jo tanbé me la chúgu cade die quan passu per sota un balcó

- i no cobru hu que cobra el sañó de la purtada del prasiós nutisiari d´imfurmasió l´espot semprambelbasalón. mitin bustés, ahí vaic està a púm de patí una dasgràsie quan nave pel carré laportafarisa sensa númaru i me va caura anal honbro un cantó rodáo que no va fé més estragus perqué déu no va vulé. usia que quan rabiliten una faÇana no tenan mai en comta si per a sota passen nens o iaius. padqué busté miri, quan se descascarcarilla una fachade el primé en tení un sústu és el pobra ansia ano que surt a fé el seu passeo matinero camino de la fleca del pa. si anià un madaparit que averlos áylos que no ha fet cas a les istrusions del seu ajuntapelas curraspunén pues jo me la chúgu de mala manera tan u més que el siñó dels rímchuls que tutal se la chúga daputivamén padlán i punto pues "la pela llarga" no lin faltará en tan com m´el fumin fora (i mai milló dit) del basalón. en canbio a mi aquella pedreta dels cullons de micu me caurà anasobra i aparte quedátme sin un duru d´endemnisasió putsé acabi la meba trista emsistènsie dins d´una capsa de fusta abilitada a tal eféto. miti sañó rímchuls deichi de prasumí anales gasetilles basalunines que busté se la chúga, i menus fàcim el fabó de deichar-se assanyÑñalà pel "déo acusador" de no sé qui coi padqué el bon hómen deu d´està amagat. si sañós meus, jo tanbé me la chúgu, però no abui contre "el chal que no tapó nuestras desbergúensas" no, jo me la chúgu nan pels carrés del popla que si no li cau una pechína (no, de ruvia no, aujalà però no) pues li cau el gargajo d´un buarru, un cubu de pichum, l´aigua d´un jeranio o el ensulto de un maleducáo i achò am suerte no le caega la cagada de un palomo cojo como fue el caso del que aqui les cuenta. asin que no quiedo ver más yo riquéos por padte de un señó de las natiyas olandesas que nesesitaré de siete bidas com els gatets per fé la ceba furtúna. trobu amichs meus que per cumpa de tota aquesta forma de tenir-sa pena anasí mateich no nem enlloch, no señós, ni anal clum ni a la bida d´un pobra vianán, per achò estic perdén la meba relichió a pasos agegantaos, per questa manera de fér de comsevol pumblema la causa i la cumsecuènsia de les nostras pròpies penúries que no son ni muchas ni pocas, sinon tót lo contàrio.
********************************************************************************

la ví amb gós, la ví amb gós, la ví amb gós, la ví amb gos...

els prasemto una aspatarran musiqueta de la sañora édil plaff (losmatabienmataos) i que ahúnque piemsen lo contário no n´està pas dadicade anals purufassiunals que are matei formen el nostra potipoti d´estitusió. aquet "canto de la si-guarra" que faic questa nit està dadicat anala prassiossa final de parits de fa pues uns dos anyñets més u menus sifanofá
.
deeeees lles quifón béserg les miáaangs
un rirg quise pér sur sa búuuuuuuuuch
bualá le portré sansa retuuuuuuuuuche
de l´om oquel je l´apaaaartiaaaaaangs
candil me prang danses braaaaaaaaaaas
etiiiil me pagla tut baaas
je buá la bia am góooossos
ilme dí desmóttas d´amuurg
das mots de tús les jurggs
et sa me fé quelque chóoos
il éntree dans mon cuaeuru
je buá la bia am góoossuus
.
una paaaagtéeee de booonneeeerg
don checoñé la cós sé lui puurg
mua mua mua purg lui dán la bie
et des de que yes les apergsuás
alorg llesensen muá mon queur qui bat
des nuit d´amurg a plus en finiiiiirg
an grand bonerg qui prend sa plaséeee
les enuis, chagrins mugrons séfaséent
egeus egeus a en mugírg pasque gúiiii
je buá la bia am góoooossuuuuus
.
la bia am gos
la bia am gos
la bia am gos
la bia am gos
*********************************************************************************
- els deicho anaquí asota la avirsió d´una bunica muraneta que semblave anal nostra atimat Samuletó però a la framséssa com les turtílles; que per turtilleras ja tanim a nostras jugadós

la saracóñor cambia de chíc, natrus, pues tanbé

pues sí sañós, en póch menyñs de vemticuáta auretas que el meraballós equip del basalona cambia de chíc com un comsevól teminétor. com bé bustés racutdaran aquelles maquinetes am quells ulls badmallets i achi com tan grassioses eren uns dubóts que sumreien tan que su feien tot elles suletes

melocotóm cáscales, de toda comfiansa

-- si utédes se asercam por la vera del rio segúda, allà por la rigión morsiana, se podran de haser a la idea que ofresemos unos porductos enlatados que seran de lagrado del cosumidor medio. sepa que el pésio está de rebaja por no desirles que amtualmente se encuemtran en una pormosión en colquier colmado del barrio onde usté resida. los venden en ofédtas de llaunas del trés por húno asin como la enfabada letorál, aquella que anunsiaban las iaietas a l´anunsio on deien que estaba de muédte. sifanofa com m´argradaria que fóssi el meu atimat sañó prasiden i tota la ceba bunica jumta diratiba. allabóntaX tenemos los frasquitos de préssacs en amibar de la madca melocotóm cáscales, antigua casa que es dedique a la conserbasión por métodos tradisionales de esta fruita pero fuera de temporá pa que asin ustét pueda disgustar en los póstres de comsevol rastaurante junto a un poco de pinya. una itiqueta con la solera del préssac de presidemte que tenemos no tiene copenténsia dins del mercatto nasiunal pues son molts anyos anallà en la cresta de la ola futén el indiu amb botos de sensura, amen de hotros foyones barios como el presioso episodio del auroperto i dels seus eslíps tan i tan hurteras. asin que les presemto al señor melocotóm cáscales en primisia i en enbase de llautó culat, mismo material, mismas prestasiones que la chapa de su premitibo crànio. honbre de prominemte mentón y frente salía como un petecàntropo antesésór pero con gusto dulse almibarado, pocas calòrias y sobretót en sensa cap cumserbant ni culurant
.
melocotóm cáscales está enbasado al vasío com el cap del mateich sañó Porta, usia que no entra el aire per cap puestu i d´aqui vé totes les cebes surtidas de pota. llauna en covre niquelado con xapa-latón en el esterior y la garantia de la cumunitat urupea de preservasión de calidat seguin les normes isó. enbasao erbetíco pa proteger de la lús y del aire el contenio del pote de comserba
.
fet am una selemsió dels millós melucutons de la horta, umtinguts daspués de treurals-hi quella pelusiya que tenan per enfora. hervíos durante un minutet i daspués cicats en agua freda sensa hueso, tanbé se troban anals supetmercats sensa l´etiqueta que garantisa qualitat cáscales amb la carona del nostra atimat prasidén. se poden de trubà tabé en enbasevidrio esterilisao con todo el envolcall de piel vién pelá como está dejando el clum el porta-gonista de la mádca los melocotones cáscales. en la preparasión se parte i se mete en bapor vasio al banyo marria, bé, oju, més que al banyo marria siria al banyo costansa, una varietat de comserbantes que mejoraran las calidades de savor y gusto de nuestro porducto. finalmente serbir en todo tipo de postres...desde pijamas asta conbinàndoles con pinya u vién en una mesma masadónia con hótros tipus de fruita fresca, como una cabesa del enano obtenia a partir del sumo de un limón i cortadita a trositos o entera como vién gusten.

els cheri-júligans: animà o murí amb el carajillu a sobra (II)

- pues como desia en el dia de allér, natrus, usia los avuelos de mi janerasión pues llebamos cosas d´estar por casa, más naturales diria jo. coses com més tradisionales i incluso de mallor cotundénsia pues sepan que en mis tienpos un cop de bastó al cap del prubucadó del equipo contário ya era sufimsiente. si ustét se emprenya, cosa que no deviera U deviese haser numca en perjuisio de su sancta salut.. que por sierto nadie de afuéda le repomdrá, me prueba el lansamiento de boina achi-achà com feien els griegos amb els lansamiemtos de discus feie uns dos mil anyos allà pel pueblo de lolín - pía sino m´erru. racuetde, me prueba el lansamiento de boina achí-achà. si falla cap purublema am la cara ja paguem i sinó la meba és una proba que s´en diu palapable
.
encluso si m´empura me lansa a la javalina de su siñora, que sin llegar al hartásgo porfumdo, se hase nesesàrio cada cop que li fot banyñas am un altra pallu. bé, achò per cumamsà. y entóses aqui ya me tienen todos ustédes vorviemdo de nuebo al inisio del tema: perpárense todos los iaius a la cunquesta de los canpos de fumbol pues com uns comsevols équits méns. quan cumvé muntán saraus en sus respemtivas penyas bamÇa lunistas quan se barallin jugán al dóminu, a la guti-farra o al parchésit. me montan sidrales de cal ampla i redusen su ata neu a esconbros pal dia después del partío...
.
el purupietariu del garito después la imvasión de ansia anos haurà de netechà totes les taules per la quamtitat de sal i vera que el àrbit de turnu els farà caura quan els emprenyi amb les cebes desisions. per emsemple quan el madparit anule un tanto a su equipo. en lo espuesto asta el momento tan sulet debo añadir que no se ufusque pues que coi, mite usté, numés se viu una bagade i a més els upspitals ja van massa carragats de inflátos de microcàtdios i no hai darecho. eso es mucho dinero per a la siguritat susial que no ens cunvé de fer-la malbé entretots pues passa el que passa. que daspués no ni ha calés per cumpa de cuatra sosis o patisans que li donan massa anal crit, a la trempera, al delit i a la falera. busté sobratot, cuidi-si, parfabó. aquesta afotu és curtrasia del sañó lennim, oju; com bé podan bustés cumpurbà el sañó paquedermo me té gafat com un comsevól cheri-polo, el métda capgrós de San Cagat
.
remetièndome al asumto de las henchidas por hoi conclullo aseberando que el fumbol nuestro de cada dia és un poti-poti de sensasiones que acaban con el más tranquilo de los seguidores fanatícos de un clum de fumbol. i els sosis bateranus com sarbidó no n´estan pas lliures d´acabà furmán part de les mimòries de santa llúsia a final de tanplurada i sempra daspués de havé perdut tots els tituls "habios y por haber". santa llúsia, y espero lo recuetden desde hase tienpo, era nuestra patrona pa cuando nos llama el dibino que ocurre me parese una vés en la bida purusimadamén sifanofa.
**********************************************************************************

els cheri-júligans: animà o murí amb el carajillu a sobra

- bone nit atimada audiemtsie. hoi no ablaré del sañó mussol-man aquel del anunsio de la servesseta am putetas de riBáaaldu, no. hoi les parlaré aserca de una nueba ornada de seguidós dentro de este mumdo nuestro del fumbol de cada die. uns saguidós que por sierto i por si no lo savian tienen mucho futúdo. son els cheri-juligans. miten, els cherijúligans tanbién llevan bastón per fotra garrutadas als seguidós cumtraris, portan la ceba bufandeta de llana i el seu gurret pa taparse la calba y de pas las orejeras pansidas. estos sub´pótes en lugát de servessa se inchan a cara-jillus pues pa conbatir el frio i en sierto modo les tengo de añadir que son batante agrisivos cuando su equipo del anima piétde pues les entra el cavreo.
.
de begades el discutí de fumbol am nostras amichs pues tanbién nos pone caliemtes a parte de cardà con la querida (si és que encare viu), naturalmén, oju. eso si, el raspéto que numca se piétda, ni la ducasió ni los vuenos modos. hánte todo mirem d´evità les bufatadas entre los pórjimos, que sirem biejos però som per sobradetot uns siñós. de tan que cridem ens quedem ufónicos usia sensa veu, i quan cunvé llensem un sipiót anal burru damsgrasiat madparit de métda de seguidó que trubem justet a la grada de asota, just en vell mich de la filera dabajo. en sietas ocasiones se a podio visionar el caso de algun sañó cherijúligan lansando una bateria de garagajos que el povre de al lao se tiene que protejer con un paraiguas pel temporal de móchs que se li vé a sobra.
.
en d´atras casos tenemos como ejenplo la típica espardenya lansada al besino de vutaca ese caso cuando menos; però me estalbiaré no dar dinguna esplicasión dao el grabe riesgo que me corro en caso que suelte prenda al rispeto. nusatras som uns saguidós que no purtem cadenas ni porras com feien els més nostras jobas imitadós i en sieto modo coensidimos con ellos en que tanbién estamos hechos uns caps rapats, però uns caps rapats degut a les sircumstànsies de l´adat, bamos, que no ens fa cap falta de nà a cal barberu a que ens rapi el cabell pues ja fa tienpo que ens vam quedà calbus per allò que s´en diuan "fets naturals de terseras generasiones". i per are rémés. demà si deu bol la sagona parte de quet estudi pormenurisat de tot plegat
.

a ber, anunsios de la servessa. deseo correjir conséctos (II)

.
¿y de este anumsio que conyo ustedes tienen que apostiyar al raspémto? mi pumto de bisión es el seguiente. quan vinguin nous jugadós pel meu atimat basalona el primé que faré és nà a l´urupót del part del llubar gat i cridà a la tetminal bé de les arribades dels buelos internasionales carteliyo en mano, "amigo eh amigo, si, buté, amigo, barsalona amigo, barsalona, yo tanbién barsalona, mira, runaldiñu, puchól, mira mira mira mira mira mira fúboclubasalona amigo, fúboclubasalona amigo, aqui se bibe mui vién amigo, se bibe de marabilla amigo, masse i tot" bé, oju, les úntimes paraules me las e imbentao pues pa quedát un poco vién delante del nuebo cuéspet-. i por sierto, lo del partio del Cánpet por mi que se lo pueden de estalbiar. are si.
.

.
a ber, per cumamsà diré que per disfrutà del juego d´aquet basalona el primé que sa d´està és bén burrachu, veo-do u sensillamén drugat trunat i grinyÑulat. i si busté li portan un camió de doradas dán pues ja està turnán els calachos al seu pupietari pues padqué el primé que hurie de fé busté és deichà l´alcuhól i turnar´se arsemio; asin que are faré la meba carteta. i si bustés m´embien un calaich de sarvessas sé´l podan cumfità de nou,s´el cican per onsil càpiga (usia pel culo) i me dechan tranquil
.
apesiats pasidens de les peñes de la baña i de la trenitat. bulem cumvidar-los anal patit de custrallada que farem el prosimo dia 2 de avril en cam del chalk tséro-4. cada emprenya, putarà una camiseta del basalona am el logolauniséf, culó blumgrana o tróncha, tanseval (ni que sia per daspistà al ribal de turnu, que aquestos germanos tenan el cap cuadrat dichoseadepaso). quet guluriós martes no pot faltà ni les guti farres, ni l´alliollit ni el pan contumaCH, i si la cosa se pone vién lo arreglamo con unas cajiyas de estreya dorrada dan paque puedan semtirse com qui diu una mique més apurupet de casa les putes, paddó, dels vultans de les cóts bulie de dí. pues ja està, atemtamén l´estreyita burrachera dan, patrusinadó ufisial del meu clumbasalona

pues a mi me fa ilusió el anúnsio la servessa

- honbre miten ustédes, como una amorfi o una guíñes a mi no me pongan ni la de los santos miguéles ni la del séro-séro. ni tanpóco la cruscánpo y menos la de mi queria estreyita dorada dan. asin de claro. pero les haré una esepsión en toa regla per mon amich tétí enriCH. sepan que aqui les presemto mi carta pa que mis amigos me embien pa nabidad una presiosa cajita de servesuelas, emcare que dumto me facin putu caso.
.
atimat tétí enriCH, BAMBIMGUT AL FUMBOLCLUMBASALONA
.
tú ja eres tot un ídul a lomdres i vas ascullí de vení anal nostru basalona? padqué tu, tenin ufértas millós que la nostra vas fé aquet acta semsuál am natrus? per la gluriosa hestòria u per nostra forma d´amtendre el fumbol? per l´aspactacla del basalon quan salta a jugà a fumbol u per la mutibasió estra de les primas del sañó prasidén? pel rímchuls o per fugí del Vemger? quina ha sigut la raó messierg engí? miti, ha sigut per jugà al custat de la mótsa ha caso? ha sio por la generusitat del sañó Porta (dels calerons parlo) u pels tituls que vam guaÑà la tanplurada passada u bé pels que umtindrem aquet anyo? pel pamtumàcat? pel clima? putsé les dugas huretas per dinà i les cuatra per fé la siesta... u per les dotsa per durmí? jo, es que miti busté que no m´aclareicho. paddoni que lin digui és que a mi me passa am tots els jugadós que fitchen pel nostra atimat basalona. ¿han sio las unadas, les ganbas o cadàques? les casetes prassioses i buniques per llugà? o putsé per jugar-hi cadiras? padqué? padqué? coi, padqué? pues por saverlo oiga i com que me doni una sola de raó ja me cumformo. putsé és que a basalon som masse buapus i bunics? (gràsies) padqué? u ha caso és una barrecha de tot plegat?
.
atemtamén. un bulgar servesero desde la petite pàtria on milló se beu... i milló "ser viu"
.

me presemtaré al festibal de la euru-bisió

- i sinó m´agafen els de l´euru-bisió i niré al festibal de la totti però aqui on bustés me veuan jo me purupusat de cantà com un comsevol fram Senatra i fer-me el meu paticulà "aberrasión triumfu". no creguin, en cabat pensin que jo tindrie les mebes animadores u chip-lídes am els seus respemtius plumerus de culós i en dafinitiva tots els meus fangs. mentrastanto jo en vell mich del ese nàrio micòfono en mano diestra i camtán tó hechao palante com un dels cumcursáns del jente jóben, una joba purumessa de la noba cansó. ja vuran bustés que de les nobes janarasiones de camtaores com sarbidó si pujan com l`escuma és per algo i allabós surten per tots els puestus i si s´arriben a pusà comsevol canal de telebisió i fan el purugrama d´arte i ensállo allà és que sóch jo i que me curraspon com un "hagués estar" de la bida. achí que els prasemto en premísia mundial el rap del rassignat (achí-achà danse)
.
ma ma ma machacárlus, me me me menchárlus
boti boti memdossa polacomiétda
sañó po po po po porta, ascaróso
achí achà quet clum és un merdé
una olla de cols, és un poti poti
memdossa, ascaróso, mira que faich
jugadós menchàrlus, machacárlus
achí achà, achí achà, achí achà
.
a nostrus diramtius tremcárlus
tanbé al rimchuls i als jugadós
als sosis i pati-sans
tots fén el boti boti
al vultán de les cóts
mireu com ballo jo, achí achà
futén el boti boti mentrastán
elefamte de métda, paquedermu
els sosios ballán com titellas
mireu, achí achá, achí achà
que vixca vixca vixca el bachalón
chim póm!
.
por sierto, si buscan a una biejesita descubicada y con la cara de póquet li diuen que apadrini la meba partisipasió. si nés la meba sañore encare més

abui és el bunic dia del caúchu de pàscua

- pues mitin bustés que abui és un dia pasado por dúlse, de aquellos en los que la parienta le somprénde con uno de esos regaliyos que alegran la pàscua de la setmana santa; es tracta d´un dols en chaculata con sus huebos sus plumones amariyos y su lindo pollito colgao en la punta
.
és el caúchu de pàscua. un dalisiósso àpat tradisiunal de nostras pastissarias i que si menje en familia, tots reunits en vultán d´una taula pessigan un trusét de pa de pesic capaquí, un trusét de pa de pesic capallà i mentrastanto les putetas del amigo brasilero les daichem per l´hore del bar mut. por sierto, gluriós en pesic, gràsies señó pesic, torni sañó pesic, l´atimem siñó pesic, fins aviat sañó pesic. entóses le damos por finalisado al cuaresma y a su tradisión con este er moso huebo de coñón y su demtudo portagonista y le partimos en familia, cadascú am la part que li pertoca. mitin, a mi mentra no me toqui el ninot de ensima de la mona, usia el monu, tanmefa pues padqué ja nastic fart de jugadós que enlloc de treballà se passen tot die fent el micu. si un sarbidó fos padrí d´algú timguin bustés per sagú que no regalarie el pastis aquet pues jo vaic tirán amb una tabletadechacolatealapiedra i un busínet de pa, que el órno no está ni pa boyos ni pa boyeros, mitin sinó com coi sa pusat la bida; a mi els caúchus de pàscua m´argraden sobratot que tinguin molta chaculata i si potsé una mica de meldamelada més que no pas de viscócho que achò anami me sa traganta masse que daspués me sa fa un núo en la graganta. asin que agafem i partit les nostres pursions am el gavinet curraspunén el ciquem anal nostre platet i no armem el foyón que fan a moltes cases que si barallen per la figureta de plàstic. a mi que anià un pumblema i por sierto mui pero que mui grabe. ¿se imajinan ustédes de emcontrarse enmedio el pastel algun pinyo del sañó dels bóngos? no creguin, achò en prinsipio endigesta i mucho. usia que al mastegà cal anà am molt de comta.
.
pues achí acabem aquesta guluriossa setmana sancta, un prasiós culufó am el caúchu a sobra de tot, i un juiós die de pàscua on els basalunistes turnem a pulurà de musió cumtinguda per la retallada de tres pumtets que li hem fet anaquell prestichós equip estrangé.

y al tersér dia ¿resusité? de palmas, palmones y palmeros

- miten ustédes aqui donde me ven no se crean ni por un estante que este presioso domimgo de dibina ressurremsión, una vés mi querío equipo aconsiguió colgarme, ahora me dé por subir a los sielos como el de la corona de espinas. aqui estoi, com un comsevól sosi patidó, rodeao por los dos ladrones; el de semtimientos, a mi derecha, el de ilusiones deportibas, a mi esquierda. mentrastanto yo me emcuentro sulet en mi própia crús de la inpoténsia, ahi en lo halto de la crús me siemto omserbado por el sósio i patisante asul y grana. la auto-inmulasión cristiana que no llega ni a tan sols caritat cristiana, es l´unic que ens queda anals seguidós allò de ressignar-se i persignar-se persignar-se i ressignar-se...i vuenos alimemtos
.
aquets pallus que ens penjen la creu des que cumemsa la tanplurada, ens porten a la festa de rams i ens compren la palma pel gamper. en cabat ens regalen una série de bunics palmónes per si no teniem sufisiéns dimsgústus acumulats dins del nostra cos i ens volen deichà de fé patí tot sia pel nostru bé. entóses ya ven que les debemos de agradeser que nos haigan quitao el sufrimiemto por la copa y por la lliga y es de desear que en brebe lo hagan por la copa d´uropa, que oju, tampoc are és cuastió de patí per patí...que les agunies si se fan masse llargues incluso ens poden fé mal i tot. allabós el sañó Porta i el sañó Rímchuls han tingut a bé de fer-ma cumpañunie en el meu monte del calbari particulà que dichoseadepaso cumparteicho de bona gana.
.
sense acritut, oju. achò mai de la bida que húno debe ser de buena entensión como el señor que en su dia colgaron allà por el bonico pueblesiyo de belén. asin que hoi me toca resusitar pues estamos en el terser dia desde la noche de turismos en valénsia y por vuena lojíca asin debe ser contra el equipo de la nueba sorrilla del asnar. y como dije resién asciendo a los sielos y castigo a los rumanus que me colgaron y que por ser unos palmeros del orden establesio (premsa romana de la época como l´espót o el mumdo-poptivo) debieran U debiesen ser castigaos por una jumstisia superior. todo ello puesto podqué no hai justisia terrenal avida ú por aver que pueda haser pagar a gran parte del cuádto poder de la siutat cumtal los meses y meses de arrosegamiento a las faldetes del amtual "duce" del basalunisma. un pelutilleu que ens cumbarteich en esclaus de les nostras pròpies missèries cumamsan per les vargonyñes que ens fan passà els fanfàstics com per emsemple el antiguo idólo que hasia el saludo jaiwaiano
.
jo passo de rassumsità. jo me quedo anaqui penjat anala meba creueta, que nastic més que a gusto am el parell de lladragots d´ilusions basalunistes que em fan custat dia i nit;i és que els basalunistes som achí de masuquistes., que li farem no tanim raméi

jo no sóch cap carróssa...dins del meu bia-crússis

- bé. sàpigan bustés que jo no sóch cap carróssa...dins del meu paticulà gran bia-crússis basalunista pues padqué un arreplegarà mich segla a cada espatlla però ahún y asin voi arreando palante que no es poco. ja veuan bustés que anaquesta bunica setmana santa passada pel fred i per les alagries del basalona un sarbidó està un cop més al pié del coñón pa contarles si es memester lo que se cuése en el "of de décot" asulgrana. he tenio el gusto de patisipar en la prorsesión de la corfradia del sargrado purtugués en la que junto anami, mols amics del casal m´han vulgut ajudà per purtà el icóño de questa santa verja la mare de Déu d´en Murriñu. na menos que cuatrosiemtos metros portando en el honbro al coi de santo, i no creguin bustés que l´hem passechat per amor al arte no, l´hem passechat per veura si el enano cabesón de presidemte que tenemos se da de un puñatera vés cuemta de cual es el emtrenadó que buldrie que fitchés pel meu atimat basalona. si no se n´amtera es pedqué no vol, pues miten ustedes si esa carrósa que porto ensima no llama la atensión del respetavle. entóses les cuento que vie molta gente comgregada pa la ocasión y que ucupava les aséras de la poblasión. el jubileo de los señores sosios i peñasos del clum (que por sierto es elebao dada la camtidad de iaios am els que arrusegu), aclamavan a mi comitiba i sobretot anami. sepan que tanpoco es que corriédamos demasiado, ibamos al paso cochinero, mich ansiano mich tran-tran, teniendo como omjetivo pasear nuestro estamdarte sin que cayera al suelo y se hisiera malbé. al final vam airechà al antic tradumtó per les rudalies de can bamça i semble sé que la verja dels miracles va cumsedí el farburós desich del debót sosi basalunista.

jo no trobo cap difarènsia, hans al cuntrari

- por sierto, nuestro glorioso clum tiene menos petdón que los hótros de blamco pues podqué ya estábamos sovreabisados de lo que podia susedér si nuestro querio presidemte permetia esto...

jo no ting la cara girada en el fumbol que jo dasitcho

- umserbin aquet siñó, un famós catórsa cunagut arreu de los simco comtinentes que pudrie sé el chermà lulén i que anaquesta fotu té la cara girada com la bunica nena de l´emsorsista. sàpigan que anià tradisions bén macas, arralades a mols indrets del món mundial per salebrà el guluriós die de les festes de setmane sancta com per pusà un amsempla a Filiprimas on els fidels deBótos es fueteichan l´asquena am una cosa semblán a un mochu, una fragona o tanmateich una pardenya. els basalunistas cumfesus com un sarvidó a sus partes (y a las mias) pudrie encabesà la comitiva de la prósima manifestasió del sañó sosi pel prupé dumemcha. un aspatarran acte que aplegarà gran part del guluriós basalunisma triumfán, un basalunisma apnegat que nirà tot d´una en diresió a l´astadi del nostra atimat clum. memtrastán l´equipo fachisoletano sirà el nostre cumbidat d`esepsió i els sosis, els patisans, els guiris-gays variados i la resta del personal nirem fins a la porta de tirbuna i mentra caminem ens nirem dunán cops de fuet a l´asquena. farem el runaldu nasarenu da lima-limón i arribats anallà dalt del monte del calbario cantunada trabasera de las códtes el nostra chasucrits guluriós representat en la figura del prasidén Porta sirá allà bén bunic, penchat a na la ceba currespunén creu am els dos lladres andós cantons: el lladre de la ilusió sirà en barrabàs rijkaart i el lladre dels calés en runaldinhu cáuchu. el rassumtat de questa festa tan amutiva sirà meraballós, la gresca entre els sosis sirà com mai hàntes haviem viscut plegats. el sosi dempeu com un aumil sarbidó sirà en vell mich del sarau amb la ceba creueta basalunista penjada a coll, i qui sap si aquet nustru sañó umniputéntotpudarós pudrà rassumsità el tersé dia: el duméncha d´aspactacla i de glòria beneida
.

el señó.caúchu are toca l´acurdió

canviem de modeliyo ¿si u no?

- aquet modeliyo d´aqui dalt és la meba bunica crúyss des de fa tienpo. pensant-hu bé els diré que la meba siñora sempra ma tractat com comsevol ninot des fa una vuitamte anyos un més arriva un més avajo apurusimadamén sifanofa. jo havie auscultado por áhi que si falla el modeliyo pues el canviem i punto. mitin bustés que soi códto de bista de oído i de tot, però ni ha sañós que van per quets mundosdediós que no anténan que simnifica achò de nà canvián de modeliyo per més llétchos que estiguin am l´antic mudel de clum de fumbol i de roba. un modeliyo més que asgutat, però bé, un sarbidó tapoch és que s´hachi canviat de roba masses cops analaceba trista bida. mitin bustés, m´huré canviat de gabán achi com dos béses i poca cosa més: el die de la meba sargrada cumunió i el de la meba boda am la bruicha que porotrolado ja conoseran a jusgar por mis narrasiones a ustedes rilatadas diariamemte en mi pressiossa pitácora pasunal. la nostra atimada titusió no canvia mai de modeliyo i senpra Porta el mateich, i semble que ni forsaos aquesta gent algun die hu pense fer. ja veuen que arrussegu un traju del anyo setamta cuatra i ja en purtem tremte cuatra anyets u siete llustrus... i no sé cuántes llunes plenas amb aquet mateich traje asul y granate. un traju de vestí per jugà a fumbol cada cap de setmana, algo atarunchat (en los modos) com la selemsió hulamdesa i impurtat de los paises bajos, a dia de hoi más bajos que numca.
*******************************************************************************

las fallas y las follas, la cremà i els cremats (II)

- pues sí sañós meus aqui on me veuan vai furmà párte de una falla; mon cap de catró ere el bunic culufó d´un aspatarran castell i jo ere quell ninot per cremà però sens cap cumplémsa avido Ú por a ver. sàpigan que a pesà d´achò me van cremà billmén els madparits dels chotós com fan am comsevol altra figureta pues la meba sancta parsona no va sé endultada pel sañó mestra fallero. allabóntaX per salebrar-hu van tucà unes fanfàrries com el cant valamsianu. poch dispués van sudtí les siñores folleras amb els seus llampánts trajus de llentechóles i amb les cebes peinetas, memtra allà ere ella tota prasiosa.... però fén més nossa que cap atra cosa: els astic padlán de ma siñora. daspués van pusar-si a desfilà moltas parsonas al daban del meu munumén en humanatcha al ninot follero, ja dispusats a inicià la cremà de totes les pubrisones figuretas que me miraven anamí am cara de pena, aichi com l´asquerro. l´ajuntapelas va cul.lucà en vell mich de la plasuleta de la vila una falla més. el pobla ere en festes am mutiu del san llusét, otramentedicho dia del apnegado u die del pera, un atra munumén daban meu am la meba siñora miran-me fimsament. llabós va cumamsà a fer-sa fósc (usia de noche-nit) i les tracas, els gaúchus i els focs d´art i ufisi van fé presemsia am els seus estruendós suroll memtra els emcarragats de la pirotérnia calaven un foch ana la meba emsalén steàtua
.
allò semblave la sargrada en qui secsió am el caballé rijkaart torcremada al fremte tucan-me els sants pabrots am la tórcha ulimpica. vai cumamsà a crimar-me,les flames me daburaven per tots els puestus i en un tés i no ré quells sañós falleros me van fuyà bén fuyat. pel suelo quedaven les tsendras u sanisas ascampades pels vultáns i quell bunic castell de cartró va disaparèicha am mon cap de ninutet de fira gran va deichà de sumriura per senpra més. vai pensà que mala sótt pels chotós que s´hu van perdra!

las fallas y las follas, la cremà i els cremats (I)

*********************************************************************************
aquesta és la meba cillola de vuitamte anyets la creatura, achò quan tenie apenes acunsaguida la majuria d´adat i va sé ascullida com a la més gran de les folleras
*********************************************************************************

aquell sempra inublidabla "sí, quiédo" (II)

*****************************************************************************

*****************************************************************************

- no els he fet sinco séntimos aserca del mumén que tots dos (la malaída pencas i un aumil sarbidó) vam apuchà al gluriós faristol del munastír am el pare don sebastià tallada i comfitada. el mussèn, que dit sia de paso ere un pobra mussol, va féns-sa pues la darrera uratòria amb sagrada hòstia inclossa. racotdo pues com aquella mullé pilirrócha va dir-ma el "sí quiédo" am una prasimònia i am unes poques ganes que dunaven ganes de girà cua i gafà el camí de turnada cap a menestrol ni que fóssi a puteta. però com diuan per no sé bón "vién està lo que vién tedmina" con lo cual aqui acavóse la hestòria del solterío compartío. vam sudtí de lava-dia per sobra d´una catifa de culó fúrsia, am la cumpañunia d´un aspatarran retucà de campanes que dunaven una austeritat al ebento de unes despoporsionadas dimemsiones. van havé gegáns i sañós porta, van fé castells am la ceba folra i la ceba manesilla, am l´anchoveta i la pilá del castiyo...va sé un matí de dumemcha de ráms inulbidabla i qué poch m´imachinave que aquella boda la malairía des de alla vós fins la fecha d´abui. ni més ni menus la nada desdeÑable sifra de diesiséis lustros, hócho decádas, i ja no els dic els dies i les hores padqué de la repressió que m´entrarie acabariem tots prenén mal. achí que fet el banquete que s´acustuma a fé en quets actes i am la tia pepita chafardechán per arreu i en pancràs cherran pels descosíos vam arribà a mitcha tarda entre pits i flautes. are és quan li vaic fé el regaliyu que se sól fé, un ram de farigola per tal que pugués fer-sa bañs de vapóRR hàntes de irse a dormitar. no creguin que el regal d´ella anami no és que fos tapóc masse de lúmse que diguem; un rallócha de corda per penchà al menjadó de casa i que a part de les hores futia una escandalera d´ordágo. un parei de patons que van acabà en una rentada de boca per part meba, el aplauso unámine de los persemtes i poca cosa més. i am mutiu de questa fe-mèrida els ficu una prasiosa musiqueta anumanada "pa tí bóman" del sañó rollor Visión. a la afotu de camsalera (és la de nostra tauleta de nit) pudran bén cumpurubà que la meba nena està naguitossa pubreta, un hecho propio de la ceba amusió cuntinguda. umserbin que anami no me se veu com m´estic cagán a les calces de la tivucació que vaic cumetra en ajumtar-me asta que la muédte nos separase. a partí de quell die me vai recumbartí en un hòmen de distànsies curtes...

el dia que me van matrienculà allà dalt de la mumtanyña

******************************************************************************
baritat que troban que té algu d´espesial? oi que nés de bén bunique i té com un gla mút sercano a lo mistíco? de hase ochenta anyos ojo les estoi hablamdo. a més por si no lo sabian tiene el tépico amspécto de bujer fatál asin a lo maté-jarri
******************************************************************************

******************************************************************************

- ma sancta siñora me va tucà l´orga d´una manera indasén quan fa uns buitamte anys ens vam ajuntà en sagrao matimónio, pues de rassumtes d´aquet fet jo me racotdo que a mumsarrat el virulai va sé reprimit per aquell fet. picado de jubemtut que diuen els antessos. asin que entóses i en hunó a la mala bruicha de ma bunica i astimada siñora se va realisà una serimònia ustera i tsensilleta. are que de sancta té el que un sarbidó d´adult lascént. aquell orga sunave bén putén anallà dalt de la mumtanya dels piÑus. vam apuichà tota una comitiva d´amics i familiás de pilotas i de gurrons que s´els troba en comsevol festeta de questes en que ni hachi parada una bona taula am els seus"entretenimiemtos correspomdientes". aquells dasgratsiats panchacumtentas ai paddó paddó, ens nàven pel darrera fent-hi la pujada per la carratareta torta que era alasoras aquell caminet. hi nàven els carruàtchas tirán amb mala llet i amb els seus cavalls sensa vapór, tucaven els clàmsons usaos a tal ocasióm. entóses arribats al munasteriu, el siñó abat, en mussèn ratpreñat ens va rebra alegra com un chínchul pues se veu que el bon hómen (que ja déu d´estar per les restas), tenia una pamcheta cumtenta que feie un goich i una pachóca que feien d´admirà. s´hurie de vé empassat un bon tibérit el siñó aquell que a jusgar por el frio que hasia falta li vie de fé. allabós com deie hàntes tots dos vam baichà del carruàtcha i vam encarà la porta del cheringuito eclisiastíco i vam sentí l´aspatarran so del tucà de canpanes que feien un surói de mil parélls de dimónits que percutien d´una punta a l´atra de quella més que guluriossa mumtanyota gegamtina. en cabat i en una prusessó que no s´acabave mai vam fé el casori, vam selebrà un gluriós apàt ple de germanó i de gurrons que no sap busté de vón surtien i vam acabà de buidà les emsistènsies d´alcuól de quell templa, lloc on me van tucà els órganos per primé i fins are, únic cop anala meba trista bida
.
asin sepan que a mi siñora la llamaban la biejesita desubicada, pues a jusgar por la cara de póquet que apadrinó en su dia lorga de mumsarrat no podia ser nada de mejor.