lunes, mayo 05, 2008

el flujo pirro-clastíco de la tersera edat

.
- nastic fet a mis sién aÑillos tot un sañó vulcà i a més d´aquets que en comsevól mumén poden fotra un pep com una gla. mitin bustés si estic en fase de pre-erupsió que ahí a la nit me van apujà uns flujos via sipotal que encare no puc cumtrulà de cap manera. per sé més concléto els efluvios me van cumensà allà a michatarda quan jo ere bén tranquilet en vellmich del parc dunán de menjà als culoms; va sé que allabós vai nutà com la pujada d´un guluriós turrent de gassus de hàlto contenio en ásido sinforoso. me trubava malamén i vai trucà anal siñó metcha de camsalera. li vaic preguntà si allò pudie sé degut al "eféto envernadero", un efecte com el que pruvoca a l´amnosféra l´esplosió d´una chemeneia tal com els coños dels meravellosos vulcans quan esploten. sifanofa com quan aquells bunic endolls de la natura treuan fumeres de núvols tan ardientes que enfonsen illes senceres i deichen un cràtet bén bunic a dalt de tot. sàpiguen que els iaius quan ens empipem tanbé traiem foc pels caicháls i sobratot lava, molta lava en forma de baba, és clà; no crema tan com l´atra però li pot arribà serca de un ojo com estigui massa aprupet escoltant tota la cháchara de turnu. achí els racumanu que se comprin un paraigúes per supurtà questos flujos pirroclastícos en forma de salivera quan peti la chorrada am gent de ma generasió.
.
alashores ja tenim que l´erucsió d´un iaiu pot vení per tres puestus: per la boca, pel nas o bé pel cúlo en forma de pep o de llúfa. si els gassos son incuntrulables cap purublema, hans al cuntràrit, se compra una bossa i se la fica al culo i mentrastan va soltando una rera l´atra. un cop ha fet la culecsió de gassos dins la bossa, la lliga bén lligada i la guarda pel primé patit de la prupera tanplurada a ca nostra. en tan com vegi anal sañó porta li peta la bunica bossa debán dels morrus a veura com lin queda la cara al señó amvucat i de paso, i una vés descomprimio el reservorio de flujos acumulaos en su cuerpo, se hase un favor a si mesmo i de paso al resto de la sufria sosietat asulgrana.

domingo, mayo 04, 2008

un asumtu de bigotis

miten ustédes. el salto con paracaidas según mi pumto de visión debe ser amotivo y toavía más si m´el fot desde un famoso hotelillo con planta de rascasielos, allà a la bunica siutat de l´upspitalet, pa ser más esactos en el estra-ràdio baselonino. sepan que el primabera se pegó un salto de pare i molt señó meu desde la misma asotéa del edifisio. oigan, no es que el vuelo livre se haiga probao por vés primera en bell-Bíche, oju, numés que la prova ha demustrat que el pallu que ha tingut els sants pebrots de tirar-se al vasío diu bén a les clares que els catalans no estem de capa caiguda, hans al cuntràrit. els nois de la terra com dirie l´amic Porta, podemos semtirnos con el sano urgúllo de quien es reclutao por el ejersíto del aire tal como lo fue en su dia un sarvidó en sus tienpos mossos. les hablo de hàntes de la sagona guarra mumdial. la berdà, are més de sério, hai que estar como una caja de griyos pa intentar tamanya proésa i fotra el salto del caballo. no me diguin que no hurien d´havé multat al coi de dasgraciat aquet, que una mica més i amb els cullons del cacholona de aquet endoll vuladó aquet...pues gariebé puruboca un amsiden. jo ja ven, leo la notisia y m´emtero que le han inputao por delitos de desordra púmblic. allabontas me dic anami mateich si realmén no és per està cufoi com un chínchol per havé fet una ordenasión del trànsito sin mediar la bunica i ansisadora guàrdia praturiana del sañó alcalda ¡a sobre que el troÇ de buRRu ens ha dunat l´espactacla que el nostru clum de fumbol no ens dunarà ni en deu anys!

achí és com la siutat de bróma paga als traidós i achí és com basalona paga als valientes. abui un ja no pot ser un heroi ni al yutúp, busté penja una heruisitat d´home aranye com aquesta i ja pot nà fén les maletes que la tanpuradeta que passarà a la garchóla no se la treurà ningú. abui per no ré venen els mossos am tota l´artilleria i m´el danumsien per fotra ascàndul a la bia púmblica com un comsevol sukúpa del bàrrio desgràsia i no ni ha daret. anami aquesta nutisia per asgarrifosa que me va semblà pues padqué negar-ho, me va cicà els pelos de punta. la berdà es que un servidor tiene demasiao vertígo como pa acometer semejamte atrosidat. are, atra cosa és allò de cumvidà a ma sañora i am una empenteta de ré pues l´acabo llenÇán al basío. el primé que farie pues ré, cumpurubasions rutinàries com trencà l´anella de siguritat del endoll, rajà la tela del paracaigudas, poca cosa, servisio témnico, una mena de iteúve com fan amb els cotchas. hu farie tot a sabiendas siertas que lo que cae de arriva pabajo llega i a vulà jova que en deien. bé, al meu paré crech que no cumetu cap delimte en fé achò que els he explicat, i sino recotdin com a la sañore Marta Sufasola la feien vulà desde un avió a gran alçada i la llenÇaven al basío encare que acabès a terra de cuerpo entero. i més els hi valia que tot acabés bé, sino al pobre encarregat de cumandànsia el guéren fumut cap per bai juntamén am la més que unurabla dama

sábado, mayo 03, 2008

achò és un póts per a mentes pelingrossas


- mitin, jo no sé el que bustés pensaran de tot plegat però anami les coses que me fan més ràbia de quet món i parte del hótro son las sigúentas. apa, ja podan prendra nota.

húno- quan busté homa u dona de bé va a fé les cebes nasasitats diàries i en achò que mentra és en "pleno acto del cague"anià un putu pesat que no para de dunar-li la santa tabarra moviemdo la empuñaúra de la puédta pa entrar. en eso que mentrastán busté està apretán i lin diu am una veu cumpungida que encare no pot. aichí i tot el tio segueich jodiendo la marrana i mai milló dit

dos- quan marxa tot tranquil per l´aséra del seu popla u siutat i en achò que un pallu que camina per darrere seu se li engancha com un curcó i sembli que li faci "acoso i derribo" de lo pegao que lo tiene

tres- quan algú utilisa les unglas de les mans per tal de fé de guix anúna pissarra d´escola, achí com en fredi Crúget i les cebes prasiosses urpes

cuáta- quan està durmin tot felís com un nen petit i algú del carré d´on viu li toca los santos claxones a primer hora del matí i l´esvalota com si fos aviram de granja trans-chénica

sinco- quan algú am qui busté parla de cop i volta cumensa a mucar-se sensa parà delante sus gloriosas narises

sis- busté està tot tranquil anal metru i de repente el buarru de turnu aicheca el braÇ per bén a gafar-se a la barra i en eso que el ferom de tigra que li arriba a la cara quasi m´el tomba a terra

set- en surtí al carré se troba anal matei purtal de ca ceba un bunic cagarru de gos mich Úmedo com si fosi de fa puqueta estona i que per sert encare desprèn aquell humillo tipíco de su resiente salida rectal

buit- quan te gana i està dinán tranquil a quatra caichals i en achò que el telèfun cumensa a sunà sensa parà i li toca els cullons de mala manera l´uperadora de turnu am la uferta dels nassus

nou- busté està assagudet com un iaiu anúna bunica banqueta del parque al deban d´un charcu i el coi de criatura malparida cumensa a fotra bots i saltirons i achò quan no li dona per tirà pedras

diés- quan veu al bacó surtí per la caicha tonta futén bachanades de perro-gruyo a tort i a dret, dién poca-soltades que li deichen son cap com un timbal

ónsa- quan li tallen una escéna musiunán de comsevól capítol de "el coÑ de la siutat". achò va per a qui els argrade el coi de merda de série aquesta. miti per bón, achò els hi deu fé més mal que quan algú fa que llegeich i el que està fén de debò és mirar-lo de dalt a baix de manera endiscreta

dótsa- quan fén cua a la parada de la fruita del seu mercat monisipal curraspunén li surt la tipíca siñora que va per devan seu tucàn els prèssacs, les pomas i sobratot la pera. i mai milló dit.

trétsa- va tranquilet pel canpo achi chinu-chanu i de rapén trapicha la closca d´un pobra cargulet i m´el deicha espatarranat a la sona dels gallumbos. la baritat és que el so de la trencadissa se fa com bastán desagradable i tot

catórsa- se seu anún banco del carré i troba al custat el resultao de una gomitera de la nit anterió pa acto seguio venga el camarero del cojón i li sarvechi una serveseta calentuneta i sensa escuma tal com si fos un robert pixum comsevól en ple mes de san agosto guluriós amb aquella cani-cúla.

- vistolocual numés me queda per afechíls-hi que les ales serveichen per vulà i per poca cosa més

viernes, mayo 02, 2008

sandro Cósquis i sóltan Syborg, grans gulejadós, millós parsones


- la parelleta de gulajadós, en sandro cósquis i soltán síborg pues van arribà dels paissos del antich teló de suru. com diu l´himna que bustés huran cantat al estadio tantes i tantes vegadas son mols aÑs plens de paÑs i que no ens pudràn tórsa ni el sañó asquerro ni el sañó framco culoblanco resussitao i en calsonsillos. are, un cop me vé achò anala meba mimòria me racotde la guluriossa debantera de nostra clum allà pels mitchans dels simcuante comiensos del saichanta. aquets dos van arribà del frio hungariano o magiar: un se deie sandro cósquis alías "cabesa de loro", l´atra se anumenava sóltan syborg "el pàjaro loco", usia un batibull de pàjaros com els de la bunica panicula del fréd Chiscot. amb el paso del tienpo me arribat a fé la ideia que achò se tractave tan sols d´un desafiu tutal deban del prastichiós equip estrangé amb qui vam perdra una batayeta punitica de la qual emcare jo me racotdo: sàpigan que del tema del Alserdo Deastéfano no m´ublidaré mai de la bida. recuperamdo el hilo del póts, cal afechí que tots dos delanteros van furmà part de la selamsió d´hongria que va jugà la final del mumdial de l´anyo simcuanta i cuatra contra els alemañs. pues quets dos joves eren juntamén am en pancho Pússas les estreyes del "equipo del loro" que en deien els antessos fumbulísitcs de l´èpuca com el lucutó sañó valditieso reposi en pau

.

van fugí achi achà de la dentadura punitica del seu pais d´uríjan com hàntes ja havie fet el mitíco ladimslau Koala, un atra gran llechenda del fumbol de aqueyos tienpos que no vorverán mai més. pues mentrastanto i en tan que va dunà inisio la rabulusión bochel-vique de allà del pais del este, vam fitchà aquesta bunica paralleta per estrenà el nostra meraballós astadi del cam núu, bé, per sé més chustus va sé daspués de ser inaugurat que vam fitchà anaquestos dos primaveres sota les ordras del entrenadó en lenio Enrere. ¡quin gran equip aquell marededéusañó! les rematades am la testa d´en Cósquis i les gardelas d´en Syborg se van fé molt famosas arreu d´auropa, fins i tot al cam de les purtaries dels pals cuadrats on por sierto encare resonen els balonasos que van estavellà un darrere l´altre en aquella malaída final contre el Menfica d´Eusebiu. achi que passat el temps he vulgut retra un aumil i sentio humanacha en recuétdo de dos cañoneros asulgranas dels que valguim señó en tinguèssim are un petita mostra ni que fós per enseñà a rematà a més d´un dropu dels que tenim a sou a can BamÇa sota el mando del anestesiao.





jueves, mayo 01, 2008

ay! am tot un chigolót

.
- estic molt ugullós de sé tot un chigolót. molt a pesà de la meba edat jo els puc bén acunsellà que si bustés s´hu pruposan i am molt denuédo, esfuédso i dedicasión per part ceba pudran presumí amb el tienpo i una canya d´arribà a ser un aumtèntic home preparat per fé ligues, un love-voy de la bida i en dafinitiva tot un casca-nobas (otramente denominado un rodomfo valantinu). i és que quan ens arribe l´edat critica per fé comsevól tipo de asercamiento al sémso opuesto busté vurà que les pumsibilitats per arribà a fer-hu se li niran totas en norris. a no sé que la pepa que li toqui com a companya d´enseste hi porti un gosset lligat i vengui cupons de l´onse en una bunica cabina en vell mich del carré pelai. en quet cas tot potsé i alasoras pudrem dir-li que està d´ano-rabona pues les cebes tristas aspirasions a la bida quedaran bén recunpensadas i ni que n´estigui fet un bassal d´enpotènsia pudrà detenir la pudarosa màquina en que hurà convertit el seu maltrecho cuerpo. quan vai prubà la meba descuneguda (fins allabós) cundisió de chigoló un nou món me se va obrí devan meu, va sé com si San Pera m´hubiese avierto las puertas del siélo tot i que algunes eren vidúas prematuras mentra d´atres eren divursiadas. de sulteras bén puquetas i de verjas encara menys, tot i que aquestas no refusaven de tení un home al seu llit ni que fós de tan destinguida lonjevidat. usia que he llegao a la coclusión que les molt purugues tenien ganes de haser con tactos i s´hi cumfurmàven amb poca cosa i paramalpensados ublidint´se del manio hàrte del buen foyar.
.
el servei que li pot uferí una damisela de cosas a sién anún cavallero andante de ma distinsió i sobratot de ma trista figura diuan que és més per fé cumpanyunia que per atra cosa, pues a vera, siendo un iaiu és bén nurmalet que me tinguin pues padqué no dir-hu, com més raspemta i cumsiderasió. la dabusió en tot cas ja arribaria més tard per no dí mai. i si en cabat de tot cau la ceba astimada pallussa de cuatra potas busté hurà triumfat i presumirà deban de tots els seus amics de ses aventures amorossas pues ja no habrà dios que le tosa en la geta ni en la chépa. achí que enteri´s d´un coi de vegada que caure en la tentasió i alora sé la vímtima de la prubucasió del sémso dèbil sirà cosa del que diuan "fíillin" entre la paralleta de túrno i no pas perqué un tingui cuartus amagats a sota el matalàs de la ceba avi-tasió.

miércoles, abril 30, 2008

pues el equipo va dunà la cara. i ja porta com dos anyos dunán la cara

.
pues sí sañós. aquet guluriós equip porta dugas més que meraballosas tanpluradas dunán el callo per resposta, amb un joch aspatarrán i unes ganes de guanyñà títuls que no té parangón en tota la història del clum basalon. sifanofa desde la final de parits a san genís que hem apujat el nivell de santificasió de nostru escut i aumentat les dosis d´utu-astima, tan nesesàries per altra part en impulsà una més gran identificasió del sosi abunat am el clum dels seus desamós. penso segons el meu aumil judisi que el equip va dunà la cara en tot mumén, bé, més que la cara el que van dunà és la jeta, cumansán pel sañó prasidén porta i acabán per les choióssas vedétes, usia, pels jugadós que dins del cám han cicat la puteta quan més els ha cunvingut. jo penso que l´astadi semble un bunic escurchadó on ens apleguem molts burregus cade quinsa dies, on aplaudim les jugades, jo, mitin, fins i tot he arribat a veura com el manat de sosis i patisans se posa a rebra els seus herois amb fanfarrías variades que d´atra banda duren de prinsipi a final de comsevól partit. entónses si jo lin dic anabusté que el meu veí de asiento se posa a aplaudí incluso un despeje o un sentro a la segona grada pues com que me gafarà anami per un simpla sosi dempeus que està tucat de l´ala, poca cosa per un esmaperdut de la bida com sarvidó
.
- està bé que nimgú se n´aublidi que aquet grandiós equip del fumbol mundial ha dunat la cara i que per tan passarà a la història simplemén per quet fet. pubrissons els meus nuiets al menus hu han intentat i tot ha sio cuestión de rutina sifanofa pudriem parlà de mala suédte...i tan! mai de la bida m´ulblidaré de com van dunà la cara durante la lliga passada i sobratot anaquesta tanplurada plena de triumfus a tots els campos de la cheografía espaÑola. arribat hasta este punto les acavaria hablando de los partios jugaos en casa ofresios por esta muchachada...y eso si me enpuran. are me recotdo més que mai de com daspués d´un prasiós sinco a dos van dunà la cara contra el Lletáf del sañó Bernat Chustét anal partit de turnada i ja no me diguin ré de la més que aspatarran imatcha que ens van ufarí anal patit de copa del dropu contre els chotós. sàpigan que aquell qui no se cunfódma és padqué no ból i achò és tal com raja dins l´esperit del basalunista. el fumbol és inchús i els sosis abunats hu tenim de veura de questa manera. mentrastan no espanteu les criatures: no és achí chermans, no és achí, padqué les coses son més cumplicades del que a tots ens hi semblen. achi que les coses son com son i els jugadós tots am la inestimabla culaburasió de prasidén, entrenadó i segretari temnic han dunat la cara més que mai per la titusió que tots enpurtem anadins dels nostras corasonsillos

martes, abril 29, 2008

gran culemsió del mestra bon cara-Jan en fasíclas (II)

.
- pues com ja els vie dit en el anterior póts, jo trobo que aquet bunic consierto és una de les entrades més aspatarrans fetas per un gran mestra de la vàlua del nostra prasidén. por sierto queria retrotaedme al tema del con-trabajo. el coi d´estrumento are s´utilisa am uns prassiosos bongos arribats de les llunyanes terras brasileiras per acumpañar-lo quan ens posem a tucar-lo durant comsevol dels entrenos que fa el nostra merabellós equip de fajadores. el mestra bon cara-Jan, alias el batutas purtarà am pundonor la gran urquestra basalunina que funsionarà tot d´una. la maludia sonarà a tots sinco contingentes i desde "el gran teatro dels en-suenyos" de ménches intepretarem unes arias i unes uperetas bén bunicas, variadas i a gustu de tutón. per emsempla el émsito de la suit del gran Kenyon que dunarà paso a uns quants inacabados i uns guluriossus intermézzos. per acabà la sessió golfa pròpia del nostra clum, en farem un sentío homenaje a don Antoni Vivales alias el italianu i tucarem les cebes cuatra estasiones. tot achò per tal que vegin lu imputan que es de tení un prasiden com aquet, un prasiden que porti la batuta del clum de questa manera tan formossa i elegán i amb un sello i una hoja de estilo irrenunsiable.
.
fitcharem un directó tèmnic arribat desde terres del payès ucsidental, am la vareta al damún del coro de feligressos dirigits pel cuarto poder. si me diuan de quin poder se tracte a mi no me pregumtin que jo no entenc réderé ni d´espóts, ni de tevatrés ni de mundopoptivos infódman. al finalisà la sessió els burregus assusiats i cumpañunia seguirem el seu ritme com a bons músics acompanyantes i un cop enllestida, aquesta obra serà enregistrada als estudis del carré valènsia cantunada rucafótt i allà boss pudran dimsfrutà de tota llur dimemsió un cop editada pel sañó cascanovas. aquesta chóia de culemsiunista dels grans émsits de la música clàsica numés pudran trubar-la anala meba wet i enllóc més. achí que espavilint-se ja u es quedaran sensa els primés emsemplars i tindràn de nà anala ceba bibloteca més purupera de casa per tal de churissà el sedé curraspunén i fé una copia del alegro non trobato que està feta nostra casa de barrets asulgranas.



lunes, abril 28, 2008

gran culemsió del mestra bon cara-Jan en fasíclas (I)

.
- jo achi de prensipio ja els puch bén assagurà que "numés sé que no en sé ré" però rederé com deie aquell sañó filòsuf de tienpos de hàntes de cristu. els prasemto la guluriossa culemsió d´uns dels grans mestras cutenpuranis de la música dirigida am palito des d´un faristol. sàpigan primé que aquesta edisió de quet sañó diractó de la gran simfónica de les córts vus amusiunarà d´allò més i que no se repentiran de cumprar-la anal seu quios-killo més sercano. el primé siria dedicat anal sañó Berto- vén, tot un géniu aqui i en sa bunica terra que are me fot igual quina sigui. per acabà la història el "lago de los sósios" intepretat pel mítico Che i Kósquis, gran hungariano o magiar (usia que fa màgia potàgia com el gran tamaris de litera) i un milló jugadó asul-grana dels 50 i 60, gran rematadó de cap pa a más saber. aquet primé faci-cúlo de la meba més que amgrescadora i unurabla culamsió fa comienso a una llista de més de dosiéntos capitúlos dedicats a les millós obras fetes per a solo o en cumpañunie. a la fotu podan veura una gran representasió del gran directó d´urquestra i mestra de siri-almònias i tal com diu la publisitat del pariòdicu buté se musiunarà. are que ja cuneichan qui coi porta la batuta (o boss cantante) anal nostra atimat clum no està de més que sàpigan bustés que untimamente el sañó prasiden er-beer Bon cara-Jan fot uns desafinados bastán depriments i me té als sañós músics de curcó, sobratot al asosiado i abunat instrumentalista del rimchuls i secretario ténico del clum. el biolón-chélo s´utilisa a partes iguals amb el instrument preferit pel nostru planté: el del con-trabajo que juntamén am el sonio viento del estadi (am mucadurada del respemtabla inclossa com a gran afachitó final) és el pas previo a comsevol musió de sensúra. questa és una de les entrades més aspatarrans de inisio de consierto i guluriós final de tanplurada.
.

yaaaaaaa se tedminóoooo por hoi el festibaaaaal de humooooor



domingo, abril 27, 2008

aaaai hómens de poca fé que deien a mon póPla !!!

.
- pues acabu de danumsià al sañó luchiano mónchi pel tema dels galls i els fumbulistas; l´he danumsiat a la purrutactora d´animals en la lluita pels seus derechos. dicholocual paso a ablarles del muranet aquet que mitin, me prucupa i molt el seu estat de salut pues ja saben bé bustés que en menos de tres dies hurem de jugà un patit a cara de txiki al cám del ultra-fort d´amglaterra. i és anaqui que nesesitem que la toqui el sam pues padqué sinó ens cardaran bén cardats. a véra, jo tanpoch damanu que faci una jugada a lo Ferràn Rudó al córnet del estadi i futén-li un canyu al defensó dels diablos cojos. jo ja saben bustés que me cunformo am poca cosa, un platet de llenties a taula i pum, asin que am un gulet ni que sigui de rebóot pues que me farie molta ilumsió. com que de la musió que ting per endins que ja no me deicha mumí jo els faic aquets considerandos ¿bustés s´imajinen que tinguésin imnosi córnica i se passèsin en vela tota la sancta noche?, ¿bustés s´imajinen la quantitat de caboriés que els hi vindrie al servei si no puguèssin consilià el suenyo?pues achí és com penso en el patit del dimarts contra el ménches,patit que me prudueich molta póo i on por siéto tenim un futúdo més negra que el nuiet tan angrescadó i tan sunbón que surt anala fotu pateando mi povre cabesita de iaiu. aquet és el nostra sino i nonià cap volta de full
.
aaaaai hómens de poca fé que deien a mon póPla que corren por el mumdo! siguin umtimistas coi que val la pena i a més no els hi custarà cap séntim. mitin, la meba parienta sàpigan que és tot hu contràri a un sarvidó: és pallussa, sanissa i més pamsimista que un mussol-man dins dels cuatra territódis ucupats. achí que endúguis aquesta lliÇó per montera i aprengui a canvià d´atitut per devan de comsevol pumblema, foti-li una puntada a tots els miedos i agafis "a todo lo bueno" que està por venír i pensi que no tot és tan lleich, que a la nostra bunica bida tanbé se poden estreura cumclusions pusitivas: en cabat de tot pensi senpra que "al mal tienpo vuena cáda" i aquella atra que diu allò "mal de muchos comsuelo de inglas". i que si guanyem al cam de ménches pues bé i sinó pues tanbé, pues padqué li fumarem tal patada anal cul del purquet asulgrana que no li quedarà cap més fortsa per turnà a estiuechà per la costa dels astats units. achí com ara veu tan cuntén a la criatureta del samuletó futen-me patades al cap, busté té d´està cunvansut que totes les boles que n´agafi el burinot aquet les enchufarà anadins de la purtarie dels anglesos. quan tot achò hagi acabat busté pudrà repirà tranquil i pensà que tots els seus esforsos han valgut la pena. en todo caso recuétde que en el peiór de los casos senpra ens quedarà Parits.
.




Faithless - Insomnia

viernes, abril 25, 2008

el nou pelé-canyes del meu bàrrio

- si les digo que en estos presisos momentos me encuentro en las manos de lús i fer no les estoi pas emganyando, les estoi comfesando un fet clamorossamente sierto como que me llamo tomeu. aller passás las ónse y en plena calle del dos de mayo y no me pregumten pas de qué coi de anyo, susedióme el indesente seguiente; dos cacos pertendían de robátme pasisaménte anamí, a tot un pasunatcha, a tot un sañó, a tot un chigolót únich com sarvidó, i miten que en ese momento en que me solesitaban de una manera entranyable todo aqueyo cuanto poseia pues les digo que ví la lús. la lús de un utubús que se corria en diresión nuestra el mui cavrito-pendunaira, de un modo i manera espetacular y que yasió hánte mí dispués de fotra un frenaso de un culló i pádte del atra. entóses el conductó abrió la puedta y me reconosió como el pelé-canyes del bàrrio hànte lo cual mi suspresa fue mayoscúla pues me reprodujo en mi, un ruvor y un urgúllo que no dejaba lugát a dúmtas. el lladra se espantó cuamdo vióme cogé una pilota de drap i aser mis malabarismos cual jugadó brassileru am les nobas calsas del basalon que ha tenio a vién de regalar nostra clum a tota la clientela fidel del diari espót. el caco se va dunà a la fuga i finalmén no me va atracà hànte el estupor de los presemtes allà congregaos que con su mirada tónita reconosieron mi arte y mi gran categuria. allabó i per unanemitat me van bautisà com el nou diego metadona de les ranvles
.
por sierto y siguiendo al ilo el tema desarrollao pero con la cabésa girada hasia el pais trasalpino, buldrie destacà aquesta nutísia: el sañó luchano monchi, prasidén de l´abechia siñore, hi diu que els galls no tenen cap daret a jugà al fumbol. i dicholocual jo me faic deban de tots bustés aquesta aumil reflemsió ¿bustés creuan que anià daret a que els bunics galls, siguin o no de baralla aquets animalons de grancha,aquets animalons amb cresta, aquets animalons tan bunics i tan ansisadós, eh, aquets animalons que senpra ens despertan cuando sale el sol anals nostras poplas i siutats, eeeh, aquets animalons tan inusentons que no pusarán ous com les gayines pero por lo menos se fan d´estimà, eeh, pues achò, coi que me ulblidat, are...hu que deie, bustés creuan que ai darecho anaquesta descreminasió per questos animalons de cumpañunia? animalons que ajuden a fé la feichuga bida del pagès encare més fàsil... ¿ que m´en diuan del fet que els muniatus de dirigents com el de la jubentut turinessa, un italianu de métda com en vinito mussolínit no els deichin pas jugà ni cumpartí un vestidó am les estreyetes del cálcho? aqui els deicho penchada ma pregumta.

el furiós bacó del porta-aventura asul i grana


- pues dils´hi anatots bustés que molt a pesà de mis poco más de sién anyos me fan ganes de gafà el trenesillo i nà cap a la porta-aventura. ¿saben bustés que han estrenat una noba atramsió pel púmblic? pues si sañós, si. bueno bé, raialmén ja porta més de sinc anyos estrenada i pel que se pot veura és la gran estreyita de la guluriossa noba tanplurada al popla de villar-sega i sal´ou; se anumena "bacó furiós" o "furiós bacó" que tanseval pues padqué l´ordra dels factótums no enaltese el pruducto. achí que nastic dimspusat a marchà cap allà a baix i muntar-me a l´atramsió del parc matemàtic aquet. dasimcho que bustés sàpigan que no en ting cap póo, que ni sóc trams- semsual ni ting vertígo i ni tan solo me marecharé o mumitaré. ¿que padqué? pues padqué jo siré ansia ano però hànte todo soi valiemte i carregat de cullons ¡faltadia més! entóses a mi com que me fa serta ilumsió de apujà anaquet trastu, la qual cosa me racotde anal meu atimat prasidén del fumbolclumbasalona quan arriba un aplec mundial d´enprényes basalunistas i desde el seu pulpíto o faristol de capellà-telepredicadó americanu cumensa a cridà com un poseído. sifanofa jo no pensave que vien muntat aquesta atramsió a l´upspitalet del llubregót ja farà uns dies, i achò que el bon hómen se va musiunà de lo lindo en parlà dels enemics enbaucadós i antibasalunistas o dels enemics dels elefangs de la patrí.

asin que ni savich ni mariconatto pues a mi que me gafa la mócca sota el nas i ja m´arribo a pensà de nuebo en llorus. anami me diu el meu en-tinto sabio propio de mi sacrosancta edat que la situasió és ano-mála. i en cabat pensin bustés aquet rasonamiento: si anal meu atimat prasidén porta li han dedicat una prassiossa atramsió pues bustés imajinin-se qué no farien aquets capsigranys de Sal´ou per sarvidó. ¿un dragon-cán putsé?

miércoles, abril 23, 2008

murí d´émsit o viura de fracàs


- mirin bustés. els sam chórdis no han estat mai de la bida faburablas anal nostru clum, abui és la gran festa dels fluristas i llibreterus però és un die sanissu d´allò més. però jo nastich dimspusat a cicà de la meba parte per apujà el vostru ànimo i sentimén d´utuastima asul i granà. asin que sin más per-ámbulos els hi dunaré variaos concejos per tal que afrontin questa bunica churnada del basalunisma guluriós en vellmich del llibra, la dróssa i el fumbol. i que sia una festa de la milló manera pumsibla, usia amb triumfu i vimtòria, i sensa cap ensurt en forma de chuculata dasfeta.


primé- compri´s un sonajeru i se m´el pencha del coll per achitar-lo cade cop que nostrus gladiadós chutin a porta.


sagón- llacheichi sensa parà tots els articlas del sañó tomeu Guách dels úntims dos anyos.


tarsé- vechin peniculas de brus bilis fins l´hora de comienso del patido.


cuatra- vachin al estadio a animà als jugadós disfressats de diavlos cojos am la ceba furquiyeta agafada per la ma asquerra.


simco- pa los pequenyos comersiantes sierren colmados o butiguetas como menos dos horas hàntes del enisio de las ostialidades entre anbos cunjuntos. messe pinta la cara am els culós de la bunica i ansisadora saÑera, crús guiris-tiana al lao cual comverso i l´escut del basalon pel dret.


sis- quan surtin nostrus nois anala chéspa i toquin fanfàrrias am el més que meraballós himna que ens pusarà el sañó manel Big, se posan tots bustés uyeras,nas,barva pustissa i se giran de cul


set- si guanyÑem la copa d´Uropa se compra una bunica turumpeta ucsidada i li toca els cullons al seu vesino de marengue fins que el cavró de turnu (ai ai paddó) le reviente el servei com si fos un plotterguéis d´aquells.


buit- s´acunsella no llechí de cap manera cap tipo de premsa estranchéra quan passi a tafanechà pels seu quios killo de al lao de casa,ni que siguin diaris de contrastao prestijio como asse o madca


nuebe- faci reunions, mati l´estona petán la chorrada, jugán al parchèssit, a la coca, al dóminu o a la guti-farra, en comsevol sentre de dia, lata-neu del popla, en-prenya basalunista o bé casal d´àvits. por sierto, si deside buscar al honbre con la cabessa (i la cara) más dura no vagi a tribuna


pues ja està, ¿qué, els hi agrade la afotu del sañó terry cherry, llibra on semblu una bunica ballarina? apa adiós, no pateichin masse, animin forsa i sobretot sobretot caminin per la sonbra....


dies de dibina glòria (II)

martes, abril 22, 2008

aquells dies de dibina glòria asul i grana (I)

.
- pues que el temps és breu i per tan és dos véses bueno i achi el tenim de biure; bustés vachin tirán que jo niré recullín... menos aquí a can basalona on tiren més que recullen. la varitat és que fa molt de tienpo que ja no sabem qué coi es dimsfrutà am aquet clum dels meus desamós i tal vegade no anià manera que ens passem més d´un parell de tanplurades de felisitat fumbulera. aquí semble que els periodos de crisi agafan embransida i no ni ha qui els aturi, i desda luego no sirà padqué hi hagi sañós sosis i patisáns que su ensumin desdenfóra am bastanta am felasió. i és anaquet pum que jo vulie d´arribà: un bunic dia de glòria no dura el mateich aquí com a can purdrit i achò hu diuan els hechos consumios. ¿putsé sirà que aquí som més lléchos? ¿u putsé que és que a cal asulgrana som masse sanissus? a mi no m´hu pregumtin padqué no hu sé pas, l´unic que m´ensumu és que el sagrat dia que ens va parí aquell sañó suisso de bin-tortur, vam trepichà el món am la puteta cambiada. ¿sirà cosa del astrus? no, esperin, are canviando de térsio jo els padlo anabustés de la diosa futúna, i no pas dels catacracs que li foten una tanplurada bone per tres de lulentes. i no sirà per la lliga que ens han futut al garete la colla de mamotretos! els dies de dibina glòria queden bén llunyñ dels nostrus cors i aujalà no guèrem de passà una trabessera del desierto de sinco anyos com la que vam fé no fa gairas tan-pluradas..

lunes, abril 21, 2008

passió pel basalona: un clum que transmet alta enerchía (II)


- jo els he de cumfassà anatots bustés que vai vutà (i butà) anal amich choan gaspát. si sañós si. mitin que encare ting enganchines de la bunica, prasiossa i aspatarrán passió pel basalón i els ting d´afechí que comserbo unas diés: usia que si algú de bustés volan alguna sàpigan hàntes que arraplego per dunà i vendra. asin que pudran furrà un llibra, un cuadernu, asétram. però daspués de la passió per l´espàrrec del gaspát i absorves me viene de allénde las bufetas, paddó, de los bufetes bulie de dí, un sañó amvucat dels duléns. no no no, no pas un perrit méisón no, el home és un dels pitchós a la ceba purufassió, coi, a vera si m´antenan, és de questos letraos que perden un judisi defensán a la vímtima d´un atraco. pues el sañó en cuastió, pa ustédes sañó porta, pa un servidor elefang de l´imdia, va fé acopio de tota la remolacha asucarera arribada dels paissos enfunsats. ni s´imajinin bustés ni per un sol cop, i daspués de tení el pasidén més guluriós de la història del basalona que m´arribi un atra i gairabé hu millori !! achò numés pot passà anaquesta sancta casa coi, me dic a mi matei !! ere un recte bastán amusiunán per allò de superà la tasca feta anteriótmén, ja saben bustés, que aqui a can Bámsa achò de cambià prasidens com si fosin cromus és un espót avi tual la primera decáda de la senútria del vemtiuno
.
si els dic que foto per l´engrós un bon forro per la llibreta o per la carpéta am enganchinas tales com si el sañó gaspát se rencadnase en l´alejamdro sáns u el matei bacunet en l´espartac peran aquet del trànsit. pues vai nà a vutà a tots dos, si sañó si, imajinin quin bunic elemen estic fet; are, sàpigan que vam endegà un purujecta que va cambià "la passió" per un "primé, el bamsa" i aqui on veuan sifanofa la ideia ere la mateicha: enfunsà el clum de la milló manera pussibla. unes erecsions que van arreplegà molt de ramat al vultàn de la travasera de las códtes i colindantes com aristidas mallóls tangensial am grigori en marañón. choiós die de dumencha am molt de sol sulet, am molta patisipasió de los sosios asulgranas i en dafinitiva, una churnada de purumusió i auto-humanatcha al resignat de la bida. are, no perdin mai l´esperança, si anià una cosa que me transmet aquet clum i espesialmén el seu primé equip de fumbol, és allò que es diu alta enerchía.
.

*********************************************************************************