.por sierto, els auriculars de putunet pruvocan serúmen i son dulens porqué sí. mejor se los conpren de esparto, son més suaus. anorma el partit al campo del rei beduino de blègica. quina amusió amb el triumfu de la coja i els tantos d´en Ginesta i en Da Vidilla. tanta, que incluso no m´ha deixat dormir i és que aquell tal Felanín fa com una mena d´ilusió de fichar-lo per basalona de mis amores. are, de chaculata, la belga i en virutas és la més bona i delisiossa. sobratot en forma de cucuruchu i si és acabat en punta, pues mol milló pues per allò del efecto macho- alfalfa.
.
però abui vulia dedicà el meu guluriós póts diari a un noi de la casa que siertamente dejó clara su emprenta anadins de la nostra enstitusió. era cillola d´un anorma esjugadó de ja fa mols i mols anys, sifanofa de l´época d´en Muntalet, gran prasidén, milló empresario. aquet noi pruducta de la Masia era russet i tenia un meraballós garbo anadins del cam tan am la pilota enganchada als peus com sensa. aquet muchacho va ser un crack que alsó la maltrecha autu-atima del sósio y afisionao baselonista. un noi que si bien es sierto nunca fue metío en calsador en el primer equip pel seu sañó pare, deben utédes confesarme que hasiendo requiebros y regates tenia quelcom de dibino en sus potas. algo de espesial como el hilo de su delicada vosesilla. mitin, aquet chicot se deie Chordi com el pallo que es va carregà a cop d´espassa anaquell drac tan salvácha allà per la edat michána. are, bén mirat de dalt a baix si que se semblave bastán a una figureta de vidra con retoques de porsellana fina. achí com les del lladró més o menos. jo me recotdo de quan agafave l´esferica allà per la banda i s´endinsava anadins de l`àrea com un Rumàriu comsevól. quin gran conjunto encapsalava aquell noi, inublidabla dins la historia asul i grana, am en julen peteguis a la porteria, sànches jarras, escursas i cuernelléfs fent voltes com a sombis allà pel medio la catifa. allabós si teniem un gran equip. encara ploro d´amusió cumtinguda d´aquella ansisadora selecsió de jóias am que va obsequiar-nos "l´hulandés erradó", i oju, amb la inestimable colaburrasió del gran peciden Ñúñes, que poco después va damanan´sa paddó per ver-nos enganyat de manera tan ascarossa i cubarda anals pobras seguidós del famoso clum que dona nom a tota una publasió de burregus...
.
la noieta anava per crack i s´hi va quedà en catacrack; sàpigan els malpensats que en cap cas va marchà al Ménches por prescripsión paternal, va ser per un sensilllo cúmulo de méritos o lo que se dise en el argot generíco como consecuensia de una justa correspondensia "causa-efecto". els tienpos han canbiado i mitin per bón, la nena que aquellos marabillosos anyos portaba aquella anorma cabellera rubia are està calba com en Guddy Harrelson de quien tiene sierto airet dicho sea de paso. la nena ja no és tan bunica, sa turnat bén llécha como la resta de los mortales i are ja no juga com quell qui diu ni al dóminu amb els seus amics de promosión fumbulera com els de la pinta del mini. que li farem.
.
