quina nit més chuióssa que vaic passà ahir (II)

- pues achí que vai agafà el truset de churissu que me quedave embulicadet dins del papé del meu diari espót sempra amb el basalón tot tacat d´aseite per a l´ucasió, m´el vaig nà menján a mussagades... de resultas de lo cual me se partió un pútu queichál. achí me vai tirà tot el descanso del partit, esbufegán d´un duló insuputabla, tot esperán el inisio de la segunda parte entre glupet i glupet de vino ribera valero. semblave que am el tantu de la iaia la cosa més u menus nirie pel bon camí i dicho i echo, a la sagona part del patit la cosa estave més tranquileta pues els nostrus gladiadós asulgranas cumtrulaven més les escumessas germanes. naltrus, usia el nostru guluriós equip tenie més ucasions de gol, am rematades varies que el sañó Noller nave traién a cor que vols, i un enamic alemán que al meu judísit estave més avall tísicamén parlán. desde luego que no van tení cap atra uputunitat com aquella que va treura de manera tan briyán el noi de l´upspitalet tot i que va està a pum de menjar-se-la pel botelapelota. sensa cap sustu de cunsiderasió salbo un sentro que va vení per la dareta del meu ataque naven passán els minutos hasta los canvios del místet com per emsemple el del borjan pel marlboro que a jusgà per les imatchas no van agradà gaira anal respectabla. va agradà més la del framtsés i ja no diguem ré pel que raspemta a la de la iaia que va sé acumiadat del cam amb una sunora ovulasió per part del púmblic congregao debio a su esfuérso, a su tesón, a su coraje i a su cojera. pel que fa referèmsia anala primera sumstitusió sàpigan bustés que jo no vai treura el mucadó pues padqué el tenie ple de móchs i ere un perill pal vesino de grada, entónses como que no, me dije anami mesmo. i de somte, vai mirà cap a la meba asquerra i vaic veura a un mecsicà am cueta i tres potas, la del medio más desarrollà que las otras dos, futén saltirons i estirabots pel córnet com si fos una ballarina del ballet muscóu, hasiendo carreretas am l´atra noi de la masia, el jason faif, en chovani Dios santos. a mi me feie póo que surtís però bé, el noi aquet, en rafamàtques, daspués de treballà tan i tan dur, daspués de patí en una covalesénsia feixuga com pocas, pues que bolen bustés que els hi digui, mereixia deputà de nou am els seus cumpaÑs. entre canvio i canvio pues que los menutos se naven consumiendo hasta llegar a la finalisasión del partio amb un parell més de jugadetas en que vam està a pum de marcà. el sañó àrbit va pità i tutón cuntén com chinchuls naven agafán els seus cojinetes i selebrán de manera bigorossa el triumfu que arrudunia de manera més que meraballossa el nostra passi cap a les semifinals de la copa d´uropa en que ens hurem de veure les cares contra un biejo amigo de la familia: el ménches llunái de ménches, primé patit el die de san Chórdi a la siutat contal, partio de vuerta una setmaneta més tard a terres guiri-tàniques. se preveu per allabórax un llenasso historico anal nostra astadi am lu cual doi por conclusa mi umilde crórnica aserca del patit de cuadtos de final jugao hàntes de aller. un pasito más hasia la capital ec-subietíca, are drússa, no sin pasar hàntes cual rodiyo catalán por ensima de los diablos cojos de ultra-fórt, achò si, la satisfamsió no me la treu ni un elefante beodo


********************************************************************************

quina nit més chuióssa que vaic passà ahir (I)

- com deie aquell grupetto de livarpúl "a jardéis nai" que en llengua viernácula buldrie de dí algu aichí achà com "quina nit la de aquell die". si sañós, i no els emsagero pas. des de que dió enísio la comtienda contra el equipo tetón del chálquets (tséro a cuatra) vaic està animán sensa parà, mitin bustés, vaic fé tantes coses que incluso me va dunà temps de treura el mucadó. are que oju, numés me va faltà de fé la unada am els meus cunsosis, cunguiris i cunpatisáns però mala era la nit per fé segons quines coses pues l´anbién que se respirave a l´astadi tanpoc ere d´una bunió com dirie el nostra atimat prasidén Porta, "fueradelugát". anala foto que els he penjat veuran como hàntes de comensar el envite me mantearon en mità del terreno de juego, sepan que esto simnificó un honor hasia mi aumilde persona. vién. porsigamos. en com va sunà l´himna del clum de forma aspatarran pels altaveus i nostra presiden va sé rebut con un meresio soniodeviento, l´antranyabla amic Manelet Big va llechí las alienasions d´amdós equips per actoseguío guardar-se un minutet de silènsit en mimòria d´un sañó de la fuéfa, contenporàneo mio a jusgar por las imajénes visionadas a trabés del videomatcadó de l´astadi. va cumamsà el partit de la churnada i allabós va passà que l´equip alemañ va gafà les riénds del partit, i anami me van fé sufrí fins al limit del enfarto gariebé tota la primera part aquella colla de cabrons del meu atimat basalona. un sarvidó mentrastán, ni chaviernándes ni decót, va agafà el seu bucadillu de embutit de caúchu (i hermanos) i am la meba botavíno vai cumensà a fé el primé tragu quan el burru aquell del potipoti altintóp va fé la ceba primera rematada a la nostra sagrada purtaria. el sustu que me vai endú va sé de hórdago i casi m´empasso el primé mos de churissu. van sé muments de musió cumtinguda cins que la iaia am la ceba puteta torta va ensertá de clabà la bola anala meba purtaria mentra el noi de la servesseta estave recolsao en un poste. jo suposu que l´henric estave anallà per veure de forma pirivilechiada la jugada del tanto asulgrana. anaqui a sota tenen un atra foto que me va fé un amic de la grada quan estave guardán el minutosilensio bén assagudet anala meba curraspunén lucalitat.

recuparém l´órgasmo de mumsarrat

- pues dilluns a la nit per la "la ceba" van fé per varià un prasiós i garratibán purugrama de sémse loro-baginál, bé, per sé més emsactes, un nou purugrama que no vaic veura del tot sencé però que pel que vaic deduí me semble que tractave el tema de la ristaurasió de l´órgasmo de mumsarrat. aquesta nutisia me va gafà de sómta i vai quedà fet pasta de asquerro, achí achà que me va vení al servei pues allò que li falten un parell de túbus anaquet trastu que toca la coralina quan venan dies de flós i violás. ja saben bustés, que si casórios, bautissus, selebrasions en culós asul y grana, convensiones de panchas cumtentas (usia de bisbes cardenales i mussèns...), atséteram. ¿saben bustés que aquets órgasmos estan furmats per varios túbus per on entra i surt l´airet l´airet l´airó? achí de prinsipi semble que no sonen bé del tot però tanpoc és que achò tingui gran imputànsia pràtica pues en dafinitiva hu imputan és que sonin bé. quan diuan que les nobas janarasions tenan de cumsarbà aquet estrumén per tal de pugué tucà la pera als mona-quillos i guiris varios numés té de racurdar-li busté anala ceba parella de fet que fé el primé órgasmo en honor al gran mona-quillo de la coral del munastir no costa tan: més u menus com la guluriossa i aspatarran reunió de patisantes asulgranas los dias de partio. i si me enpura usté tiene pa escoger muchos sitios de más pa festejar los triumfus del seu clum a parte la Badia pópiamente dicha i sinó me le pregumtan anal señor de la afoto que semble tan cuntén a jusgà per la carona de felicitat que ens mostra.

.

aichi que bisto lo bisto aquesta merabella d´estrumén, autèmtica chóia de la música de càmera un regalo per les nostras uídas, un endoll ple de adornus que allá a donde los vé tienen su uso, i en dafinitiva, un troÇ de maquineta am un aspatarran so que en tan sigui restaurat farà tramulà la sagrarda mumtanya majíca i sirà si el totpudarós i umniputejadó sañó prasiden Porta vol, un urgúllo de la pàtria catalana i resta de l´estrangé. espero i dasimcho que los semientos del masíso momserratino siguin pusats de cuatra putetas am aquet órgasmo un cop enllestida la ceba reparasió, i fem un ball en vultán del temple a modo de rutllana; i en una germanó com mai hàntes se havia bisto, tots, catalins i catalinas, farem peña i piña, farem gresca, caliu i disbaucha, pulurarem, cridarem i treurem mucadós per selebrà la festa de la marededéu. al final del festejo tots plegats pudrem vibrà de musió cumtinguda am el prasiós ball de la sardina, la dansa més bunica que es fan i es desfan inclossa la dansa la marmota que és la preferida per nostra prasidén Porta. en cabat pensi busté que 'los panes con penas son menos' com diu el refraÑé i que puestos a que el nostra atimat clum del basalona no guanyñi un pútu titúl al finalisà aquesta tan-plurada, una escursionsilla anallà adalt sagú que no li nirà pas malamén més que ré per la ceba salut. i sàpiga que per sobra de tot farem pais com curraspon a la nostra idiotsingràsia asul y grana...un irrenunsiavle séllo se mire como se mire o me lo ponga del derecho o del rebés...

ja pot descansà en pau a la lluna si li surt dels nassus

- abui he llachit una nutisia que ma unplert de musió,achò si,com sempra una musió cumtinguda. si busté hi bol i sobratot té pela llarga, pot demanà que "sus restos sean esumaos"com curraspon al bunic satelít que ens fa cumpañunia quan aquet bunic sulet nostru s´amaga per l´huritzó. miti, busté va a ca l´enterradó i numés els ha de dí: "escoltin, que jo buldrie de tení descanso etérno a la lluna lluneta, cucrétamen en un sacrófago hecho pa tal ocazión.... madera d´arbra de la riviera del nilu i si pot sé vién mullido, però sobratot lo sufisientememte hancho pót largo...escolti, ¿quan sirà si és molt amabla?" en prinsipi i fins are cap pumblema salbo quan arribe el mumén de pagà i és que desgrasiàdamén jo no ting calarunets per permetra´m aquet dibinolujo. mitin que asin i to con mis sién anyos allà dalt pudrie fé nobes amistats am els mursianus lunares de turnu (si és que ni ha algú, oju), i qui sap si algun dia suterrat bajo aquet suelo lunátic am la meba matèria ugrànica pugui creicha un nispré. és inchús que no pugui tastà per allò de "la dascraminasió ecunumíca" la sensasió pues de durmí anala meba lluneta i pugué veura (mort però tanseval) la posta de l´aspatarran planeta del qual en sóch cill. cill bastardo però cill al fin i al cavo. escoltin bustés, que la zorra del planeta lluna (usia la zorra lunàtica), diuan els sientèfics del purtàgon, té les cebes purupietats naturals i serveichan per cunserbà la pell tal com passave am les momìes de l´antich ejipte i els faaraons que tenien embulicats am mucadós de farcell dins de la caixa aquella. are, sàpigan que un cop m´empurtèssin anallà adalt, no faria cap falta que m´embarçaméssin pues am el meu cuerpo tan minsu i escarransit i més chuclat que una pubrissona sangunera, poques coses caldrie umplí esepta la meba butchaca de cuartus i poca cosa més. i qui sap si am el tienpo i una bunica canya incluso aquets siñós de la nansa me pudrien muntà el meu propi mussol-léo emvultat per sién mil estreyas del firmemento. les mebas restas furmarien part del sur-suelo de cràtet culó sanissu on repusaria el meu cuerpo serrano cunvertin-se con el paso de las senútrias en el sentro de la galàsea conosia

*********************************************************************************

al lloru que no estamos tan mal, ¡honVre!

homa, tan malamén putsé no... pudriem està pitchó

"la pirimabera la sangatéra" i aquell pubret tauró pellegrí

- el refraneru casteyà que si té algo és de intel i chén ens diu allò de "la pirimabera la sangatéra". pues que bolen bustés que jo lins digui? pues que nastic decót. i tot achò viene al ilo d´un tema que abui me llachit i que ens diu allò que amb la pirimabera s´apuchan les cumsultas per represió. diu tanbé que putsé sia dagut al canvio estasional per allò dels equis-nòsios i los solstésios... i jo are presisamén que estave pensán en el meraballós discursu del meu prasident al garratibán aplec mundial d´enprenyes basalunistes a la bunica i juiossa lucalitat del estraràdio de l´upspitalet del llubargat. are que al meu aumil judisit tanpoc cal dramatisà tan la situasió aquesta, que no val la pena, ni acullir-se a l´avíto melancólico como tanpoco al que hase al monje. i si bustés me parlen de l´as tenía que els puruboca aquet temps que fa tan revuelto... que un die agafe i fa un sulet aspatarran i al die sigúen un sielo núbul... que a lu milló busté se troba de mil merabellas i en poco menos de diés menutos me li agafa una mugronya d´aqui a gratallops que ni el madca ni l´espot ni el mumdopoptivo infodma leidos boca abajo i del revés...
.
jo hu dic padqué com a vuén seguro tots bustés estaran reprimits am la situasió que ja els he cumamtat en anteriós purugrames, pues que facin de una esforsa evulutiva i saquen las castanyas de donde no las tengan. l´ansiatat aquesta que gafen pel seu basalona és massa esagerada, i no parlem dels tastótnos bis-pollares de la premsa de la nostra furmossa siutat cumtal, am episodis d´ufòria esesíva alternats am els d´una purufumda represió...atrament dit pumblemas de bi-polla-ritat asulgrana. les recaigudes estan a l´ordra del dia su prenguin como su prenguin i no hai más ni menos. els nerbios no els purtaran enlloch amics penyÑistes, no pateichin pel lloru Jan, que el pájaro aquet ja sabe volar solito i ublidint-se de les angoichas als espais uberts i als espais tancats i de les fórbies a les samarretas blancas. les mulèsties que aquet clima tan raru pradisposa ana tots bustés i espesialmén a les persones sansivles és una causa i no pas una cumsecuènsia de tot el que veuan, llacheichan u escolten per comsevol mitchà. achí que deichin de patí i disfrutin la pirimabera encare que el refraneru digui allò de "la sangatéra". i sinó van a la platcha i li pregunten que n´upina anal pobra tauró pellegrí que anave esmaperdut per deban de la nostra costa a l´alsada de les nostres buniques torres gemeles.

*********************************************************************************
.

al lloru que no estamos tan mal, ¡honVre!

- vién, hàntes de comensar quiero dejar constansa que mi querio clum no es en dingún caso cap rampública banyanera, hans al cuntràrit, ni que por ilusiones asin lo entienda mi querio presi. jo aupino que no n´astem ni milluret ni pitchuret, sinon tot hu cuntrari, achí que, sañó porta deichi busté de dí cap més bachanada ni opiedades al raspémto. por otro lao vemgo omserbando que la situasión de nuestro clum es de cojón de sastre, usia como dise la espresión servantina es un batibull, un potipoti com bé mereich un bunic escut com el que ens rapresenta a tots plagats. jo pemso que la situasió de nostru clum és ómtima i que el primé equip va viento en cópe, el fumbol base usia la pedrada d´en Gordiola va com mai a la bida, i molt de oju padqué les semsions tal com veu busté amich meu pues se pot aplicà aquella prassiossa dita de qui no se cunfódma és padqué no bol. oju avi-sor, i ja no diguem ré de la situasió susial del clum i del estat d´ànimo de les penas del basalone.. am més unitat com mai hàntes viem disfrutat ...unitat contra busté és clà

.

catañuña està patín massas fuitas de tot tipus

... fuitas com la de la tsentral nucleát d´áscodós quan el passat mes de nuvembra van recarragà el seu reactó i se van escapà pel sistema de ventilasió refricherativa unes partencúles molt patitunetas i que por sierto, estaven lucalisades i aillades. achí achà els ténicos de la tsentral, uns rimchuls de la siènsia fisíca, ja ens han tranquilisat convenientememte i per achò ja puc respirà l´airet que raspiro sensa tení cap póo. a més ens han dit que tenan una imputànsia ensemnificán. son partencúlas com un gra de zórra de platcha, usia que tan minóscules que no poden de fé cap mal, hans al cuntràrit. ¿ha caso bustés creuan que elememtos subatònitos lins podan de fé mal? pues no. ¿que padqué? pues padqué no. entóses trubem que la terra que cade die trapichém se pot dí que es "firme y segúda". allabós els enfutóns de lús sirculen per l´aira com els esos-tópos radiamtius de la espèsie badia però sensa cap afemta sacundàrit. ja dich, en prensipio no passa réderé, tot i que oju, achi mica en mica i sensa enterar-nus van intruduint-sa pels nostres cuerpos a trabés de las fosas nasáles i urellas vàrias i ens van putechàn die rere die. espesialmén als basalunistes.

.

els enfutóns de lús que venen de tarragona i purubinsia puchan cap a naltrus i ens castiguen però no masse, pues al fin i al cavo ja saben bustés que tot a la bida té ramei menus la mótt. achi que els sañós sientefícos han dit que ens inmunisem pusant-nus una armilla o chalecu am els culós asul y grana encare que bistos desde la capital del pais de aqui al lao "futèssim el penas". que dona igual que fem el ridicla am el peto a sobra pues sobretot no tinguem cumplémsos que ja somos mallorsitos pa eso. allabórax, quan veic la tsentral nucleát dascodós que se li escapen els esos-topos radiamtius i que poden fumar-nus en un tres i no res als sañós avi tans de la capital del prensipat me fa de suspità que és un sabutacha i una cuspirasió dels enbaucadós i dels e-pócritas de l´entorno asul y grana... que com ja he dit hàntes de coses pulutives pitchós no en respirarem. achò és el típic anbientillo com el de can BamÇa, tan i tan carregat, tan i tan purdrit de fums de cagarru d´elefán de la patrí... que si se fixa bé, son propis del seu veí de turnu quan té ganes de tucar-li la pera al no tirà de la cadena. i sàpiga que ni els eculu-chístes del grinpís pudran acabà am aquesta atmusféra tan i tan irrespirabla. al tienpo, i aujalà me tivoqui comonopodiaserdeotramanera

*********************************************************************************

busté que me buldrie ajudà a cambià la història pafabó?

*********************************************************************************

- pues sí sañós. mitin que me posu chulu com un chocho, sifanofa com en chóse murriñu. ¿qué passe? a que els atissu anatots bustés? pues jo buldrie de sé com en max von sílou. max von sílou és un actó que ja fa uns cuaramta anyets ere tot un bateranu, lu que se diu en el agrót pupulà un purufassiunal en actiu, are per achò el pobrome ja se li ha passat l´arròs i està passat de voltas com un turniyu dels que ting al cap. aquet siñó és de la janerasió d´un sarbidó, és suéch, a véra, no vull dí que se faci el suéch padqué ni m´impotta ni m´imtaressa. putsé bustés racotdin el seu papé guluriós com a pare Pérrin a l´emsursista, ja saven crús en mano i moco en cara... però oju, a mi el que me fa més ilussió de racutdà és un atra panicula. la eséna se desarroya dins d´un asensó on el señó von sílou sútt am en róbet ré en fot i me sembla que achò passe a les torres bersones quan encare eren torres. en dafinitiva achò me porta al meu servei la missió que devo ejecutar en vrebe.: nà a caÇà elefantes asúles am trompa u semsa trompa, am culmiyu u semsa culmiyu pa acto seguio nà cap a la sala de chúntes i trufeichus varios i cunpletà el traball de manera purufassiunal i eficaÇ sensa cap delicadessa o penedimiento. am aquet mutibu ja me cunprat unes uyeres grogas als encans bells. achí achà fet tot achò daspués bacharia als vestidós i arrusagaria am tot per daban tot i que molt de oju, putsé salbaria analgú ni que fos per caritat guiris-tiana. un cop feta la cosa nostra estilu basalunista men diria a l´uruport del part del llubar gat i gafarie un buelo runvo cap a milam per trubar-me am el sañó don Silbio Berrusconi per tal d´entregar-li les restas del noi de los mares del sút (i parte del amasónas) de gràtis o a canvi com a minimo d´une de les cupetes que té a darrera seu. pensin a més que me quedaria bén ampla fén achò achí achà, no hu dumtin pas. bé, aqui sobra els deicho am la foto que me vaic fé am les cupetas al miyanello, en cunclét a les cebes ufisines i am tots els truféchus avios i por aver como fondo del boséto

*********************************************************************************

d`ata a la puerca fins a puichatdà

.
- unos dias hase han sio descubrios los restos de mamdibúla del àvit dels nostras àvits, el lomo antesésor en las grutas de ata a la puerca, apaña. entóses yo me digo dentro de mi más sopena emnorànsia y profandad que estos siñores siemtifícos, usia, los arcreólogos, paddó, los paleonteorológos asin con sonbréro y latígo a lo endiàna llóns han pasao el plumerin i vét aqui pues que ens trubem una bunica resta pel museu dels iaius. disen que un ramal que se fue pa l´asia, el lomo ereptus, que imaginu ja cagave bé, va tení pumblemes d´adaptasió al seu decosistema; pa l´otro lao de auropa pemso se fue el lomo antesésor, que quiédo suponét siguiemdo mi teioria que se trata del duenyo de aquestas demtetas tan bunicas que encare tenim a basalon. desde castell de pèls diuan els antesus que la cadabera aquella no estava tan desanvulupada com els africanus, que se suposa que es veu que remenaven milló el manio árte del manejo de enséres, balones, bufandas i mucadós.
.
allabóntas me pragumtu anami mateich que per a qué coi ens sarveich tanta rabulusió de les espèsies per trubà un sarbidó com qui are els escriu; per achò no feie falta tans milions d´anys coi, am uns quans dies ja ni havie prou. si ana achó li afechim alguns jugadós del basalona pues tenim tot un cabàs de probas que damostran que el sañó cháls Dátbin no nave tan ativucat en els cambis de la natura. putsé l´home jo crech que s´havie quedat masse curt de temps i de ganbals quan va escriura allò que los canbios en las condisiones de colquier avitat feie que am el tienpo i una canya acabés duminàn el més fort. usia que tal com raja, és sifanofa, l´adaptasió de mols jugadós que venan a nostra siutat i trigan si és que arriban a fer-hu algun die.. a adaptar-si al seu entorno.
.

el trasbase de l´aigua del róÑa cap a terras del Sút

.
- aichò de la escasés de l´aigua semble un chiste de mal gustu. ja no sabem abón anà per recullí ni tan sequiera un cúbu del liquído elememto, tenín de gafà via cap a la pobrènsia de Lamería per umplí els nostras dipòsits en forma de pamtanos;sirà que la pobra gent aquella d´allà baix no nesesita l´aigua que numés cal veura lo requebrajá que está la tierra per a sobra que nem d´escanyapobras per la bida. are, vién bista la cosa desde un pum de visió glubal achò que ens ahurrem en desalinisadores que por sierto van masse cares i naltrus hem hagut de fé inversions molt més imputáns per a la nostra bunica siutat cumtal i rudalias. jo vie pensat que si posu de la meba part une miquete d´esfuerso i no estiro de la cadena del meu rúm de báÑ pues a pesà de la pudó que quedi enganchada a les parets i de les mil móques que facin cumpañunia a la siñora tifa faré un gran sarvei a nostra susiatat tan i tan nessessitada de salvadós de la patrí. els meus atimats punitics hurien de sapigué que un abión sisterna desde la sierra de naboserrada (allá por la pobrensia del guarda y derrama, al nodte de la capital) que traspotara pal trasbase hasia aguas del evro unos quinse mil metronomos cubícos de aigua ja pudriem umplí unes cuantes pisínes i sobratots cams de regadiu. el traspaso tá josé-segura no crech que el meraballós gobiernolanasión ens hu parmeti pues padqué no. entóses me se ucurren otras bábulas de escape i sirie más hasia al sút

.

allà a prupet de la jiralda i de la torre del loro trubem los ojos del guaidiana por el sur de la sierra de despenyamàrques allà ustedes siñores poniticos me recojen el floído sovrante y lo remontan tal cual asta algunas cuemcas flubiales de catañuña incluidas cabeseras de los rios. tenim el pumblema del carburán que farie que l´aigua surtis molt més care que la del grifu i més si la arrusaguem am aquets abiones-sisterna que abans he esmemtat; ja no diem si utilisem el métuda asmàtic per eliminá las sales recalsitrantes que ai en el póso pa reutilisarla en calitat putable. pot lo menos el asunto de la saquera quedaria medio sulusionao però no del todo entóses yo lo que haria es irme paluego de los piraneos, allá pel pais dels carpachos. allabóntas com un comsevol temnico de medioanbiente a l´alsada de la desenboca y dura del matsélla pues jo apurfitaria l´agua del riu róÑa que te un cabal molt més genarós que els rius de la virtiente aspañola i la purtaria fén un canal a modo de sanja com sifossi un riu artifisial desd´allà dalt fins a la empuradora de l´upspitalet del llubargat on la tractariem per deicharla neta i pulida, achí achà que en dafinitiva acabarem tots plegats fumats per l´aigua

*******************************************************************************

a mi no m´argraden els momo-plasas ni que el basalona me cumbidi

.
- gràsies sañó porta per ver-ma embiat aquet correo tan interesán per a un sarbidó. ¿oi que nastic del tot prasiós dins del meu momo-plasa? pa que usté vea como le he abilitao pa montar a la meuca de la meba atimada mullé. la siutat porta el nom del clum, una titusió sentenàrie que m´agassaja i m´afalaga am aquesta mena de i-meils clectrónics. no vechin bustés sañós del basalona hu que jo els agraeicho de manera ferma i farburossa el que se recuétden de mi; lo que dejaron en mi busón de entrada no tiene pésio. ploru de musió cumtinguda am llàgrimas blancas de l´entrecuicha que me se donan numés pues de pemsà lu impután que és pel primé equip de fumbol aquet tipus de reptas. are que el gran pumblema que ting és que no sé com coi encaichà a la buturuda ma siñora, si am encajebolillos o a pressió am una cullareta com l´uriol gélet. llachit el mansatcha de la bandeja del ut-luke, jo els donc las gràsias que m´hachin cumbidat, per a ma persona és tot un hunó i més tractan-si del basalóna mon amurg. pudré dunà buertas i más buertas al sercuito dels molts-melons, atrament dit sercuito de Qatar-ñóña en un "Ódit 5 aritos" me semble. are que el numaret de arus que tingui tanpoc me fa masse el pes pues suposu que no me dunaran de gràtis el coi de cutchet aquet, d´atrabanda tan bunic, tan caret i tan mudernu. és un cotcha de lúmsa i na menos que me cumbiden de fé els mil qilumétrus un darrera l´altra. bustés pratenen marejar-nus u qué? no ens mareja lu sufisién el juego de nuestro equipo? achí achà, havén perdut el comta i sensa solta ni rebolta futén chicanes i giravóls.
.
la rebolta que ens futreu a tots els sosis i patisans com si fóssim un tio-bibo fet a la imájen i semejámsa del jeta de nostra prasidén...sirá de ordágo. de fet un tio-bibo entre los tios-bibos que pululan per quets móns de déu umniputén. i parlán dels tio-bibos i dels mil kilométrus de cursa pels sosis dir-lis anabustés que facin el fabor de no forsar la maquineta de según que sósios de detreminada edat no sea que prenguin mal. hu que bulem els culés-culés son triumfus dapurtius del equipo de fumbol i menos achò de fé el mussol de reguerot futén voltas ridiclas cunduín un cotcha que ni tan sequiera s´ el ´regalan daspués d´acabà la cursa. a més, en un tudismo que no és ni tan solo un fúmula húno com els que porta el cuellicódto del señó ienegé dirét un amsturià am bon caràcter de nom femnamdo, d´apallidu, alómcho
********************************************************************************

sañó rimchuls. si usté pudiera leer mi mémte, marededéusañó

*********************************************************************************

jo tanbé me la chúgu cade die quan passu per sota un balcó

- i no cobru hu que cobra el sañó de la purtada del prasiós nutisiari d´imfurmasió l´espot semprambelbasalón. mitin bustés, ahí vaic està a púm de patí una dasgràsie quan nave pel carré laportafarisa sensa númaru i me va caura anal honbro un cantó rodáo que no va fé més estragus perqué déu no va vulé. usia que quan rabiliten una faÇana no tenan mai en comta si per a sota passen nens o iaius. padqué busté miri, quan se descascarcarilla una fachade el primé en tení un sústu és el pobra ansia ano que surt a fé el seu passeo matinero camino de la fleca del pa. si anià un madaparit que averlos áylos que no ha fet cas a les istrusions del seu ajuntapelas curraspunén pues jo me la chúgu de mala manera tan u més que el siñó dels rímchuls que tutal se la chúga daputivamén padlán i punto pues "la pela llarga" no lin faltará en tan com m´el fumin fora (i mai milló dit) del basalón. en canbio a mi aquella pedreta dels cullons de micu me caurà anasobra i aparte quedátme sin un duru d´endemnisasió putsé acabi la meba trista emsistènsie dins d´una capsa de fusta abilitada a tal eféto. miti sañó rímchuls deichi de prasumí anales gasetilles basalunines que busté se la chúga, i menus fàcim el fabó de deichar-se assanyÑñalà pel "déo acusador" de no sé qui coi padqué el bon hómen deu d´està amagat. si sañós meus, jo tanbé me la chúgu, però no abui contre "el chal que no tapó nuestras desbergúensas" no, jo me la chúgu nan pels carrés del popla que si no li cau una pechína (no, de ruvia no, aujalà però no) pues li cau el gargajo d´un buarru, un cubu de pichum, l´aigua d´un jeranio o el ensulto de un maleducáo i achò am suerte no le caega la cagada de un palomo cojo como fue el caso del que aqui les cuenta. asin que no quiedo ver más yo riquéos por padte de un señó de las natiyas olandesas que nesesitaré de siete bidas com els gatets per fé la ceba furtúna. trobu amichs meus que per cumpa de tota aquesta forma de tenir-sa pena anasí mateich no nem enlloch, no señós, ni anal clum ni a la bida d´un pobra vianán, per achò estic perdén la meba relichió a pasos agegantaos, per questa manera de fér de comsevol pumblema la causa i la cumsecuènsia de les nostras pròpies penúries que no son ni muchas ni pocas, sinon tót lo contàrio.
********************************************************************************

la ví amb gós, la ví amb gós, la ví amb gós, la ví amb gos...

els prasemto una aspatarran musiqueta de la sañora édil plaff (losmatabienmataos) i que ahúnque piemsen lo contário no n´està pas dadicade anals purufassiunals que are matei formen el nostra potipoti d´estitusió. aquet "canto de la si-guarra" que faic questa nit està dadicat anala prassiossa final de parits de fa pues uns dos anyñets més u menus sifanofá
.
deeeees lles quifón béserg les miáaangs
un rirg quise pér sur sa búuuuuuuuuch
bualá le portré sansa retuuuuuuuuuche
de l´om oquel je l´apaaaartiaaaaaangs
candil me prang danses braaaaaaaaaaas
etiiiil me pagla tut baaas
je buá la bia am góooossos
ilme dí desmóttas d´amuurg
das mots de tús les jurggs
et sa me fé quelque chóoos
il éntree dans mon cuaeuru
je buá la bia am góoossuus
.
una paaaagtéeee de booonneeeerg
don checoñé la cós sé lui puurg
mua mua mua purg lui dán la bie
et des de que yes les apergsuás
alorg llesensen muá mon queur qui bat
des nuit d´amurg a plus en finiiiiirg
an grand bonerg qui prend sa plaséeee
les enuis, chagrins mugrons séfaséent
egeus egeus a en mugírg pasque gúiiii
je buá la bia am góoooossuuuuus
.
la bia am gos
la bia am gos
la bia am gos
la bia am gos
*********************************************************************************
- els deicho anaquí asota la avirsió d´una bunica muraneta que semblave anal nostra atimat Samuletó però a la framséssa com les turtílles; que per turtilleras ja tanim a nostras jugadós

la saracóñor cambia de chíc, natrus, pues tanbé

pues sí sañós, en póch menyñs de vemticuáta auretas que el meraballós equip del basalona cambia de chíc com un comsevól teminétor. com bé bustés racutdaran aquelles maquinetes am quells ulls badmallets i achi com tan grassioses eren uns dubóts que sumreien tan que su feien tot elles suletes

melocotóm cáscales, de toda comfiansa

-- si utédes se asercam por la vera del rio segúda, allà por la rigión morsiana, se podran de haser a la idea que ofresemos unos porductos enlatados que seran de lagrado del cosumidor medio. sepa que el pésio está de rebaja por no desirles que amtualmente se encuemtran en una pormosión en colquier colmado del barrio onde usté resida. los venden en ofédtas de llaunas del trés por húno asin como la enfabada letorál, aquella que anunsiaban las iaietas a l´anunsio on deien que estaba de muédte. sifanofa com m´argradaria que fóssi el meu atimat sañó prasiden i tota la ceba bunica jumta diratiba. allabóntaX tenemos los frasquitos de préssacs en amibar de la madca melocotóm cáscales, antigua casa que es dedique a la conserbasión por métodos tradisionales de esta fruita pero fuera de temporá pa que asin ustét pueda disgustar en los póstres de comsevol rastaurante junto a un poco de pinya. una itiqueta con la solera del préssac de presidemte que tenemos no tiene copenténsia dins del mercatto nasiunal pues son molts anyos anallà en la cresta de la ola futén el indiu amb botos de sensura, amen de hotros foyones barios como el presioso episodio del auroperto i dels seus eslíps tan i tan hurteras. asin que les presemto al señor melocotóm cáscales en primisia i en enbase de llautó culat, mismo material, mismas prestasiones que la chapa de su premitibo crànio. honbre de prominemte mentón y frente salía como un petecàntropo antesésór pero con gusto dulse almibarado, pocas calòrias y sobretót en sensa cap cumserbant ni culurant
.
melocotóm cáscales está enbasado al vasío com el cap del mateich sañó Porta, usia que no entra el aire per cap puestu i d´aqui vé totes les cebes surtidas de pota. llauna en covre niquelado con xapa-latón en el esterior y la garantia de la cumunitat urupea de preservasión de calidat seguin les normes isó. enbasao erbetíco pa proteger de la lús y del aire el contenio del pote de comserba
.
fet am una selemsió dels millós melucutons de la horta, umtinguts daspués de treurals-hi quella pelusiya que tenan per enfora. hervíos durante un minutet i daspués cicats en agua freda sensa hueso, tanbé se troban anals supetmercats sensa l´etiqueta que garantisa qualitat cáscales amb la carona del nostra atimat prasidén. se poden de trubà tabé en enbasevidrio esterilisao con todo el envolcall de piel vién pelá como está dejando el clum el porta-gonista de la mádca los melocotones cáscales. en la preparasión se parte i se mete en bapor vasio al banyo marria, bé, oju, més que al banyo marria siria al banyo costansa, una varietat de comserbantes que mejoraran las calidades de savor y gusto de nuestro porducto. finalmente serbir en todo tipo de postres...desde pijamas asta conbinàndoles con pinya u vién en una mesma masadónia con hótros tipus de fruita fresca, como una cabesa del enano obtenia a partir del sumo de un limón i cortadita a trositos o entera como vién gusten.

els cheri-júligans: animà o murí amb el carajillu a sobra (II)

- pues como desia en el dia de allér, natrus, usia los avuelos de mi janerasión pues llebamos cosas d´estar por casa, más naturales diria jo. coses com més tradisionales i incluso de mallor cotundénsia pues sepan que en mis tienpos un cop de bastó al cap del prubucadó del equipo contário ya era sufimsiente. si ustét se emprenya, cosa que no deviera U deviese haser numca en perjuisio de su sancta salut.. que por sierto nadie de afuéda le repomdrá, me prueba el lansamiento de boina achi-achà com feien els griegos amb els lansamiemtos de discus feie uns dos mil anyos allà pel pueblo de lolín - pía sino m´erru. racuetde, me prueba el lansamiento de boina achí-achà. si falla cap purublema am la cara ja paguem i sinó la meba és una proba que s´en diu palapable
.
encluso si m´empura me lansa a la javalina de su siñora, que sin llegar al hartásgo porfumdo, se hase nesesàrio cada cop que li fot banyñas am un altra pallu. bé, achò per cumamsà. y entóses aqui ya me tienen todos ustédes vorviemdo de nuebo al inisio del tema: perpárense todos los iaius a la cunquesta de los canpos de fumbol pues com uns comsevols équits méns. quan cumvé muntán saraus en sus respemtivas penyas bamÇa lunistas quan se barallin jugán al dóminu, a la guti-farra o al parchésit. me montan sidrales de cal ampla i redusen su ata neu a esconbros pal dia después del partío...
.
el purupietariu del garito después la imvasión de ansia anos haurà de netechà totes les taules per la quamtitat de sal i vera que el àrbit de turnu els farà caura quan els emprenyi amb les cebes desisions. per emsemple quan el madparit anule un tanto a su equipo. en lo espuesto asta el momento tan sulet debo añadir que no se ufusque pues que coi, mite usté, numés se viu una bagade i a més els upspitals ja van massa carragats de inflátos de microcàtdios i no hai darecho. eso es mucho dinero per a la siguritat susial que no ens cunvé de fer-la malbé entretots pues passa el que passa. que daspués no ni ha calés per cumpa de cuatra sosis o patisans que li donan massa anal crit, a la trempera, al delit i a la falera. busté sobratot, cuidi-si, parfabó. aquesta afotu és curtrasia del sañó lennim, oju; com bé podan bustés cumpurbà el sañó paquedermo me té gafat com un comsevól cheri-polo, el métda capgrós de San Cagat
.
remetièndome al asumto de las henchidas por hoi conclullo aseberando que el fumbol nuestro de cada dia és un poti-poti de sensasiones que acaban con el más tranquilo de los seguidores fanatícos de un clum de fumbol. i els sosis bateranus com sarbidó no n´estan pas lliures d´acabà furmán part de les mimòries de santa llúsia a final de tanplurada i sempra daspués de havé perdut tots els tituls "habios y por haber". santa llúsia, y espero lo recuetden desde hase tienpo, era nuestra patrona pa cuando nos llama el dibino que ocurre me parese una vés en la bida purusimadamén sifanofa.
**********************************************************************************

els cheri-júligans: animà o murí amb el carajillu a sobra

- bone nit atimada audiemtsie. hoi no ablaré del sañó mussol-man aquel del anunsio de la servesseta am putetas de riBáaaldu, no. hoi les parlaré aserca de una nueba ornada de seguidós dentro de este mumdo nuestro del fumbol de cada die. uns saguidós que por sierto i por si no lo savian tienen mucho futúdo. son els cheri-juligans. miten, els cherijúligans tanbién llevan bastón per fotra garrutadas als seguidós cumtraris, portan la ceba bufandeta de llana i el seu gurret pa taparse la calba y de pas las orejeras pansidas. estos sub´pótes en lugát de servessa se inchan a cara-jillus pues pa conbatir el frio i en sierto modo les tengo de añadir que son batante agrisivos cuando su equipo del anima piétde pues les entra el cavreo.
.
de begades el discutí de fumbol am nostras amichs pues tanbién nos pone caliemtes a parte de cardà con la querida (si és que encare viu), naturalmén, oju. eso si, el raspéto que numca se piétda, ni la ducasió ni los vuenos modos. hánte todo mirem d´evità les bufatadas entre los pórjimos, que sirem biejos però som per sobradetot uns siñós. de tan que cridem ens quedem ufónicos usia sensa veu, i quan cunvé llensem un sipiót anal burru damsgrasiat madparit de métda de seguidó que trubem justet a la grada de asota, just en vell mich de la filera dabajo. en sietas ocasiones se a podio visionar el caso de algun sañó cherijúligan lansando una bateria de garagajos que el povre de al lao se tiene que protejer con un paraiguas pel temporal de móchs que se li vé a sobra.
.
en d´atras casos tenemos como ejenplo la típica espardenya lansada al besino de vutaca ese caso cuando menos; però me estalbiaré no dar dinguna esplicasión dao el grabe riesgo que me corro en caso que suelte prenda al rispeto. nusatras som uns saguidós que no purtem cadenas ni porras com feien els més nostras jobas imitadós i en sieto modo coensidimos con ellos en que tanbién estamos hechos uns caps rapats, però uns caps rapats degut a les sircumstànsies de l´adat, bamos, que no ens fa cap falta de nà a cal barberu a que ens rapi el cabell pues ja fa tienpo que ens vam quedà calbus per allò que s´en diuan "fets naturals de terseras generasiones". i per are rémés. demà si deu bol la sagona parte de quet estudi pormenurisat de tot plegat
.

a ber, anunsios de la servessa. deseo correjir conséctos (II)

.
¿y de este anumsio que conyo ustedes tienen que apostiyar al raspémto? mi pumto de bisión es el seguiente. quan vinguin nous jugadós pel meu atimat basalona el primé que faré és nà a l´urupót del part del llubar gat i cridà a la tetminal bé de les arribades dels buelos internasionales carteliyo en mano, "amigo eh amigo, si, buté, amigo, barsalona amigo, barsalona, yo tanbién barsalona, mira, runaldiñu, puchól, mira mira mira mira mira mira fúboclubasalona amigo, fúboclubasalona amigo, aqui se bibe mui vién amigo, se bibe de marabilla amigo, masse i tot" bé, oju, les úntimes paraules me las e imbentao pues pa quedát un poco vién delante del nuebo cuéspet-. i por sierto, lo del partio del Cánpet por mi que se lo pueden de estalbiar. are si.
.

.
a ber, per cumamsà diré que per disfrutà del juego d´aquet basalona el primé que sa d´està és bén burrachu, veo-do u sensillamén drugat trunat i grinyÑulat. i si busté li portan un camió de doradas dán pues ja està turnán els calachos al seu pupietari pues padqué el primé que hurie de fé busté és deichà l´alcuhól i turnar´se arsemio; asin que are faré la meba carteta. i si bustés m´embien un calaich de sarvessas sé´l podan cumfità de nou,s´el cican per onsil càpiga (usia pel culo) i me dechan tranquil
.
apesiats pasidens de les peñes de la baña i de la trenitat. bulem cumvidar-los anal patit de custrallada que farem el prosimo dia 2 de avril en cam del chalk tséro-4. cada emprenya, putarà una camiseta del basalona am el logolauniséf, culó blumgrana o tróncha, tanseval (ni que sia per daspistà al ribal de turnu, que aquestos germanos tenan el cap cuadrat dichoseadepaso). quet guluriós martes no pot faltà ni les guti farres, ni l´alliollit ni el pan contumaCH, i si la cosa se pone vién lo arreglamo con unas cajiyas de estreya dorrada dan paque puedan semtirse com qui diu una mique més apurupet de casa les putes, paddó, dels vultans de les cóts bulie de dí. pues ja està, atemtamén l´estreyita burrachera dan, patrusinadó ufisial del meu clumbasalona