-creieu-ma colla de burinots. el poder està en quell qui té la pasta gansa. com per ejemplo els mateixos nois de las faldillas del killimanjaro, allà al llençol africano. achò no hu canvia ni el robin hulk de los bosques resusitao y reencarnao en un monju benedictí. y no le demos más vueltas parqué no nià debate posible sobre aquet presioso tema que sobrevuela un munt de taules dels despachos de molts burrócrates de mich món. les coses son com son i todo està més que re-inventao i consumío...are que estem tan de moda redescubriendo siertos mitos. i ja poden sortir els cuatre llestos de turnu dient en "plan cristófolo colombo" que la humanitat està cambiando. achò no nià santo Déu qui ho canviï. i jo ja no sé si per bé u per malamén. este presioso mundo en el cual avito cual vulgo ansiano peregrino de la vida y de la muerte és tal com és, plagado de gobernantes plenos de sinseridat per arreu. aqui no anià ni este ni oeste ni norte ni sur. apenas ni un putu puntet cardinal por escrotar. y ni tan sequiera por no haver....no hai ni sielo ni pulgarsillo ni averno, ni bons ni duléns. aqui en cabat tots som popets...
-
passa que si tots som "el mismo" en versión del que disposem dins les nostres buchaques tampoc me val masse la cosa. desde luego que uns en tindrem menos que altres, santa relatividat que en deien els antiguos filósofos... que s´hi torna realidat intangible e incontestable quan arriven a siertos poderes fàcticos de la sosi-edat industrial. un servidó, indocumentao pal poderoso, creu que dins del món nuestro no n´hi ha grandes bloques ideológicos. jo trobo el que hi ha és mucho manipulador suelto, inosente de mí, i més que classificar-los pels colors blanco, asúl, verde o grana, jo els ordenaria por posisión sosial pre-establesía de antemano por aquellos quienes llevan los hilos cual titellaires de lo económico-político-sosial. en fin, que li farem. la pela suelta que ara ting dins la meba buchaca pesa lo suyo pero és moneda, i ja voldria jo que fóssin bitlletets dels moraos. per terminar, no oblidéssim pas que la pela i el poder està en pocas manos, una mena de oligàrquia a l´engròs, una entelèquia suprema fuera de nuestro alcanse...d´uns pallos que se van pasando el sacrosanto porrón sense cap tipu de dignitat ni vergüensa. aquet és el poder real, el que els in dona un status are real però que pot esdevenir fictísio en un futuro no masse llunyà. la realitat no interesa que se sepa, y menos quan parlem de banqueros, partidos del poder o de la misma oposisión. al fin y al cabo si "éto é el brons", jo seria un "bronsaire" més d´aquesta bunica colla de pringats que somos el jodío pueblo raso.
-
