ay! am tot un chigolót

.

- estic molt ugullós de sé tot un chigolót. molt a pesà de la meba edat jo els puc bén acunsellà que si bustés s´hu pruposan i am molt denuédo, esfuédso i dedicasión per part ceba pudran presumí amb el tienpo i una canya d´arribà a ser un aumtèntic home preparat per fé ligues, un love-voy de la bida i en dafinitiva tot un casca-nobas (otramente denominado un rodomfo valantinu). i és que quan ens arribe l´edat critica per fé comsevól tipo de asercamiento al sémso opuesto busté vurà que les pumsibilitats per arribà a fer-hu se li niran totas en norris. a no sé que la pepa que li toqui com a companya d´enseste hi porti un gosset lligat i vengui cupons de l´onse en una bunica cabina en vell mich del carré pelai. en quet cas tot potsé i alasoras pudrem dir-li que està d´ano-rabona pues les cebes tristas aspirasions a la bida quedaran bén recunpensadas i ni que n´estigui fet un bassal d´enpotènsia pudrà detenir la pudarosa màquina en que hurà convertit el seu maltrecho cuerpo. quan vai prubà la meba descuneguda (fins allabós) cundisió de chigoló un nou món me se va obrí devan meu, va sé com si San Pera m´hubiese avierto las puertas del siélo tot i que algunes eren vidúas prematuras mentra d´atres eren divursiadas. de sulteras bén puquetas i de verjas encara menys, tot i que aquestas no refusaven de tení un home al seu llit ni que fós de tan destinguida lonjevidat. usia que he llegao a la coclusión que les molt purugues tenien ganes de haser con tactos i s´hi cumfurmàven amb poca cosa i paramalpensados ublidint´se del manio hàrte del buen foyar.

.

el servei que li pot uferí una damisela de cosas a sién anún cavallero andante de ma distinsió i sobratot de ma trista figura diuan que és més per fé cumpanyunia que per atra cosa, pues a vera, siendo un iaiu és bén nurmalet que me tinguin pues padqué no dir-hu, com més raspemta i cumsiderasió. la dabusió en tot cas ja arribaria més tard per no dí mai. i si en cabat de tot cau la ceba astimada pallussa de cuatra potas busté hurà triumfat i presumirà deban de tots els seus amics de ses aventures amorossas pues ja no habrà dios que le tosa en la geta ni en la chépa. achí que enteri´s d´un coi de vegada que caure en la tentasió i alora sé la vímtima de la prubucasió del sémso dèbil sirà cosa del que diuan "fíillin" entre la paralleta de túrno i no pas perqué un tingui cuartus amagats a sota el matalàs de la ceba avi-tasió.

pues el equipo va dunà la cara. i ja porta com dos anyos dunán la cara

.

pues sí sañós. aquet guluriós equip porta dugas més que meraballosas tanpluradas dunán el callo per resposta, amb un joch aspatarrán i unes ganes de guanyñà títuls que no té parangón en tota la història del clum basalon. sifanofa desde la final de parits a san genís que hem apujat el nivell de santificasió de nostru escut i aumentat les dosis d´utu-astima, tan nesesàries per altra part en impulsà una més gran identificasió del sosi abunat am el clum dels seus desamós. penso segons el meu aumil judisi que el equip va dunà la cara en tot mumén, bé, més que la cara el que van dunà és la jeta, cumansán pel sañó prasidén porta i acabán per les choióssas vedétes, usia, pels jugadós que dins del cám han cicat la puteta quan més els ha cunvingut. jo penso que l´astadi semble un bunic escurchadó on ens apleguem molts burregus cade quinsa dies, on aplaudim les jugades, jo, mitin, fins i tot he arribat a veura com el manat de sosis i patisans se posa a rebra els seus herois amb fanfarrías variades que d´atra banda duren de prinsipi a final de comsevól partit. entónses si jo lin dic anabusté que el meu veí de asiento se posa a aplaudí incluso un despeje o un sentro a la segona grada pues com que me gafarà anami per un simpla sosi dempeus que està tucat de l´ala, poca cosa per un esmaperdut de la bida com sarvidó

.

- està bé que nimgú se n´aublidi que aquet grandiós equip del fumbol mundial ha dunat la cara i que per tan passarà a la història simplemén per quet fet. pubrissons els meus nuiets al menus hu han intentat i tot ha sio cuestión de rutina sifanofa pudriem parlà de mala suédte...i tan! mai de la bida m´ulblidaré de com van dunà la cara durante la lliga passada i sobratot anaquesta tanplurada plena de triumfus a tots els campos de la cheografía espaÑola. arribat hasta este punto les acavaria hablando de los partios jugaos en casa ofresios por esta muchachada...y eso si me enpuran. are me recotdo més que mai de com daspués d´un prasiós sinco a dos van dunà la cara contra el Lletáf del sañó Bernat Chustét anal partit de turnada i ja no me diguin ré de la més que aspatarran imatcha que ens van ufarí anal patit de copa del dropu contre els chotós. sàpigan que aquell qui no se cunfódma és padqué no ból i achò és tal com raja dins l´esperit del basalunista. el fumbol és inchús i els sosis abunats hu tenim de veura de questa manera. mentrastan no espanteu les criatures: no és achí chermans, no és achí, padqué les coses son més cumplicades del que a tots ens hi semblen. achi que les coses son com son i els jugadós tots am la inestimabla culaburasió de prasidén, entrenadó i segretari temnic han dunat la cara més que mai per la titusió que tots enpurtem anadins dels nostras corasonsillos

gran culemsió del mestra bon cara-Jan en fasíclas (II)

.
- pues com ja els vie dit en el anterior póts, jo trobo que aquet bunic consierto és una de les entrades més aspatarrans fetas per un gran mestra de la vàlua del nostra prasidén. por sierto queria retrotaedme al tema del con-trabajo. el coi d´estrumento are s´utilisa am uns prassiosos bongos arribats de les llunyanes terras brasileiras per acumpañar-lo quan ens posem a tucar-lo durant comsevol dels entrenos que fa el nostra merabellós equip de fajadores. el mestra bon cara-Jan, alias el batutas purtarà am pundonor la gran urquestra basalunina que funsionarà tot d´una. la maludia sonarà a tots sinco contingentes i desde "el gran teatro dels en-suenyos" de ménches intepretarem unes arias i unes uperetas bén bunicas, variadas i a gustu de tutón. per emsempla el émsito de la suit del gran Kenyon que dunarà paso a uns quants inacabados i uns guluriossus intermézzos. per acabà la sessió golfa pròpia del nostra clum, en farem un sentío homenaje a don Antoni Vivales alias el italianu i tucarem les cebes cuatra estasiones. tot achò per tal que vegin lu imputan que es de tení un prasiden com aquet, un prasiden que porti la batuta del clum de questa manera tan formossa i elegán i amb un sello i una hoja de estilo irrenunsiable.
.
fitcharem un directó tèmnic arribat desde terres del payès ucsidental, am la vareta al damún del coro de feligressos dirigits pel cuarto poder. si me diuan de quin poder se tracte a mi no me pregumtin que jo no entenc réderé ni d´espóts, ni de tevatrés ni de mundopoptivos infódman. al finalisà la sessió els burregus assusiats i cumpañunia seguirem el seu ritme com a bons músics acompanyantes i un cop enllestida, aquesta obra serà enregistrada als estudis del carré valènsia cantunada rucafótt i allà boss pudran dimsfrutà de tota llur dimemsió un cop editada pel sañó cascanovas. aquesta chóia de culemsiunista dels grans émsits de la música clàsica numés pudran trubar-la anala meba wet i enllóc més. achí que espavilint-se ja u es quedaran sensa els primés emsemplars i tindràn de nà anala ceba bibloteca més purupera de casa per tal de churissà el sedé curraspunén i fé una copia del alegro non trobato que està feta nostra casa de barrets asulgranas.

gran culemsió del mestra bon cara-Jan en fasíclas (I)

.
- jo achi de prensipio ja els puch bén assagurà que "numés sé que no en sé ré" però rederé com deie aquell sañó filòsuf de tienpos de hàntes de cristu. els prasemto la guluriossa culemsió d´uns dels grans mestras cutenpuranis de la música dirigida am palito des d´un faristol. sàpigan primé que aquesta edisió de quet sañó diractó de la gran simfónica de les córts vus amusiunarà d´allò més i que no se repentiran de cumprar-la anal seu quios-killo més sercano. el primé siria dedicat anal sañó Berto- vén, tot un géniu aqui i en sa bunica terra que are me fot igual quina sigui. per acabà la història el "lago de los sósios" intepretat pel mítico Che i Kósquis, gran hungariano o magiar (usia que fa màgia potàgia com el gran tamaris de litera) i un milló jugadó asul-grana dels 50 i 60, gran rematadó de cap pa a más saber. aquet primé faci-cúlo de la meba més que amgrescadora i unurabla culamsió fa comienso a una llista de més de dosiéntos capitúlos dedicats a les millós obras fetes per a solo o en cumpañunie. a la fotu podan veura una gran representasió del gran directó d´urquestra i mestra de siri-almònias i tal com diu la publisitat del pariòdicu buté se musiunarà. are que ja cuneichan qui coi porta la batuta (o boss cantante) anal nostra atimat clum no està de més que sàpigan bustés que untimamente el sañó prasiden er-beer Bon cara-Jan fot uns desafinados bastán depriments i me té als sañós músics de curcó, sobratot al asosiado i abunat instrumentalista del rimchuls i secretario ténico del clum. el biolón-chélo s´utilisa a partes iguals amb el instrument preferit pel nostru planté: el del con-trabajo que juntamén am el sonio viento del estadi (am mucadurada del respemtabla inclossa com a gran afachitó final) és el pas previo a comsevol musió de sensúra. questa és una de les entrades més aspatarrans de inisio de consierto i guluriós final de tanplurada.
.

yaaaaaaa se tedminóoooo por hoi el festibaaaaal de humooooor

aaaai hómens de poca fé que deien a mon póPla !!!

.

- pues acabu de danumsià al sañó luchiano mónchi pel tema dels galls i els fumbulistas; l´he danumsiat a la purrutactora d´animals en la lluita pels seus derechos. dicholocual paso a ablarles del muranet aquet que mitin, me prucupa i molt el seu estat de salut pues ja saben bé bustés que en menos de tres dies hurem de jugà un patit a cara de txiki al cám del ultra-fort d´amglaterra. i és anaqui que nesesitem que la toqui el sam pues padqué sinó ens cardaran bén cardats. a véra, jo tanpoch damanu que faci una jugada a lo Ferràn Rudó al córnet del estadi i futén-li un canyu al defensó dels diablos cojos. jo ja saben bustés que me cunformo am poca cosa, un platet de llenties a taula i pum, asin que am un gulet ni que sigui de rebóot pues que me farie molta ilumsió. com que de la musió que ting per endins que ja no me deicha mumí jo els faic aquets considerandos ¿bustés s´imajinen que tinguésin imnosi córnica i se passèsin en vela tota la sancta noche?, ¿bustés s´imajinen la quantitat de caboriés que els hi vindrie al servei si no puguèssin consilià el suenyo?pues achí és com penso en el patit del dimarts contra el ménches,patit que me prudueich molta póo i on por siéto tenim un futúdo més negra que el nuiet tan angrescadó i tan sunbón que surt anala fotu pateando mi povre cabesita de iaiu. aquet és el nostra sino i nonià cap volta de full

.

aaaaai hómens de poca fé que deien a mon póPla que corren por el mumdo! siguin umtimistas coi que val la pena i a més no els hi custarà cap séntim. mitin, la meba parienta sàpigan que és tot hu contràri a un sarvidó: és pallussa, sanissa i més pamsimista que un mussol-man dins dels cuatra territódis ucupats. achí que endúguis aquesta lliÇó per montera i aprengui a canvià d´atitut per devan de comsevol pumblema, foti-li una puntada a tots els miedos i agafis "a todo lo bueno" que està por venír i pensi que no tot és tan lleich, que a la nostra bunica bida tanbé se poden estreura cumclusions pusitivas: en cabat de tot pensi senpra que "al mal tienpo vuena cáda" i aquella atra que diu allò "mal de muchos comsuelo de inglas". i que si guanyem al cam de ménches pues bé i sinó pues tanbé, pues padqué li fumarem tal patada anal cul del purquet asulgrana que no li quedarà cap més fortsa per turnà a estiuechà per la costa dels astats units. achí com ara veu tan cuntén a la criatureta del samuletó futen-me patades al cap, busté té d´està cunvansut que totes les boles que n´agafi el burinot aquet les enchufarà anadins de la purtarie dels anglesos. quan tot achò hagi acabat busté pudrà repirà tranquil i pensà que tots els seus esforsos han valgut la pena. en todo caso recuétde que en el peiór de los casos senpra ens quedarà Parits.
.


Faithless - Insomnia

aquet és mon amich en rúdit, mi serdito de cadédas

la tetónica de plàques del nostra bunic planeta asúl

placa asul-grana. umserbin el perill de chóque que Porta achí a primera bista.

el sañó Porta se va quedà bén a gusto defensan el seu estatus-cúlo aquell guluriós dia de la trubada mundial d´en-prényes basalunistas

el nou pelé-canyes del meu bàrrio

- si les digo que en estos presisos momentos me encuentro en las manos de lús i fer no les estoi pas emganyando, les estoi comfesando un fet clamorossamente sierto como que me llamo tomeu. aller passás las ónse y en plena calle del dos de mayo y no me pregumten pas de qué coi de anyo, susedióme el indesente seguiente; dos cacos pertendían de robátme pasisaménte anamí, a tot un pasunatcha, a tot un sañó, a tot un chigolót únich com sarvidó, i miten que en ese momento en que me solesitaban de una manera entranyable todo aqueyo cuanto poseia pues les digo que ví la lús. la lús de un utubús que se corria en diresión nuestra el mui cavrito-pendunaira, de un modo i manera espetacular y que yasió hánte mí dispués de fotra un frenaso de un culló i pádte del atra. entóses el conductó abrió la puedta y me reconosió como el pelé-canyes del bàrrio hànte lo cual mi suspresa fue mayoscúla pues me reprodujo en mi, un ruvor y un urgúllo que no dejaba lugát a dúmtas. el lladra se espantó cuamdo vióme cogé una pilota de drap i aser mis malabarismos cual jugadó brassileru am les nobas calsas del basalon que ha tenio a vién de regalar nostra clum a tota la clientela fidel del diari espót. el caco se va dunà a la fuga i finalmén no me va atracà hànte el estupor de los presemtes allà congregaos que con su mirada tónita reconosieron mi arte y mi gran categuria. allabó i per unanemitat me van bautisà com el nou diego metadona de les ranvles

.

por sierto y siguiendo al ilo el tema desarrollao pero con la cabésa girada hasia el pais trasalpino, buldrie destacà aquesta nutísia: el sañó luchano monchi, prasidén de l´abechia siñore, hi diu que els galls no tenen cap daret a jugà al fumbol. i dicholocual jo me faic deban de tots bustés aquesta aumil reflemsió ¿bustés creuan que anià daret a que els bunics galls, siguin o no de baralla aquets animalons de grancha,aquets animalons amb cresta, aquets animalons tan bunics i tan ansisadós, eh, aquets animalons que senpra ens despertan cuando sale el sol anals nostras poplas i siutats, eeeh, aquets animalons tan inusentons que no pusarán ous com les gayines pero por lo menos se fan d´estimà, eeh, pues achò, coi que me ulblidat, are...hu que deie, bustés creuan que ai darecho anaquesta descreminasió per questos animalons de cumpañunia? animalons que ajuden a fé la feichuga bida del pagès encare més fàsil... ¿ que m´en diuan del fet que els muniatus de dirigents com el de la jubentut turinessa, un italianu de métda com en vinito mussolínit no els deichin pas jugà ni cumpartí un vestidó am les estreyetes del cálcho? aqui els deicho penchada ma pregumta.

el furiós bacó del porta-aventura asul i grana

- pues dils´hi anatots bustés que molt a pesà de mis poco más de sién anyos me fan ganes de gafà el trenesillo i nà cap a la porta-aventura. ¿saben bustés que han estrenat una noba atramsió pel púmblic? pues si sañós, si. bueno bé, raialmén ja porta més de sinc anyos estrenada i pel que se pot veura és la gran estreyita de la guluriossa noba tanplurada al popla de villar-sega i sal´ou; se anumena "bacó furiós" o "furiós bacó" que tanseval pues padqué l´ordra dels factótums no enaltese el pruducto. achí que nastic dimspusat a marchà cap allà a baix i muntar-me a l´atramsió del parc matemàtic aquet. dasimcho que bustés sàpigan que no en ting cap póo, que ni sóc trams- semsual ni ting vertígo i ni tan solo me marecharé o mumitaré. ¿que padqué? pues padqué jo siré ansia ano però hànte todo soi valiemte i carregat de cullons ¡faltadia més! entóses a mi com que me fa serta ilumsió de apujà anaquet trastu, la qual cosa me racotde anal meu atimat prasidén del fumbolclumbasalona quan arriba un aplec mundial d´enprényes basalunistas i desde el seu pulpíto o faristol de capellà-telepredicadó americanu cumensa a cridà com un poseído. sifanofa jo no pensave que vien muntat aquesta atramsió a l´upspitalet del llubregót ja farà uns dies, i achò que el bon hómen se va musiunà de lo lindo en parlà dels enemics enbaucadós i antibasalunistas o dels enemics dels elefangs de la patrí.

asin que ni savich ni mariconatto pues a mi que me gafa la mócca sota el nas i ja m´arribo a pensà de nuebo en llorus. anami me diu el meu en-tinto sabio propio de mi sacrosancta edat que la situasió és ano-mála. i en cabat pensin bustés aquet rasonamiento: si anal meu atimat prasidén porta li han dedicat una prassiossa atramsió pues bustés imajinin-se qué no farien aquets capsigranys de Sal´ou per sarvidó. ¿un dragon-cán putsé?

imatchas del dia del basalona-ménches de lómdres

murí d´émsit o viura de fracàs

- mirin bustés. els sam chórdis no han estat mai de la bida faburablas anal nostru clum, abui és la gran festa dels fluristas i llibreterus però és un die sanissu d´allò més. però jo nastich dimspusat a cicà de la meba parte per apujà el vostru ànimo i sentimén d´utuastima asul i granà. asin que sin más per-ámbulos els hi dunaré variaos concejos per tal que afrontin questa bunica churnada del basalunisma guluriós en vellmich del llibra, la dróssa i el fumbol. i que sia una festa de la milló manera pumsibla, usia amb triumfu i vimtòria, i sensa cap ensurt en forma de chuculata dasfeta.

primé- compri´s un sonajeru i se m´el pencha del coll per achitar-lo cade cop que nostrus gladiadós chutin a porta.

sagón- llacheichi sensa parà tots els articlas del sañó tomeu Guách dels úntims dos anyos.

tarsé- vechin peniculas de brus bilis fins l´hora de comienso del patido.

cuatra- vachin al estadio a animà als jugadós disfressats de diavlos cojos am la ceba furquiyeta agafada per la ma asquerra.

simco- pa los pequenyos comersiantes sierren colmados o butiguetas como menos dos horas hàntes del enisio de las ostialidades entre anbos cunjuntos. messe pinta la cara am els culós de la bunica i ansisadora saÑera, crús guiris-tiana al lao cual comverso i l´escut del basalon pel dret.

sis- quan surtin nostrus nois anala chéspa i toquin fanfàrrias am el més que meraballós himna que ens pusarà el sañó manel Big, se posan tots bustés uyeras,nas,barva pustissa i se giran de cul

set- si guanyÑem la copa d´Uropa se compra una bunica turumpeta ucsidada i li toca els cullons al seu vesino de marengue fins que el cavró de turnu (ai ai paddó) le reviente el servei com si fos un plotterguéis d´aquells.

buit- s´acunsella no llechí de cap manera cap tipo de premsa estranchéra quan passi a tafanechà pels seu quios killo de al lao de casa,ni que siguin diaris de contrastao prestijio como asse o madca

nuebe- faci reunions, mati l´estona petán la chorrada, jugán al parchèssit, a la coca, al dóminu o a la guti-farra, en comsevol sentre de dia, lata-neu del popla, en-prenya basalunista o bé casal d´àvits. por sierto, si deside buscar al honbre con la cabessa (i la cara) más dura no vagi a tribuna

pues ja està, ¿qué, els hi agrade la afotu del sañó terry cherry, llibra on semblu una bunica ballarina? apa adiós, no pateichin masse, animin forsa i sobretot sobretot caminin per la sonbra....

dies de dibina glòria (II)

Bruce Springsteen Videos | Ringtones

aquells dies de dibina glòria asul i grana (I)

.
- pues que el temps és breu i per tan és dos véses bueno i achi el tenim de biure; bustés vachin tirán que jo niré recullín... menos aquí a can basalona on tiren més que recullen. la varitat és que fa molt de tienpo que ja no sabem qué coi es dimsfrutà am aquet clum dels meus desamós i tal vegade no anià manera que ens passem més d´un parell de tanplurades de felisitat fumbulera. aquí semble que els periodos de crisi agafan embransida i no ni ha qui els aturi, i desda luego no sirà padqué hi hagi sañós sosis i patisáns que su ensumin desdenfóra am bastanta am felasió. i és anaquet pum que jo vulie d´arribà: un bunic dia de glòria no dura el mateich aquí com a can purdrit i achò hu diuan els hechos consumios. ¿putsé sirà que aquí som més lléchos? ¿u putsé que és que a cal asulgrana som masse sanissus? a mi no m´hu pregumtin padqué no hu sé pas, l´unic que m´ensumu és que el sagrat dia que ens va parí aquell sañó suisso de bin-tortur, vam trepichà el món am la puteta cambiada. ¿sirà cosa del astrus? no, esperin, are canviando de térsio jo els padlo anabustés de la diosa futúna, i no pas dels catacracs que li foten una tanplurada bone per tres de lulentes. i no sirà per la lliga que ens han futut al garete la colla de mamotretos! els dies de dibina glòria queden bén llunyñ dels nostrus cors i aujalà no guèrem de passà una trabessera del desierto de sinco anyos com la que vam fé no fa gairas tan-pluradas..

passió pel basalona: un clum que transmet alta enerchía (II)

- jo els he de cumfassà anatots bustés que vai vutà (i butà) anal amich choan gaspát. si sañós si. mitin que encare ting enganchines de la bunica, prasiossa i aspatarrán passió pel basalón i els ting d´afechí que comserbo unas diés: usia que si algú de bustés volan alguna sàpigan hàntes que arraplego per dunà i vendra. asin que pudran furrà un llibra, un cuadernu, asétram. però daspués de la passió per l´espàrrec del gaspát i absorves me viene de allénde las bufetas, paddó, de los bufetes bulie de dí, un sañó amvucat dels duléns. no no no, no pas un perrit méisón no, el home és un dels pitchós a la ceba purufassió, coi, a vera si m´antenan, és de questos letraos que perden un judisi defensán a la vímtima d´un atraco. pues el sañó en cuastió, pa ustédes sañó porta, pa un servidor elefang de l´imdia, va fé acopio de tota la remolacha asucarera arribada dels paissos enfunsats. ni s´imajinin bustés ni per un sol cop, i daspués de tení el pasidén més guluriós de la història del basalona que m´arribi un atra i gairabé hu millori !! achò numés pot passà anaquesta sancta casa coi, me dic a mi matei !! ere un recte bastán amusiunán per allò de superà la tasca feta anteriótmén, ja saben bustés, que aqui a can Bámsa achò de cambià prasidens com si fosin cromus és un espót avi tual la primera decáda de la senútria del vemtiuno

.

si els dic que foto per l´engrós un bon forro per la llibreta o per la carpéta am enganchinas tales com si el sañó gaspát se rencadnase en l´alejamdro sáns u el matei bacunet en l´espartac peran aquet del trànsit. pues vai nà a vutà a tots dos, si sañó si, imajinin quin bunic elemen estic fet; are, sàpigan que vam endegà un purujecta que va cambià "la passió" per un "primé, el bamsa" i aqui on veuan sifanofa la ideia ere la mateicha: enfunsà el clum de la milló manera pussibla. unes erecsions que van arreplegà molt de ramat al vultàn de la travasera de las códtes i colindantes com aristidas mallóls tangensial am grigori en marañón. choiós die de dumencha am molt de sol sulet, am molta patisipasió de los sosios asulgranas i en dafinitiva, una churnada de purumusió i auto-humanatcha al resignat de la bida. are, no perdin mai l´esperança, si anià una cosa que me transmet aquet clum i espesialmén el seu primé equip de fumbol, és allò que es diu alta enerchía.

.

*********************************************************************************

mitin aquet bañadó que bunic me queda de gorru (I)

- pues que quieren que les diga? yo soi un apasionao de la bida. piemso, mi queria audiémsia, que el clum que proporsiona el vonito nonvre a su siudat no hase sufisiemtes progressos atipícos en temas de pormosiones, bañadós, al-borsnóses, fulu-tadós, casquetes i cascotes aséteram. i és que estoi tan i tan cufói i udgullóso de la sosi-edat asulgrana que me envuerbe, una sosi-edat consentrá en un prasiós curralet de burrégus i que asín bisto de arriva, fot pachóca i tot. pues abui contre els paquiritus del mont-chueu els bén chúru que mu he passat de pipa-merabella. ¿que padqué? pues mirin, padqué temgo sujetao en mis manos el notisiero del cam nuu, revistilla que sirbe de mucadó bén bunic per animà al nostru sañó prasidén are que se troba en hores tan baiches. ¿a que bustés no tenen aquet nutisieru, eeeeh? pues jo si, apa. nosotros los siñores sosio-abonaos a hu nostru, a la titusió, no ens daichem enbarcà per dingú, no nos ciquemos en aquello que no nos impótte, ja saven, son sientonuebe anyos de hestória sienpre a la alsada del sosi triumfán. aquet diari que reparte el basalona és una gasetilla pues am els seus re-púta-chas, am les cebes afotus, am les cebes aupinions, am les cebes crórniques tot tot tot amenisao per l´emsalentíssim sañó Bedía, a la sasón cap de premsa del fumbol clum basalon, una gran parsona i un milló elefáng.

.

els purumetu que me pusat un pantalunet de la marca kapát per gorru, i achò és lo que acumsagueich la passió pel clum, l´amó pels culós, una passió que hísome dimsfrutar cual burrinot dels aspatarrans patits de fumbol i balumsestu en nuestra sede sosial. sépang que cuamdo me puse el bañadó kapát per sumbreru algun consósio me omserbó com un chic estranyat i estrenyit, yo no le hise cap caso i seguia a la meba. al fin i al cabo coi, que més dona un sunat en bell mich de hotros setemta i simco mil. i jo ere allà, "in titu", presemsiando el presiós pumtet que sap a glòria dibina, a platet de llenties bén calantunet. el resinto sosial del cul i seu asul i grana es como sienpre me digo anami mesmo, un resinto de burregus trasquilaos, como dise el sélevre siñó amvucat,que enotrordendecosas i a jusgar por lo presemsiao por los ale,daños de la puedta catórse de tiribuna, bé que farie en preparà la ceba surtida del clum cuanto hàntes mejor, bamos, de tucà el dos (el tres i el nou). i asin dicholocual, gósen ustédes de todos sus piribilegios com fisiunats i no decaigan en la tentasión de los enemigos del basalunisma guluriós; si lo aconsiguen, haràn que amsulutamente nadie, pero nadie nadie, se olblide ni del sañó gaspat ni del sañó porta.

.

d´aqui diset anyets jo siré el dobla d´inputén si Dèu bol

.

estic trist, capcot i dasansisat. és que esta tátde me han tocao el bora-bora viu aquet com coi se digui am una nutisia atensión, miten ustédes. les leo. el dos mil bemti-sinco se dovlará el numero de casos de inpoténsia semsual entre la povlasión. d´aquesta no m´ensurtu.

- jo no ting ni ideia si la meba imnosi córnica sirà la raspunsabla que l´anyo dos mil bemtisinco la meba puteta del mich tingui la sufisién fortsa per empinar-si dagudamén i com curraspón anún sañó de la meba cataguria i classe; bisto lo bisto dirls-hi anabustés que al diari beinte menutos s´hi parla de aquet tema. aquet diari és de gràtis, pues sàpigan que jo no compro premsa, hans al cuntrarit, jo arreplegu am tota la que puedo y más. asín que els hi dic un cop més, de diaris jo numés m´emportu cap a casa tots els que trobo a papareras i cuntanidós variados i pum. pues bé, turnán de nuebo al tema de amarras, abui he llachit la nutisia que el númaru d´inputéns sirà del doble i mitin, jo no m´en sé avení al raspémta. que coi bólen bustés que els hi digui? pues que ting póo, molta póo. que padqué? homa està clà, suposu que hu entenan i sinó ja no és el meu pumblema. mitin si ja sói lo sufisiente de inpoténte, pues ni me bull de imachinà dins de quina susiatat viuré, una susiatat on el númaru de frigídos semsuales arribarà a sé el mateich però multiplicat per dos. usia que ojo avi-sor am aquet tema que me porta de curcó i encare queden més de tres lustrus per tan assanyñalada feméride. jo allà vos tindré la figolera de siento dasiocho anyets resién cunplios i si are la meba tita està feta un penjoll de fira gran me puruboca un escàmdul de pemsàr-hi en quin coi d´estat se trubarà per alashores jo supósu achò frumarà parte d´alguna truballa arcaulóchica com les mumíes aquestes de teneríf.

a vóre, tanpoc és que un aumil sarvidó hagi pensat en fuyà dingú, siñó u siñóra, ja sia per satisfé els seus intintos carneales (bé,més que carneales jo dirie que apergaminales) que per una pura u simpla passió. ja sigui a base d´un plaser dibino u bé ja sia per tení un cill o una cilla, que dichoseadepaso ja no son edades pa eso. a més com afechitó cal dí que ja en ting una golfa am vuitamte anyets am la qual cosa ja en ting de sobra. achí que vaic desidí que no m´impotta ni chéns ni mique com me trobi de fótma pues qui no se cuumsola és padqué no bol i no ai desgràsia que sién anyos endure i que en un pais de tuédtos siego es el que bé. però no anià cap remei i les tadistícas que per achò están asseñalan un endíse povlasional al alsa en el número de ansia anos, miemtras de manera paraleia sitúan un desénso ebidente en el manio hàrte del vuén foyar. i es áhi aon jo bulie de ribà, a la llei del servessero morfi feta a l´emgrós. llei que diu que sirem més però am menus fortsa de tracsió per clavar-la dins del furat, i achò sumirincomsumirin és com si se tractés de comsevol patit de goldf; bull dí, que aplicat tot plagat a cuastions pelegrinas com son el sémso horal o veginal, els barons de nostra sibilisasió tindran el dovle de inpoténsia debio a la mitat de àvi too. i és achí com s´escriurà la història de la sosiedat del futúdo, poco esperansadora en prensipio que per sótt u per disgràsia diu que sirem més però redusíos a la ménima espresión.

un altra dia al paradís del muntanyÑñà

- pues daspués de parlà de la sequéra are desitchave de petà la chorrada aserca de un gran purublema segons el meu aumil judisi. un greu acontesimiento que ha acusiat anal nostra equip de grans purufassiunals i millós parsonas com per emsempla el noi brasileiro que, pubret meu, com a gran espurtista que és, s´ha quedat planchat a l´autucatt durmín la mona. i mai milló dit. pues tal com feien els pares esculapis, els nostras atimats muchachos han marchat chinu-chanu d´emscursió cap al mumtanyÑà i és que necesiten pues raspirà ni que sigui una miquete d´aire fresc. pel que he llachit l´anbién ha sigut de gresca, disbaucha i sobratot molta germanó i cumpañunia entre nostrus jugadós; bé, sàpiguin que am aichò que els dic els estic enbaucán comonopodiaserdeotromodo. entóses el apàt aquet ha culminat amb una saburossa graellada proseguia por la barba-coats tipíca de los pollascáuts i molt de oju, preparada a la fina yerba pel noi dels rimchuls, un mestra en el manio arte de la cosina canpestre. una parriyà on el planté de guanyÑadós ha tastat unes custelletes de chàvi a la barsa, unes guti-farres...i on mai de la bida pudie faltà l´alli-ólit i el pacontumác. suposu que les servesetes les huràn deichat pel mesié enguí, quan la prasiossa mótsa dentúa hagi deichat els cascus i la guluriossa michdiada que s´estave futén anal asiento del veicúlo i s´hagi adresat d´una bunica (per no dí puta) vegada cap als seus cumpañs que por sierto feien veure que emtrenàven. sàpigan que numés eren visiones... visiones dels que ens volen fé mal com diu l´emselentísim prasidén Porta, la més grossa de les guarrapatas habias i por aver que haiga visto este mundo i parte del otro

.

are, que la nutisie de questa jurnada d´aplec i d´esbarju muntanyñénc tan bunica i angrescadora que hem fet a la cumadca d´Usóna ha estat l´ataque d´un meraballós emsèrsit de garrapatas. jo suposu en prinsipio estaven dirigides per la emsalén siñora donya Khar-machacón, gran ministra, milló parsona. crech supusà amics meus, que nostras purufasiunals no estan prenyats com la siñora dels piñus per afers que distraiguin la ceba atensió. al fin i al cabo, el die de cunvivènsie ha estat previst con el sano omjetivo de ganar la copa d´Uropa. a més, sàpigan bustés que achò numés hu fa el caúchu pel bé de l´equipo, i a més recotdin que aquest es-jugadó del basalona és tanbé un personaje de onerosas ensías culminadas con su par de ermosas paletas fromtales però encluso més grossas que les de la siñora punitica dels susialistes. achi que visto lo visto trec la cuum-clusió que el que veritablamén penso que els prucupa anals nois del clum basalon és el patit contra els paquiritos i per supuesto el del prupé dimercras en front del ménches llunai, atramen dit "los diavlos cojos del ultra-fort". tema de les garrapates al marge, penso que s´han vacunao com calia i que pudem dí que les garrapatas anal vestidó del basalona ja son història gràsies als serveis metchas que un cop més han amtuat amb amsuluta dilichènsia. achí que pafabó deichin de patí per la salut dels nois, pues hem acunseguit d´estreminà a l´enamic anti-basalunista, els malbichus aquestos que chuclan i chuclan la sang i que uns joves treballadós de la pilota...tenen agarrats anala ceba sensiblota pell de "fumbuleru..."

.

.
********************************************************************************

confundío de dalt a baix

.

- pues me recotdo quan purtave crossas i ja els parlo de fa anyos, que vai entrà dins d´un puestu on van tallà el sumenistro de lús i per tan ens vam quedà a umscures. en aquell presís instante jo estava cumprán sellos dins d´una antiga filatèlia del casc antich de basalona; la butiga ere fosca, a les palpentes que gairebé un se trubave daspués de ser rebut pel venedor, un home d´aspecta lugúbre que achi de bon prinsipi me feie bastanta póo. les estanterias que guardaven colecsiones de tinbres llegaos de todas partes del mundo paresia que amenasaran con desplomátse asobre de un servidor. achi com una mica pas-pantat vai dirichir-me cap al butigué del anticuario aquet i li vaic demanà una série de sellus de los anyos mil setesientos chochenta, estanpitas provenientes de cartas padticulares embiadas por mari-antón Ñeta anal sañó lluís i un númaru rumanu que no me recotdo bén bé de quin ere. asin que sensa més dumtes vaic premdra una desisió i vai cunprà amb els meus aumils estalvis una edisió de la culecsió vinguda espresamén del pais framsés via bastilla-parits-basalon: allabó me va custà la tira recotdo que sobra unes quinsa mil pesetunetas d´entónses. l´home no aseptava tarcheta de crédit ni talunari, numés bulie pasta contante i con sonante, que un cop treta de la butchaca dareta del meu viejo gabán, va agafà amb molt d´esma.

.

en aquell lucal del bell mich de les ranvles feie una hudrurósa pudó a humitat am una fuscó de mil nimónis que semblave tot plegat la casa del terró. el berdete dels llibres dels prestáchas dunaven un toque d´antiguitat i mitis-sisme a l´asumto que ni la casa de la monéa i tinbre de la capital de l´estat, que supongo asin vista desde la lejania, debe ser más rónnica que algun que altre jugadó de nostru primé equip de fumbol. asin que de buenas a pirmeras me lo tomé con calma, tramquilitat i sobretot serenó, molta serenó. ja eren dos véses en aquel mesmo mes tropesando en la fuscó i no m´en savie avení de la meba comfusió, i tó debio a que algú m´havie enredat el die que me va dí que els sellos costaven més cars quan més antics eren i desda luego no sempre és aichí. si busté visita comsevól butigueta de tabacos, un estanco del seu barri per posà un emsemple, pues depenén d´aón bulgui embià la ceba carteta o asquerro pues lin cubraran una tárifa o un atra. pues am els sechéis de culemsionista sucseéich el mateich, trubarà que tenen un présio sagons el lloc, la data i el acontesimiento que tengan a vién de represemtar. a partí de quell mumén tan i tan guluriós me vai adunà que no feie cap falta de nà a cunprà d´espresso al sentrolasiudat, que no m´estés per rumansos i els encarragués a una editorial de questes com ni ha tantes que fan les cebes edisions per vemdra al púmblic en un quioscu del seu carré en la bunica forma de fatscícles. aquell dia siertamemte estave vién comfundío i el pallu de la fillatèlia del carré mariausiliadora, que suposu siria una sancta siñora però bastan pencas, no tuvo dingun riparo de artvertirme sobre el asunto el cual me llevó despistao ante su presémsia....

.