jo no sóch cap carróssa...dins del meu bia-crússis

- bé. sàpigan bustés que jo no sóch cap carróssa...dins del meu paticulà gran bia-crússis basalunista pues padqué un arreplegarà mich segla a cada espatlla però ahún y asin voi arreando palante que no es poco. ja veuan bustés que anaquesta bunica setmana santa passada pel fred i per les alagries del basalona un sarbidó està un cop més al pié del coñón pa contarles si es memester lo que se cuése en el "of de décot" asulgrana. he tenio el gusto de patisipar en la prorsesión de la corfradia del sargrado purtugués en la que junto anami, mols amics del casal m´han vulgut ajudà per purtà el icóño de questa santa verja la mare de Déu d´en Murriñu. na menos que cuatrosiemtos metros portando en el honbro al coi de santo, i no creguin bustés que l´hem passechat per amor al arte no, l´hem passechat per veura si el enano cabesón de presidemte que tenemos se da de un puñatera vés cuemta de cual es el emtrenadó que buldrie que fitchés pel meu atimat basalona. si no se n´amtera es pedqué no vol, pues miten ustedes si esa carrósa que porto ensima no llama la atensión del respetavle. entóses les cuento que vie molta gente comgregada pa la ocasión y que ucupava les aséras de la poblasión. el jubileo de los señores sosios i peñasos del clum (que por sierto es elebao dada la camtidad de iaios am els que arrusegu), aclamavan a mi comitiba i sobretot anami. sepan que tanpoco es que corriédamos demasiado, ibamos al paso cochinero, mich ansiano mich tran-tran, teniendo como omjetivo pasear nuestro estamdarte sin que cayera al suelo y se hisiera malbé. al final vam airechà al antic tradumtó per les rudalies de can bamça i semble sé que la verja dels miracles va cumsedí el farburós desich del debót sosi basalunista.

jo no trobo cap difarènsia, hans al cuntrari

- por sierto, nuestro glorioso clum tiene menos petdón que los hótros de blamco pues podqué ya estábamos sovreabisados de lo que podia susedér si nuestro querio presidemte permetia esto...

jo no ting la cara girada en el fumbol que jo dasitcho

- umserbin aquet siñó, un famós catórsa cunagut arreu de los simco comtinentes que pudrie sé el chermà lulén i que anaquesta fotu té la cara girada com la bunica nena de l´emsorsista. sàpigan que anià tradisions bén macas, arralades a mols indrets del món mundial per salebrà el guluriós die de les festes de setmane sancta com per pusà un amsempla a Filiprimas on els fidels deBótos es fueteichan l´asquena am una cosa semblán a un mochu, una fragona o tanmateich una pardenya. els basalunistas cumfesus com un sarvidó a sus partes (y a las mias) pudrie encabesà la comitiva de la prósima manifestasió del sañó sosi pel prupé dumemcha. un aspatarran acte que aplegarà gran part del guluriós basalunisma triumfán, un basalunisma apnegat que nirà tot d´una en diresió a l´astadi del nostra atimat clum. memtrastán l´equipo fachisoletano sirà el nostre cumbidat d`esepsió i els sosis, els patisans, els guiris-gays variados i la resta del personal nirem fins a la porta de tirbuna i mentra caminem ens nirem dunán cops de fuet a l´asquena. farem el runaldu nasarenu da lima-limón i arribats anallà dalt del monte del calbario cantunada trabasera de las códtes el nostra chasucrits guluriós representat en la figura del prasidén Porta sirá allà bén bunic, penchat a na la ceba currespunén creu am els dos lladres andós cantons: el lladre de la ilusió sirà en barrabàs rijkaart i el lladre dels calés en runaldinhu cáuchu. el rassumtat de questa festa tan amutiva sirà meraballós, la gresca entre els sosis sirà com mai hàntes haviem viscut plegats. el sosi dempeu com un aumil sarbidó sirà en vell mich del sarau amb la ceba creueta basalunista penjada a coll, i qui sap si aquet nustru sañó umniputéntotpudarós pudrà rassumsità el tersé dia: el duméncha d´aspactacla i de glòria beneida
.

el señó.caúchu are toca l´acurdió

canviem de modeliyo ¿si u no?

- aquet modeliyo d´aqui dalt és la meba bunica crúyss des de fa tienpo. pensant-hu bé els diré que la meba siñora sempra ma tractat com comsevol ninot des fa una vuitamte anyos un més arriva un més avajo apurusimadamén sifanofa. jo havie auscultado por áhi que si falla el modeliyo pues el canviem i punto. mitin bustés que soi códto de bista de oído i de tot, però ni ha sañós que van per quets mundosdediós que no anténan que simnifica achò de nà canvián de modeliyo per més llétchos que estiguin am l´antic mudel de clum de fumbol i de roba. un modeliyo més que asgutat, però bé, un sarbidó tapoch és que s´hachi canviat de roba masses cops analaceba trista bida. mitin bustés, m´huré canviat de gabán achi com dos béses i poca cosa més: el die de la meba sargrada cumunió i el de la meba boda am la bruicha que porotrolado ja conoseran a jusgar por mis narrasiones a ustedes rilatadas diariamemte en mi pressiossa pitácora pasunal. la nostra atimada titusió no canvia mai de modeliyo i senpra Porta el mateich, i semble que ni forsaos aquesta gent algun die hu pense fer. ja veuen que arrussegu un traju del anyo setamta cuatra i ja en purtem tremte cuatra anyets u siete llustrus... i no sé cuántes llunes plenas amb aquet mateich traje asul y granate. un traju de vestí per jugà a fumbol cada cap de setmana, algo atarunchat (en los modos) com la selemsió hulamdesa i impurtat de los paises bajos, a dia de hoi más bajos que numca.
*******************************************************************************

las fallas y las follas, la cremà i els cremats (II)

- pues sí sañós meus aqui on me veuan vai furmà párte de una falla; mon cap de catró ere el bunic culufó d´un aspatarran castell i jo ere quell ninot per cremà però sens cap cumplémsa avido Ú por a ver. sàpigan que a pesà d´achò me van cremà billmén els madparits dels chotós com fan am comsevol altra figureta pues la meba sancta parsona no va sé endultada pel sañó mestra fallero. allabóntaX per salebrar-hu van tucà unes fanfàrries com el cant valamsianu. poch dispués van sudtí les siñores folleras amb els seus llampánts trajus de llentechóles i amb les cebes peinetas, memtra allà ere ella tota prasiosa.... però fén més nossa que cap atra cosa: els astic padlán de ma siñora. daspués van pusar-si a desfilà moltas parsonas al daban del meu munumén en humanatcha al ninot follero, ja dispusats a inicià la cremà de totes les pubrisones figuretas que me miraven anamí am cara de pena, aichi com l´asquerro. l´ajuntapelas va cul.lucà en vell mich de la plasuleta de la vila una falla més. el pobla ere en festes am mutiu del san llusét, otramentedicho dia del apnegado u die del pera, un atra munumén daban meu am la meba siñora miran-me fimsament. llabós va cumamsà a fer-sa fósc (usia de noche-nit) i les tracas, els gaúchus i els focs d´art i ufisi van fé presemsia am els seus estruendós suroll memtra els emcarragats de la pirotérnia calaven un foch ana la meba emsalén steàtua
.
allò semblave la sargrada en qui secsió am el caballé rijkaart torcremada al fremte tucan-me els sants pabrots am la tórcha ulimpica. vai cumamsà a crimar-me,les flames me daburaven per tots els puestus i en un tés i no ré quells sañós falleros me van fuyà bén fuyat. pel suelo quedaven les tsendras u sanisas ascampades pels vultáns i quell bunic castell de cartró va disaparèicha am mon cap de ninutet de fira gran va deichà de sumriura per senpra més. vai pensà que mala sótt pels chotós que s´hu van perdra!

las fallas y las follas, la cremà i els cremats (I)

*********************************************************************************
aquesta és la meba cillola de vuitamte anyets la creatura, achò quan tenie apenes acunsaguida la majuria d´adat i va sé ascullida com a la més gran de les folleras
*********************************************************************************

aquell sempra inublidabla "sí, quiédo" (II)

*****************************************************************************

*****************************************************************************

- no els he fet sinco séntimos aserca del mumén que tots dos (la malaída pencas i un aumil sarbidó) vam apuchà al gluriós faristol del munastír am el pare don sebastià tallada i comfitada. el mussèn, que dit sia de paso ere un pobra mussol, va féns-sa pues la darrera uratòria amb sagrada hòstia inclossa. racotdo pues com aquella mullé pilirrócha va dir-ma el "sí quiédo" am una prasimònia i am unes poques ganes que dunaven ganes de girà cua i gafà el camí de turnada cap a menestrol ni que fóssi a puteta. però com diuan per no sé bón "vién està lo que vién tedmina" con lo cual aqui acavóse la hestòria del solterío compartío. vam sudtí de lava-dia per sobra d´una catifa de culó fúrsia, am la cumpañunia d´un aspatarran retucà de campanes que dunaven una austeritat al ebento de unes despoporsionadas dimemsiones. van havé gegáns i sañós porta, van fé castells am la ceba folra i la ceba manesilla, am l´anchoveta i la pilá del castiyo...va sé un matí de dumemcha de ráms inulbidabla i qué poch m´imachinave que aquella boda la malairía des de alla vós fins la fecha d´abui. ni més ni menus la nada desdeÑable sifra de diesiséis lustros, hócho decádas, i ja no els dic els dies i les hores padqué de la repressió que m´entrarie acabariem tots prenén mal. achí que fet el banquete que s´acustuma a fé en quets actes i am la tia pepita chafardechán per arreu i en pancràs cherran pels descosíos vam arribà a mitcha tarda entre pits i flautes. are és quan li vaic fé el regaliyu que se sól fé, un ram de farigola per tal que pugués fer-sa bañs de vapóRR hàntes de irse a dormitar. no creguin que el regal d´ella anami no és que fos tapóc masse de lúmse que diguem; un rallócha de corda per penchà al menjadó de casa i que a part de les hores futia una escandalera d´ordágo. un parei de patons que van acabà en una rentada de boca per part meba, el aplauso unámine de los persemtes i poca cosa més. i am mutiu de questa fe-mèrida els ficu una prasiosa musiqueta anumanada "pa tí bóman" del sañó rollor Visión. a la afotu de camsalera (és la de nostra tauleta de nit) pudran bén cumpurubà que la meba nena està naguitossa pubreta, un hecho propio de la ceba amusió cuntinguda. umserbin que anami no me se veu com m´estic cagán a les calces de la tivucació que vaic cumetra en ajumtar-me asta que la muédte nos separase. a partí de quell die me vai recumbartí en un hòmen de distànsies curtes...

el dia que me van matrienculà allà dalt de la mumtanyña

******************************************************************************
baritat que troban que té algu d´espesial? oi que nés de bén bunique i té com un gla mút sercano a lo mistíco? de hase ochenta anyos ojo les estoi hablamdo. a més por si no lo sabian tiene el tépico amspécto de bujer fatál asin a lo maté-jarri
******************************************************************************

******************************************************************************

- ma sancta siñora me va tucà l´orga d´una manera indasén quan fa uns buitamte anys ens vam ajuntà en sagrao matimónio, pues de rassumtes d´aquet fet jo me racotdo que a mumsarrat el virulai va sé reprimit per aquell fet. picado de jubemtut que diuen els antessos. asin que entóses i en hunó a la mala bruicha de ma bunica i astimada siñora se va realisà una serimònia ustera i tsensilleta. are que de sancta té el que un sarbidó d´adult lascént. aquell orga sunave bén putén anallà dalt de la mumtanya dels piÑus. vam apuichà tota una comitiva d´amics i familiás de pilotas i de gurrons que s´els troba en comsevol festeta de questes en que ni hachi parada una bona taula am els seus"entretenimiemtos correspomdientes". aquells dasgratsiats panchacumtentas ai paddó paddó, ens nàven pel darrera fent-hi la pujada per la carratareta torta que era alasoras aquell caminet. hi nàven els carruàtchas tirán amb mala llet i amb els seus cavalls sensa vapór, tucaven els clàmsons usaos a tal ocasióm. entóses arribats al munasteriu, el siñó abat, en mussèn ratpreñat ens va rebra alegra com un chínchul pues se veu que el bon hómen (que ja déu d´estar per les restas), tenia una pamcheta cumtenta que feie un goich i una pachóca que feien d´admirà. s´hurie de vé empassat un bon tibérit el siñó aquell que a jusgar por el frio que hasia falta li vie de fé. allabós com deie hàntes tots dos vam baichà del carruàtcha i vam encarà la porta del cheringuito eclisiastíco i vam sentí l´aspatarran so del tucà de canpanes que feien un surói de mil parélls de dimónits que percutien d´una punta a l´atra de quella més que guluriossa mumtanyota gegamtina. en cabat i en una prusessó que no s´acabave mai vam fé el casori, vam selebrà un gluriós apàt ple de germanó i de gurrons que no sap busté de vón surtien i vam acabà de buidà les emsistènsies d´alcuól de quell templa, lloc on me van tucà els órganos per primé i fins are, únic cop anala meba trista bida
.
asin sepan que a mi siñora la llamaban la biejesita desubicada, pues a jusgar por la cara de póquet que apadrinó en su dia lorga de mumsarrat no podia ser nada de mejor.

fumbol clum basalona cumfidentsial (l´atra vidéu)

- que sepan ustedes de pirmero que en mis estonetas livres soi re-potréro. asin que yo a comtinuasión pasaré a repotrearles un escuéto infódme aserca de la setuasión de nostra atimada jumta dirativa, sienpre a la imtimitat y sin lúses ni taqui-gràfos; i aichò que lins quedi clà. en las ofesinas del clum de basalona per arestídes mallóls se cuesen muchas cosas que molts de bustés desconosen,todo se produse en el enterior de esas estalasiones asulgranás, cocretamemte en la aban-llócha a nibel de daspachus
.
asin pues yo me cogí la chochomelímétros "delañolamariacastaño" y me fui a rodar los entringulis de una raunió de diratiba; la filmasió no hi va quedà masse de bé com se pot jusgà pero piemso que las imajénes son ex-claresedoras. en primét termíno tienen un bacó ordenando la sisión del dia bajo la aprovasión del resto de júnta. poden de omserbar la presèmsia del señó marca angunal, ferran soprano i cumpañunia. aquestos señós tenen prou-ta amb el manejar los movemientos del sañó al fons badall, un gran bisapresiden, milló persona. i per atra banda omserbo que ni ha masses raselus entre tots plagats i aichí les coses no poden nà gaira bé, pues entre ells no se rafien masse, penso. l´anbién és angrescadó i aqui presenten el nou himna de nostru més que guluriós clum. qué bunic! no troben un anmosféra de germanó, caliu i gresca? vaic teni que cular-me anales ufisines i el meu esfuérdso va sé tetànich però va valé la pena. podem cumprubà que tot és mantida de la purdrida premsa basalunina i que anal clum raspirem una alagria endescreptibla. pumblico el rapurtácha anal meu bloch per a tots bustés, per al patidó, per al sañó asusiat i per a la purupera purumusió del espot i mumdopotivo. esperu i dasitcho que s´enracotdin de sarbidó i tots anal cam pel die del fachadolit ens aichaquem chuióssus al biento tots clamando aquello del grito baliento asul-grana le dén por biento, amb nostrus cartrunets de pepét charól en culós llampáns. i oju, no ublidem mai d´apullà a nostru ídul bratsilé. qué siria de natros aquestas úntimas dugas tanpluradas de no vér sio por su presènsia?
.
la prasiossa maludia del sañó biliams serà intepretada pel mestra manel big desde la tsóna de tribuna alta, i cada cop que nostrus herois trapichin la chéspa de l´astadi en sudtí del tunel de vestidós farem tenblà los semientos del nostra terruño de juego
*****************************************************************************

****************************************************************************
Atamsió, petita actualisasió am el famóso "Jan, ruc, Jan"que li diu el sañó mestra qué no ví anal "pa de juán", cillol del sañó de negra, el més lulén de la panícula

por la boca muérde el pés (péres)

- por sinon estaven vién de siguros sepan ustédes que por la buqueta muérde el pés (péres). húno, que ya no se està de ná en esta presiossa bida i que a jusgar por su edat està de vuerta de tóo "como aquel quien dise" debe pues tomarse las cosas sin dingúna amatgúra pues podqué al final este cheringuito sólo se redúse a dos cosas: a cuamdo llegamos y a cuamdo nos bamos. entóses qué les voi yo a contá anatots bustés que no sàpigan ja. qué imputànsia tiene el fumbol si al final passarà lo que deba de pasar, si haga lo que haga su equipo quell siñó de la portrona seguirá portroneando mientra de usté esté rabiamdo. qué imputànsia tiene que no vénsa su partio ponítico si al final de tóo esos siñores se momtaran su "trinquetito" y se repartirán el pastís del poder memtra usté siga en la ofesina del imén buscamdo su puestesillo de travajo enmédio de una látga lista de honvbres sin un destino tan cuvierto como aquélls als que busté va butà ( u no). si puede de evitar barallar-se con el visino de al lao pues evítelo coi, evítelo, que en cabat tots dos sirán un merabellós àpat per unes buniques criaturetas anumenadas cucs. valla usté de tramquilo por la vinya del siñó i per sobradetot camini per l´onbra i tracti de evità de pusar-si malasánc per comsevol tuntarie, que le guste u no esto son dos dias mal montaos i pumto. mite que no conósco a nadie que muérda por un sétio difarente a la boca,i és clà, és per la boca que muchas béses "ciquem la puteta" tots plagats pues padqué pasisaménte és ana questa hestòria que no ens salvem dingú dels murtals que pululem per a sobra del nostra ublidat planeta. un cop busté ha mussagat per la ceba boca per comsevol petit purublema sensa imputànsia sàpiga tanbé que ha perdio un dia de su bida, si si,de su er mossa i a la begade curta esistèmsia dins d´un univértso tsent-tsincuanta milions de cops més gran que el seu petitó transíto pel mismo. sepa que de un dia que podia ver probechao mesmo pa haser la colada, pa canviar el alpiste de su cannariu u vién pa regar los girànios los habrà de mal baratao en setuasiones que verà redículas el dia que rialménte usté se encuemtre pa los restos, que sirà quan menys s´hu asperi.

********************************************************************************



********************************************************************************
i aquesta de regaliyu pues per passar la estona
********************************************************************************


********************************************************************************

el tinbalé del brúCH CH CH CH (II)

"lo que podia ver sio y no fué"

el tinbalé del brúCH CH CH CH (I)

*********************************************************************************

la baritat és que aquet minyÑó va viura bén poc si cumparem la llargada de la ceba bida am la meba més que juràssica adat. però una llachénda com aquesta, oju, que va emfruntar-si als emsèrcits del siñó ñapo-león, allà pels vols del mil buimséns i que va nèicha por si no lo savian al bunic popla de santpudó pues que mereich une petite cumsideratsió. com afachitó els hi diré que el tinbalé té un bunic munumén en el seu hunó anal lloc que va nèicha. molt de oju tinguin, i no aublidin que santpudó és l´antiga pàtria d´un atra mita vivén del basalunisma dels nostrus cors, si sañós, si, del basalunisma dels nostrus alagries...dels nostrus dassamsíssus...aquet atra comonopodiaserdeotromodo ere en pet gordiola. pues achí que durant " la guarra del frantsès", com anumanaven els de la sona del bàches anaquella prassiossa batayeta per duminà el nostru pais, la resistèmsie feie de les cebes des de terres d´igualade fins odéna. memtrastán el dumini dels ñapo-leónicos que ens envoltaven por arriba y por avajo, pues feie que aumentés la repressió contre de natrus. un suldat de nom ichídra va lluità per nostra tarritori. ere el tinbalé del brúCH com pudie vé estat el tinbalé de les ranvles si hagués tingut més suerte i aquet noi tan macu hagués nascut a basalona. els catalans, hómens de gran resistèmsia i d´un curátcha de tota la bida (per emsemple en fram cécs cambó´oo), pues ja teniem la nostra aspatarran figura que defamsés la "patrí" dels carpachos invasós. vam rasistí bastán bé anals framtsesos, i oju per mamaresa havia un foyón de hórdago entre les tropes dels paisus veins, antigas forsas d´ucupació i les nostras guéstes que es feien més i més fortes com qui no ból la cosa. tot aichò pues fins que van arribà al brúCH on aquell marréc insulén els va empaità anatots, ell sulet tucán un simpla timbál a cor que hi vols els va fotra el canguelu a sobra i van sudtí empaitats de pànich. me semble que van havé unes tres batayetas fins el triumfu final, un triumfu més que guluriós.
.
la madparida guàtdia suíssa en prinsipi madparida ens va ajudà bastán. però el milló de tot és la llachénda que diu com la rebaverasió del tinbal aquet amb las parets de la sagrada mumtanyña dels piñus de pedra va fé creura ana les tropes framtssesas que natrus teniem molts més suldadets que ells. i tal va passà, tot gràsies a un tinbal.

els malaits ascensiós sar d´olla-potis

- de bén prinsipi me cumtentava am une escalariyes maca-nícas com les del tall guiri- tànic de la guluriossa plaÇa catañúÑ, però jo ja savie que hi havie un gran risc de passà aquet tràngul que a cumtinuasió els esplicaré anatots bustés. sàpigan que tots els que entren a la meba aumil caseta son els més buapus del uniberso conosio u por conoser i el resto (usia los no entrantes) son llétchus, luléns i capgrossus com el sañó Porta. i a més me fan póo´oo. porsigamos sin más pre-ambulànsias. mitin bustés que els ascensiós de abui die li ramenen el vemtra com si els budells juguéssin a la pitanca tot i que aniá un tema que me porta de curcó. les petaria la chorrada aserca de los momtacargas que utilisem per muntà la sogra de tan en quan però aquet no sirà umjactiu del meu pormenorisado estudio. vaic nà als grans maganséms a fé hu que fan els iaius les tardas de tardó, pues chafardechà els pésios dels purductes, passà un chic de calureta am l´airecondesionao i sobratot rubà chupachúcs del pote la pringà que vén al custat del quioskillo de la plantabaja. achí que vaic baichà en ascensió de la quefeteria asta abaich de tot en un trés i norrés amb velusitat d´elspasmo i de rapén per allò de la inértsia i les fortses centrals del gay-i-leo aquell pues el artiluchi cumemsa a realisà el dasénso i fa de bértigo. mi queria vésnieta como que vomitó el chópet i los grabánsos i que allabós am quell asidén de caiguda lliure per la corda de sero trencada va acabar-la de fuyà de malamanera, pubreta. el récodt de la caiguda lliura va estamparnos contra el suelu i l´emcarragat del porsegút encare va tení els sans pabrots de fer-ma prasisamén anami la cumpa, am hu primet que sóch. allabóntax ens vam treura en camilla i navem més marechats que el decót al sudtí de comsevol puticlum de la siutat,més marechats que un cargulet dins d´un tiobibo. pues que desde quell die d´autus he gafat una térrie i una manie ensuputàbla ana questas caichas de ferru culat que penjan dels editfisis modernos ...siguin de la marca que sigui, tan si són de la sar d´olla-potis com si son de la lista del chínler aquell.

la dolÇa caseta (blanca) de l´obama

********************************************************************

- aquet murenillu am la tés del rímchuls però am moltes més aspirasions va néicha al bellmich del pamsífic, cocretaménte a la bunica illa de jaguay i des que va ucupà el puestu de senadó al estao de lili nois pel patit damucràtic pues que tutóm va fé un poti poti de rumors... i achí fins que a la fi la ceba gent pues m´el va escullí am la sancta (i curnuda) siñora gilarín clintonris com a gran enamiga pues per acumsaguí la candytatura per la gent per al gluriós i triumfán càrrec. abans de tot el murenillu ere senadó, usia que se futie uns bons àpats hàntes de ir al sobresillo. fins que un bon die se va trubà am l´aicharida i bén pantinada sañore clíntonris que por otro lao se la veu massa echà palante, usia tota una siñora d´harmas tomar i ojo que porsifuerapoco am unes prasiosas banyÑes que arriben form cous tu cous com, usia de costra a costra com bé diuan els sañós amaricanus. entóses entre la dona de fé feinas al cumgrés damócrata i el vicari acunumista ja tenim mumtat aquell aspatarran pullastra que dió "el pistoletaso" de enisio de la campanya erectoral. are, si vénÇ els comísios aquestos li tucarà de ballà am la més llétcha (i burratcha) de totes les partenerres que se presemten en quet cas pel patit rampublicà, el gran pistoleru, emsalén foyonero i milló beódo en chorch búich. jo, anal meu aumil paré penso,eh,penso, que a la asembleia que futran tots els punitics al capitulio de guaschsintón se rasuldrà dafinitivamén qui sirà el valiemte que lidie con la más bieja. achi i tot se praveuan fins no hàntes del prupet més de nuvembra uns entensus debats a les televesions púmblicas entre els aspiradors a la presidèntsia de la malaida casablancaimaculada dels astaos unios d´amèrica. uns astaos unios d´amèrica molt bén rapresemtats pels sañós clintoris i per supuesto per la ceba vicària, usiase, quella nuieta que cantaba la bunica maludia de la dolça al obama bén d´amagat a sota la tauleta del daspáCH prasidemtsial

********************************************************************

buteu per un barri guay. tots bulem un barri guay i chachi-peroli

BUTEU PER UN BARRI GUAY, BUTEU PEL SIÑÓ.CHERINOLA, USIA, MI

bucaréts. la meba mimòria parduda (afutunadamén)

- sapigan bustés que hànte todo he ublidat aquesta pudrida final que vam pedra pues d´una manera aichí sensa savé com. jo anabustés els acumsello una guluriossa tática per questos traùma o malsueños que els basalunistas pues tanim de tan en quan. are, bustés m´han d´assagurà que la ceba mimòria no sirà pas la d´un elefamte (asúl) i que acunsaguiran de tení la sumfisién fortsa de vuluntat per tal de no racutdà un mumantet de nostra bida on de manera lamamtabla i soés el clum va fé llufa sensa demanà pedmís anals seus millons de siñós sosis i fisiunats patisans. i anami no me van demanà cap ni un, no sañós, anami no me van damanà cap ni un! achò és á toas luses inchús! va homa va, no anià darét! pues com que vaich nà al sànches pesjuán com un dropu més i si mal no recotdu me van culucà anún dels gulets del prasiós estadi savilià, pues allabÓntax yotube de haser un rec-set de quets que fan els urdinadós i esburrà quell malaít patit que vam jugà contra els rumanus de l´estàtua. la meba mimòria està més que parduda en el tienpo, encare que no nastigui prasisamén per massas trotes, afutunadamén per a mi i sobratot per a tots bustés,
.
¿padqué qui no ha soñao alguna vés en ferdi crugét asgarrapant-li les boles? pues aqui on me veuan, jo n´he sumiat. i por siéto, aquet pallu purtava un traju com el del ninot de les unglas aquellas tan llargotes i tan aicharidas, ¿saven? si sañós meus, a ratyas. goitin que el del meu suenyo tenia les ratyas fetas am metadona de la bona i els culós de la bandera rumaniana, usia, triculó com la rempublicana prò sensa cavreta: usia el amariyo, el asúl (com l´elefamte) i el badméll. quan ja vaic daspertà de questa malaída passad´ella vai dasitchà havé pugut cumsarbà dins del meu servei un amnésia córnica però de les de dabò; bucaréts, i el padqué de tot plagat, és el mateic que dí com un madparit buarru am bigoti ens va treura de nostras mans una cupeta tan i tan bunique parqué sí

*****************************************************************************
apa apa, aqui tenan una bunica maludia per nà llachin el póts al rirmo dels tipen guolf i el seu nasio pa ser salbaje (i buapuuuuuuuuuuu)
*****************************************************************************

atamsió Justón, tanim un greu pumblema

- jo lins ting de dí anatots bustés aprasiade audièmtsie que me llacheich i que por hótro lado sepan que son los más buapus del món mumdial,.. bamos, més buapus que un sarbidó, que por poco lo imtenten a vuén segúdo lo coseguiran. entóses a lo que iva. jo lins ting de dí que abui en clicà un enlarg de la flurida ma racutdat i molt el póts del sañó mascarot, un cunagut redactó del diari espot sempra am el basalon. pues lins ting de cumfassà una cuseta aichí en veu baicheta i que no ens semti nimgú; jo de patitet hàntes que un botecàrio bulie sé de gran, un pallu que purtés lligada una corda als cullons, usia un comsevól utrunauta. bé, emsamtamen alasóras no pudie sé un utrunauta pues padqué la cadéra espasial aún no vie comensado por entóses pues ivamos lo que se dise un pelín retrasaos. pero les anmito que podie ver sio tirpulante del tetanich, gran vaichell i milló parsona.asin que susediédonse los anyos asta no hàntes del enísio de la cadéra espasial cuamdo me se ucurrió la er mosa ideia de colocà mi biejo transistó de fusta colada a sobra el mueblesillo. vaic semtí com dos meraballosus utrunautas amaricanus, pa más resenyas l´antstrong i l´hojaldrin, van trapichà el suelu de la lluna lluneta cascal belletti asin llegao el dia de coches. a die de hoi, omserbando de manera justa i pomderando la situasión del meu atimat clum basalona en leer la susodicha gaseta, me n´amteru que tanim un greu purublema. bé, jo dirie que bastáns purublemas i jo ja no sé si el sindich de greuchas pudrà sulumsiunà hu que li passe anala nostra sargrada titusió pues padqué allò és un potipoti de cols i patates onde nadie save que coi hase: i lo que es peor, que no deichen fé anals que si en saven. el pubret estra-tarrestra que arribe al cavo coñaberal se torna aburridot en vaién la situasió, s´espanta, i torna cals marsianus moix, capcot i dassansissat per com funtsiona el clum del seus desamós

una prassiossa musiqueta per nà llechin el meu meraballós póts memtra va auscultanla

els prasemto el futúro prasidén del basalona

si lo desconosian este es el señó er ton Matraca gran basalunista i a jusgà por estas imájenes una milló parsona. en prinsipio este buen honbre ucuparia el puestu del nostra antranyÑabla prasiden. com bé poden veura és un homa aicharit i sinpàtico, todo un mosso de la bida que marcha desprucupat de tots els purublemas.aqui balla una bunica musiqueta del rei del roch am roch, un tal levis preslei, gran musico simcuantero pero venio a menos. pues achí, como quien no quiere, el vaiem nán al tran-tran pel carreró abón viu. la berdà, si me encomtrara a este mosalbete enfremte de mío a mi me produseria un miedo endescritible però haria de mi corasón unas tripas i lu primé que lin dirie anal noi aquet és que se presemtés per a les pruperes erecsions a la prasidénsia del meu atimat basalona. aquet sañó no dumtin pas que els purtaria bén rectas anal caúchu i cumpañia, numés de veura-li el careto se pusarien a córre el dobla anals antrenos. miten por adonde que por si esto fuera poco este er moso gigamte por lo menos reir nos haria reir molt més que aquet prasidén tan sosu que no me fa cap gràsia lo mire per bon t´hu miri i que ensima nos lleva pol camino l´amargura a tots els basalunistas pues pitchó no pot purtà el clum. allabós chinuchanu m´asercaria hasia él y le diria que aseptara llevar las riemdas del clum, pemso que el parell de sañós tan angrescadós que sudten am aquet bonhómen estarien bén cuntents. i jo tanbé.

molt de oju miyonaria audiéntsie (aquet és mon cadnét por si no lo savian) baritat que nastic buapu? baritat que nastic chúlo com un chócho tó hechao palante? si ja els he dit que jo nasí buapo i muriré buapo

pues que no me racutdabe d´una bunica fe-méride

EL PALASETE EN LA ENTEMIDAT DE SUS ENTRESIJOS



- oju, sifanofa ja he cunplio un anyo en palasete apurusimadamén si calculem des del solstesío del marso marsete del anyo anterió hàsta no hàntes de este solstesío del presemte ejersisio. asin pues que palasete és un palasio gran molt gran però que si diu palasete pues padqué li van pusà aquet nom i pumto. ¿les bale? vién., entóses i al ilo del póts que les redamto desir que en palasete ai candelavros, ai aposemtos, ai muchos pasillos, ai torrejones de ardós con sus gutifarras, ai i tóo un fusà con cucudrulus que mussegan i una puédta colgamte, ai passadissos seclétos, anià berdes canpiñas, usia que anià de tot. segúdamente ustédes conoseran quell presios cumcurs de los "garabatos" del sañó chingurri. sapigan que a mi me llego anal alma, i miten que havie moltes afotus però ganó el de "las vacaciones en la mar salada", un buapu moreniyo, entranyabla, amb bigutet i unes dents bén blanquetas i que senpra sumriu quan li emfoquen con elrestolatripulasión; sepan que la pinya colada es la bebida del futúdo en el estadio del basalona i en palasete no podia ser menos. asin que desde el meu més que meraballós faristól pues me bulie de falimsità anamí mateich per aquet guluriós año al palasetistodiéquits pues padqué ma dunat la gana. gràsies