el nou pelé-canyes del meu bàrrio

- si les digo que en estos presisos momentos me encuentro en las manos de lús i fer no les estoi pas emganyando, les estoi comfesando un fet clamorossamente sierto como que me llamo tomeu. aller passás las ónse y en plena calle del dos de mayo y no me pregumten pas de qué coi de anyo, susedióme el indesente seguiente; dos cacos pertendían de robátme pasisaménte anamí, a tot un pasunatcha, a tot un sañó, a tot un chigolót únich com sarvidó, i miten que en ese momento en que me solesitaban de una manera entranyable todo aqueyo cuanto poseia pues les digo que ví la lús. la lús de un utubús que se corria en diresión nuestra el mui cavrito-pendunaira, de un modo i manera espetacular y que yasió hánte mí dispués de fotra un frenaso de un culló i pádte del atra. entóses el conductó abrió la puedta y me reconosió como el pelé-canyes del bàrrio hànte lo cual mi suspresa fue mayoscúla pues me reprodujo en mi, un ruvor y un urgúllo que no dejaba lugát a dúmtas. el lladra se espantó cuamdo vióme cogé una pilota de drap i aser mis malabarismos cual jugadó brassileru am les nobas calsas del basalon que ha tenio a vién de regalar nostra clum a tota la clientela fidel del diari espót. el caco se va dunà a la fuga i finalmén no me va atracà hànte el estupor de los presemtes allà congregaos que con su mirada tónita reconosieron mi arte y mi gran categuria. allabó i per unanemitat me van bautisà com el nou diego metadona de les ranvles

.

por sierto y siguiendo al ilo el tema desarrollao pero con la cabésa girada hasia el pais trasalpino, buldrie destacà aquesta nutísia: el sañó luchano monchi, prasidén de l´abechia siñore, hi diu que els galls no tenen cap daret a jugà al fumbol. i dicholocual jo me faic deban de tots bustés aquesta aumil reflemsió ¿bustés creuan que anià daret a que els bunics galls, siguin o no de baralla aquets animalons de grancha,aquets animalons amb cresta, aquets animalons tan bunics i tan ansisadós, eh, aquets animalons que senpra ens despertan cuando sale el sol anals nostras poplas i siutats, eeeh, aquets animalons tan inusentons que no pusarán ous com les gayines pero por lo menos se fan d´estimà, eeh, pues achò, coi que me ulblidat, are...hu que deie, bustés creuan que ai darecho anaquesta descreminasió per questos animalons de cumpañunia? animalons que ajuden a fé la feichuga bida del pagès encare més fàsil... ¿ que m´en diuan del fet que els muniatus de dirigents com el de la jubentut turinessa, un italianu de métda com en vinito mussolínit no els deichin pas jugà ni cumpartí un vestidó am les estreyetes del cálcho? aqui els deicho penchada ma pregumta.

el furiós bacó del porta-aventura asul i grana

- pues dils´hi anatots bustés que molt a pesà de mis poco más de sién anyos me fan ganes de gafà el trenesillo i nà cap a la porta-aventura. ¿saben bustés que han estrenat una noba atramsió pel púmblic? pues si sañós, si. bueno bé, raialmén ja porta més de sinc anyos estrenada i pel que se pot veura és la gran estreyita de la guluriossa noba tanplurada al popla de villar-sega i sal´ou; se anumena "bacó furiós" o "furiós bacó" que tanseval pues padqué l´ordra dels factótums no enaltese el pruducto. achí que nastic dimspusat a marchà cap allà a baix i muntar-me a l´atramsió del parc matemàtic aquet. dasimcho que bustés sàpigan que no en ting cap póo, que ni sóc trams- semsual ni ting vertígo i ni tan solo me marecharé o mumitaré. ¿que padqué? pues padqué jo siré ansia ano però hànte todo soi valiemte i carregat de cullons ¡faltadia més! entóses a mi com que me fa serta ilumsió de apujà anaquet trastu, la qual cosa me racotde anal meu atimat prasidén del fumbolclumbasalona quan arriba un aplec mundial d´enprényes basalunistas i desde el seu pulpíto o faristol de capellà-telepredicadó americanu cumensa a cridà com un poseído. sifanofa jo no pensave que vien muntat aquesta atramsió a l´upspitalet del llubregót ja farà uns dies, i achò que el bon hómen se va musiunà de lo lindo en parlà dels enemics enbaucadós i antibasalunistas o dels enemics dels elefangs de la patrí.

asin que ni savich ni mariconatto pues a mi que me gafa la mócca sota el nas i ja m´arribo a pensà de nuebo en llorus. anami me diu el meu en-tinto sabio propio de mi sacrosancta edat que la situasió és ano-mála. i en cabat pensin bustés aquet rasonamiento: si anal meu atimat prasidén porta li han dedicat una prassiossa atramsió pues bustés imajinin-se qué no farien aquets capsigranys de Sal´ou per sarvidó. ¿un dragon-cán putsé?

imatchas del dia del basalona-ménches de lómdres

murí d´émsit o viura de fracàs

- mirin bustés. els sam chórdis no han estat mai de la bida faburablas anal nostru clum, abui és la gran festa dels fluristas i llibreterus però és un die sanissu d´allò més. però jo nastich dimspusat a cicà de la meba parte per apujà el vostru ànimo i sentimén d´utuastima asul i granà. asin que sin más per-ámbulos els hi dunaré variaos concejos per tal que afrontin questa bunica churnada del basalunisma guluriós en vellmich del llibra, la dróssa i el fumbol. i que sia una festa de la milló manera pumsibla, usia amb triumfu i vimtòria, i sensa cap ensurt en forma de chuculata dasfeta.

primé- compri´s un sonajeru i se m´el pencha del coll per achitar-lo cade cop que nostrus gladiadós chutin a porta.

sagón- llacheichi sensa parà tots els articlas del sañó tomeu Guách dels úntims dos anyos.

tarsé- vechin peniculas de brus bilis fins l´hora de comienso del patido.

cuatra- vachin al estadio a animà als jugadós disfressats de diavlos cojos am la ceba furquiyeta agafada per la ma asquerra.

simco- pa los pequenyos comersiantes sierren colmados o butiguetas como menos dos horas hàntes del enisio de las ostialidades entre anbos cunjuntos. messe pinta la cara am els culós de la bunica i ansisadora saÑera, crús guiris-tiana al lao cual comverso i l´escut del basalon pel dret.

sis- quan surtin nostrus nois anala chéspa i toquin fanfàrrias am el més que meraballós himna que ens pusarà el sañó manel Big, se posan tots bustés uyeras,nas,barva pustissa i se giran de cul

set- si guanyÑem la copa d´Uropa se compra una bunica turumpeta ucsidada i li toca els cullons al seu vesino de marengue fins que el cavró de turnu (ai ai paddó) le reviente el servei com si fos un plotterguéis d´aquells.

buit- s´acunsella no llechí de cap manera cap tipo de premsa estranchéra quan passi a tafanechà pels seu quios killo de al lao de casa,ni que siguin diaris de contrastao prestijio como asse o madca

nuebe- faci reunions, mati l´estona petán la chorrada, jugán al parchèssit, a la coca, al dóminu o a la guti-farra, en comsevol sentre de dia, lata-neu del popla, en-prenya basalunista o bé casal d´àvits. por sierto, si deside buscar al honbre con la cabessa (i la cara) más dura no vagi a tribuna

pues ja està, ¿qué, els hi agrade la afotu del sañó terry cherry, llibra on semblu una bunica ballarina? apa adiós, no pateichin masse, animin forsa i sobretot sobretot caminin per la sonbra....

dies de dibina glòria (II)

Bruce Springsteen Videos | Ringtones

aquells dies de dibina glòria asul i grana (I)

.
- pues que el temps és breu i per tan és dos véses bueno i achi el tenim de biure; bustés vachin tirán que jo niré recullín... menos aquí a can basalona on tiren més que recullen. la varitat és que fa molt de tienpo que ja no sabem qué coi es dimsfrutà am aquet clum dels meus desamós i tal vegade no anià manera que ens passem més d´un parell de tanplurades de felisitat fumbulera. aquí semble que els periodos de crisi agafan embransida i no ni ha qui els aturi, i desda luego no sirà padqué hi hagi sañós sosis i patisáns que su ensumin desdenfóra am bastanta am felasió. i és anaquet pum que jo vulie d´arribà: un bunic dia de glòria no dura el mateich aquí com a can purdrit i achò hu diuan els hechos consumios. ¿putsé sirà que aquí som més lléchos? ¿u putsé que és que a cal asulgrana som masse sanissus? a mi no m´hu pregumtin padqué no hu sé pas, l´unic que m´ensumu és que el sagrat dia que ens va parí aquell sañó suisso de bin-tortur, vam trepichà el món am la puteta cambiada. ¿sirà cosa del astrus? no, esperin, are canviando de térsio jo els padlo anabustés de la diosa futúna, i no pas dels catacracs que li foten una tanplurada bone per tres de lulentes. i no sirà per la lliga que ens han futut al garete la colla de mamotretos! els dies de dibina glòria queden bén llunyñ dels nostrus cors i aujalà no guèrem de passà una trabessera del desierto de sinco anyos com la que vam fé no fa gairas tan-pluradas..

passió pel basalona: un clum que transmet alta enerchía (II)

- jo els he de cumfassà anatots bustés que vai vutà (i butà) anal amich choan gaspát. si sañós si. mitin que encare ting enganchines de la bunica, prasiossa i aspatarrán passió pel basalón i els ting d´afechí que comserbo unas diés: usia que si algú de bustés volan alguna sàpigan hàntes que arraplego per dunà i vendra. asin que pudran furrà un llibra, un cuadernu, asétram. però daspués de la passió per l´espàrrec del gaspát i absorves me viene de allénde las bufetas, paddó, de los bufetes bulie de dí, un sañó amvucat dels duléns. no no no, no pas un perrit méisón no, el home és un dels pitchós a la ceba purufassió, coi, a vera si m´antenan, és de questos letraos que perden un judisi defensán a la vímtima d´un atraco. pues el sañó en cuastió, pa ustédes sañó porta, pa un servidor elefang de l´imdia, va fé acopio de tota la remolacha asucarera arribada dels paissos enfunsats. ni s´imajinin bustés ni per un sol cop, i daspués de tení el pasidén més guluriós de la història del basalona que m´arribi un atra i gairabé hu millori !! achò numés pot passà anaquesta sancta casa coi, me dic a mi matei !! ere un recte bastán amusiunán per allò de superà la tasca feta anteriótmén, ja saben bustés, que aqui a can Bámsa achò de cambià prasidens com si fosin cromus és un espót avi tual la primera decáda de la senútria del vemtiuno

.

si els dic que foto per l´engrós un bon forro per la llibreta o per la carpéta am enganchinas tales com si el sañó gaspát se rencadnase en l´alejamdro sáns u el matei bacunet en l´espartac peran aquet del trànsit. pues vai nà a vutà a tots dos, si sañó si, imajinin quin bunic elemen estic fet; are, sàpigan que vam endegà un purujecta que va cambià "la passió" per un "primé, el bamsa" i aqui on veuan sifanofa la ideia ere la mateicha: enfunsà el clum de la milló manera pussibla. unes erecsions que van arreplegà molt de ramat al vultàn de la travasera de las códtes i colindantes com aristidas mallóls tangensial am grigori en marañón. choiós die de dumencha am molt de sol sulet, am molta patisipasió de los sosios asulgranas i en dafinitiva, una churnada de purumusió i auto-humanatcha al resignat de la bida. are, no perdin mai l´esperança, si anià una cosa que me transmet aquet clum i espesialmén el seu primé equip de fumbol, és allò que es diu alta enerchía.

.

*********************************************************************************

mitin aquet bañadó que bunic me queda de gorru (I)

- pues que quieren que les diga? yo soi un apasionao de la bida. piemso, mi queria audiémsia, que el clum que proporsiona el vonito nonvre a su siudat no hase sufisiemtes progressos atipícos en temas de pormosiones, bañadós, al-borsnóses, fulu-tadós, casquetes i cascotes aséteram. i és que estoi tan i tan cufói i udgullóso de la sosi-edat asulgrana que me envuerbe, una sosi-edat consentrá en un prasiós curralet de burrégus i que asín bisto de arriva, fot pachóca i tot. pues abui contre els paquiritus del mont-chueu els bén chúru que mu he passat de pipa-merabella. ¿que padqué? pues mirin, padqué temgo sujetao en mis manos el notisiero del cam nuu, revistilla que sirbe de mucadó bén bunic per animà al nostru sañó prasidén are que se troba en hores tan baiches. ¿a que bustés no tenen aquet nutisieru, eeeeh? pues jo si, apa. nosotros los siñores sosio-abonaos a hu nostru, a la titusió, no ens daichem enbarcà per dingú, no nos ciquemos en aquello que no nos impótte, ja saven, son sientonuebe anyos de hestória sienpre a la alsada del sosi triumfán. aquet diari que reparte el basalona és una gasetilla pues am els seus re-púta-chas, am les cebes afotus, am les cebes aupinions, am les cebes crórniques tot tot tot amenisao per l´emsalentíssim sañó Bedía, a la sasón cap de premsa del fumbol clum basalon, una gran parsona i un milló elefáng.

.

els purumetu que me pusat un pantalunet de la marca kapát per gorru, i achò és lo que acumsagueich la passió pel clum, l´amó pels culós, una passió que hísome dimsfrutar cual burrinot dels aspatarrans patits de fumbol i balumsestu en nuestra sede sosial. sépang que cuamdo me puse el bañadó kapát per sumbreru algun consósio me omserbó com un chic estranyat i estrenyit, yo no le hise cap caso i seguia a la meba. al fin i al cabo coi, que més dona un sunat en bell mich de hotros setemta i simco mil. i jo ere allà, "in titu", presemsiando el presiós pumtet que sap a glòria dibina, a platet de llenties bén calantunet. el resinto sosial del cul i seu asul i grana es como sienpre me digo anami mesmo, un resinto de burregus trasquilaos, como dise el sélevre siñó amvucat,que enotrordendecosas i a jusgar por lo presemsiao por los ale,daños de la puedta catórse de tiribuna, bé que farie en preparà la ceba surtida del clum cuanto hàntes mejor, bamos, de tucà el dos (el tres i el nou). i asin dicholocual, gósen ustédes de todos sus piribilegios com fisiunats i no decaigan en la tentasión de los enemigos del basalunisma guluriós; si lo aconsiguen, haràn que amsulutamente nadie, pero nadie nadie, se olblide ni del sañó gaspat ni del sañó porta.

.

d´aqui diset anyets jo siré el dobla d´inputén si Dèu bol

.

estic trist, capcot i dasansisat. és que esta tátde me han tocao el bora-bora viu aquet com coi se digui am una nutisia atensión, miten ustédes. les leo. el dos mil bemti-sinco se dovlará el numero de casos de inpoténsia semsual entre la povlasión. d´aquesta no m´ensurtu.

- jo no ting ni ideia si la meba imnosi córnica sirà la raspunsabla que l´anyo dos mil bemtisinco la meba puteta del mich tingui la sufisién fortsa per empinar-si dagudamén i com curraspón anún sañó de la meba cataguria i classe; bisto lo bisto dirls-hi anabustés que al diari beinte menutos s´hi parla de aquet tema. aquet diari és de gràtis, pues sàpigan que jo no compro premsa, hans al cuntrarit, jo arreplegu am tota la que puedo y más. asín que els hi dic un cop més, de diaris jo numés m´emportu cap a casa tots els que trobo a papareras i cuntanidós variados i pum. pues bé, turnán de nuebo al tema de amarras, abui he llachit la nutisia que el númaru d´inputéns sirà del doble i mitin, jo no m´en sé avení al raspémta. que coi bólen bustés que els hi digui? pues que ting póo, molta póo. que padqué? homa està clà, suposu que hu entenan i sinó ja no és el meu pumblema. mitin si ja sói lo sufisiente de inpoténte, pues ni me bull de imachinà dins de quina susiatat viuré, una susiatat on el númaru de frigídos semsuales arribarà a sé el mateich però multiplicat per dos. usia que ojo avi-sor am aquet tema que me porta de curcó i encare queden més de tres lustrus per tan assanyñalada feméride. jo allà vos tindré la figolera de siento dasiocho anyets resién cunplios i si are la meba tita està feta un penjoll de fira gran me puruboca un escàmdul de pemsàr-hi en quin coi d´estat se trubarà per alashores jo supósu achò frumarà parte d´alguna truballa arcaulóchica com les mumíes aquestes de teneríf.

a vóre, tanpoc és que un aumil sarvidó hagi pensat en fuyà dingú, siñó u siñóra, ja sia per satisfé els seus intintos carneales (bé,més que carneales jo dirie que apergaminales) que per una pura u simpla passió. ja sigui a base d´un plaser dibino u bé ja sia per tení un cill o una cilla, que dichoseadepaso ja no son edades pa eso. a més com afechitó cal dí que ja en ting una golfa am vuitamte anyets am la qual cosa ja en ting de sobra. achí que vaic desidí que no m´impotta ni chéns ni mique com me trobi de fótma pues qui no se cuumsola és padqué no bol i no ai desgràsia que sién anyos endure i que en un pais de tuédtos siego es el que bé. però no anià cap remei i les tadistícas que per achò están asseñalan un endíse povlasional al alsa en el número de ansia anos, miemtras de manera paraleia sitúan un desénso ebidente en el manio hàrte del vuén foyar. i es áhi aon jo bulie de ribà, a la llei del servessero morfi feta a l´emgrós. llei que diu que sirem més però am menus fortsa de tracsió per clavar-la dins del furat, i achò sumirincomsumirin és com si se tractés de comsevol patit de goldf; bull dí, que aplicat tot plagat a cuastions pelegrinas com son el sémso horal o veginal, els barons de nostra sibilisasió tindran el dovle de inpoténsia debio a la mitat de àvi too. i és achí com s´escriurà la història de la sosiedat del futúdo, poco esperansadora en prensipio que per sótt u per disgràsia diu que sirem més però redusíos a la ménima espresión.

un altra dia al paradís del muntanyÑñà

- pues daspués de parlà de la sequéra are desitchave de petà la chorrada aserca de un gran purublema segons el meu aumil judisi. un greu acontesimiento que ha acusiat anal nostra equip de grans purufassiunals i millós parsonas com per emsempla el noi brasileiro que, pubret meu, com a gran espurtista que és, s´ha quedat planchat a l´autucatt durmín la mona. i mai milló dit. pues tal com feien els pares esculapis, els nostras atimats muchachos han marchat chinu-chanu d´emscursió cap al mumtanyÑà i és que necesiten pues raspirà ni que sigui una miquete d´aire fresc. pel que he llachit l´anbién ha sigut de gresca, disbaucha i sobratot molta germanó i cumpañunia entre nostrus jugadós; bé, sàpiguin que am aichò que els dic els estic enbaucán comonopodiaserdeotromodo. entóses el apàt aquet ha culminat amb una saburossa graellada proseguia por la barba-coats tipíca de los pollascáuts i molt de oju, preparada a la fina yerba pel noi dels rimchuls, un mestra en el manio arte de la cosina canpestre. una parriyà on el planté de guanyÑadós ha tastat unes custelletes de chàvi a la barsa, unes guti-farres...i on mai de la bida pudie faltà l´alli-ólit i el pacontumác. suposu que les servesetes les huràn deichat pel mesié enguí, quan la prasiossa mótsa dentúa hagi deichat els cascus i la guluriossa michdiada que s´estave futén anal asiento del veicúlo i s´hagi adresat d´una bunica (per no dí puta) vegada cap als seus cumpañs que por sierto feien veure que emtrenàven. sàpigan que numés eren visiones... visiones dels que ens volen fé mal com diu l´emselentísim prasidén Porta, la més grossa de les guarrapatas habias i por aver que haiga visto este mundo i parte del otro

.

are, que la nutisie de questa jurnada d´aplec i d´esbarju muntanyñénc tan bunica i angrescadora que hem fet a la cumadca d´Usóna ha estat l´ataque d´un meraballós emsèrsit de garrapatas. jo suposu en prinsipio estaven dirigides per la emsalén siñora donya Khar-machacón, gran ministra, milló parsona. crech supusà amics meus, que nostras purufasiunals no estan prenyats com la siñora dels piñus per afers que distraiguin la ceba atensió. al fin i al cabo, el die de cunvivènsie ha estat previst con el sano omjetivo de ganar la copa d´Uropa. a més, sàpigan bustés que achò numés hu fa el caúchu pel bé de l´equipo, i a més recotdin que aquest es-jugadó del basalona és tanbé un personaje de onerosas ensías culminadas con su par de ermosas paletas fromtales però encluso més grossas que les de la siñora punitica dels susialistes. achi que visto lo visto trec la cuum-clusió que el que veritablamén penso que els prucupa anals nois del clum basalon és el patit contra els paquiritos i per supuesto el del prupé dimercras en front del ménches llunai, atramen dit "los diavlos cojos del ultra-fort". tema de les garrapates al marge, penso que s´han vacunao com calia i que pudem dí que les garrapatas anal vestidó del basalona ja son història gràsies als serveis metchas que un cop més han amtuat amb amsuluta dilichènsia. achí que pafabó deichin de patí per la salut dels nois, pues hem acunseguit d´estreminà a l´enamic anti-basalunista, els malbichus aquestos que chuclan i chuclan la sang i que uns joves treballadós de la pilota...tenen agarrats anala ceba sensiblota pell de "fumbuleru..."

.

.
********************************************************************************

confundío de dalt a baix

.

- pues me recotdo quan purtave crossas i ja els parlo de fa anyos, que vai entrà dins d´un puestu on van tallà el sumenistro de lús i per tan ens vam quedà a umscures. en aquell presís instante jo estava cumprán sellos dins d´una antiga filatèlia del casc antich de basalona; la butiga ere fosca, a les palpentes que gairebé un se trubave daspués de ser rebut pel venedor, un home d´aspecta lugúbre que achi de bon prinsipi me feie bastanta póo. les estanterias que guardaven colecsiones de tinbres llegaos de todas partes del mundo paresia que amenasaran con desplomátse asobre de un servidor. achi com una mica pas-pantat vai dirichir-me cap al butigué del anticuario aquet i li vaic demanà una série de sellus de los anyos mil setesientos chochenta, estanpitas provenientes de cartas padticulares embiadas por mari-antón Ñeta anal sañó lluís i un númaru rumanu que no me recotdo bén bé de quin ere. asin que sensa més dumtes vaic premdra una desisió i vai cunprà amb els meus aumils estalvis una edisió de la culecsió vinguda espresamén del pais framsés via bastilla-parits-basalon: allabó me va custà la tira recotdo que sobra unes quinsa mil pesetunetas d´entónses. l´home no aseptava tarcheta de crédit ni talunari, numés bulie pasta contante i con sonante, que un cop treta de la butchaca dareta del meu viejo gabán, va agafà amb molt d´esma.

.

en aquell lucal del bell mich de les ranvles feie una hudrurósa pudó a humitat am una fuscó de mil nimónis que semblave tot plegat la casa del terró. el berdete dels llibres dels prestáchas dunaven un toque d´antiguitat i mitis-sisme a l´asumto que ni la casa de la monéa i tinbre de la capital de l´estat, que supongo asin vista desde la lejania, debe ser más rónnica que algun que altre jugadó de nostru primé equip de fumbol. asin que de buenas a pirmeras me lo tomé con calma, tramquilitat i sobretot serenó, molta serenó. ja eren dos véses en aquel mesmo mes tropesando en la fuscó i no m´en savie avení de la meba comfusió, i tó debio a que algú m´havie enredat el die que me va dí que els sellos costaven més cars quan més antics eren i desda luego no sempre és aichí. si busté visita comsevól butigueta de tabacos, un estanco del seu barri per posà un emsemple, pues depenén d´aón bulgui embià la ceba carteta o asquerro pues lin cubraran una tárifa o un atra. pues am els sechéis de culemsionista sucseéich el mateich, trubarà que tenen un présio sagons el lloc, la data i el acontesimiento que tengan a vién de represemtar. a partí de quell mumén tan i tan guluriós me vai adunà que no feie cap falta de nà a cunprà d´espresso al sentrolasiudat, que no m´estés per rumansos i els encarragués a una editorial de questes com ni ha tantes que fan les cebes edisions per vemdra al púmblic en un quioscu del seu carré en la bunica forma de fatscícles. aquell dia siertamemte estave vién comfundío i el pallu de la fillatèlia del carré mariausiliadora, que suposu siria una sancta siñora però bastan pencas, no tuvo dingun riparo de artvertirme sobre el asunto el cual me llevó despistao ante su presémsia....

.

la pipína monisipal del meu atimat póPla

.

- bustés cunéichen els intringulis de una cumunitat de vesinus? pues achò de la pipína monisipal del meu póPla és correjido y aumentao por sién véses sién. are que la dutcha no va per allò de les restrimsions d´aigua putabla, que els menínos si càguen a la chéspa, que els góssus s´urinan,que no ni ha aigua currén (que dichoseadepaso és la més currén de les aigúes), aséteram, are, eh, are, venen aquestos am cuatra manifestos per tancar-nos l´acheta encare més. mitin bustés, que are no pudem ni rentar-nos els peus i en cabat no farà falta ni el brunsajadó de la metda de roina que tindrem a sobra del nostra agrietat cuerpo. tal sirà nostra disgràsia que ni el factó sent-mil arreglarà els efétos del sol-sulet i els seus malaïts ultra-viroilais, pues padqué la péll s´ens quedarà d´un culó marró acartrunat per no tení a ma cap dutcha a les platches per pusà un atra emsempla. aquet culó tan raru, achi com marró gruguenc tipo llubragat passàn per Mamresa és la nova moda al huso que tindrem tots plegats, tan, que fins i tot semblarem chinus. o busté està vacunao contra tótipo d´enfesiones o ja pot plegà de la cuantitat de purcaria fatisgossa que tindrà enganchada a la ceba péll com si fossi un lotíte comsevól. hurem d´entrà en un traju de búsu que ens deicharan penjats en els guarda i robes de les pipínes monisipales per pudé trapichà l´aigua que de tan de clóru que li posan al final els sañós bañeristas surtirem achicharrats com un chorrasco de badella.

.

i molt de oju padqué miti busté amich/amiga lectóra, incluso si me empura li tindrem que dunà am escafandra per tancar-li el cap per tal que li quedi bén ailladet de la brutisia i dels roberts pichums dels seus consiutadans. jo no entiendo de qué coi els vé la dèria de fé tan de papinu a la sagrada familia enlloc d´una aspatarran desalinisadora..quan ja fa de anyos que els parlo que van tení la ucasió de cunstruir-la. i si els de la cheneralitat i els de l´ajuntapelas no és guéren gastat tans de pempis en el furuncle de les escultures i en els hutelets i resta de pisos de purutacsió rutilante, constante, sonante i mangante, pues un atra gay are mateich ens estaria cantán. aichò de l´espe enculasió es veu que no és numés patit-mónit dels peperus: tanbé és patit-mónit dels susialistas i dels partits de casa... i en cabat de tots plegats fem un potipoti ple de petrecols i de paperassa on ningú s´aclareich. mitin que si a sobra caigués un nabo de questos a sobra del ave...

.

desda luegu els pobras agrairiem tení una miquete d´aigua dólsa i sensa desen-salinisadores no anem enlloch. astic pas-pantat, abui me baÑat i notu pel meu cuerpu com moltes picóres, a mi, la coñonada del rio evro hasia basalona i probinsia com que no me fa masse la cosa. sigui per sobra u per sota que tanmefà. a mi la veritat, els póssus de tarragón me fan póo, jo que per l´estiu me poso negra com un carbró pel chuliól me pusaré amariyu com el tractor u el sumarínu. una altra sulumsió son els bañadós-bulqués dodot (nigotanigota) com quan aquells meraballosos baños de sam sebastià a la basaluneta del años veimte de la pasada senútria. encare que tenin el merditerràni tan a prupet ja és de raru que encare quedi aigua anales nostras estimades plátchas

.

*********************************************************************************

Mou tsinco estreyitas (am u sensa)

.

- els prasemto una servesseta feta a partí de sibada natural i estrátos de lupúlos selemsiunats de llavós putruguesas. pot trubar-la am alcuól u bé sensa com per emsempla la mou-sin, que por no saver no save a ná. aichí que jo els racumano la que està bén carregadeta per allò d´entrà en calureta hàntes de marchà cap a nostru astadi. se presemta en enbase de quinto milló que de litru, que d´atra banda no aublidin, no cunté ni adisionantes ni culorans ni cumsarbans però aichò si, mols estimulans vitaminats, esterilisats i uperisats. feta del residuo de la raís de bulvo de sañó mestra se vén a les butiguetas del garraf, encare que ja la pot trubà als colmados de la mateicha capital. és ideial per escalfar-se quan veigi a segons quins purufetas i se racumana de servit-la bén frasqueta. s´acumsella el cumsumo responsavle debio a los efétos pisco-tropicos de la beguda bajo condusión o el manipúlo de mercansias perillosas (caúchu de rafamatquesnato), asin como pal uso de esplosibos como la deco-2 u la tiri-lita o la metrogliserina. numés se presemta en embase bidrio tayado admite boteyones i litronas variás pa selebrar triumfos am u sensa aspactacla. pues bé, aqui els he fet publisito d´aquesta noba mou tsinco estreyitas am u sin que bén aviadet pudreu tastà, achò si, sempra que l´acuolimétro del gran momo de cuadra del basalunisma, usia el nostra atimat presidén Porta, no li acabi rebentán a la ceba mateicha carona, en tot cas racotdin bustés sempra que si el troç de bacó "fot el cam (és un clam)" hàntes del dos mil diés la oferta valida desde el final de las esistènsias pues se prolongarà como es debio, no sin hàntes aumentar el spock en su tienda más sercana.

.

*********************************************************************************

disfrutà del silènsi

.
- a mi no creguin bustés, aqui on me veuan jo sóch un gran amante del silénsio com per emsemple el silénsioloscroderos que es un tipo de silénsio mui famoso; dispués tenemos el silénsio aministratibo, un silénsi propi dels ajuntapeles i jusgats gairebé sempra un silénsi repressó sino li pregumten al seu gestó... i pa terminar el silénsio del sósio. aquet mitin, en cabat és el silénsi més famós que existeix i per cabar-ho d´adubà jo dirie tanmateich que és com el silénsioloscroderos però enlloch de croderos en aquet cas sirien burregus: uns sent mil sifanofa apurusimadamén parlán. achí achà tenim pues que per disfrutà del silènsi hu milló és tancà la finestra que dona al seu patio de lúses imaginán un món en blanc i negre com una panicula de sine mút. achò requereix un esfuéso i una astracsió consentratiba que ni aquell mag que dublagave les culleras. però bueno, per silènsis els d´un sañó que venia d´uno antic i molt llarg, de quan l´èpuca en que a quien más y quien menos o bé el tancaven a la garchola o l´afusallaven cara al paredó. aquet és el que me fa més póo encare que me vai esilià a les gavarres, allà enmich dels turons que feien fruntera entre frantsa i españe on no me pudien arreplegà els malparits del sañó gaudí-yo i sus leales tropas. bustés se farien crússes de la pau i la tranquilitat de passà les nits al raso am una estora a sota el cos i mirán cap al sielo negra-noche, sensa cap ruido que el mulestés, si més no, sentin numés els chirridos dels grillus que pululan por el monte. siran molt buniques les criaturetas aquestas però son més pessades que el germà lulén del caúchu. jo vaic cumansà a cunèicha el que ere aquesta sensasió de sulitut en tienpos de la guerra sabíl, en cunclet quan jo servia en el rejimiento rempublicà con mi grupetto de màquits dependientes de la dibisión de tierra que con atino diregía el sarjento Don adolf fotem plorem. ere com el nostra guia espiritual,el nostru pastó que ens guiave pel vell mich de la guerra contra l´enemic, ere com un presiden d´equip de fumbol a qui busté li cumfiave la ceba suerte a canvio de resuntados en el canpo de bataya i que a la postre simnificave un pare pels seus suldats. els meus cumpañs i un servidó erem com una gran familia.... és més, jo dirie que erem com una gran penya basalunista.

se avesina una tan-plurada històrica per nostra clum

al loro que no os quiédan enbaucar esos antibaselonistas

...que no estamos tan mal, ¡hónVre!

dúlses suenyos amigo mio, dúlses suenyos tenga usté

Eurythmics Sweet Dreams are made of this
.

pues que ja som a dissamta i que are me racotdo si no m´enganye el meu rallotcha de cucút que abui juguem a campo del recreiatibo de gúerba. desda luegu que els tres pumtets asin hablando a las claras, sin tapujos de nimgún tipo i en plata-platino no valen una jodia miétda (ai paddó paddó per l´espressió). en cabat el que bulie de dí és que no ens sarveichan salbo per cuncarí el sagon puesto de la clamsificasió lliguera en lluita contra l´equip del vila-raial. però aichò no m´impotta ni chéns ni mique i per tant deicho de costat el partit del nuebo colón-vino on por sierto trubarem al gran jugadó de garnullés en cherát lópets...un jugadó que oju, ere del livarpúl i que jugave la copa d´uropa hasta el pasao martes on va fé un gran partit am el seu anterior equip. el que no antenc és com pot havé passat en numés tres dies d´un clum anglès fins a la otra punta de la piel de sórro, que m´hu espliqui algú.
.
asin que dejando este tema aparcao m´endinsaré per varià en un altra que sagú els meus lectós trubaran d´allò més interesán i ensertat. ja tenim al bocamoll del sañó porta refregán l´aigüera del tema caúchu am els italians de pel mich. are que jo suposu no esperarà ré de l´atra món dins dels seus suenyos de triumfadó almenos pel que raspecte a la lliga...és quan entra al trapo am el tema del brasilé de marras i del seu germanet de l´anima. bamos, a no sé que el bonjan tingui ganes de fé cuñeta am els coi de tropesientosmil peñistes tal com va fé el presi a la bunica tsiutat de l´upspitalet a la trubada mumdial de enprényes basalunistas. suposu que de petit en Jan sumiaria de sé prasiden del basalona, de tení un chufét, de tení secratària, de baichar-se els pantalons a l´aurupott del Part, i incluso si me enpuran mirin... de sé prasidén de la chenaralitat. pues que bolen bustés que els hi digui? pues que el nen va per bon camí, achí que no li calen moltes mentides de més per arreplegà amb tot aichò que pensa endur-se pel deván...tot just hàntes de alcansar sus suenyos de sid canpeador
.
dúlses suenyos señó prasidén, dúlses suenyos. si ha caso usté tuviera deseos porfumdos por dominar el mundo tal como hase con el sósio del basalona, mire que aqui yo no le puedo de aconsejar. pero en plena confiansa, a véra, facim cas ni que sigui per una vegada. miti busté, ¿qui coñu no té suenyos a la ceba imfantessa? jo, miti busté, els tenia i tan! per emsemple sumiaba en cicar-me al llit a la veina del terseru-pimera...i am que me tuqués la grossa de nadal u tanbé la pirimitiba. i en canvi ja veu busté, la pirimitiba que me va tucà va sé la buturuda ma siñora i ja veu que anaquesta purdrida bida pues qui no se cunfórma és padqué no bol. ¿le bale u no? aichí que como quien no quiere la cosa, jo vai nà tirán com milló pudia, año rera año am una sacrosanta pasiénsia i rasignasió guiris-tiana que ni s´imajina. allabós pues a jo ana busté li acunsello el mateich no sigui que de tanto suenyo acumulao al final me coja una pesadilla "de padre y mui senyor mio" que no pueda despertar en sién anyos como cual "vella durmiente" en su lecho asul i grana...

Agenda cultural 'Espectres' al Teatre Romea‏

.
- emsacte! sí sañós del basalona! un cop acabada la sessió "dos pájarus de un tiru", obra purutagunisada pel caúchu i son germà, canviem de térsio i ens endinsem dins de la més que intaresán (pel sañó sosi del fumbol clum basalona) agemda cutural "espétras" al teatre bRoméa de basalona, que dichoseadepaso, suposu que nirà pel nostra atimat clum. aichò viene a cuemto del curreich que he rabut anala meba bèstia del jotméil. are que oju, siendo más serios i formales, i parlán de teatres i de suenyos, asin como que me se viene a la cabesa el sobrenonvre de ultra-fort, el cam del ménches. sin más dilatasión pues, paso a esponer el que jo pemso sobre el tema dels espétras. mitin, a mi m´argradave molt la panicula d´aquells chicots que naven am les cebes buniques trampes caçán fantasmons. com ja vai cumentà un atra dia en un guluriós póts dels meus, aqui tindrien molta feina am la gran quantitat de moco verde que tenim escampat per la nostra tsiutat desde arestídes mallols fins a la vora del mar. és escalufrián i sobreacullidó veura el rímchuls entrenando a los sullos am el noi del jotabé al seu custat, i por si fuera poco amb el noi de san sebastià lusiendo napia no mui lejos de él i sense cap perjuisio de sé cunfós am una bunica pintura rupestre. no buldrie de sé malpensat i acabà creién en els ploterguéirs aquestos, que mitin, un ja fa de suspità am tant de misteri habio i por aver anala nostra atimada titusió. asin que si busté se troba am un bichu raru nán de paseo pel bell mich de la nit m´avisa i jo surtiré presto y despuesto a esterminar-lo com si fos un comsevól emtoplasma con cabesa de prominente mentón, enano de estatura y am modales de mussolinit.

quina nit més chuióssa que vaic passà ahir (II)

- pues achí que vai agafà el truset de churissu que me quedave embulicadet dins del papé del meu diari espót sempra amb el basalón tot tacat d´aseite per a l´ucasió, m´el vaig nà menján a mussagades... de resultas de lo cual me se partió un pútu queichál. achí me vai tirà tot el descanso del partit, esbufegán d´un duló insuputabla, tot esperán el inisio de la segunda parte entre glupet i glupet de vino ribera valero. semblave que am el tantu de la iaia la cosa més u menus nirie pel bon camí i dicho i echo, a la sagona part del patit la cosa estave més tranquileta pues els nostrus gladiadós asulgranas cumtrulaven més les escumessas germanes. naltrus, usia el nostru guluriós equip tenie més ucasions de gol, am rematades varies que el sañó Noller nave traién a cor que vols, i un enamic alemán que al meu judísit estave més avall tísicamén parlán. desde luego que no van tení cap atra uputunitat com aquella que va treura de manera tan briyán el noi de l´upspitalet tot i que va està a pum de menjar-se-la pel botelapelota. sensa cap sustu de cunsiderasió salbo un sentro que va vení per la dareta del meu ataque naven passán els minutos hasta los canvios del místet com per emsemple el del borjan pel marlboro que a jusgà per les imatchas no van agradà gaira anal respectabla. va agradà més la del framtsés i ja no diguem ré pel que raspemta a la de la iaia que va sé acumiadat del cam amb una sunora ovulasió per part del púmblic congregao debio a su esfuérso, a su tesón, a su coraje i a su cojera. pel que fa referèmsia anala primera sumstitusió sàpigan bustés que jo no vai treura el mucadó pues padqué el tenie ple de móchs i ere un perill pal vesino de grada, entónses como que no, me dije anami mesmo. i de somte, vai mirà cap a la meba asquerra i vaic veura a un mecsicà am cueta i tres potas, la del medio más desarrollà que las otras dos, futén saltirons i estirabots pel córnet com si fos una ballarina del ballet muscóu, hasiendo carreretas am l´atra noi de la masia, el jason faif, en chovani Dios santos. a mi me feie póo que surtís però bé, el noi aquet, en rafamàtques, daspués de treballà tan i tan dur, daspués de patí en una covalesénsia feixuga com pocas, pues que bolen bustés que els hi digui, mereixia deputà de nou am els seus cumpaÑs. entre canvio i canvio pues que los menutos se naven consumiendo hasta llegar a la finalisasión del partio amb un parell més de jugadetas en que vam està a pum de marcà. el sañó àrbit va pità i tutón cuntén com chinchuls naven agafán els seus cojinetes i selebrán de manera bigorossa el triumfu que arrudunia de manera més que meraballossa el nostra passi cap a les semifinals de la copa d´uropa en que ens hurem de veure les cares contra un biejo amigo de la familia: el ménches llunái de ménches, primé patit el die de san Chórdi a la siutat contal, partio de vuerta una setmaneta més tard a terres guiri-tàniques. se preveu per allabórax un llenasso historico anal nostra astadi am lu cual doi por conclusa mi umilde crórnica aserca del patit de cuadtos de final jugao hàntes de aller. un pasito más hasia la capital ec-subietíca, are drússa, no sin pasar hàntes cual rodiyo catalán por ensima de los diablos cojos de ultra-fórt, achò si, la satisfamsió no me la treu ni un elefante beodo


********************************************************************************