.la bida, aquet anorma teatru. o milló dit, més que teatru un comsevol mercat de cap de setmana si més no. por todos es conosío que al bunic campo de l´ultrafort del Ménches se li diu en sírculos íntimos allò del teatro de los suenyos... y ya sabemos a jusgar por las palabras de l´amic calderón de la Barça, pues allò que diu que "la bida és suenyo, y los suenyos suenyos són". però es que salíos de esta hermosa guisa pues nos encontramos con otro tipo de teatrillu que tiene más de pesadilla reial que no pas de suenyo idílico o rinbonbante. a modo d´ejemplo, el atra dia me vai trubà amb una situasió on me van fer una mena d´ansarrunada anti-tersera edat. achò va ser a lata-neo del meu popla quan un viejo amigo de sien mil batallitas me va presentà un galifardeo de almas-tomad. i és que aquell pallo que me van presentà se dedicaba en les cebes astunetes lliures a fer un bunic aplec de chapes, paddó, d´etiquetes, que busté trubarà sensa solta ni volta en el entorno de la botellita d´estreya daurada... com qui diu hasiendo recolecta de presiosas enganchinas que arrancarà el àvido consumidor de alcohol al coño de la servesita de turno. tot per tal d´anar a laporta-ventura a fotra el putu micu. i per la folla d´un buñol com me dic Tomeu que la festa que foten anaquet parque tematíco de atrasiones sito por Villaseca i Sa l´ou m´impotta un venegra. jo per fires, les de ca l´alf como mui mucho i ja se poden endullà anal culu tota la merda del Jálovéen, la ridicula carbaseta i el coi de les castanyes pilongues publisitades pels del anunsio del "tengo mieeeedo, mucho mieeeedo". ai quina póo, mama caca. apa, ja us podeu anar tots a parir cabretes, i per comensar ja us podeu oblidar de fer paseos per tierras del sud.... que a ver si ensima de masocas el que som tots plegats és una colla de búrrus i a sobre uns gamarussos de cuidado; per passà póo, jo au fai de gràtis i me quedo a casa amb ma santa... i me lo monto con la mujer...que sirà lu que sirà però com a bona bruixa no la guaña ningú ni tan sequiera la madama de Sort.
.
però que dils-hi anatots bustés aserca del mercat de ca l´alf, catañuña sentral comarca del Pene dés. paddó, soch un tanoca beard am el tema de les comarques. l´anoia vulia de dir. turnem-hi. el mercat de ca l´alf...tota una tradisió mol antiga que viene de l´edat mitchana, fira del eje trasversal-trasvestío, el orgullo de costunbres enraisadas desde tienpos sin-memoriales con productos de la Cegarra, d´agre-múnt i de cal sañó mestra. turrons d´estraperlo i confites de la més rànsia fira de les que se fan i desfan...chaculata a la pedra i ratafía de ferom de figu, embutits de bich i furmàchas de orègano... coques de can siscu i llenties de la manolita. jo sóch un cill de la terra, una mena de Cherár Piquet a la calafeteña, un Saljvadó Elspriu de buchaca, un noi de siutat Badia (gran es-directó de cumunicasió i milló parsona)...i endafinitiu soi lo que se dise la herensia de un estra-terrestre de peluche com l´antrañabla amic alf, amigo de sus amigos y er mano de la Morena. jo quan visito aquesta mena de fires m´amusionu de lo lindo i fai uns versos dedicats al venedó de la paradeta curraspunén... que fan tal com sona: "al molino y al mercado, el más espabilado....dinero parado no saca nada del puto mercado....quien va a ferias y mercados se vuerve pobre y ensima aviado...". lamentabla d´allò més. apa, vinga a gastà colla de pótuls, colla de sóminas, sou tots uns poca-penas am las buchacas del vostru gabán plenes de furadets per on s´escolan els maltrechos penpis. no en teniu cap sulusió i am vusatras faran no un, sinó sent mil aplecs com aquet fins arruinar-vos a tots...tal como si los tienpos del hanpa i "la cosa nostra" hagueren turnat de nuebo amb els mafiossos de turno anant a darrera nostru amb els cuatra potingues per montar el dinar de familia del dia de acsión desgràsias...i és que a cal putigué farem negósi sin bajar del autucar com deie la Lénio Enrere. jo de gran vuldrie ser un venedó de sigrons
.
