confundío de dalt a baix

.

- pues me recotdo quan purtave crossas i ja els parlo de fa anyos, que vai entrà dins d´un puestu on van tallà el sumenistro de lús i per tan ens vam quedà a umscures. en aquell presís instante jo estava cumprán sellos dins d´una antiga filatèlia del casc antich de basalona; la butiga ere fosca, a les palpentes que gairebé un se trubave daspués de ser rebut pel venedor, un home d´aspecta lugúbre que achi de bon prinsipi me feie bastanta póo. les estanterias que guardaven colecsiones de tinbres llegaos de todas partes del mundo paresia que amenasaran con desplomátse asobre de un servidor. achi com una mica pas-pantat vai dirichir-me cap al butigué del anticuario aquet i li vaic demanà una série de sellus de los anyos mil setesientos chochenta, estanpitas provenientes de cartas padticulares embiadas por mari-antón Ñeta anal sañó lluís i un númaru rumanu que no me recotdo bén bé de quin ere. asin que sensa més dumtes vaic premdra una desisió i vai cunprà amb els meus aumils estalvis una edisió de la culecsió vinguda espresamén del pais framsés via bastilla-parits-basalon: allabó me va custà la tira recotdo que sobra unes quinsa mil pesetunetas d´entónses. l´home no aseptava tarcheta de crédit ni talunari, numés bulie pasta contante i con sonante, que un cop treta de la butchaca dareta del meu viejo gabán, va agafà amb molt d´esma.

.

en aquell lucal del bell mich de les ranvles feie una hudrurósa pudó a humitat am una fuscó de mil nimónis que semblave tot plegat la casa del terró. el berdete dels llibres dels prestáchas dunaven un toque d´antiguitat i mitis-sisme a l´asumto que ni la casa de la monéa i tinbre de la capital de l´estat, que supongo asin vista desde la lejania, debe ser más rónnica que algun que altre jugadó de nostru primé equip de fumbol. asin que de buenas a pirmeras me lo tomé con calma, tramquilitat i sobretot serenó, molta serenó. ja eren dos véses en aquel mesmo mes tropesando en la fuscó i no m´en savie avení de la meba comfusió, i tó debio a que algú m´havie enredat el die que me va dí que els sellos costaven més cars quan més antics eren i desda luego no sempre és aichí. si busté visita comsevól butigueta de tabacos, un estanco del seu barri per posà un emsemple, pues depenén d´aón bulgui embià la ceba carteta o asquerro pues lin cubraran una tárifa o un atra. pues am els sechéis de culemsionista sucseéich el mateich, trubarà que tenen un présio sagons el lloc, la data i el acontesimiento que tengan a vién de represemtar. a partí de quell mumén tan i tan guluriós me vai adunà que no feie cap falta de nà a cunprà d´espresso al sentrolasiudat, que no m´estés per rumansos i els encarragués a una editorial de questes com ni ha tantes que fan les cebes edisions per vemdra al púmblic en un quioscu del seu carré en la bunica forma de fatscícles. aquell dia siertamemte estave vién comfundío i el pallu de la fillatèlia del carré mariausiliadora, que suposu siria una sancta siñora però bastan pencas, no tuvo dingun riparo de artvertirme sobre el asunto el cual me llevó despistao ante su presémsia....

.

la pipína monisipal del meu atimat póPla

.

- bustés cunéichen els intringulis de una cumunitat de vesinus? pues achò de la pipína monisipal del meu póPla és correjido y aumentao por sién véses sién. are que la dutcha no va per allò de les restrimsions d´aigua putabla, que els menínos si càguen a la chéspa, que els góssus s´urinan,que no ni ha aigua currén (que dichoseadepaso és la més currén de les aigúes), aséteram, are, eh, are, venen aquestos am cuatra manifestos per tancar-nos l´acheta encare més. mitin bustés, que are no pudem ni rentar-nos els peus i en cabat no farà falta ni el brunsajadó de la metda de roina que tindrem a sobra del nostra agrietat cuerpo. tal sirà nostra disgràsia que ni el factó sent-mil arreglarà els efétos del sol-sulet i els seus malaïts ultra-viroilais, pues padqué la péll s´ens quedarà d´un culó marró acartrunat per no tení a ma cap dutcha a les platches per pusà un atra emsempla. aquet culó tan raru, achi com marró gruguenc tipo llubragat passàn per Mamresa és la nova moda al huso que tindrem tots plegats, tan, que fins i tot semblarem chinus. o busté està vacunao contra tótipo d´enfesiones o ja pot plegà de la cuantitat de purcaria fatisgossa que tindrà enganchada a la ceba péll com si fossi un lotíte comsevól. hurem d´entrà en un traju de búsu que ens deicharan penjats en els guarda i robes de les pipínes monisipales per pudé trapichà l´aigua que de tan de clóru que li posan al final els sañós bañeristas surtirem achicharrats com un chorrasco de badella.

.

i molt de oju padqué miti busté amich/amiga lectóra, incluso si me empura li tindrem que dunà am escafandra per tancar-li el cap per tal que li quedi bén ailladet de la brutisia i dels roberts pichums dels seus consiutadans. jo no entiendo de qué coi els vé la dèria de fé tan de papinu a la sagrada familia enlloc d´una aspatarran desalinisadora..quan ja fa de anyos que els parlo que van tení la ucasió de cunstruir-la. i si els de la cheneralitat i els de l´ajuntapelas no és guéren gastat tans de pempis en el furuncle de les escultures i en els hutelets i resta de pisos de purutacsió rutilante, constante, sonante i mangante, pues un atra gay are mateich ens estaria cantán. aichò de l´espe enculasió es veu que no és numés patit-mónit dels peperus: tanbé és patit-mónit dels susialistas i dels partits de casa... i en cabat de tots plegats fem un potipoti ple de petrecols i de paperassa on ningú s´aclareich. mitin que si a sobra caigués un nabo de questos a sobra del ave...

.

desda luegu els pobras agrairiem tení una miquete d´aigua dólsa i sensa desen-salinisadores no anem enlloch. astic pas-pantat, abui me baÑat i notu pel meu cuerpu com moltes picóres, a mi, la coñonada del rio evro hasia basalona i probinsia com que no me fa masse la cosa. sigui per sobra u per sota que tanmefà. a mi la veritat, els póssus de tarragón me fan póo, jo que per l´estiu me poso negra com un carbró pel chuliól me pusaré amariyu com el tractor u el sumarínu. una altra sulumsió son els bañadós-bulqués dodot (nigotanigota) com quan aquells meraballosos baños de sam sebastià a la basaluneta del años veimte de la pasada senútria. encare que tenin el merditerràni tan a prupet ja és de raru que encare quedi aigua anales nostras estimades plátchas

.

*********************************************************************************

Mou tsinco estreyitas (am u sensa)

.

- els prasemto una servesseta feta a partí de sibada natural i estrátos de lupúlos selemsiunats de llavós putruguesas. pot trubar-la am alcuól u bé sensa com per emsempla la mou-sin, que por no saver no save a ná. aichí que jo els racumano la que està bén carregadeta per allò d´entrà en calureta hàntes de marchà cap a nostru astadi. se presemta en enbase de quinto milló que de litru, que d´atra banda no aublidin, no cunté ni adisionantes ni culorans ni cumsarbans però aichò si, mols estimulans vitaminats, esterilisats i uperisats. feta del residuo de la raís de bulvo de sañó mestra se vén a les butiguetas del garraf, encare que ja la pot trubà als colmados de la mateicha capital. és ideial per escalfar-se quan veigi a segons quins purufetas i se racumana de servit-la bén frasqueta. s´acumsella el cumsumo responsavle debio a los efétos pisco-tropicos de la beguda bajo condusión o el manipúlo de mercansias perillosas (caúchu de rafamatquesnato), asin como pal uso de esplosibos como la deco-2 u la tiri-lita o la metrogliserina. numés se presemta en embase bidrio tayado admite boteyones i litronas variás pa selebrar triumfos am u sensa aspactacla. pues bé, aqui els he fet publisito d´aquesta noba mou tsinco estreyitas am u sin que bén aviadet pudreu tastà, achò si, sempra que l´acuolimétro del gran momo de cuadra del basalunisma, usia el nostra atimat presidén Porta, no li acabi rebentán a la ceba mateicha carona, en tot cas racotdin bustés sempra que si el troç de bacó "fot el cam (és un clam)" hàntes del dos mil diés la oferta valida desde el final de las esistènsias pues se prolongarà como es debio, no sin hàntes aumentar el spock en su tienda más sercana.

.

*********************************************************************************

disfrutà del silènsi

.
- a mi no creguin bustés, aqui on me veuan jo sóch un gran amante del silénsio com per emsemple el silénsioloscroderos que es un tipo de silénsio mui famoso; dispués tenemos el silénsio aministratibo, un silénsi propi dels ajuntapeles i jusgats gairebé sempra un silénsi repressó sino li pregumten al seu gestó... i pa terminar el silénsio del sósio. aquet mitin, en cabat és el silénsi més famós que existeix i per cabar-ho d´adubà jo dirie tanmateich que és com el silénsioloscroderos però enlloch de croderos en aquet cas sirien burregus: uns sent mil sifanofa apurusimadamén parlán. achí achà tenim pues que per disfrutà del silènsi hu milló és tancà la finestra que dona al seu patio de lúses imaginán un món en blanc i negre com una panicula de sine mút. achò requereix un esfuéso i una astracsió consentratiba que ni aquell mag que dublagave les culleras. però bueno, per silènsis els d´un sañó que venia d´uno antic i molt llarg, de quan l´èpuca en que a quien más y quien menos o bé el tancaven a la garchola o l´afusallaven cara al paredó. aquet és el que me fa més póo encare que me vai esilià a les gavarres, allà enmich dels turons que feien fruntera entre frantsa i españe on no me pudien arreplegà els malparits del sañó gaudí-yo i sus leales tropas. bustés se farien crússes de la pau i la tranquilitat de passà les nits al raso am una estora a sota el cos i mirán cap al sielo negra-noche, sensa cap ruido que el mulestés, si més no, sentin numés els chirridos dels grillus que pululan por el monte. siran molt buniques les criaturetas aquestas però son més pessades que el germà lulén del caúchu. jo vaic cumansà a cunèicha el que ere aquesta sensasió de sulitut en tienpos de la guerra sabíl, en cunclet quan jo servia en el rejimiento rempublicà con mi grupetto de màquits dependientes de la dibisión de tierra que con atino diregía el sarjento Don adolf fotem plorem. ere com el nostra guia espiritual,el nostru pastó que ens guiave pel vell mich de la guerra contra l´enemic, ere com un presiden d´equip de fumbol a qui busté li cumfiave la ceba suerte a canvio de resuntados en el canpo de bataya i que a la postre simnificave un pare pels seus suldats. els meus cumpañs i un servidó erem com una gran familia.... és més, jo dirie que erem com una gran penya basalunista.

se avesina una tan-plurada històrica per nostra clum

al loro que no os quiédan enbaucar esos antibaselonistas

...que no estamos tan mal, ¡hónVre!

dúlses suenyos amigo mio, dúlses suenyos tenga usté

Eurythmics Sweet Dreams are made of this
.

pues que ja som a dissamta i que are me racotdo si no m´enganye el meu rallotcha de cucút que abui juguem a campo del recreiatibo de gúerba. desda luegu que els tres pumtets asin hablando a las claras, sin tapujos de nimgún tipo i en plata-platino no valen una jodia miétda (ai paddó paddó per l´espressió). en cabat el que bulie de dí és que no ens sarveichan salbo per cuncarí el sagon puesto de la clamsificasió lliguera en lluita contra l´equip del vila-raial. però aichò no m´impotta ni chéns ni mique i per tant deicho de costat el partit del nuebo colón-vino on por sierto trubarem al gran jugadó de garnullés en cherát lópets...un jugadó que oju, ere del livarpúl i que jugave la copa d´uropa hasta el pasao martes on va fé un gran partit am el seu anterior equip. el que no antenc és com pot havé passat en numés tres dies d´un clum anglès fins a la otra punta de la piel de sórro, que m´hu espliqui algú.
.
asin que dejando este tema aparcao m´endinsaré per varià en un altra que sagú els meus lectós trubaran d´allò més interesán i ensertat. ja tenim al bocamoll del sañó porta refregán l´aigüera del tema caúchu am els italians de pel mich. are que jo suposu no esperarà ré de l´atra món dins dels seus suenyos de triumfadó almenos pel que raspecte a la lliga...és quan entra al trapo am el tema del brasilé de marras i del seu germanet de l´anima. bamos, a no sé que el bonjan tingui ganes de fé cuñeta am els coi de tropesientosmil peñistes tal com va fé el presi a la bunica tsiutat de l´upspitalet a la trubada mumdial de enprényes basalunistas. suposu que de petit en Jan sumiaria de sé prasiden del basalona, de tení un chufét, de tení secratària, de baichar-se els pantalons a l´aurupott del Part, i incluso si me enpuran mirin... de sé prasidén de la chenaralitat. pues que bolen bustés que els hi digui? pues que el nen va per bon camí, achí que no li calen moltes mentides de més per arreplegà amb tot aichò que pensa endur-se pel deván...tot just hàntes de alcansar sus suenyos de sid canpeador
.
dúlses suenyos señó prasidén, dúlses suenyos. si ha caso usté tuviera deseos porfumdos por dominar el mundo tal como hase con el sósio del basalona, mire que aqui yo no le puedo de aconsejar. pero en plena confiansa, a véra, facim cas ni que sigui per una vegada. miti busté, ¿qui coñu no té suenyos a la ceba imfantessa? jo, miti busté, els tenia i tan! per emsemple sumiaba en cicar-me al llit a la veina del terseru-pimera...i am que me tuqués la grossa de nadal u tanbé la pirimitiba. i en canvi ja veu busté, la pirimitiba que me va tucà va sé la buturuda ma siñora i ja veu que anaquesta purdrida bida pues qui no se cunfórma és padqué no bol. ¿le bale u no? aichí que como quien no quiere la cosa, jo vai nà tirán com milló pudia, año rera año am una sacrosanta pasiénsia i rasignasió guiris-tiana que ni s´imajina. allabós pues a jo ana busté li acunsello el mateich no sigui que de tanto suenyo acumulao al final me coja una pesadilla "de padre y mui senyor mio" que no pueda despertar en sién anyos como cual "vella durmiente" en su lecho asul i grana...

Agenda cultural 'Espectres' al Teatre Romea‏

.
- emsacte! sí sañós del basalona! un cop acabada la sessió "dos pájarus de un tiru", obra purutagunisada pel caúchu i son germà, canviem de térsio i ens endinsem dins de la més que intaresán (pel sañó sosi del fumbol clum basalona) agemda cutural "espétras" al teatre bRoméa de basalona, que dichoseadepaso, suposu que nirà pel nostra atimat clum. aichò viene a cuemto del curreich que he rabut anala meba bèstia del jotméil. are que oju, siendo más serios i formales, i parlán de teatres i de suenyos, asin como que me se viene a la cabesa el sobrenonvre de ultra-fort, el cam del ménches. sin más dilatasión pues, paso a esponer el que jo pemso sobre el tema dels espétras. mitin, a mi m´argradave molt la panicula d´aquells chicots que naven am les cebes buniques trampes caçán fantasmons. com ja vai cumentà un atra dia en un guluriós póts dels meus, aqui tindrien molta feina am la gran quantitat de moco verde que tenim escampat per la nostra tsiutat desde arestídes mallols fins a la vora del mar. és escalufrián i sobreacullidó veura el rímchuls entrenando a los sullos am el noi del jotabé al seu custat, i por si fuera poco amb el noi de san sebastià lusiendo napia no mui lejos de él i sense cap perjuisio de sé cunfós am una bunica pintura rupestre. no buldrie de sé malpensat i acabà creién en els ploterguéirs aquestos, que mitin, un ja fa de suspità am tant de misteri habio i por aver anala nostra atimada titusió. asin que si busté se troba am un bichu raru nán de paseo pel bell mich de la nit m´avisa i jo surtiré presto y despuesto a esterminar-lo com si fos un comsevól emtoplasma con cabesa de prominente mentón, enano de estatura y am modales de mussolinit.

quina nit més chuióssa que vaic passà ahir (II)

- pues achí que vai agafà el truset de churissu que me quedave embulicadet dins del papé del meu diari espót sempra amb el basalón tot tacat d´aseite per a l´ucasió, m´el vaig nà menján a mussagades... de resultas de lo cual me se partió un pútu queichál. achí me vai tirà tot el descanso del partit, esbufegán d´un duló insuputabla, tot esperán el inisio de la segunda parte entre glupet i glupet de vino ribera valero. semblave que am el tantu de la iaia la cosa més u menus nirie pel bon camí i dicho i echo, a la sagona part del patit la cosa estave més tranquileta pues els nostrus gladiadós asulgranas cumtrulaven més les escumessas germanes. naltrus, usia el nostru guluriós equip tenie més ucasions de gol, am rematades varies que el sañó Noller nave traién a cor que vols, i un enamic alemán que al meu judísit estave més avall tísicamén parlán. desde luego que no van tení cap atra uputunitat com aquella que va treura de manera tan briyán el noi de l´upspitalet tot i que va està a pum de menjar-se-la pel botelapelota. sensa cap sustu de cunsiderasió salbo un sentro que va vení per la dareta del meu ataque naven passán els minutos hasta los canvios del místet com per emsemple el del borjan pel marlboro que a jusgà per les imatchas no van agradà gaira anal respectabla. va agradà més la del framtsés i ja no diguem ré pel que raspemta a la de la iaia que va sé acumiadat del cam amb una sunora ovulasió per part del púmblic congregao debio a su esfuérso, a su tesón, a su coraje i a su cojera. pel que fa referèmsia anala primera sumstitusió sàpigan bustés que jo no vai treura el mucadó pues padqué el tenie ple de móchs i ere un perill pal vesino de grada, entónses como que no, me dije anami mesmo. i de somte, vai mirà cap a la meba asquerra i vaic veura a un mecsicà am cueta i tres potas, la del medio más desarrollà que las otras dos, futén saltirons i estirabots pel córnet com si fos una ballarina del ballet muscóu, hasiendo carreretas am l´atra noi de la masia, el jason faif, en chovani Dios santos. a mi me feie póo que surtís però bé, el noi aquet, en rafamàtques, daspués de treballà tan i tan dur, daspués de patí en una covalesénsia feixuga com pocas, pues que bolen bustés que els hi digui, mereixia deputà de nou am els seus cumpaÑs. entre canvio i canvio pues que los menutos se naven consumiendo hasta llegar a la finalisasión del partio amb un parell més de jugadetas en que vam està a pum de marcà. el sañó àrbit va pità i tutón cuntén com chinchuls naven agafán els seus cojinetes i selebrán de manera bigorossa el triumfu que arrudunia de manera més que meraballossa el nostra passi cap a les semifinals de la copa d´uropa en que ens hurem de veure les cares contra un biejo amigo de la familia: el ménches llunái de ménches, primé patit el die de san Chórdi a la siutat contal, partio de vuerta una setmaneta més tard a terres guiri-tàniques. se preveu per allabórax un llenasso historico anal nostra astadi am lu cual doi por conclusa mi umilde crórnica aserca del patit de cuadtos de final jugao hàntes de aller. un pasito más hasia la capital ec-subietíca, are drússa, no sin pasar hàntes cual rodiyo catalán por ensima de los diablos cojos de ultra-fórt, achò si, la satisfamsió no me la treu ni un elefante beodo


********************************************************************************

quina nit més chuióssa que vaic passà ahir (I)

- com deie aquell grupetto de livarpúl "a jardéis nai" que en llengua viernácula buldrie de dí algu aichí achà com "quina nit la de aquell die". si sañós, i no els emsagero pas. des de que dió enísio la comtienda contra el equipo tetón del chálquets (tséro a cuatra) vaic està animán sensa parà, mitin bustés, vaic fé tantes coses que incluso me va dunà temps de treura el mucadó. are que oju, numés me va faltà de fé la unada am els meus cunsosis, cunguiris i cunpatisáns però mala era la nit per fé segons quines coses pues l´anbién que se respirave a l´astadi tanpoc ere d´una bunió com dirie el nostra atimat prasidén Porta, "fueradelugát". anala foto que els he penjat veuran como hàntes de comensar el envite me mantearon en mità del terreno de juego, sepan que esto simnificó un honor hasia mi aumilde persona. vién. porsigamos. en com va sunà l´himna del clum de forma aspatarran pels altaveus i nostra presiden va sé rebut con un meresio soniodeviento, l´antranyabla amic Manelet Big va llechí las alienasions d´amdós equips per actoseguío guardar-se un minutet de silènsit en mimòria d´un sañó de la fuéfa, contenporàneo mio a jusgar por las imajénes visionadas a trabés del videomatcadó de l´astadi. va cumamsà el partit de la churnada i allabós va passà que l´equip alemañ va gafà les riénds del partit, i anami me van fé sufrí fins al limit del enfarto gariebé tota la primera part aquella colla de cabrons del meu atimat basalona. un sarvidó mentrastán, ni chaviernándes ni decót, va agafà el seu bucadillu de embutit de caúchu (i hermanos) i am la meba botavíno vai cumensà a fé el primé tragu quan el burru aquell del potipoti altintóp va fé la ceba primera rematada a la nostra sagrada purtaria. el sustu que me vai endú va sé de hórdago i casi m´empasso el primé mos de churissu. van sé muments de musió cumtinguda cins que la iaia am la ceba puteta torta va ensertá de clabà la bola anala meba purtaria mentra el noi de la servesseta estave recolsao en un poste. jo suposu que l´henric estave anallà per veure de forma pirivilechiada la jugada del tanto asulgrana. anaqui a sota tenen un atra foto que me va fé un amic de la grada quan estave guardán el minutosilensio bén assagudet anala meba curraspunén lucalitat.

recuparém l´órgasmo de mumsarrat

- pues dilluns a la nit per la "la ceba" van fé per varià un prasiós i garratibán purugrama de sémse loro-baginál, bé, per sé més emsactes, un nou purugrama que no vaic veura del tot sencé però que pel que vaic deduí me semble que tractave el tema de la ristaurasió de l´órgasmo de mumsarrat. aquesta nutisia me va gafà de sómta i vai quedà fet pasta de asquerro, achí achà que me va vení al servei pues allò que li falten un parell de túbus anaquet trastu que toca la coralina quan venan dies de flós i violás. ja saben bustés, que si casórios, bautissus, selebrasions en culós asul y grana, convensiones de panchas cumtentas (usia de bisbes cardenales i mussèns...), atséteram. ¿saben bustés que aquets órgasmos estan furmats per varios túbus per on entra i surt l´airet l´airet l´airó? achí de prinsipi semble que no sonen bé del tot però tanpoc és que achò tingui gran imputànsia pràtica pues en dafinitiva hu imputan és que sonin bé. quan diuan que les nobas janarasions tenan de cumsarbà aquet estrumén per tal de pugué tucà la pera als mona-quillos i guiris varios numés té de racurdar-li busté anala ceba parella de fet que fé el primé órgasmo en honor al gran mona-quillo de la coral del munastir no costa tan: més u menus com la guluriossa i aspatarran reunió de patisantes asulgranas los dias de partio. i si me enpura usté tiene pa escoger muchos sitios de más pa festejar los triumfus del seu clum a parte la Badia pópiamente dicha i sinó me le pregumtan anal señor de la afoto que semble tan cuntén a jusgà per la carona de felicitat que ens mostra.

.

aichi que bisto lo bisto aquesta merabella d´estrumén, autèmtica chóia de la música de càmera un regalo per les nostras uídas, un endoll ple de adornus que allá a donde los vé tienen su uso, i en dafinitiva, un troÇ de maquineta am un aspatarran so que en tan sigui restaurat farà tramulà la sagrarda mumtanya majíca i sirà si el totpudarós i umniputejadó sañó prasiden Porta vol, un urgúllo de la pàtria catalana i resta de l´estrangé. espero i dasimcho que los semientos del masíso momserratino siguin pusats de cuatra putetas am aquet órgasmo un cop enllestida la ceba reparasió, i fem un ball en vultán del temple a modo de rutllana; i en una germanó com mai hàntes se havia bisto, tots, catalins i catalinas, farem peña i piña, farem gresca, caliu i disbaucha, pulurarem, cridarem i treurem mucadós per selebrà la festa de la marededéu. al final del festejo tots plegats pudrem vibrà de musió cumtinguda am el prasiós ball de la sardina, la dansa més bunica que es fan i es desfan inclossa la dansa la marmota que és la preferida per nostra prasidén Porta. en cabat pensi busté que 'los panes con penas son menos' com diu el refraÑé i que puestos a que el nostra atimat clum del basalona no guanyñi un pútu titúl al finalisà aquesta tan-plurada, una escursionsilla anallà adalt sagú que no li nirà pas malamén més que ré per la ceba salut. i sàpiga que per sobra de tot farem pais com curraspon a la nostra idiotsingràsia asul y grana...un irrenunsiavle séllo se mire como se mire o me lo ponga del derecho o del rebés...

ja pot descansà en pau a la lluna si li surt dels nassus

- abui he llachit una nutisia que ma unplert de musió,achò si,com sempra una musió cumtinguda. si busté hi bol i sobratot té pela llarga, pot demanà que "sus restos sean esumaos"com curraspon al bunic satelít que ens fa cumpañunia quan aquet bunic sulet nostru s´amaga per l´huritzó. miti, busté va a ca l´enterradó i numés els ha de dí: "escoltin, que jo buldrie de tení descanso etérno a la lluna lluneta, cucrétamen en un sacrófago hecho pa tal ocazión.... madera d´arbra de la riviera del nilu i si pot sé vién mullido, però sobratot lo sufisientememte hancho pót largo...escolti, ¿quan sirà si és molt amabla?" en prinsipi i fins are cap pumblema salbo quan arribe el mumén de pagà i és que desgrasiàdamén jo no ting calarunets per permetra´m aquet dibinolujo. mitin que asin i to con mis sién anyos allà dalt pudrie fé nobes amistats am els mursianus lunares de turnu (si és que ni ha algú, oju), i qui sap si algun dia suterrat bajo aquet suelo lunátic am la meba matèria ugrànica pugui creicha un nispré. és inchús que no pugui tastà per allò de "la dascraminasió ecunumíca" la sensasió pues de durmí anala meba lluneta i pugué veura (mort però tanseval) la posta de l´aspatarran planeta del qual en sóch cill. cill bastardo però cill al fin i al cavo. escoltin bustés, que la zorra del planeta lluna (usia la zorra lunàtica), diuan els sientèfics del purtàgon, té les cebes purupietats naturals i serveichan per cunserbà la pell tal com passave am les momìes de l´antich ejipte i els faaraons que tenien embulicats am mucadós de farcell dins de la caixa aquella. are, sàpigan que un cop m´empurtèssin anallà adalt, no faria cap falta que m´embarçaméssin pues am el meu cuerpo tan minsu i escarransit i més chuclat que una pubrissona sangunera, poques coses caldrie umplí esepta la meba butchaca de cuartus i poca cosa més. i qui sap si am el tienpo i una bunica canya incluso aquets siñós de la nansa me pudrien muntà el meu propi mussol-léo emvultat per sién mil estreyas del firmemento. les mebas restas furmarien part del sur-suelo de cràtet culó sanissu on repusaria el meu cuerpo serrano cunvertin-se con el paso de las senútrias en el sentro de la galàsea conosia

*********************************************************************************

al lloru que no estamos tan mal, ¡honVre!

homa, tan malamén putsé no... pudriem està pitchó

"la pirimabera la sangatéra" i aquell pubret tauró pellegrí

- el refraneru casteyà que si té algo és de intel i chén ens diu allò de "la pirimabera la sangatéra". pues que bolen bustés que jo lins digui? pues que nastic decót. i tot achò viene al ilo d´un tema que abui me llachit i que ens diu allò que amb la pirimabera s´apuchan les cumsultas per represió. diu tanbé que putsé sia dagut al canvio estasional per allò dels equis-nòsios i los solstésios... i jo are presisamén que estave pensán en el meraballós discursu del meu prasident al garratibán aplec mundial d´enprenyes basalunistes a la bunica i juiossa lucalitat del estraràdio de l´upspitalet del llubargat. are que al meu aumil judisit tanpoc cal dramatisà tan la situasió aquesta, que no val la pena, ni acullir-se a l´avíto melancólico como tanpoco al que hase al monje. i si bustés me parlen de l´as tenía que els puruboca aquet temps que fa tan revuelto... que un die agafe i fa un sulet aspatarran i al die sigúen un sielo núbul... que a lu milló busté se troba de mil merabellas i en poco menos de diés menutos me li agafa una mugronya d´aqui a gratallops que ni el madca ni l´espot ni el mumdopoptivo infodma leidos boca abajo i del revés...
.
jo hu dic padqué com a vuén seguro tots bustés estaran reprimits am la situasió que ja els he cumamtat en anteriós purugrames, pues que facin de una esforsa evulutiva i saquen las castanyas de donde no las tengan. l´ansiatat aquesta que gafen pel seu basalona és massa esagerada, i no parlem dels tastótnos bis-pollares de la premsa de la nostra furmossa siutat cumtal, am episodis d´ufòria esesíva alternats am els d´una purufumda represió...atrament dit pumblemas de bi-polla-ritat asulgrana. les recaigudes estan a l´ordra del dia su prenguin como su prenguin i no hai más ni menos. els nerbios no els purtaran enlloch amics penyÑistes, no pateichin pel lloru Jan, que el pájaro aquet ja sabe volar solito i ublidint-se de les angoichas als espais uberts i als espais tancats i de les fórbies a les samarretas blancas. les mulèsties que aquet clima tan raru pradisposa ana tots bustés i espesialmén a les persones sansivles és una causa i no pas una cumsecuènsia de tot el que veuan, llacheichan u escolten per comsevol mitchà. achí que deichin de patí i disfrutin la pirimabera encare que el refraneru digui allò de "la sangatéra". i sinó van a la platcha i li pregunten que n´upina anal pobra tauró pellegrí que anave esmaperdut per deban de la nostra costa a l´alsada de les nostres buniques torres gemeles.

*********************************************************************************
.

al lloru que no estamos tan mal, ¡honVre!

- vién, hàntes de comensar quiero dejar constansa que mi querio clum no es en dingún caso cap rampública banyanera, hans al cuntràrit, ni que por ilusiones asin lo entienda mi querio presi. jo aupino que no n´astem ni milluret ni pitchuret, sinon tot hu cuntrari, achí que, sañó porta deichi busté de dí cap més bachanada ni opiedades al raspémto. por otro lao vemgo omserbando que la situasión de nuestro clum es de cojón de sastre, usia como dise la espresión servantina es un batibull, un potipoti com bé mereich un bunic escut com el que ens rapresenta a tots plagats. jo pemso que la situasió de nostru clum és ómtima i que el primé equip va viento en cópe, el fumbol base usia la pedrada d´en Gordiola va com mai a la bida, i molt de oju padqué les semsions tal com veu busté amich meu pues se pot aplicà aquella prassiossa dita de qui no se cunfódma és padqué no bol. oju avi-sor, i ja no diguem ré de la situasió susial del clum i del estat d´ànimo de les penas del basalone.. am més unitat com mai hàntes viem disfrutat ...unitat contra busté és clà

.

catañuña està patín massas fuitas de tot tipus

... fuitas com la de la tsentral nucleát d´áscodós quan el passat mes de nuvembra van recarragà el seu reactó i se van escapà pel sistema de ventilasió refricherativa unes partencúles molt patitunetas i que por sierto, estaven lucalisades i aillades. achí achà els ténicos de la tsentral, uns rimchuls de la siènsia fisíca, ja ens han tranquilisat convenientememte i per achò ja puc respirà l´airet que raspiro sensa tení cap póo. a més ens han dit que tenan una imputànsia ensemnificán. son partencúlas com un gra de zórra de platcha, usia que tan minóscules que no poden de fé cap mal, hans al cuntràrit. ¿ha caso bustés creuan que elememtos subatònitos lins podan de fé mal? pues no. ¿que padqué? pues padqué no. entóses trubem que la terra que cade die trapichém se pot dí que es "firme y segúda". allabós els enfutóns de lús sirculen per l´aira com els esos-tópos radiamtius de la espèsie badia però sensa cap afemta sacundàrit. ja dich, en prensipio no passa réderé, tot i que oju, achi mica en mica i sensa enterar-nus van intruduint-sa pels nostres cuerpos a trabés de las fosas nasáles i urellas vàrias i ens van putechàn die rere die. espesialmén als basalunistes.

.

els enfutóns de lús que venen de tarragona i purubinsia puchan cap a naltrus i ens castiguen però no masse, pues al fin i al cavo ja saben bustés que tot a la bida té ramei menus la mótt. achi que els sañós sientefícos han dit que ens inmunisem pusant-nus una armilla o chalecu am els culós asul y grana encare que bistos desde la capital del pais de aqui al lao "futèssim el penas". que dona igual que fem el ridicla am el peto a sobra pues sobretot no tinguem cumplémsos que ja somos mallorsitos pa eso. allabórax, quan veic la tsentral nucleát dascodós que se li escapen els esos-topos radiamtius i que poden fumar-nus en un tres i no res als sañós avi tans de la capital del prensipat me fa de suspità que és un sabutacha i una cuspirasió dels enbaucadós i dels e-pócritas de l´entorno asul y grana... que com ja he dit hàntes de coses pulutives pitchós no en respirarem. achò és el típic anbientillo com el de can BamÇa, tan i tan carregat, tan i tan purdrit de fums de cagarru d´elefán de la patrí... que si se fixa bé, son propis del seu veí de turnu quan té ganes de tucar-li la pera al no tirà de la cadena. i sàpiga que ni els eculu-chístes del grinpís pudran acabà am aquesta atmusféra tan i tan irrespirabla. al tienpo, i aujalà me tivoqui comonopodiaserdeotramanera

*********************************************************************************

busté que me buldrie ajudà a cambià la història pafabó?

*********************************************************************************

- pues sí sañós. mitin que me posu chulu com un chocho, sifanofa com en chóse murriñu. ¿qué passe? a que els atissu anatots bustés? pues jo buldrie de sé com en max von sílou. max von sílou és un actó que ja fa uns cuaramta anyets ere tot un bateranu, lu que se diu en el agrót pupulà un purufassiunal en actiu, are per achò el pobrome ja se li ha passat l´arròs i està passat de voltas com un turniyu dels que ting al cap. aquet siñó és de la janerasió d´un sarbidó, és suéch, a véra, no vull dí que se faci el suéch padqué ni m´impotta ni m´imtaressa. putsé bustés racotdin el seu papé guluriós com a pare Pérrin a l´emsursista, ja saven crús en mano i moco en cara... però oju, a mi el que me fa més ilussió de racutdà és un atra panicula. la eséna se desarroya dins d´un asensó on el señó von sílou sútt am en róbet ré en fot i me sembla que achò passe a les torres bersones quan encare eren torres. en dafinitiva achò me porta al meu servei la missió que devo ejecutar en vrebe.: nà a caÇà elefantes asúles am trompa u semsa trompa, am culmiyu u semsa culmiyu pa acto seguio nà cap a la sala de chúntes i trufeichus varios i cunpletà el traball de manera purufassiunal i eficaÇ sensa cap delicadessa o penedimiento. am aquet mutibu ja me cunprat unes uyeres grogas als encans bells. achí achà fet tot achò daspués bacharia als vestidós i arrusagaria am tot per daban tot i que molt de oju, putsé salbaria analgú ni que fos per caritat guiris-tiana. un cop feta la cosa nostra estilu basalunista men diria a l´uruport del part del llubar gat i gafarie un buelo runvo cap a milam per trubar-me am el sañó don Silbio Berrusconi per tal d´entregar-li les restas del noi de los mares del sút (i parte del amasónas) de gràtis o a canvi com a minimo d´une de les cupetes que té a darrera seu. pensin a més que me quedaria bén ampla fén achò achí achà, no hu dumtin pas. bé, aqui sobra els deicho am la foto que me vaic fé am les cupetas al miyanello, en cunclét a les cebes ufisines i am tots els truféchus avios i por aver como fondo del boséto

*********************************************************************************

d`ata a la puerca fins a puichatdà

.
- unos dias hase han sio descubrios los restos de mamdibúla del àvit dels nostras àvits, el lomo antesésor en las grutas de ata a la puerca, apaña. entóses yo me digo dentro de mi más sopena emnorànsia y profandad que estos siñores siemtifícos, usia, los arcreólogos, paddó, los paleonteorológos asin con sonbréro y latígo a lo endiàna llóns han pasao el plumerin i vét aqui pues que ens trubem una bunica resta pel museu dels iaius. disen que un ramal que se fue pa l´asia, el lomo ereptus, que imaginu ja cagave bé, va tení pumblemes d´adaptasió al seu decosistema; pa l´otro lao de auropa pemso se fue el lomo antesésor, que quiédo suponét siguiemdo mi teioria que se trata del duenyo de aquestas demtetas tan bunicas que encare tenim a basalon. desde castell de pèls diuan els antesus que la cadabera aquella no estava tan desanvulupada com els africanus, que se suposa que es veu que remenaven milló el manio árte del manejo de enséres, balones, bufandas i mucadós.
.
allabóntas me pragumtu anami mateich que per a qué coi ens sarveich tanta rabulusió de les espèsies per trubà un sarbidó com qui are els escriu; per achò no feie falta tans milions d´anys coi, am uns quans dies ja ni havie prou. si ana achó li afechim alguns jugadós del basalona pues tenim tot un cabàs de probas que damostran que el sañó cháls Dátbin no nave tan ativucat en els cambis de la natura. putsé l´home jo crech que s´havie quedat masse curt de temps i de ganbals quan va escriura allò que los canbios en las condisiones de colquier avitat feie que am el tienpo i una canya acabés duminàn el més fort. usia que tal com raja, és sifanofa, l´adaptasió de mols jugadós que venan a nostra siutat i trigan si és que arriban a fer-hu algun die.. a adaptar-si al seu entorno.
.

el trasbase de l´aigua del róÑa cap a terras del Sút

.
- aichò de la escasés de l´aigua semble un chiste de mal gustu. ja no sabem abón anà per recullí ni tan sequiera un cúbu del liquído elememto, tenín de gafà via cap a la pobrènsia de Lamería per umplí els nostras dipòsits en forma de pamtanos;sirà que la pobra gent aquella d´allà baix no nesesita l´aigua que numés cal veura lo requebrajá que está la tierra per a sobra que nem d´escanyapobras per la bida. are, vién bista la cosa desde un pum de visió glubal achò que ens ahurrem en desalinisadores que por sierto van masse cares i naltrus hem hagut de fé inversions molt més imputáns per a la nostra bunica siutat cumtal i rudalias. jo vie pensat que si posu de la meba part une miquete d´esfuerso i no estiro de la cadena del meu rúm de báÑ pues a pesà de la pudó que quedi enganchada a les parets i de les mil móques que facin cumpañunia a la siñora tifa faré un gran sarvei a nostra susiatat tan i tan nessessitada de salvadós de la patrí. els meus atimats punitics hurien de sapigué que un abión sisterna desde la sierra de naboserrada (allá por la pobrensia del guarda y derrama, al nodte de la capital) que traspotara pal trasbase hasia aguas del evro unos quinse mil metronomos cubícos de aigua ja pudriem umplí unes cuantes pisínes i sobratots cams de regadiu. el traspaso tá josé-segura no crech que el meraballós gobiernolanasión ens hu parmeti pues padqué no. entóses me se ucurren otras bábulas de escape i sirie más hasia al sút

.

allà a prupet de la jiralda i de la torre del loro trubem los ojos del guaidiana por el sur de la sierra de despenyamàrques allà ustedes siñores poniticos me recojen el floído sovrante y lo remontan tal cual asta algunas cuemcas flubiales de catañuña incluidas cabeseras de los rios. tenim el pumblema del carburán que farie que l´aigua surtis molt més care que la del grifu i més si la arrusaguem am aquets abiones-sisterna que abans he esmemtat; ja no diem si utilisem el métuda asmàtic per eliminá las sales recalsitrantes que ai en el póso pa reutilisarla en calitat putable. pot lo menos el asunto de la saquera quedaria medio sulusionao però no del todo entóses yo lo que haria es irme paluego de los piraneos, allá pel pais dels carpachos. allabóntas com un comsevol temnico de medioanbiente a l´alsada de la desenboca y dura del matsélla pues jo apurfitaria l´agua del riu róÑa que te un cabal molt més genarós que els rius de la virtiente aspañola i la purtaria fén un canal a modo de sanja com sifossi un riu artifisial desd´allà dalt fins a la empuradora de l´upspitalet del llubargat on la tractariem per deicharla neta i pulida, achí achà que en dafinitiva acabarem tots plegats fumats per l´aigua

*******************************************************************************