mol parillossa i sospitosa de fotra sebollassos com la siñora compañera de viaje en el autucar organisado por el ejenplar clum del rucc. va valdre la pena fer cues com burregus a l´entrada del bush .

i bé. ja en tenim el primer

-

pues sí sañós. el passat diumencha vem conquerir el primer títol ofisial de la present tanplurada fumbulera, i anaquest cas concret se tracta de la bunica Supetcopa Apañola d´Epaña jugada contra els lleons del sant mamón guluriós. jo vai disfrutà de lo lindo, qué volen bustés que els hi digui, m´ho vai passar com un chínchol al graderio, incluso molt més que al trofeu Joan Cànper. al descansillo del patit vai cruspir-me un entrepà de churissu de l´antranyabla amic Canta- Revetlles, perico de tota la vida però bona persona. vai sopar amb molta falera a pesar que el nostru meraballós equip encare no havia futut cap tantu tot i que en el fons se´n veia avenir que la cosa canviaria en un tres i no res. a la segona part aquet canvi va ser espectacolari, i el joc dels nois de blaugrana se va transformar en gols. en aquet sentit van fer els tres golets i a quin dels tres més macus, si el parell de l´argentí o el terser d´en Borjan. jo voldria destacà el debut ofisial de l´Es lata Abraimoivich, un davanté insisiu dels que ja en queden bén pocs. un noi amb talent, chispa, soltura, trempera i sobretot molta garra. un noi, el suec, que maneja la bola amb molta classe als tres peus, diferent al Samuletó, però en dafinitiu, tant bo u més que aquell...

-

-

en cabat el patit, nostru capità, en Carles Puchól i Puchól, va agafà la prasiossa i aspatarrán cupeta i la va enlairà bén amunt. una cupeta que li va entregà como mandan los canónes, el molt hunurabla sañó president de la real federasión pañola de fumbol, el futur premi nobel de la espresión oral, don angel maria Billar pa servirles. poc daspués els campions van passejà pels voltants de la verda catifa del estadi i van oferir a los señores espectadores congragados a tal efecto para la ocasión susodicho setro nasional. achò si, snif, ja no va sonar el bunic himne del "bibalabida" dels Cul&Play pues perqué jo suposu que de vida en tindrem lo que "no hay en los escritos" pero de visa per fitxà jugadós dels bons, d´aquets que pululen pel mercatto pues més bén puquet. finalment, com anecdotari, en sortir del camp vai trobar-me amb un bon noi que me va preguntar "por adónde caía el polo"; més u menus jo li vai contestar "per allà on son els pingüinus". la realitat, en veure que li responia achò, aquet noi me va mirar amb molta mala cara, no entenia la meva bunica resposta. pues sàpiguen bustés que jo encare desconec parqué....
-