pa mádtes y trése ni te casen ni te embauquen

-pues sí sañós. aquesta més que guluriossa dita és d´atrabanda molt avidén. pa mádtes i trése ni te casen ni te embauquen, usia que hu milló que pot fé busté és tancar-se anadins de casa ceba i no sudtí al carré fins al dia siguiemte que segons quines coses trobi igual fins i tot prèn mal. mitin si aquet és un mal dia que jo me recotdo que per aquestes antranyÑablas datas me vai casà amb la bruicha de ma siñora, per a que vechin bustés si no ting raó en achò que els cuento. tota la bida i sensa ser encare ni gran ni lliura, bé, lliura segú que no, però de gran com a mínim bastán i una mica més. entóses aquesta bunica dita del refraneru agpañól se pot aplicà a moltes coses com per posà un emsemple al fet de si busté tindrà un dia nefasto per fé l´amó u per jugà a la guti-farra. i és anaquí on bulie jo d´arribà. milló que deichi les coses imputáns de la bida per endemà no sigui que tot li vagi tuerto en lu que lin queda de dia, que sí coi, que val la pena d´esperà una miquete i no tentà a la suerte que tapóc val la pena i no és cuastió de desafiar al diavlo. asin que ni txiki ni runaldiñu he desidit de dedicar-lis anatots bustés aquesta prassiossa maludia de les cuatra bodes i un funeral pues padqué aquet gran sirco que és nostra emsistènsia no és més que achò: per un custat tenim els cassoris de turno que ens amarguen am tans malsdecap fins que anem al nostru nimchul curraspunén un cop arriba"la llamada del seÑor"...per l´atra custat...allò de tanta unió fins que "la muédte nos separe", total per acabà siendo el trist purutagunista de comsevol funeral dins la ceba bunica caicheta de fusta i amb milés de meraballossos cucs fent el seu festín paticular

.allabós sensa solta ni volta un que ja ha passat tantes penúries, pues sién anyos és per achò i molt més, no té ganes de desafià la malastruga dels refranerus com el d´abui i prefereix que ni el casin ni l´embauquin com un sañó sosi cualquiera del seu basalone i m´estimu més deichà que los acontésémentos caminin per si sol. les tradisions tan arraigades com la dels candelarios estan per acomplir-les i aquesta no podia ser menos pues entre otras cosas jo sóch un superstisiós de la bida i no m´argrade ré anà contracorriente de la meba paticular universitat com son els refranes.

Kil - Vil. la venCHánsa. machacà. menchar-lus.

.

- pues sàpigan tots bustés que anami no me se dona tan malamén achò del kun-fú o el kagáte. entre otras cosas soi senturión lila tirando pa morao. miten, aller estaba yo reflesionando aserca del cañibalismo y andropofagia cuamdo de repémte me se vino a la mimòria pues esta prassiossa història a sang i fétcha del cuentin tarambana aquet com coi se digui. ja poden veura asota i a jusgar por el retrato en que simulo a la sañureta Umastúrman com vai anà de cacera per les sempre bén endressades ufisines d´aristídes mallóls en busca d´un amvucat de cullo nonbre deseiaria no acordatme pero que por desgràsia me recuetdo a cada dia que passa. entonses agarraria mi catana con mi braso diestro y comensaria a tallà caps de prasidén fins a utilleru i allà no quedaria ni l´acumudadó; ni que tuviese hànte mi presémsia al pequenyo andrés Salta-montes de la sesta me produseria miedo alguno... pues tal es mi nivel en artes marsianas que no tendria ni pa empesar con el gran lluitadó de sumo en ferran Soprano. creo suponer que me apareserian sién mil diremtivos con ganas de haser rudamchas de un servidó, con la misma mala baba que los sién mil chinitos de la penícula. pueden de imajinarse la de saltos que habria en la sona de avant-llótcha amb els canapés i els sanvíchus per montera i el got de cococola embrután l´americana de turno del sañó chavié sala mastín...anaquet i anatots els seus secuáses els embiave jo a pastà fang com els elefangs...

el pincho morruno que me haria con la pequenya cabesilla del prasiden porta faria las delisias de mis envitados a mi paticular festa de aniversario y con el resto de servidunbre prepararia un postre que ni el noi de les natilles, l´amigo caúchu; esto es lo ménimo que meresen por traer anal nostru clum a la situasión que ustedes y yo estamos viviendo. allà nada más verme arribar me conoserian por "la núbia" que en su dia buscó su vengansa en la persona de "vil" y sus 88 maniacos con quienes arreglaria biejas cuentas pemdientes. la bataya seria de órdago a lo grande i consumio el acto justisiero, mi sagrado nonbre pasaria a la mero teca del clum como el sósio que tuvo los arrestos sumfisientes pa desagraviar a tota una fisió a la que van fé patí durant dos anys seguits...
.

àfrica

- sàpigan que mai de la bida he anat a l´àfrica pues padqué no, però achí i tot he de dils-hi que de sempra he sentit una atramsió per aquet bunic cumtinén que tenim anal otro lado del estretcho del Ginbraltà. és un cumtinén am mols paisus, am molta gent de culó (sifanofa com en samuletó), i tanbé té desiertos, chúnglas am bichus penjats del arbras i una prasiossa muntanya en vellmich del territori anumanada killo-manjarró, de més de sinc mil metrus de alta. prò hu que me fa més póo de tot aquet meraballós guirigay de cumtures, de races i de llemguatchas tribals son els pallus que porten un os clavat al nas i redueichen el cap del primé turista pringat que es perd per aquells boscos. si busté fot una passechada per alguna selva i l´agafen els aburrígens mala peÇa al teler: allà pel llençol africà nià tantes guerres entre les etníes rivals que qui no porta una llança porta una destral o un fusell de asalto venut pels cills del primer mundo. diuan les males llenguas que van enchampà anal pobra chíqui Bariguistañ i li van reduí el cap i a sobra lin van fé un vudú d´aquell en que li fotan maldisions sensa sabé per quins setsous. are, que més desgràsia que reuní en el mateich equip en Turam o el germà dulent d´en Bidal no la troba ni dins del puchero indigena. si montem una caserolada pel patit contra el mallódca me racurdaré dels mistéris del àfrica, pues ja m´imaginu al cafre sanisu de torn punchán a tot kiski en la figureta del mateich noi dels rimchuls.

.els sulús del àfrica van am plomas, am llances, am escúos de cares molt lléchas i poden purtà ana sobra lluis-mascaretes (sienpre con el baselona). usté ya puede correrse to lo que le dé la gana y más, que els moreniyos dels cullons corren encare més i como le enganchen le joderan y mucho de la pupa que le haran. aquesta gent no van am tunteries ni se anda con txikitas. punchan el coi de flecha en el primer trasero que arrepleguen i com ja va dí un parent de la tribu dels que tenim aqui a basalona "corren com un benegre per guanyà lo de un blanco y en boteya..."; el popla més sélebre de la sona dels grans llachs son els Guarrin-Dongos i com ja els vie dit tenen un cabesilla esperto en vila-trancassos que va agafà el primé vuelo allà l´anyo 97 per arribà a la capital del reino d´Isabel la catódica. aquet mienbro disindente desidí que ell no turnarie pas a passà més gana i desde allabós que el tenim pululán per uns quans puestus de la pell de toro i am ganes de marchà per cunéicha territori inexplorat ja sigui al pais de la pota o bé a terres anglo-sexsones. i aquet se pot dí que és l´aumtèntic esperit aventuré dels jugadós de fumbol arribats de quet bunic cumtinén per umplí les nostres aspatarrans lligues eurupeas on fot falta gent que tingui dos putetas per córrer i un altra puteta per aguantà bé el parell de cullons que li posa nostra iaia.

els presemto el sañó nicanor, el selador

.

- omserben los dientesillos acabaos en punta, asin a modo de monserratinas, com un serruchu de cal fuster. aquet és el sañó Nicanor guluriós en sus ratos libres preparámdose pal chiro d´itàlia, i la prueba más palpavle de que l´ex-mussèn ere un gran espurtista i una milló parsona. a l´afotu el vaiem com se corda el casco, premsto i dispuemsto pa agarrar la besicleta i acometer la escalada siclista a monchuíc, en acto de penetémsia debio a que su atimat basalona no ha guanyat rederé.

las orasiones de nicanor, el selador

.

- en mussèn Nicanor era un buen honbre. lo conosian por el estra-ràdiu metropollitano por su afisión a colesionar alas de papallona y como vesino del lugat se puede desir que era amigo de sus amigos i un grandiós pare de familia. tota la ceba parentela ere d´ideas guiris-tianas, convicsiones arraigadas mescladas con un poti-poti de firmes valores tradisionales. però per sobra de tot am llum própia brillaven les hasañes basalunistas de sus tienpos de jubentut, cuando selebraba los triumfos delante del equipo blanco metiendo pórvora a sota la caca d´un gos pa haserla volar por los aires y que el grupo de fisionados maréngues que transitaban por la sona quedaran bén empastifats. se pot dí bén a les clares que ere un ganvérru. el sementimiento asul y grana llegava de pleno hasta el poso de su corasón, asin que el honbre se casó pasada la guarra sivíl en los defísiles anyos cuaremta con una mosetona de la sona endustrial, muchacha de pueblo, una santa nolla bén furmadeta, una mica tartaja parlàn però achò si, aicharida pels cuatra custats. su debosión por la sancta madre iglesia hísole de guardarse pa hotras ocaziones sus devaneos semsuales, pues le estaba de proirbido por los canónes acometer amtuasiones inpuras, ya saben, estaba sujeto a los conosios actos de estreñimiento bajo la amenasa de escomulgasión y destierro.
.
entóses chinu-chanu un dia cogió sus bartolos y se fué a visitar al capello mallór de la diósesís, el pare Miquel Mas Turbat, i le hiso voto de comfesión desiéndole que estaba a pumtet de contraer matimónio con la ja esmentada mossa. acto seguío díjole que dejaba el ofisio de cura por el benefisio del séso, que ya estaba vién tanta castidaz i que numés pretenia sé un selador d´aquells que les buscave de bén maduretes i amb ganes de chuclà tot allò que se lin pusés per deban dels seus morrus. achò si, el mussèn tenie poca esperiènsia i per achò el pare miquel tenie els seus dumtes que el noi triumfés, però hànte todo era macanànimo i va aseptà de bon grado la situasió i li va desitchà sort anala ceba noba etapa de mussèn selador...però libre de todo vincúlo religioso. achí achà que de bon matí i eximío de su paticular "mea pulpa", se va pusà a repartí paperetas con la seguiente anotasión: soi un cura en paru nesesitao de tener relasiones semsuales, con gran apetito por las vesinas de la purvinsia, lo hago de gràtis, perferentemente a horas convenias i netejo amb mochu, llengua i tot el que faci falta. al sañó Nicanor le salieron ninyas a carretadas i ensima totas maduretas... però puso las banyas a la ceba futúda purumessa...amb hu qual a partír de llabós va sé mirat am molt de reselo pel veinat, perdió a la santa nolla que se metió a monja de clapsura i fué echao de la orden capuchina.

Un año perdido...como mínimo

.

Un año seguro que hemos perdido. Por lo menos en una debida planificación que condujera a algo que tuviera algún sentido. La temporada que viene detecto idéntica monotonía en proyecto, concepción, fiabilidad y resultados del futuro equipo que entrenará Pep Guardiola. Me sabe mal exponer esta dura idea de manera tan poco ortodoxa pero es lo que percibo.Cuando salió Laporta con los códigos internos de turno para justificar el regalo que brindamos al Madrid con aquella liga...perdida por "goal average", mucha gente vió que el tema no se cerraba únicamente de esta manera. Si a ello le sumamos la eliminación copera en las semis que jugamos contra el conjunto del Getafe, está claro que la rotura del casco de la nave azulgrana se extendía más allá de lo que representa el equipo, para entrar en las "arenas movedizas" de un indolente banquillo a quien por momentos se le estaba yendo el tema de las manos.

.

Pienso que las responsabilidades no se depuraron de la forma más acertada, sólo se pusieron parches para tapar agujeros que iban abriéndose por doquier; gran parte del entorno mediático se vanagloriaba por entrever la posibilidad que estructuralmente hubiera una serie de cambios. Pero no. No habia ni comisiones de control ni otros mecanismos parecidos, al contrario, más caos y desorden interno... lo cual me hizo sospechar que las cosas quizá no acabarian demasiado bien. Pero tampoco me imaginaba que acabarian tan mal. Lo peor del tema es que pienso que todavia no hemos tocado fondo. Estoy mentalizado de cara al año que viene. Ojalá me equivoque y caiga ni que sea la juancarling cup pero no veo nada. No veo nada en el horizonte azul-grana. Oteo un escenario solitario, de una tristeza que recuerda el post-Llaudetismo de los tristes y sombrios años 60. Desde mi ubicación en un córner del estadio no veo otra cosa que un maldito desierto. Sólo veo cactus, rocas, arena y matojos en un árido panorama en 360 grados a la redonda.

.

No veo ni un sólo oasis que me confiera algún tipo de esperanza. Siempre tuve mis reservas pero no tanta pesadumbre encima de mis espaldas. Si digo que hay un socavón que se prolongará un par de años más es algo que ni tratando de ser optimista puedo evitar de creer. La sequía se hará larga y penosa (soy hijo de la generación Steaua y este puede ser un condicionante a la hora de valorar el futuro con una perspectiva más positiva). Pero ni por esas. La travesia del desierto está en mitad de trayecto... empiezo a vislumbrar algo lejano... pero para el 2011.

.

Quiero cambios profundos cuanto antes, sobretodo reales y que se inspiren en el trabajo diario y en la vergüenza profesional por encima del toquecito de marras. Quiero ganas de hacer cosas, de proponer un cambio de mentalidad en directivos, técnicos y jugadores. No quiero hacer reir una vez más al enemigo, ni en mi casa ni en la suya. No pido cambiar el ADN del club porqué con 109 años de longevidad ya se me antoja del todo imposible pues tenemos la personalidad por suerte o por desgracia bastante marcada. Con Mourinho en el banquillo esa luz tenue aún sin salir del tunel era ciertamente esperanzadora.

.

La catarsis deberia empezar durante el año de elecciones o posteriores....si antes no pasa nada en forma de moción de censura o de dimisiones por reconocimiento de esta junta de su propia incompetencia. Pero sabemos que todo esto es harto imposible que suceda y por tanto debo de restringirme a la via de esperar. Esperar a junio del año 2010: tratemos de aguantar ese par de malditas temporadas que nos esperan con paciencia, fe y resignación para "desfacer el entuerto" en el que inconsciente e involuntariamente poco más de 27 mil personas sumimos a este nuestro club allá por el lejano 2003.

.

Ojalá pudiera encarar el futuro con un ápice de optimismo e ilusión... pero es que no puedo, por lo menos a corto-medio plazo. Como socio y peñista lo siento. El error ya está cometido hace tiempo

.

Visca el Barça.

trempera matussera

si sañós meus si. la meba més que trempera matinera és una trempera matussera i és que am sién anyos resién hechos que coi més se lin pot demanà a una pobra criatureta com un sarvidó? el minimo que sa de tenir és una miquete de samsibleria, raspémta, cumsiderasió i decoro envers un ansia ano que per no acheicà no pot acheicar ni el dit indíse de su mano esquierda. quan ere jubanet els puc churà per cristu rassumsitat que tenie una erucsió matutina de merabelloso calado, se pot dir que tenie pues unes tres per setmana. mitin si era putén aquella revifada de la puteta del mich que encluso vai arribà a perfurà el llanÇol del llit de matitmónit,hànte la atoníta mirada de ma siñora que no podia dunà crédito al que veien els seus ojasos de mochuelo. allabós vai anà al meu metcha i li vai pregumtà que per quins setsóus me llevava els matins am aquet miembro virril tan tiesu i tan decidit a fé feina des de bon cumensamén del dia. me va dir que aquesta vigorositat ere pròpie d´un troÇ d´home que estava preparat per embaucà a tota sañora que se li ciqués al deván i que de tanta putènsia semsual fins i tot podrie preñà al mateich Isaguirre. molta gent creu que la trempera aquesta se deu a que tenim la bufeta d´amvucats (porta i assusiats) masse plena a primera hora del matí i que per achò s´imfla com una guti-farra de comsevol restauránte de la bunica plana de Big (USONA).

.

entónses resumta que no, en cap cas se deu a teni la bufeta plena de pichums, i que tan aquesta com la numturna se prudueichen degut a allò que en diuen els antesos de la fase rem quan estem en plena durmidera, usia quan estem sumián (suposu que truitetas de iaiu) padqué imajinà que se li empina la titola és masse imajinà i encare més a la nostra sacrosancta edat. deu ser el que en diuan els piscólogos autu-mutibasió prepapiro, usia que el servei nostru se percata de com estem de apergaminaos i ni que sigui per llàstima indueix sumcumsienmén al pencholl que tenim entre les cames per a qué ens doni una satisfasió en cumensà el nuebo dia de dios. are que tanbé depen del tipo de suenyo, per emsemple si busté sumia en la sañore constansa pues el pinganillo encara se li pansirà molt més, si pel cuntràrit sumia en la charlis terrón pues quan s´aichequi nutarà que se li bufarà tan el rabe del mich que semblarà teni una pota més llarga en su sentro de gravedat. se pot dir sensa póo a tivucar-me que aquet pumblema de la trempera matinera és un mistèrit que ni el sañó purufassó Carbóo en tot un reguitzell de purugrames dels seus resuldrie el perqué del plegat. en resumias cuentas quan demà vagi anal meu metcha i li digui que la meba trempera no és pas matinera i que en canvio és matussera... el primé que me dirà és si he sumiat en ma mullé.

ativucat i molt (II) un futuro bén negre ens espera

- pues are me trobo que no ting cap perspemtiva de futúro am aquet basalon dels meus desamós i ja saben que anami m´argrade jugà al pac-jamón, por hotro lao juego de prosedénsia india. i el pichó dels casos és que a sobre m´argrade perdra pues ni s´imajinin bustés el que sirie guanyñà, com diu aquell bunic chiste de l´un géni. are més de sério, planificà el futúro del basalona és com jugà una partida a bitlles am la resta consósios i patisantes, busté posa les cebes cartes anamún la taula i ja pot fé planes per d´aqui l´anyo que viene que déu sabrà on hi serem. ja pot planificà tot allò que li surti dels sants pabrots que els sañós de les altures faran tot allò que els hi roti i pertan el que els acumsello milló poden fé és alimentar-se bé, resimnar-se i esperà. és com admetra que les errades del passat son una mena de puntades de peu als cullons pel futur. tenim en Gordiola fins que el sagrat clum no renovi cabestros, cosa dita des del meu aumil faristol o pum de visió. i dicho lo cual dasimcho que els vachi bé l´avemtura am el guluriós noi de sant pudor, molt de oju, pel bé del meu atimat basalona. are que si bustés me pragumten anamí pel sañó elefang i resta de diramtius milló hu deichin córrer padqué el que el que penso de tots ells està clasificao como 2 ronbos i dels gruichuts i tutalmén pruibit de visiunà per les criaturetas de meÑs de dibuit anyets

.

finalmén tan l´amic chóse Murriñu com l´Eto remezina no vindran a ca nostra pues padqué anún li han tancat definitivamén la porta d´entrada, mentra que a l´atra ja de bén prensipio no li han vulgut obrir i pum, suposu que padqué el pallo no és un marc Angunal comsevól. si sañós si, quet atra chiste que dise que trucan a la porta i pregunta anal pallo,"ascolti´m, paddoni busté, ¿qué és aquet el servisio de intel i chènsia?" en tan que en chiquit BariguistáÑ que és a la mateicha porta li cumtesta"¿eh eh?"... pues achò se tracta de lu mateich, però enlloch de la cia i cumpañunia sirie el nostra basalona. molts temnics de prestijio que trucan a la porta saben tot aquet guirigall que se cosina portes endins i anal meu aumil judisi és milló de deichà passar tot plegat i prubà amb un dibujadín del boscóf per l´estaf témnico a vera si cola. per lo menos riuriem una mica falta que fot

ativucat i molt

.
- daspués de veura les guluriosses meravellas de la meba atimada Catañuña com l´home vuladó (cubano pa más reseñas) venio de la sotéa del hoteliyo asperia de l´upspitalet, are m´envolten , entre basalonas, punítics i atres mandangues vàries un futimé de dúmtes i de penas penita penas que no sé abón carai ens enpurtaràn a tots plegats; des del meu més que meraballós racunet aumilmén tinc de dír-lis que desconosco que coi sirà del nostra futur, pues ja saven tots bustés que els catalans sempre hem sigut masse ensimismaos i ens argrade molt l´es-tetíca. buenu, a mi m´argraden tots dos tipus d´estetícas però si ting d´escullí me posan de primé una charlís terrón comsevol. entónses anami achò de la esènsia i de la persepsión de la bellessa propia de la fisolofia de la bida pues no me va en amsuluto a fuérsa de serles sinséros, i encare menos allò tan manio del "hàrte que no sé ver" como ya les comemté en un aspatarran póts de hase un par de meses. i qué coi dir-lis de les sensasions i de les amusions! pues que aqui on me veuan jo tanbé sé distingí lu bunic de lu lléch sin haver-me mirao al aspéjo i sensa havé nascut miquel Ànjal ni havé pintat cap capello-sestino en mi enfànsia. jo sóch molt sensibla al tácto i a les fódmes com un rensentista italià i sinó li pregumtan al cardo burriqueru de ma mullé que en el seu die va escullir-me anami.

.

està clà que el meu hàrte estudia les raons i les amusions de tot bon basalunista i des del meu món persibo todo aqueyo que me rodea con sumo enterés no sin hàntes rasonar i percutir en el fomdo del asumto; prò asin i tot m´ativocu comonopodiaserdeotromodo pues siré lléch però ante todo umano i "quien tiene boca sa tivoca" com diu el prestichiós refrany de la cultúra estrangera. jo ting sementimientos com comsevol pallu de dos potas i quan vai pensà que me vai tivucà quell bunic dumencha de chuliól del anyo dos mil tres pues no me quedava cap atra remei que tirà cap andaván, que no podia per ré del món estancar-me com un estaquirot pensán en la embesilitat que havia perpetrat com a sósi asul y grana, a parte que no ere pas l´únic en vé acumés tamanya bestiessa. oju, que jo no vull que bustés se pensin que se tracte de cap cunsól, sinplemén tracto d´asumí la meba prupusió de raspumsabilitat como depositador de mi correspondiente papereta.

el flujo pirro-clastíco de la tersera edat

.

- nastic fet a mis sién aÑillos tot un sañó vulcà i a més d´aquets que en comsevól mumén poden fotra un pep com una gla. mitin bustés si estic en fase de pre-erupsió que ahí a la nit me van apujà uns flujos via sipotal que encare no puc cumtrulà de cap manera. per sé més concléto els efluvios me van cumensà allà a michatarda quan jo ere bén tranquilet en vellmich del parc dunán de menjà als culoms; va sé que allabós vai nutà com la pujada d´un guluriós turrent de gassus de hàlto contenio en ásido sinforoso. me trubava malamén i vai trucà anal siñó metcha de camsalera. li vaic preguntà si allò pudie sé degut al "eféto envernadero", un efecte com el que pruvoca a l´amnosféra l´esplosió d´una chemeneia tal com els coños dels meravellosos vulcans quan esploten. sifanofa com quan aquells bunic endolls de la natura treuan fumeres de núvols tan ardientes que enfonsen illes senceres i deichen un cràtet bén bunic a dalt de tot. sàpiguen que els iaius quan ens empipem tanbé traiem foc pels caicháls i sobratot lava, molta lava en forma de baba, és clà; no crema tan com l´atra però li pot arribà serca de un ojo com estigui massa aprupet escoltant tota la cháchara de turnu. achí els racumanu que se comprin un paraigúes per supurtà questos flujos pirroclastícos en forma de salivera quan peti la chorrada am gent de ma generasió.

.

alashores ja tenim que l´erucsió d´un iaiu pot vení per tres puestus: per la boca, pel nas o bé pel cúlo en forma de pep o de llúfa. si els gassos son incuntrulables cap purublema, hans al cuntràrit, se compra una bossa i se la fica al culo i mentrastan va soltando una rera l´atra. un cop ha fet la culecsió de gassos dins la bossa, la lliga bén lligada i la guarda pel primé patit de la prupera tanplurada a ca nostra. en tan com vegi anal sañó porta li peta la bunica bossa debán dels morrus a veura com lin queda la cara al señó amvucat i de paso, i una vés descomprimio el reservorio de flujos acumulaos en su cuerpo, se hase un favor a si mesmo i de paso al resto de la sufria sosietat asulgrana.

un asumtu de bigotis

miten ustédes. el salto con paracaidas según mi pumto de visión debe ser amotivo y toavía más si m´el fot desde un famoso hotelillo con planta de rascasielos, allà a la bunica siutat de l´upspitalet, pa ser más esactos en el estra-ràdio baselonino. sepan que el primabera se pegó un salto de pare i molt señó meu desde la misma asotéa del edifisio. oigan, no es que el vuelo livre se haiga probao por vés primera en bell-Bíche, oju, numés que la prova ha demustrat que el pallu que ha tingut els sants pebrots de tirar-se al vasío diu bén a les clares que els catalans no estem de capa caiguda, hans al cuntràrit. els nois de la terra com dirie l´amic Porta, podemos semtirnos con el sano urgúllo de quien es reclutao por el ejersíto del aire tal como lo fue en su dia un sarvidó en sus tienpos mossos. les hablo de hàntes de la sagona guarra mumdial. la berdà, are més de sério, hai que estar como una caja de griyos pa intentar tamanya proésa i fotra el salto del caballo. no me diguin que no hurien d´havé multat al coi de dasgraciat aquet, que una mica més i amb els cullons del cacholona de aquet endoll vuladó aquet...pues gariebé puruboca un amsiden. jo ja ven, leo la notisia y m´emtero que le han inputao por delitos de desordra púmblic. allabontas me dic anami mateich si realmén no és per està cufoi com un chínchol per havé fet una ordenasión del trànsito sin mediar la bunica i ansisadora guàrdia praturiana del sañó alcalda ¡a sobre que el troÇ de buRRu ens ha dunat l´espactacla que el nostru clum de fumbol no ens dunarà ni en deu anys!

achí és com la siutat de bróma paga als traidós i achí és com basalona paga als valientes. abui un ja no pot ser un heroi ni al yutúp, busté penja una heruisitat d´home aranye com aquesta i ja pot nà fén les maletes que la tanpuradeta que passarà a la garchóla no se la treurà ningú. abui per no ré venen els mossos am tota l´artilleria i m´el danumsien per fotra ascàndul a la bia púmblica com un comsevol sukúpa del bàrrio desgràsia i no ni ha daret. anami aquesta nutisia per asgarrifosa que me va semblà pues padqué negar-ho, me va cicà els pelos de punta. la berdà es que un servidor tiene demasiao vertígo como pa acometer semejamte atrosidat. are, atra cosa és allò de cumvidà a ma sañora i am una empenteta de ré pues l´acabo llenÇán al basío. el primé que farie pues ré, cumpurubasions rutinàries com trencà l´anella de siguritat del endoll, rajà la tela del paracaigudas, poca cosa, servisio témnico, una mena de iteúve com fan amb els cotchas. hu farie tot a sabiendas siertas que lo que cae de arriva pabajo llega i a vulà jova que en deien. bé, al meu paré crech que no cumetu cap delimte en fé achò que els he explicat, i sino recotdin com a la sañore Marta Sufasola la feien vulà desde un avió a gran alçada i la llenÇaven al basío encare que acabès a terra de cuerpo entero. i més els hi valia que tot acabés bé, sino al pobre encarregat de cumandànsia el guéren fumut cap per bai juntamén am la més que unurabla dama

achò és un póts per a mentes pelingrossas

- mitin, jo no sé el que bustés pensaran de tot plegat però anami les coses que me fan més ràbia de quet món i parte del hótro son las sigúentas. apa, ja podan prendra nota.

húno- quan busté homa u dona de bé va a fé les cebes nasasitats diàries i en achò que mentra és en "pleno acto del cague"anià un putu pesat que no para de dunar-li la santa tabarra moviemdo la empuñaúra de la puédta pa entrar. en eso que mentrastán busté està apretán i lin diu am una veu cumpungida que encare no pot. aichí i tot el tio segueich jodiendo la marrana i mai milló dit

dos- quan marxa tot tranquil per l´aséra del seu popla u siutat i en achò que un pallu que camina per darrere seu se li engancha com un curcó i sembli que li faci "acoso i derribo" de lo pegao que lo tiene

tres- quan algú utilisa les unglas de les mans per tal de fé de guix anúna pissarra d´escola, achí com en fredi Crúget i les cebes prasiosses urpes

cuáta- quan està durmin tot felís com un nen petit i algú del carré d´on viu li toca los santos claxones a primer hora del matí i l´esvalota com si fos aviram de granja trans-chénica

sinco- quan algú am qui busté parla de cop i volta cumensa a mucar-se sensa parà delante sus gloriosas narises

sis- busté està tot tranquil anal metru i de repente el buarru de turnu aicheca el braÇ per bén a gafar-se a la barra i en eso que el ferom de tigra que li arriba a la cara quasi m´el tomba a terra

set- en surtí al carré se troba anal matei purtal de ca ceba un bunic cagarru de gos mich Úmedo com si fosi de fa puqueta estona i que per sert encare desprèn aquell humillo tipíco de su resiente salida rectal

buit- quan te gana i està dinán tranquil a quatra caichals i en achò que el telèfun cumensa a sunà sensa parà i li toca els cullons de mala manera l´uperadora de turnu am la uferta dels nassus

nou- busté està assagudet com un iaiu anúna bunica banqueta del parque al deban d´un charcu i el coi de criatura malparida cumensa a fotra bots i saltirons i achò quan no li dona per tirà pedras

diés- quan veu al bacó surtí per la caicha tonta futén bachanades de perro-gruyo a tort i a dret, dién poca-soltades que li deichen son cap com un timbal

ónsa- quan li tallen una escéna musiunán de comsevól capítol de "el coÑ de la siutat". achò va per a qui els argrade el coi de merda de série aquesta. miti per bón, achò els hi deu fé més mal que quan algú fa que llegeich i el que està fén de debò és mirar-lo de dalt a baix de manera endiscreta

dótsa- quan fén cua a la parada de la fruita del seu mercat monisipal curraspunén li surt la tipíca siñora que va per devan seu tucàn els prèssacs, les pomas i sobratot la pera. i mai milló dit.

trétsa- va tranquilet pel canpo achi chinu-chanu i de rapén trapicha la closca d´un pobra cargulet i m´el deicha espatarranat a la sona dels gallumbos. la baritat és que el so de la trencadissa se fa com bastán desagradable i tot

catórsa- se seu anún banco del carré i troba al custat el resultao de una gomitera de la nit anterió pa acto seguio venga el camarero del cojón i li sarvechi una serveseta calentuneta i sensa escuma tal com si fos un robert pixum comsevól en ple mes de san agosto guluriós amb aquella cani-cúla.

- vistolocual numés me queda per afechíls-hi que les ales serveichen per vulà i per poca cosa més

sandro Cósquis i sóltan Syborg, grans gulejadós, millós parsones

- la parelleta de gulajadós, en sandro cósquis i soltán síborg pues van arribà dels paissos del antich teló de suru. com diu l´himna que bustés huran cantat al estadio tantes i tantes vegadas son mols aÑs plens de paÑs i que no ens pudràn tórsa ni el sañó asquerro ni el sañó framco culoblanco resussitao i en calsonsillos. are, un cop me vé achò anala meba mimòria me racotde la guluriossa debantera de nostra clum allà pels mitchans dels simcuante comiensos del saichanta. aquets dos van arribà del frio hungariano o magiar: un se deie sandro cósquis alías "cabesa de loro", l´atra se anumenava sóltan syborg "el pàjaro loco", usia un batibull de pàjaros com els de la bunica panicula del fréd Chiscot. amb el paso del tienpo me arribat a fé la ideia que achò se tractave tan sols d´un desafiu tutal deban del prastichiós equip estrangé amb qui vam perdra una batayeta punitica de la qual emcare jo me racotdo: sàpigan que del tema del Alserdo Deastéfano no m´ublidaré mai de la bida. recuperamdo el hilo del póts, cal afechí que tots dos delanteros van furmà part de la selamsió d´hongria que va jugà la final del mumdial de l´anyo simcuanta i cuatra contra els alemañs. pues quets dos joves eren juntamén am en pancho Pússas les estreyes del "equipo del loro" que en deien els antessos fumbulísitcs de l´èpuca com el lucutó sañó valditieso reposi en pau

.

van fugí achi achà de la dentadura punitica del seu pais d´uríjan com hàntes ja havie fet el mitíco ladimslau Koala, un atra gran llechenda del fumbol de aqueyos tienpos que no vorverán mai més. pues mentrastanto i en tan que va dunà inisio la rabulusión bochel-vique de allà del pais del este, vam fitchà aquesta bunica paralleta per estrenà el nostra meraballós astadi del cam núu, bé, per sé més chustus va sé daspués de ser inaugurat que vam fitchà anaquestos dos primaveres sota les ordras del entrenadó en lenio Enrere. ¡quin gran equip aquell marededéusañó! les rematades am la testa d´en Cósquis i les gardelas d´en Syborg se van fé molt famosas arreu d´auropa, fins i tot al cam de les purtaries dels pals cuadrats on por sierto encare resonen els balonasos que van estavellà un darrere l´altre en aquella malaída final contre el Menfica d´Eusebiu. achi que passat el temps he vulgut retra un aumil i sentio humanacha en recuétdo de dos cañoneros asulgranas dels que valguim señó en tinguèssim are un petita mostra ni que fós per enseñà a rematà a més d´un dropu dels que tenim a sou a can BamÇa sota el mando del anestesiao.

ay! am tot un chigolót

.

- estic molt ugullós de sé tot un chigolót. molt a pesà de la meba edat jo els puc bén acunsellà que si bustés s´hu pruposan i am molt denuédo, esfuédso i dedicasión per part ceba pudran presumí amb el tienpo i una canya d´arribà a ser un aumtèntic home preparat per fé ligues, un love-voy de la bida i en dafinitiva tot un casca-nobas (otramente denominado un rodomfo valantinu). i és que quan ens arribe l´edat critica per fé comsevól tipo de asercamiento al sémso opuesto busté vurà que les pumsibilitats per arribà a fer-hu se li niran totas en norris. a no sé que la pepa que li toqui com a companya d´enseste hi porti un gosset lligat i vengui cupons de l´onse en una bunica cabina en vell mich del carré pelai. en quet cas tot potsé i alasoras pudrem dir-li que està d´ano-rabona pues les cebes tristas aspirasions a la bida quedaran bén recunpensadas i ni que n´estigui fet un bassal d´enpotènsia pudrà detenir la pudarosa màquina en que hurà convertit el seu maltrecho cuerpo. quan vai prubà la meba descuneguda (fins allabós) cundisió de chigoló un nou món me se va obrí devan meu, va sé com si San Pera m´hubiese avierto las puertas del siélo tot i que algunes eren vidúas prematuras mentra d´atres eren divursiadas. de sulteras bén puquetas i de verjas encara menys, tot i que aquestas no refusaven de tení un home al seu llit ni que fós de tan destinguida lonjevidat. usia que he llegao a la coclusión que les molt purugues tenien ganes de haser con tactos i s´hi cumfurmàven amb poca cosa i paramalpensados ublidint´se del manio hàrte del buen foyar.

.

el servei que li pot uferí una damisela de cosas a sién anún cavallero andante de ma distinsió i sobratot de ma trista figura diuan que és més per fé cumpanyunia que per atra cosa, pues a vera, siendo un iaiu és bén nurmalet que me tinguin pues padqué no dir-hu, com més raspemta i cumsiderasió. la dabusió en tot cas ja arribaria més tard per no dí mai. i si en cabat de tot cau la ceba astimada pallussa de cuatra potas busté hurà triumfat i presumirà deban de tots els seus amics de ses aventures amorossas pues ja no habrà dios que le tosa en la geta ni en la chépa. achí que enteri´s d´un coi de vegada que caure en la tentasió i alora sé la vímtima de la prubucasió del sémso dèbil sirà cosa del que diuan "fíillin" entre la paralleta de túrno i no pas perqué un tingui cuartus amagats a sota el matalàs de la ceba avi-tasió.

pues el equipo va dunà la cara. i ja porta com dos anyos dunán la cara

.

pues sí sañós. aquet guluriós equip porta dugas més que meraballosas tanpluradas dunán el callo per resposta, amb un joch aspatarrán i unes ganes de guanyñà títuls que no té parangón en tota la història del clum basalon. sifanofa desde la final de parits a san genís que hem apujat el nivell de santificasió de nostru escut i aumentat les dosis d´utu-astima, tan nesesàries per altra part en impulsà una més gran identificasió del sosi abunat am el clum dels seus desamós. penso segons el meu aumil judisi que el equip va dunà la cara en tot mumén, bé, més que la cara el que van dunà és la jeta, cumansán pel sañó prasidén porta i acabán per les choióssas vedétes, usia, pels jugadós que dins del cám han cicat la puteta quan més els ha cunvingut. jo penso que l´astadi semble un bunic escurchadó on ens apleguem molts burregus cade quinsa dies, on aplaudim les jugades, jo, mitin, fins i tot he arribat a veura com el manat de sosis i patisans se posa a rebra els seus herois amb fanfarrías variades que d´atra banda duren de prinsipi a final de comsevól partit. entónses si jo lin dic anabusté que el meu veí de asiento se posa a aplaudí incluso un despeje o un sentro a la segona grada pues com que me gafarà anami per un simpla sosi dempeus que està tucat de l´ala, poca cosa per un esmaperdut de la bida com sarvidó

.

- està bé que nimgú se n´aublidi que aquet grandiós equip del fumbol mundial ha dunat la cara i que per tan passarà a la història simplemén per quet fet. pubrissons els meus nuiets al menus hu han intentat i tot ha sio cuestión de rutina sifanofa pudriem parlà de mala suédte...i tan! mai de la bida m´ulblidaré de com van dunà la cara durante la lliga passada i sobratot anaquesta tanplurada plena de triumfus a tots els campos de la cheografía espaÑola. arribat hasta este punto les acavaria hablando de los partios jugaos en casa ofresios por esta muchachada...y eso si me enpuran. are me recotdo més que mai de com daspués d´un prasiós sinco a dos van dunà la cara contra el Lletáf del sañó Bernat Chustét anal partit de turnada i ja no me diguin ré de la més que aspatarran imatcha que ens van ufarí anal patit de copa del dropu contre els chotós. sàpigan que aquell qui no se cunfódma és padqué no ból i achò és tal com raja dins l´esperit del basalunista. el fumbol és inchús i els sosis abunats hu tenim de veura de questa manera. mentrastan no espanteu les criatures: no és achí chermans, no és achí, padqué les coses son més cumplicades del que a tots ens hi semblen. achi que les coses son com son i els jugadós tots am la inestimabla culaburasió de prasidén, entrenadó i segretari temnic han dunat la cara més que mai per la titusió que tots enpurtem anadins dels nostras corasonsillos

gran culemsió del mestra bon cara-Jan en fasíclas (II)

.
- pues com ja els vie dit en el anterior póts, jo trobo que aquet bunic consierto és una de les entrades més aspatarrans fetas per un gran mestra de la vàlua del nostra prasidén. por sierto queria retrotaedme al tema del con-trabajo. el coi d´estrumento are s´utilisa am uns prassiosos bongos arribats de les llunyanes terras brasileiras per acumpañar-lo quan ens posem a tucar-lo durant comsevol dels entrenos que fa el nostra merabellós equip de fajadores. el mestra bon cara-Jan, alias el batutas purtarà am pundonor la gran urquestra basalunina que funsionarà tot d´una. la maludia sonarà a tots sinco contingentes i desde "el gran teatro dels en-suenyos" de ménches intepretarem unes arias i unes uperetas bén bunicas, variadas i a gustu de tutón. per emsempla el émsito de la suit del gran Kenyon que dunarà paso a uns quants inacabados i uns guluriossus intermézzos. per acabà la sessió golfa pròpia del nostra clum, en farem un sentío homenaje a don Antoni Vivales alias el italianu i tucarem les cebes cuatra estasiones. tot achò per tal que vegin lu imputan que es de tení un prasiden com aquet, un prasiden que porti la batuta del clum de questa manera tan formossa i elegán i amb un sello i una hoja de estilo irrenunsiable.
.
fitcharem un directó tèmnic arribat desde terres del payès ucsidental, am la vareta al damún del coro de feligressos dirigits pel cuarto poder. si me diuan de quin poder se tracte a mi no me pregumtin que jo no entenc réderé ni d´espóts, ni de tevatrés ni de mundopoptivos infódman. al finalisà la sessió els burregus assusiats i cumpañunia seguirem el seu ritme com a bons músics acompanyantes i un cop enllestida, aquesta obra serà enregistrada als estudis del carré valènsia cantunada rucafótt i allà boss pudran dimsfrutà de tota llur dimemsió un cop editada pel sañó cascanovas. aquesta chóia de culemsiunista dels grans émsits de la música clàsica numés pudran trubar-la anala meba wet i enllóc més. achí que espavilint-se ja u es quedaran sensa els primés emsemplars i tindràn de nà anala ceba bibloteca més purupera de casa per tal de churissà el sedé curraspunén i fé una copia del alegro non trobato que està feta nostra casa de barrets asulgranas.

gran culemsió del mestra bon cara-Jan en fasíclas (I)

.
- jo achi de prensipio ja els puch bén assagurà que "numés sé que no en sé ré" però rederé com deie aquell sañó filòsuf de tienpos de hàntes de cristu. els prasemto la guluriossa culemsió d´uns dels grans mestras cutenpuranis de la música dirigida am palito des d´un faristol. sàpigan primé que aquesta edisió de quet sañó diractó de la gran simfónica de les córts vus amusiunarà d´allò més i que no se repentiran de cumprar-la anal seu quios-killo més sercano. el primé siria dedicat anal sañó Berto- vén, tot un géniu aqui i en sa bunica terra que are me fot igual quina sigui. per acabà la història el "lago de los sósios" intepretat pel mítico Che i Kósquis, gran hungariano o magiar (usia que fa màgia potàgia com el gran tamaris de litera) i un milló jugadó asul-grana dels 50 i 60, gran rematadó de cap pa a más saber. aquet primé faci-cúlo de la meba més que amgrescadora i unurabla culamsió fa comienso a una llista de més de dosiéntos capitúlos dedicats a les millós obras fetes per a solo o en cumpañunie. a la fotu podan veura una gran representasió del gran directó d´urquestra i mestra de siri-almònias i tal com diu la publisitat del pariòdicu buté se musiunarà. are que ja cuneichan qui coi porta la batuta (o boss cantante) anal nostra atimat clum no està de més que sàpigan bustés que untimamente el sañó prasiden er-beer Bon cara-Jan fot uns desafinados bastán depriments i me té als sañós músics de curcó, sobratot al asosiado i abunat instrumentalista del rimchuls i secretario ténico del clum. el biolón-chélo s´utilisa a partes iguals amb el instrument preferit pel nostru planté: el del con-trabajo que juntamén am el sonio viento del estadi (am mucadurada del respemtabla inclossa com a gran afachitó final) és el pas previo a comsevol musió de sensúra. questa és una de les entrades més aspatarrans de inisio de consierto i guluriós final de tanplurada.
.

yaaaaaaa se tedminóoooo por hoi el festibaaaaal de humooooor

aaaai hómens de poca fé que deien a mon póPla !!!

.

- pues acabu de danumsià al sañó luchiano mónchi pel tema dels galls i els fumbulistas; l´he danumsiat a la purrutactora d´animals en la lluita pels seus derechos. dicholocual paso a ablarles del muranet aquet que mitin, me prucupa i molt el seu estat de salut pues ja saben bé bustés que en menos de tres dies hurem de jugà un patit a cara de txiki al cám del ultra-fort d´amglaterra. i és anaqui que nesesitem que la toqui el sam pues padqué sinó ens cardaran bén cardats. a véra, jo tanpoch damanu que faci una jugada a lo Ferràn Rudó al córnet del estadi i futén-li un canyu al defensó dels diablos cojos. jo ja saben bustés que me cunformo am poca cosa, un platet de llenties a taula i pum, asin que am un gulet ni que sigui de rebóot pues que me farie molta ilumsió. com que de la musió que ting per endins que ja no me deicha mumí jo els faic aquets considerandos ¿bustés s´imajinen que tinguésin imnosi córnica i se passèsin en vela tota la sancta noche?, ¿bustés s´imajinen la quantitat de caboriés que els hi vindrie al servei si no puguèssin consilià el suenyo?pues achí és com penso en el patit del dimarts contra el ménches,patit que me prudueich molta póo i on por siéto tenim un futúdo més negra que el nuiet tan angrescadó i tan sunbón que surt anala fotu pateando mi povre cabesita de iaiu. aquet és el nostra sino i nonià cap volta de full

.

aaaaai hómens de poca fé que deien a mon póPla que corren por el mumdo! siguin umtimistas coi que val la pena i a més no els hi custarà cap séntim. mitin, la meba parienta sàpigan que és tot hu contràri a un sarvidó: és pallussa, sanissa i més pamsimista que un mussol-man dins dels cuatra territódis ucupats. achí que endúguis aquesta lliÇó per montera i aprengui a canvià d´atitut per devan de comsevol pumblema, foti-li una puntada a tots els miedos i agafis "a todo lo bueno" que està por venír i pensi que no tot és tan lleich, que a la nostra bunica bida tanbé se poden estreura cumclusions pusitivas: en cabat de tot pensi senpra que "al mal tienpo vuena cáda" i aquella atra que diu allò "mal de muchos comsuelo de inglas". i que si guanyem al cam de ménches pues bé i sinó pues tanbé, pues padqué li fumarem tal patada anal cul del purquet asulgrana que no li quedarà cap més fortsa per turnà a estiuechà per la costa dels astats units. achí com ara veu tan cuntén a la criatureta del samuletó futen-me patades al cap, busté té d´està cunvansut que totes les boles que n´agafi el burinot aquet les enchufarà anadins de la purtarie dels anglesos. quan tot achò hagi acabat busté pudrà repirà tranquil i pensà que tots els seus esforsos han valgut la pena. en todo caso recuétde que en el peiór de los casos senpra ens quedarà Parits.
.


Faithless - Insomnia

aquet és mon amich en rúdit, mi serdito de cadédas

la tetónica de plàques del nostra bunic planeta asúl

placa asul-grana. umserbin el perill de chóque que Porta achí a primera bista.

el sañó Porta se va quedà bén a gusto defensan el seu estatus-cúlo aquell guluriós dia de la trubada mundial d´en-prényes basalunistas

el nou pelé-canyes del meu bàrrio

- si les digo que en estos presisos momentos me encuentro en las manos de lús i fer no les estoi pas emganyando, les estoi comfesando un fet clamorossamente sierto como que me llamo tomeu. aller passás las ónse y en plena calle del dos de mayo y no me pregumten pas de qué coi de anyo, susedióme el indesente seguiente; dos cacos pertendían de robátme pasisaménte anamí, a tot un pasunatcha, a tot un sañó, a tot un chigolót únich com sarvidó, i miten que en ese momento en que me solesitaban de una manera entranyable todo aqueyo cuanto poseia pues les digo que ví la lús. la lús de un utubús que se corria en diresión nuestra el mui cavrito-pendunaira, de un modo i manera espetacular y que yasió hánte mí dispués de fotra un frenaso de un culló i pádte del atra. entóses el conductó abrió la puedta y me reconosió como el pelé-canyes del bàrrio hànte lo cual mi suspresa fue mayoscúla pues me reprodujo en mi, un ruvor y un urgúllo que no dejaba lugát a dúmtas. el lladra se espantó cuamdo vióme cogé una pilota de drap i aser mis malabarismos cual jugadó brassileru am les nobas calsas del basalon que ha tenio a vién de regalar nostra clum a tota la clientela fidel del diari espót. el caco se va dunà a la fuga i finalmén no me va atracà hànte el estupor de los presemtes allà congregaos que con su mirada tónita reconosieron mi arte y mi gran categuria. allabó i per unanemitat me van bautisà com el nou diego metadona de les ranvles

.

por sierto y siguiendo al ilo el tema desarrollao pero con la cabésa girada hasia el pais trasalpino, buldrie destacà aquesta nutísia: el sañó luchano monchi, prasidén de l´abechia siñore, hi diu que els galls no tenen cap daret a jugà al fumbol. i dicholocual jo me faic deban de tots bustés aquesta aumil reflemsió ¿bustés creuan que anià daret a que els bunics galls, siguin o no de baralla aquets animalons de grancha,aquets animalons amb cresta, aquets animalons tan bunics i tan ansisadós, eh, aquets animalons que senpra ens despertan cuando sale el sol anals nostras poplas i siutats, eeeh, aquets animalons tan inusentons que no pusarán ous com les gayines pero por lo menos se fan d´estimà, eeh, pues achò, coi que me ulblidat, are...hu que deie, bustés creuan que ai darecho anaquesta descreminasió per questos animalons de cumpañunia? animalons que ajuden a fé la feichuga bida del pagès encare més fàsil... ¿ que m´en diuan del fet que els muniatus de dirigents com el de la jubentut turinessa, un italianu de métda com en vinito mussolínit no els deichin pas jugà ni cumpartí un vestidó am les estreyetes del cálcho? aqui els deicho penchada ma pregumta.

el furiós bacó del porta-aventura asul i grana

- pues dils´hi anatots bustés que molt a pesà de mis poco más de sién anyos me fan ganes de gafà el trenesillo i nà cap a la porta-aventura. ¿saben bustés que han estrenat una noba atramsió pel púmblic? pues si sañós, si. bueno bé, raialmén ja porta més de sinc anyos estrenada i pel que se pot veura és la gran estreyita de la guluriossa noba tanplurada al popla de villar-sega i sal´ou; se anumena "bacó furiós" o "furiós bacó" que tanseval pues padqué l´ordra dels factótums no enaltese el pruducto. achí que nastic dimspusat a marchà cap allà a baix i muntar-me a l´atramsió del parc matemàtic aquet. dasimcho que bustés sàpigan que no en ting cap póo, que ni sóc trams- semsual ni ting vertígo i ni tan solo me marecharé o mumitaré. ¿que padqué? pues padqué jo siré ansia ano però hànte todo soi valiemte i carregat de cullons ¡faltadia més! entóses a mi com que me fa serta ilumsió de apujà anaquet trastu, la qual cosa me racotde anal meu atimat prasidén del fumbolclumbasalona quan arriba un aplec mundial d´enprényes basalunistas i desde el seu pulpíto o faristol de capellà-telepredicadó americanu cumensa a cridà com un poseído. sifanofa jo no pensave que vien muntat aquesta atramsió a l´upspitalet del llubregót ja farà uns dies, i achò que el bon hómen se va musiunà de lo lindo en parlà dels enemics enbaucadós i antibasalunistas o dels enemics dels elefangs de la patrí.

asin que ni savich ni mariconatto pues a mi que me gafa la mócca sota el nas i ja m´arribo a pensà de nuebo en llorus. anami me diu el meu en-tinto sabio propio de mi sacrosancta edat que la situasió és ano-mála. i en cabat pensin bustés aquet rasonamiento: si anal meu atimat prasidén porta li han dedicat una prassiossa atramsió pues bustés imajinin-se qué no farien aquets capsigranys de Sal´ou per sarvidó. ¿un dragon-cán putsé?

imatchas del dia del basalona-ménches de lómdres

murí d´émsit o viura de fracàs

- mirin bustés. els sam chórdis no han estat mai de la bida faburablas anal nostru clum, abui és la gran festa dels fluristas i llibreterus però és un die sanissu d´allò més. però jo nastich dimspusat a cicà de la meba parte per apujà el vostru ànimo i sentimén d´utuastima asul i granà. asin que sin más per-ámbulos els hi dunaré variaos concejos per tal que afrontin questa bunica churnada del basalunisma guluriós en vellmich del llibra, la dróssa i el fumbol. i que sia una festa de la milló manera pumsibla, usia amb triumfu i vimtòria, i sensa cap ensurt en forma de chuculata dasfeta.

primé- compri´s un sonajeru i se m´el pencha del coll per achitar-lo cade cop que nostrus gladiadós chutin a porta.

sagón- llacheichi sensa parà tots els articlas del sañó tomeu Guách dels úntims dos anyos.

tarsé- vechin peniculas de brus bilis fins l´hora de comienso del patido.

cuatra- vachin al estadio a animà als jugadós disfressats de diavlos cojos am la ceba furquiyeta agafada per la ma asquerra.

simco- pa los pequenyos comersiantes sierren colmados o butiguetas como menos dos horas hàntes del enisio de las ostialidades entre anbos cunjuntos. messe pinta la cara am els culós de la bunica i ansisadora saÑera, crús guiris-tiana al lao cual comverso i l´escut del basalon pel dret.

sis- quan surtin nostrus nois anala chéspa i toquin fanfàrrias am el més que meraballós himna que ens pusarà el sañó manel Big, se posan tots bustés uyeras,nas,barva pustissa i se giran de cul

set- si guanyÑem la copa d´Uropa se compra una bunica turumpeta ucsidada i li toca els cullons al seu vesino de marengue fins que el cavró de turnu (ai ai paddó) le reviente el servei com si fos un plotterguéis d´aquells.

buit- s´acunsella no llechí de cap manera cap tipo de premsa estranchéra quan passi a tafanechà pels seu quios killo de al lao de casa,ni que siguin diaris de contrastao prestijio como asse o madca

nuebe- faci reunions, mati l´estona petán la chorrada, jugán al parchèssit, a la coca, al dóminu o a la guti-farra, en comsevol sentre de dia, lata-neu del popla, en-prenya basalunista o bé casal d´àvits. por sierto, si deside buscar al honbre con la cabessa (i la cara) más dura no vagi a tribuna

pues ja està, ¿qué, els hi agrade la afotu del sañó terry cherry, llibra on semblu una bunica ballarina? apa adiós, no pateichin masse, animin forsa i sobretot sobretot caminin per la sonbra....

dies de dibina glòria (II)

Bruce Springsteen Videos | Ringtones

aquells dies de dibina glòria asul i grana (I)

.
- pues que el temps és breu i per tan és dos véses bueno i achi el tenim de biure; bustés vachin tirán que jo niré recullín... menos aquí a can basalona on tiren més que recullen. la varitat és que fa molt de tienpo que ja no sabem qué coi es dimsfrutà am aquet clum dels meus desamós i tal vegade no anià manera que ens passem més d´un parell de tanplurades de felisitat fumbulera. aquí semble que els periodos de crisi agafan embransida i no ni ha qui els aturi, i desda luego no sirà padqué hi hagi sañós sosis i patisáns que su ensumin desdenfóra am bastanta am felasió. i és anaquet pum que jo vulie d´arribà: un bunic dia de glòria no dura el mateich aquí com a can purdrit i achò hu diuan els hechos consumios. ¿putsé sirà que aquí som més lléchos? ¿u putsé que és que a cal asulgrana som masse sanissus? a mi no m´hu pregumtin padqué no hu sé pas, l´unic que m´ensumu és que el sagrat dia que ens va parí aquell sañó suisso de bin-tortur, vam trepichà el món am la puteta cambiada. ¿sirà cosa del astrus? no, esperin, are canviando de térsio jo els padlo anabustés de la diosa futúna, i no pas dels catacracs que li foten una tanplurada bone per tres de lulentes. i no sirà per la lliga que ens han futut al garete la colla de mamotretos! els dies de dibina glòria queden bén llunyñ dels nostrus cors i aujalà no guèrem de passà una trabessera del desierto de sinco anyos com la que vam fé no fa gairas tan-pluradas..

passió pel basalona: un clum que transmet alta enerchía (II)

- jo els he de cumfassà anatots bustés que vai vutà (i butà) anal amich choan gaspát. si sañós si. mitin que encare ting enganchines de la bunica, prasiossa i aspatarrán passió pel basalón i els ting d´afechí que comserbo unas diés: usia que si algú de bustés volan alguna sàpigan hàntes que arraplego per dunà i vendra. asin que pudran furrà un llibra, un cuadernu, asétram. però daspués de la passió per l´espàrrec del gaspát i absorves me viene de allénde las bufetas, paddó, de los bufetes bulie de dí, un sañó amvucat dels duléns. no no no, no pas un perrit méisón no, el home és un dels pitchós a la ceba purufassió, coi, a vera si m´antenan, és de questos letraos que perden un judisi defensán a la vímtima d´un atraco. pues el sañó en cuastió, pa ustédes sañó porta, pa un servidor elefang de l´imdia, va fé acopio de tota la remolacha asucarera arribada dels paissos enfunsats. ni s´imajinin bustés ni per un sol cop, i daspués de tení el pasidén més guluriós de la història del basalona que m´arribi un atra i gairabé hu millori !! achò numés pot passà anaquesta sancta casa coi, me dic a mi matei !! ere un recte bastán amusiunán per allò de superà la tasca feta anteriótmén, ja saben bustés, que aqui a can Bámsa achò de cambià prasidens com si fosin cromus és un espót avi tual la primera decáda de la senútria del vemtiuno

.

si els dic que foto per l´engrós un bon forro per la llibreta o per la carpéta am enganchinas tales com si el sañó gaspát se rencadnase en l´alejamdro sáns u el matei bacunet en l´espartac peran aquet del trànsit. pues vai nà a vutà a tots dos, si sañó si, imajinin quin bunic elemen estic fet; are, sàpigan que vam endegà un purujecta que va cambià "la passió" per un "primé, el bamsa" i aqui on veuan sifanofa la ideia ere la mateicha: enfunsà el clum de la milló manera pussibla. unes erecsions que van arreplegà molt de ramat al vultàn de la travasera de las códtes i colindantes com aristidas mallóls tangensial am grigori en marañón. choiós die de dumencha am molt de sol sulet, am molta patisipasió de los sosios asulgranas i en dafinitiva, una churnada de purumusió i auto-humanatcha al resignat de la bida. are, no perdin mai l´esperança, si anià una cosa que me transmet aquet clum i espesialmén el seu primé equip de fumbol, és allò que es diu alta enerchía.

.

*********************************************************************************

mitin aquet bañadó que bunic me queda de gorru (I)

- pues que quieren que les diga? yo soi un apasionao de la bida. piemso, mi queria audiémsia, que el clum que proporsiona el vonito nonvre a su siudat no hase sufisiemtes progressos atipícos en temas de pormosiones, bañadós, al-borsnóses, fulu-tadós, casquetes i cascotes aséteram. i és que estoi tan i tan cufói i udgullóso de la sosi-edat asulgrana que me envuerbe, una sosi-edat consentrá en un prasiós curralet de burrégus i que asín bisto de arriva, fot pachóca i tot. pues abui contre els paquiritus del mont-chueu els bén chúru que mu he passat de pipa-merabella. ¿que padqué? pues mirin, padqué temgo sujetao en mis manos el notisiero del cam nuu, revistilla que sirbe de mucadó bén bunic per animà al nostru sañó prasidén are que se troba en hores tan baiches. ¿a que bustés no tenen aquet nutisieru, eeeeh? pues jo si, apa. nosotros los siñores sosio-abonaos a hu nostru, a la titusió, no ens daichem enbarcà per dingú, no nos ciquemos en aquello que no nos impótte, ja saven, son sientonuebe anyos de hestória sienpre a la alsada del sosi triumfán. aquet diari que reparte el basalona és una gasetilla pues am els seus re-púta-chas, am les cebes afotus, am les cebes aupinions, am les cebes crórniques tot tot tot amenisao per l´emsalentíssim sañó Bedía, a la sasón cap de premsa del fumbol clum basalon, una gran parsona i un milló elefáng.

.

els purumetu que me pusat un pantalunet de la marca kapát per gorru, i achò és lo que acumsagueich la passió pel clum, l´amó pels culós, una passió que hísome dimsfrutar cual burrinot dels aspatarrans patits de fumbol i balumsestu en nuestra sede sosial. sépang que cuamdo me puse el bañadó kapát per sumbreru algun consósio me omserbó com un chic estranyat i estrenyit, yo no le hise cap caso i seguia a la meba. al fin i al cabo coi, que més dona un sunat en bell mich de hotros setemta i simco mil. i jo ere allà, "in titu", presemsiando el presiós pumtet que sap a glòria dibina, a platet de llenties bén calantunet. el resinto sosial del cul i seu asul i grana es como sienpre me digo anami mesmo, un resinto de burregus trasquilaos, como dise el sélevre siñó amvucat,que enotrordendecosas i a jusgar por lo presemsiao por los ale,daños de la puedta catórse de tiribuna, bé que farie en preparà la ceba surtida del clum cuanto hàntes mejor, bamos, de tucà el dos (el tres i el nou). i asin dicholocual, gósen ustédes de todos sus piribilegios com fisiunats i no decaigan en la tentasión de los enemigos del basalunisma guluriós; si lo aconsiguen, haràn que amsulutamente nadie, pero nadie nadie, se olblide ni del sañó gaspat ni del sañó porta.

.

d´aqui diset anyets jo siré el dobla d´inputén si Dèu bol

.

estic trist, capcot i dasansisat. és que esta tátde me han tocao el bora-bora viu aquet com coi se digui am una nutisia atensión, miten ustédes. les leo. el dos mil bemti-sinco se dovlará el numero de casos de inpoténsia semsual entre la povlasión. d´aquesta no m´ensurtu.

- jo no ting ni ideia si la meba imnosi córnica sirà la raspunsabla que l´anyo dos mil bemtisinco la meba puteta del mich tingui la sufisién fortsa per empinar-si dagudamén i com curraspón anún sañó de la meba cataguria i classe; bisto lo bisto dirls-hi anabustés que al diari beinte menutos s´hi parla de aquet tema. aquet diari és de gràtis, pues sàpigan que jo no compro premsa, hans al cuntrarit, jo arreplegu am tota la que puedo y más. asín que els hi dic un cop més, de diaris jo numés m´emportu cap a casa tots els que trobo a papareras i cuntanidós variados i pum. pues bé, turnán de nuebo al tema de amarras, abui he llachit la nutisia que el númaru d´inputéns sirà del doble i mitin, jo no m´en sé avení al raspémta. que coi bólen bustés que els hi digui? pues que ting póo, molta póo. que padqué? homa està clà, suposu que hu entenan i sinó ja no és el meu pumblema. mitin si ja sói lo sufisiente de inpoténte, pues ni me bull de imachinà dins de quina susiatat viuré, una susiatat on el númaru de frigídos semsuales arribarà a sé el mateich però multiplicat per dos. usia que ojo avi-sor am aquet tema que me porta de curcó i encare queden més de tres lustrus per tan assanyñalada feméride. jo allà vos tindré la figolera de siento dasiocho anyets resién cunplios i si are la meba tita està feta un penjoll de fira gran me puruboca un escàmdul de pemsàr-hi en quin coi d´estat se trubarà per alashores jo supósu achò frumarà parte d´alguna truballa arcaulóchica com les mumíes aquestes de teneríf.

a vóre, tanpoc és que un aumil sarvidó hagi pensat en fuyà dingú, siñó u siñóra, ja sia per satisfé els seus intintos carneales (bé,més que carneales jo dirie que apergaminales) que per una pura u simpla passió. ja sigui a base d´un plaser dibino u bé ja sia per tení un cill o una cilla, que dichoseadepaso ja no son edades pa eso. a més com afechitó cal dí que ja en ting una golfa am vuitamte anyets am la qual cosa ja en ting de sobra. achí que vaic desidí que no m´impotta ni chéns ni mique com me trobi de fótma pues qui no se cuumsola és padqué no bol i no ai desgràsia que sién anyos endure i que en un pais de tuédtos siego es el que bé. però no anià cap remei i les tadistícas que per achò están asseñalan un endíse povlasional al alsa en el número de ansia anos, miemtras de manera paraleia sitúan un desénso ebidente en el manio hàrte del vuén foyar. i es áhi aon jo bulie de ribà, a la llei del servessero morfi feta a l´emgrós. llei que diu que sirem més però am menus fortsa de tracsió per clavar-la dins del furat, i achò sumirincomsumirin és com si se tractés de comsevol patit de goldf; bull dí, que aplicat tot plagat a cuastions pelegrinas com son el sémso horal o veginal, els barons de nostra sibilisasió tindran el dovle de inpoténsia debio a la mitat de àvi too. i és achí com s´escriurà la història de la sosiedat del futúdo, poco esperansadora en prensipio que per sótt u per disgràsia diu que sirem més però redusíos a la ménima espresión.

un altra dia al paradís del muntanyÑñà

- pues daspués de parlà de la sequéra are desitchave de petà la chorrada aserca de un gran purublema segons el meu aumil judisi. un greu acontesimiento que ha acusiat anal nostra equip de grans purufassiunals i millós parsonas com per emsempla el noi brasileiro que, pubret meu, com a gran espurtista que és, s´ha quedat planchat a l´autucatt durmín la mona. i mai milló dit. pues tal com feien els pares esculapis, els nostras atimats muchachos han marchat chinu-chanu d´emscursió cap al mumtanyÑà i és que necesiten pues raspirà ni que sigui una miquete d´aire fresc. pel que he llachit l´anbién ha sigut de gresca, disbaucha i sobratot molta germanó i cumpañunia entre nostrus jugadós; bé, sàpiguin que am aichò que els dic els estic enbaucán comonopodiaserdeotromodo. entóses el apàt aquet ha culminat amb una saburossa graellada proseguia por la barba-coats tipíca de los pollascáuts i molt de oju, preparada a la fina yerba pel noi dels rimchuls, un mestra en el manio arte de la cosina canpestre. una parriyà on el planté de guanyÑadós ha tastat unes custelletes de chàvi a la barsa, unes guti-farres...i on mai de la bida pudie faltà l´alli-ólit i el pacontumác. suposu que les servesetes les huràn deichat pel mesié enguí, quan la prasiossa mótsa dentúa hagi deichat els cascus i la guluriossa michdiada que s´estave futén anal asiento del veicúlo i s´hagi adresat d´una bunica (per no dí puta) vegada cap als seus cumpañs que por sierto feien veure que emtrenàven. sàpigan que numés eren visiones... visiones dels que ens volen fé mal com diu l´emselentísim prasidén Porta, la més grossa de les guarrapatas habias i por aver que haiga visto este mundo i parte del otro

.

are, que la nutisie de questa jurnada d´aplec i d´esbarju muntanyñénc tan bunica i angrescadora que hem fet a la cumadca d´Usóna ha estat l´ataque d´un meraballós emsèrsit de garrapatas. jo suposu en prinsipio estaven dirigides per la emsalén siñora donya Khar-machacón, gran ministra, milló parsona. crech supusà amics meus, que nostras purufasiunals no estan prenyats com la siñora dels piñus per afers que distraiguin la ceba atensió. al fin i al cabo, el die de cunvivènsie ha estat previst con el sano omjetivo de ganar la copa d´Uropa. a més, sàpigan bustés que achò numés hu fa el caúchu pel bé de l´equipo, i a més recotdin que aquest es-jugadó del basalona és tanbé un personaje de onerosas ensías culminadas con su par de ermosas paletas fromtales però encluso més grossas que les de la siñora punitica dels susialistes. achi que visto lo visto trec la cuum-clusió que el que veritablamén penso que els prucupa anals nois del clum basalon és el patit contra els paquiritos i per supuesto el del prupé dimercras en front del ménches llunai, atramen dit "los diavlos cojos del ultra-fort". tema de les garrapates al marge, penso que s´han vacunao com calia i que pudem dí que les garrapatas anal vestidó del basalona ja son història gràsies als serveis metchas que un cop més han amtuat amb amsuluta dilichènsia. achí que pafabó deichin de patí per la salut dels nois, pues hem acunseguit d´estreminà a l´enamic anti-basalunista, els malbichus aquestos que chuclan i chuclan la sang i que uns joves treballadós de la pilota...tenen agarrats anala ceba sensiblota pell de "fumbuleru..."

.

.
********************************************************************************

confundío de dalt a baix

.

- pues me recotdo quan purtave crossas i ja els parlo de fa anyos, que vai entrà dins d´un puestu on van tallà el sumenistro de lús i per tan ens vam quedà a umscures. en aquell presís instante jo estava cumprán sellos dins d´una antiga filatèlia del casc antich de basalona; la butiga ere fosca, a les palpentes que gairebé un se trubave daspués de ser rebut pel venedor, un home d´aspecta lugúbre que achi de bon prinsipi me feie bastanta póo. les estanterias que guardaven colecsiones de tinbres llegaos de todas partes del mundo paresia que amenasaran con desplomátse asobre de un servidor. achi com una mica pas-pantat vai dirichir-me cap al butigué del anticuario aquet i li vaic demanà una série de sellus de los anyos mil setesientos chochenta, estanpitas provenientes de cartas padticulares embiadas por mari-antón Ñeta anal sañó lluís i un númaru rumanu que no me recotdo bén bé de quin ere. asin que sensa més dumtes vaic premdra una desisió i vai cunprà amb els meus aumils estalvis una edisió de la culecsió vinguda espresamén del pais framsés via bastilla-parits-basalon: allabó me va custà la tira recotdo que sobra unes quinsa mil pesetunetas d´entónses. l´home no aseptava tarcheta de crédit ni talunari, numés bulie pasta contante i con sonante, que un cop treta de la butchaca dareta del meu viejo gabán, va agafà amb molt d´esma.

.

en aquell lucal del bell mich de les ranvles feie una hudrurósa pudó a humitat am una fuscó de mil nimónis que semblave tot plegat la casa del terró. el berdete dels llibres dels prestáchas dunaven un toque d´antiguitat i mitis-sisme a l´asumto que ni la casa de la monéa i tinbre de la capital de l´estat, que supongo asin vista desde la lejania, debe ser más rónnica que algun que altre jugadó de nostru primé equip de fumbol. asin que de buenas a pirmeras me lo tomé con calma, tramquilitat i sobretot serenó, molta serenó. ja eren dos véses en aquel mesmo mes tropesando en la fuscó i no m´en savie avení de la meba comfusió, i tó debio a que algú m´havie enredat el die que me va dí que els sellos costaven més cars quan més antics eren i desda luego no sempre és aichí. si busté visita comsevól butigueta de tabacos, un estanco del seu barri per posà un emsemple, pues depenén d´aón bulgui embià la ceba carteta o asquerro pues lin cubraran una tárifa o un atra. pues am els sechéis de culemsionista sucseéich el mateich, trubarà que tenen un présio sagons el lloc, la data i el acontesimiento que tengan a vién de represemtar. a partí de quell mumén tan i tan guluriós me vai adunà que no feie cap falta de nà a cunprà d´espresso al sentrolasiudat, que no m´estés per rumansos i els encarragués a una editorial de questes com ni ha tantes que fan les cebes edisions per vemdra al púmblic en un quioscu del seu carré en la bunica forma de fatscícles. aquell dia siertamemte estave vién comfundío i el pallu de la fillatèlia del carré mariausiliadora, que suposu siria una sancta siñora però bastan pencas, no tuvo dingun riparo de artvertirme sobre el asunto el cual me llevó despistao ante su presémsia....

.

la pipína monisipal del meu atimat póPla

.

- bustés cunéichen els intringulis de una cumunitat de vesinus? pues achò de la pipína monisipal del meu póPla és correjido y aumentao por sién véses sién. are que la dutcha no va per allò de les restrimsions d´aigua putabla, que els menínos si càguen a la chéspa, que els góssus s´urinan,que no ni ha aigua currén (que dichoseadepaso és la més currén de les aigúes), aséteram, are, eh, are, venen aquestos am cuatra manifestos per tancar-nos l´acheta encare més. mitin bustés, que are no pudem ni rentar-nos els peus i en cabat no farà falta ni el brunsajadó de la metda de roina que tindrem a sobra del nostra agrietat cuerpo. tal sirà nostra disgràsia que ni el factó sent-mil arreglarà els efétos del sol-sulet i els seus malaïts ultra-viroilais, pues padqué la péll s´ens quedarà d´un culó marró acartrunat per no tení a ma cap dutcha a les platches per pusà un atra emsempla. aquet culó tan raru, achi com marró gruguenc tipo llubragat passàn per Mamresa és la nova moda al huso que tindrem tots plegats, tan, que fins i tot semblarem chinus. o busté està vacunao contra tótipo d´enfesiones o ja pot plegà de la cuantitat de purcaria fatisgossa que tindrà enganchada a la ceba péll com si fossi un lotíte comsevól. hurem d´entrà en un traju de búsu que ens deicharan penjats en els guarda i robes de les pipínes monisipales per pudé trapichà l´aigua que de tan de clóru que li posan al final els sañós bañeristas surtirem achicharrats com un chorrasco de badella.

.

i molt de oju padqué miti busté amich/amiga lectóra, incluso si me empura li tindrem que dunà am escafandra per tancar-li el cap per tal que li quedi bén ailladet de la brutisia i dels roberts pichums dels seus consiutadans. jo no entiendo de qué coi els vé la dèria de fé tan de papinu a la sagrada familia enlloc d´una aspatarran desalinisadora..quan ja fa de anyos que els parlo que van tení la ucasió de cunstruir-la. i si els de la cheneralitat i els de l´ajuntapelas no és guéren gastat tans de pempis en el furuncle de les escultures i en els hutelets i resta de pisos de purutacsió rutilante, constante, sonante i mangante, pues un atra gay are mateich ens estaria cantán. aichò de l´espe enculasió es veu que no és numés patit-mónit dels peperus: tanbé és patit-mónit dels susialistas i dels partits de casa... i en cabat de tots plegats fem un potipoti ple de petrecols i de paperassa on ningú s´aclareich. mitin que si a sobra caigués un nabo de questos a sobra del ave...

.

desda luegu els pobras agrairiem tení una miquete d´aigua dólsa i sensa desen-salinisadores no anem enlloch. astic pas-pantat, abui me baÑat i notu pel meu cuerpu com moltes picóres, a mi, la coñonada del rio evro hasia basalona i probinsia com que no me fa masse la cosa. sigui per sobra u per sota que tanmefà. a mi la veritat, els póssus de tarragón me fan póo, jo que per l´estiu me poso negra com un carbró pel chuliól me pusaré amariyu com el tractor u el sumarínu. una altra sulumsió son els bañadós-bulqués dodot (nigotanigota) com quan aquells meraballosos baños de sam sebastià a la basaluneta del años veimte de la pasada senútria. encare que tenin el merditerràni tan a prupet ja és de raru que encare quedi aigua anales nostras estimades plátchas

.

*********************************************************************************

Mou tsinco estreyitas (am u sensa)

.

- els prasemto una servesseta feta a partí de sibada natural i estrátos de lupúlos selemsiunats de llavós putruguesas. pot trubar-la am alcuól u bé sensa com per emsempla la mou-sin, que por no saver no save a ná. aichí que jo els racumano la que està bén carregadeta per allò d´entrà en calureta hàntes de marchà cap a nostru astadi. se presemta en enbase de quinto milló que de litru, que d´atra banda no aublidin, no cunté ni adisionantes ni culorans ni cumsarbans però aichò si, mols estimulans vitaminats, esterilisats i uperisats. feta del residuo de la raís de bulvo de sañó mestra se vén a les butiguetas del garraf, encare que ja la pot trubà als colmados de la mateicha capital. és ideial per escalfar-se quan veigi a segons quins purufetas i se racumana de servit-la bén frasqueta. s´acumsella el cumsumo responsavle debio a los efétos pisco-tropicos de la beguda bajo condusión o el manipúlo de mercansias perillosas (caúchu de rafamatquesnato), asin como pal uso de esplosibos como la deco-2 u la tiri-lita o la metrogliserina. numés se presemta en embase bidrio tayado admite boteyones i litronas variás pa selebrar triumfos am u sensa aspactacla. pues bé, aqui els he fet publisito d´aquesta noba mou tsinco estreyitas am u sin que bén aviadet pudreu tastà, achò si, sempra que l´acuolimétro del gran momo de cuadra del basalunisma, usia el nostra atimat presidén Porta, no li acabi rebentán a la ceba mateicha carona, en tot cas racotdin bustés sempra que si el troç de bacó "fot el cam (és un clam)" hàntes del dos mil diés la oferta valida desde el final de las esistènsias pues se prolongarà como es debio, no sin hàntes aumentar el spock en su tienda más sercana.

.

*********************************************************************************