pues a mi me fa ilusió el anúnsio la servessa

- honbre miten ustédes, como una amorfi o una guíñes a mi no me pongan ni la de los santos miguéles ni la del séro-séro. ni tanpóco la cruscánpo y menos la de mi queria estreyita dorada dan. asin de claro. pero les haré una esepsión en toa regla per mon amich tétí enriCH. sepan que aqui les presemto mi carta pa que mis amigos me embien pa nabidad una presiosa cajita de servesuelas, emcare que dumto me facin putu caso.
.
atimat tétí enriCH, BAMBIMGUT AL FUMBOLCLUMBASALONA
.
tú ja eres tot un ídul a lomdres i vas ascullí de vení anal nostru basalona? padqué tu, tenin ufértas millós que la nostra vas fé aquet acta semsuál am natrus? per la gluriosa hestòria u per nostra forma d´amtendre el fumbol? per l´aspactacla del basalon quan salta a jugà a fumbol u per la mutibasió estra de les primas del sañó prasidén? pel rímchuls o per fugí del Vemger? quina ha sigut la raó messierg engí? miti, ha sigut per jugà al custat de la mótsa ha caso? ha sio por la generusitat del sañó Porta (dels calerons parlo) u pels tituls que vam guaÑà la tanplurada passada u bé pels que umtindrem aquet anyo? pel pamtumàcat? pel clima? putsé les dugas huretas per dinà i les cuatra per fé la siesta... u per les dotsa per durmí? jo, es que miti busté que no m´aclareicho. paddoni que lin digui és que a mi me passa am tots els jugadós que fitchen pel nostra atimat basalona. ¿han sio las unadas, les ganbas o cadàques? les casetes prassioses i buniques per llugà? o putsé per jugar-hi cadiras? padqué? padqué? coi, padqué? pues por saverlo oiga i com que me doni una sola de raó ja me cumformo. putsé és que a basalon som masse buapus i bunics? (gràsies) padqué? u ha caso és una barrecha de tot plegat?
.
atemtamén. un bulgar servesero desde la petite pàtria on milló se beu... i milló "ser viu"
.

me presemtaré al festibal de la euru-bisió

- i sinó m´agafen els de l´euru-bisió i niré al festibal de la totti però aqui on bustés me veuan jo me purupusat de cantà com un comsevol fram Senatra i fer-me el meu paticulà "aberrasión triumfu". no creguin, en cabat pensin que jo tindrie les mebes animadores u chip-lídes am els seus respemtius plumerus de culós i en dafinitiva tots els meus fangs. mentrastanto jo en vell mich del ese nàrio micòfono en mano diestra i camtán tó hechao palante com un dels cumcursáns del jente jóben, una joba purumessa de la noba cansó. ja vuran bustés que de les nobes janarasiones de camtaores com sarbidó si pujan com l`escuma és per algo i allabós surten per tots els puestus i si s´arriben a pusà comsevol canal de telebisió i fan el purugrama d´arte i ensállo allà és que sóch jo i que me curraspon com un "hagués estar" de la bida. achí que els prasemto en premísia mundial el rap del rassignat (achí-achà danse)
.
ma ma ma machacárlus, me me me menchárlus
boti boti memdossa polacomiétda
sañó po po po po porta, ascaróso
achí achà quet clum és un merdé
una olla de cols, és un poti poti
memdossa, ascaróso, mira que faich
jugadós menchàrlus, machacárlus
achí achà, achí achà, achí achà
.
a nostrus diramtius tremcárlus
tanbé al rimchuls i als jugadós
als sosis i pati-sans
tots fén el boti boti
al vultán de les cóts
mireu com ballo jo, achí achà
futén el boti boti mentrastán
elefamte de métda, paquedermu
els sosios ballán com titellas
mireu, achí achá, achí achà
que vixca vixca vixca el bachalón
chim póm!
.
por sierto, si buscan a una biejesita descubicada y con la cara de póquet li diuen que apadrini la meba partisipasió. si nés la meba sañore encare més

abui és el bunic dia del caúchu de pàscua

- pues mitin bustés que abui és un dia pasado por dúlse, de aquellos en los que la parienta le somprénde con uno de esos regaliyos que alegran la pàscua de la setmana santa; es tracta d´un dols en chaculata con sus huebos sus plumones amariyos y su lindo pollito colgao en la punta
.
és el caúchu de pàscua. un dalisiósso àpat tradisiunal de nostras pastissarias i que si menje en familia, tots reunits en vultán d´una taula pessigan un trusét de pa de pesic capaquí, un trusét de pa de pesic capallà i mentrastanto les putetas del amigo brasilero les daichem per l´hore del bar mut. por sierto, gluriós en pesic, gràsies señó pesic, torni sañó pesic, l´atimem siñó pesic, fins aviat sañó pesic. entóses le damos por finalisado al cuaresma y a su tradisión con este er moso huebo de coñón y su demtudo portagonista y le partimos en familia, cadascú am la part que li pertoca. mitin, a mi mentra no me toqui el ninot de ensima de la mona, usia el monu, tanmefa pues padqué ja nastic fart de jugadós que enlloc de treballà se passen tot die fent el micu. si un sarbidó fos padrí d´algú timguin bustés per sagú que no regalarie el pastis aquet pues jo vaic tirán amb una tabletadechacolatealapiedra i un busínet de pa, que el órno no está ni pa boyos ni pa boyeros, mitin sinó com coi sa pusat la bida; a mi els caúchus de pàscua m´argraden sobratot que tinguin molta chaculata i si potsé una mica de meldamelada més que no pas de viscócho que achò anami me sa traganta masse que daspués me sa fa un núo en la graganta. asin que agafem i partit les nostres pursions am el gavinet curraspunén el ciquem anal nostre platet i no armem el foyón que fan a moltes cases que si barallen per la figureta de plàstic. a mi que anià un pumblema i por sierto mui pero que mui grabe. ¿se imajinan ustédes de emcontrarse enmedio el pastel algun pinyo del sañó dels bóngos? no creguin, achò en prinsipio endigesta i mucho. usia que al mastegà cal anà am molt de comta.
.
pues achí acabem aquesta guluriossa setmana sancta, un prasiós culufó am el caúchu a sobra de tot, i un juiós die de pàscua on els basalunistes turnem a pulurà de musió cumtinguda per la retallada de tres pumtets que li hem fet anaquell prestichós equip estrangé.

y al tersér dia ¿resusité? de palmas, palmones y palmeros

- miten ustédes aqui donde me ven no se crean ni por un estante que este presioso domimgo de dibina ressurremsión, una vés mi querío equipo aconsiguió colgarme, ahora me dé por subir a los sielos como el de la corona de espinas. aqui estoi, com un comsevól sosi patidó, rodeao por los dos ladrones; el de semtimientos, a mi derecha, el de ilusiones deportibas, a mi esquierda. mentrastanto yo me emcuentro sulet en mi própia crús de la inpoténsia, ahi en lo halto de la crús me siemto omserbado por el sósio i patisante asul y grana. la auto-inmulasión cristiana que no llega ni a tan sols caritat cristiana, es l´unic que ens queda anals seguidós allò de ressignar-se i persignar-se persignar-se i ressignar-se...i vuenos alimemtos
.
aquets pallus que ens penjen la creu des que cumemsa la tanplurada, ens porten a la festa de rams i ens compren la palma pel gamper. en cabat ens regalen una série de bunics palmónes per si no teniem sufisiéns dimsgústus acumulats dins del nostra cos i ens volen deichà de fé patí tot sia pel nostru bé. entóses ya ven que les debemos de agradeser que nos haigan quitao el sufrimiemto por la copa y por la lliga y es de desear que en brebe lo hagan por la copa d´uropa, que oju, tampoc are és cuastió de patí per patí...que les agunies si se fan masse llargues incluso ens poden fé mal i tot. allabós el sañó Porta i el sañó Rímchuls han tingut a bé de fer-ma cumpañunie en el meu monte del calbari particulà que dichoseadepaso cumparteicho de bona gana.
.
sense acritut, oju. achò mai de la bida que húno debe ser de buena entensión como el señor que en su dia colgaron allà por el bonico pueblesiyo de belén. asin que hoi me toca resusitar pues estamos en el terser dia desde la noche de turismos en valénsia y por vuena lojíca asin debe ser contra el equipo de la nueba sorrilla del asnar. y como dije resién asciendo a los sielos y castigo a los rumanus que me colgaron y que por ser unos palmeros del orden establesio (premsa romana de la época como l´espót o el mumdo-poptivo) debieran U debiesen ser castigaos por una jumstisia superior. todo ello puesto podqué no hai justisia terrenal avida ú por aver que pueda haser pagar a gran parte del cuádto poder de la siutat cumtal los meses y meses de arrosegamiento a las faldetes del amtual "duce" del basalunisma. un pelutilleu que ens cumbarteich en esclaus de les nostras pròpies missèries cumamsan per les vargonyñes que ens fan passà els fanfàstics com per emsemple el antiguo idólo que hasia el saludo jaiwaiano
.
jo passo de rassumsità. jo me quedo anaqui penjat anala meba creueta, que nastic més que a gusto am el parell de lladragots d´ilusions basalunistes que em fan custat dia i nit;i és que els basalunistes som achí de masuquistes., que li farem no tanim raméi

jo no sóch cap carróssa...dins del meu bia-crússis

- bé. sàpigan bustés que jo no sóch cap carróssa...dins del meu paticulà gran bia-crússis basalunista pues padqué un arreplegarà mich segla a cada espatlla però ahún y asin voi arreando palante que no es poco. ja veuan bustés que anaquesta bunica setmana santa passada pel fred i per les alagries del basalona un sarbidó està un cop més al pié del coñón pa contarles si es memester lo que se cuése en el "of de décot" asulgrana. he tenio el gusto de patisipar en la prorsesión de la corfradia del sargrado purtugués en la que junto anami, mols amics del casal m´han vulgut ajudà per purtà el icóño de questa santa verja la mare de Déu d´en Murriñu. na menos que cuatrosiemtos metros portando en el honbro al coi de santo, i no creguin bustés que l´hem passechat per amor al arte no, l´hem passechat per veura si el enano cabesón de presidemte que tenemos se da de un puñatera vés cuemta de cual es el emtrenadó que buldrie que fitchés pel meu atimat basalona. si no se n´amtera es pedqué no vol, pues miten ustedes si esa carrósa que porto ensima no llama la atensión del respetavle. entóses les cuento que vie molta gente comgregada pa la ocasión y que ucupava les aséras de la poblasión. el jubileo de los señores sosios i peñasos del clum (que por sierto es elebao dada la camtidad de iaios am els que arrusegu), aclamavan a mi comitiba i sobretot anami. sepan que tanpoco es que corriédamos demasiado, ibamos al paso cochinero, mich ansiano mich tran-tran, teniendo como omjetivo pasear nuestro estamdarte sin que cayera al suelo y se hisiera malbé. al final vam airechà al antic tradumtó per les rudalies de can bamça i semble sé que la verja dels miracles va cumsedí el farburós desich del debót sosi basalunista.

jo no trobo cap difarènsia, hans al cuntrari

- por sierto, nuestro glorioso clum tiene menos petdón que los hótros de blamco pues podqué ya estábamos sovreabisados de lo que podia susedér si nuestro querio presidemte permetia esto...

jo no ting la cara girada en el fumbol que jo dasitcho

- umserbin aquet siñó, un famós catórsa cunagut arreu de los simco comtinentes que pudrie sé el chermà lulén i que anaquesta fotu té la cara girada com la bunica nena de l´emsorsista. sàpigan que anià tradisions bén macas, arralades a mols indrets del món mundial per salebrà el guluriós die de les festes de setmane sancta com per pusà un amsempla a Filiprimas on els fidels deBótos es fueteichan l´asquena am una cosa semblán a un mochu, una fragona o tanmateich una pardenya. els basalunistas cumfesus com un sarvidó a sus partes (y a las mias) pudrie encabesà la comitiva de la prósima manifestasió del sañó sosi pel prupé dumemcha. un aspatarran acte que aplegarà gran part del guluriós basalunisma triumfán, un basalunisma apnegat que nirà tot d´una en diresió a l´astadi del nostra atimat clum. memtrastán l´equipo fachisoletano sirà el nostre cumbidat d`esepsió i els sosis, els patisans, els guiris-gays variados i la resta del personal nirem fins a la porta de tirbuna i mentra caminem ens nirem dunán cops de fuet a l´asquena. farem el runaldu nasarenu da lima-limón i arribats anallà dalt del monte del calbario cantunada trabasera de las códtes el nostra chasucrits guluriós representat en la figura del prasidén Porta sirá allà bén bunic, penchat a na la ceba currespunén creu am els dos lladres andós cantons: el lladre de la ilusió sirà en barrabàs rijkaart i el lladre dels calés en runaldinhu cáuchu. el rassumtat de questa festa tan amutiva sirà meraballós, la gresca entre els sosis sirà com mai hàntes haviem viscut plegats. el sosi dempeu com un aumil sarbidó sirà en vell mich del sarau amb la ceba creueta basalunista penjada a coll, i qui sap si aquet nustru sañó umniputéntotpudarós pudrà rassumsità el tersé dia: el duméncha d´aspactacla i de glòria beneida
.

el señó.caúchu are toca l´acurdió

canviem de modeliyo ¿si u no?

- aquet modeliyo d´aqui dalt és la meba bunica crúyss des de fa tienpo. pensant-hu bé els diré que la meba siñora sempra ma tractat com comsevol ninot des fa una vuitamte anyos un més arriva un més avajo apurusimadamén sifanofa. jo havie auscultado por áhi que si falla el modeliyo pues el canviem i punto. mitin bustés que soi códto de bista de oído i de tot, però ni ha sañós que van per quets mundosdediós que no anténan que simnifica achò de nà canvián de modeliyo per més llétchos que estiguin am l´antic mudel de clum de fumbol i de roba. un modeliyo més que asgutat, però bé, un sarbidó tapoch és que s´hachi canviat de roba masses cops analaceba trista bida. mitin bustés, m´huré canviat de gabán achi com dos béses i poca cosa més: el die de la meba sargrada cumunió i el de la meba boda am la bruicha que porotrolado ja conoseran a jusgar por mis narrasiones a ustedes rilatadas diariamemte en mi pressiossa pitácora pasunal. la nostra atimada titusió no canvia mai de modeliyo i senpra Porta el mateich, i semble que ni forsaos aquesta gent algun die hu pense fer. ja veuen que arrussegu un traju del anyo setamta cuatra i ja en purtem tremte cuatra anyets u siete llustrus... i no sé cuántes llunes plenas amb aquet mateich traje asul y granate. un traju de vestí per jugà a fumbol cada cap de setmana, algo atarunchat (en los modos) com la selemsió hulamdesa i impurtat de los paises bajos, a dia de hoi más bajos que numca.
*******************************************************************************

las fallas y las follas, la cremà i els cremats (II)

- pues sí sañós meus aqui on me veuan vai furmà párte de una falla; mon cap de catró ere el bunic culufó d´un aspatarran castell i jo ere quell ninot per cremà però sens cap cumplémsa avido Ú por a ver. sàpigan que a pesà d´achò me van cremà billmén els madparits dels chotós com fan am comsevol altra figureta pues la meba sancta parsona no va sé endultada pel sañó mestra fallero. allabóntaX per salebrar-hu van tucà unes fanfàrries com el cant valamsianu. poch dispués van sudtí les siñores folleras amb els seus llampánts trajus de llentechóles i amb les cebes peinetas, memtra allà ere ella tota prasiosa.... però fén més nossa que cap atra cosa: els astic padlán de ma siñora. daspués van pusar-si a desfilà moltas parsonas al daban del meu munumén en humanatcha al ninot follero, ja dispusats a inicià la cremà de totes les pubrisones figuretas que me miraven anamí am cara de pena, aichi com l´asquerro. l´ajuntapelas va cul.lucà en vell mich de la plasuleta de la vila una falla més. el pobla ere en festes am mutiu del san llusét, otramentedicho dia del apnegado u die del pera, un atra munumén daban meu am la meba siñora miran-me fimsament. llabós va cumamsà a fer-sa fósc (usia de noche-nit) i les tracas, els gaúchus i els focs d´art i ufisi van fé presemsia am els seus estruendós suroll memtra els emcarragats de la pirotérnia calaven un foch ana la meba emsalén steàtua
.
allò semblave la sargrada en qui secsió am el caballé rijkaart torcremada al fremte tucan-me els sants pabrots am la tórcha ulimpica. vai cumamsà a crimar-me,les flames me daburaven per tots els puestus i en un tés i no ré quells sañós falleros me van fuyà bén fuyat. pel suelo quedaven les tsendras u sanisas ascampades pels vultáns i quell bunic castell de cartró va disaparèicha am mon cap de ninutet de fira gran va deichà de sumriura per senpra més. vai pensà que mala sótt pels chotós que s´hu van perdra!

las fallas y las follas, la cremà i els cremats (I)

*********************************************************************************
aquesta és la meba cillola de vuitamte anyets la creatura, achò quan tenie apenes acunsaguida la majuria d´adat i va sé ascullida com a la més gran de les folleras
*********************************************************************************

aquell sempra inublidabla "sí, quiédo" (II)

*****************************************************************************

*****************************************************************************

- no els he fet sinco séntimos aserca del mumén que tots dos (la malaída pencas i un aumil sarbidó) vam apuchà al gluriós faristol del munastír am el pare don sebastià tallada i comfitada. el mussèn, que dit sia de paso ere un pobra mussol, va féns-sa pues la darrera uratòria amb sagrada hòstia inclossa. racotdo pues com aquella mullé pilirrócha va dir-ma el "sí quiédo" am una prasimònia i am unes poques ganes que dunaven ganes de girà cua i gafà el camí de turnada cap a menestrol ni que fóssi a puteta. però com diuan per no sé bón "vién està lo que vién tedmina" con lo cual aqui acavóse la hestòria del solterío compartío. vam sudtí de lava-dia per sobra d´una catifa de culó fúrsia, am la cumpañunia d´un aspatarran retucà de campanes que dunaven una austeritat al ebento de unes despoporsionadas dimemsiones. van havé gegáns i sañós porta, van fé castells am la ceba folra i la ceba manesilla, am l´anchoveta i la pilá del castiyo...va sé un matí de dumemcha de ráms inulbidabla i qué poch m´imachinave que aquella boda la malairía des de alla vós fins la fecha d´abui. ni més ni menus la nada desdeÑable sifra de diesiséis lustros, hócho decádas, i ja no els dic els dies i les hores padqué de la repressió que m´entrarie acabariem tots prenén mal. achí que fet el banquete que s´acustuma a fé en quets actes i am la tia pepita chafardechán per arreu i en pancràs cherran pels descosíos vam arribà a mitcha tarda entre pits i flautes. are és quan li vaic fé el regaliyu que se sól fé, un ram de farigola per tal que pugués fer-sa bañs de vapóRR hàntes de irse a dormitar. no creguin que el regal d´ella anami no és que fos tapóc masse de lúmse que diguem; un rallócha de corda per penchà al menjadó de casa i que a part de les hores futia una escandalera d´ordágo. un parei de patons que van acabà en una rentada de boca per part meba, el aplauso unámine de los persemtes i poca cosa més. i am mutiu de questa fe-mèrida els ficu una prasiosa musiqueta anumanada "pa tí bóman" del sañó rollor Visión. a la afotu de camsalera (és la de nostra tauleta de nit) pudran bén cumpurubà que la meba nena està naguitossa pubreta, un hecho propio de la ceba amusió cuntinguda. umserbin que anami no me se veu com m´estic cagán a les calces de la tivucació que vaic cumetra en ajumtar-me asta que la muédte nos separase. a partí de quell die me vai recumbartí en un hòmen de distànsies curtes...

el dia que me van matrienculà allà dalt de la mumtanyña

******************************************************************************
baritat que troban que té algu d´espesial? oi que nés de bén bunique i té com un gla mút sercano a lo mistíco? de hase ochenta anyos ojo les estoi hablamdo. a més por si no lo sabian tiene el tépico amspécto de bujer fatál asin a lo maté-jarri
******************************************************************************

******************************************************************************

- ma sancta siñora me va tucà l´orga d´una manera indasén quan fa uns buitamte anys ens vam ajuntà en sagrao matimónio, pues de rassumtes d´aquet fet jo me racotdo que a mumsarrat el virulai va sé reprimit per aquell fet. picado de jubemtut que diuen els antessos. asin que entóses i en hunó a la mala bruicha de ma bunica i astimada siñora se va realisà una serimònia ustera i tsensilleta. are que de sancta té el que un sarbidó d´adult lascént. aquell orga sunave bén putén anallà dalt de la mumtanya dels piÑus. vam apuichà tota una comitiva d´amics i familiás de pilotas i de gurrons que s´els troba en comsevol festeta de questes en que ni hachi parada una bona taula am els seus"entretenimiemtos correspomdientes". aquells dasgratsiats panchacumtentas ai paddó paddó, ens nàven pel darrera fent-hi la pujada per la carratareta torta que era alasoras aquell caminet. hi nàven els carruàtchas tirán amb mala llet i amb els seus cavalls sensa vapór, tucaven els clàmsons usaos a tal ocasióm. entóses arribats al munasteriu, el siñó abat, en mussèn ratpreñat ens va rebra alegra com un chínchul pues se veu que el bon hómen (que ja déu d´estar per les restas), tenia una pamcheta cumtenta que feie un goich i una pachóca que feien d´admirà. s´hurie de vé empassat un bon tibérit el siñó aquell que a jusgar por el frio que hasia falta li vie de fé. allabós com deie hàntes tots dos vam baichà del carruàtcha i vam encarà la porta del cheringuito eclisiastíco i vam sentí l´aspatarran so del tucà de canpanes que feien un surói de mil parélls de dimónits que percutien d´una punta a l´atra de quella més que guluriossa mumtanyota gegamtina. en cabat i en una prusessó que no s´acabave mai vam fé el casori, vam selebrà un gluriós apàt ple de germanó i de gurrons que no sap busté de vón surtien i vam acabà de buidà les emsistènsies d´alcuól de quell templa, lloc on me van tucà els órganos per primé i fins are, únic cop anala meba trista bida
.
asin sepan que a mi siñora la llamaban la biejesita desubicada, pues a jusgar por la cara de póquet que apadrinó en su dia lorga de mumsarrat no podia ser nada de mejor.

fumbol clum basalona cumfidentsial (l´atra vidéu)

- que sepan ustedes de pirmero que en mis estonetas livres soi re-potréro. asin que yo a comtinuasión pasaré a repotrearles un escuéto infódme aserca de la setuasión de nostra atimada jumta dirativa, sienpre a la imtimitat y sin lúses ni taqui-gràfos; i aichò que lins quedi clà. en las ofesinas del clum de basalona per arestídes mallóls se cuesen muchas cosas que molts de bustés desconosen,todo se produse en el enterior de esas estalasiones asulgranás, cocretamemte en la aban-llócha a nibel de daspachus
.
asin pues yo me cogí la chochomelímétros "delañolamariacastaño" y me fui a rodar los entringulis de una raunió de diratiba; la filmasió no hi va quedà masse de bé com se pot jusgà pero piemso que las imajénes son ex-claresedoras. en primét termíno tienen un bacó ordenando la sisión del dia bajo la aprovasión del resto de júnta. poden de omserbar la presèmsia del señó marca angunal, ferran soprano i cumpañunia. aquestos señós tenen prou-ta amb el manejar los movemientos del sañó al fons badall, un gran bisapresiden, milló persona. i per atra banda omserbo que ni ha masses raselus entre tots plagats i aichí les coses no poden nà gaira bé, pues entre ells no se rafien masse, penso. l´anbién és angrescadó i aqui presenten el nou himna de nostru més que guluriós clum. qué bunic! no troben un anmosféra de germanó, caliu i gresca? vaic teni que cular-me anales ufisines i el meu esfuérdso va sé tetànich però va valé la pena. podem cumprubà que tot és mantida de la purdrida premsa basalunina i que anal clum raspirem una alagria endescreptibla. pumblico el rapurtácha anal meu bloch per a tots bustés, per al patidó, per al sañó asusiat i per a la purupera purumusió del espot i mumdopotivo. esperu i dasitcho que s´enracotdin de sarbidó i tots anal cam pel die del fachadolit ens aichaquem chuióssus al biento tots clamando aquello del grito baliento asul-grana le dén por biento, amb nostrus cartrunets de pepét charól en culós llampáns. i oju, no ublidem mai d´apullà a nostru ídul bratsilé. qué siria de natros aquestas úntimas dugas tanpluradas de no vér sio por su presènsia?
.
la prasiossa maludia del sañó biliams serà intepretada pel mestra manel big desde la tsóna de tribuna alta, i cada cop que nostrus herois trapichin la chéspa de l´astadi en sudtí del tunel de vestidós farem tenblà los semientos del nostra terruño de juego
*****************************************************************************

****************************************************************************
Atamsió, petita actualisasió am el famóso "Jan, ruc, Jan"que li diu el sañó mestra qué no ví anal "pa de juán", cillol del sañó de negra, el més lulén de la panícula

por la boca muérde el pés (péres)

- por sinon estaven vién de siguros sepan ustédes que por la buqueta muérde el pés (péres). húno, que ya no se està de ná en esta presiossa bida i que a jusgar por su edat està de vuerta de tóo "como aquel quien dise" debe pues tomarse las cosas sin dingúna amatgúra pues podqué al final este cheringuito sólo se redúse a dos cosas: a cuamdo llegamos y a cuamdo nos bamos. entóses qué les voi yo a contá anatots bustés que no sàpigan ja. qué imputànsia tiene el fumbol si al final passarà lo que deba de pasar, si haga lo que haga su equipo quell siñó de la portrona seguirá portroneando mientra de usté esté rabiamdo. qué imputànsia tiene que no vénsa su partio ponítico si al final de tóo esos siñores se momtaran su "trinquetito" y se repartirán el pastís del poder memtra usté siga en la ofesina del imén buscamdo su puestesillo de travajo enmédio de una látga lista de honvbres sin un destino tan cuvierto como aquélls als que busté va butà ( u no). si puede de evitar barallar-se con el visino de al lao pues evítelo coi, evítelo, que en cabat tots dos sirán un merabellós àpat per unes buniques criaturetas anumenadas cucs. valla usté de tramquilo por la vinya del siñó i per sobradetot camini per l´onbra i tracti de evità de pusar-si malasánc per comsevol tuntarie, que le guste u no esto son dos dias mal montaos i pumto. mite que no conósco a nadie que muérda por un sétio difarente a la boca,i és clà, és per la boca que muchas béses "ciquem la puteta" tots plagats pues padqué pasisaménte és ana questa hestòria que no ens salvem dingú dels murtals que pululem per a sobra del nostra ublidat planeta. un cop busté ha mussagat per la ceba boca per comsevol petit purublema sensa imputànsia sàpiga tanbé que ha perdio un dia de su bida, si si,de su er mossa i a la begade curta esistèmsia dins d´un univértso tsent-tsincuanta milions de cops més gran que el seu petitó transíto pel mismo. sepa que de un dia que podia ver probechao mesmo pa haser la colada, pa canviar el alpiste de su cannariu u vién pa regar los girànios los habrà de mal baratao en setuasiones que verà redículas el dia que rialménte usté se encuemtre pa los restos, que sirà quan menys s´hu asperi.

********************************************************************************



********************************************************************************
i aquesta de regaliyu pues per passar la estona
********************************************************************************


********************************************************************************

el tinbalé del brúCH CH CH CH (II)

"lo que podia ver sio y no fué"

el tinbalé del brúCH CH CH CH (I)

*********************************************************************************

la baritat és que aquet minyÑó va viura bén poc si cumparem la llargada de la ceba bida am la meba més que juràssica adat. però una llachénda com aquesta, oju, que va emfruntar-si als emsèrcits del siñó ñapo-león, allà pels vols del mil buimséns i que va nèicha por si no lo savian al bunic popla de santpudó pues que mereich une petite cumsideratsió. com afachitó els hi diré que el tinbalé té un bunic munumén en el seu hunó anal lloc que va nèicha. molt de oju tinguin, i no aublidin que santpudó és l´antiga pàtria d´un atra mita vivén del basalunisma dels nostrus cors, si sañós, si, del basalunisma dels nostrus alagries...dels nostrus dassamsíssus...aquet atra comonopodiaserdeotromodo ere en pet gordiola. pues achí que durant " la guarra del frantsès", com anumanaven els de la sona del bàches anaquella prassiossa batayeta per duminà el nostru pais, la resistèmsie feie de les cebes des de terres d´igualade fins odéna. memtrastán el dumini dels ñapo-leónicos que ens envoltaven por arriba y por avajo, pues feie que aumentés la repressió contre de natrus. un suldat de nom ichídra va lluità per nostra tarritori. ere el tinbalé del brúCH com pudie vé estat el tinbalé de les ranvles si hagués tingut més suerte i aquet noi tan macu hagués nascut a basalona. els catalans, hómens de gran resistèmsia i d´un curátcha de tota la bida (per emsemple en fram cécs cambó´oo), pues ja teniem la nostra aspatarran figura que defamsés la "patrí" dels carpachos invasós. vam rasistí bastán bé anals framtsesos, i oju per mamaresa havia un foyón de hórdago entre les tropes dels paisus veins, antigas forsas d´ucupació i les nostras guéstes que es feien més i més fortes com qui no ból la cosa. tot aichò pues fins que van arribà al brúCH on aquell marréc insulén els va empaità anatots, ell sulet tucán un simpla timbál a cor que hi vols els va fotra el canguelu a sobra i van sudtí empaitats de pànich. me semble que van havé unes tres batayetas fins el triumfu final, un triumfu més que guluriós.
.
la madparida guàtdia suíssa en prinsipi madparida ens va ajudà bastán. però el milló de tot és la llachénda que diu com la rebaverasió del tinbal aquet amb las parets de la sagrada mumtanyña dels piñus de pedra va fé creura ana les tropes framtssesas que natrus teniem molts més suldadets que ells. i tal va passà, tot gràsies a un tinbal.

els malaits ascensiós sar d´olla-potis

- de bén prinsipi me cumtentava am une escalariyes maca-nícas com les del tall guiri- tànic de la guluriossa plaÇa catañúÑ, però jo ja savie que hi havie un gran risc de passà aquet tràngul que a cumtinuasió els esplicaré anatots bustés. sàpigan que tots els que entren a la meba aumil caseta son els més buapus del uniberso conosio u por conoser i el resto (usia los no entrantes) son llétchus, luléns i capgrossus com el sañó Porta. i a més me fan póo´oo. porsigamos sin más pre-ambulànsias. mitin bustés que els ascensiós de abui die li ramenen el vemtra com si els budells juguéssin a la pitanca tot i que aniá un tema que me porta de curcó. les petaria la chorrada aserca de los momtacargas que utilisem per muntà la sogra de tan en quan però aquet no sirà umjactiu del meu pormenorisado estudio. vaic nà als grans maganséms a fé hu que fan els iaius les tardas de tardó, pues chafardechà els pésios dels purductes, passà un chic de calureta am l´airecondesionao i sobratot rubà chupachúcs del pote la pringà que vén al custat del quioskillo de la plantabaja. achí que vaic baichà en ascensió de la quefeteria asta abaich de tot en un trés i norrés amb velusitat d´elspasmo i de rapén per allò de la inértsia i les fortses centrals del gay-i-leo aquell pues el artiluchi cumemsa a realisà el dasénso i fa de bértigo. mi queria vésnieta como que vomitó el chópet i los grabánsos i que allabós am quell asidén de caiguda lliure per la corda de sero trencada va acabar-la de fuyà de malamanera, pubreta. el récodt de la caiguda lliura va estamparnos contra el suelu i l´emcarragat del porsegút encare va tení els sans pabrots de fer-ma prasisamén anami la cumpa, am hu primet que sóch. allabóntax ens vam treura en camilla i navem més marechats que el decót al sudtí de comsevol puticlum de la siutat,més marechats que un cargulet dins d´un tiobibo. pues que desde quell die d´autus he gafat una térrie i una manie ensuputàbla ana questas caichas de ferru culat que penjan dels editfisis modernos ...siguin de la marca que sigui, tan si són de la sar d´olla-potis com si son de la lista del chínler aquell.

la dolÇa caseta (blanca) de l´obama

********************************************************************

- aquet murenillu am la tés del rímchuls però am moltes més aspirasions va néicha al bellmich del pamsífic, cocretaménte a la bunica illa de jaguay i des que va ucupà el puestu de senadó al estao de lili nois pel patit damucràtic pues que tutóm va fé un poti poti de rumors... i achí fins que a la fi la ceba gent pues m´el va escullí am la sancta (i curnuda) siñora gilarín clintonris com a gran enamiga pues per acumsaguí la candytatura per la gent per al gluriós i triumfán càrrec. abans de tot el murenillu ere senadó, usia que se futie uns bons àpats hàntes de ir al sobresillo. fins que un bon die se va trubà am l´aicharida i bén pantinada sañore clíntonris que por otro lao se la veu massa echà palante, usia tota una siñora d´harmas tomar i ojo que porsifuerapoco am unes prasiosas banyÑes que arriben form cous tu cous com, usia de costra a costra com bé diuan els sañós amaricanus. entóses entre la dona de fé feinas al cumgrés damócrata i el vicari acunumista ja tenim mumtat aquell aspatarran pullastra que dió "el pistoletaso" de enisio de la campanya erectoral. are, si vénÇ els comísios aquestos li tucarà de ballà am la més llétcha (i burratcha) de totes les partenerres que se presemten en quet cas pel patit rampublicà, el gran pistoleru, emsalén foyonero i milló beódo en chorch búich. jo, anal meu aumil paré penso,eh,penso, que a la asembleia que futran tots els punitics al capitulio de guaschsintón se rasuldrà dafinitivamén qui sirà el valiemte que lidie con la más bieja. achi i tot se praveuan fins no hàntes del prupet més de nuvembra uns entensus debats a les televesions púmblicas entre els aspiradors a la presidèntsia de la malaida casablancaimaculada dels astaos unios d´amèrica. uns astaos unios d´amèrica molt bén rapresemtats pels sañós clintoris i per supuesto per la ceba vicària, usiase, quella nuieta que cantaba la bunica maludia de la dolça al obama bén d´amagat a sota la tauleta del daspáCH prasidemtsial

********************************************************************

buteu per un barri guay. tots bulem un barri guay i chachi-peroli

BUTEU PER UN BARRI GUAY, BUTEU PEL SIÑÓ.CHERINOLA, USIA, MI