.
mirin bustés, pues és aquet un racunet per fé l´amó, de manera virdtual, oju, chatechà una miquete i perdqué no dir-hu per passà l´astuneta que la bida son dos dias i además no del todo vuenos com deie el meu vés avi vés-.
.

.




señor presidente, con mi fiel capote asul-grana pa servirle, que sepa que por usté si hase falta pongo el alma en el ruedo!!!

.
.
-
bon die. bé. pues que jo vulie parlà una miqueta sobre el típico trilé de turno, de altas esferas, ser superior si le prefieren llamar como tal, y que tan abunda els nostras dies en forma de alimañas de cuidado. és el tipic embaucador de nuestra sosi-edat, és l´home de los caramelos de la sortida del col.legi. a véra. per posar un breu ejemplo, és el vocero mayor del reino i que tan ansisa al seu populacho quan suelta a tota la seva poblasió allò tan manido que "els señós colegiados s´ativoquen amb tots per igual". marededéusañó. que baje messi y lo vea. 
-
-
-
-
-
-
-
i jo li vai contestà sense tapujos que se fiquès depèn quines preguntetes per allà on termina l´esquena, usia al putuculo. li vai dir que are no estàvem tan malament, que havia parsunatchas "de esos que disen llamarse barselonistas" que en realitat eren uns indasitchablas, que no ens estimàven gens ni mique. els hi vai dir als amigos marsianos de Totoana que "no se dejasen embarcar" y que estuvieran "al lloru" de la situasión en que ens trovàbem plegats, tan a nivell morral i anímic de la nostra institutrís asul y grana, com a nivell asosial, acunòmic i aspurtiu. los amigos peñeros (o peñazos) no se dejaron embarcar, pues sólo tenian que ver mis presisosas cupetes tan bén arrenglerades. fins i tot un servidor semblave lalá-díno y la lámpara lustrosa. i semble mentida, quan tot just un any abans... semblàvem lalí-babá i los cuarenta ladrones... más que nada por el mal genio de aquella maravillosa lámpara en colores asul y grana. a pesar de todo, y por una vés en la bida, me sentia cufoi i ple d´energia amb tants titolets a diestra y siniestra. en definitivo, como podrán orserbar en la foto superior, en aquets presissos instantes me trobu bastán en forma. sóc una mena de Juanito Pollarsábal a la catalana. estic ple de força i me sento capaç de pujar los más altos riscos, por mui difísiles que sean... tal com fan les nostres amigues cabretes quan s´arrepleguen cap amún del monte que las vió naser. i ja saben bustés, tal com diu el bunic refranero català, "quan al sielo hi ha cabretes, al suelo hi ha pastetes". (jo suposu que de merda selestial...però sempre bona al fin i al cabo que és d´achò del que es tracta)
-
-
que coi bolen bustés que li´ns digui?
és que ana caso me ni han pargumtat algo al raspemta?
en memoria de rdh