-
me encuentro allò que se´n diu, a medio camino dels homos rectus i eruptus, en pleno sentro de la evolusión de la rasa andropoide. mis ansestros se pasaban todo el santo dia llenando de gases el entorno en el que co-habitaban con sus desgrasiados semejantes. sierto dia, com qui no vol la cosa, uno de esos seres tan grotescos i ascaróssus que percutían nuestros sanos ambientes con sus airets tan particulares, desidióse asín por las buenas, a contaminar al resto de los humanos que tenian a bien de acompañar-le en esa crusada contra una tierra llena de honbres y mujeres no-fétidos. van fracasà en el empeño pues parqué eran seres que menjàven sano. menjàven hortalisas de la huerta marsiana amén de otra serie de vegetales variaos que completaban una meraballossa dieta que alhora de cagar es veie recompensada en una baixada en el índise de flatulénsia dels escrementos de turno. era una nova rasa d´homo, pertenesiente a l´espèsie "rectus". aquet género en prinsipio cagava bastán bé, sensa cap purublema, passa que la merda que deixaven escampadeta a sobre del campo era de primera calitat i no feia pudureta per la raó abans esmentada: l´anorma ingesta de verduretes. aquet era un dels avantàtchas de no tastar la carn ni el peix, la chicha o la limonà. amb el consabido paso del tienpo, sus desendiéntes empesaron a utilisar otro tipo de comestibles una mique més difísils d´empassar i vét aquí que va arribà el guluriós mumén de menjar alimentos con más cantidat de vitamina B. usia la carn i els seus derivats càrnicos. també me poden apuntar els làcteos i demàs complejos de mayor digestión;entónses la merda que cagaban se volvió como más sosisticada i per tan fotia una hedor de totes totes insuputabla. aquellas buenas gentes acabaron hasta la sasiedat de su respectiva sosi-edat... una sosi-edat ni mucho menos lo sivilisada de lo de hoy en dia pa nuestra gran suedte.
-
i en esas que un buen dia la rasa dels homos rectus va evolusionà a una de més avançada. va ser quan van aparèixer els homo eruptus. aquesta nova espésie d´hominídos tenia la peculiaritat de no ser tan buarrus, soéses i indesentes com els seus pradasasós. aquets individuos escampàven llurs missèries per la boca enlloc pel culo, en forma d´airets subversius que contaminaban amb un seguit d´eruptos mol dessagradables el buen rollo de sus coetàneos. eran lo que se desia por la época, uns elementos nosivos per l´entorno. lu bo del cas és que los sonidos guturales o famosos "rots" no eren tan horrendos com els que uns quants milers d´anys enrere feien els seus antepasados (más primates que seres hechos y derechos) en treure pel recto "los debidos buenos dias" en forma de ventolada maloliente-percutora-del ambiente. i vét aquí que la historia ens demostra que també les nostres bunicas escresénsias eólicas poden evulusiunà com només Déu mana i que tot lu que treiem (ja sigui bo o dulén) tan pel cul com per la boca té la seva imputànsia
-
-